Atles bàsic d' Història Universal - Català by Daniel Solé

d’

història

universal

La història constitueix una aproximació fascinant a l’activitat de la humanitat a través dels segles. Aquest atles pretén oferir, més que una quantitat exhaustiva de dates i personatges, una visió clara i global de l’entramat de fets que les societats i els pobles han teixit al llarg del temps. Tant l’escolar com el públic interessat trobaran en aquest volum l’esdeveniment o la dada precisa en un context clar i amb una il·lustració excepcionalment rica.

ISBN 978-84-342-2685-2

,!7II4D4-ccgifc!

www.parramon.com

Altres títols ■ Anatomia ■ Zoologia ■ Astronomia ■ Tecnologia ■ Biologia ■ Geografia física ■ Botànica ■ Fòssils i minerals ■ Matemàtiques ■ Física i química ■ Ecologia ■ Fisiologia ■ Gramàtica ■ Ortografia ■ Religions ■ Història de l’Art ■ Exploracions i descobriments ■ Filosofia ■ Música ■ Aigua ■ Literatura

atles bàsic d’història universal

atles bàsic

història

d’

universal

SUMARI

Introducció .................................................................... 6 La humanitat prehistòrica .......................................... 10 A la recerca dels nostres orígens ............................ 10 L’edat de pedra i el neolític .................................... 11 L’antic Egipte................................................................ 12 El país del Nil .......................................................... 12 Els constructors de piràmides ................................ 12 Origen de l’Imperi egipci ........................................ 13 Plenitud i decadència .............................................. 13 Els primers imperis del Pròxim Orient ........................ 14 Els sumeris ............................................................ 14 Mesopotàmia en els mil·lennis III i II........................ 14 Els hittites .............................................................. 15 Els pobles de Síria i Palestina.................................. 15 L’escriptura cuneïforme .......................................... 15 Els grans imperis del Pròxim Orient .......................... 16 L’Imperi assiri.......................................................... 16 L’Imperi neobabilònic .............................................. 16 L’Imperi persa ........................................................ 17 L’Índia i la Xina ............................................................ 18 Les cultures de l’Indo .............................................. 18 Orígens de la Xina .................................................. 19 L’“Imperi celestial” .................................................. 19 Els Xin i els Han ...................................................... 19 Grècia: dels orígens al classicisme ............................ 20 Les cultures de l’Egeu ............................................ 20 La polis .................................................................. 20 Les guerres perses.................................................. 21 Grècia: de la plenitud clàssica a l’hel·lenisme .......... 22 L’Atenes de Pèricles ................................................ 22 Lluita per l’hegemonia ............................................ 22 L’hegemonia d’Esparta ............................................ 22 Macedònia entra en escena .................................... 23 L’Imperi d’Alexandre el Gran.................................... 23 La República romana .................................................. 24 La conquesta del Laci ............................................ 24 Els primers temps de la República .......................... 24 Inici de l’expansió romana ...................................... 24 El domini del Mediterrani ........................................ 25 L’apogeu de l’Imperi romà .......................................... 26 El final de la República ............................................ 26 El camí al règim personalista .................................. 26 El Principat i la plenitud de l’Imperi ........................ 27 Cap a l’edat mitjana .................................................... 28 Les últimes reformes .............................................. 28 La fi de l’Imperi ...................................................... 28 El germànics: de la tribu a l’estat ............................ 29 Els regnes germànics .............................................. 29 L’alta edat mitjana europea ........................................ 30 Els carolingis .......................................................... 30 Les dificultats del cristianisme ................................ 30 Assentament del cristianisme.................................. 31 Les noves invasions: els víkings .............................. 31 L’Islam: origen i expansió............................................ 32 El profeta Mahoma i els primers califes .................. 32 Els omeies .............................................................. 33

