Atles bàsic de Religions - Català by Daniel Solé

Aquest volum ofereix, d’una manera accessible i ricament il·lustrada, una visió general de la història espiritual de la humanitat a través de les seves creences i credos religiosos, des dels remots temps de la prehistòria fins al present. D’una manera directa i senzilla, permet conèixer la importància de les religions en la gestació de les civilitzacions i en la formació del caràcter de les seves societats, el desenvolupament de la cultura, el coneixement científic, l’economia i les diferents maneres de relacionar-se els pobles.

ISBN: 978-84-342-2686-9

,!7II4D4-ccgigj!

www.parramon.com

Altres títols ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■

Anatomia Zoologia Astronomia Tecnologia Biologia Geografia física Botànica Fòssils i minerals Matemàtiques Física i química Ecologia Fisiologia Història Universal Filosofia Història de l’Art Exploracions i descobertes Música Aigua Literatura Mamífers Política

atles bàsic de les religions

SUMARI

Introducció .................................................................. 6 Els sistemes religiosos ................................................ 10 L’animisme, el politeisme i el monoteisme .................... 10 El panteisme .................................................................. 11 Religions sense déu ...................................................... 11 L’estat de les religions en el segle XXI ........................ 12 Religions majoritàries .................................................... 12 Nous moviments religiosos ............................................ 12 L’ecumenisme................................................................ 13 Les sectes...................................................................... 13 Mites i llegendes de la creació .................................. 14 Creació per un ésser suprem ........................................ 14 L’ou còsmic.................................................................... 14 Aigües primigènies ........................................................ 15 Parelles creadores.......................................................... 15 Bèsties, déus i dimonis................................................ 16 Els déus ........................................................................ 16 El dimonis ...................................................................... 16 Els genis ........................................................................ 17 Monstres i bèsties mítiques............................................ 17 Creences de l’home prehistòric .................................. 18 La prehistòria ................................................................ 18 Els enterraments ............................................................ 18 L’art rupestre.................................................................. 18 La deessa mare ............................................................ 19 La cultura megalítica...................................................... 19 Mesopotàmia antiga: Sumer i Accad .......................... 20 L’origen de la creació .................................................... 20 El panteó sumeri ............................................................ 20 Panteó i mites originals accadis .................................... 20 Influència dels mites sumerioaccadis ............................ 21 Divinitats de Babilònia i Assíria .................................. 22 La rivalitat entre Babilònia i Assíria ................................ 22 La primacia de Marduk .................................................. 22 La religió assíria ............................................................ 23 L’endevinació ................................................................ 23 Déus i cultes de l’Antic Egipte .................................... 24 Els déus originals .......................................................... 24 La vida religiosa ............................................................ 25 El culte als morts .......................................................... 25 Les piràmides ................................................................ 25 Déus fenicis i cananeus .............................................. 26 Els fenicis ...................................................................... 26 El panteó feniciocananeu .............................................. 27 Baal i Astarte.................................................................. 27 El culte .......................................................................... 27 Religions de l’Antiga Grècia ........................................ 28 La religió minoica .......................................................... 28 La civilització micènica .................................................. 28 La religió de la Grècia clàssica ...................................... 29 L’origen del món i dels déus .......................................... 29 Temples, oracles i festivitats .......................................... 30 De la religió a la filosofia................................................ 31 L’època hel·lenística ...................................................... 31 L’astrologia i la màgia .................................................... 31

