Atles bàsic d' Història de l'art - Català by Daniel Solé

Aquesta obra ofereix als estudiants i públic interessat una síntesi de les manifestacions artístiques sorgides des de la prehistòria fins els nostres dies arreu del planeta, un univers d'imatges i espais, la importància dels quals no només resideix en el seu valor estètic sinó també en el fet de que constitueixen un vehicle de transmissió i comunicació d'idees, sentiments i expressions. Una rica il·lustració i un detallat índex alfabètic de matèries completen el valor didàctic d'aquest volum.

ISBN: 84-342-2687-1

,!7II4D4-ccgihg!

www.parramon.com

Altres títols: ■ Anatomia ■ Zoologia ■ Astronomia ■ Tecnologia ■ Biologia ■ Geografia Física ■ Botànica ■ Fòssils y minerals ■ Matemàtiques ■ Física y química ■ Ecologia ■ Fisiologia ■ Història Universal ■ Religions ■ Filosofia ■ Exploracions i descobertes

atles bàsic d’història de l’art

atles bàsic d’història de l’ art

SUMARI

Introducció ......................................................................6 Els materials i les tècniques ........................................10 L’arquitectura ..........................................................10 La pintura ................................................................10 L’escultura................................................................11 La ceràmica ............................................................11 L’art de la prehistòria....................................................12 La pintura rupestre ..................................................12 L’estil........................................................................12 L’arquitectura megalítica ..........................................13 L’escultura i la ceràmica ..........................................13 Taules i talaiots ........................................................13 L’antic Egipte ................................................................14 Una civilització fluvial ..............................................14 Períodes de l’antic Egipte ........................................14 L’organització política, social i econòmica ................15 Al servei de les classes dirigents..............................15 Una arquitectura colossal ........................................16 Les piràmides i els temples ......................................16 L’escultura monumental ..........................................16 La pintura i el relleu ................................................17 El poder de les imatges ............................................17 L’art com a ofici........................................................17 Mesopotàmia ................................................................18 Una successió de pobles ..........................................18 Els déus i els seus representants a la Terra ..............18 Les ciutats................................................................19 Torres de Babel ........................................................19 Els palaus reials ......................................................19 L’escultura exempta ................................................20 El relleu ....................................................................20 Els temes i materials de l’escultura ..........................20 Els segells cilíndrics ................................................21 L’orfebreria ..............................................................21 Art de l’Índia antiga ......................................................22 Arquitectura i urbanisme de la cultura de l’Indo ...... 22 L’arquitectura ..........................................................22 L’stupa......................................................................22 L’escultura del tercer mil·leni abans de Crist ............23 L’escultura monumental hindú..................................23 La vall d’Ajantha ......................................................23 La Xina mil·lenària ........................................................24 L’Edat del Bronze......................................................24 Els materials més nobles..........................................24 La ceràmica ............................................................24 Les sis dinasties ......................................................25 La pintura de l’època Tang ......................................25 L’art prehel·lènic: les cultures minoica i micènica........................................................26 L’arquitectura minoica ..............................................26 Els frescos dels palaus ............................................26 La ceràmica ............................................................26 L’art micènic ............................................................27 Les tombes reials de Micenes ..................................27 L’art grec ......................................................................28

