GUIES DE
CAMP El tronco
Migracions Hibernació
Refugis
Els
Extremitats i locomoció
mamífers
Família i reproducció
Classificació Anatomia interna i externa
Alimentació
Projecte i realització Parramón Ediciones, S.A. Direcció editorial Lluís Borràs
SUMARI 4
OBSERVACIÓ I IDENTIFICACIÓ
Ajudant d’edició Cristina Vilella
6
GENERALITATS
Fotografies Age-Fotostock, Boreal, Silva Sweden AB, Jordi Vidal, Getty Images Il·lustracions Amadeu Blasco Feliu Gabriel Martín Roig (guardes)
Una qüestió de potes 20
Una classe ben variada
Traducció Susanna Esquerdo Todó Disseny gràfic i maquetació Estudi Toni Inglès
8
22
L’ESQUELET
10
ANATOMIA INTERNA
12
ELS SENTITS I LA COMUNICACIÓ
24
26
© Parramón Ediciones, S.A. – 2006 Ronda de Sant Pere, 5, 4a planta 08010 Barcelona (Espanya) Empresa del Grupo Editorial Norma de América Latina www.parramon.com
És prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta obra mitjançant qualsevol recurs o procediment, incloent-hi la impressió, la reprografia, la microfilmació, el tractament informàtic o qualsevol altre sistema, sense l’autorització escrita de l’editorial.
14
L’ALIMENTACIÓ
28
Gustos per a tot 16
FAMÍLIA I REPRODUCCIÓ
EL MEDI AQUÀTIC
Una vida a l’aigua
Els mamífers ISBN: 978-84-342-2836-8
Imprès a Espanya
MONOTREMES I MARSUPIALS
Curiosos, oi?
Sóc aquí!
Tercera edició: abril 2008
MIGRACIÓ I HIBERNACIÓ
Adaptar-se o morir
Interioritats al descobert
Producció Manel Sánchez
REFUGIS
Com a casa, enlloc
Tot ossos
Direcció de producció Rafael Marfil
Dipòsit legal: B-19.916-2008
EXTREMITATS I LOCOMOCIÓ
Alerta! Són aquí!
Textos Maria Àngels Julivert Zamarreño Edició en català Àtona. Centre d'edició, SL
18
MAMÍFERS VOLADORS
Passejants nocturns 30
Sols o en companyia
ENEMICS NATURALS I L’HOME
Perill imminent 32
CLASSIFICACIÓ DELS MAMÍFERS
PRESENTACIÓ
El nostre grup E
ls mamífers són una classe amb relativament poques espècies: unes 4.170. Tot i això, és un grup d’animals en el qual trobem una gran varietat de formes i hàbitats colonitzats. A més, presenten el comportament més complex i interessant del regne animal. La nostra relació amb els mamífers es remunta a la prehistòria, com ho demostren les pintures rupestres. Ens han subministrat aliments i pells per protegir-nos del fred. Amb ells hem pogut experimentar nombrosos medicaments per combatre malalties, i ens han ajudat a conèixer-nos millor nosaltres mateixos. No oblidem que l’home també pertany a aquest grup d’éssers vius. L’objectiu d’aquesta guia és conèixer millor els mamífers i descobrir com són, de què s’alimenten, on viuen, orientar sobre els trets en els quals ens hem de fixar a l’hora d’observar-los i moltes més coses. Malgrat que veure els mamífers en captivitat resulta útil per familiaritzar-nos-hi, no hi ha res que es pugui comparar a l’observació en plena natura. No hi ha dubte que ens produirà una satisfacció inigualable poder veure’ls en estat salvatge i observar com es comporten.
3
ANATOMIA INTERNA 10
Interioritats al descobert esòfag Els òrgans interns estan cavitat bucal (amb llengua organitzats d’una manera musculosa) semblant en tots els mamífers, però poden tenir glàndules formes, mides i disposició salivals diferents segons les epiglotis espècies. L’aliment passa de (vàlvula que permet la boca, a través de l’esòfag, obstruir la laringe) fins a l’estómac i d’allà tràquea a l’intestí. Els productes diafragma muscular de rebuig són expulsats (separa el tòrax de l’abdomen a través de l’anus.
