L’objectiu d’aquesta obra és proporcionar al lector, tant per a l’escolar com per al que realitza una consulta esporàdica, un complet i atractiu panorama del món dels fòssils i dels minerals, ja sigui des del punt de vista geològic i paleontològic, ja sigui des del col·leccionista. Les nombroses il·lustracions s’acompanyen d’unes breus notes sobre la formació i les característiques dels diferents exemplars, així com la manera de recollir-los i classificar-los. Una introducció sobre els aspectes generals de la geologia i les seves ciències auxiliars, i un detallat índex alfabètic de les matèries incrementen el valor pràctic i didàctic d’aquest excepcional volum.
ISBN 978-84-342-2567-1
,!7II4D4-ccfghb!
www.parramon.com
Altres títols: ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■
Anatomia Zoologia Astronomia Tecnologia Biologia Geografia física Botànica Matemàtiques Física i química Ecologia Fisiologia Història Universal Religions Història de l’Art Exploracions i descobertes Filosofia Música Aigua Literatura Mamífers Política Economia
atles bàsic de fòssils i minerals
bàsic atles de fòssils i minerals
a
atles bàsic de fòssils i minerals
SUMARI
SUMARI
Introducció .................................................................... 6 Coneixements previs per col·leccionar minerals ...... 10 Composició de l’escorça ................................................ 10 Les capes de la Terra .............................................. 10 L’escorça terrestre .................................................. 10 El mantell i el nucli .................................................. 11 Com es coneix l’interior de la Terra?........................ 11 La recollida de materials ................................................ 12 Quina col·lecció volem? .......................................... 12 Fonts d’informació .................................................. 12 Els utensilis i les eines ............................................ 13 On buscar?.............................................................. 13 Com preparar la col·lecció.............................................. 14 La preparació i la classificació del material ............ 14 L’ordenació.............................................................. 15 Els cristalls i els sistemes cristal·lins.............................. 16 Formació dels cristalls ............................................ 16 Una llei important .................................................... 16 Els agregats ............................................................ 17 Propietats dels cristalls .................................................. 18 Duresa, pes específic, transparència, esclat ............ 18 Fractura, tenacitat, refracció de la llum, veta, color .............................................................. 19 Les gemmes .................................................................. 20 La talla .................................................................... 20 El microscopi mineralògic........................................ 20 Imitació de pedres precioses .................................. 21 Pedres sintètiques .................................................. 21
4
Cristalls i minerals ...................................................... 22 Metalls i no metalls natius ............................................ 22 Or, plata, diamant, grafit .......................................... 22 Coure, platí, mercuri, sofre ...................................... 23 Sulfurs .......................................................................... 24 Calcopirita, cinabri, galena, molibdenita .................. 24 Pirita, antimonita, argentita, calcosina .................... 25 Òxids, hidròxids i sals haloides ...................................... 26 Robí, safir, vesuvianita, magnetita............................ 26 Bauxita, limonita, sal gemma, fluorita ...................... 27 Carbonats i borats.......................................................... 28 Malaquita, calcita, dolomita, espat d’Islàndia .......... 28 Rodocrosita, cerussita, bòrax, cingalita.................... 29 Silicats .......................................................................... 30 Zircó, olivina, andalusita, jadeïta .............................. 30 Mica biotita, topazi, mica moscovita, talc ................ 31 Feldspats, arsenurs i cromats ........................................ 32 Ortosa, pedra de lluna, pedra del sol, labradorita .... 32 Amazonita, plagiòclasi, niquelina, crocoïta .............. 33 Berils, turmalines i wolframats ...................................... 34 Maragda, aiguamarina, heliodor, bixbyita ................ 34 Morganita, turmalina, wolframita, wulfenita ............ 35 Granats i sorosilicats...................................................... 36 Grossulària, rodolita, andradita, almandina .............................................................. 36 Pirop, uvarovita, espessartita, ilvaïta ........................ 37 Quars ............................................................................ 38
