Pablo Picasso. Dona asseguda, 1909. (Col·lecció privada.) © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Barcelona 2007
Sumari Pàgina Per què ens agrada tant l’art i per a què serveix? . . . . . . . . 6 Les mans que pinten. Pintura rupestre . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 Supermodels i superatletes. Art grecoromà . . . . . . . . . . . . 12 Algú ens vigila. Pintura romànica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 Del cel a l’infern. Pintura gòtica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Mirar per una finestra. Pintura renaixentista . . . . . . . . . . . . 30 Deformar, que n’és, de divertit! Pintura manierista . . . . . . . 36 Agitació, llums i ombres. Pintura barroca . . . . . . . . . . . . . . 40 Visca els herois! Pintura neoclàssica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46 Figures en els núvols. Romanticisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 Mireu quines pinzellades! Impressionisme . . . . . . . . . . . . . 54 Flors com a sols. Postimpressionisme . . . . . . . . . . . . . . . . . 60 Triangles i quadrats. Cubisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66 El gos es mou! Futurisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72 Pintar els somnis. Surrealisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76 Això té sentit? Expressionisme abstracte . . . . . . . . . . . . . . . 82 Ens enganya la vista? Op-Art i Pop Art . . . . . . . . . . . . . . . . . 88 Glossari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94 Crèdits iconogràfics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96
Làmina
................1 ................2 ................3 ................4 ................5 ................6 ................7 ................8 ................9 . . . . . . . . . . . . . . . 10 . . . . . . . . . . . . . . . 11 . . . . . . . . . . . . . . . 12 . . . . . . . . . . . . . . . 13 . . . . . . . . . . . . . . . 14 . . . . . . . . . . . . . . . 15 . . . . . . . . . . . . . . . 16
a n u per
a r t s e n fi
r a r Mi
30
EU? I VEI H È QU s let, l a v intat p ca s l e e estits tg n v a e s n l o a E n s. ers n làmi legre ió só sos p a a r c l t e n l v u e o i e m l’at nd loqu ctes, ius i rida e v reixe f c r a n s e p Col· ó é p a i m é ss aireb ena h color l que c g e s s l n e ò E r e l ta b Pe ta. is ques . Sem rats. realis s o edific t t l ï c s En a o u e l r t d E m s t . l a o olt con aner que tan m n res a stan s e r e e u b de m s t s l m mo fusta a me jecte s co à e t o b s d t s v o i t e a s l u pe bé xeu i el a na ta més is. Fi , tam u r c p i t e i f a cos o r i t r n r c d a u e e a c v , t d l s n e el ita ca co fent fund r ha mireu o o n r t a a r p n a. v i A el p oi? s es ió de nestr i e s f e u u n l a q · o l n i ’u la era pers man vés d crea i les a e e r r t d e , a a a qu nyen scen e intur a p s’allu n a ru en un mira a e n d a l t p l fe lant a b m se
Làmina n.º 5
Carlo Crivelli. L’anunciació, amb sant Emidi, 1486. 210 ⫻ 150 cm. (National Gallery de Londres, Regne Unit).
Què és la perspectiva?
Construcció de la perspectiva Ara que ja sabem què és, com construïen l’efecte de perspectiva d’un quadre? Doncs bé, primer dibuixaven una línia de l’horitzó, com la que veiem quan contemplem el mar. Sobre aquesta línia situaven un punt, el qual anomenaven punt de fuga; en el centre del quadre hi projectaven una gran quantitat de línies diagonals que servien per dibuixar la inclinació de les façanes de les cases i del carrer. Sabeu que l’artista va pintar el punt de fuga en el quadre amb una taca de color vermell? Si observeu amb atenció la làmina, veureu que just a la gorra vermella de l’home que està més allunyat hi ha el punt de fuga. Cap a aquell punt es dirigeixen totes les línies del quadre.
Ús de les matemàtiques Els artistes italians van utilitzar les matemàtiques per estudiar les lleis de la perspectiva. Les pintures eren sinònim de mesures, i tot quedava definit per la geometria. Les línies, els angles i els números van constituir l’obsessió dels pintors.
Pintura renaixentista
L’artista ha aconseguit aquesta sensació de profunditat, que sembla que les coses s’allunyin, mitjançant la perspectiva, que és un mètode emprat per representar l’espai, diferenciar el que és a prop del que és lluny en una superfície plana, de manera que s’assembli bastant a com veiem les coses.
31
L’invent de l’oli en tub Que l’artista surti a pintar a l’aire lliure comporta un invent revolucionari: els colors preparats dins dels tubs, ja que l’artista no podia endur-se a sobre els nombrosos flascons de pigment que pesaven molt i podien trencar-se.
