Guies de camp - El cel - Català

Page 1

GUIES DE

CAMP El planisferi i les cartes celestes

Els cometes i els estels fugaços

Estudiar el Sol i els planetes Les constel·lacions

El cel

Per identificar els astres

La Lluna L’observatori astronòmic

Com fer servir el telescopi


SUMARI

Projecte i realització Parramón Ediciones, S.A. Direcció editorial Lluís Borràs

4

EXPLOREM EL CEL

18

EL SOL

Més enllà dels núvols

Ajudant d’edició Cristina Vilella Textos Eduardo Banqueri

6

20

EL TELESCOPI

8

EL PLANISFERI

La bella Selene 22

El mapa del cel

Il·lustracions Estudi Marcel Socías Gabi Martín (guardes) Direcció de producció Rafael Marfil

10

Les illes de l’espai

Preimpresió Pacmer, S.A.

12

L’energia de l’univers

Quarta edició: març 2009 El cel ISBN: 978-84-342-2834-4

14

6

www.parramon.com

Prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta obra per mitjà de qualsevol recurs o procediment, incloent-hi la impressió, la reprografia, el microfilm, el tractament informàtic, o qualsevol altre sistema, sense permís per escrit de l’editorial.

16

ELS PLANETES JOVIANS

EL CEL A L’HEMISFERI SUD

Més figures fantàstiques 28

Els nostres veïns

Imprès a Espanya © Parramón Ediciones, S.A. – 2006 Rosselló i Porcel, 21, ª planta 08016 Barcelona (España) Empresa del Grupo Editorial Norma de América Latina

ELS PLANETES TERRESTRES

LES CONSTEL·LACIONS

Figures al firmament 26

ELS ESTELS

ELS ECLIPSIS

El gran espectacle 24

LES GALÀXIES

Producció Manel Sánchez

Dipòsit legal: B-11.316-2009

LA LLUNA

Són tan a prop!

Disseny gràfic i maquetació Estudi Toni Inglès Fotografies AGE-Fotostock, NASA (GSA), NASA (JPL), NASA (JSC), Prisma, J. Vidal

Espiem l’astre rei

COMETES, ESTELS I METEORITS

Els belluguets de l’espai 30

Lluny del Sol

L’OBSERVATORI ASTRONÒMIC V

Escrutem l’univers 32

NEBULOSES, GALÀXIES I ESTELS


PRESENTACIÓ

Un univers de meravelles A

questa guia de camp pretén ser una ajuda eficaç per a l’observació del cel nocturn i ens acosta al món sorprenent dels cometes, els meteors, els asteroides, els planetes, els estels, les galàxies i altres fenòmens de l’univers. A més, proporciona consells senzills sobre la utilització de binocles i telescopis, i ens ensenya com és un observatori astronòmic d’investigació. Per començar a conèixer el cel, comptem amb el nostre sentit de la visió que, juntament amb l’estudi de les cartes celestes, ens ajudarà a conèixer la posició de constel·lacions, estels i planetes. Després podrem aprofundir en l’ús dels binocles, que ens permeten apreciar estels dobles, variables, nebuloses, cúmuls estel·lars, algunes galàxies i detalls de la Lluna. E

FEB RE R

Ç AR M

NOV EM BR E

PLANISFERI CELESTE NORD

OEST

ET

E BR EM

MA IG

UBRE OCT

ABR IL

EST S

NY JU JUL IOL

AG OS T

Després de recórrer el cel, i ben segurs de la nostra afició, serà el moment d’adquirir un telescopi. Tot i que la instal·lació i l’ús d’aquest instrument són una mica complexos, ens permetrà descobrir els secrets fascinants de l’univers.