Cristall de roca, ametista, quars bru, quars fumat ............................................................ 38 Quars rosa, quars ull de gat, calcedònia, ònix i sardònix ........................................................ 39 Àgates, sulfats i hidròxids .............................................. 40 Àgata, òpal, crisopres, crocidolita ............................ 40 Gipsita, celestina, baritina, brucita .......................... 41 Fosfats i altres grups...................................................... 42 Turquesa, variscita, brasilianita, piromorfita ............ 42 Apatita, lapislàtzuli, vanadinita, mimetita ................ 43 Les roques .................................................................... 44 Roques ígnies I .............................................................. 44 Composició i formació de les roques ígnies ............ 44 Classificació i característiques generals .................. 45 Roques ígnies II.............................................................. 46 Granit, gabre, dolerita, riolita .................................. 46 Obsidiana, pechblenda, pedra tosca, basalt ............ 47 Roques sedimentàries I .................................................. 48 Formació ................................................................ 48 Llegir en les roques ................................................ 48 Roques detrítiques .................................................. 49 Roques químiques i bioquímiques .......................... 49 La llei de superposició ............................................ 49 Roques sedimentàries II ................................................ 50 Gres, arcosa, grauvaca, pedra calcària .................... 50 Argila esquistosa, guix, carbó, dolomia, bretxa, conglomerat ............................................................ 51 Roques metamòrfiques .................................................. 52 Formació ................................................................ 52 Els tipus de metamorfisme ...................................... 52 Pissarra, gneis, esquist cristal·lí, marbre, quarsita .................................................................. 53 La història dels fòssils ................................................ 54 Història de la Terra ........................................................ 54 La Terra, unes condicions excepcionals .................. 54 Els moviments del nostre planeta............................ 54 Eres geològiques .................................................... 55 El desenvolupament de la vida ...................................... 56 Teoria de la generació espontània .......................... 56 L’experiment de Pasteur .......................................... 56 Com es va originar la vida? .................................... 57 L’experiment de Miller ............................................ 57 Evolució dels éssers vius................................................ 58 Un canvi evolutiu d’importància enorme.................. 58 Charles Darwin........................................................ 58 L’evolució és causada per canvis genètics .............. 59 Els fòssils: una prova de l’evolució .......................... 59 Fòssils vivents ........................................................ 59 La formació dels fòssils.................................................. 60 Què és i com es forma un fòssil? ............................ 60 Procés de fossilització ............................................ 61 Les grans extincions ...................................................... 62 L’extinció més gran ................................................ 62 Per què van desaparèixer els dinosaures? .............. 62
Tipus de fòssils ............................................................ 64 Els fòssils vegetals ........................................................ 64 Els primers organismes fotosintetitzadors .............. 64 La història de les plantes ........................................ 64 El Carbonífer .......................................................... 65 Plantes de les quals només es coneixen els fòssils 65 Microfòssils, esponges i celenterats .............................. 66 Els microfòssils ...................................................... 66 Els porífers (esponges) fòssils ................................ 66 Els celenterats fòssils.............................................. 67 Un grup molt antic .................................................. 67 Els fòssils de mol·luscs i equinoderms .......................... 68 Animals molt diversos, fòssils molt diversos............ 68 Els nautiloïdeus i els ammonítids ............................ 68 Els equinoderms...................................................... 69 Els crinozous .......................................................... 69 Els fòssils d’artròpodes .................................................. 70 Els trilobits .............................................................. 70 Els crustacis marins ................................................ 70 Els insectes ............................................................ 71 Els artròpodes gegants............................................ 71 Els fòssils de graptòlits .................................................. 72 Animals colonials .................................................... 72 Fòssils en dues o tres dimensiones ........................ 72 Creixement dels graptòlits ...................................... 73 En quina època van viure els graptòlits? ................ 73 Els fòssils de peixos i amfibis ........................................ 74 Peixos cartilaginosos .............................................. 