Déus de Roma .............................................................. 32 El panteó romà .............................................................. 32 Els sacerdots ................................................................ 32 Les festivitats ................................................................ 33 Zoroastrisme persa ...................................................... 34 La misteriosa vida de Zoroastre .................................... 34 Una revolució religiosa .................................................. 34 Una lluita entre dues forces............................................ 35 La sendera de l’ànima.................................................... 35 La importància del ritual ................................................ 35 Creences de l’Antiga Xina .......................................... 36 Ossos de l’oracle............................................................ 36 Sacrificis humans .......................................................... 36 El culte a Tian .............................................................. 37 Forces oposades i complementàries .............................. 37 Els cinc elements .......................................................... 37 Hinduisme .................................................................... 38 La civilització de la vall de l’Indus .................................. 38 La invasió dels pobles aris ............................................ 38 Sacrificis rituals ............................................................ 39 Camins cap a l’alliberament .......................................... 39 El dharma o llei fonamental............................................ 40 La realitat suprema ........................................................ 40 La llei del karma ............................................................ 41 El ioga............................................................................ 41 El Mahabharata i el Ramayana ...................................... 41 El sistema rígid de castes .............................................. 42 Els quatre estadis de la vida .......................................... 42 El culte a Krishna .......................................................... 42 Líders carismàtics i l’hinduisme avui.............................. 43 Religions jainita i sikh ................................................ 44 Vida i fets de Mahavira .................................................. 44 L’alliberament del karma................................................ 44 Vida i fets de Nanak ...................................................... 45 Monoteisme i igualtat .................................................... 45 Budisme........................................................................ 46 Una religió sense déu .................................................... 46 Vida i fets de Buda ........................................................ 46 Les Quatre Nobles Veritats ............................................ 47 La Noble Sendera .......................................................... 47 El cicle de renaixement i mort........................................ 47 Els “Cinc Preceptes” ...................................................... 48 La negació de l’ànima .................................................... 48 El nirvana ...................................................................... 48 Llibres sagrats .............................................................. 49 La Terra Pura.................................................................. 49 El budisme tàntric .......................................................... 49 El budisme zen i el budisme tibetà ................................ 50 La comunitat budista...................................................... 50 Muntanyes i representacions sagrades .......................... 51 Confucionisme i taoisme ............................................ 52 Vida i fets de Confuci .................................................... 52 Una doctrina ètica .......................................................... 52 Virtut i sabiduria ............................................................ 53 El camí del Tao .............................................................. 53

Centres de peregrinació i festivitats musulmanes .................................................................. 79 Religió dels celtes........................................................ 80 Les divinitats.................................................................. 80 Sacrificis humans .......................................................... 81 Creences en el més enllà .............................................. 81 Déus germànics i escandinaus .................................. 82 L’origen del món ............................................................ 82 L’arbre sagrat ................................................................ 82 El culte als déus ............................................................ 83 Vida més enllà de la mort .............................................. 83 Religions de l’Amèrica precolombina ........................ 84 Qetzacóatl, el déu del Cinquè Sol .................................. 84 Els missioners de Teotihuacan........................................ 85 Les guerres florides ...................................................... 85 El Chac o déu de la pluja................................................ 85 Mictlan, la ciutat dels morts .......................................... 85 L’orde religiós dels inques.............................................. 86 El pare dels déus incaics................................................ 86 El culte al Sol ................................................................ 86 El summe sacerdot ........................................................ 87 Els huaques .................................................................. 87 Déus d’Oceania ............................................................ 88 Mites de la creació ........................................................ 88 L’esperit dels avantpassats ............................................ 88 El tapu i el mana............................................................ 89 Vida i mort a la Terra .................................................... 89 Ritus d’iniciació i de transició ........................................ 89 Religions de l’Àfrica negra .......................................... 90 Els ritus de curació ........................................................ 90 Religió dels yorubes ...................................................... 91 Religions bantús ............................................................ 91 Ofrenes i sacrificis ........................................................ 91 Creure o no creure ...................................................... 92 La fe .............................................................................. 92 L’ateisme ...................................................................... 92 Ciència i religió .............................................................. 92 L’agnosticisme .............................................................. 93 Espiritualitat no religiosa ................................................ 93 Materialisme i espiritualisme.......................................... 93 Índex alfabètic de matèries ........................................ 94

