V a ol rs per a la
convivència Esteve Pujol i Pons Inés Luz González
A.04 13 INTRODUCCI N fil.qxd
8/8/02
10:50
P gi a 4
Sumari Introducció Respecte Paciència Constància Prudència Urbanitat Responsabilitat Ordre Sinceritat Confiança Diàleg Tolerància
6 13 21 31 39 49 63 71 79 87 95 105
A.04 13 INTRODUCCI N fil.qxd
8/8/02
10:50
P gi a 5
Creativitat Cooperaci贸 Compassi贸 Generositat Amistat Llibertat Just铆cia Pau Alegria Arbre general de valors Glossari dels personatges citats
113 121 129 137 147 155 163 171 179 188 190
A.04 13 INTRODUCCI N fil.qxd
8/8/02
10:50
P gi a 6
6
Introducció Els valors Els valors en la convivència
L’educació dels valors comença a casa
L’ésser humà és social per naturalesa i necessita els altres des del seu naixement i fins al final de la vida. Els éssers socials no són complets si els falta la relació amb els altres; la seva dimensió grupal és bàsica per desenvolupar-se de manera completa i harmònica.
Tot i que en aquestes últimes dècades s’ha posat de moda parlar d’educació en valors, el concepte és tan antic com la mateixa educació. Els humans no podem educar si no és en valors, ja que això no és res més que ensenyar als nostres fills allò que, al nostre entendre, és “bo” i allò que és “dolent”, allò que “val” i allò que “no val”.
De fet, és impossible d’educar un ésser humà si es prescindeix d’aquest àmbit, i, per aquest motiu, tota educació tendeix, i ha de tendir, a crear aquells hàbits que facin possible de viure en societat, augmentar-ne els avantatges, reduir-ne els inconvenients, col·laborar en el progrés col·lectiu per tal que els altres i nosaltres puguem treure’n el màxim profit. La majoria dels valors estan molt directament relacionats amb la convivència. Difícilment algú pot dubtar que el fet de desenvolupar en els nostres fills el respecte cap a les persones i les coses, ensenyar-los a dialogar correctament o a cooperar colze a colze amb els altres, no redundarà en benefici d’una vida més pacífica, de més satisfacció i benestar per a la societat.
Sense entrar en la qüestió bàsica de tota ètica de per què una cosa està bé o està malament, podem afirmar que en realitat el que, com a educadors, volem inculcar als nostres fills és que “això et farà feliç, i això altre et farà infeliç”. En el fons l’única cosa que desitgem és que siguin feliços i, per això, procurem inclinarlos cap a allò que a nosaltres ens ha fet feliços, o cap a allò que creiem que, si ho haguéssim fet, ens hauria fet feliços.
A.04 13 INTRODUCCI N fil.qxd
8/8/02
10:50
P gi a 7
7
Cal que la transmissió dels valors comenci en edats molt primerenques, per la qual cosa és fonamental el paper que hi podrem exercir com a pares. Si som educadors de veritat, invitarem els nostres fills a ser feliços bo i respectant sempre la seva llibertat.
Les escales de valors Cada persona, cada família, fins i tot cada grup social, polític o religiós, estableix la seva escala de valors. Per a alguns l’honor és més important que la vida; per a d’altres l’ordre ho és més que l’estètica, o la creativitat artística té més valor que la convivència familiar. I resulta real i tòpic que la vida prevalgui sobre la bossa, quan patim un atracament. Tenir una escala de valors significa que estem disposats a sacrificar un valor que jutgem inferior a fi que un altre de superior es conservi. Que un valor sigui preferent respecte a un altre és fruit de l’educació, de l’ambient, de la història, i fins i tot de les circumstàncies del moment. Hi ha molts factors que influeixen en l’apreciació o la depreciació dels valors singulars. Podrem convenir que tothom estaria d’acord en el fet que és millor el bé que el mal (qui
s’atreviria a dir el contrari?), però a l’hora de concretar en què consisteix el bé i en què consisteix el mal vindria l’estimació de cada persona o de cada grup. Cal deixar dues idees molt clares: primera, no podem imposar als altres la nostra escala de valors; i, segona, necessitem promoure’ls tots perquè els nostres fills rebin una educació equilibrada, sense hipertròfies que en deformarien l’actitud positiva davant la societat. Malgrat la connexió interna dels valors, algun d’ells es pot polaritzar fins al punt que pertorbi l’harmonia del conjunt. De la mateixa manera que seria nociu per a la salut abusar (diem “abusar”) d’un tipus d’aliment o d’esport, o d’exercici, també seria perjudicial potenciar exclusivament un sol valor en detriment del conjunt, i molt especialment en les edats en què es forma la personalitat.