Els abbàsides .......................................................... 33 Disgregació del califat ............................................ 33 La gènesi de l’Occident modern.................................. 34 El feudalisme .......................................................... 34 Les creuades .......................................................... 34 Crisi del feudalisme ................................................ 35 La consolidació del poder regi ................................ 35 Mil anys d’història d’Orient ........................................ 36 Esplendor i decadència de Bizanci .......................... 36 Creuats i turcs ........................................................ 36 Els mongols ............................................................ 37 La Xina: dels Sui als Song ...................................... 37 La Xina: dels Yuan als Ming .................................... 37 Àfrica precolonial ........................................................ 38 Àfrica Oriental ........................................................ 38 El món magribí........................................................ 38 Almoràvits i almohades .......................................... 38 Els Imperis de Ghana i Malí .................................... 39 L’Imperi de Songhai i el regne de Benin .................. 39 Amèrica precolombina ................................................ 40 Les dues amèriques ................................................ 40 Els centres cerimonials mesoamericans .................. 40 Els maies, els asteques i els inques ........................ 41 L’expansió europea i el Renaixement ........................ 42 Els nous valors ........................................................ 42 La monarquia autoritària ........................................ 42 Noves rutes per al capitalisme inicial ...................... 43 L’era dels descobriments ........................................ 43 Les albors de la modernitat a Europa ........................ 44 Les noves classes .................................................. 44 Anglaterra i França .................................................. 44 Espanya .................................................................. 45 Les guerres d’Itàlia.................................................. 45 Turquia, potència europea ...................................... 45 L’Europa de Carles V .................................................... 46 Enfrontament amb França ...................................... 46 La reforma religiosa ................................................ 46 França i les seves aliances...................................... 47 La lluita per l’hegemonia a Europa ............................ 48 Política de Felip II .................................................... 48 El conflicte amb França .......................................... 48 Progressos de la Reforma ...................................... 48 La Contrareforma .................................................... 49 Felip II i els turcs .................................................... 49 La rebel·lió dels Països Baixos ................................ 49 La guerra de Trenta Anys ............................................ 50 Consolidació del poder marítim anglès .................... 50 Inici de la decadència espanyola ............................ 50 França es referma com a potència continental ........ 50 La primera “guerra europea” .................................. 51 El sistema de Westfàlia............................................ 51 Lluís XIV: l’hegemonia francesa.................................. 52 Triomf de la monarquia absoluta ............................ 52 “Reconstruir” la Gàl·lia ............................................ 52 Guerra de Devolució i invasió d’Holanda.................. 53 La Pau de Ryswick .................................................. 53

SUMARI

Els borbons a Espanya ............................................ 53 Potències marítimes i continentals ............................ 54 Holanda, potència colonial ...................................... 54 La rivalitat angloholandesa ...................................... 54 La crisi anglesa i la restauració dels Estuard .......... 55 Àustria i Rússia ...................................................... 55 El despotisme il·lustrat ................................................ 56 Anglaterra, França i Espanya .................................. 56 Itàlia, Àustria i Rússia .............................................. 57 La guerra de Set Anys ................................................ 58 Inversió de les aliances .......................................... 58 La guerra a Europa.................................................. 58 França, desplaçada de l’Índia .................................. 58 La pau de París ...................................................... 59 Frederic el Gran de Prússia .................................... 59 La societat de l’Antic Règim ...................................... 60 Transformacions econòmiques ................................ 60 La monarquia i la noblesa ...................................... 60 L’estat pla................................................................ 61 La Il·lustració .......................................................... 61 La Revolució americana .............................................. 62 A la recerca del pas del nord .................................. 62 Les Tretze Colònies.................................................. 62 Antecedents de la independència ............................ 62 Del Boston tea Party a la Declaració d’Independència ...................................................... 62 La guerra d’independència i la pau ........................ 63 La Revolució francesa ................................................ 64 Els estats generals .................................................. 64 L’Assemblea constituent.......................................... 64 L’Assemblea legislativa............................................ 65 La Convenció i el Directori ...................................... 65 L’Imperi napoleònic...................................................... 66 Del Consolat a l’Imperi ............................................ 66 L’adversari britànic .................................................. 66 Napoleó, amo d’Europa .......................................... 67 El bloqueig continental ............................................ 67 Enfonsament de l’Imperi napoleònic........................ 67 Absolutistes i liberals a Europa .................................. 68 El congrés de Viena ................................................ 68 La reacció restauradora .......................................... 68 La revolució de 1830 .............................................. 68 La revolució de 1848 .............................................. 69 Les grans potències ................................................ 69 L’emancipació de l’Amèrica hispana .......................... 70 Els fets de 1810 ...................................................... 70 Alliberament del con Sud ........................................ 70 Colòmbia, Veneçuela i els països andins.................. 71 L’excepció mexicana .............................................. 71 Revolució industrial i canvis socials .......................... 72 Increment de la població al segle XVIII ...................... 72

