Atles bàsic de Música - Català by Daniel Solé

ISBN: 978-84-342-2861-0

,!7II4D4-ccigba!

Aquest atles ens permet apropar-nos al meravellós món de la música explorant-ne les seves diverses manifestacions. Més enllà de proporcionar-nos informació d’utilitat sobre els seus orígens, estils i períodes, busca atrapar l’interés d’oients i afeccionats, així com entretenir mitjançant anècdotes i curiositats. Un passeig per les obres dels grans compositors i intèrprets de tots els temps així com l’estudi en detall dels diferents instruments que ens han emocionat i les seves qualitats essencials, ens permeten conèixer de prop l’encant d’aquest art que ha acompanyat l’home al llarg de la història.

www.parramon.com

Altres títols: ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■

Anatomia Zoologia Astronomia Tecnologia Biologia Geografia física Botànica Fòssils i minerals Matemàtiques Física i química Ecologia Fisiologia Història Universal Religions Filosofia Història de l’Art Exploracions i descobertes Aigua Literatura Mamífers Política

atles bàsic de música

SUMARI

Introducció ...................................................................... 6 Aspectes generals de la música .................................... 10 El so i el timbre ........................................................ 10 La intensitat i la duració .......................................... 10 L’altura .................................................................... 11 So o soroll ................................................................ 11 L’audició humana ...................................................... 11 Nocions sobre la composició musical .......................... 12 El ritme, la melodia i la dinàmica .............................. 12 La mètrica, la tímbrica i l’harmonia .......................... 13 La forma i el gènere musical .................................... 13 El llenguatge musical .................................................... 14 La notació ................................................................ 14 Els signes i els símbols ............................................ 14 Els principals signes musicals en l’actualitat ............ 15 Els instruments musicals .............................................. 16 Els instruments primitius .......................................... 16 L’origen de la música ................................................ 16 Els antecedents dels instruments actuals .................. 17 Evolució d’alguns objectes sonors ............................ 17 Els instruments de corda .............................................. 18 Cordòfons fregats amb un arquet ............................ 18 El violí ...................................................................... 18 La viola .................................................................... 19 El violoncel i el contrabaix ........................................ 19 La viola da gamba .................................................... 19 Cordòfons puntejats amb dits .................................. 20 Principals cordòfons puntejats amb els dits .............. 20 Cordòfons percudits .................................................. 20 Principals cordòfons percudits .................................. 20 Cordòfons puntejats amb plectre o pua .................... 21 Principals cordòfons puntejats amb plectre o pua ...... 21 Els instruments de percussió de membrana .............. 22 Membranòfons percudits amb baquetes .................. 22 Membranòfons percudits amb les mans .................. 23 Membranòfons friccionats ........................................ 23 Els instruments de percussió idiòfons ........................ 24 Idiòfons per xocar entre si mateixos ........................ 24 Idiòfons per ser percudits ........................................ 24 Idiòfons per ser agitats ............................................ 25 Idiòfons per ser fregats ............................................ 25 Els instruments de vent ................................................ 26 Els aeròfons de bisell ................................................ 26 La flauta dolça, la flauta travessera i la flauta de Pan .. 26 El flabiol i el txistu .................................................... 26 Els aeròfons d’embocadura ...................................... 27 La trompeta i el trombó ............................................ 27 La trompa ................................................................ 27 La tuba, el corn i la corneta ...................................... 27 Els aeròfons de llengüeta o canya ............................ 28 El clarinet i el saxòfon .............................................. 28 L’oboè i el corn anglès .............................................. 28 El fagot i el contrafagot ............................................ 28 La tenora, el tible i la dolçaina .................................. 28 La gaita .................................................................... 29 L’harmònica, l’orgue, l’ocarina i l’acordió .................. 29 Els instruments de teclat .............................................. 30 El piano i la pianola .................................................. 30

