el meu primer atles
el meu primer atles
Des del començament
L’ Univers
de la humanitat totes les civilitzacions han contemplat i admirat l’univers. L’astronomia, la ciència que l’investiga, fa més de 5.000 anys que l’estudia, i tot i que avui molts homes i dones treballen per desxifrar els enigmes del cosmos, encara queda un munt d’estrelles i planetes per descobrir i moltes preguntes per respondre.
ALTRES TÍTOLS • Les plantes • Els animals vertebrats • La vida • El cos humà • Els animals invertebrats en preparació: • La Terra
ISBN 978-84-342-2708-8
,!7II4D4-cchaii!
el meu primer atles
L’
Univers
EXPLOREM L’UNIVERS L’ORIGEN DE L’UNIVERS BIG BANG! UNA GRAN EXPLOSIÓ L’univers va néixer en una gran explosió, el Big Bang, fa 15.000 milions d’anys. Ja no és jove, és immens i no para de créixer! NEBULOSES, CÚMULS I GALÀXIES SOLES O ACOMPANYADES? El bressol d’una estrella és una nebulosa de gas i pols. Algunes estrelles quan creixen van soles per les galàxies; d’altres formen grups anomenats cúmuls. LA VIA LÀCTIA EL CAMÍ DE LLUM Sembla un camí d’estrelles però no porta enlloc. És la nostra galàxia, i és tan gran que no la podem travessar. La llum tardaria 100.000 anys a recórrer-la. LES ESTRELLES UNA VIDA BRILLANT Neixen, creixen, viuen fent llum i, quan s’apaguen, moren. Però de vegades en la seva vida es produeix un canvi radical, exploten i es transformen en estrelles que no fan llum. LES CONSTEL·LACIONS DIBUIXOS DE LLUM El joc de buscar figures unint estrelles és un entreteniment molt antic i multicultural. També és pràctic perquè serveix per orientar-se al cel.
8
10
12
14
16
PETITS COSSOS CELESTES: ASTEROIDES, METEORS I COMETES CAIGUTS DEL CEL 18 És espectacular veure passar un cometa o una pluja de meteors. Però és millor que un gran meteorit no caigui a prop; diuen que per culpa d’un van desaparèixer els dinosaures. EL SISTEMA SOLAR LA FAMÍLIA PLANETÀRIA Els planetes haurien d’estar marejats perquè sempre giren, sobre ells mateixos i a l’entorn del Sol, que també fa voltes. EL SOL LA BONA ESTRELLA Gràcies a la llum i la calor que emet podem viure a la Terra. És l’estrella que tenim més a prop i per això de dia no podem veure la resta d’estrelles. MERCURI I VENUS JOVES O VELLS? Mercuri té la pell vella i plena de cràters, i Venus té la pell jove perquè els volcans li renoven. Ningú no diria que tenen la mateixa edat!
20
22
24
LA TERRA UN OASI A L’UNIVERS 26 La Terra és un planeta únic perquè té vida i aigua líquida. Tot i això no és tan important com per ser el centre de l’univers, malgrat que antigament pensessin que era així.
LA LLUNA EL NOSTRE ÚNIC SATÈL·LIT 28 És l’únic astre que ha trepitjat l’ésser humà. L’empremta de la bota continua al terra perquè allà la pluja i el vent no existeixen i, per tant, no poden esborrar-la. Només ho podria fer un meteorit. ELS ECLIPSIS JUGAR A FET A AMAGAR! On s’amaga el Sol? Si s’amaga darrere la Lluna, veiem un eclipsi solar; si ho fa darrere la Terra, un eclipsi lunar. MART EL PLANETA VERMELL No cal que perdem el temps buscant marcians, perquè Mart és un desert de gel i de pols, tot i que no sempre ha estat així. JÚPITER EL MÉS GRAN DE LA FAMÍLIA No és un bon indret per passar-hi les vacances perquè sempre fa mal temps, vent, tempestes i un huracà tan fort que es pot veure des de l’espai. SATURN EL SENYOR DELS ANELLS És el més sociable, sempre està acompanyat d’un munt de satèl·lits. Gira i presumeix dels seus anells, però no us penseu pas que són d’or, son de gel!