49 62VAL URBANIDAD film.qxd
8/8/02
15:53
P gi a 60
60
COM COMPORTAR-SE A TAULA ? Tothom sap que no mengem amb la mateixa “etiqueta” si som a casa que si ens han convidat o si mengem en un restaurant; és difícil imaginar que no fos així. Les normes de protocol tenen el seu lloc i el seu moment; el cas contrari seria l’artificialitat més absoluta. Això no obstant, hi ha certes normes bàsiques que cal respectar sempre que es menja • Posar-se el menjar a la boca (no la boca al menjar). És el cobert el que s’ha d’acostar a la boca amb naturalitat, sense ajupir el cos cap al plat ni corbar l’esquena; n’hi haurà ben bé prou amb una lleu inclinació. • Utilitzar el tovalló. Cal fer servir el tovalló abans i després de beure del got i recordar que, per eixugarse, és preferible pressionar una mica sobre els llavis que no pas refregar-hi el tovalló de forma exagerada.
• Utilitzar els coberts. Si es necessiten el ganivet i la forquilla al mateix temps, s’ha d’utilitzar la mà dreta per al primer i l’esquerra per al segon; mentre que si només es necessita la cullera o la forquilla, s’ha d’agafar aquest cobert amb la dreta. En el cas dels nens esquerrans, serà al revés. Els menjars tous (per exemple, la pasta) no s’han de tallar amb el ganivet, sinó directament amb la forquilla. • Menjar pa. El pa no es rosega; se’n separa un tros amb els dits i es posa a la boca. • Menjar carn. Només s’ha de tallar el tros que es menjarà. • Menjar fruita. Cal evitar utilitzar les mans o els dits per pelar la fruita, sempre que sigui possible. Tanmateix, abans de fer el ridícul amb el ganivet i la forquilla, val més utilitzar les mans. • Mastegar. Cal mastegar sempre sense fer soroll, tenir la boca tancada i no parlar ni beure amb la boca plena. • Got. En cap cas cal omplir el got fins a dalt ni beure’n el contingut d’una sola vegada. • Demanar les coses. Si en un moment determinat no s’arriba a alguna cosa de la taula, cal demanar si us plau que algú l’acosti. En general, tot allò que demostri voracitat, precipitació i egoisme a taula anirà contra el respecte als altres i, per tant, contra la urbanitat.
La taula sembla el lloc perfecte per posar a prova la qualitat dels nostres hàbits socials
49 62VAL URBANIDAD film.qxd
26/8/02
16:06
P gi a 61
61
COM EXPRESSAR-SE PER ESCRIT ? A aquestes edats no és freqüent que rebin gaires cartes personals. Això no obstant, a l’estiu i en èpoques de vacances és possible que els arribin postals o cartes d’amics. • Respondre sempre. Hem d’acostumar els nostres fills que, en justa reciprocitat, enviïn una postal de salutació, en què constatin al remitent que han rebut les seves notícies. • Respondre aviat. També cal ensenyar-los que no han de trigar a contestar, sigui per correu postal o per correu electrònic. A la vida sempre és preferible ser massa atent que massa esquerp. • Respondre bé. Així mateix, hem d’insistir als nostres fills que han d’escriure correctament el nom i l’adreça del destinatari i del remitent als sobres, a fi de facilitar la feina als qui reparteixen el correu.
La urbanitat no supleix el nostre respecte vers les persones, sinó que el posa de manifest
j95 104VAL DI LOGO film.qxd
8/8/02
16:26
P gi a 104
104
LA FRASE MISTERIOSA Es tracta de proposar expressions relativament simples, per exemple: Bona tarda, Fins després, Naturalment, No em coneix?, Sap qui sóc, jo?, Ara, tanca la porta, No ho sabia?, Me’n recordo, de tu, Què passarà?, Ja he acabat, Ja ho sabia, Moltes gràcies... Cal que els altres interpretin el sentit que, segons el to i les modulacions de la veu, vol donar-hi la persona que l'emet. Ens adonarem que podem donar-hi una varietat enorme de matisos. Una certa pràctica n’augmentarà notablement les possibilitats. FINALITAT: Descobrir que una petita part de la informació ens arriba a través de les paraules, una part molt important la transmetem per la modulació de la veu, i la major part mitjançant el gest.
SUGGERIMENT A fi que aquesta activitat sigui encara més interessant, podem prescindir del gest o incloure'l. Cal tenir en compte que sense gesticulació és molt més difícil d’expressar els matisos. Aquesta modalitat constituirà un repte motivador.
k105 112VAL TOL RANCIA film.qxd
8/8/02
16:31
P gi a 105
Tolerància Tolerar és suportar.. i molt més Quan parlem de tolerar, podem entendre aquesta paraula en el sentit “pobre” i en el sentit “ric”: • En el sentit “pobre” (escàs, mínim, precari, feble), donem a tolerar el significat de suportar; tenir paciència davant els errors i equivocacions dels altres; no agredir el qui pensa d’una manera diferent de la nostra; deixar en pau la persona que ens ofèn; no irritar-nos davant la diferència… Tant de bo tothom tingués, almenys, aquesta tolerància!