74 Placoderms ............................................................ 74 Els amfibis fòssils.................................................... 75 Els estegocèfals ...................................................... 75 Els fòssils de rèptils i aus .............................................. 76 Un petit reducte del passat...................................... 76 Evolució dels rèptils ................................................ 76 Grups primitius........................................................ 77 Les aus .................................................................. 77 Els dinosaures I.............................................................. 78 Animals de sang calenta ........................................ 78 Ornitisquis .............................................................. 78 Saurisquis .............................................................. 79 Alguns dinosaures de l’ordre dels saurisquis .......... 79 Els dinosaures II ............................................................ 80 Diplodocus i Compsognathus .................................. 80 Tyrannosaurus rex .................................................. 81 Megalosaure i petjades gegants .............................. 81 Els ous de dinosaure .............................................. 81 Els fòssils de mamífers .................................................. 82 Els mamífers .......................................................... 82 Evolució .................................................................. 82 Com se sap que un esquelet fòssil pertany a un mamífer? ........................................................ 83 Un repàs a la història .............................................. 83 Els fòssils d’homínids .................................................... 84
Els primats fòssils .................................................. 84 Trets que caracteritzen els homínids ...................... 84 Quan van aparèixer els primers homínids?.............. 85 El gènere Homo ...................................................... 85 Preparant una col·lecció de fòssils ............................ 86 L’estratigrafia: l’edat dels fòssils .................................... 86 Estudi de l’estratificació en roques sedimentàries .. 86 La importància de la geologia.................................. 86 Fòssils guia ............................................................ 87 Mètodes de datació de les roques .......................... 87 Com es busquen els fòssils? .......................................... 88 On es poden trobar fòssils? .................................... 88 Normes per a la recollida de fòssils ........................ 89 La recerca en pedreres i altres obres ...................... 89 Preparació d’una col·lecció de fòssils ............................ 90 Del camp a la col·lecció .......................................... 90 Com ordenar els fòssils? ........................................ 90 On podem guardar-los? .......................................... 91 Els motlles .............................................................. 91 Els jaciments més importants ........................................ 92 Fauna ediacariana .................................................. 92 Jaciments rics en organismes del Juràssic ............ 92 Jaciments de dinosaures ........................................ 93 Jaciments d’homínids ............................................ 93 Índex alfabètic de matèries ........................................ 94
SUMARI
Unes altres grans extincions.................................... 63 Els avantatges de les extincions.............................. 63
5
ÒXIDS, HIDRÒXIDS I SALS HALOIDES Aquest grup comprèn un ampli conjunt de minerals molt abundants un dels principals components dels quals és l’oxigen, un dels elements que més abunden a l’escorça del planeta. A més, els hidròxids tenen un
ROBÍ És un mineral d’alumini de la mateixa composició que el corindó (òxid d’alumini cristal·litzat), però amb petites impureses de
o més àtoms d’hidrogen. Les sals haloides són minerals generalment tous, formats per un metall i un halogen (clor, sodi, etc.) i que solen presentar-se en forma de cristalls.
crom que li donen un color vermell característic. De vegades presenta un to marronós; això significa que també conté impureses de ferro. Té un esclat vitri. És una pedra preciosa molt utilitzada en joieria, però també es produeix sintèticament per utilitzar-la en rellotges i maquinària.
ROBÍ Duresa (escala de Mohs) 9 Pes específic
4
Cristal·lització
sistema trigonal
Els millors jaciments de robí es troben al sud-est asiàtic, però també n’hi ha a l’Àfrica oriental i en petites quantitats en altres indrets (Brasil, Austràlia, etc.).
(que s’anomena robí). Hi ha safirs blaus, violats, grocs, ataronjats i negres. Els cristalls solen tenir una part clara i una altra d’acolorida. S’utilitzen igualment en joieria. Els millors jaciments es troben també al sud-est asiàtic, Brasil, Austràlia, l’Índia, etc.
SAFIR Aquest mineral té la mateixa composició que el corindó, però amb impureses que li donen colors diferents, menys el vermell
SAFIR Duresa (escala de Mohs) 9 Pes específic
4
Cristal·lització
sistema trigonal
VESUVIANITA
ÒXIDS, HIDRÒXIDS I SALS HALOIDES
Rep aquest nom pel Vesuvi (volcà d’Itàlia), que va ser el primer lloc on es va trobar aquest mineral. És, en realitat, un silicat
26
Exemplar de safir en brut.