D

GENER

RE MB SE

3


LES GALÀXIES

Les illes de l’espai Una galàxia és un conjunt gegant de milions o bilions d’estels, planetes, gas i pols, que es mantenen units per la gravetat. Les galàxies són els objectes celestes més grandiosos de l’univers. N’hi ha centenars de milers de milions, que formen veritables illes de matèria a l’espai. sistema solar és a la zona externa del disc galàctic de la Via Làctia

10

La Via Làctia

centre galàctic és on es concentren més estels, que juntament amb els de l’halo són els més vells de la galàxia

a d’espiral formada És una galàxia en form s d’estels, entre els qual per uns 100.000 milions observador terrestre, hi ha el Sol. Per a un areix com una franja el disc de la galàxia ap e podem observar com dèbilment lluminosa qu en les nits d’estiu s’estén pel cel, sobretot clares i sense Lluna.

braços espirals roten lentament al voltant d’un eix que passa pel centre galàctic, de manera que van quedant enrere durant la rotació

disc galàctic conté els estels més joves i que giren al voltant del nucli o centre galàctic


Cúmuls oberts

Són boles d’estels densament empaquetats que contenen centenars de milers d’estels molt vells. Els cúmuls globulars de la nostra galàxia estan dispersos al llarg de l’halo esfèric que l’envolta.

Són agrupacions d’estels que es troben al disc galàctic. Contenen estels joves i calents que han estat formats recentment al disc de la galàxia.

LES GALÀXIES

Cúmuls globulars

Nebuloses Són immensos núvols de gasos interestel·lars lleugers (hidrogen, heli) i pols còsmica (carboni, ferro, silici). És el lloc on neixen, per fenòmens de condensació i agregació de la matèria, els sistemes solars semblants al nostre. 11

s, s líptique e · l i e x , à s, s l e a g e enorme , plan t d r n e e t l s a e n t rie Pode us, d Gran va b forma de glob forma irregular. 32.

halo galàctic és un núvol esfèric que encercla les galàxies i que està format per cúmuls globulars, gas i pols interestel·lar. Conté els objectes més antics de la nostra galàxia.

M am de va veïna stra) o e N’hi ha o s n a l a l com (com etites, p espirals o , a dròmed com An

espiral

arrada b l a r i p es

a el·líptic

r irregula


ELS PLANETES JOVIANS

Lluny del Sol

Plutó

Els planetes jovians (nom que fa referència a Júpiter), o gegants, són força més grans en comparació amb els terrestres i estan molt lluny del Sol. Aquest grup inclou Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Es componen principalment d’hidrogen i heli en forma gasosa i líquida. Plutó, el més exterior, no està considerat un planeta terrestre ni jovià, ja que està format de gel i roca.

16

és el planeta més petit i el més allunyat del Sol. Està tan lluny de la Terra i és tan petit que mai no se n’ha pogut observar la superfície des de la Terra i mai no ha estat visitat per cap sonda espacial. Per veure’l cal un telescopi amb una obertura de com a mínim 200 mm.

Neptú observat amb un telescopi només es pot distingir dels estels propers pel moviment que té d’una nit a l’altra. Amb instruments més grans, Neptú apareix com un disc de coloració verda blavosa de poc més de 5 cm de diàmetre.

ELS PLANETES JOVIANS EN XIFRES Júpiter

Saturn

Urà

Neptú

Plutó

Distància al Sol (milions de km)

778,3

1.427

2.871

4.497

5.914

Diàmetre (km)

142.984 km

120.536 km

51.118 km

49.528 km

2.284 km

Temps de rotació al voltant del Sol

11,86 anys

29,46 anys

84,01 anys

164,79 anys

284,54 anys

Velocitat orbital al voltant del Sol

13,06 km/s

9,64 km/s

6,81 km/s

5,43 km/s

4,74 km/s

Temps de rotació

9 hores i 55 min

10 hores i 40 min

17 hores i 14 min

16 hores i 7 min

6 dies i 9 hores

Massa (la Terra = 1)

318

95,18

14,5

17,14

0,0022

Densitat (aigua = 1)

1,33

0,69

1,29

1,64

2,03

Temperatura al núvols alts (ºC)

–180º

–180º

–210º

–210º

–220º

Nombre de llunes

16

18

15

8

1


ELS PLANETES JOVIANS

Urà A simple vista es presenta com un estel al límit de la visió a ull nu i en condicions atmosfèriques adequades. Té forma esfèrica, però molt aplanada. Té una brillantor comparable a la de Júpiter i Saturn. Té un sistema d’anells amb una família de llunes.