La celesta ................................................................ 30 El clavicèmbal o clavecí ............................................ 31 L’espineta i el virginal .............................................. 31 L’harmònium ............................................................ 31 Els instruments electrònics .......................................... 32 El theremin .............................................................. 32 La guitarra elèctrica .................................................. 32 Els pedals d’efectes .................................................. 32 Orgue electrònic i orgue Hammond .......................... 33 El sintetitzador i les ones Martenot .......................... 33 La veu ............................................................................ 34 Mecanisme d’emissió .............................................. 34 Els solistes ................................................................ 34 La soprano, la mezzosoprano i la contralt ................ 34 El tenor, el baríton i el baix ........................................ 35 Els castrats .............................................................. 35 El contratenor .......................................................... 35 Les veus infantils ...................................................... 35 Duo, trio i quartet ...................................................... 35 Les formacions musicals .............................................. 36 La música de cambra .............................................. 36 Els solos i els duos .................................................. 36 Els trios, quartets, quintets i sextets .......................... 37 El quartet de corda .................................................. 37 El quintet de vent i metall ........................................ 37 Els consorts del Renaixement .................................. 37 L’orquestra .................................................................... 38 La formació bàsica .................................................. 38 El director i la seva batuta ........................................ 38 Els tipus de repertori ................................................ 38 L’orquestra de corda ................................................ 38 L’orquestra de cambra .............................................. 39 Recursos de difusió .................................................. 39 Les formacions populars i folklòriques ........................ 40 Les bandes i la big band .......................................... 40 Els conjunts de pop-rock .......................................... 40 La cobla, la rondalla i la tuna .................................... 41 El gamelan, el mariachi i l’escola de samba ............ 41 Els cors d’adults i nens ................................................ 42 El director del cor .................................................... 42 Els cors mixtos ........................................................ 42 Els cors de veus infantils .......................................... 43 Professionals o aficionats ........................................ 43 Els períodes i els estils musicals .................................. 44 La música a l’antiguitat ............................................ 44 Mesopotàmia i Egipte .............................................. 44 Grècia i Roma .......................................................... 45 La música d’Orient ........................................................ 46 La Xina i l’Índia ........................................................ 46 Indonèsia, Japó i Corea ............................................ 47 La música en les cultures primitives .......................... 48 Àfrica i Austràlia ........................................................ 48 Amèrica precolombina .............................................. 49 Indígenes de l’Amèrica del Nord .............................. 49 Els esquimals .......................................................... 49 La música a l’edat mitjana ............................................ 50 La monodia religiosa i la monodia profana ................ 50 La polifonia de l’Ars antiqua ...................................... 51

L’oratori .................................................................... 71 L’òpera i l’opereta .................................................... 71 La sarsuela i el musical ............................................ 71 Les petites formes instrumentals ................................ 72 L’estudi, el preludi i el nocturn .................................. 72 La balada, la fantasia i la fuga .................................. 72 L’obertura i el rondó .................................................. 73 La sonata i el quartet ................................................ 73 Les variacions i la suite ............................................ 73 Les formes orquestrals ................................................ 74 El concert ................................................................ 74 El concerto grosso .................................................... 74 La simfonia .............................................................. 75 La forma orquestral predilecta .................................. 75 La música incidental .................................................... 76 La música descriptiva i programàtica ........................ 76 El poema simfònic .................................................... 76 La música per a la televisió, la ràdio i el cinema ...... 77 Les bandes sonores .................................................. 77 La música per ballar ...................................................... 78 El ballet .................................................................... 78 Les danses històriques i folklòriques ........................ 79 Les danses altes i baixes .......................................... 79 Un ball per a cada poble .......................................... 79 Els grans compositors .................................................. 80 Sant Gregori el Gran, Adam de la Halle, Leonin, Alfons X i Guillaume de Machault ..............................80 Josquin des Prés, Juan del Encina, Roland de Lassus, Palestrina i Dowland .................................................. 81 Monteverdi, Purcell, Couperin, Vivaldi, Bach i Händel .... 82 Haydn, Mozart, Beethoven i Schubert ........................ 83 Rossini, Chopin, Wagner, Verdi i Brahms ...................... 84 Txaikovski, Puccini, Mahler, Debussy, R. Strauss, Schönberg i Stravinsky .............................................. 85 Els grans solistes instrumentals i cantants ................ 86 Els pianistes, els orguenistes i els violinistes ............ 86 Els violoncelistes ...................................................... 87 Les sopranos, mezzos i contralts .............................. 87 Els tenors, barítons i baixos ...................................... 87 Les grans orquestres i directors .................................. 88 La Filarmónica de Viena, La Filarmónica de Berlín, La Sinfónica de Chicago, I Solisti Veneti, I Musici i Saint Martin in the Fields ........................................ 88 Grans directors d’orquestra ........................................ 89 Els grans escenaris i festivals ...................................... 90 El Royal Festival Hall, Bayreuth, la Scala, la Fenice, el Liceu, el Teatro Real, L’Òpera de Sydney, el Covent Garden, l’Òpera de Viena, l’Òpera de París i el Concertgebow...................................................... 90 La Filharmònica de Berlín i el Carnegie Hall .............. 91 Els festivals .............................................................. 91 Discografia bàsica ........................................................ 92 Índex alfabètic de matèries .......................................... 94