Pintura a l’aire lliure
56
Els pintors impressionistes van decidir anar a pintar a l’aire lliure, cosa que gairebé ningú feia abans. D’aquesta manera podien estar a prop del que pintaven i podien veure d’una manera més directa els efectes de la llum sobre les coses. Així el pintor sortia al camp amb el seu cavallet a la recerca de colors i de la llum fugissera.
Per què sembla que els quadres no estiguin acabats? Pintar a l’aire lliure tenia un inconvenient: que les ombres es movien amb el sol i la llum canviava ràpidament. Aleshores aquests pintors van posar en pràctica una nova tècnica amb la qual podien pintar un tema en molt poc temps: adoptaren una pinzellada ràpida i van eliminar-ne els detalls; aplicaven els colors damunt la tela gairebé purs, amb molt poques mescles. Per entendre-ho millor, primer dibuixeu un arbre amb colors bonics, dedicant-hi tot el temps del món. Després torneu a dibuixar el mateix arbre en cinc minuts. Compareu els dibuixos. El segon dibuix serà més d’un estil impressionista, oi?
Veure colors on no hi són
Per què es diu impressionisme? És un moviment pictòric que sorgeix a França a finals del segle XIX. Aquest nom ve d’una pintura que va fer Monet l’any 1872 amb el títol Impressió al capvespre. Un crític, a tall d’insult, els va començar a anomenar “impressionistes”, i d’aquesta manera va ser com el terme “impressionisme” va passar a ser el nom del grup format per Manet, Degas, Monet, Renoir, Morisot, Pissarro i Sisley.
Amor per la pinzellada Els impressionistes van eliminar els detalls minuciosos i tan sols van suggerir les formes; per això empraven els colors primaris (blau, vermell i groc) i els complementaris (ataronjat, verd i violeta). Van aconseguir oferir una
il·lusió de la realitat aplicant directament damunt de la tela pinzellades de color curtes, pastoses i una a sobre de l ’altra. La pintura realitzada no podia ser massa elaborada, ni les formes excessivament definides.
Impressionisme
Els pintors impressionistes eren coloristes. Això significa que tendien a intensificar els colors reals, fins i tot a inventar-ne de nous amb l’objectiu d’aconseguir una pintura més lluminosa i bonica. Mireu aquests dos quadres: quin dels dos creieu que és més colorista? Evidentment el de la dreta.
57
Colors càlids i freds En pintar una sèrie de gira-sols volia fer un homenatge al sol que tant adorava. Per aquest motiu va utilitzar colors càlids, com el sol (groc, ocre, taronja) contra un fons de colors freds (blaus i verds). I doncs, que no sabeu distingir els colors càlids dels freds? És molt fàcil, tots els colors que es relacionen amb el foc (groc, taronja i vermell) són càlids, mentre que els que es relacionen amb l’aigua i la vegetació (blaus i verds) són freds. Mireu aquests dos paisatges: en quin dels dos sembla que hi faci més calor? És clar que sí, el de la dreta. 62
Grocs i taronges L’artista va utilitzar bàsicament tons grocs i ataronjats per pintar els gira-sols, per representar la calidesa de la llum del sol. Van Gogh ha escollit aquests colors perquè són molt lluminosos.
Un color difícil Quantes classes de groc sou capaços d’identificar en la pintura de Van Gogh? Moltes, oi? Això té molt de mèrit si considerem que la gamma de grocs és una de les més difícils de treballar, ja que no té gaires variacions. Si no us ho creieu, obriu qualsevol capsa de colors i compteu quants llapis blaus hi ha, quants de verds, quants de marrons, i finalment, quants de grocs. Només un o dos, oi? Ara mireu de pintar un dibuix només utilitzant aquests dos colors i de seguida ho entendreu.
Una línia gruixuda
Postimpressionisme
Per donar més lluentor al groc, Van Gogh decideix fer dues coses: contrastar les flors pintant el fons de color blau cel i després utilitzar una línia gruixuda per destacar un perfil del gerro i els límits de la taula. És l’energia de les línies que donen a l’obra tota la seva força expressiva.
Que es vegin les pinzellades En els gira-sols Van Gogh utilitza amb abundància la pintura, fent servir el pinzell amb petites pinzellades. Al damunt dels pètals hi acumula pinzellades, que fan que les flors destaquin més. Si la pintura té una mica de relleu, fa una sensació més gran de moviment a les flors. Compareu aquestes dues flors: ¿quina de les dues sembla que es bellugui més? És clar que sí: la que té les pinzellades més marcades.
Ho sabíeu? Qualsevol de les quatre pintures dels gira-sols de Vincent Van Gogh ha estat considerada com un dels quadres més cars del món.
63