EM DIC...
Albert
Einstein He revolucionat el saber del segle XX
Lluís Cugota Gustavo Roldán
Em dic Einstein01_8.qxd
6/9/04
13:27
Página 2
Projecte i realització Parramón Ediciones, S.A. Direcció editorial Lluís Borràs Ajudant d’edició Cristina Vilella Text Lluís Cugota Il·lustracions Gustavo Roldán Disseny gràfic i maquetació Zink Comunicació S.L. Direcció de producció Rafael Marfil Producció Manel Sánchez Segona edició: maig 2006 Albert Einstein ISBN: 84-342-2599-9 Dipòsit Legal: B-24.904-2006 Imprès a Espanya © Parramón Ediciones, S.A. – 2004 Ronda de Sant Pere, 5, 4ª planta 08010 Barcelona (Espanya) Empresa del Grup Editorial Norma de América Latina www.parramon.com La reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol recurs o procediment, comprenent-hi la impressió, la reprografia, el microfilm, el tractament informàtic o qualsevol altre sistema, resten prohibides sense permís escrit de l’editorial.
Einstein01_8.qxd
4/3/04
17:19
Página 3
Hola... Sempre em va aclaparar la popularitat. Em considerava una persona tranquil·la, amant de la seva feina i de la pau mundial, i mai no em vaig acostumar al devessall dels periodistes, als flaixos de les seves càmeres o al munt de preguntes plantejades sobre la meva vida privada, que per suposat mai no responia. Tant m’afeixugava la premsa que en una ocasió no vaig veure una altra sortida que treure’ls la llengua per mostrar el meu disgust. I, després, vés per on!, aquella fotografia és una de les més cèlebres de la història. Moltes vegades em van preguntar com inventava les meves teories, d’on treia les idees i com me les enginyava per simplificar les coses més complicades. La resposta és senzilla. Sempre he dit que cal intentar les coses noranta-nou vegades per tenir èxit la número cent. Mai no em vaig creure superior a ningú i és evident que no sóc l’home més intel·ligent del món, com han apuntat alguns. Això sí, sempre he treballat amb tenacitat, mogut per la curiositat i el desig de saber. Tinc una certa tendència a formular-me preguntes i quan una cosa em ronda pel cap, necessito veure-ho clar, comprendre com funciona. No tinc ambicions materials ni vull honors ni fama. Però estic convençut que cadascun de nosaltres pot aportar el seu granet de sorra a favor del coneixement i del benestar de la Humanitat. Jo ho vaig intentar durant 76 anys, 1 mes i 4 dies... I, de vegades, tinc la il·lusió d’haver-ho aconseguit.
Einstein17_25.qxd
6/9/04
13:11
Página 18
18 / Em dic... Aquell octubre de 1902, va morir el meu pare. Crec que va ser la primera vegada que vaig plorar. Amb uns altres dos amics, vam fundar l’Acadèmia Olímpia, els objectius de la qual eren discutir sobre filosofia i qüestions importants. Ens trobàvem un cop per setmana i ens ho passàvem molt bé parlant una mica de tot. Les estones lliures que tenia a l’oficina de patents les dedicava a estudiar i a pensar. Però havia d’amagar els llibres i els apunts quan s’apropava algú, una situació que era força enutjosa. L’any 1903, la Mileva i jo ens vam casar. Vivíem a la part antiga de la ciutat, prop de la Torre del Rellotge. Berna és una ciutat força agradable. L’any següent va néixer el nostre fill Hans Albert. Mentrestant seguia escrivint i, l’any 1904, vaig enviar diversos treballs a la revista Anals de Física, tres d’ells sobre termodinàmica.
1-9-0-5 , quatre és un número màgic Haig de reconèixer que 1905 va ser el meu any de gràcia. Vaig estudiar i escriure força i vaig tenir la fortuna que em publiquessin quatre articles a la revista que dirigia Max Planck, un físic molt conegut. El març, vaig enviar a Anals de Física un article sobre la llum; en concret, sobre l’efecte fotoelèctric i els quanta de llum que després denominarien fotons. L’efecte fotoelèctric consisteix en l’emissió d’electrons per part d’un metall quan sobre ell es fa incidir un raig de llum. Aquest efecte confirmava la meva teoria que establia que la llum, encara que es comportés com una ona, estava formada per uns petits corpuscles d’energia o quanta. Era una afirmació atrevida per a llavors. Però, després, quan va ser comprovada, molts col·legues
Einstein17_25.qxd
6/9/04
13:11
Página 19
em van proposar com el fundador de la teoria quàntica. No n’hi havia per a tant; però, gràcies a aquest article, anys després em concedirien el premi Nobel de Física. El segon article, enviat al maig a la mateixa revista, es referia al moviment brownià, que no és una altra cosa que el moviment desordenat i incessant de petites partícules sobre la superfície dels líquids. S’anomena així en honor a un naturalista escocès de mitjan segle XIX, Robert Brown, a qui li havia cridat l’atenció el moviment incontrolat dels grans de pol·len sobre les aigües d’un estanc.