L’evolució de les arts ................................................28 La cultura hel·lena....................................................28 L’arquitectura: generalitats ......................................29 El temple grec ..........................................................29 El teatre....................................................................30 L’Acròpoli d’Atenes ..................................................30 El mausoleu d’Halicarnàs ........................................30 L’escultura grega......................................................31 Els tipus arcaics ......................................................31 Els grans escultors del segle V a.C. ..........................32 La ceràmica ............................................................33 Figures negres i figures roges ..................................33 L’art etrusc ....................................................................34 L’arquitectura ..........................................................34 El temple ..................................................................34 L’escultura sepulcral ................................................35 La pintura de les tombes ..........................................35 La ceràmica ............................................................35 L’art romà ......................................................................36 L’arquitectura ..........................................................36 La polis romana........................................................36 El temple ..................................................................37 Edificis per a l’espectacle ........................................37 La basílica ................................................................37 El retrat a l’escultura ................................................38 El relleu ....................................................................38 L’arc de triomf ..........................................................38 La pintura ................................................................39 Els estils pompeians ................................................39 El mosaic..................................................................39 L’art paleocristià ..........................................................40 Les catacumbes ......................................................40 La basílica ................................................................41 El baptisteri i el mausoleu ........................................41 La pintura i el mosaic ..............................................41 L’art preromànic............................................................42 L’arquitectura visigòtica............................................42 El tresor de Guarrazar ..............................................42 L’arquitectura asturiana ............................................43 L’arquitectura mossàrab ..........................................43 La il·lustració dels beatus ........................................43 L’art angloirlandès i carolingi ......................................44 Les creus de pedra ..................................................44 L’orfebreria ..............................................................44 L’art carolingi ..........................................................45 La miniatura ............................................................45 L’art romànic ................................................................46 L’església ................................................................46 Altres construccions ................................................47 Les plantes de les esglésies ....................................47 Les cobertes ............................................................47 França, Espanya, Alemanya, Itàlia ............................48 Les arts plàstiques ..................................................49 L’estil........................................................................49 La iconografia ..........................................................49

SUMARI

L’escultura monumental ..........................................50 L’escultura a França i Espanya ................................50 L’escultura exempta ................................................50 La pintura ................................................................51 L’art gòtic ......................................................................52 La societat i l’art en època gòtica ............................52 El Cister....................................................................52 La catedral gòtica ....................................................53 Evolució de l’arquitectura gòtica ..............................54 Variants regionals ....................................................54 L’escultura................................................................55 La pintura ................................................................56 Estils gòtic lineal, italogòtic, gòtic internacional i flamenc ....................................................................56 El vitrall ....................................................................57 L’art bizantí....................................................................58 L’arquitectura ..........................................................58 La iconografia ..........................................................58 Les arts plàstiques ..................................................59 La pintura i el mosaic ..............................................59 El relleu ....................................................................59 L’art islàmic ..................................................................60 L’arquitectura ..........................................................60 La mesquita ............................................................60 La decoració ............................................................61 Les arts plàstiques ..................................................61 L’art precolombí ............................................................62 Principals característiques........................................62 L’arquitectura ..........................................................62 Les arts plàstiques ..................................................62 El període preclàssic ................................................63 L’escultura i la ceràmica ..........................................63 El període clàssic......................................................64 L’art de Teotihuacán ................................................64 La civilització maia ..................................................65 L’arquitectura i el relleu maies..................................65 L’art funerari zapoteca..............................................65 El període postclàssic ..............................................66 L’art tolteca ..............................................................66 Els mixteques ..........................................................66 Les arts plàstiques asteques ....................................66 Chan-chán................................................................67 L’arquitectura i les arts decoratives incaiques ........ 67 L’ART AFRICÀ ................................................................68 Característiques comunes de l’art africà ..................68 Diferència de sexes ..................................................68 Les primeres mostres d’art africà ............................69 L’escultura i la pintura ..............................................69 L’art hindú musulmà i mogol........................................70

Els temples hindús ..................................................70 Evolució de l’arquitectura hindú................................70 L’escultura ..............................................................71 L’art a Xina i Japó a partir del segle X ........................72 La ceràmica i la pintura xineses ..............................72 L’arquitectura i la pintura japoneses ........................73 L’art del Renaixement ..................................................74 Característiques i períodes ......................................74 L’arquitectura ..........................................................75 L’església ................................................................75 L’artista del Renaixement ........................................75 El palau ....................................................................75 Els grans arquitectes del Quattrocento i el Cinquecento..........................................................76 L’escultura................................................................77 Miquel Àngel, escultor genial....................................77 La pintura del Quattrocento ......................................78 La pintura del Cinquecento ......................................79 El Renaixement a Europa..........................................79 L’art barroc ....................................................................80 Característiques generals ........................................80 L’arquitectura ..........................................................80 Etapes del barroc ....................................................80 L’escultura................................................................81 L’urbanisme..............................................................81 La pintura ................................................................82 La figura de Caravaggio............................................82 La pintura holandesa i flamenca ..............................82 La pintura barroca espanyola ..................................83 Rubens, Rembrandt i Velázquez................................83 Del neoclassicisme a l’impressionisme ......................84 L’art neoclàssic ........................................................84 El romanticisme........................................................84 L’impressionisme......................................................85 El postimpressionisme..............................................85 El simbolisme ..........................................................85 L’art modernista ............................................................86 Característiques generals ........................................86 L’arquitectura ..........................................................87 Els pintors catalans ..................................................87 Gustav Klimt ............................................................87 L’art del segle XX ..........................................................88 Els fonaments de l’art del segle XX ..........................88 L’arquitectura racionalista ........................................88 La Bauhaus ..............................................................89 L’escultura................................................................89 El racionalisme funcionalista i Le Corbusier..............89 El cubisme................................................................90 L’expressionisme ......................................................90 Les avantguardes històriques ..................................90 El surrealisme ..........................................................91 Les darreres tendències ..........................................91 L’art abstracte ..........................................................91 Glossari..........................................................................92 Índex alfabètic de matèries ..........................................94