30
32
34
36
URÀ, NEPTÚ I PLUTÓ ELS DE LA CUA 38 Són els parents llunyans de la família planetària. En sabem ben poca cosa: Urà està tort, Neptú té taques i Plutó és el més petit. HISTÒRIA DE L’ASTRONOMIA UNA CIÈNCIA MOLT ANTIGA I MOLT MODERNA Té més de 5.000 anys, però fa servir tecnologia punta. Al principi, el límit entre aquesta ciència i les religions no era clar, fins que es va separar de l’astrologia. TELESCOPIS I OBSERVATORIS OBSERVEM EL CEL Pots mirar el cel directament, amb uns prismàtics o un telescopi, però des dels observatoris es veu millor, fins i tot es pot escoltar. L’EXPLORACIÓ ESPACIAL. HISTÒRIA I VEHICLES UN VOLT PER L’ESPAI Viatjar per l’espai és una fantasia de la ciència-ficció, però en només mig segle s’ha aconseguit trepitjar la Lluna, fer fotos de Saturn i tenir robots a Mart.
40
42
44
ELS ASTRONAUTES TREBALLAR A L’ESPAI 46 Imagina que et poses a estudiar i que els llapis, els llibres i tu comenceu a flotar... Així es desenvolupa la vida diària a l’espai; es treballa, es menja i es dorm sense gravetat.
Asteroides, meteors i cometes
18
l e c l e d Caiguts
s que ’hi ha d’altre n rò e p , a rr o s t, i tot els grans de um fascinan ll m e o d c e s n tr s fi n ra a. l cel un s són ta arriben al terr es. Deixen a Alguns astre tr ts e n a m u ò q il u s q n u e tenars d , només mesuren cen ten a la Terra s o c ’a s e u q una pila i que n’hi ha
PEDRES QUE CAUEN DEL CEL Les estrelles fugaces que veiem durant la nit no són estrelles, són trossets de roca, gel o pols que es cremen quan entren a l’atmosfera, i s’anomenen meteors Però si aconsegueixen arribar a terra, llavors reben el nom de meteorits.
SOL LA TERRA
MART ASTEROIDES TROIANS
Cràter d’impacte. Es forma quan un meteorit topa contra el terra d’un planeta, satèl·lit o asteroide.
JÚPITER
CINTURÓ D’ASTEROIDES els asteroides són trossos de roques grans que giren al voltant del Sol
METEORIT
IMPACTE DEL METEORIT Meteorit. L’estudi dels meteorits ha ajudat a entendre més bé la formació del Sistema Solar.
CRÀTER DE L’IMPACTE
19
Cometa Halley. El cometa Halley passa prop del Sol cada 76 anys, però n’hi ha d’altres que poden tardar més de 2.000 anys a tornar.
METEORITS A L’ANTÀRTIDA Nou de cada deu meteorits trobats a la Terra són a l’Antàrtida. Això no vol dir que en caiguin més en aquest continent, sinó que el clima polar impedeix que s’alterin i el moviment de les glaceres en facilita el descobriment.
CUA DE GAS
CABELLERA (O COMA) és un núvol de gas que envolta el nucli NUCLI és de neu, pols i roca; mesura entre un i vint quilòmetres
CUA DE POLS pot mesurar milions de quilòmetres COMETA AMB CUA
SOL ÒRBITA DEL COMETA
Boles de neu bruta. Quan els cometes estan lluny del Sol només són boles de neu bruta. Però quan s’hi acosten, la neu es transforma en gasos i forma una cua brillant.
La Terra
26
ira sabem que g ra a rò e p , eu l’univers l’entorn del s el centre de a ra a e lt e o u v q a n ia u es cre a dia fa Antigament mateixa. Cad a ll vida. e re b o s i eta on hi ha l Sol n e la d p t n ic a n lt ú o l’ v s l a el Sol. É y a l’entorn d n a a d a c i ix e
Nit i dia. La Terra gira sobre ella mateixa en 24 hores. La zona on arriben els raigs del Sol és de dia.
EIX DE ROTACIÓ
CALENDARI GREGORIÀ És el calendari amb anys de 365 dies, i un de 366 cada quatre anys. Es basa en el cicle solar, però la divisió en mesos té l’origen en els cicles lunars de 28 dies.
El planeta blau. Des de l’espai la Terra es veu blava perquè l’aigua dels oceans cobreix la majoria de la superfície.