Einstein26_34.qxd
6/9/04
13:10
Página 34
igual però anterior, i totes elles formessin l’espai-temps, dibuixant una complicada figura geomètrica en què les rectes es corben per l’efecte de la gravetat. La gravetat, llavors, ja no era una força d’atracció entre dos cossos, sinó una propietat de l’espai-temps. L’espai-temps estava regulat per deu equacions, força complicades totes elles. El conjunt d’aquestes idees va permetre crear una base ferma sobre la qual sustentar l’estudi del cosmos, cosa que seria la futura nova ciència de la cosmologia.
Einstein35 42.qxd
6/9/04
13:08
Página 35
Albert Einstein / 35
L’eclipsi, el fulgor de la fama i Elsa L’any 1919, el destí em va somriure. Un eclipsi de Sol em va aportar fama mundial i una gran satisfacció personal. Per fi, algunes de les meves teories serien comprovades a la pràctica i no només amb uns gargots sobre el paper. Va resultar que Arthur Eddington, el famós astrònom britànic, es va sentir fascinat per les meves teories sobre la curvatura de l’espaitemps. I estava decidit a comprovar-les durant l’eclipsi de Sol d’aquell any. Per aquest motiu, va organitzar dues expedicions científiques amb la finalitat de fer una bona col·lecció de fotografies. La teoria de la relativitat general predeia un desplaçament de les estrelles més pròximes al Sol durant l’etapa de la foscor de l’eclipsi. Els mesuraments d’Eddington van confirmar aquestes previsions. Mai no m‘havia alegrat tant per un eclipsi. I aquesta alegria semblava envair també tota la premsa anglesa, que va publicar l’esdeveniment amb grans titulars. La resta del món va seguir el camí marcat pels periodistes britànics. Tots els diaris s’interessaven per la meva vida i la meva feina. En el transcurs d’un any, vaig aparèixer en multitud de mitjans, si bé pràcticament ningú no explicava amb coherència les meves teories, que resultaven incomprensibles per a la majoria. Malgrat això, em plovien les invitacions per impartir seminaris i fer conferències.
Einstein50_56.qxd
6/9/04
13:06
Página 50
Durant els dos anys que va ser-hi, ens vam veure sovint. Vam escriure junts alguns comunicats contra el nazisme i vam fer conferències a favor de la pau i en contra de la intolerància. No obstant això, Hitler continuava ferm. Ja s’havia apropiat de Txecoslovàquia i estava preparant la invasió de Polònia. Les coses pintaven cada vegada pitjor. Però l’any 1939, la meva germana va deixar el seu marit, el pintor Paul Winteler, i vaig tenir una gran alegria en saber que venia a viure amb nosaltres.
La meva fórmula més cèlebre i la bomba més mortífera Després dels treballs de l’italià Enrico Fermi, que va investigar què passava quan es bombardejava nuclis d’urani amb neutrons, i de les experiències dels alemanys Otto Hahn i Fritz Strassmann, que van descobrir la fissió nuclear en desintegrar un nucli d’urani amb una pèrdua d’una part de la
Einstein50_56.qxd
6/9/04
13:06
Página 51
Albert Einstein / 51 seva massa transformada en energia, d’acord amb la meva cèlebre fórmula E = mc2, Bohr va especular amb la possibilitat de provocar una reacció controlada per produir una gran quantitat d’energia. La carrera per aconseguir la bomba atòmica havia començat. Llavors, uns vells amics van venir a casa i em van explicar què passaria si els nazis aconseguien la bomba atòmica abans que els americans. Tant van insistir que el 2 d’agost vam enviar una carta al president Franklin Roosevelt en què suggeríem l’ús de l’energia nuclear i la construcció de grans bombes atòmiques abans que ho fessin els nazis. Vaig signar aquella carta, perquè estava indignat amb el que passava a Alemanya i a Europa. Sempre havia estat un pacifista convençut, però ara defensava l’ús de la força. No sé si el president va arribar a llegir aquell manuscrit, però a mi la història em consideraria injustament el “pare” de la bomba atòmica. Molt aviat vaig quedar al marge d’aquelles investigacions atòmiques, que es van denominar projecte Manhattan, i sempre em va doldre i vaig criticar l’ús de l’energia atòmica amb finalitats militars.
Em dic... Albert Einstein «Moltes vegades em van preguntar com inventava les meves teories, d’on treia les idees i com me les enginyava per simplificar les coses més complicades. La resposta és senzilla. Sempre he dit que cal intentar les coses noranta-nou vegades per tenir èxit la número cent.»
A partir de 9 años Otros títulos Marco Polo Leonardo da Vinci Saint-Exupéry Gandhi Alexandre el Gran Vincent van Gogh Jules Verne Mozart Cleòpatra Picasso Miguel de Cervantes
Shakespeare Marie Curie Charles Chaplin Teresa de Calcuta John Lennon Charles Darwin Gaudí Ana Frank Galileu Cristòfor Colom Agatha Christie
www.parramon.com
,!7II4D4-ccfjjc!
Premi Crítica Serra d'Or Juvenil de Coneixements 2005
ISBN 978-84-342-2599-2
Col·lecció guardonada amb el