(vegeu generalitats a la pàg. 30) de distints elements (calci, magnesi i alumini), de color groc brut, verdós o blavós, amb esclat vitri o gras i veta blanca. És un mineral translúcid i fràgil, que s’utilitza únicament en joieria. A més del Vesuvi, aquest mineral també es pot trobar a Suïssa, Rússia, Kenya, Brasil, Mèxic, etc.
VESUVIANITA Duresa (escala de Mohs) 6,5 Pes específic
3,2 – 3,4
Cristal·lització
sistema tetragonal
MAGNETITA És un mineral pesant que forma masses amb cristalls grans. És un òxid de ferro de color negre i té propietats magnètiques. Col·locat
Exemplar de vesuvianita en brut, anomenada també idocrasa.
al costat d’una brúixola desvia fortament l’agulla. Té un esclat metàl·lic i la veta també és negra. Se’l troba principalment en terrenys de roques eruptives i s’utilitza com a mineral per a l’obtenció del ferro. Els principals jaciments del món es troben a Suècia i Noruega, tot i que també n’hi ha a Sibèria, Brasil, Cuba, Austràlia i Canadà.
MAGNETITA Duresa (escala de Mohs) 5,5 – 6,5 Pes específic
5,17 – 5,18
Cristal·lització
sistema cúbic
La magnetita atrau els objectes de ferro.
➜
Introducció
Un mineral és flexible quan no es trenca en deformar-lo (com ara la mica); és fràgil quan es trenca en deformar-lo (com succeeix amb molts minerals).
La Terra
La col·lecció de minerals
tonalitats. La veta és de color vermellós. S’utilitza principalment en la indústria de la ceràmica, però també es fa servir per obtenir alumini, dependent de la seva riquesa en aquest element. Els principals jaciments es troben a França, Alemanya, Itàlia, els Estats Units i Veneçuela.
BAUXITA És una roca sedimentària, rica en hidrats d'alumini, que forma masses d’aspecte terrós i sense una forma definida, de color marró vermellós o castany groguenc, amb diferents
Sistemes cristal·lins
Les gemmes
BAUXITA De la bauxita s’obté alumini, producte que té aplicacions des de la ceràmica fins a la fabricació de llaunes i pots.
Duresa (escala de Mohs) no té un valor mesurat Pes específic
2,5
Cristal·lització
mineral amorf que no cristal·litza
LIMONITA Es tracta d'un òxid hidratat de ferro, que forma masses d’esclat apagat i color groguenc, marró o negrós. La veta és de color ocre.
Cristalls i minerals
Les roques
Se’l troba en quantitats variables en terrenys inundats i pantans formant masses argiloses. S’utilitza com a mineral per a l’obtenció de ferro i per fabricar pigments. Els principals jaciments són a Amèrica del Nord, però pot trobar-se pràcticament arreu del món.
Vida a la Terra
Formació dels fòssils
LIMONITA Duresa (escala de Mohs) 5 – 5,5
De la limonita s’obtenen pigments grocs.
Pes específic
3,5 – 4
Cristal·lització
mineral amorf que no cristal·litza
Les extincions
i s’identifica fàcilment pel seu gust. Si es manté en un ambient humit es dissol, per la qual cosa ha de desar-se en un recipient segellat i sec. És transparent, té esclat vitri i la veta és del mateix color que el mineral. S’utilitza fonamentalment per a l’obtenció de sal comuna. Es forma a les costes d’arreu del món per evaporació de l’aigua, tot i que també forma dipòsits antics en zones de l’interior, com ara les mines de sal de diversos països centreeuropeus.
SAL GEMMA És la forma cristal·litzada de la sal comuna, és a dir, clorur sòdic. És blanca, marró groguenca o incolora, sovint amb impureses,
SAL GEMMA Duresa (escala de Mohs) 2,5 Pes específic
2,1 – 2,6
Cristal·lització
cúbic
FLUORITA És una sal de fluor i calci, incolora o de color molt variable (blau, marró, groc, vermellós, etc.), i sovint forma franges. Té esclat vitri,
FLUORITA
Aspecte de l’immens salar d’Uyuni (Bolívia), després de dessecar-se les aigües en l’estació calorosa.
la veta és blanca i sol trobar-se associada a altres minerals, com la galena, la quarsita, el quars, etc. S’utilitza per fabricar esmalts i cristall, per produir àcid fluorhídric i en diversos processos industrials de les acereries. A més, també es fa servir en joieria i s’hi fan objectes decoratius, com gerros o figures. Els principals jaciments es troben a l’Europa occidental i a Amèrica del Nord.