SUMARI

Les formes de l’Ars antiqua ...................................... 51 La polifonia de l’Ars nova .......................................... 51 La música del Renaixement .......................................... 52 L’escola francoflamenca .......................................... 52 Peces profanes i religioses ...................................... 52 Entre la chanson i els madrigals .............................. 52 Música sòbria i austera ............................................ 53 Les famílies d’instruments ........................................ 53 Les danses i les peces per improvisar ...................... 53 La música barroca ........................................................ 54 L’ideal sonor ............................................................ 54 Predomini de la música instrumental ........................ 54 Hegemonia musical disputada .................................. 54 El bressol de l’òpera ................................................ 54 Alemanya, Itàlia i Espanya ........................................ 55 El classicisme ................................................................ 56 El retorn a allò que és simple i natural ...................... 56 Sonata, simfonia i concert ........................................ 56 L’òpera bufa i les ballad opera .................................. 56 El predomini germànic .............................................. 57 El pare Haydn i el seu deixeble Mozart .................... 57 Beethoven: clàssic i romàntic alhora ........................ 57 El romanticisme ............................................................ 58 Els instruments més expressius ................................ 58 L’orquestra s’eixampla .............................................. 58 Les simfonies i les obertures .................................... 58 Compositor i pianista al mateix temps ...................... 59 L’òpera és al cim ...................................................... 59 Entre la música seriosa i la música popular .............. 59 La música nacionalista ................................................ 60 El color de cada país ................................................ 60 Combatre el poder .................................................... 60 Rescatem el folklore ................................................ 60 Continents en fusió .................................................. 61 Portaveu de costums ................................................ 61 La música seriosa del segle XX .................................... 62 Impressionista i neoclàssica .................................... 62 Dodecafònica i serial ................................................ 62 Atonal ...................................................................... 63 Concreta .................................................................. 63 Algorítmica i experimental ........................................ 63 La música popular del segle XX .................................... 64 La música folk .......................................................... 64 El country ................................................................ 64 El jazz ...................................................................... 65 El swing .................................................................... 65 El rock, el pop i el soul .............................................. 66 El rap, el reggae i el punk ........................................ 67 La música electrònica i la música d’ordinador .......... 67 La música new-age .................................................. 67 Els gèneres i les formes ................................................ 68 La música vocal ........................................................ 68 Els salms i la cantata ................................................ 68 El motet i la missa .................................................... 69 El rèquiem i la passió .............................................. 69 El coral .................................................................... 69 El madrigal i el lied .................................................. 70 La cançó i la nadala .................................................. 70

ELS INSTRUMENTS DE VENT Són instruments que sonen a causa de la vibració de l’aire del seu interior, originada per una oscil·lació en la pressió d’alguna part flexible dins o fora de l’instrument (bisell, llavis, llengüeta, etc.) Se’ls coneix també amb el nom d’aeròfons. Disposen d’un tub

amb forats per modificar el so (flautes), però en altres casos ho fan mitjançant canvis de pressió del buf (trompetes). Tenen un so expressiu, melòdic, afinat, és a dir, aptes per a tot tipus de música.