LES CULTURES MINOICA I MICÈNICA Fa més de quatre mil·lenis es va desenvolupar a Creta una de les civilitzacions més sorprenents de la regió mediterrània. Els antics cretencs van construir palaus, decorats amb pintures de ballarines, acròbates i bonics paisatges. Alhora, a les acaballes

d’aquesta gran cultura, cap a l’any 1600 aC, a la Grècia continental, els aqueus erigien noves fortaleses, i a les seves tombes s’han descobert objectes nombrosos executats amb materials preciosos.

L’ARQUITECTURA MINOICA Els cretencs van construir tres tipus fonamentals d’edificis: funeraris, privats i palaus. L’arquitectura de palaus es va caracteritzar per la creació d’estructures obertes, asimètriques i laberíntiques. Els palaus tenien diversos edificis –santuaris, tallers, menjadors, magatzems, habitacions, etc.–, amb moltes estances en diferents nivells i un gran pati central, que il·luminava i airejava les distintes zones. L’arquitectura funerària mostra dues tipologies principals: els thóloi, o edificis circulars amb voltes falses, i les tombes temple, amb nombroses cambres. Pel que fa als habitatges, aquests acostumaven a ser de planta rectangular, dos pisos i un pati.

L’ART CRETENC O MINOIC Minoic Antic

2800 - 2000 aC

Minoic Mitjà

2000 - 1700 aC

Minoic Recent

1700 - 1400 aC

PLANTA DEL PALAU DE CNOSSOS saló del Tron

sala dels pilars sala de la Doble Destral

•

• •

• Els palaus cretencs tenien múltiples estances i eren confortables i lluminosos. A la il·lustració ruïnes del palau de Cnossos.

LES CULTURES MINOICA I MICÈNICA

ELS FRESCOS DELS PALAUS

Les parets dels palaus estaven recobertes amb pintures al fresc, sobretot de paisatges i escenes de caràcter ritual, amb finalitats propagandístiques i religioses. Vegetals, animals i éssers humans, fonamentalment dones, apareixen reproduïts en moviment i en un estil naturalista, que combina molt bé amb el formalisme de presentar les figures de perfil. La naturalesa era la principal font d’inspiració.

mégaron de la Reina

•

bany magatzems

pati central

santuari

LA CERÀMICA S’observa una evolució de les formes i les tècniques. La ceràmica de Kamares, de parets molt fines i amb motius geomètrics de color sobre fons negre, és típica del Minoic Mitjà. En el següent període la decoració va evolucionar cap a formes més naturalistes i temes de la flora i la fauna marines.

FIGURES ORANTS

Els murs dels palaus es cobrien amb pintures, com aquest fresc del palau de Cnossos, conegut amb el nom de Dames en blau i conservat al Museu d’Herakleion.

• •

•

Els cretencs feien servir la pedra sense treballar i reforçada amb fusta per construir els edificis.

Als palaus s’han trobat moltes estàtues petites de bronze que representen figures humanes en actitud orant, figures d’ivori i gerros de pedra amb decoració en relleu.

