GUIES DE
CAMP Les escales
Els mapes
La representació de la Terra
Orientació i natura
Orientació i mapes Els mapes topogràfics
L’altímetre i el GPS
Els mapes excursionistes L’orientació
La brúixola
SUMARI
Projecte i realització Parramón Ediciones, S.A. Direcció editorial Lluís Borràs
4
Textos Eduardo Banqueri Forns-Samsó
6
ELS ELEMENTS GEOGRÀFICS
Molt més que corbes de nivell 20
Les línies imaginàries de la Terra
Traducció Susanna Esquerdo Todó Disseny gràfic i maquetació Estudi Toni Inglès Fotografies AGE-Fotostock, Boreal, Desnivel, European Sp., Getty Images, D. Julián, Nasa-JSC, Nos & Soto, Jordi Vidal
8
LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA
22
24
LES ESCALES
Reduint distàncies
Preimpressió Pacmer, S.A.
L’ALTÍMETRE I EL GPS
La tecnologia al servei de l’excursionista
Direcció de producció Rafael Marfil
10
LA BRÚIXOLA
Per no perdre el nord
La quadratura del cercle
Il·lustracions Estudi Marcel Socías i Gabriel Martín Roig (guardes)
Producció Manel Sánchez
ELS MAPES EXCURSIONISTES
El món en un tros de paper
Ajudant d’edició Cristina Vilella
Edició en català Àtona. Centre d’edició, SL
18
ELS MAPES
APLICACIONS DE LA BRÚIXOLA
El rumb correcte
Tercera edició: marzo 2009
A TERRA
Orientació i mapes ISBN: 978-84-342-2838-2
26
Busquem el nord
Dipòsit Legal: B-11.312-2009
ORIENTACIÓ AMB LA BRÚIXOLA I EL MAPA
Pel bon camí
Imprès a Espanya © Parramón Ediciones, S.A. – 2006 Rosselló i Porcel, 21, 9a planta 08016 Barcelona (Espanya) Empresa del Grupo Editorial Norma de América Latina
14
Agraïments Per la col·laboració en aquest volum a: Berdala, Chiruca, Coronel Tapioca, Editorial Alpina, J. Forch, Gore Tex, Netmaps, Oregon Scientific, Silva Sweden, Sokkia.
28
El gran triomf de la cartografia
www.parramon.com És prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta obra mitjançant qualsevol recurs o procediment, incloent-hi la impressió, la reprografia, la microfilmació, el tractament informàtic o qualsevol altre sistema, sense l’autorització escrita de l’editorial.
LA REPRESENTACIÓ DEL RELLEU
16
ELS MAPES TOPOGRÀFICS
ORIENTACIÓ PELS ASTRES
Una ajuda del cel 30
Els secrets de les corbes de nivell
ALTRES MÈTODES D’ORIENTACIÓ
Senyals en la natura 32
EL SENDERISME
PRESENTACIÓ
Presentació L
’ésser humà sempre ha tingut la necessitat de desplaçar-se d’un lloc a un altre. De vegades, per buscar aliments, noves terres o climes més benignes. D’altres, per estendre el comerç o conquerir altres territoris. Per això, des de les civilitzacions més antigues els humans han considerat primordial representar l’espai en què viuen. Des de fa segles ens ha agradat saber què trobarem i quines són les formes del terreny per on passarem. Per representar-lo, es va començar amb uns simples traços que indicaven les principals característiques o accidents geogràfics d’un territori, i s’ha arribat als sofisticats mapes actuals realitzats amb ajuda de satèl·lits. La majoria de nosaltres consultem un mapa abans de fer una excursió o un viatge o mentre els fem. Però per passar un bon dia de muntanya no n’hi ha prou amb anar ben equipats i portar un mapa. Si no sabem on som en cada moment potser acabarem perduts. Uns coneixements senzills sobre l’ús del plànol i de la brúixola ens permetran gaudir de la natura. Per tot plegat, aquesta guia pretén ser una introducció al món de la cartografia i de la interpretació dels mapes.
3
LES ESCALES
Reduint distàncies Quan volem representar una zona sobre un paper, hem de reduir-ne les mides perquè el dibuix càpiga en el full. La relació que hi ha entre la mida d’una distància en el mapa i la mida d’aquesta mateixa distància en la realitat s’anomena escala i es representa amb una fracció.
