GUIES DE
CAMP El tronc
La flor
El fruit
Els arbres L’entorn
El creixement
Les fulles
Les arrels La llavor Les conĂferes
Les frondoses Les palmeres
SUMARI
Projecte i realització Parramón Ediciones, S.A. Direcció editorial Lluís Borràs
4
OBSERVACIÓ I IDENTIFICACIÓ
18
Un caleidoscopi de color
Ajudant d’edició Cristina Vilella
LA LLAVOR
L’arbre en potència
Textos Maria Àngels Julivert Disseny gràfic i maquetació Estudi Toni Inglès
6
GENERALITATS
20
Què és un arbre?
EL CREIXEMENT
Alts i bells
Fotografies AGE-Fotostock, Boreal, M. Clemente, Obac, M. Pons, J. Vidal Il·lustracions Amadeu Blasco Gabi Martín (guardes)
8
L’esquelet dels arbres
Direcció de producció Rafael Marfil Producció Manel Sánchez
22
EL TRONC
10
Però, on són les fulles? 24
LES FULLES
La via nutritiva
Preimpressió Pacmer, S.A.
12
Sota terra
Tercera edició: març 2009
Imprès a Espanya
14
L’òrgan de la reproducció
© Parramón Ediciones, S.A. – 2006 Rosselló i Porcel, 21, 9ª planta 08016 Barcelona (España) Empresa del Grupo Editorial Norma de América Latina www.parramon.com
Prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta obra per mitjà de qualsevol recurs o procediment, incloent-hi la impressió, la reprografia, el microfilm, el tractament informàtic, o qualsevol altre sistema, sense permís per escrit de l’editorial.
28
LA FLOR
16
ELS ARBRES I EL SEU ENTORN
Pels voltants 30
EL FRUIT
LES FRONDOSES
Els arbres més evolucionats
Els arbres ISBN: 978-84-342-2832-0 Dipòsit legal: B-1.026-2009
LES PALMERES
L’elegància vertical 26
LES ARRELS
CONÍFERES I AFINS
Un embolcall preciós
ELS ARBRES I L’HOME
Éssers molt servicials 32
CLASSIFICACIÓ DELS ARBRES
PRESENTACIÓ
Font de vida R
esulta impossible imaginar un món sense arbres. És fàcil contemplar-los en qualsevol època de l’any i la seva diversitat ens sorprèn. Els arbres, que ja habitaven la Terra molt abans que l’ésser humà hi aparegués, han estat sempre estretament lligats a la nostra vida i a la nostra història. Font d’inspiració, són presents en nombrosos relats i han estat considerats un símbol a moltes cultures. L’home obté molts beneficis dels arbres. Prou que es mereixen la nostra gratitud i l’ajuda que els puguem oferir.
L’objectiu d’aquesta guia és mostrar els aspectes distintius que ens poden ajudar a reconèixer de manera ràpida les espècies d’arbres, com són la silueta, l’escorça, les fulles, les flors o els fruits. Aquesta informació es completa amb dades sobre l’estructura, la reproducció, el creixement i la importància que tenen per a tots els éssers vius.
3
LES FULLES
La via nutritiva
La fotosíntesi
Les fulles són les encarregades de fabricar l’aliment que l’arbre necessita gràcies a la fotosíntesi. Les fulles consten d’una làmina verda, el limbe, que s’uneix a la branca per un peu més o menys llarg anomenat pecíol. La forma de les fulles pot ser molt variada, com també ho és la manera com es substàncies disposen a les branques.
