EM DIC...
Vincent van Gogh He omplert el m贸n de color, vida i energia
Carme Mart铆n Rebeca Luciani
Em dic_vanGogh01_8.qxd
24/8/04
14:50
Página 2
Projecte i realització Parramón Ediciones, S.A. Direcció editorial Lluís Borràs Ajudant d’edició Cristina Vilella Text Carme Martín Il·lustracions Rebeca Luciani Disseny gràfic i maquetació Zink Comunicació S.L. Direcció de producció Rafael Marfil Producció Manel Sánchez Segona edició: maig 2006 Vincent van Gogh ISBN: 84-342-2678-2 Dipòsit Legal: B-24.902-2006 Imprès a Espanya © Parramón Ediciones, S.A. – 2004 Ronda de Sant Pere, 5, 4ª planta 08010 Barcelona (Espanya) Empresa del Grup Editorial Norma de América Latina www.parramon.com La reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol recurs o procediment, comprenent-hi la impressió, la reprografia, el microfilm, el tractament informàtic o qualsevol altre sistema, resten prohibides sense permís escrit de l’editorial.
Em dic_vanGogh01_8.qxd
23/7/04
08:16
Página 3
Hola... Durant la meva vida he estat una mica de tot: marxant d’art, predicador en una regió minera, professor d’idiomes, venedor de llibres… però, per sobre de tot, pintar ha estat la meva veritable passió. Els colors són una cosa prodigiosa, pots crear molt més del que t’imagines i com que hi ha pinzells de gruixos diferents, els traços que es poden fer són infinits. Quan agafes el pinzell, les teves mans el poden moure en cercles, de dalt a baix, o en espiral. D’aquesta manera, la llum inunda el quadre i es pot expressar tota la força de la natura. Quan ho vaig descobrir, em vaig adonar que aquesta era la raó de la meva vida: pintar el que veia i com ho sentia! Em deien “el boig dels cabells vermells”. Això dels cabells és força clar perquè vaig néixer amb els cabells vermellosos i ondulats, però això de “boig” ja és una altra cosa. Els qui m’envoltaven no entenien la meva manera de pensar, viure o pintar, de manera que només vaig vendre un quadre durant tota la meva vida i ara resulta que les meves obres són les més cotitzades en les subhastes d’art! Sovint els diaris i la televisió parlen dels meus dibuixos, olis i aquarel·les i els falsificadors d’obres d’art proven d’imitar-me. Al meu país natal, Holanda, han creat una fundació i un museu amb el meu nom, organitzen commemoracions en honor meu i escriuen innombrables articles i llibres en què intenten explicar els meus quadres o el meu estil. Però, qui és ara el “boig”?
Em dic_vanGogh18_25.qxd
23/7/04
10:18
Página 18
Ja he comentat la meva fascinació per la natura? I per les feines diàries de les persones? El paisatge holandès sembla que no tingui final, els seus colors terrosos i groguencs canvien segons els cultius i els horts. Els pagesos caven, sembren i cullen des del matí fins a mitja tarda il·luminats per diferents tons de llum i ombra. Estava content i la meva energia era desbordant, tant que em vaig enamorar de seguida de la meva cosina Cornèlia, que des que havia enviudat ens visitava sovint. Tot i que vaig mostrar el meu interès per casar-m’hi, vaig ser rebutjat fermament tant pels seus pares com per ella mateixa. De seguida vaig caure en el desànim: el meu segon amor frustrat, el meu pare i jo no ens enteníem, no avançava amb les meves pintures… Molt infeliç i incomprès, vaig seguir el consell d’en Theo i em vaig refugiar en els meus estudis d’art. A finals d’any me’n vaig anar a La Haia, la ciutat on vivia el nostre cosí, el ja famós pintor Anton Mauve, que va voler ser el meu mestre. Fins i tot, l’oncle Cor es
Em dic_vanGogh18_25.qxd
23/7/04
10:20
Página 19
Vincent van Gogh / 19 va interessar pels meus progressos pictòrics i em va encarregar unes vistes de la ciutat portuària. Que bé es va portar l’Anton amb mi! Em va regalar la meva primera capsa d’aquarel·les i em va ensenyar a utilitzar i a aplicar els colors. Primer vaig fer innombrables estudis de natures mortes i figures de guix: pomes, gerros, sabates… Després amb altres pintors vam recórrer llocs pintorescos de la ciutat per dibuixar-los. Jo volia agafar com a models persones de carn i ossos i sortir a pintar a l’exterior, però el meu cosí opinava que primer havia de practicar a l’estudi. Aprendre se’m feia etern! Estava ansiós i nerviós. Un dia em vaig enfadar amb l’Anton a causa de la seva rigidesa tècnica i vaig trencar una de les figures del seu taller. Aquell dia vaig decidir muntar el meu propi estudi d’artista i viure en companyia d’una dona que acabava de conèixer i els seus fills.
Em dic_vanGogh26_34.qxd
23/7/04
16:29
Página 34
34 / Em dic...
