GUIES DE
CAMP Les aletes
Les brànquies Els sentits
Els peixos Les escates
Alimentació
Els peixos per dins
Observar, identificar i dibuixar els peixos
Al mar i als rius
Defensa i atac
SUMARI
Projecte i realització Parramón Ediciones, S.A. Direcció editorial Lluís Borràs
4
OBSERVACIÓ I IDENTIFICACIÓ
18
LA REPRODUCCIÓ
Meravelles del mar
Ajudant d’edició Cristina Vilella
La nostra descendència
Textos Maria Àngels Julivert Zamarreño Traducció Àtona. Centre d’edició, SL. Susanna Esquerdo
6
GENERALITATS
Lliscar com un peix
Disseny gràfic i maquetació Estudi Toni Inglès Fotografies Agefotostock, Cressi Sub, Getty Images, Nikon, Jordi Vidal
8
LES ALETES DELS PEIXOS
10
12
Com són per dins?
Segona edició: abril 2009 Els peixos ISBN: 978-84-342-2840-5 9
Dipòsit legal: B-13.87 -2009
14
Un món de sensacions
Imprès a Espanya © Parramón Ediciones, S.A. – 2007 Rosselló i Porcel, 21, 9a planta 08016 Barcelona (Espanya) Empresa del Grupo Editorial Norma de América Latina
LES AIGÜES CONTINENTALS
Els peixos d’aigua dolça 28
ELS SENTITS
PEIXOS CARTILAGINOSOS
Un esquelet sense ossos 26
ELS ÒRGANS
ASSOCIACIONS
En bona companyia
Una carcassa d’espines
Producció Manel Sánchez Preimpressió Pacmer, S.A.
22
24
L’ESQUELET
OUS I LARVES
El despertar a la vida
Un complement valuós
Il·lustracions Marcell Socías Gabi Martín (guardes) Direcció de producció Rafael Marfil
20
L’AMBIENT MARÍ
Els secrets del mar
9
www.parramon.com És prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta obra mitjançant qualsevol recurs o procediment, incloent-hi la impressió, la reprografia, la microfilmació, el tractament informàtic o qualsevol altre sistema, sense l’autorització escrita de l’editorial.
16
ALIMENTACIÓ
30
Cal omplir la panxa
ELS PEIXOS I L’HOME
Un bon rebost 32
CLASSIFICACIÓ DELS PEIXOS
PRESENTACIÓ
Vida i color a l’aigua E
n el grup dels peixos s’inclou un gran nombre de vertebrats aquàtics d’aspecte similar, que comparteixen un seguit de característiques comunes, tot i que són molt diferents els uns dels altres. Hi trobem una gran varietat de mides, formes i comportaments, sense oblidar la inacabable gamma de colors, que ni tan sols els ocells poden igualar. Són un prodigi de la natura. Els peixos han acompanyat l’ésser humà d’ençà que va aparèixer a la Terra. Formen part de la nostra mitologia, apareixen representats en nombroses obres d’art, són una font molt important d’aliment i fa temps que decoren els estanys i les fonts de moltes ciutats. Amb aquesta guia ens submergirem en el coneixement d’uns animals meravellosos, aprendrem a reconèixer algunes de les seves marques d’identitat i descobrirem peixos que caminen, que disparen dards d’aigua o que mantenen relacions curioses.
3
L’ESQUELET
Una carcassa d’espines Com tots els vertebrats, els peixos tenen una columna vertebral, formada per vèrtebres, que actua com a suport del cos. L’esquelet dels taurons, les rajades, les quimeres i l’esturió està format per cartílag, que és un teixit més tou i flexible que els ossos, tot i que també és molt resistent. El de la resta de peixos està format per os.
Una o moltes peces 10
La part del crani que protegeix el cervell i els òrgans del sentits està formada per moltes peces en els peixos ossis i per una de sola en els cartilaginosos.
mandíbula superior
premaxil·lar vòmer maxil·lar palatí pterigoide parasfenoide basibranquial dentari glossohialoide
mandíbula inferior uar Les dents es poden sit la boca. en diferents zones de
òrbita
caixa craniana
columna vertebral aleta dorsal espinosa aleta dorsal espines neurals
aleta pelviana aleta pectoral
costelles
aleta anal
espines hemals
Esquelet de peix ossi. caixa craniana
mandíbula superior
mandíbula inferior
radis
primera aleta dorsal columna segona aleta vertebral dorsal
aleta pelviana aleta anal
arcs branquials
aleta pectoral
aleta caudal
fòrceps
Esquelet cartilaginós d’un tauró.
