El Gran Llibre
Por
de la
001-005 GRAN LIBRO MIEDO
17/2/05
11:38
Página 4
EL
PART I
GRAN
LLIBRE
DE
POR
Sumari
La mort EL GUARDABARRERA
LA
PART II
La malaltia i la bogeria Pàgs. 8-13
L’ENFONSAMENT DE LA CASA USHER
Pàgs. 38-43
Charles Dickens
Edgar Allan Poe
Un home coneix un guardabarrera de ferrocarril i aquest li explica que viu atemorit perquè, sempre que hi ha hagut una desgràcia, se li ha aparegut “algú” per advertir-li-ho...
Narració en la qual es descriu la curiosa malaltia que pateix un home que viu en una vella mansió juntament amb la seva germana també malalta. Un amic d’infantesa decideix visitar-lo i...
ELS ULLS VERDS
LA TORTURA DE L’ESPERANÇA
Pàgs. 14-17
Pàgs. 44-47
Gustavo Adolfo Bécquer
Villiers de L’Isle Adam
Un home s’enamora dels ulls verds que se li apareixen a les aigües d’una font, i malgrat els advertiments que diuen que aquests ulls són d’un esperit maligne, ell es deixa seduir i...
La Inquisició era una institució de l’Església que jutjava afers relacionats amb la fe cristiana. A un jueu li donen l’oportunitat d’escapar-se, però...
EL VAMPIR
ELL?
Pàgs. 18-21
Pàgs. 48-51
John William Polidori
Guy de Maupassant
És la història d’un vampir vist des dels ulls d’un home que s’acosta a ell per conèixer-lo millor, i no solament la seva vida acaba...
Confessió personal d’un home que descriu fil per randa els símptomes de la seva bogeria: pors, al·lucinacions...
ELS CRIMS DEL CARRER MORGUE
EL POU I EL PÈNDOL
Pàgs. 22-27
Pàgs. 52-55
Edgar Allan Poe
Edgar Allan Poe
Relat de la investigació policial per esclarir els horribles assassinats d’unes dones. El detectiu acaba descobrint que...
Clàssica història de les tortures que pateix un home, a qui tanquen en un pou els integrants de la Inquisició...
L’USURPADOR DE CADÀVERS
L’ESTRANY
Pàgs. 28-31
Pàgs. 56-59
Robert Louis Stevenson
H. P. Lovecraft
A partir de la trobada de dos vells coneguts, es narra la història d’uns estudiants de medicina que es dediquen a aconseguir cadàvers per a les seves pràctiques, fins que una nit...
Un ésser misteriós que ha viscut sempre tancat aconsegueix fugir i es troba amb un monstre que el mira fixament...
LA MÀ
Pàgs. 32-35
Guy de Maupassant Història d’un caçador o un “assassí”, que fins i tot guarda a casa seva un “trofeu” de la caça d’un home. Aquest trofeu decideix actuar pel seu compte i...
001-005 GRAN LIBRO MIEDO
17/2/05
11:38
Página 5
EL
GRAN
LLIBRE
DE
LA
POR
PART III
PART IV
El poder de la ment MORELLA
Pàgs. 62-65
El mal EL CONVENI DE SIR DOMINICK
Pàgs. 82-87
Edgar Allan Poe
Sheridan Le Fanu
En morir la mare, neix una nena que sembla la reencarnació de la difunta. Passen uns anys, i també mor la petita. En enterrar-la, el pare descobreix...
Un home que perd la seva fortuna ven la seva ànima al dimoni. Sembla que tot es resol, però... EL MONSTRE VERD
LA CASA DEL MALSON
Pàgs. 66-71
Edward Lucas White Un home pateix un contratemps amb el cotxe i es veu obligat a passar la nit en una casa desconeguda, encantada...
Gérard de Nerval Després de beure el contingut d’una ampolla lliurada pel dimoni, un matrimoni té un fill... UN HORROR TROPICAL
MAGNETISME
Pàgs. 72-75
Guy de Maupassant
Pàgs. 88-91
Pàgs. 92-95
William Hope Hodgson Un episodi al mar. La tripulació d’un vaixell pateix els atacs de...