La primera revolució industrial ................................ 72 Segona etapa industrialitzadora: la siderúrgia.......... 72 Transformacions econòmiques ................................ 73 Els teòrics de la nova situació ................................ 73 Europa a la segona meitat del segle XIX .................... 74 França: un altre cop república i una altra vegada imperi ........................................ 74 La guerra de Crimea................................................ 74 Unitat d’Itàlia i unitat d’Alemanya ............................ 74 La guerra francoprussiana i el II Reich .................... 75 La Xina i el Japó al segle XIX ...................................... 76 La Xina manxú i les guerres de l’opi........................ 76 La guerra civil i el règim de concessions ................ 76 El Japó: trencament de l’aïllament .......................... 77 Entre el romantisme i les avantguardes .................... 78 Els grans cicles culturals del segle XIX .................... 78 El socialisme utòpic i el socialisme “científic” ........ 78 Dos extrems: anarquistes i fabians.......................... 79 Ciència i societat .................................................... 79 La recerca de nous valors ...................................... 79 Amèrica al segle XIX .................................................... 80 El fracàs del bonapartisme ...................................... 80 Els nous Estats........................................................ 80 Creixement dels Estats Units .................................. 80 Nord i Sud .............................................................. 81 La guerra de Secessió ............................................ 81 En vigílies de la Primera Guerra Mundial .................. 82 Gran Bretanya, Alemanya, Àustria i Itàlia ................ 82 La III República francesa ........................................ 82 Rússia .................................................................... 83 La Primera Guerra Mundial ........................................ 84 La política de blocs. La Triple Aliança ...................... 84 L’esclat del conflicte ................................................ 84 La Triple Entent ...................................................... 84 Guerra de moviments i de trinxeres ........................ 85 Els fronts orientals .................................................. 85 El període intermedi .................................................... 86 Rússia i Alemanya .................................................. 86 Els règims autoritaris .............................................. 86 La crisi econòmica de 1929 .................................... 87 La Segona Guerra Mundial .......................................... 88 La guerra llampec .................................................. 88 La guerra del Pacífic................................................ 88 Alemanya es replega .............................................. 89 La fi de les hostilitats .............................................. 89 La primera fase de la guerra freda ............................ 90 L’organització de les Nacions Unides (ONU) ............ 90 Les aliances militars................................................ 90 La guerra de Corea.................................................. 91 El conflicte del Pròxim Orient .................................. 91 Cap al segle XXI ............................................................ 92 Inicis de la descolonització ...................................... 92 L’experiment neutralista .......................................... 92 Les “noves fronteres”.............................................. 92 Desaparició del bloc comunista .............................. 93 Agitació en el món islàmic ...................................... 93 Índex alfabètic de matèries ........................................ 94

L’APOGEU DE L’IMPERI ROMÀ A mitjan segle II aC, Roma havia convertit el Mediterrani en un mar interior, però aquest formidable imperi va desbordar les institucions tradicionals i va precipitar la crisi de la república. Paral·lelament a la crisi consti-

EL FINAL DE LA REPÚBLICA Els èxits militars i l’existència d’un exèrcit nombrós va fer que en iniciarse al segle I aC, els veritables protagonistes de la història romana no fossin ja els magistrats clàssics, sinó els generals victoriosos. El fracàs de la reforma agrària i social impulsada pels Gracs, dos germans que es van enfrontar a l’oligarquia, va consolidar aquest estat de coses. Un general victoriós, Marius (157-86 aC), va reorganitzar l’exèrcit, que va tendir a convertir-se en una casta constituïda per soldats professionals més fidels al general que els protegia que a l’Estat mateix. La situació de deteriorament i corrupció va tenir un parèntesi (83-79 aC) amb la dictadura d’un altre general, Sila (138-78 aC).

tucional es va suscitar una altra de caràcter social, a causa de la ruïna dels agricultors lliures, davant de la competència dels esclaus. Ells havien estat l’espina dorsal de l’economia i la societat republicanes. GAI JULI CÈSAR De família patrícia, Cèsar (102-44 aC) va ser seguidor de Marius, per això va patir la persecució durant la dictadura de Sila. Va tenir diversos càrrecs a Hispània, on va arribar a ser governador provincial. Artífex del primer triumvirat, va assolir el consolat l’any 59 aC, càrrec des del qual va afavorir el repartiment de terres entre els veterans de l’exèrcit. En el text s’explica la seva trajectòria com a rival i vencedor de Pompeu (batalla de Farsàlia, 48 aC) i com, després de ser nomenat dictador, una conspiració republicana va acabar amb el seu projecte de perpetuar el seu poder personal.