ELS AERÒFONS DE BISELL El bisell és un orifici rodó polit que talla l’aire del bufament i que origina la vibració que produeix el so. D’una manera general, els aeròfons estan formats per un tub llarg amb forats que allarguen la columna d’aire en vibració, modificant d’aquesta manera la nota resultant.

canal

•

PRINCIPALS ELEMENTS D’UNA FLAUTA DOLÇA

bisell

• cap

LA FLAUTA DOLÇA La flauta dolça (o de bec) és l’instrument més antic que es coneix. Té un bisell en forma de finestra que excita l’aire bufat a través d’un canal. El so agut que té recorda el d’un ocell. Es fabrica amb molts materials, com la fusta o el plàstic. La família de les flautes dolces va tenir una especial rellevància a l’Europa dels segles XV al XVII. Avui dia és molt utilitzada a l’escola per a la iniciació a la música. El so és suau, agradable (dolç), brillant i “màgic”.

forats

• cos

• •

peu

LA FLAUTA TRAVESSERA

ELS INSTRUMENTS DE VENT

És un instrument d’origen oriental present en grups musicals molt diversos: folklòrics, clàssics i moderns. Fabricat de fusta, canya o metall, té un bisell alineat a la resta de forats, la qual cosa obliga l’executant a col·locar-la de costat (d’aquí li ve el nom). Té un so atractiu, agut i penetrant, com quan bufa el vent, cosa que li dóna un aire humà, proper i molt expressiu.

LA FLAUTA DE PAN És un instrument antiquíssim, format per canyes de mides diferents tapades per un extrem i lligades les unes amb les altres. Cada tub produeix una nota i l’intèrpret ha d’anar saltant de tub en tub per tocar una melodia. A l’antiga Grècia s’atribuïa la creació d’aquesta flauta al déu Pan.

Tocant la flauta travessera. A la flauta de Pan se li atribueixen poders màgics relacionats amb el vent i la naturalesa.

EL FLABIOL I EL TXISTU Són varietats de l’antiga flauta de tres forats, sostinguda i tocada amb una sola mà (amb l’altra mà es tocava el tamborí). El flabiol de la cobla de les sardanes (Catalunya) té un so agut i potent. El txistu es toca en els balls folklòrics (País Basc), i té un so agut, fosc i una mica tosc.

TOT SERVEIX Per fabricar una flauta es pot utilitzar qualsevol material recte, buit, que es pugui foradar sense trencar-se. Hi ha flautes d’ossos d’animals, de fusta, de canya, de vidre, de vori, de plàstic, de cartó, de metall (plata, llautó, or), i fins i tot, en algunes civilitzacions antigues, d’ossos humans.

Introducció

ELS AERÒFONS D’EMBOCADURA

LA TROMPETA

L’embocadura és un element extern (un embut metàl·lic) que es col·loca a l’extrem més estret del tub. Quan es bufa, la pressió dels llavis produeix una vibració que s’amplifica dins del tub i que canvia d’afinació segons la longitud de l’instrument. La pressió del buf modifica la nota produïda segons la sèrie harmònica de cada so.

És l’aeròfon d’embocadura més agut de l’orquestra. Té un so fort, majestuós i brillant, apropiat com a solista. És d’origen àrab, i la podem trobar en la música militar, d’una forma recta. La trompeta actual està fabricada amb una aleació de metall que fa possible que es doblegui. Disposa de tres vàlvules adossades a tres tubs petits que allarguen la columna d’aire, i fan baixar respectivament un, dos o tres semitons. El pavelló (campana) de la trompeta amplifica i dirigeix el so cap endavant. S’utilitza en les orquestres, bandes, música militar, jazz, ball i folklore de molts llocs del món.