Duresa (escala de Mohs) 4 Pes específic
3,01 – 3,25
Cristal·lització
sistema cúbic
La fabricació d’esmalts és una de les aplicacions de la fluorita.
Tipus de fòssils
Els dinosaures
Fòssils de mamífers i homínids
La col·lecció de fòssils
Jaciments de fòssils
Índex alfabètic de matèries
27
ROQUES SEDIMENTÀRIES I Les roques sedimentàries, a diferència dels altres tipus de roques, es produeixen a partir de materials dipositats sobre la superfície de l’escorça, que després s’enfonsen més o menys i experimenten dife-
rents processos que n’alteren l’estructura física i química. Són un tipus de roca molt estès, tant en terrenys muntanyosos com a les planes.
FORMACIÓ La formació d’una roca sedimentària segueix quatre etapes fonamentals. La primera és l’erosió (vent, aigua, gel, etc.), que esmicola la superfície de l’escorça i redueix les roques a petites partícules. A continuació, aquests materials experimenten un transport (mitjançant l’aigua, el vent, etc.) fins que la força transportadora cessa. Aleshores es produeix la sedimentació, és a dir, els materials es dipositen sobre la superfície i formen capes cada vegada més gruixudes. Finalment, aquests sediments es veuen sotmesos a forces de compressió (pel seu propi pes) i altres factors (químics, tèrmics suaus, etc.) que donen lloc a la roca.
El trencament de les onades contra les roques les fragmenta o erosiona i deixa a la vista la seva història geològica.
La construcció d’una carretera deixa al descobert els estrats i les roques sedimentàries.
➜
El procés de transformació dels sediments en roca s’anomena diagènesi.
LLEGIR EN LES ROQUES Quan l’erosió o una falla deixen al descobert un terreny de roques sedimentàries, sovint podem llegir en la forma i la manera de disposar-se els estrats que van formar la roca les condicions que van imperar en aquells temps, i la manera en què es van produir els sediments. El corrent de l’aigua deixa línies amb materials arrossegats i el mateix passa amb el vent. El color indica la composició dels materials que hi havia als sediments (per exemple, la vegetació).
ROQUES SEDIMENTÀRIES
TEXTURA DE LES ROQUES SEDIMENTÀRIES
48
Tipus
Definició
clàstica
formada per fragments diversos (roques, minerals, etc.) trencats i aglutinats que constitueixen una massa
cristal·lina
formada per cristalls encaixats perfectament entre si després de precipitar, desproveïda de massa aglutinant
orgànica
formada per restes d’origen orgànic mineralitzades i conservades
➜ Les pedreres també permeten estudiar el passat geològic d’un terreny.
Els sediments actuals, tot i estar compactats, no formen una roca perquè no han experimentat una diagènesi.
Introducció
L’ORIGEN DE LES ROQUES SEDIMENTÀRIES
ROQUES DETRÍTIQUES
La Terra
Anomenades també roques clàstiques, estan formades per materials transportats en forma sòlida o granular fins al lloc de sedimentació definitiva, on experimenten la transformació final. Es produeixen a conseqüència de la desaparició d’una roca anterior, com ara un gres.