SUMARI

Sintoisme...................................................................... 54 Els kami ........................................................................ 54 El Koijiki i el Nihonshoki ................................................ 54 Un univers ple de déus .................................................. 55 Rituals i cultes .............................................................. 55 Judaisme ...................................................................... 56 Un déu únic i el poble triat ............................................ 56 La terra promesa............................................................ 57 L’Èxode .......................................................................... 57 Les Taules de la Llei ...................................................... 57 Els monarques i els profetes .......................................... 58 La diàspora .................................................................... 58 La Torà i el Talmud ........................................................ 59 L’interior d’una sinagoga ................................................ 60 Rituals d’iniciació .......................................................... 60 Oració i litúrgia .............................................................. 60 Festivitats jueves............................................................ 61 La Terra Santa................................................................ 61 El cristianisme.............................................................. 62 Jesucrist ........................................................................ 62 Els Evangelis .................................................................. 62 Les primeres comunitats cristianes................................ 63 La difusió del cristianisme.............................................. 63 Les comunitats religioses .............................................. 64 L’heretgia dels càtars .................................................... 65 Heretgies i crítica política .............................................. 65 Les missions .................................................................. 65 El culte marià i les festes catòliques .............................. 66 La Bíblia ........................................................................ 67 El model de vida cristià .................................................. 67 Les causes de la Reforma .............................................. 68 Vida i fets de Luter i Calví .............................................. 68 L’anglicanisme .............................................................. 69 Vida i fets de Zwingli...................................................... 69 El Concili de Trento ........................................................ 70 La pluralitat i la fe protestants........................................ 70 Diferències amb el catolicisme ...................................... 71 La litúrgia protestant ...................................................... 71 El cisma d’Orient............................................................ 72 Organització de l’Església ortodoxa ................................ 72 L’espiritualitat ortodoxa .................................................. 72 Els rituals ortodoxos ...................................................... 73 L’islam .......................................................................... 74 Vida i fets del profeta Mahoma ...................................... 74 L’expansió de l’islam...................................................... 74 Els califats .................................................................... 75 L’Imperi otomà .............................................................. 75 Els profetes de l’islam.................................................... 76 Els articles de fe ............................................................ 76 Xara i jihad .................................................................... 76 El gran cisma ................................................................ 77 Les escoles jurídiques sunnites .................................... 77 Els xiïtes ........................................................................ 78 El sufisme ...................................................................... 78 Les confraries ................................................................ 78

DÉUS FENICIS I CANANEUS Fenicis i cananeus van conviure al territori format actualment per la franja costanera del Líban, Síria i el nord de Palestina des del III mil·lenni aC. La seva religió, coneguda a partir de textos que daten del segle XIV aC, combina elements sumeris i ritus agrí-

coles dels pobladors més antics. Van divinitzar les forces creadores de la natura, representades per déus brutals, protagonistes de violents enfrontaments. El principal lloc de culte va ser Ugarit, ciutat excavada l’any 1929.

ELS FENICIS Instal·lats en ciutats com a Sidó, Tir o Ugarit, els fenicis mai no van tenir un estat centralitzat, però van mantenir, fins que van ser definitivament conquerits per Roma l’any 64 aC, una llarga independència, tallada per períodes de dominació egípcia i assíria. Van ser grans mercaders gràcies a la destresa en l’art de la navegació, cosa que els va permetre arribar fins al Mediterrani occidental seguint rutes de cabotatge. A partir del segle XI aC van fundar a les costes nombroses factories i colònies comercials, fet que els va convertir en un nexe d’unió entre l’Orient i l’Occident. Des de Xipre van avançar fins a Malta, Sicília, el nord d’Àfrica (Cartago) i la península Ibèrica, on recollien argent i estany.

L’EXPANSIÓ FENÍCIA

IBÈRIA

MAR NEGRE ITÀLIA

Gades (Cadis) Cartago Nova

Sardenya GRÈCIA

NUMÍDIA

Gebal

Cartago Xipre

Creta

Sidó

MAR MEDITERRANI Fenícia ciutats fenícies importants

Fenícia Tir

Trípoli ÀFRICA EGIPTE

rutes comercials

Els grans temples fenicis eren també grans magatzems. A la imatge, restes del temple neofenici d’Amrit (Síria).

La religió fenícia està vinculada a la del poble cananeu.

DÉUS FENICIS I CANANEUS

LA CREACIÓ DEL MÓN

Des del començament existia El, pare dels déus i creador de l’univers, però els homes van ser obra del seu nét Baal, déu de la fertilitat. El i la seva esposa Anat es van desentendre del món, que pertany a Baal, el qual lluita amb freqüència amb altres déus, en especial amb Mot, deessa de la mort. Aquests enfrontaments reverteixen sobre els humans i són causa de les seves desgràcies. En un mite posterior, que data del segle II aC, del caos mogut per l’impuls del desig va emergir Mot, la qual va crear primer éssers sense consciència dels quals van néixer després de molt de temps els homes, capaços de percebre el déu i observar els planetes.