L’estudi de Cormon Al principi, en Theo i jo vivíem al seu petit apartament al carrer Laval. No hi havia espai per a un taller d’artista. Cada matí, ell anava a la galeria Goupil & Cie. i jo, amb el barret, la pipa i el quadern sota el braç, recorria els carrers i les places de París. M’aturava als museus, a les galeries d’art i als mercats. Els meus llocs preferits eren la riba del Sena i el barri de Montmartre on es podia palpar l’ambient bohemi. En Theo és el millor germà que es pot tenir: va aconseguir un pis gran amb taller a Montmartre, em va portar a la botiga de père Tanguy per comprar pintures, teles i gravats japonesos, i em va inscriure a l’estudi d’en Fernand Cormon. Allà hi vaig millorar la tècnica conjuntament amb l’Henri de Toulouse-Lautrec, en Georges Seurat i en Paul Cézanne i hi vaig conèixer el meu amic Émile Bernard, el bromista. Cormon ens va ensenyar la tècnica del cloisonnisme, que consistia a pintar grans superfícies circulars amb colors plans i perfilar-les amb un contorn negre. Ens animava a reunir els colors per compondre la llum i a simbolitzar els elements de la natura, per exemple el groc per al sol radiant i el vermell per al sol del crepuscle. M’agradava experimentar amb aquesta tècnica, sobretot per deformar-la i d’aquesta manera poder augmentar l’expressivitat de les meves obres. Després de classe, a la tarda, escoltàvem les xerrades dels vells impressionistes com ara Pissarro o Guillaumin al cafè Guerbois o al Moulin de la Galette. En Pissarro tenia molta experiència i també era aficionat a les làmines japoneses.
Em dic_vanGogh35_42.qxd
30/6/04
20:08
Pรกgina 35
Em dic_vanGogh43_51.qxd
23/7/04
18:26
Página 50
Nit estrellada La meva vida a la residència Saint-Paul-de-Mausolé, un antic convent de la localitat de Saint-Rémy de Provença, pot semblar molt avorrida, però era just el que el meu esperit necessitava. La meva salut va millorar ràpidament gràcies a la hidroteràpia i al bonic paisatge dels voltants que van estimular les meves ganes de pintar. Vaig fer alguns retrats i un centenar de teles de la impressionant natura que ens envoltava. Vaig canviar els gira-sols d’Arles per paisatges d’oliveres i xiprers. Vaig escriure a en Theo la meva fascinació per aquests arbres: «Els xiprers són tan bonics com un obelisc egipci». Semblaven flames obscures d’un dinamisme vibrant enfilant-se cap al cel. Els meus pinzells els volien seguir amb moviments sinuosos i em vaig obsessionar amb aquest ritme vertiginós. Vaig patir una segona crisi en ingerir pintura per error i em van amagar els pinzells i la paleta durant un temps. Així que només podia retratar amb llapis a gent propera i copiar gravats de la meva col·lecció. Però aviat es van adonar que només millorava si pintava a l’aire lliure, de dia o de nit, i van decidir acompanyar-me en les meves sortides amb els pinzells.
Em dic_vanGogh43_51.qxd
23/7/04
18:26
Página 51
Sempre m’havia fascinat el problema de la descripció de les escenes de la natura o de les ciutats a la nit. Els cels nocturns plens d’estels eren la meva obsessió. Quan vaig ser a Arles em vaig fer un barret envoltat d’una corona d’espelmetes enceses per poder pintar de nit enmig del camp o bé em passejava pel poble i m’aturava sota els fanals. El meu cel nocturn més conegut es titula La nit estrellada i el vaig pintar a l’oli el juny de 1889. L’escena reprodueix un poble a la nit. Les cases ocupen un petit espai a la part baixa de la tela. Darrere seu, hi apareix un bosc verdós i unes muntanyes blavoses. El protagonisme és per als estels fosforescents, que ocupen més de la meitat superior de la tela en una franja horitzontal juntament amb una lluna d’una brillantor daurada. Tot ple d’un ritme vertiginós gràcies a les pinzellades vibrants. Els traços giren, es torcen, creen espirals amb múltiples colors en paral·lel. En primer pla hi destaquen dos xiprers ascendint fins al cel profund, com a contrapunt al rastre d’estels resplendents en la nit fosca.
Em dic… Vincent van Gogh Durant la meva vida he estat una mica de tot: marxant d’art, predicador en una regió minera, professor d’idiomes, venedor de llibres... però, per sobre de tot, pintar ha estat la meva veritable passió. Alguns em coneixen com “el boig dels cabells vermells”. Vols saber per què?
A partir de 9 anys Altres títols Marco Polo Leonardo da Vinci Albert Einstein Saint-Exupéry Gandhi Alexandre el Gran Jules Verne Mozart Cleòpatra Picasso Miguel de Cervantes
Shakespeare Marie Curie Charles Chaplin Teresa de Calcuta John Lennon Charles Darwin Gaudí Anna Frank Cristòfor Colom Agatha Christie Galileu
www.parramon.com
,!7II4D4-ccghie!
Premi Crítica Serra d'Or Juvenil de Coneixements 2005
ISBN 978-84-342-2678-4
Col·lecció guardonada amb el