La col·lecció de minerals
Sistemes cristal·lins
ROQUES QUÍMIQUES a la llera del riu es diposita bàsicament grava
Estan formades per materials transportats en dissolució fins al lloc de sedimentació definitiva, on experimenten la transformació final. Formen una massa sòlida que apareix en el fons del mar o dels llacs. Per exemple una calcària de calcita.
en el fons del mar es dipositen closques d’organismes marins
als deltes o prop del mar es dipositen materials molt petits, com llim i sorra
Les gemmes
Cristalls i minerals
Les roques
Vida a la Terra
Formació dels fòssils
Les extincions L’aigua talla esvorancs profunds a les roques més toves i les arrossega fins al mar, on es dipositen i, amb el temps, es transformen i donen lloc a les roques químiques. A la fotografia, el Canyonlands (Utah, EUA).
amb el temps i el pes de les diferents capes es formen els conglomerats
ROQUES BIOQUÍMIQUES Anomenades també roques biogèniques, estan formades per materials d’origen biològic transportats fins al lloc de sedimentació definitiva, on experimenten la transformació final. Formen una massa sòlida i apareixen en el fons del mar o dels llacs. Per exemple, el carbó.
amb el temps i el pes de les successives capes es formen els gresos
amb el temps i el pes de les diferents capes es formen les calcàries
TIPUS DE ROQUES CLÀSTIQUES SEGONS LES DIMENSIONS DE LES PARTÍCULES Diàmetre (mm)
Tipus
Exemple
més de 2
còdols, palets, etc.
conglomerats, bretxes
entre 0,06 i 2
sorres
gres
menys de 0,06
llots, argiles, llims
lutites, argila
LA LLEI DE SUPERPOSICIÓ
Els dinosaures
Fòssils de mamífers i homínids
La col·lecció de fòssils
Segons aquesta llei, en una seqüència de roques que no ha experimentat moviments de desplaçament o inversions, els estrats inferiors són els més antics. La seqüència està formada per les diferents capes de sediments que s’han anat formant al llarg de la història geològica.
Jaciments de fòssils
Moltes roques sedimentàries són poroses, amb capacitat de retenció d’aigua, la qual cosa afavoreix el creixement de la vegetació.
Índex alfabètic de matèries
➜
El vent també contribueix a esmicolar les roques, especialment els gresos. A la fotografia, el Turret Arch (a l’Arches N. P. Utah, EUA).
Tipus de fòssils
49
ELS FÒSSILS D’ARTRÒPODES Tot i que els Artròpodes tenen un esquelet extern que els recobreix el cos, no són animals que fossilitzin amb facilitat. Això és a causa del fet que, en general, el component principal d’aquest element és la quitina, un material difícil de mineralitzar, i que és articulat, és a dir, format per diverses peces que, un cop
mort l’animal, se separen fàcilment. Per tant, el registre fòssil dels Artròpodes no és excessivament ampli comparat amb el d’altres grups animals, encara que no deixa de ser un grup importantíssim per a la paleontologia.
ELS TRILOBITS Són el primer grup d’Artròpodes que va aparèixer (els seus fòssils són els més antics del grup). Van viure al llarg de més de 315 milions d’anys, des d’abans del Cambrià (fa 540 milions d’anys) fins al Permià, moment en el qual es van extingir. Tenien un esquelet molt ric en carbonat càlcic, la qual
cosa ha ajudat força a què aquests animals arribessin fossilitzats fins al temps present. Els exemplars que s’han trobat mesuren des d’uns pocs mil·límetres fins a més de 60 centímetres de longitud, tot i que la majoria oscil·la entre 5 i 8 centímetres. Han pogut classificar-se més de 1.500 gèneres i també s’han trobat fossilitzades les empremtes deixades sobre els sediments pels quals es desplaçaven.
El nom de trilobit (al dibuix, de costat i de cara) significa “tres lòbuls”, ja que el cos es troba dividit en tres seccions.
Exemplar de Paradoxides spinosus, un trilobit fòssil.
•
cap
•
MANERA DE VIURE DELS TRILOBITS •
•
tòrax
Eren animals marins que vivien sobre el fons a profunditat mitjana, tot i que alguns també nedaven lliurement. Segons sembla s’alimentaven de microorganismes de l’aigua.
•
cua
➜
•
70
ELS CRUSTACIS MARINS S’han trobat fòssils de diversos grups de crustacis des del Cambrià, fa uns 500 milions d’anys, per exemple, de Merostomats i Ostracodes. Altres, com els Cirrípedes, no apareixen fins al Silurià (fa 430 milions d’anys), o com els Decàpodes, fins al Triàsic (fa 225 milions d’anys). De tots aquests grups trobem representants actuals, tot i que, en general, moltes de les seves espècies han desaparegut pel camí, per la qual cosa hi ha més fòssils que vivents.
