EM DIC...
Jules Verne Amb la meva imaginació, vaig arribar a la Lluna
Jordi Cabré Víctor Escandell
Jules Verne1_10.qxd
25/5/05
08:52
Página 2
Projecte i realització Parramón Ediciones, S.A. Direcció editorial Lluís Borràs Ajudant d’edició Cristina Vilella Text Jordi Cabré Il·lustracions Víctor Escandell Disseny gràfic i maquetació Zink Comunicació S.L. Dirección de producción Rafael Marfil Producció Manel Sánchez Segona edició: juny 2005 Jules Verne ISBN: 84-342-2677-4 Dipòsit Legal:B-28.137-2005 Imprès a Espanya © Parramón Ediciones, S.A.-2004 Ronda de Sant Pere, 5, 4ª planta 08010 Barcelona (Espanya) Empresa del Grup Editorial Norma www.parramon.com La reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol recurs o procediment, comprenent-hi la impressió, el microfilm, el tractament informàtic o qualsevol altre sistema resten prohibides sense permís escrit de l’editorial.
Mellamo_JulioVerne1_10.qxd
9/7/04
11:41
Página 3
Hola... A qui no li agradaria fer un passeig per la Lluna? O viatjar en un submarí? O fer un llarg viatge en globus? A tots ens agradaria. Però hi ha una diferència important: vosaltres ja ho podeu fer, en canvi jo m’ho vaig haver d’imaginar. Em dic Jules Verne, vaig ser escriptor i per a molts l’inventor de la ciència-ficció. Perquè vaig ser el primer escriptor famós que no només es va dedicar a escriure històries, sinó que es va esforçar a imaginar les possibilitats de la ciència i les aventures que podien sorgir dels invents. Per exemple, vaig ser el primer escriptor que es va imaginar un submarí. A la meva època, ningú no podia imaginar una embarcació que servís per navegar sota l’aigua. Tampoc no existien les naus espacials, ni els helicòpters. Mai no vam poder pujar-hi ni tant sols veure’n un, ni saber com eren. Però, per sort, jo tenia molta imaginació. Gràcies a aquesta facilitat vaig poder fer gaudir la gent amb molts viatges increïbles. Li vaig fer imaginar el fons del mar, el centre de la Terra, els països més exòtics del món, la superfície de la Lluna… Per això vaig ser un escriptor tan famós: perquè vaig somiar grans aventures i perquè vaig fer somiar a tots els que em van llegir.
Mellamo_JulioVerne11_24.qxd
9/7/04
12:29
Página 18
18 / Em dic... Almenys vaig visitar quinze editors que no van voler publicar la meva novel·la. Fins que al final vaig conèixer Jules Hetzel, editor futur amic meu. Em va aconsellar uns canvis, però. De fet, la novel·la abans es deia Un viatge en els aires. I em va contractar perquè escrivís tres novel·les a l’any! Durant vint anys! Això suposava una feinada enorme, però escriure era la meva passió. I em va ajudar un altre factor: l’èxit de Cinc setmanes en globus va ser espectacular. Tothom comprava i llegia la meva novel·la. Era exactament el tipus de llibre que calia en aquell moment. A partir d’aquest moment em vaig anar fent famós. Tenia trentacinc anys. Els meus Viatges extraordinaris (així era com es titulaven en les revistes mensuals) eren molt populars. Vaig arribar a escriure quaranta-sis lliuraments! Segons Hetzel, el propòsit de la sèrie era resumir tots els coneixements geogràfics, geològics, físics i astronòmics elaborats per la ciència moderna i refer, sota l’atractiva forma que li és pròpia, la història de l’Univers. Amb tant d’èxit em vaig poder comprar un vaixell, l’editor em va pagar el doble per cada llibre, vaig viure en un bon barri i fins i tot vaig poder viatjar, amb el meu germà Paul, als Estats Units. Per fi les coses funcionaven!