De l’estudi de les tauletes trobades a Ugarit es va poder deduir que, per als cananeus, les lluites que els déus lliuraven entre si provocaven el canvi de les estacions.

Els fenicis, que van fundar factories a les costes del Mediterrani, sembla que van obtenir de les sacerdotesses gregues els signes de l’alfabet que avui utilitzem.

Introducció

EL PANTEÓ FENICIOCANANEU A més d’El, Baal, Anat i Mot, altres déus encarnaven també elements i principis essencials, que amb freqüència rivalitzaven entre si. Els beneficis que concedia Astarte, assimilada més tard a Astagartis, deessa de la fertilitat, contrastaven amb els maleficis del seu espòs, Baal. Yam, personificació del mar, intentava destronar a Baal, el qual va derrotar-lo gràcies a les armes màgiques fabricades per Kothar, el ferrer diví. Rashap era un déu malèfic amb el qual col·laboraven divinitats menors, denominades els «Voraços». Aquests déus habitaven en rius, muntanyes i arbres sagrats on el poble els venerava.

Generalitats

Mesopotàmia Egipte Fenícia

Grècia Roma

Zoroastre La Xina

Hinduisme

Budisme Artemis, la gran deessa mare d’Orient, està vinculada a les deesses Ishtar, Astarte o Aserà.

Confuci Taoisme Sintoisme

El culte a Baal, identificat amb Moloc, exigia sacrificis humans. Aquí el temple de Baal a Palmira (Síria).

Judaisme

SENYALS EN ELS FETGES Els sacerdots feniciocananeus practicaven arts endevinatòries, interpretant els senyals que deixaven els fetges d’animals sacrificats sobre tauletes d’argila.

Cristianisme

Islam

BAAL I ASTARTE

EL CULTE

«Amo i senyor del món», tal com significa el seu nom en fenici, Baal rebia a cada ciutat el qualificatiu del lloc on se l’adorava, com si es tractés d’una divinitat capaç de multiplicar-se. En un episodi de la seva lluita amb altres déus, mor víctima de Mot, però aconsegueix ressuscitar i vèncer-la definitivament. Els cartaginesos, la capital dels quals va ser fundada pels fenicis al segle IX aC, el van adoptar com a déu principal (Baal-Hammon). Astarte, venerada ja a Mesopotàmia, era també deessa de l’amor i del plaer. Als temples on se li retia culte, les sacerdotesses exercien la prostitució sagrada.

A Urgarit, el rei i la reina presidien les cerimònies i les oracions destinades a assegurar la protecció de la ciutat. Els sacerdots, ajudats pels funcionaris religiosos, s’encarregaven dels temples i dels actes rituals, que comprenien ofrenes, sacrificis d’animals i purificacions. Perquè els morts fossin ben rebuts en el més enllà s’organitzava un banquet durant els funerals amb la finalitat d’aplacar els déus. Es recordava cada cert temps als dignataris morts mitjançat un culte, la part central del qual era una cerimònia orgiàstica.

Els profetes de l’Antic Testament van condemnar severament el culte a Baal i Astarte, considerats l’exemple més repulsiu d’idolatria.

En la mitologia ugarítica, Baal lluita contra Mot, la mort, i és derrotat. En l’esquema de la natura, el duel representa el cicle de la fertilitat i la sequera de les estacions. A la fotografia, tauleta trobada a Ugarit (Síria).

Celtes Germàniques

Amèrica precolombina

Oceania Àfrica negra

Creure o no creure

Índex alfabètic de matèries

ELS «CINC PRECEPTES» Per a la gran majoria de budistes, els codis de conducta i les pautes de comportament moral són en els anomenats «Cinc Preceptes», que consisteixen en no matar, no robar, no mentir, no abusar del sexe i no adulterar les begudes. No obstant això, en alguns monestirs budistes, com ara el dels monjos novicis theravada, a aquests cinc preceptes n’afegeixen uns altres cinc, que són: no assistir a espectacles, no utilitzar guarniments, no menjar després del migdia, no utilitzar diners i no dormir en llits tous.