A partir de l’aigua que arriba de les arrels, del diòxid de carboni que capten les fulles de l’atmosfera i amb ajuda de l’energia del sol i d’un pigment verd (la clorofil·la), les fulles són capaces de fabricar sucres i altres compostos. A més, alliberen oxigen a l’atmosfera.
orgàniques epidermis superior
aigua i sals minerals
Cara i creu 10
cèl·lules en
estoma
palissada
xarxa
La cara superior de les fulles, o anvers, sol ser de color més viu que la cara inferior, o envers. Els nervis de la fulla condueixen l’aigua, les sals i els nutrients.
de venes cèl·lules esponjoses epidermis inferior
diòxid de
revers (cara inferior) anvers (cara superior) limbe
pecíol
nervi principal nervi secundari cicatriu que deixa a la branca una fulla quan cau
carboni (CO2)
CO2 O2
CO2
Fulles simples i compostes La fulla simple té el limbe d’una sola peça. Molts dels arbres més corrents tenen fulles d’aquest tipus. En la fulla composta el limbe està format per diverses peces que semblen fulles, cadascuna de les quals s’anomena folíol. El nombre i la disposició dels folíols varia d’uns arbres a uns altres.
O2
oxígen (O2)
fulla simple
fulla composta
Quins nervis!
Les fulles dels arbres són diferents segons l’espècie de l’arbre. Varien tant per la forma com pel contorn i la disposició a les branques no és per atzar sinó que segueix un ordre concret, que és diferent d’uns arbres a uns altres.
Al llarg del limbe s’estenen els nervis, que són més visibles al revers de la fulla. En alguns arbres, les fulles tenen un nervadura palmada nervi principal gruixut (plataner, auró, etc.) del qual surten uns altres nervis més petits. En d’altres, en canvi, les fulles tenen diversos nervis principals que es ramifiquen al seu torn, i hi ha molts altres tipus de nervadura pinnada nervacions. (roure, alzina, om, castanyer, etc.)
Disposició a les branques oposades
simple
alternes
composta
Forma de la fulla acicular lanceolada
rodona
simple
composta
Marge de la fulla dentada
serrada
Els estomes
Les fulles respiren a través del estomes, absorbint oxigen i desprenent diòxid de carboni. Els estomes són com petits porus. La fulla també perd aigua pels estomes quan transpira. absorbeix Co2
fotosíntesi cordiforme
ovada
entera
lobulada
Els arbres qu e viuen en lloc s humits o amb aigua abunda nt, tenen fulles a mples i grosse s. Les fulles dels arb res que viuen en ambients secs són petites i d ures per tal de re duir la pèrdu a d’aigua.
de dia expulsa O2 respiració
absorbeix O2
de nit
expulsa Co2
LES FULLES
Varietat de fulles
11
EL FRUIT
Un embolcall preciós El fruit és l’ovari de la flor transformat i protegeix la llavor. Hi ha molts tipus de fruits, d’aspecte, forma i color molt variats. El fruit de les frondoses és el fruit típic que tots coneixem. En la majoria de coníferes, en canvi, és un con o pinya format per esquames dures. El fruit és característic de cada espècie d’arbre.
Per dins i per fora La part externa del fruit és la closca, que pot ser dura o tova. Els fruits carnosos tenen una part carnosa a l’interior, la polpa, mentre que els secs només tenen closca i llavor (no tenen polpa).
secció d’un fruit carnós (poma) epicarpi mesocarpi (o polpa)
16 llavor endocarpi
esquama seminífera
secció d’un fruit sec
Varietat de fruits
cs o carnosos i n’hi ha Els fruits poden ser se tot i que alguns són molts de comestibles, verinosos. Són fruits amargants o fins i tot les sàmares dels oms. secs l’ametlla, la nou i ma, la taronja i el Són fruits carnosos la po meló. secs osos rn ca es er níf co de
con de xiprer
apòfisi
Soles o acompanyades
nou drupa
pom
Els fruits poden contenir una o diverses llavors.
sàmara
pinya La figa és un fruit compost, ja que les llavors que conté provenen de diverses flors.
baia
llegum o beina
EL FRUIT
Canviar de color Quan el fruit no està madur, tot sovint té un color verd que després varia cap al vermell, el groc o el marró. En alguns arbres el fruit, quan està madur, s’obre i allibera les llavors; són els fruits dehiscents, com les beines. En d’altres, el fruit no s’obre fins que la llavor germina; s’anomena indehiscent i és el cas de la gla.