EL CAMÍ AL RÈGIM A la dictadura va succeir un estat de guerra civil virtual, però davant la descomposició interior, la inestabilitat i les conspiracions, les conquestes a l’exterior prosseguien brillantment, i el poder dels generals augmentava. Un general del màxim prestigi, Pompeu, es va unir a un polític influent, Juli Cèsar, i a un home de gran fortuna, Cras, per constituir el primer triumvirat (60 aC). Cèsar i Pompeu no van trigar a enfrontar-se pel poder, va vèncer el primer i va quedar com a autèntic amo de Roma, després d’haver sotmès la Gàl·lia (actual França), desembarcant a Britània i duent a terme campanyes victorioses a Orient. Però el temor que Cèsar, nomenat dictador, es posés al capdavant d’una monarquia de tipus hel·lenístic, va alimentar una conjura de senadors contra ell, i va ser apunyalat durant una sessió de l’assemblea (44 aC). Va ser una reacció extrema per defensar l’esperit de les institucions republicanes.

L’APOGEU DE L’IMPERI ROMÀ

Bust de l’emperador Gai Juli Cèsar (101-44 aC).

PERSONALISTA Estàtua de bronze d’August, títol sagrat que va adquirir l’emperador Octavi (63 aC-13 dC, fill adoptiu de Juli Cèsar).

El fòrum era el centre neuràlgic de les ciutats romanes (aquí el de Boshra, Jordània).

EL DICTADOR Era un magistrat de reconeguda rectitud i capacitat al qual, en situacions excepcionals, el Senat li lliurava tots els poders per un període de sis mesos. Comptava amb un cap de la cavalleria com a segon, que s’encarregava de les operacions militars. Transcorregut el període de dictadura, i si la situació de perill havia cessat, el dictador es retirava a la vida privada.

Introducció

EL PRINCIPAT Els hereus de Cèsar van constituir el segon triumvirat (43 aC). El constituïen Marc Antoni, un famós general; Lèpid, lloctinent de Cèsar i el seu nebot, el jove Octavi. De nou va haver enfrontament entre els triumvirs,

Prehistòria

i va prevaler Octavi. Lèpid es va retirar i Marc Antoni, que pretenia constituir un regne a la part oriental de l’imperi, aliat amb Cleopatra, reina d’Egipte, va ser derrotat l’any 31 aC. Octavi va quedar com a senyor absolut de Roma l’any 29 aC, i amb ell va començar una etapa de la història romana en què el principi de col·legialitat va donar pas al poder personal. Octavi, que va prendre el nom d’August, no va abolir les institucions republicanes, però va reunir a la seva persona tots els càrrecs civils, militars i religiosos.

Els baix relleus de la columna trajana (Roma) recullen algunes gestes de l’emperador Trajà (53117 dC), el qual va conquerir Dàcia, Aràbia, Armènia i Mesopotàmia.

Antiguitat

Grècia En temps d’August l’exèrcit constava de 25 legions, composta cadascuna per 5.500 soldats d’infanteria i 120 de cavalleria. A la fotografia, base de columna d’Antonino Pio. (Museus Vaticans, Vaticà).

Edat mitjana

LA PLENITUD DE L’IMPERI El manteniment d’aquelles institucions va impedir fixar un mecanisme per a la successió de l’emperador, per això quan moria aquest s’ordien intrigues i, cada vegada més, es produïen rebel·lions militars. Fins a finals del segle III es van succeir diverses “dinasties”, tot i que el poder no va passar necessàriament de pares a fills. Els juliclaudis van imperar després de la mort d’August (14): Tiberi, Calígula, Claudi i Neró. L’any 69, després de la sublevació militar contra Neró, va ascendir la dinastia flàvia, els emperadors de la qual van sostenir guerres contra germànics. Entre els anys 96 i 180, amb els antonins, l’Imperi va assolir la seva esplendor en termes de pau interior, prosperitat i extensió de les fronteres.