EXPANSIÓ DEL BUDISME (SEGLE V aC) Kyongiu Pequín Corea

Tibet NEPAL

JAPÓ

Lhasa

Benarés

OCEÀ PACÍFIC

Birmània Sarnath

ÍNDIA

Pagan

Bombai Rangún

Siam Angkor Cambodja

Sri Lanka

OCEÀ ÍNDIC expansió del budisme (segle V aC) centre budista

Java

LA NEGACIÓ DE L’ÀNIMA

Els monjos budistes duen una vida senzilla, prediquen i mediten.

EL NIRVANA El nirvana és l’estat final al qual aspiren idealment tots els budistes. Sovint apareix descrit com una successió de contrastos: el tot i el no-res, la llum i l’obscuritat, l’ésser i el no-ésser, la plenitud i el buit. El camí per arribar al nirvana consta de dues etapes. La primera es caracteritza per l’extinció de tot desig, la supressió de tot lligam terrenal i l’alliberament del cicle del renaixement i la mort. Però un cop l’home aconsegueix sostreure’s del cicle de renaixements, ha de seguir vivint. Així, un cop mort, un cop el cos s’hagi desintegrat, l’home podrà accedir a la segona fase, en què assolirà un estat de perfecció, puresa i immortalitat.

BUDISME

La imatge més comuna de Buda és en la posició del lotus, en actitud de meditació.

El budisme entén que l’ésser humà està format per cinc realitats: cos físic, la sensació, la percepció, la predisposició davant les coses i la consciència. Cada individu és el resultat de la combinació temporal d’aquestes realitats, subjecte a continus canvis. Però negant una existència permanent a aquestes realitats, nega al mateix temps l’existència de l’ànima. Perquè, per al budisme, el simple fet de discutir sobre l’ànima provoca en l’home un irreparable patiment. És per això que nega l’existència de l’ànima, per estalviar-li d’aquesta manera a l’home un dolor més gran. Cadascun dels ensenyaments, aforismes i regles pronunciades per Buda es coneix amb el nom de sutres, que significa literalment «fils». Es calcula que n’existeixen uns 10.000.

BODHISATVA En el budisme Mahayana, o «gran vehicle de salvament», és el monjo o la persona que practica la compassió o karuna, una de les quatre morades espirituals. El terme bodhisatva deriva de bodhi, il·luminació, i satva, essència. El bodhisatva renuncia voluntàriament al nirvana per lliurar-se a la salvació dels éssers humans i, a través d’aquest camí, arribar a ser al final un Buda omniscient. Dins dels bodhisatves es distingeixen els contemplatius i els actius, i també els bodhisatves celestes, que són aquells consagrats i venerats per la devoció popular i a qui es recorre en demanda d’ajut.

Els thangkas obeeixen a regles molt estrictes de composició i simbolitzen l’univers i les forces de la natura. A la fotografia, thangka, del monestir de Tengpoche (Nepal).

Introducció La stupa és un monument budista sorgit en el segle II aC.

ELS LLIBRES SAGRATS Com Confuci, Sòcrates o Jesucrist, Buda mai no va deixar res escrit i els seus ensenyaments van ser transmesos durant molts segles per via oral fins que alguns dels seus deixebles van decidir registrar-los. Aquests textos, considerats sagrats, recullen les idees més rellevants del mestre i es coneixen amb el nom de «Cos de Dharma». Sovint es reciten i fins i tot es copien com a actes de devoció, i no és estrany veure’ls col·locats en altars perquè els seus seguidors els retin adoració. De tots aquests textos budistes el més conegut és el Llibre dels morts tibetà, que descriu la manera d’alliberar-se del cicle de renaixement i mort.

LA TERRA PURA

Generalitats

Mesopotàmia Egipte Fenícia

Grècia Roma

Zoroastre La Xina

Hinduisme

A començaments de la nostra era va sorgir a l’Índia un corrent budista anomenat Mahayana, els membres del qual preconitzaven l’oració i la devoció a Buda com a mitjà per aconseguir la salvació, que consideren a l’abast de tothom, i no d’uns pocs elegits. D’aquesta manera, en comptes d’enfrontar-se amb una sèrie interminable de reencarnacions, els seus seguidors poden tenir l’esperança que seran acollits, després de la seva mort, en un regne conegut amb el nom de Terra Pura. Un cop allí, alliberats dels lligams terrenals, podran preparar-se per assolir el nirvana, que està garantit a tots els seus habitants.