Agafa aire!
i intervé en la respiració)
Els mamífers respiren a través dels pulmons, fins i tot els mamífers aquàtics, que han de sortir a la superfície per prendre l’oxigen de l’aire. Els cetacis tenen les fosses nasals (un o dos orificis) a la part alta del cap, quan pugen a la superfície l’aire surt a través del respirador i forma un raig d’aigua impressionant.
pulmons
intestí prim
estómac ronyons
intestí gros
anus
bufeta cor (2 aurícules i 2 ventricles)
Remuga que remugaràs L’estómac dels remugants és una mica diferent del d’altres mamífers. Té quatre compartiments: rumen, reticle, llibret i quall. L’herba s’emmagatzema al rumen i passa a la cambra següent, el reticle. Després regurgiten l’aliment i el tornen a mastegar. Ara passarà, a través del reticle, al llibret i finament al quall abans d’arribar a l’¡ntestí. rumen (el més dilatat) reticle (relleu en forma de bresca de la mucosa) llibret (estómac mitjà) quall o estómac posterior
ANATOMIA INTERNA
Un cor molt potent El cor es divideix en quatre cavitats separades (dues aurícules i dos ventricles) i està envoltat per una membrana, el pericardi. Els vasos sanguinis, les artèries i les venes formen un circuit tancat i la circulació és doble i completa: les artèries porten la sang del cor als òrgans, mentre que les venes retornen la sang dels òrgans al cor.
Un parell de ronyons
Els mamífers tenen dos ronyons, que, generalment, tenen forma de mongeta.
Connectats amb la mare
Els més llestos El cervell dels mamífers és més gran i complex que el dels altres animals. En els primats està especialment desenvolupat. Són animals molt intel·ligents, amb una gran capacitat d’observació i molt curiosos.
Orelles per a tots els gustos elefant
En la majoria dels mam ífers, llevat dels monotremes i els marsupials, l’embrió creix a l’interior de la mare fins que es desenvolupa completament. L’embrió està connecta t amb la mare a través de la placenta , que li permet alimentar-se, ja que co munica la seva sang amb la de la mar e. És per això que s’anomenen m amífers placentaris.
L’òrgan de l’oïda, molt desenvolupat en la majoria de mamífers, té tres parts: orella interna, mitjana i externa. La part externa visible, té formes i mides molt variades, fins i tot hi ha mamífers que no en tenen. esquirol
caracal
rinoceront
ximpanzé
guineu
morsa
(només té orifici auditiu, però no té orella)
11
FAMÍLIA I REPRODUCCIÓ
Sols o en companyia Els mamífers, com tots els animals, han de buscar parella per criar i deixar descendència. En aquesta època, els mascles intenten cridar l’atenció de les femelles per tal d’atraure-les al seu territori. Hi ha mamífers que formen parelles estables, però en la majoria de les espècies els mascles s’uneixen amb diverses femelles. Alguns mamífers són animals solitaris i els dos sexes només s’uneixen per reproduir-se. En canvi, d’altres viuen en grups, més o menys nombrosos, tot l’any.
Iguals, però diferents Els mascles i les femelles dels mamífers no sempre s’assemblen. Sovint el mascle sol ser més gran i de vegades també té un aspecte més vistós. 16
El mascle de mandril té colors llampants; les femelles són més petites i de colors discrets.
El mascle d’elefant marí pot fer més de 6,5 metres i pesar 3.500 quilograms. Les femelles no superen els 3 metres i mig i els 900 quilograms de pes.
Competint per una femella Durant l’època de reproducció, els mascles es tornen més agressius amb altres mascles de la mateixa espècie i sovintegen les baralles. Són lluites rituals en les quals s’intenta impressionar l’adversari perquè es retiri.
El lleó té una crinera preciosa. Les femelles no en tenen i a més són menys corpulentes.
FAMÍLIA I REPRODUCCIÓ
Depenen dels pares
Precoços o desvalguts Les cries d’alguns mamífers són capaces de caminar i seguir la mare tot just després de néixer, com passa amb les cries dels ungulats. En canvi, d’altres neixen cegues i completament indefenses. Totes, però, necessiten atencions.