Buscar trans port
Molts fruits serveixen d’aliment a les persones o a nombrosos animals. Els fruits són molt nutritius, ja que tenen vitamines, proteïnes i fibres.
Els fruits t enen diverse s estratègie les llavors. M s per dispe olts fruits s rsar e c s e s dispersen vent i sovint a causa del tenen ales q ue els fan del vent, fin volar amb la s i tot algu força ns quilòmetr es.
17
Faja El fruit del faig és la faja. Té unes espines petites que fan que quedi enganxat al pèl dels animals. La taronja és un fruit curiós que rep el nom d’hesperidi. Té una crosta gruixuda amb glàndules olioses.
Els fruits c arnosos solen ser sucosos colors vius p i de er tal d’atr aure els anim als.
LES PALMERES
L’elegància vertical Les palmeres abunden als tròpics i a les regions càlides i subtropicals. Se’n troben tant a les selves plujoses com als deserts. Són arbres de fulla perenne amb un tronc recte i sense ramificar i un plomall de fulles a l’extrem. Les palmeres tenen una sola gemma de creixement a l’àpex.
Un tronc amb cicatrius El tronc de les palmeres, que s’anomena estípit, no augmenta de diàmetre quan l’arbre ja s’ha desenvolupat. En el tronc es poden observar les cicatrius que hi deixen les fulles. En algunes espècies el tronc està cobert de capes de fibres dures de les restes de les fulles velles.
24
Les palmeres són molt utilitzades com a arbres ornamentals en avingudes, parcs i jardins. Algunes espècies poden arribar a ser molt altes.
Una corona de fulles Les fulles, que poden arribar a fer diversos metres de llargada, tenen forma d’espasa o de ventall amb els nervis paral·lels. Les fulles de les palmeres són compostes, en molts casos formades per fileres de folíols al llarg del nervi central, o bé amb els folíols que surten de l’extrem del pecíol.
Formar penjolls Les flors de les palmeres són petites, tenen 3 pètals i 5 sèpals i creixen en grups formant grans inflorescències masculines o femenines.
El fruit de les palmeres sol tenir una sola llavor a l’interior. Segons l’espècie de palmera, poden ser baies o drupes.
LES PALMERES
Un fruit amb una llavor
El coco... deliciós! El cocoter és una palmera d’uns 40 m d’alçada i grans fulles, de 4 a 5 m de llargada. El fruit, el coco, té una capa externa molt dura que amaga una gran llavor comestible. A l’interior hi ha una cavitat buida plena d’un líquid molt dolç. De la polpa del fruit, que és molt nutritiva, s’obtenen olis per fabricar sabons, espelmes, farina i greix.
Amb el tronc ramificat Aquesta palmera africana és l’única espècie de palmera que té el tronc ramificat.
25
La palmera d atilera La palmera d
El vell drago El drago no és una palmera però hi té en comú el fet que el seu embrió té un únic cotilèdon. És a dir, són plantes monocotiledònies. El drago és un arbre originari de les illes Canàries. Té les fulles agrupades en manats als extrems de les branques.
El drago té un creixement molt lent i pot arribar a tenir grans dimensions.
atilera és or iginària de l’Àfrica i Àsia. Els fruits són els dàtils, m olt valorats pel seu sabor. Una palmera pot arribar a produir més de 150 kg de dàtils l’any. Les fulles es fa n servir per fabrica r cordes i e stores, i poden arrib ar a fer m és de 4 m de llargada . Les palm eres poden viure més d e 200 anys.
L’objectiu d’aquesta guia és mostrar els aspectes distintius que ens poden ajudar a reconèixer de manera ràpida les espècies d’arbres, com són la silueta, l’escorça, les fulles, les flors o els fruits. Aquesta informació es completa amb dades sobre l’estructura, la reproducció, el creixement i la importància que tenen per a tots els éssers vius.
Altres títols Els ocells El temps El cel Els mamífers Orientació i mapes Els peixos Les flors
ISBN 978-84-342-2832-0
,!7II4D4-ccidca!
www.parramon.com
GUIES DE CAMP
Els arbres