Mellamo_JulioVerne11_24.qxd
9/7/04
12:29
Página 19
Jules Verne / 19
Viatge al centre de la Terra El professor Otto Lidenbrock, un excèntric científic, acaba de trobar un llibre molt antic d’un conegut savi. De cop, fullejant les velles pàgines, cau un paper a terra. En llegir el manuscrit, hi descobreix uns jeroglífics molt estranys i antics, que arriba a desxifrar amb l’ajut del seu nebot Axel. Quina sorpresa tan gran quan descobreixen que… són les instruccions per iniciar un viatge al centre mateix de la Terra! Aquesta va ser la meva segona novel·la. Qui es resistiria a fer un viatge semblant! Certament, el professor Otto Lidenbrock no s’ho pensa dos cops, encara que al seu nebot no li sembli gaire bona idea. Però el professor, el seu nebot i el valent guia Hans emprenen finalment un fantàstic viatge que els portarà a descobrir grans meravelles de l’interior del nostre planeta…
Mellamo_JulioVerne25_42.qxd
9/7/04
12:39
Página 34
34 / Em dic... Aquella mateixa nit, Phileas Fogg li va dir que es preparés, que anaven a iniciar un viatge únic: la volta al món en vuitanta dies! Una veritable bogeria, sorgida d’una aposta d’un club de milionaris del qual el senyor Fogg n’és membre. La juguesca consisteix a aconseguir donar la volta al món en vuitanta dies; fins i tot els indica l’hora exacta i el lloc on arribarà la travessa quan compleixi. Això sí que és una aposta arriscada! Us convido, amb molt d’interès, a llegir aquesta novel·la, amb la qual viatjareu per tot el món, de continent en continent, vivint intensament els països que els personatges aniran coneixent, llocs sorprenents, situacions al límit, la fascinació (o, fins i tot la por) davant d’allò que desconeixem… És clar: a vosaltres no us impressiona el fet de trigar vuitanta dies a donar la volta al món, perquè teniu avions supersònics, però a la meva època era impensable. A més a més, és més divertit, oi? Mai no passen gaires aventures a bord d’un avió. I també sé que, a la vostra època, amb els ordinadors podeu viatjar molt i molt lluny només en segons. Ai, si jo hagués pogut! Mai no hauria escrit tantes aventures… O potser sí…?
Mellamo_JulioVerne25_42.qxd
9/7/04
13:14
Pรกgina 35
Mellamo_JulioVerne43_50.qxd
9/7/04
13:26
Página 50
50 / Em dic... Així doncs, amb aquesta novel·la vaig intentar retratar amb exactitud un país que no era el meu i del qual em vaig informar gràcies a les meves lectures. Per a un escriptor la imaginació és important, però també ho és la documentació, la investigació i la curiositat sobre tot el que ens envolta. «Per la pàtria i pel tsar»: aquesta frase podria resumir tot l’argument de l’obra.
Malalt Tanta feina va afectar la meva salut. Tenia dolors d’estómac i de vegades em desmaiava, o patia de paràlisi a la cara. I al final s’hi va sumar una diabetis, que va fer que anés perdent la vista i l’oïda. Recordo que li ho vaig escriure una vegada a la meva germana: «Cada vegada hi veig pitjor, estimada germana. També he perdut l’oïda d’una orella: gràcies a això només puc sentir la meitat de les ximpleries i bestieses que corren pel món. És un gran consol». Com podeu veure, malgrat tot, mai no vaig perdre el sentit de l’humor. També em vaig interessar per la política. Vaig ser elegit regidor d’Amiens per la llista radical, i em vaig ocupar d’assumptes culturals, com ara teatres, escoles i urbanisme. Vaig inaugurar el Circ Municipal. Però mai no vaig parar d’escriure, malgrat que la gent que m’envoltava anava desapareixent: es va morir el meu editor Hetzel, la meva mare i el meu germà. I per això vaig canviar una mica el to de les meves novel·les. En aquesta època em vaig inclinar a imaginar que els avenços científics no portaven al progrés de la Humanitat, sinó que conduïen sempre al domini dels éssers humans.
Mellamo_JulioVerne51_56.qxd
9/7/04
13:36
Pรกgina 51
Em dic… Jules Verne «A qui no li agradaria fer un passeig per la Lluna? O viatjar en un submarí? O fer un llarg viatge en globus? A tots ens agradaria, a vosaltres i a mi també. Però hi ha una diferència important: vosaltres ja ho podeu fer, en canvi jo m’ho vaig haver d’imaginar. Em dic Jules Verne, vaig ser escriptor i per a molts l’inventor de la ciència-ficció.»
Premi Crítica Serra d'Or Juvenil de Coneixements 2005
www.parramon.com
,!7II4D4-ccghhh!
Col·lecció guardonada amb el
Altres títols Marco Polo Leonardo da Vinci Albert Einstein Saint-Exupéry Gandhi Alexandre el Gran Vincent van Gogh Mozart Cleòpatra Picasso Miguel de Cervantes Shakespeare Marie Curie Teresa de Calcuta Charles Chaplin
ISBN 978-84-342-2677-7
A partir de 9 anys