Dos homes discuteixen sobre la capacitat telepàtica d’algunes persones... EL GAT NEGRE LA VERITAT SOBRE EL CAS DEL SENYOR VALDEMAR Pàgs. 76-79 Edgar Allan Poe
Pàgs. 96-101
Edgar Allan Poe Història d’un gat que representa el maligne i que és el causant de múltiples desgràcies en la vida dels protagonistes, els quals...
S’hi explica la hipnosi d’algú que és a punt de morir i el desenvolupament del procés que... UN HOME LLOP
Pàgs. 102-105
Eugene Field La transformació d’un home en llop és un dels temes clàssics de la literatura de terror. En aquest relat, un ésser monstruós... LA CASA B... A CAMDEN-HILL
Pàgs. 106-109
Catherine Crowe Un matrimoni posa una casa d’hostes, i en una de les habitacions s’hi produeixen fenòmens estranys molt agressius. La senyora i el seu marit comproven el que hi passa, i fins i tot un cosí seu... L’indret dels autors
Pàgs. 110-111
006-013 GRAN LIBRO MIEDO.qxd
15/2/05
13:42
Página 8
Charles Dickens E L
G R A N
L L I B R E
D E
L A
P O R
El guardabarrera E
Eh, escolti! Vostè! Quan va sentir la meva veu, el guardabarrera va girar el cap amb un gest ràpid, espantat. Però no cap a la part on era jo,
sinó cap al túnel. —Eh, escolti! Vostè! –vaig repetir. Aquest cop, sí que va mirar cap amunt i em va veure. Se’m va quedar mirant, sense separar-se de la caseta. —Com puc baixar fins aquí on és vostè? Es va tocar la gorra nerviosament i amb la bandereta em va assenyalar un punt indeterminat a uns dos-cents metres a la meva dreta. Efectivament, hi havia un camí que baixava zigzaguejant fins a les vies. Quan finalitzava el descens, vaig tornar a fixar-me en la figura del guardabarrera, que ara m’esperava dret entre els rails. Fins i tot des de lluny, l’actitud del seu cos, amb la mà a la barbeta i una expressió d’alarma, denotava l’angoixa per la meva arribada. Quan vaig ser a prop seu, va fer una passa enrere i va alçar la mà. —Perdoni, no estava segur si l’havia vist abans. —A mi? On? –em vaig estranyar. —Allà –va dir assenyalant el llum vermell que hi havia al costat de la boca del túnel.
006-013 GRAN LIBRO MIEDO.qxd
15/2/05
13:42
Página 9
Charles Dickens E L
G U A R DA B A R R E R A
La seva inquietud es va acabar quan tots dos vam quedar convençuts que no ens havíem vist mai, si bé haig de confessar que em va deixar intrigat. Vam iniciar, amb algun titubeig, una conversa superficial que aparentment el va relaxar. Em va explicar que la seva feina requeria per damunt de tot molta atenció, i que passava llargues hores al seu lloc de treball, un paratge excessivament trist i solitari. Però s’hi havia acostumat i havia après a deixar passar el temps. Després em va convidar a entrar a la caseta. Al costat d’un escriptori, hi tenia el llibre de registre, un telègraf i una campaneta. Pel que sembla, de jove havia estudiat filosofia, però per atzars que ja no feien al cas havia acabat dedicant la seva vida al ferrocarril. Durant la conversa, només es va interrompre per aixecar-se dues vegades. Sortia fora, mirava cap al llum vermell pròxim al túnel i tornava amb la mateixa expressió d’esglai amb què m’havia rebut. Em va intrigar el seu comportament temorós, i com es passava nerviosament la mà pels cabells tota l’estona. Vaig voler saber més: —Sembla un home satisfet amb si mateix –vaig mentir-li, per veure si buidava el pap. —Abans era així. Però últimament, estic molt preocupat. —Preocupat? Si aquí amb prou feines hi passa res, no? —Bé, seria una mica llarg d’explicar –va dir en un xiuxiueig–. Si vol, vingui’m a visitar un altre dia i en parlarem llargament. Però sobretot –va afegir–, quan arribi no em cridi, no em digui des de lluny: “Eh, escolti! Vostè!” I, per cert, per què ha fet servir exactament aquestes paraules? —Doncs... no ho sé, m’ha sortit així, suposo –vaig respondre.