LA TERRA EN XIFRES Distància mitjana al Sol: 150 milions de quilòmetres. Diàmetre: 12.756 quilòmetres. Durada d’un dia: 24 hores. Durada d’un any: 365,25 dies. Temperatura superficial: ⫺70 °C a ⫹55 ºC. Nombre de satèl·lits: 1.
Cràter a la Terra. A la Terra també hi ha cràters d’impacte (com aquest, al Canadà, amb els marges coberts de neu). No n’hi ha gaires perquè l’escorça terrestre és jove, es regenera.
27 HEMISFERI NORD PRIMAVERA EQUADOR
HEMISFERI SUD
ESTIU
TARDOR
HIVERN
SOL ESTIU HIVERN
TARDOR
PRIMAVERA
LES ESTACIONS DE LA TERRA Equador. La zona de l’equador sempre rep els raigs del Sol molt directament i la temperatura no varia gaire d’una estació a l’altra. ESCORÇA està formada per roques silicatades NUCLI EXTERN és de ferro i níquel fosos NUCLI INTERN és de ferro i níquel sòlids
ATMOSFERA té nitrogen, oxigen, diòxid de carboni, vapor d’aigua i ozó
Estiu. Com que l’eix de la Terra està inclinat els raigs del Sol arriben més directes i durant més hores al dia, en un dels hemisferis,
per això fa més calor. Hivern. Fa fred perquè els raigs del Sol arriben més inclinats i durant menys hores al dia.
MANTELL és rocós i, tot i que és sòlid, es comporta com un líquid
Urà, Neptú i Plutó
38
a u c a l e Els d
Des de la m ni la calor. u ll la i n a ib istència o els arr onfirmar l’ex ue gairebé n c q l a o v S r l e e g d a y y o n onda V Hubble. Estan tan llu veu Urà; la s opi espacial s c e s s le e te in l e fe d u ix procede Terra amb pro tge de Plutó a im r lo il m de Neptú, i la
Miranda. Aquest satèl·lit d’Urà és un dels cossos planetaris geològicament més complexos. EIX DE ROTACIÓ INCLINAT es creu que es va inclinar a causa d’un xoc amb un altre cos celeste
NUCLI està format per roques
MANTELL té diversos tipus de gel, hidrogen i una mica d’heli
ATMOSFERA és d’hidrogen, heli i metà
ANELLS no brillen perquè són de pols rocosa i no tenen gel
Urà. Aquest planeta, que costa de veure a simple vista, va ser descobert per l’astrònom William Herschel a finals del segle XVIII.
39
Neptú. És el darrer dels planetes gasosos. El color blau que el caracteritza és degut a la presència de metà a la seva atmosfera.
GRAN TACA FOSCA
ANELLS ROCOSOS CARONT
Tritó. És el satèl·lit més gran de Neptú, té camps de guèisers, llacs de metà i casquets glacials. PLUTÓ
Plutó i el seu satèl·lit Caront. Es mouen sincrònicament i els podem considerar un planeta doble. El seu origen encara és incert.
URÀ, NEPTÚ I PLUTÓ EN XIFRES Distància mitjana al Sol Diàmetre Durada d’un dia Durada d’un any Temperatura de la superfície Massa Gravetat Nombre de satèl·lits
Urà 3.000 milions de km 51.000 km 18 hores 84 anys terrestres ⫺210 °C 14,5 vegades la de la Terra 0,8 vegades la de la Terra 15
Neptú 4.500 milions de km 50.000 km 16 hores 165 anys terrestres ⫺220 °C 17 vegades la de la Terra 1,1 vegades la de la Terra 8
Plutó 6.000 milions de km 2.300 km 6,4 dies terrestres 248 anys terrestres ⫺230 °C 0,002 vegades la de la Terra 0,04 vegades la de la Terra 1
el meu primer atles
el meu primer atles
Des del començament
L’ Univers
de la humanitat totes les civilitzacions han contemplat i admirat l’univers. L’astronomia, la ciència que l’investiga, fa més de 5.000 anys que l’estudia, i tot i que avui molts homes i dones treballen per desxifrar els enigmes del cosmos, encara queda un munt d’estrelles i planetes per descobrir i moltes preguntes per respondre.
ALTRES TÍTOLS • Les plantes • Els animals vertebrats • La vida • El cos humà • Els animals invertebrats en preparació: • La Terra
ISBN 978-84-342-2708-8
,!7II4D4-cchaii!
el meu primer atles
L’
Univers