el meu primer atles
el meu primer atles
D’una manera senzilla i atractiva
Les Plantes
aquest atles ens convida a recórrer el món de les plantes. Així, podrem conèixer les parts de les arrels, de les fulles i de les flors; descobrirem què són els fongs o per què hi ha plantes enfiladisses, plantes carnívores o plantes tòxiques... i, evidentment, recordarem el respecte que mereixen aquests éssers vius que ens són tan útils des de molts punts de vista.
ALTRES TÍTOLS • L’univers • Els animals vertebrats • La vida • El cos humà • Els animals invertebrats en preparació: • La Terra
ISBN 978-84-342-2706-4
,!7II4D4-cchage!
el meu primer atles
Plantes
Les
LES NOSTRES AMIGUES LES PLANTES LES PLANTES TOTS ELS COLORS DEL VERD Les plantes i les algues marines proporcionen l’aliment i l’oxigen per a tots els animals del planeta, incloses les persones. CRÉIXER I CRÉIXER SEMPRE AL MATEIX INDRET La planta viu immòbil al sòl, per això té reserves d’aliment i aigua als teixits que fa servir a l’hivern o en època de sequera.
8
10
SÓN ÉSSERS VIUS ESTAN FORMADES PER CÈL·LULES 12 Els éssers vius poden estar formats per una sola cèl·lula o per una gran quantitat de cèl·lules, com passa amb les plantes i els animals. ELS FONGS NO SÓN VEGETALS! Els fongs solen créixer sobre la matèria putrefacta o descomposta. En el moment de la reproducció el fong produeix el bolet.
14
LES FALGUERES CREIXEN EN ZONES HUMIDES 16 Les falgueres necessiten molta aigua per viure, per això creixen als pendents de les muntanyes on hi ha una humitat constant. ELS ARBRES ENS AJUDEN A RESPIRAR 18 Els arbres són els rebesavis de les plantes, viuen molts anys i aconsegueixen les alçades més grans que coneixem en un ésser viu. LA FULLA LA PART VERDA DE LA PLANTA 20 La fulla està plena de porus a través dels quals la planta transpira; és un procés semblant al de la suor de les persones. LA TIJA L’ESQUELET DE LA PLANTA 22 Gràcies a la tija les fulles no toquen el terra i d’aquesta manera les plantes poden aprofitar al màxim els raigs de sol. L’ARREL BEU DEL SÒL 24 És la part de la planta que es troba amagada sota terra, per això no ens adonem de les grans dimensions que té. LA FLOR L’ALEGRIA DEL COLOR 26 La majoria de les plantes floreixen a la primavera i al cap d’un temps les flors es marceixen i acaba el cicle de la reproducció.
LA POL·LINITZACIÓ EL POL·LEN FECUNDA LA FLOR 28 Els insectes sempre viatgen de flor en flor per buscar aliment. Amb aquesta acció contribueixen al fet que les plantes es reprodueixin. EL FRUIT I LA LLAVOR UNA CAPSA DE SORPRESES 30 Finalment, la flor s’ha convertit en fruit, una part de la planta de gust agradable i amb un munt de vitamines i minerals. LA GERMINACIÓ UNA NOVA PLANTA 32 Allunyada de la planta on s’ha produït, la llavor esperarà el moment idoni per transformar-se en un nou ésser viu. ELS PINS ARBRES AMB PINYES 34 Són arbres antics i robusts amb uns cons forts que són pinyes, dins de les quals es troben els pinyons. PLANTES SORPRENENTS ESPÈCIES RARES 36 A la naturalesa hi ha plantes que criden l’atenció perquè són rares, com les plantes carnívores, que cacen i s’alimenten d’insectes. LA NATURALESA LES PLANTES I ELS ANIMALS 38 Un bosc representa un bocí de naturalesa en el qual totes les plantes fan una funció molt important. LES PLANTES ÚTILS ENS ALIMENTEN I ENS VESTEIXEN 40 Un dels elements bàsics de l’ésser humà són els cereals, gràcies als quals produïm pa i tota mena de dolços i pastissos. L’HORT FRUITES I VERDURES PER CRÉIXER 42 Les hortalisses són els productes de l’hort, aporten hidrats de carboni, proteïnes, greixos i sobretot moltes vitamines. EL PAPER I LA FUSTA UN REGAL DELS ARBRES Els éssers humans extraiem dels arbres la fusta per fer mobles i la pasta per elaborar el paper. L’HERBARI LES PLANTES EN ORDRE Els científics investiguen i estudien les plantes; per fer-ho, les assequen i les guarden en uns llibres especials anomenats herbaris.
44
46
Els arbres
18
un tronc es d’altura i tr e m 5 e d s ra riors, de mé sòl, fan omb e l p e u d s s ió s te n ro e la l’ np , eviten Els arbres só trucció. etegen l’aire N r. u d lt per a la cons o m ta , s ir fu d i a ls s a é , llenyós its als anim orcionen fru p ro p , c s o b al sota
n e d u j a Ens
AMICS DE TOTHOM Hi ha moltes classes d’arbres, i aquesta diversitat depèn sobretot de l’altitud i del clima on es troben. Hi ha arbres als quals se’ls cauen les fulles a poc a poc durant tot l’any, i n’hi ha d’altres que les perden a la tardor i a l’hivern; però els tornen a créixer a la primavera. Alguns arbres (com la sequoia americana i l’eucaliptus
australià) superen els 100 metres d’alçada, i d’altres (com el teix i l’olivera) poden viure fins a 2.500 anys. Molts arbres d’una mateixa espècie formen un bosc; totes les plantes d’un bosc són importants per donar aixopluc a la fauna.