Quan neixen, les cries dels mamífers necessiten atencions i durant un temps són alimentades amb la llet de la mare: uns quants dies en el cas dels rosegadors i onze mesos en el d’algunes balenes. El nombre de cries per part varia segons les espècies, des d’una fins a més de vint. Els mamífers més grans solen tenir un nombre més petit de fills, però els dediquen més atencions.
17
Solitaris i gregaris Els animals solitaris, com el tigre, un cop fecundada la femella tornaran a la vida solitària i serà la mare qui s’ocuparà de les cries quan neixin. Altres animals, com el lleó, la hiena i molts primats, viuen tot l’any en grup. Hi ha una jerarquia social amb un animal predominant, que segons les espècies pot ser un mascle o una femella. Algunes societats, com la del ximpanzé, l’elefant o el llop, són molt complexes.
En filera La mare musaranya porta les cries en filera. Cadascú s’agafa amb les dents a la cua del germà que té al davant i així formen una llarga caravana.
MONOTREMES I MARSUPIALS 24
Curiosos, oi?
Glàndules mamàrie s
Els monotremes i els marsupials són dos grups de mamífers molt especials. Tenen una forma de reproducció molt diferent de la resta de mamífers. Els monotremes ponen ous i només se’n troben a Austràlia, Nova Guinea i Tasmània. Els marsupials porten els embrions en bosses i viuen a Austràlia, Nova Guinea, Tasmània i una part del continent americà, especialment a l’Amèrica del Sud.
Els monotremes no tenen mamelles: cada gl àndula mamària desembo ca per separat a la base d’un pèl.
Un cas únic Els monotremes són ovípars; és un cas únic entre els mamífers. L’ou resta un temps a l’interior del cos de la mare. Poc després de la posta, les cries, que neixen poc desenvolupades, surten de l’ou i són alletades per la mare. Els mascles de l’ornitorinc tenen un esperó al turmell de les potes del darrere. Els adults no tenen dents.
Aquest pon ous... L’equidna, de costums terrestres, té el cos cobert de punxes, el musell allargat i una llengua llarga i enganxosa per capturar els insectes de què s’alimenta. La boca és a la punta del musell. La femella guarda els ous _un o dos_ en una bossa incubadora que té a l’abdomen.
Bec d’ànec Quan es va descobrir el primer ornitorinc, els científics no van creure que fos un mamífer. La femella pon els ous en un cau i els cova durant uns dies. Les cries neixen sense pèl i cegues. L’ornitorinc està adaptat perfectament a la vida a l’aigua: té la cua plana i les potes palmades... és un nedador de primera! El musell, llarg i aplanat, recorda el dels ànecs.
Els marsupials són vivípars, però les cries, que neixen després d’un període de gestació molt curt, no estan completament formades. El petit embrió completarà el desenvolupament a dins del marsupi, que és una bossa de pell situada a l’abdomen de la mare. En uns marsupials la bossa s’obre cap endavant i en uns altres, cap endarrere.
Cries golafres
Més marsupials
L’opòssum, el diable de Tasmània, el coala i el cangur són marsupials.
cangur
Quan neixen (pesen menys d’1 gram!) les diminutes cries repten, agafant-se als pèls de la mare, fins als mugrons, que són a dins del marsupi, tot i que algunes espècies no en tenen. Un cop a dins de la bossa s’aferren al mugró i no el deixen anar durant unes setmanes.
MONOTREMES I MARSUPIALS
La bossa i la vida
coala 25
Un lloc segur
uombat ratolí marsupial
opòssum
diable de Tasmània
Passats alguns mesos, la cria de cangur ha completat el desenvolupament i comença a sortir del marsupi, tot i que de tant en tant continuarà buscant refugi i aliment a la bossa.
Amb aquesta guia podrem conèixer millor els mamífers, descobrir on viuen, de què s’alimenten, com són els rastres que deixen, quines estratègies utilitzen a l’hora de caçar o de fugir, i mil i una característiques sorprenents dels animals salvatges.
Altres títols Els ocells El temps El cel Els arbres Orientació i mapes Els peixos Les flors en preparació El relleu de la Terra Els rèptils Les plantes útils Els invertebrats
ISBN 978-84-342-2836-8
,!7II4D4-ccidgi!
www.parramon.com
GUIES DE CAMP
Els mamífers