Mapes a gran escala
10
1:10.000
(escala de 1:10.000 a 1:50.000) Representen amb gran detall la realitat perquè il·lustren en una superfície cartogràfica gran una zona reduïda de la superfície terrestre. Permeten representar pobles i detalls de ciutats.
entar L’escala es pot repres r mitjà també gràficament pe parts d’un segment dividit en urar iguals que permet mes cies directament les distàn tés al mapa, com si es trac del terreny.
Mapes a escala mitjana (escala de 1:50.000 a 1:200.000). Permeten representar grans ciutats i comarques. 1:50.000
1:200.000
Com més gran és el ció, denominador de la frac més petita és l’escala. Com més petit és el ció, denominador de la frac més gran és l’escala.
Escala numèrica Mapes a petita escala (escala inferior a 1:200.000). Representen zones extenses de la Terra en superfícies cartogràfiques molt petites, com ara províncies o països petits.
L’escala numèrica (E) relaciona la mida del mapa amb les dimensions reals sobre el terreny. Així, una E de 1:10.000 significa que una unitat sobre el mapa equival a 10.000 unitats sobre el terreny real. D’aquesta manera podem establir que 1 cm del mapa és igual a 10.000 cm de la realitat, és a dir, a 100 m.
Curvímetre
Amb l’escala gràfica podem mesurar directament distàncies del terreny sobre el mateix mapa. Simplement caldrà mesurar la distància que es vol conèixer i després transportar-la sobre l’escala gràfica per obtenir la distància.
És un aparell que permet realitzar mesures de distàncies directament sobre el plànol. Consta d’una esfera graduada, un mànec i una rodeta mòbil. Es fa lliscar la rodeta per sobre del traçat que cal seguir i, per mitjà d’un joc de rodes dentades, aquest moviment es transmet a l’agulla de l’esfera, que va marcant la distància recorreguda sobre les graduacions.
0
10
20
LES ESCALES
Escala gràfica
30 km
Escala 1:500.000
Distàncies
Quan en un plànol m esurem la distància entre dos punts i hi apliquem l’escal a, el que obtenim és la distància horitzont o reduïda. La distàn al cia real ens resultarà pràcticament impossible de determ inar, tot i que sí que podrem determinar amb més facilitat la distància natural o ge omètrica, que equiva a la longitud d’un ca l ble tens entre aquest s dos punts. distància horitzonta l o reduïda distància real
distància natural o geomètrica
11
Escalímetre Ens permet prendre mesures directes de distàncies sense haver de fer operacions matemàtiques. És un regle de 30 cm de longitud i de secció estrellada de 6 cares. Cada cara va graduada amb escales diferents, que habitualment són 1:100, 1:200, 1:250, 1:300. 1:400 i 1:500.
ELS MAPES TOPOGRÀFICS
Els secrets de les corbes de nivell Per interpretar el terreny i donar les pistes necessàries per poder imaginar en tres dimensions les característiques reals del paisatge que representa un mapa, els experts en el dibuix de plànols van crear les corbes de nivell. Aquestes corbes resolen per mitjà de dibuixos lineals la necessitat d’imaginar la fesomia d’un paisatge, informant gràficament de tots els detalls sobre els accidents geogràfics del terreny: pujades, baixades, pendents, muntanyes, valls, altiplans, cingleres, collades, etc.
mapa topogràfic
cim
16
cinglera relleu real
port o collada
pendent fort pendent suau congost
riu
divisòria o línia de crestes ts és el lloc on es troben dues vessan que s’uneixen i originen una línia imaginària del terreny que separa les aigües cap a un vessant o l’altre
ELS MAPES TOPOGRÀFICS
Els vessants i les divisòries d’aigües
La sensació de relleu per mitjà d’ombrejat Consisteix a enfosquir amb intensitats diferents algunes zones determinades del mapa, suposant que hi ha una font de llum que prové del NO (nordoest) amb una inclinació de 45º.
vessant és la superfície que uneix la part més profunda de la vall amb la divisòria; si és molt vertical s’anomena cingle o paret
La sensació de relleu per mitjà de tintes hipsomètriques Consisteix a acolorir l’espai comprès entre dues corbes de nivell (no necessàriament consecutives) de colors diferents o del mateix color, però amb tonalitats diferents. El massís de l’Annapurna, el primer vuit mil conquerit per l’home.