➜
ELS FÒSSILS D’ARTRÒPODES
Fòssil d’un ostracode paleocòpides, un crustaci que tot just arriba als 5 mm de longitud.
Els trilobits es desplaçaven sobre els sediments del fons deixant unes pistes molt clares de per on havien passat.
El medi en què viuen els crustacis afavoreix la fossilització, ja que quan moren van a parar al fons, on ràpidament queden coberts de sediments.
En general, els crustacis marins són els artròpodes que es conserven millor fossilitzats ja que el seu tegument és força gruixut i presenta un grau més o menys important de calcificació.
Introducció
ELS INSECTES
La Terra
Tot i que al llarg de la seva història evolutiva segurament han existit infinitat d’espècies d’insectes, relativament poques de les ja desaparegudes han deixat algun fòssil que hagi arribat fins avui. Quan moren, el tegument es trenca de pressa i les peces que el formen queden soltes. A més, moltes estructures, com ara les ales, són tan fines que és difícil que arribin a fossilitzar. És durant el Carbonífer, fa uns 330 milions d’anys, quan hi ha una diversificació enorme d’aquest grup.
La col·lecció de minerals
Sistemes cristal·lins
La fragilitat del cos de molts insectes, com el d’aquesta papallona, fa que difícilment es trobin fossilitzats amb la seva estructura completa.
Les gemmes
Cristalls i minerals
Les roques Encara que els escarabats (Coleòpters) són un grup important dins els insectes, van aparèixer una mica més tard que la resta de grups.
Vida a la Terra
El fòssil terrestre més antic que es coneix és el d’un escorpí que es va trobar al Bàltic i que data de la darreria del Silurià. Entre els escorpins fòssils i els actuals no hi ha grans diferències.
➜
Formació dels fòssils
Les extincions
En els jaciments del Carbonífer apareixen ja les aranyes i els miriàpodes o centcames.
➜
Tipus de fòssils
Els dinosaures
ELS ARTRÒPODES GEGANTS
El Carbonífer va ser una època de gran expansió dels éssers vius i, en general, els animals eren de dimensions més grans que actualment.
Còpia en resina d’un Kalligrama haeckeli, un insecte alat fossilitzat de dimensions notables.
➜
➜
En algunes eres geològiques, els Artròpodes van assolir dimensions realment espectaculars. Aquest és el cas de la libèl·lula Meganeura, que va viure durant el Carbonífer i va arribar a tenir una envergadura de 70 cm. Un altre insecte de grans dimensions va ser el Titanophasma fayoli, de 40 cm de longitud i més de 60 d’envergadura.
L’inici de l’expansió dels insectes coincideix amb el de l’aparició en terra ferma de les plantes superiors.
Fòssils de mamífers i homínids
La col·lecció de fòssils
Jaciments de fòssils
Índex alfabètic de matèries
71
L’objectiu d’aquesta obra és proporcionar al lector, tant per a l’escolar com per al que realitza una consulta esporàdica, un complet i atractiu panorama del món dels fòssils i dels minerals, ja sigui des del punt de vista geològic i paleontològic, ja sigui des del col·leccionista. Les nombroses il·lustracions s’acompanyen d’unes breus notes sobre la formació i les característiques dels diferents exemplars, així com la manera de recollir-los i classificar-los. Una introducció sobre els aspectes generals de la geologia i les seves ciències auxiliars, i un detallat índex alfabètic de les matèries incrementen el valor pràctic i didàctic d’aquest excepcional volum.
ISBN 978-84-342-2567-1
,!7II4D4-ccfghb!
www.parramon.com
Altres títols: ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■
Anatomia Zoologia Astronomia Tecnologia Biologia Geografia física Botànica Matemàtiques Física i química Ecologia Fisiologia Història Universal Religions Història de l’Art Exploracions i descobertes Filosofia Música Aigua Literatura Mamífers Política Economia
atles bàsic de fòssils i minerals
bàsic atles de fòssils i minerals
a
atles bàsic de fòssils i minerals