EL TROMBÓ És una trompeta de registre greu, amb un tub més llarg que té forma d’ “U”. Disposa d’un sistema de vara lliscant que el fa més llarg i permet executar glissandos amb una manera graciosa de ser tocat (al segle XV se l’anomenava sacabutx). També es fabrica amb tres pistons, com una trompeta. Té un so ampli i una mica tràgic. Acompanya la trompeta en el jazz, en l’orquestra i en la salsa (amb un matís una mica humorístic).

Tres tipus d’embocadura, d’esquerra a dreta: de trompeta, de clarinet i d’oboè.

PRINCIPALS ELEMENTS D’UNA TROMPETA

embocadura

Aspectes generals

Composició i llenguatge musical

Instruments de corda

Instruments de percussió i vent

• Instruments de teclat i electrònics

vàlvules

• La veu

campana

Un trombó.

Formacions musicals

• •

bomba d’afinació

•

Els cors clau per a l’aigua

Un quintet de metall està format per dues trompetes, una trompa, un trombó i una tuba. Té un so majestuós, brillant, molt adequat per a espais oberts.

LA TUBA Va aparèixer cap a 1835. Té una forma cònica que s’assembla a una gerra metàl·lica. Té quatre o cinc vàlvules que funcionen com la trompeta. Fa uns sons molt greus, semblants a la sirena d’un vaixell o a una botzina. Per desfilar en les bandes, es va idear una mena de tuba anomenada helicó, que envolta el músic (com si fos un flotador) amb una campana per damunt del cap. Té un so fort i patètic.

És l’instrument més antic d’aquest grup. El trobem a tot el món, fabricat amb diversos tipus de materials, principalment metàl·lics. A causa de la longitud es doblega i s’enrotlla perquè sigui més còmode poder tocar-la i sostenir-la. Feia tocs de caça, i també militars, però l’ús per a la música no es va establir fins al segle XVII. Al segle XIX se li van introduir quatre vàlvules i des d’aleshores és habitual en els grups simfònics. Té un so majestuós i llunyà, i és un instrument molt difícil de tocar.

El segle XX

Gèneres i formes

Compositors i solistes Una trompa natural (antiga).

Orquestres i escenaris

LA CORNETA És una trompeta curta sense vàlvules, molt utilitzada a l’exèrcit per donar ordres. Les notes són produïdes únicament mitjançant canvis de pressió en els llavis. Té un so agut, fort i cridaner. S’aguanta amb una sola mà.

EL CORN És l’avantpassat dels aeròfons d’embocadura, i és construït amb la banya perforada d’un animal, com la banya del toro. Fa un so simple, fort i llunyà, que és molt útil en les crides.

Períodes i estils

LA TROMPA

La tuba és l’instrument més modern de la família dels bronzes.

Discografia bàsica

Índex alfabètic de matèries

LA MÚSICA EN LES CULTURES PRIMITIVES Les cultures primitives es caracteritzen per una tecnologia rudimentària, amb independència de les seves relacions socials. En aquestes cultures la música sol vincular el sistema cosmològic amb els rituals associats als déus i als humans. Així, la música acom-

panya ritus de pas i cicles vitals des del naixement fins a la mort. Els xamans tenen un paper preponderant en l’ús màgic de la música, encara que algunes societats primitives compten amb músics semiprofessionals.

ÀFRICA La música és present en molts aspectes de la vida tribal africana, com a entrenament i com a part integrant de molts rituals i cerimònies (naixement, iniciació, matrimonis, ritus fúnebres). L’educació dels futurs músics és una cosa que es pren molt seriosament. A l’Àfrica meridional abunden els membranòfons, cordòfons d’arc, flautes i oboès populars. A l’Àfrica negra trobem tambors de fenedura, sanzes, xilòfons, sonalls i arcs musicals.

ELS MÉS ANTICS Els instruments usats per les cultures més primitives són el percutor, el picament, els sonalls, el raspador, el tambor, la flauta, el corn, el brunzidor i l’arc musical.

