EM DIC...
Charles Chapl n Les meves pel路l铆cules han fet riure i plorar moltes generacions
Luis Luque Carles Arbat
Em dic... Chaplin01_12.qxd
13/7/05
16:53
Página 2
Projecte i realització Parramón Ediciones, S.A. Direcció editorial Lluís Borràs Ajudanta d’edició Cristina Vilella Text Luis Luque Traducció Àtona. Centre d’edició, S.L. Il·lustracions Carles Arbat Disseny gràfic i maquetació Zink Comunicació S.L. Direcció de producció Rafael Marfil Producció Manel Sánchez Primera edició: setembre 2005 Charles Chaplin ISBN: 84-342-2826-2 Dipòsit Legal: B-34.813-2005 Imprès a Espanya © Parramón Ediciones, S.A. – 2005 Ronda de Sant Pere, 5, 4ª planta 08010 Barcelona (Espanya) Empresa del Grup Editorial Norma www.parramon.com La reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol recurs o procediment, comprenent-hi la impressió, la reprografia, el microfilm, el tractament informàtic o qualsevol altre sistema, resten prohibides sense permís escrit de l’editorial.
CharlesChaplin01_12.qxd
13/6/05
15:43
Página 3
Hola... Em dic Charles Spencer Chaplin i vaig néixer el 16 d’abril del 1889 a Londres, una ciutat considerada llavors la capital més gran del món. Londres va jugar un paper molt important en un capítol decisiu en la història del món modern: la Revolució Industrial, quan les màquines van deixar sense llocs de treball i a la misèria molta gent a Anglaterra. El sector de Londres on vaig néixer forma part de la tradició anglesa de la pobresa. El llegendari detectiu Sherlock Holmes anomena un carrer de Lambeth a Kennington, el meu barri. Escriptors com Dickens i Woodhouse també inclouen en les seves novel·les indrets d’aquella barriada. Jo no vaig aportar res a la fama del meu Kennington natal des de la literatura. No vaig ser novel·lista, però vaig escriure les històries per a les meves pel·lícules, i va ser en l’art del cinema on vaig sobresortir com a guionista, productor, director, compositor i actor. Vaig destacar en el setè art amb pel·lícules inoblidables on murris espavilats prenen el pèl a policies ben ximples, orfes morts de gana acaben rient i els amors impossibles tenen finals feliços. La majoria de les meves pel·lícules estan inspirades en el que jo vaig viure, i el millor que hi vaig fer va ser crear el personatge més entranyable i meravellós del cinema de tots els temps: Charlot.
CharlesChaplin13_24.qxd
13/6/05
17:23
Página 18
18 / Em dic... La mala ratxa em va deprimir fins a l’extrem que les seqüències tristes de les meves pel·lícules són el record d’aquella època. Sortosament, i per casualitat, el famós Fred Karno un dia es va fixar en el treball del meu germanastre i el va contractar per a la seva empresa. Un cop dins de la companyia, en Sydney va insistir perquè Karno, el rei de la pantomima anglesa, em contractés. Finalment, el 1907 vaig ser admès a l’empori del music-hall, les variétés i els espectacles de fira. En aquell moment se’m va obrir l’horitzó, el camí cap al futur i el cinema.
CharlesChaplin13_24.qxd
13/6/05
17:23
Página 19
Charles Chaplin / 19
El cinema, un art creat per a mi El cinema va néixer a París, la capital de França. Una placa al Boulevard des Capuchines diu: «Aquí, el 28 de desembre de 1895, van tenir lloc les primeres projeccions públiques de fotografia animada, per mitjà del cinematògraf, aparell inventat pels germans Lumière.» Després d’aquella tarda freda d’hivern en què va néixer el cinema, quan trenta-tres persones van veure la primera pel·lícula, La sortida dels obrers d’una fàbrica, la cinematografia va avançar ràpidament, animada sempre per la idea d’arribar a esdevenir el setè art. Cinema documental i de viatges, cinema d’aventures, cinema amb trucs i efectes especials, cinema romàntic... La història de la cinematografia és meravellosa i fascinant, perquè el cinema sempre ha buscat el fet diferenciador respecte de les altres arts de les quals s’ha alimentat, per esdevenir molt més que simplement pintura, fotografia, teatre, música i tot el que conté. Era lògic que el cinema, amb l’ambició de ser un espectacle total, amenacés l’extens món del teatre i gèneres com la comèdia musical, els balls de fira, la mímica, etc. El 1910 la indústria nord-americana de l’espectacle buscava companyies de comediants per actuar al music-hall i variétés, i precisament Fred Karno tenia els millors artistes. En aquells anys, als Estats Units Hollywood encara no havia aconseguit la fama que va tendir després, però muntava comèdies musicals i obres teatrals i importava còmics d’Anglaterra. Hi havia comediants de Karno que hi anaven i es quedaven en teatres americans, mentre d’altres cercaven fortuna en companyies que produïen pel·lícules, però ningú no tornava amb l’antic patró.