Budisme

Confuci Taoisme Sintoisme

Judaisme

Cristianisme L’antic culte birmà als esperits nats va ser acceptat pel budisme therevada.

Islam

El mandala o «cercle sagrat» és un conjunt d’esferes pintades al terra amb la finalitat d’ajudar el devot a assolir la il·luminació.

EL BUDISME TÀNTRIC A partir del segle VI va començar a desenvolupar-se al nord de l’Índia un corrent que qüestionava els principis tradicionals del budisme. Aquest moviment va rebre el nom

Exigeix una dieta estricta, meditació i celibat.

El tantra charya

Inclou pràctiques prohibides en el món hindú, com ara la ingesta de carn, peix, alcohol i l’acte sexual.

El tantra ioga

Requereix diferents visualitzacions i la iniciació a càrrec del guru.

El tantra anuttara

Busca desenvolupar els poders psíquics.

Celtes Germàniques

Amèrica precolombina

LES QUATRE PRÀCTIQUES TÀNTRIQUES El tantra kriya

de tantra, pels textos que recullen els seus ensenyaments, i el seu objectiu era transformar el dolor i els patiments en eines per a la il·luminació.

Mitjançant el mandala els budistes pretenen anar més enllà de les aparences.

En la història del budisme es distingeixen el budisme Hinagana, centrat en les vies perquè l’home domini la seva ment; el budisme Mahayana, que fa referència a la naturalesa de la realitat veritable, i els budismes tantra i ch’an-zen, que tracten el vincle i l’harmonia amb el cosmos.

Oceania Àfrica negra

Creure o no creure

Índex alfabètic de matèries

EL CONCILI DE TRENTO Per frenar la ràpida difusió del protestantisme, el papa Pau III va convocar un concili, que es va reunir a Trento (Itàlia) del 1545 al 1563. Va establir les bases d’una nova consciència i disciplina que caracteritzaran el catolicisme fins al concili Vaticà II. Entre les decisions adoptades figuren la promulgació del catecisme, l’edició definitiva de la Bíblia (Vulgata), la reforma del breviari (llibre d’oracions) i del missal (llibre amb el text de la missa), el sistema de formació dels clergues, la reforma dels ordes religiosos i una estricta reglamentació dels deures dels catòlics. Aquesta renovació, coneguda com a Contrareforma, va donar un nou impuls a l’Església romana, però va impedir la reunificació amb les altres esglésies cristianes. El concili de Trento va fixar els fonaments doctrinals de la Contrareforma que van donar lloc a l’acció militant d’ordes com ara la dels jesuïtes i a expressions artístiques com ara les de sant Joan de la Creu i el Greco.

SECTA O ESGLÉSIA? Pel seu escàs contacte amb el món exterior i els seus mètodes de captació, mormons, testimonis de Jehovà i adventistes del setè dia acostumen a considerar-se més com una secta que com una església, tot i que la distinció resulta de vegades difícil d’establir.

LA PLURALITAT PROTESTANT A causa del rebuig a l’estructura jeràrquica, els protestants es van dividir en diversos corrents, les diferències dels quals obeeixen a matisos teològics subtils. Poden citar-se els luterans, els presbiterians (influïts, igual com els baptistes i els congregacionistes,

per Calví i Zwingli), els anglicans i els metodistes (des del segle XVIII). Tots formen part des del 1948 del Consell Mundial de les Esglésies, en què l’Església catòlica participa com a observadora des del 1961.