Roma

És indubtable que alguns emperadors (com ara Calígula o Neró) tenien una vena de bogeria que les novel·les i el cinema han explotat per les seves possibilitats dramàtiques. Però les fonts narratives sobre aquest període (Suetoni, Tàcit) disten molt d’ésser objectives i convindria fer algunes matisacions, com que els primers temps de Neró van ser exemplars en tots els sentits.

Àfrica i Amèrica

Renaixement

Edat moderna

Segle XVIII

L’IMPERI ROMÀ (CAP AL 117 dC) Revolució Francesa BRITÀNIA Londres

OCEÀ ATLÀNTIC

GERMÀNIA INFERIOR BÈLGICA

LUGDUNENSE

RÈCIA Bordeus AQUITÀNIA

NARBONENSE Narbona

r i u Da

MÈSIA SUPERIOR EPIR

SARDENYA

MÈSIA INFERIOR TRÀCIA

ARMÈNIA

Cartago ÍDIA NUM

ÀFRICA

ÀFR ICA PR OC ON SU LAR

Catània

GALÀCIA

Efes

CILÍCIA Antioquia

ACAIA

PANFÍLIA SÍRIA LÍCIA XIPRE

MAR MEDITERRANI

500 km

ME SOP OTÀ MIA

2a meitat segle XX

JUDEA AlexandrIa ARÀBIA PÈTRIA

CIRENAICA EGIPTE

1a meitat segle XX

CAPADÒCIA ÀSIA

Corint

SICÍLIA

2a meitat segle XIX

BITÍNIA I PONTO

MACEDÒNIA

Cartagena

MAURITÀNIA CESARINA

MAR NEGRE

nub

IT`ÀLIA

Còrdova

MAURITÀNIA TINGITANA

PANNÒNIA IL· LÍR IA Salonae

Alps

MAR CASPI

DÀCIA

Aquilea

Tarragona

BÈTICA

NÒRIC

Lió

TAR RAC ON ENS E Lisboa LUSITÀNIA

1a meitat segle XIX

GERMÀNIA SUPERIOR Camps Decumans

Trèveris

MAR ROIG

Índex alfabètic de matèries

LA LLUITA PER L’HEGEMONIA A EUROPA Després de l’enfonsament del projecte imperial carolí, va esclatar una doble lluita per l’hegemonia: sobre l’Europa Continental i als mars. A la primera aspirava França; a la segona, Anglaterra. Però aquests desig-

nis no es podien fer realitat si no es destruïa primer el poder dels Àustries. L’Europa moderna es va fer, doncs, “contra” la descendència de Carles V a Espanya i al món germànic.

POLÍTICA DE FELIP II

EL CONFLICTE AMB FRANÇA

Felip II (1556-1598) va heretar l’imperi més gran del seu temps, però també tres greus problemes que considerava que havia de resoldre per preservar el legat patern: l’extensió del protestantisme a Europa, el perill turc al Mediterrani i els intents de França per afirmar-se com a gran potència, trencant la tenalla a què la sotmetien els estats dels Àustries.

Els dominis de Felip II es van eixamplar amb la conquesta de les Filipines (1570) i diversos arxipèlags del Pacífic, i amb la incorporació, per herència, de Portugal amb tot el seu imperi colonial (1581). En l’enfrontament amb França, on regnava Enric II, van vèncer els espanyols a la batalla de Sant Quintí (1557). El papa Paulo IV es va aliar amb els francesos per expulsar els espanyols d’Itàlia, però va haver de demanar la pau. Els francesos la van signar també (CateauCambresis, 1559), i van renunciar a tota pretensió sobre Itàlia i els Països Baixos.

Felip II va traslladar la cort espanyola de Toledo a Madrid, l’any 1561.