23
018-021 GRAN LIBRO MIEDO.qxd
15/2/05
13:46
Pรกgina 20
018-021 GRAN LIBRO MIEDO.qxd
15/2/05
13:46
Página 21
John William Polidori E L
VA M P I R
Després de tots aquests terribles esdeveniments, Aubrey va decidir tornar a Londres. La seva germana el va ajudar a refer-se i va ser el seu únic suport. Al cap de poc temps, va decidir que havia de presentar-la en societat per fer-la feliç. Va deixar de banda els seus gustos i va organitzar una festa. La convocatòria va ser un èxit i hi va assistir una multitud selecta; però, així i tot, es va produir un fet que el va acabar de trastornar. A mitja festa, mentre ell estava prenent la fresca al jardí, algú el va agafar per un braç i va sentir una veu que li era massa coneguda: —No oblidis el jurament! No el va veure fugir, però el va reconèixer. Després d’això, Aubrey es va tancar a la seva habitació durant mesos. No es podia treure Lord Ruthven del cap. Un dia la seva germana li va donar una bona notícia: havia decidit casar-se. Va preguntar-li qui era l’escollit, i ella li va revelar el nom del comte de Marsden. D’un medalló que duia penjat al coll, li va ensenyar un retrat del futur espòs. Era Lord Ruthven! Aubrey va suplicar la suspensió del casament, però ella va interpretar aquell prec com un deliri més de la seva demència. La salut física i mental d’Aubrey va empitjorar i es va debilitar tant, que la seva mort semblava imminent. Va arribar a temps, però, de viure fins a l’any i un dia de la mort de Lord Ruthven. Tan sols uns instants després que finalitzés el termini de silenci, va explicar tot el que havia viscut. El casament ja havia tingut lloc! Llavors els tutors de la seva germana van córrer a auxiliar-la, però ja era tard: la van trobar morta. El seu cos havia sadollat la set d’un vampir que havia tornat a volar.
21
110-112 GRAN LIBRO MIEDO.qxd
15/2/05
13:39
Página 110
Van viure marcats per la fatalitat… CHARLES DICKENS (1812-1870) Va viure una infància plena de misèries econòmiques. A més d’escriure intrigants relats de terror, Dickens és més conegut per novel·les com Oliver Twist, David Copperfield o Cançó de Nadal. Molts el consideren el novel·lista britànic més important del segle XIX.
H. P. LOVECRAFT (1890-1937) Després de la mort del seu pare, va ser un nen solitari i malaltís, que va créixer entre llibres. Tenia terribles malsons, molts dels quals li van servir d’inspiració per a les seves imaginatives històries de terror i misteri. El seu caràcter va canviar quan va aconseguir reconeixement literari.
VA VIURE 58 ANYS
VA VIURE 46 ANYS
J. WILLIAM POLIDORI
GUSTAVO ADOLFO BÉCQUER (1836-1870) Aquest escriptor sevillà va néixer marcat per un destí advers. La mort d’éssers estimats, els fracassos amorosos i els problemes econòmics van ser una constant en la seva vida, i no va arribar a veure els seus textos publicats. És el principal representant del Romanticisme en llengua castellana. VA VIURE 34 ANYS
(1795-1821) Metge i secretari personal del gran poeta romàntic Lord Byron, va començar a escriure després de passar una nit sencera llegint històries de fantasmes juntament amb Byron i altres escriptors britànics de l’època, com Percy Shelley i la seva dona Mary (autora de Frankenstein). A ell, li devem la imatge literària del vampir. VA VIURE 25 ANYS
EDGAR ALLAN POE (1809-1849)
VILLIERS DE L’ISLE ADAM (1838-1889)
E. LUCAS WHITE (1866-1934) Aquest novel·lista i contista nordamericà és més conegut per Andivius Hedulio, una novel·la històrica ambientada a l’antiga Roma. Això no obstant, també són importants les seves antologies de relats, exemples de la literatura fantàstica i de terror.