Recipient en forma de cap de brau executat en esteatita, fusta daurada i incrustacions de pedres. Es feia servir en les cerimònies.

Introducció

CIUTAT FORTALESA DE TIRINT

L’ART MICÈNIC: CARACTERÍSTIQUES GENERALS

mégaron petit

Aquesta civilització es va desenvolupar a la Grècia continental a l’entorn de ciutats regne, de les quals Micenes va ser una de les més importants i va gaudir d’una llarga hegemonia. Malgrat que les seves restes mostren una clara influència minoica en

la concepció de l’arquitectura i les arts plàstiques, el seu caràcter eminentment guerrer es manifesta en la fortificació de les ciutats, duta a terme amb blocs de pedra molt grans, o ciclopis, i en la temàtica dels frescos que decoren els palaus.

Materials, tècniques i prehistòria

porta principal

gran mégaron

Egipte i Mesopotàmia

ELS FRESCOS MICÈNICS

•

Índia i Xina antigues

• Els micènics també van decorar els palaus amb pintures al fresc. A més d’una iconografia de clara influència cretenca, com ara les escenes de caràcter ritual, van ampliar el repertori amb temes de guerra i de cacera. Igualment, es van allunyar del naturalisme minoic cap a formes més abstractes, geomètriques i estereotipades, però van mantenir el convencionalisme de presentar les figures de perfil. Enquadraven les escenes en marcs compostos de faixes decorades amb motius vegetals i geomètrics.

• Grècia i Roma

•

pati intern

porta menor

Paleocristià i preromànic

pati extern

• zona per a armes

Gerra del segle XII aC decorada amb pintura. El vaixell representat fa referència a la supremacia dels cretencs al mar.

L’ARQUITECTURA MICÈNICA Les construccions més importants d’aquesta etapa van ser els palaus fortalesa. Les ciutats se solien edificar als pendents dels turons. El punt més alt estava reservat a la ciutadella, on s’erigien els edificis dels palaus, protegits per una immensa muralla ciclòpia. El nucli central del palau era un pati quadrat, situat enfront del mégaron. A diferència dels palaus minoics, els micènics formaven estructures tancades ordenades al voltant d’un eix longitudinal.

•

Romànic

Gòtic zona per a armes

LES TOMBES REALS DE MICENES Per als enterraments reials els micènics van construir tombes de planta circular o thóloi. Generalment, eren cambres excavades a la roca i amb volta falsa, cobertes amb túmuls. S’hi accedia a través d’un passadís horitzontal a cel obert que finalitzava en un mur amb el característic triangle de descàrrega sobre la llinda. El més notable és l’anomenat Tresor d’Atreu.

Bizantí i Islàmic

Precolombí

Àfrica, Índia, Xina i Japó

Renaixement

Barroc

Neoclassicisme a modernisme

Segle XX La Porta dels Lleons era l’entrada principal al recinte emmurallat de Micenes. Construïda amb pedres ciclòpies, sobre la llinda s’assenta un gran bloc de pedra de descàrrega esculpit amb les figures de dos lleons simètrics que recolzen les potes de davant sobre una columna central.

El mégaron, de planta rectangular, era l’estança principal del palau i estava precedit per un pòrtic i obert a un pati. Tenia una gran llar central envoltada de quatre columnes que suportaven el sostre.

Glossari

Índex alfabètic de matèries A l’interior de les tombes reials es van trobar objectes i joies elaborats amb materials preciosos, com la cèlebre màscara d’Agamèmnon, d’or repujat.

FRANÇA Els historiadors de l’art afirmen que França va ser si no el focus original sí la principal propulsora de l’arquitectura i l’art en general d’aquest període. En aquesta tasca de difusió van tenir un paper important els benedictins del monestir de Cluny. S’observen diferents escoles depenent de la regió; en destaquen la del Llenguadoc, on apareixen les primeres esglésies de peregrinació, amb cinc naus i girola, la de Borgonya, bressol de Cluny i Vézelay, i la de Normandia, amb una façana tripartida molt característica. Torre (esquerra) i reconstrucció (dreta) de la tercera església de l’abadia de Cluny, a la regió de la Borgonya (França), de cinc naus, erigida entre els anys 1088 i 1131. Va servir de model per a altres esglésies, com la de Vézelay.