L’IMPERI ESPANYOL L’ANY 1580 Possessions espanyoles Possessions portugueses

FRANC-COMTAT

PAÏSOS BAIXOS DUCAT DE MILÀ

PORTUGAL ESPANYA

REGNE DE NÀPOLS

OCEÀ PACÍFIC

OCEÀ ATLÀNTIC

VIRREGNAT DE NOVA ESPANYA

Filipines

Celian Moluques VIRREGNAT DEL PERÚ

VIRREGNAT DEL BRASIL

EDAT MODERNA

Moçambic

OCEÀ ÍNDIC

Java

Timor

4.000 km

PROGRESSOS DE LA REFORMA

ANGOLA

El luteranisme havia penetrat en gran part d’Alemanya i Escandinàvia, però havien sorgit altres reformadors més radicals que Luter, com el suís Ulric Zwingli (1484-1531) i el francès Joan Calví (1509-1564). Aquest va impedir l’avenç del luteranisme fora de l’àrea germànica i va estendre la seva versió del cristianisme a un sector de la societat francesa, als Països Baixos, Escòcia i, amb el temps, a Nord-amèrica. D’una altra banda, l’any 1555 s’havia arribat a la Pau d’Augsburg, entre Carles V i els prínceps alemanys, que els reconeixia la llibertat per adoptar als seus Estats la religió que volguessin. Enric VIII, per Holbein. És popularment conegut per les vicissituds dels seus sis matrimonis.

EL CISMA ANGLÈS Enric VIII d’Anglaterra (1509-1547) va comprendre la conveniència d’apropiar-se dels béns de l’Església i de constituir una Església nacional (anglicana) que posés a les seves mans un instrument eficaç de control social. El cisma es va consumar l’any 1531 (Llei de supremacia).

Un dels episodis més cruents de les guerres de religió va ser la matança de milers de protestants a França la Nit de Sant Bartomeu (24 d’agost de 1572), per instigació de Maria de Mèdicis, regent durant la minoria del seu fill, Carles IX.

Introducció

LA CONTRAREFORMA

Prehistòria

L’Església romana va reaccionar convocant el Concili de Trento (15411563), que va marcar les pautes del catolicisme per als segles següents. De l’esperit contrareformista van sorgir diverses ordres religioses, entre les quals cal destacar per la seva influència la Companyia de Jesús, fundada l’any 1534 per Ignasi de Loiola (1491-1556).

Antiguitat

FELIP II I ELS TURCS El monarca espanyol no va poder evitar el perill turc al Mediterrani. La batalla naval de Lepant (1571) va suposar una derrota per a les naus de Selim II (1566-1574), que s’havia apoderat de Xipre. Però l’Imperi otomà era fort en aquell moment i gairebé no va patir el contratemps, tot i ser greu. El perill turc es va diluir més endavant per l’efecte de la mateixa decadència otomana.

Grècia

Roma

A Lepant, l’esquadra cristiana va reunir 264 vaixells i 80.000 homes.

La llibertat religiosa no s’entenia en aquesta època com una qüestió de consciència individual. La llibertat reconeguda als prínceps alemanys a Augsburg obligava els seus súbdits a professar la fe del seu senyor.

Edat mitjana

Àfrica i Amèrica

Renaixement

Enric IV de França. Va aconseguir calmar els hugonots i va dictar l’Edicte de Nantes (1598), pel qual es concedia llibertat de culte als protestants, que a més podien accedir a llocs de treball públics i càrrecs. Se’ls va prohibir practicar la seva religió públicament a París, però se’ls va lliurar, com a garantia, el control d’un centenar de places.

Edat moderna

Segle XVIII

GUERRA CIVIL A FRANÇA El motiu d’aquest conflicte era la disputa entre catòlics i calvinistes (hugonots) davant la possibilitat que un d’aquests últims es coronés rei. Davant del perill d’intervenció espanyola, es va acordar que pugés al tron Enric IV de Borbó, després d’abjurar del calvinisme (1593).

Revolució Francesa

1a meitat segle XIX

LA REBEL·LIÓ DELS PAÏSOS BAIXOS El pitjor desencert polític de Felip II va ser la seva obstinació a conservar Flandes en contra dels seus habitants, no només dels calvinistes sinó dels catòlics. Davant de tot, considerava el seu deure mantenir, i si era possible incrementar, el patrimoni de la Casa d’Àustria, cosa que el va portar a una política errònia, innecessàriament cruel i contrària als veritables interessos d’Espanya. Després de diverses peripècies, entre elles el saqueig de la pròspera ciutat d’Anvers (1577) pels terços, Felip II, enfrontat a greus problemes, va signar la Treva de Dotze Anys el 1609.