Escriptor francès que ha estat qualificat de “personatge estrany i turmentat”. Va viure sempre en situacions molt precàries, tot i que era descendent d’una família noble de França. Els seus contes es consideren obres mestres d’un gènere en el qual es barregen la filosofia, el terror, la ciència-ficció i l’esoterisme. VA VIURE 50 ANYS
VA VIURE 68 ANYS
La curta vida del contista nordamericà més important del segle XIX és un cúmul de desgràcies. Fugint de les contínues adversitats, aquest "mestre de les coses macabres" es va dedicar a escriure poemes, contes i assajos. En pocs anys, va aconseguir una obra extensa, que s’ha convertit en referent de la literatura clàssica de terror. VA VIURE 40 ANYS
110-112 GRAN LIBRO MIEDO.qxd
15/2/05
13:39
Página 111
WILLIAM HOPE HODGSON (1877-1918) Després d’exercir feines d’allò més diverses (des de mariner fins a fotògraf), aquest escriptor britànic es va endinsar en el món de les lletres amb poca fortuna i va trigar anys a veure publicades les seves novel·les. Va escriure relats curts perquè eren més fàcils de publicar en revistes populars. VA VIURE 40 ANYS
GÉRARD DE NERVAL (1808-1855)
EUGENE FIELD (1850-1895) Poeta i periodista nord-americà, va ser famós per la columna que publicava al Chicago Daily News. Hi analitzava qüestions polítiques i personatges de la vida pública, però també escrivia contes i poesia infantil. De fet, els nens eren protagonistes freqüents dels seus escrits. VA VIURE 45 ANYS
SHERIDAN LE FANU (1814-1873) Aquest periodista irlandès també va escriure novel·les i relats curts. Després de la mort de la seva dona, es va retirar de la societat i li van posar el sobrenom del “Príncep Invisible”. La seva obra va influir en la literatura d’un altre escriptor irlandès: Bram Stoker (l’autor de Dràcula).
Orfe de mare, es va criar amb el seu avi fins que es va instal·lar a París. Els greus trastorns mentals van fer que estigués internat diverses vegades fins que es va llevar la vida. Va practicar tots els gèneres literaris i en els seus textos sempre hi barrejava el món real i el sobrenatural. VA VIURE 46 ANYS
VA VIURE 58 ANYS
GUY DE MAUPASSANT (1850-1893)
ROBERT LOUIS STEVENSON
CATHERINE CROWE
(1850-1894)
(1800-1876)
Els problemes de salut van marcar la infància d’aquest escriptor escocès que als 25 anys va decidir dedicar-se en cos i ànima a l’escriptura. Va morir a causa d’una hemorràgia cerebral, però va deixar, a més de poesies i relats curts, títols tan importants de la literatura universal com L’illa del tresor o L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde.
Nascuda a Kent (Anglaterra), va passar gairebé tota la seva vida a Edimburg. Allà va alternar la defensa dels drets educacionals de la dona amb la seva feina com a escriptora. A més de drames, novel·les i llibres infantils, va escriure molts textos relacionats amb l’ocultisme. La majoria de les seves històries d’aparicions i fantasmes estan basades en fets reals.
VA VIURE 44 ANYS VA VIURE 76 ANYS
Fill d’una família francesa aristòcrata, va passar la joventut en un món ombrívol on abundava l’alcohol i altres excessos. En conèixer escriptors com Zola i Flaubert, decideix dedicarse a la literatura. S’interessa per temes com la bogeria, els fenòmens paranormals... Va morir en un manicomi. VA VIURE 42 ANYS
El Gran Llibre El Gran Llibre
Por
El Gran Llibre de la Por
de la
Por
de la
20+1 relats per a tremolar
Il.lustracions de
Pedro RodrĂguez
ISBN 978-84-342-2788-0
,!7II4D4-cchiia!