ESPANYA A la península Ibèrica conviuen diversos focus amb característiques diferents. Així, a Catalunya l’arquitectura està fortament influïda pel romànic llombard. Hi ha nombrosos edificis de proporcions modestes i grans centres monàstics, com el de Santa Maria de Ripoll. El Camí de Sant Jaume està impregnat de l’esperit internacional desplegat pels francesos. Les grans esglésies, amb tres o més naus, creuer, girola i absidioles, s’erigeixen en els centres urbans. Destaquen la catedral de Santiago de Compostel·la i el monestir de Silos. La influència islàmica aflora a la regió meridional i en l’incipient art mudèjar.

Reconstrucció de la catedral romànica de Santiago de Compostel·la (Espanya). La presència de girola és deguda al fet que constitueix un centre de peregrinació.

ITÀLIA

EL CAMÍ DE SANT JAUME Santiago de Compostel·la (al nord-oest d’Espanya) va ser el principal centre de peregrinació de l’edat mitjana. Al llarg dels camins que conduïen fins a la catedral es van erigir esglésies per als peregrins, i es van crear importants nuclis artístics que es beneficiaven de les aportacions i alhora les difonien.

Les mostres arquitectòniques d’aquest país estan marcades per la tradició romana i bizantina. Els materials més utilitzats són el maó i el marbre. La decoració, a partir d’elements policroms o pròpiament arquitectònics, com les arcuacions cegues, té un paper important. Una de les característiques més originals és la separació de les tres parts que integren l’edifici religiós –l’església pròpiament, la torre i el baptisteri–, amb la qual cosa es creen tres espais independents.

ALEMANYA

L’ART ROMÀNIC

L’arquitectura germànica presenta una gran homogeneïtat. Les esglésies solen ser de grans dimensions i estan construïdes amb maons. Generalment, tenen un doble transsepte i els extrems de les naus es rematen amb absis; s’accedeix a l’interior per portes laterals. Tenen més d’una torre, que es poden elevar tant en un dels dos extrems de la planta com al centre, en forma de cimbori.

Reconstrucció de l’aspecte exterior de l’església de Sankt Michael de Hildesheim (Alemanya), en la qual cal destacar la presència de dos transseptes coronats per torres.

L’ús de galeries de columnes superposades a la façana i la torre de la catedral romànica de Pisa (Itàlia) proporciona a aquests elements un aspecte clàssic i estilitzat.

Introducció

LES ARTS PLÀSTIQUES

L’ESTIL

Les imatges romàniques compleixen dues funcions bàsiques: una de didàctica i una altra d’estètica. La primera és la més important, per la qual cosa la segona s’hi adequa totalment. La iconografia i la simbologia romàniques pretenen alliçonar ideològicament la població, que se sent esporuguida per unes imatges el significat de les quals no sempre entén.

Les figures s’adapten delicadament a la forma del timpà (catedral de Saint-Lazare, segle XII, a Autun, França).

EL BESTIARI Els artistes del romànic van recrear un món imaginari farcit de monstres i animals fantàstics. Sovint eren personificacions del mal, el pecat i l’infern, com la serp, el drac, la sirena o el basilisc. Tanmateix, algunes figures també simbolitzaven el bé; per exemple, el lleó, l’àguila o la cigonya.

Les imatges solen ser molt expressives, poc realistes i rígides. Les figures són hieràtiques i planes, i les proporcions, jerarquitzades. Les fórmules es repeteixen contínuament perquè allò que interessa no és la composició en si mateixa sinó el missatge que transmet. Igualment, la pintura i l’escultura monumentals estan regides per la llei del marc, és a dir, s’adapten a la forma del suport, i per l’horror vacui o l’horror al buit, que significa que cobrien qualsevol superfície lliure amb relleus o pintura.

Materials, tècniques i prehistòria

Egipte i Mesopotàmia

Índia i Xina antigues

Grècia i Roma

Paleocristià i preromànic Un exemple d’horror vacui o horror al buit manifestat pels artistes del romànic és aquest detall d’un pilar del claustre del monestir de Santo Domingo de Silos (Espanya).