On són les dents? La forma, la mida i la col·locació de les dents varien molt entre uns peixos i uns altres. N’hi ha molts que tenen les dents implantades en la mandíbula, però no sempre és així. També poden subjectar-se a uns altres ossos de la boca. Les dents que es desgasten són substituïdes per unes de noves.
Hi ha taurons que tenen diverses files de dents. Quan la primera es desgasta, és substituïda per la segona, i així successivament.
Aletes en compt es de
Seqüència de la substitució dentària en un tauró (esquerra) i diversos tipus de dents de tauró (dreta).
Les vèrtebres D’os o de cartílag, les vèrtebres s’uneixen per formar la columna vertebral. Aquestes peces s’articulen les unes amb les altres; entre una vèrtebra i la següent hi ha uns petits coixinets.
potes Les extremita ts dels peixos són les aletes pectorals i pe lvianes, que s’articulen a través de le s cintures. L’ esq uelet està for mat per peces peti tes, que agua nten unes varetes f ines i allargad es (radis). El nom bre i la comp osició dels radis és un caràcter m olt important en el reconeixeme nt de les espècie s de peixos. Com és per dins
En una vèrtebra típica d’un peix ossi es distingeix un cos cilíndric, el centre, i els arcs (neural i hemal) que es prolonguen en una espina.
Un peix fora de l’aigua
L’ESQUELET
Dents de recanvi
La cua dels peixos no és sempre igual. La columna vertebral pot arribar fins a l’extrem de la cua sense desviar-se, pot doblegar-se cap amunt o cap avall, i pot ser també que les últimes vèrtebres es fusionin en una peça. heterocerca
dificerca
homocerca
isocerca
El saltador del fang es mou fent saltirons amb l’ajuda de les aletes pectorals.
El saltador del fang és un peix curiós que es pot veure sovint fora de l’aigua, però ha de mantenir les brànquies humides. Té les aletes pelvianes unides per la base, i funcionen com una ventosa. Gràcies a això i a les aletes pectorals, que s’articulen, es pot agafar a les roques, els troncs o les arrels.
11
ALIMENTACIÓ 16
Cal omplir la panxa La dieta dels peixos és molt variada. La majoria són carnívors, però també n’hi ha d’herbívors, omnívors i planctònics. La manera d’aconseguir l’aliment també varia d’uns peixos a uns altres. Algunes tècniques resulten molt enginyoses. Les dents, la forma i la mida de la boca, a més de la seva posició, indiquen com s’alimenta el peix.
Alguns peixos, com el barb, poden projectar la boca cap enfora, és a dir, la tenen protràctil.
Les voraces piranyes
El tauró balena i el tauró peregrí
Les piranyes són petits peixos carnívors. Amb prou feines fan 25 centímetres de llargada, però són molt voraces. Tenen unes dents esmolades i punxegudes. S’alimenten de crustacis, peixos, insectes i d’altres animals. Quan l’aliment és escàs, es tornen més agressives.
Tot i les seves grans dimensions, el tauró balena (que és l’animal més gran del món) i el tauró peregrí s’alimenten de plàncton i de peixets diminuts. Filtren l’aliment quan l’aigua passa per les brànquies. És semblant al que fan les balenes amb les barbes.
Les piranyes són molt abundants a l’Amazones.
Larves, ous i petits crustacis són alguns dels éssers vius diminuts que formen el plàncton marí.
El tauró balena neda amb la gegantina boca oberta per filtrar l’aigua.
Actius i passius
El peix lloro fa servir el bec dur per tallar petits trossos de corall, que després tritura a la boca gràcies a les dents faríngies que té a la part posterior de la gola. Un cop triturat, digereix l’aliment i expulsa els trossos calcaris en forma de sorra fina.
Hi ha molts peixos que són depredadors actius, com la majoria dels taurons, la barracuda, la tonyina o el peix espasa, i volten, sols o en grup, a la recerca d’aliment. En canvi, uns altres peixos cacen a l’aguait. Amagats o camuflats entre les roques o la vegetació, esperen pacientment que la presa s’hi acosti.