2a meitat segle XIX

1a meitat segle XX

2a meitat segle XX

Índex alfabètic de matèries Anvers, una de les ciutats més pròsperes dels Països Baixos.

L’EMANCIPACIÓ DE L’AMÈRICA HISPANA La invasió napoleònica d’Espanya va tallar les comunicacions de la Península amb les seves possessions ultramarines. A totes dues bandes es van constituir juntes locals per omplir el buit de poder. A Amèrica,

aquestes juntes van ser el germen dels focus independentistes, animats per l’oligarquia criolla (els descendents d’espanyols), la qual controlava el poder econòmic i volia el polític.

ANTECEDENTS La penetració de les idees il·lustrades entre els criolls, l’exemple dels Estats Units i el foment dels moviments per Gran Bretanya, el propòsit de la qual era debilitar Espanya i estendre la seva influència al continent americà, van donar lloc als primers signes emancipadors i a la constitució de societats

secretes per impulsar-los. Van haver iniciatives precursores, com la de Francisco de Miranda a Veneçuela (1806) i la de Miguel Hidalgo a Mèxic, aquesta última l’única de caràcter popular, ja que s’hi van sumar (crit de Dolors, 1810) camperols i indis.

AMÈRICA DEL SUD AL SEGLE XVIII

Bogotà

VIRREGNAT DE NOVA GRANADA (1739)

ELS FETS DE 1810

VIRREGNAT DEL BRASIL (1763)

Lima

Les juntes locals es van transformar en nuclis independents al llarg d’aquell any: a Caracas (18-19 d’abril), Buenos Aires (25 de maig), Santiago de Xile (11 de juny i 18 de setembre) i Bogotà (20 de juliol). De tota manera, fins al 1816 els realistes van mantenir el control i van avortar els intents secessionistes. Les possessions espanyoles a Amèrica es dividien en virregnats de Nova Espanya (Mèxic i Centreamèrica), Nova Granada (Colòmbia), Perú (Equador, Perú,

Estàtua eqüestre del llibertador José de San Martín (1778-1850).

GUAIANA

part de Bolívia i Xile) i Río de la Plata (part de Bolívia, Paraguai, Argentina, Uruguai) i les capitanies generals de Cuba i Veneçuela.

Río de Janeiro

VIRREGNAT DEL PERÚ (1542)

Bolívar va demostrar una gran ingenuïtat en esperar dels anglesos un tracte que no fos colonial. L’any 1826 escrivia: «L’aliança amb la Gran Bretanya és una victòria política més gran que la d’Ayacucho... La nostra felicitat [serà] eterna. És incalculable la cadena de béns que cauran sobre Colòmbia si ens lliguem amb la senyora de l’Univers.»

VIRREGNAT DEL RÍO DE LA PLATA (1776) Buenos Aires

OCEÀ PACÍFIC

OCEÀ ATLÀNTIC

Possessions Espanyoles Portugueses (1776) Data de fundació de virregnat Capital de virregnat

2.000 km

ALLIBERAMENT DEL CON SUD

1a MEITAT SEGLE XIX

La sort de les armes independentistes va canviar amb l’entrada en acció dels dos grans alliberadors d’Hispanoamèrica, José de San Martín i Simón Bolívar. El primer, l’any 1817, un any després que fos proclamada formalment la sobirania argentina, va emprendre l’alliberament de Xile, juntament amb l’impulsor de la independència en aquest país, Bernardo O’Higgins. Les derrotes dels realistes a Chacabuco i Maipú (1818) van fer possible aquella independència. A continuació, San Martín va passar a Perú i va entrar a Lima l’any 1821, però no va aconseguir desallotjar per complet els realistes de la regió de l’altiplà.

EL BRASIL IMPERIAL Davant de la invasió napoleònica de la península Ibèrica, la família reial portuguesa, de la dinastia dels Braganza, es va traslladar al Brasil (1807). Aquesta presència regia va fer que la independència tingués un desenvolupament diferent que en les possessions espanyoles. Brasil es va constituir en regne, i va compartir monarca amb la metròpoli. Després, es van establir branques de la mateixa família a cada país. L’any 1822 Pere I es va proclamar emperador. El règim imperial es va mantenir a Brasil fins al 1889.