LA FE PROTESTANT Els protestants afirmen que Déu només s’ha revelat a través de Jesucrist i rebutgen qualsevol ensenyament que no sigui el contacte directe de cada individu amb la paraula divina. Per a molts autors, aquesta llibertat interpretativa justifica, juntament amb el rebuig d’una autoritat eclesiàstica suprema, el desenvolupament més gran de l’individualisme en els països protestants i la diversificació en tants corrents. La salvació és un do gratuït de Déu que cap mèrit personal pot atreure, tot i que la vida en estat de gràcia ha d’aconseguir-se mitjançant una ètica individual, cosa que deriva en severitat moral. Els protestants oposen l’amor desinteressat a Déu a l’amor interessat que atribueixen al catolicisme.

EL CRISTIANISME

Fresc de la Villa Farnese (Itàlia) on es pot veure el cardenal Alexandre Farnesi i l’emperador Carles V al capdavant de l’exèrcit format per combatre els luterans.

La lluita entre catòlics i protestants pel poder va degenerar en terribles massacres, com ara la de París, el 24 d’agost de 1572. Durant la Nit de Sant Bartomeu, milers d’hugonots van ser assassinats per ordre del rei catòlic Carles IX.

Els amish són un grup cristià, originari de Suïssa (segle XVII) i avui concentrat a l’estat de Pensilvània. Practiquen una forma de vida tradicional i puritana, basada en l’agricultura. Rebutgen la tecnologia i les formes contemporànies de vestir.

Introducció

ORGANITZACIÓ DE LES COMUNITATS Si bé els protestants no creuen en un magisteri superior i consideren que tots els fidels són sacerdots, existeix un clerguat professional, el pastors. Cada pastor s’encarrega d’una petita comunitat local. Aquests comunitats són administrades

per un consell de laics, presidit gairebé sempre per un ancià. L’Església anglicana i la luterana sueca mantenen un episcopat, que garanteix, però, l’autonomia dels diferents grups. I per sobre de l’autoritat sempre preval per als creients l’experiència personal de la fe.

La principal expressió de l’art religiós protestant és la música, en què sobresurt en especial la figura de Johann Sebastian Bach (1685-1750).

Generalitats

Mesopotàmia Egipte Fenícia

Grècia Roma

DIFERÈNCIES AMB EL CATOLICISME Els protestants rebutgen aspectes essencials del catolicisme com ara la confessió, el purgatori, estadi intermedi i temporal entre el cel (salvació eterna) i l’infern (condemna eterna). Tampoc no admeten els signes exteriors de fe, com ara l’aigua beneïda, les imatges sagrades i les estàtues miraculoses. Neguen també la possibilitat que la Mare de Déu o els sants puguin ser intermediaris entre Déu i el creient. Admeten el matrimoni del clergat i que les dones formin part del ministeri pastoral.

Zoroastre La Xina

Hinduisme

Budisme

Confuci Taoisme Sintoisme

Judaisme

Cristianisme

Les confessions protestants critiquen al catolicisme la jerarquia de l’Església i la fastuositat litúrgica. L’emperador Carles V va fer molts esforços per solucionar les diferències en el si del cristianisme. Però, a la dieta de Speyer, van prevaler els seus interessos polítics i el seu alineament amb els catòlics, els únics que va autoritzar llibertat d’acció en els estats de l’Imperi.

LA LITÚRGIA PROTESTANT El protestantisme només admet dos sagraments: el baptisme i l’eucaristia. El primer sol practicar-se per immersió, com es feia en el cristianisme primitiu. Tot i que l’eucaristia, anomenada sopar, constitueix la part central del culte, la majoria dels protestants neguen la conversió del pa i el vi en el cos i la sang de Crist. En general, el centre de culte disposa d’un cor, que canta cançons, igual com els pastors i gran part del fidels.

Els temples protestants són concebuts com a recintes assemblearis sense imatges, on els fidels celebren formes de culte col·lectiu molt informals.

L’Església baptista, confessió protestant separada del moviment anabaptista, es caracteritza per donar el baptisme només als adults que confessin per si mateixos la seva fe en Crist. A més, en general, el baptisme es fa per immersió cosa que dóna més realisme al simbolisme de mort i resurrecció de Jesús.

Islam

Celtes Germàniques

Amèrica precolombina

Oceania Àfrica negra

Creure o no creure

Índex alfabètic de matèries

ISBN: 978-84-342-2686-9

,!7II4D4-ccgigj!

www.parramon.com

Altres títols ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■

atles bàsic de les religions