ALIMENTACIÓ
El peix lloro
El peix agulla, parent del cavallet de mar, es camufla entre la vegetació marina tot esperant alguna presa petita, que aspirarà amb el musell tubular. El peix lloro viu als esculls de corall i resulta molt vistós.
17
Pescar amb esquer
Bona punteria!
El rap té un esquer per cridar l’atenció d’altres animals. Camuflat al fons espera pacientment. Quan la presa toca l’esquer, el rap salta i l’atrapa amb la seva boca enorme.
El peix arquer té bona punteria. Aquest peix, que neda prop de la superfície, escup unes gotes d’aigua i és capaç d’encertar un insecte desprevingut, que caurà a l’aigua. El peix arquer en plena cacera.
El filament pescador és el primer radi de l’aleta dorsal.
PEIXOS CARTILAGINOSOS
Un esquelet sense ossos Els taurons, les rajades, les vaques i les mantes tenen l’esquelet cartilaginós. Les fenedures branquials, entre cinc i set, s’obren directament a l’exterior. No tenen bufeta natatòria. La boca és a la part ventral. Els mascles tenen òrgans copuladors. La majoria són marins i depredadors.
Els taurons (esquals) Hi ha taurons que s’acosten al litoral, d’altres que viuen a alta mar i alguns altres que es troben a més de 3.500 metres de fondària. Gairebé tots viuen al mar. La majoria són grans depredadors i cacen peixos, foques, tortugues marines, calamars, carronya. Les fenedures branquials són als costats del cap i es veuen a primera vista. Tenen un olfacte molt fi i la pell és rasposa, com el paper de vidre.
guilla
24 tintorera
vaca
rajada
agullat mussola gat milana
manta
angelot gatvaire
peix martell
El tauró balena és el peix més gran del món. Fa entre 15 i 18 metres de llargada i pesa unes 18 tones. Malgrat la seva mida, s’alimenta sobretot de plàncton i de petits peixos i calamars.
Els més perillosos N’hi ha de totes les mides, des d’uns quants centímetres fins a diversos metres.
Qualsevol tauró que faci més d’un metre ja pot resultar perillós, però hi ha unes espècies més perilloses que unes altres. Alguns dels més temibles són el tauró blanc, la cornuda i el tauró tigre.
PEIXOS CARTILAGINOSOS
Ocultes a la vista
Rajades, mantes i vaques
Les fenedures branqu ials de les rajades, les mantes i les vaques són a sota del cos, a diferència dels taur ons, que les tenen als latera ls. fenedures branquials de la rajada
Les rajades, les mantes i les vaques tenen el cos aplanat i viuen als fons marins. Les aletes pectorals són molt grosses, s’estenen al llarg del cos i s’ajunten amb el cap. El cos té forma de rombe o de disc. Algunes espècies, com l’escurçana, tenen un agulló verinós a la cua, i no dubten a fer-lo servir per defensar-se.
Les quimeres
Un peix amb una serra El peix serra fa servir el musell allargat en forma de xerrac per remoure el fang i trobar-hi mol·luscs i altres animals.
Les quimeres tenen un aspecte ben peculiar. Són també peixos cartilaginosos, però amb les brànquies cobertes. Viuen en aigües fredes, prop del fons. Juntament amb els taurons, les mantes, les rajades i les vaques, pertanyen a la classe dels condrictis.
Una quimera.
Perill: alta tensió!
tremoloses Les vaques gans tenen dos òr t potents elèctrics mol en que produeix s descàrregue que fan elèctriques ls peixos estabornir e . els enemics i foragitar
El musell espectacular del peix serra.
Volar sota l’aigua Les milanes neden batent les aletes pectorals, com si volessin sota l’aigua. De vegades se’n reuneixen diversos centenars.
La milana s’assembla a un avió futurista.
25
GUIES DE CAMP
Els peixos Amb aquesta guia ens submergirem en el coneixement d’uns animals meravellosos, aprendrem a reconèixer algunes de les seves marques d’identitat i descobrirem peixos que caminen, que disparen dards d’aigua o que mantenen relacions curioses. Altres títols Els ocells El temps El cel Els arbres Els mamífers Orientació i mapes Les flors
ISBN: 978-84-342-2840-5
,!7II4D4-ccieaf!
www.parramon.com