Introducció

COLÒMBIA, VENEÇUELA I ELS PAÏSOS ANDINS El veneçolà Simón Bolívar va emprendre la lluita per la independència el mateix 1810, i després d’una sèrie de fracassos, va aconseguir un govern provisional (1817). Quan es va sentir fort i amb suport, va començar l’alliberació de Colòmbia, objectiu que va aconseguir després de derrotar els realistes a Boyacá (1819). A continuació, els va vèncer a Carabobo, fet amb el qual va aconseguir la independència de Veneçuela. L’any 1822 es va entrevistar amb Sant Martín a Guayaquil i van acordar que Bolívar alliberaria els països andins. Sucre, el lloctinent de Bolívar, va vèncer els realistes a Pichincha i va alliberar Quito (1822). Bolívar va derrotar a Junín i Sucre, a Ayacucho (1824), les últimes forces espanyoles.

Prehistòria

Antiguitat

Grècia

Roma

Casa de la Llibertat a Sucre (Bolívia), on es va proclamar la independència del país, 1825.

L’EXCEPCIÓ MEXICANA Mentre que a Sud-amèrica l’impuls emancipador va provenir de cercles liberals i republicans, entre els criolls mexicans dominaven les idees absolutistes, i deixant a banda el moviment precursor d’Hidalgo, la raó del trencament amb Espanya va ser precisament que s’hi va adoptar l’any 1820 la constitució liberal de Cadis. Els absolutistes desitjaven implantar una monarquia proclamant rei a un infant de la Casa de Borbó. Com que això no va ser possible, es va arribar a un acord amb el virrei i es va pactar la independència pacíficament. La insurrecció de signe liberal, encapçalada per José María Morelos, havia estat derrotada l’any 1815 pel cap realista Agustí Iturbide. Aquest va ser qui va negociar la independència (pla d’Iguala, 1821) per proclamar-se emperador amb el nom d’Agustí I.

Un antecedent utòpic de l’emancipació va ser la rebel·lió de l’autoproclamat Tupac Amaru II (1780), que pretenia restaurar l’Imperi inca. L’aixecament va ser sufocat i Tupac Amaru, executat.

Tupac Amaru, descendia de l’inca del mateix nom (m. el 1572) que va resistir la conquesta espanyola.

Edat mitjana

La batalla de Maipú, 5 d’abril de 1818 entre l’exèrcit independentista xilè, encapçalat pels generals José de San Martín i Bernardo O’Higgins, i les tropes realistes espanyoles encapçalades pel general Mariano Osorio. La victòria del xilens va consolidar de forma definitiva la independència del país.

A més de Bolívar, els altres caps de la independència van fracassar en el seus projectes, i les seves destinacions personals van ser amargues i tràgiques: San Martín va morir exiliat a Europa (1850); el xilè O’Higgins, a Perú (1842) i Sucre va ser assassinat pels seus enemics polítics (1830).

Àfrica i Amèrica

Renaixement Bolívar, traït i oblidat, va morir acollit a la hospitalitat d’un amic.

Edat moderna

Segle XVIII

Revolució Francesa

1a meitat segle XIX

SIMÓN BOLÍVAR (1783-1830) El seu referent van ser els Estats Units, l’esquema dels quals desitjava reproduir a Sud-amèrica, i va crear una única nació composta per estats federats. President de la república l’any 1818, l’any següent va fundar la Gran Colòmbia (integrada per les actuals Colòmbia, Veneçuela i Equador), que havia de ser el focus de la futura regió sud-americana. Protagonista de l’alliberament de diversos països, el seu projecte va fracassar per interessos particularistes i el vet nord-americà i britànic a una Amèrica hispana forta i unida.

2a meitat segle XIX

1a meitat segle XX

2a meitat segle XX

Índex alfabètic de matèries

d’

història

universal

ISBN 978-84-342-2685-2

,!7II4D4-ccgifc!

www.parramon.com

atles bàsic d’història universal

atles bàsic

història

d’

universal