• En el sentit “ric” (ple, profund, intens, fort), donem a tolerar el significat de reconèixer el pluralisme; respectar la diversitat; compartir amb els altres les diferències com una cosa positiva, beneficiosa, enriquidora... Queda clar que, en aquest segon sentit, la tolerància no és l’actitud del feble, el pacient, l’inepte, el tímid, el poruc, el resignat, l’impotent; ni tampoc la del perdonavides, el pedant, l’indiferent, l’elitista, el “superior”, el desdenyós... Si ens referim a com s’ha d’educar l’infant en la tolerància, amb paraules de valor universal i concloent podríem afirmar que: “L’infant ha de ser protegit contra les pràctiques que puguin fomentar la discriminació racial, religiosa o de qualsevol altra mena. Ha de ser educat en un esperit de comprensió, tolerància, amistat entre els pobles, pau i fraternitat universal, i amb plena consciència que ha de consagrar les seves aptituds i energies al servei dels seus semblants.” (Declaració Universal dels Drets de l’Infant, ONU).
T179-187VAL-ALEGRÍA film.qxd
182
17-9-02
11:52
N
Página 182
a
r
r
a
c
i
ó
La camisa de l’home feliç En un regne molt llunyà vivia un rei poderós, estimat pels seus súbdits i respectat pels sobirans veïns. Va arribar un dia en què el rei es va posar malalt i va cridar els metges de la cort perquè posessin remei al seu mal. Tots els eminents doctors es van reunir en consulta, però no van poder esbrinar quina malaltia afligia el monarca. Passaven els dies i les setmanes, i el rei estava cada vegada més trist. – Té la malaltia de la tristesa – van concloure els metges reials. I van començar a desenterrar vells pergamins i antics llibres de l’art de la medicina per trobar-hi el remei que guaria la malaltia de la tristesa. Les apotecaries del regne van elaborar els més estranys beuratges i pocions. Tot va ser en va; el rei estava cada vegada més apesarat, més malenconiós, i la seva tristesa arribava a tots els racons del palau. Un bon dia es va presentar un metge de llarga barba blanca i es va oferir a visitar el sobirà per buscar remei al seu terrible mal. El rei i els seus metges s’hi van avenir. El nouvingut el va examinar, el va auscultar durant una llarga estona, va preguntar quins eren els símptomes i solemnement va sentenciar:
– Sa Majestat només es curarà si es vesteix amb la camisa d’un home feliç. Immediatament van partir veloços els emissaris del rei per tots els camins del regne fins als racons més llunyans. Qualsevol persona que a cop d’ull els semblava feliç, després els desenganyava: Sí, però la vista em falla...; Sí, però el meu fill va marxar de casa i no sabem on és...; Sí, però la collita d’aquest any...; Sí, però de tant en tant el reuma... Fins que, per fi, van sentir un cant alegre que omplia mitja vall. Hi van acudir de seguida i van trobar un home que cantava a plens pulmons, mentre preparava un àpat frugal sota l’ombra d’un pont per resguardar-se del sol. – Ets completament feliç, bon home? – li van preguntar. – Sí, completament feliç – els va respondre el vilatà. – Doncs, dóna’ns la teva camisa. El rei la necessita per recobrar la salut. L’home es va posar a riure, va obrir la seva pobra jaqueta i els emissaris del rei van veure amb gran sorpresa que... no duia camisa.
T179-187VAL-ALEGRÍA film.qxd
17-9-02
11:52
Página 183
183
Aquest conte no significa que la manera de ser feliç és no dur camisa, ni que la pobresa dóna automàticament la felicitat; sinó que la felicitat no pot dependre d’una camisa, i que ha de sorgir essencialment de l’interior i no de les circumstàncies mudables. A més, si creiem que alguna cosa concreta ens donarà la felicitat, correm el risc de no ser mai feliços.
V a ol rs
V a lors
L’ésser humà és social per naturalesa i necessita
Respecte Pa c i è n c i a
Constància Prudència Urbanitat
Responsabilitat
relacionar-se amb els altres. Per això la convivència és el mitjà natural per adquirir i posar en pràctica els valors fonamentals
Ordre
que han de regir la vida entre les persones.
Respectar els altres, tenir paciència, ser responsables i
Sinceritat
constants, saber dialogar... són valors que, com a pares,
desitgem transmetre als nostres fills perquè aprenguin a ser
Confiança
lliures i feliços.
L'educació en valors dels nens i les nenes ha de començar
Diàleg
en edats primerenques i a la mateixa llar. Breus reflexions
sobre la importància que tenen els valors en la convivència, i
To l e r à n c i a
activitats aplicables a la vida familiar per treballar alguns dels seus aspectes, permeten que els nostres fills els vagin assimilant amb tota naturalitat.
Valors per a la convivència és una ajuda bàsica per als
pares que volen formar individus independents, que es
valorin a si mateixos i siguin valorats pels altres, i que, per damunt de tot, siguin feliços i facin feliços els qui els envolten.
Creativitat
Cooperació Compassió
Generositat Amistat Llibertat Justícia
,!7II4D4-ccfbcb!
ISBN 978-84-342-2512-1
Pa u Alegria
www.parramon.com