Romànic

Gòtic

LA ICONOGRAFIA Els temes figuratius més habituals del romànic són la Verge amb el Nen, la Crucifixió i el Pantocràtor. També es desenvolupen programes iconogràfics inspirats en l’Antic i el Nou Testament (com Adam i Eva, l’Anunciació o el Judici Final) i les vides dels sants. Igualment es fan representacions de temes relacionats amb les tasques agrícoles i els oficis més comuns.

Bizantí i Islàmic

Precolombí

Àfrica, Índia, Xina i Japó

Renaixement

Barroc

Neoclassicisme a modernisme

Capitell amb el tema de l’epifania, al claustre del monestir de San Juan de la Peña (Osca, España).

La Verge Maria amb el Nen. Pintura romànica al fresc de l’absis de Santa Maria de Taüll, a Lleida (Espanya).

Segle XX

Glossari

Detall d’un frontal romànic català (Espanya) del segle XII, en el qual apareix Santa Margarida i una figura demoníaca. Observeu el hieratisme i la rigidesa de les figures i l’ús de colors plans en la composició.

Els motius ornamentals de caràcter geomètric i vegetal complementaven sovint les composicions, i eren molt habituals els entrellaçats i els escacats.

El Pantocràtor es la representació de Crist assegut, beneint i enquadrat per una màndorla o marc en forma d’ametlla.

Índex alfabètic de matèries

L’ART HINDÚ, MUSULMÀ I MOGOL El període clàssic de l’art hindú arriba a la fi al segle IX, i comença una etapa que s’estén durant sis segles, marcada per les invasions dels pobles musulmans. L’art d’aquest període proporciona els millors fruits en el camp de l’arquitectura i l’escultura religioses i està caracteritzat per la fragmentació del territori, que dóna lloc a diferents escoles i corrents, tot ells,

tanmateix, units per uns trets comuns i una evolució similar. Les darreres manifestacions del segle XIV mostren la incidència de la cultura musulmana i els segles següents estan influïts per la presència dels mogols en el territori. Igualment, l’art hindú es va estendre pel sud-est del continent, i va propagar la seva cultura per les actuals Cambodja, Java i Tailàndia.

PLANTA DEL TEMPLE DE LAKSMANA

ELS TEMPLES HINDÚS L’art hindú no és unitari sinó que coexisteixen diverses escoles i tendències depenent de la zona geogràfica, encara que es poden establir una sèrie de característiques essencials per a tot el territori. L’arquitectura religiosa va manifestar al llarg del període medieval un desenvolupament profund. Els temples es dividien en tres parts o estances situades en un mateix eix: el santuari, l’avantsala i una sala de pilars. Exteriorment es diferenciaven perquè es cobrien amb sostres diferents; el del santuari era el més destacat per l’elevació, la forma i la decoració. Aquests santuaris hereten la planta quadrangular del període anterior i solen mostrar uns sostres curvilinis o piramidals i esglaonats.

EVOLUCIÓ DE L’ARQUITECTURA HINDÚ Als primers segles d’aquest període les tres estances que conformen els temples se situen en un mateix eix i el conjunt s’insereix en un recinte presidit per un pòrtic o torana, format per un arc decorat que es recolza sobre dos grans pilars. En els segles XI i XII els tres elements queden units en un de sol i s’afegeixen cambres addicionals, ordenades també a partir del mateix eix. Al llarg dels segles les plantes dels temples es fan més complexes i intricades.

EL GOPURA

L’ART HINDÚ, MUSULMÀ I MOGOL

En els segles XII i XIII es desenvolupen unes portes d’accés al recinte dels temples monumentals, anomenades gopura, que tenen un sostre piramidal elevat, sovint guarnit amb nombrosos relleus. Amb el pas del temps, aquestes construccions van arribar a ser tan importants com la construcció principal del temple.

Temple de Kandariya Mahadey (Khajuraho, l’Índia), construït durant el regnat de Vidyadhara i coronat amb un sostre curvilini.

L’estàtua del déu residia als santuaris, als quals tan sols podien accedir els sacerdots. El vestíbul servia perquè els sacerdots fessin els preparatius litúrgics de les cerimònies que se celebraven a la sala de pilars, oberta als fidels.