CharlesChaplin25_34.qxd
13/6/05
16:17
Página 34
34 / Em dic...
Jo sóc el meu personatge La darrera pel·lícula que vaig fer per a la Mutual va ser L’immigrant. Hi criticava el sistema nord-americà d’immigració. Charlot ja era un personatge famós. Les seixanta produccions anteriors de Charlot, tot i que van ser filmacions molt curtes, van servir perquè la història del cinema el veiés com un heroi. La llibertat per fer les pel·lícules com volgués i tenir Charlot com a ídol em feien sentir a la glòria quan vaig començar en la First National. L’època de les improvisacions i les exigències de fer molt en poc temps quedava enrere. Seixanta títols en cinc anys eren molts. Al llarg dels cinc anys següents només vaig fer vuit films: Vida de gos, Armes a l’espatlla, Al sol, Un dia de plaer, El noi, Els ociosos, Dia de paga i El peregrí. Vida de gos mostra clarament qui és Charlot. Els espectadors que no se sentien gaire atrets pel rodamón de les meves pel·lícules van comprovar que Charlot tenia ànima. No era només un captaire professional, sinó un infeliç que quan anava a demanar feina veia com li posaven al davant del nas el cartell que deia: NO HI HA FEINA. Dormia a la intempèrie perquè no tenia un sostre per aixoplugar-se, però provava de tapar amb un mocador una escletxa de la tanca de fusta perquè no hi passés el fred a la matinada. D’aquesta manera Charlot demostrava, en primer lloc, que una vegada va tenir una llar, i després, que volia guanyar-se la vida amb dignitat. La història de Vida de gos barrejava els elements còmics amb els tràgics. Les persones que eren a la cua per demanar feina com Charlot el feien caure per terra i per això arribava tard al repartiment dels llocs de treball.
CharlesChaplin35_42.qxd
13/6/05
16:21
Pรกgina 35
CharlesChaplin43_50.qxd
13/6/05
16:30
Pรกgina 50
CharlesChaplin51_64.qxd
13/6/05
17:16
Página 51
Charles Chaplin / 51
Les joies entre les meves joies És comprensible que, com que era el propietari de la United, dediqués més temps a fer films més bons. Tres pel·lícules inoblidables d’aquella època van ser La quimera de l’or, El circ i Llums de ciutat, que vaig fer en vuit anys. «La quimera de l’or comença com una novel·la a l’estil de les de Flaubert», va escriure un novel·lista famós, André Maurois. Crec que aquest autor es referia a la filera interminable de persones que buscaven or amb què comença la història i al final de la qual hi ha Charlot, sempre l’últim, amb el barret fort, els sabatots, la corbata de llacet, el bastó i, sobre les espatlles, una petita manta ridícula per suportar el fred d’una nevada que queia sense misericòrdia sobre un camí entre abismes esfereïdors. És probable que La quimera de l’or tingués un estil novel·lístic. No ho sé. El que puc dir és que em vaig inspirar en la tragèdia viscuda per un grup de cercadors d’or que es va perdre a les Muntanyes Rocalloses i, assetjats pel fred glacial i la fam es van devorar els uns als altres. Va ser un fet macabre i la literatura dels Estats Units en va relatar aspectes horripilants. Jo no vaig explicar detalls esfereïdors, però la fam i la intenció caníbal del gegant amb qui Charlot compartia la barraca enmig de la tempesta de neu van quedar prou clares quan imaginava que era una gallina enorme. També es va dir i es dirà sempre que una de les escenes inoblidables és la de Charlot cuinant un dels seus sabatots vells, que després es menjava imaginant que els cordons eren espaguetis; la sola, un bistec, i els claus, ossos de pollastre.
Em dic... Charles Chaplin «Vaig destacar en el setè art amb pel·lícules inoblidables on murris espavilats prenen el pèl a policies ben ximples, orfes morts de gana acaben rient i els amors impossibles tenen finals feliços. La majoria de les meves pel·lícules estan inspirades en el que jo vaig viure, i el millor que hi vaig fer va ser crear el personatge més entranyable i meravellós del cinema de tots els temps: Charlot.»
Premi Crítica Serra d'Or Juvenil de Coneixements 2005
www.parramon.com
,!7II4D4-ccicgj!
Col·lecció guardonada amb el
Altres títols Marco Polo Leonardo da Vinci Albert Einstein Saint-Exupéry Gandhi Alexandre el Gran Vincent van Gogh Jules Verne Mozart Cleòpatra Picasso Miguel de Cervantes Shakespeare Marie Curie Teresa de Calcuta
ISBN 978-84-342-2826-9
A partir de 9 anys