QUANTS ANYS TINC? Per saber l’edat d’un arbre cal comptar els anells que posseeix el tronc tallat. ANELLS DE CREIXEMENT ESCORÇA
EL TRONC és dur i fort, i sosté les branques
LES ARRELS subjecten l’arbre al sòl
19
r a r i p s e ar LA COPA és el conjunt de branques i fulles
LES BRANQUES en surten les fulles i els fruits
Escorça. Protegeix l’arbre de les inclemències del temps.
Fruit. Dels arbres fruiters obtenim la fruita que mengem a casa.
EL FRUIT conté les llavors
LES FULLES fabriquen l’aliment per a la planta
L’ESCORÇA és com la pell del tronc
Fulla. Els arbres caducifolis són els arbres als quals els cauen les fulles a l’hivern.
Les arrels dels arbres estabilitzen els terrenys on creixen i impedeixen que la pluja s’emporti la terra.
Arrels. La majoria de les arrels són subterrànies.
La flor
26
t tes i fins i to c e s in ls e d l’atenció gades tosos. De ve flor és atreure is v la n e d ta ió rs c lo n La fu uests co nèctar. er això té aq anomenada P . a s iv u it a tr s u e n n u ia d’alg ubstànc s amb una s te c e s in ls e atreu
r o l o c l e d a i r g e l a L’
1
2
6 3
7
5 8 9
11
10
La flor més gran que existeix viu a l’illa de Sumatra. Fa un metre d’amplitud i desprèn una olor putrefacta que atreu les mosques.
27
LA REPRODUCCIÓ DE LES PLANTES En una flor, primer de tot, hi veiem unes fulles petites i de color verd anomenades sèpals. Per sobre dels sèpals neixen els pètals, que sempre tenen colors molt atractius. Dins la flor, protegits pels sèpals i els pètals, es troben els òrgans sexuals. L’òrgan masculí és l’estam, que produeix
4
milions de cèl·lules reproductores masculines: el pol·len. L’òrgan femení és el pistil, que produeix un petit nombre de cèl·lules femenines anomenades òvuls. Tard o d’hora el pol·len d’una flor fecunda l’òvul d’una altra flor per fer les llavors (plantes que encara han de néixer).
Una margarida. És una flor composta de moltes flors.
ELS GRANS DE POL·LEN Només es poden veure a través del microscopi. Aquest gra de pol·len està augmentat 400 vegades.
TOT UN MÓN INTERIOR 1. Estam. És l’òrgan masculí. 2. Antera. És on es produeix el pol·len. 3. Filament. És el peduncle de l’estam. 4. Grans de pol·len. És la cèl·lula sexual masculina. 5. Pistil. És l’òrgan femení. 6. Estigma. És la punta del pistil enganxosa.
Una labiada. Els pètals són exagerats i tenen formes curioses.
7. Estil. És com un coll d’ampolla. 8. Ovari. És el lloc on es produeix l’òvul. 9. Òvul. És la cèl·lula sexual femenina. 10. Pètal. El conjunt de pètals de la flor s’anomena corol·la. 11. Sèpal. El conjunt de tots els sèpals d’una flor s’anomena calze.
Una crucífera. Té quatre pètals en forma de creu.
La naturalesa
38
s l e i s e t n a l p s e L
ri. als en equilib im n a i s te n pla l lloc n conjunt de n adaptats a ta s e n Un bosc és u e it b a ih orir. rs vius que h sc podrien m o b e d Tots els ésse im s s ié r i si els canv on van néixe
5 4
6
2
1 3
LES PLANTES D’UN BOSC Formen l’anomenada flora del bosc, mentre que els animals n’integren la fauna.
animals
39
L’Amazones. És un dels darrers boscos verges de la Terra. És un bosc tropical on plou amb freqüència.
LA CASA IDEAL PER A CADA UN A les altes muntanyes els arbres tenen copes semblants als barrets dels pallassos (de forma cònica); d’aquesta manera la neu no s’acumula a les branques sinó que rellisca i cau al terra. Als indrets càlids
com les zones tropicals veiem arbres frondosos, tan grans que ho tapen tot. En aquests indrets és on trobem les enfiladisses, que pugen per tot arreu a buscar la seva ració de sol. Tampoc no hi falten
les plantes que viuen a sobre de les branques dels arbres sense tocar mai el sòl del bosc, o fins i tot plantetes que esperen fins que un arbre mort els deixa un forat per veure el cel.
LA REPOBLACIÓ FORESTAL ARBRES En un bosc dominen unes espècies d’arbres enfront d’altres. 1. Els animals herbívors s’alimenten directament de les plantes. 2. Els animals carnívors s’alimenten dels animals herbívors. 3. El sòl del bosc, on de vegades és difícil aconseguir la llum del sol. 4. Les plantes enfiladisses busquen el sol adherint-se als troncs dels arbres. 5. Les plantes paràsites s’alimenten directament dels arbres. 6. Falgueres. Algunes plantes prefereixen zones ombrejades.
Consisteix a plantar arbres petits una zona d’un bosc que, per exemple, s’ha cremat.
PLANTA PETITA
ZONA CREMADA
el meu primer atles
el meu primer atles
D’una manera senzilla i atractiva
Les Plantes
aquest atles ens convida a recórrer el món de les plantes. Així, podrem conèixer les parts de les arrels, de les fulles i de les flors; descobrirem què són els fongs o per què hi ha plantes enfiladisses, plantes carnívores o plantes tòxiques... i, evidentment, recordarem el respecte que mereixen aquests éssers vius que ens són tan útils des de molts punts de vista.
ALTRES TÍTOLS • L’univers • Els animals vertebrats • La vida • El cos humà • Els animals invertebrats en preparació: • La Terra
ISBN 978-84-342-2706-4
,!7II4D4-cchage!
el meu primer atles
Plantes
Les