Temple de Sammidheshvara, a la fortalesa de Chittaurgauh (Rajasthan, l’Índia), profusament ornamentat amb escultures i amb un sostre piramidal esglaonat.

Gopura o porta monumental d’accés al temple de Rama Vaikunth, a Pushkar, l’Índia.

Introducció

L’ESCULTURA

Materials, tècniques i prehistòria

L’escultura hindú està al servei de l’arquitectura. A l’exterior, els temples estan revestits amb relleus, situats en registres superposats, i als patis s’erigeixen grans estàtues d’animals divins. L’interior, també profusament decorat, alberga escultures en pedra o bronze dedicades al culte. A mesura que passen els anys les formes i la iconografia es tornen més complexes, i donen lloc a un art cada cop més recarregat i decorativista. Des d’un punt de vista formal, domina la línia per sobre del volum i la influència musulmana introdueix els motius geomètrics en la decoració.

Egipte i Mesopotàmia

Índia i Xina antigues

L’ESCOLA DE PALA Entre els segles VIII i XII al nord de l’Índia, sota la dinastia dels Pala i després dels Sena, es desenvolupa un art amb unes característiques particulars, hereves del període clàssic anterior. Les principals mostres d’aquest art es donen en el camp de l’escultura, sobretot en esteles de pedra que representen personatges flanquejats per servents de dimensions més reduïdes i, tot i que menys, baix relleus tancats en plafons. En bronze se solen fer composicions de petites proporcions i, a diferència de l’escultura en pedra, les figures estan perforades, és a dir, es retallen al buit. Gradualment, la profusió d’elements decoratius dóna lloc a un estil recarregat i eminentment ornamental. Es conserven pocs vestigis arquitectònics i pictòrics; d’aquesta darrera disciplina cal destacar dos manuscrits il·lustrats en fulles de palma del segle XI, amb representacions d’escenes budistes.

Detall de l’escultura que decora l’exterior del temple de Kandariya Mahadey i que s’ordena horitzontalment en frisos superposats.

Grècia i Roma

El tema de la parella amorosa, desenvolupat des del segle I dC, s’enriqueix amb representacions eròtiques i està present en la decoració escultòrica dels temples.

Romànic

Gòtic

Bizantí i Islàmic

DIFERÈNCIES DE L’ESCULTURA Malgrat que s’observen unes característiques generals en tot el territori, l’escultura del nord mostra una preferència més gran pel moviment i per les figures que fan contorsions. Al sud, en canvi, s’opta per una composició més mesurada i equilibrada.

En l’etapa d’invasió dels pobles mogols l’art adquireix un caràcter més cortesà i sumptuós. En arquitectura el marbre es fa servir amb gran profusió. El magnífic mausoleu del Taj Mahal és un dels monuments més representatius d’aquest període.

Paleocristià i preromànic

Precolombí

L’erotisme i el tema de la parella amorosa gaudeixen d’una rica i àmplia iconografia i es representen profusament als temples.

Àfrica, Índia, Xina i Japó

Renaixement

El Taj Mahal (Agra, l’Índia) és un mausoleu de marbre blanc amb incrustacions de pedres precioses i dures, aixecat a mitjan segle XVII per l’emperador mogol Sah-Yahan. És, potser, l’obra més bella de l’arquitectura indomusulmana mogol.

Barroc

Neoclassicisme a modernisme Representació en pedra de la deessa budista Avalokitésvara, pertanyent a la dinastia dels Pala i amb una cronologia que oscil·la entre els segles IX i X.

Segle XX

LA INFLUÈNCIA ISLÀMICA La influència islàmica en l’art hindú es plasma sobretot en l’aportació de la cúpula, els minarets, els mosaics i la decoració geomètrica. No obstant això, el fort i l’original caràcter de l’art hindú sap integrar-la de manera harmònica i equilibrada.

Glossari

Índex alfabètic de matèries

ISBN: 84-342-2687-1

,!7II4D4-ccgihg!

www.parramon.com

atles bàsic d’història de l’art

atles bàsic d’història de l’ art