17
APLICACIONS DE LA BRÚIXOLA
El rumb correcte Una de les principals aplicacions de la brúixola és esbrinar el rumb cap a un lloc que tenim a la vista en el paisatge; per exemple, una població. Així, sabrem quina direcció hem de mantenir i evitarem perdre’ns si per culpa de la vegetació o dels accidents geogràfics perdem de vista l’objectiu. També es pot aplicar la brúixola a la inversa; és a dir, ens proporciona un rumb que cal seguir B i hem de materialitzar-lo en el terreny.
A
24
Trobar el rumb d’una direcció donada en el terreny a. Situats en el punt A, mirem a través del visor de la brúixola o la fletxa de direcció el punt de destinació o la direcció que pretenem seguir, anomenat B. b. Sense deixar de mirar el punt B, girem el limbe mòbil de la brúixola fins que la punta imantada de l’agulla (normalment de color vermell i que assenyala la direcció nord) i la cua (generalment de color blanc) coincideixen amb les marques de nord de meridià de la brúixola. c. Ara ja podem llegir el rumb en el punt indicador dels graus del limbe.
Donat un rumb, materialitzar la direcció en el terreny a. En primer lloc, girem el limbe fins que la línia indicadora de graus coincideixi amb el rumb que seguirem. b. Col·locant la brúixola tan horitzontal com sigui possible, girem sobre nosaltres mateixos sense moure’ns del terreny fins que l’agulla magnètica coincideixi amb les referències nord-sud de la brúixola. c. Observem per la línia de mira i prenem una referència tan llunyana com sigui possible. d. El rumb demanat ens el materialitza el punt en què ens trobem i la referència llunyana que hem pres anteriorment.
Sortim del punt A i pr etenem arribar al punt C i ens trobem amb un obstacle en el punt B. Afegim alesho re s 90º al nostre rumb a (és a dir, ens desviem B cap a un costat) i cam inem, comptant la distància recorregud a, fins que veiem que podem reprendre el ru perquè ens hem alluny mb at de l’obstacle (D). De sprés restem 90º per reprendre el rumb (est arem paral·lels al rum b inicial) fins que hagu superat l’obstacle (E) em i tornem a restar 90º (t ornarem a la posició en la qual ens trobaríem si haguéssim seguit el rumb a través de l’obstacle). Un cop recorreguda la mateixa distància que havíem mesurat en el primer pas (F), tornem a sum ar 90º i serem en el rumb inicial en direcció cap a C. A
rum b
23 3º gir de +90º B
gir de -90º
No sempre és possible anar en línia recta Sovint, quan estem fent una marxa no podem continuar en línia recta perquè en el camí apareixen zones de vegetació espessa, acumulacions de pedres, una gran muntanya, cases, tanques o construccions que no ens permeten seguir la ruta prevista i provoquen un canvi obligat de direcció. Per solucionar aquest problema i no perdre el rumb, hi ha diversos mètodes.
APLICACIONS DE LA BRÚIXOLA
Procediment per salvar ob pel mètode per desviació stacles de la ruta 90º
25
D
ru mb
23 3º
E Procediment per salvar obstacles de gir de -90º la ruta pel mètode A rum b per desviació 60º 23 3º Es tracta d’una B gir de +60º alternativa al mètode anterior per als casos en què l’obstacle és menor, D de manera que n’hi gir de -60º ha prou amb fer menys girs.
rum b F 23 gir de +90º 3º
C
E r um gir de +60º b 23 3º C
Sovint durant una excursió o un viatge consultem un mapa. Però per passar un bon dia a l’aire lliure no n’hi ha prou amb anar ben equipats i portar un mapa. Si no sabem on som en cada moment potser acabarem perduts. Uns coneixements senzills sobre l’ús del plànol i de la brúixola ens permetran gaudir de la natura. Per tot plegat, aquesta guia pretén ser una introducció al món de la cartografia i de la interpretació dels mapes. Altres títols Els ocells El temps Els arbres El cel Els mamífers Els peixos Les flors
ISBN 978-84-342-2838-2
,!7II4D4-ccidic!
www.parramon.com
GUIES DE CAMP
Orientació i mapes