Júpiter Saturn

Saturn Malgrat que es troba gairebé al doble de distància de la Terra que Júpiter, té unes dimensions tan grans que és visible a ull nu deu mesos l’any. Malgrat això, els anells no es poden apreciar gaire definidament amb augments menors de 20 x o 30 x. Es fa més difícil localitzar-hi Tità, l’única de les 18 llunes de Saturn que és visible amb binocles.

Júpiter Tot i que és molt lluny de nosaltres, la reflexió brillant de la llum solar sobre l’atmosfera densa d’aquest planeta el fa observable des de la Terra deu mesos l’any. La superfície de Júpiter no és visible perquè sempre està coberta pels núvols. Amb un telescopi de potència mitjana podem observar que presenta regions de colors diferents paral·leles a l’equador (franges). Júpiter té més de 17 llunes. Les dues més externes, Ganimedes i Cal·listo, són les més fàcils de localitzar amb binocles.

Mercuri Mart

Venus

En algunes èpoques de l’any i amb un cel net podem arribar a veure Júpiter, Saturn, Mart, Venus i Mercuri en un mateix pla visual.

17


LES CONSTEL·LACIONS 24

Figures al firmament Les antigues civilitzacions van agrupar els estels visibles des de la Terra en formes recognoscibles que van anomenar constel·lacions. Van rebre noms mitològics (Orió, Andròmeda, Perseu, etc.) o d’animals i objectes (l’Óssa Major, l’Óssa Menor, Lleó, Corona Boreal, etc.), suggerits per les formes que representaven o evocaven.

geixen 88 Avui es distin moltes de les constel·lacions, les des quals són visib isferis de dels dos hem altres són la Terra, i les és des observables nom isferis. d’un dels hem

Constel·lacions circumpolars

Constel·lacions de primavera

Constel·lacions d’estiu

Són les constel·lacions que formen part de l’hemisferi nord, visibles durant l’any i que mai no s’oculten ni es ponen.

En aquesta estació el cel es caracteritza per una gran extensió de firmament molt lliure d’estels que els astrònoms anomenen “el regne de les galàxies”.

A l’estiu, la posició de la Terra fa que mirem cap al centre galàctic de la Via Làctia. És un cel molt ric en estels i objectes de “cel profund”.

Bover Canes venatici Coma berenices Corona boreal el Corb el Cràter el Dragó l’Hidra

Capricorn el Dofí el Dragó l’Escut la Sageta Hèrcules la Lira Ofiuco Sagitari

el Dragó Cefeu

l’Óssa Menor Cassiopea l’Óssa Major

Lleó

Verge

el Serpent

l’Àguila el Cigne


estel polar l’Óssa Menor

L’estel polar

És l’estel que es troba just en la prolongació de l’eix de la Terra a l’hemisferi nord. Form a part de l’Óssa Menor. Quan no existia la brúixola, era l’única referència que hi havia per indicar el nord.

pol nord

pol sud

Constel·lacions de tardor

El cel a l’hivern

A meitat de la tardor, el cel nocturn ha canviat. Les denses regions de la Via Làctia, plena d’estels molt brillants que feien que el cel de l’agost fos atapeït i ric, deixen pas a un buit fosc. Ja no mirem cap al centre de la nostra galàxia, sinó cap enfora, cap a l’immens espai intergalàctic.

És realment esplèndid, quan les nits són serenes i clares.

Aquari Aries la Balena Cassiopea Cefeu la Girafa Pegàs el Triangle

la Llebre el Ca Menor el Cotxer Taure Gèminis l’Unicorn

Orió

Andròmeda

Perseu

el Ca Major

25


Aquesta guia de camp pretén ser una ajuda eficaç per a l’observació del cel nocturn, en acostar-nos al sorprenent món dels cometes, els meteors, els asteroides, els planetes, les estrelles, les galàxies i altres fenòmens de l’univers. A més a més, proporciona consells senzills sobre l’ús dels binocles i els telescopis, i ens mostra com és un observatori astronòmic d’observació.

Altres títols Els ocells El temps Els arbres Els mamífers Orientació i mapes Els peixos Les flors

ISBN 978-84-342-2834-4

,!7II4D4-ccidee!

www.parramon.com

GUIES DE CAMP

El cel


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.