Els brunzidors són xiloaeròfons lligats a una corda que gira. Des de fa 25.000 anys s’utilitzen en alguns pobles primitius amb finalitats rituals.

Així com a les altres arts, la música té un caràcter d’universalitat, atès que el seu sistema bàsic (la ressonància natural d’un so) és comú en totes les cultures.

AUSTRÀLIA

LA MÚSICA EN LES CULTURES PRIMITIVES

Austràlia té molts pobles primitius que encara conserven alguna de les seves tradicions ancestrals: una porta perfecta per acostar-nos als nostres avantpassats prehistòrics. La música acompleix funcions rituals, socials i màgiques, i conserva cants secrets destinats a certs esdeveniments i al públic iniciat en les seves pràctiques. Entre els seus instruments destaquen els bastons de terra i el digeridoo, que acompanya el cant i les percussions. També hi ha brunzidors de fusta lligats a una corda (només per als homes), ja que es creu que són sons sobrenaturals utilitzats en ritus de comunicació celeste.

El digeridoo és una branca buida d’eucaliptus que es bufa de manera que s’aconsegueixen fins a nou timbres diferents en un so constant.

Els xilòfons de l’Àfrica septentrional sonen en colpejar les làmines, gràcies a uns ressonadors col·locats a la part inferior.

Introducció

AMÈRICA PRECOLOMBINA

Aspectes generals

Podem considerar dues grans zones culturals a l’Amèrica precolombina: Mesoamèrica (asteques, tolteques, mixteques i maies) i el Perú andí (inques). En aquestes dues zones hi ha elements orientals procedents d’antigues migracions (pentatonisme), i també adaptacions instrumentals dels materials autòctons: flautes de Pan, globulars, de fang (amb diversos tubs), sonalls de carbassa, tambors de fenedura, raspadors d’os, botzines, etc. Amb l’arribada dels europeus es va perdre una part d’aquesta riquesa artística.

Composició i llenguatge musical

Instruments de corda

MESTISSATGE MUSICAL Els conquistadors europeus van sotmetre els aborígens americans, van abolir les seves pràctiques musicals i substituiren els seus instruments i repertoris per d’altres d’europeus, els quals es van barrejar amb els autòctons i van originar un mestissatge musical d’un gran interès.

Instruments de percussió i vent Els vasos sonors són flautes globulars de fang moldejades a manera de figuretes, que tenen diverses formes animals i humanes.

INDÍGENES DE L’AMÈRICA DEL NORD Els indígenes nord-americans, que atribuïen significats màgics als instruments, limitaven les seves activitats musicals a cerimònies i rituals. Tambors i sonalls eren els que tenien un prestigi més gran, mentre que les flautes eren considerades simples instruments melòdics. A més a més dels cants solistes o col·lectius, també eren freqüents les danses i la imitació de sons animals amb xiulets, rascadors o arcs musicals. Ressaltaven els impulsos rítmics amb cops de percussió i picant de peus a terra.

Les danses eren manifestacions col·lectives rituals molt usuals en la vida dels aborígens d’Amèrica del Nord, com la dansa de la serp dels hopi.

Instruments de teclat i electrònics

La veu

Formacions musicals

Els cors

Períodes i estils Adreçant la veu cap al pandero, els esquimals aconsegueixen ampliar la intensitat vocal, que en cas contrari quedaria apagada per la neu, el gel i les pells de la seva vestimenta.

El segle XX

Gèneres i formes

ELS ESQUIMALS La música dels esquimals té una gran semblança amb la dels orientals, de la qual deriven, a causa de les migracions que aquests van fer. En un medi natural tan auster, la música està molt lligada al llenguatge, als rituals i als passatemps de l’hivern àrtic. Entre els pocs instruments que tenen cal destacar l’arc musical i el pandero de pell de foca, amb el qual acompanyen el cant, colpejant-lo cap enrere (a l’inrevés que a la resta del món), al mateix temps que s’hi dirigeix la veu. Els cants són textos breus monòtons i sense sentit, que exerciten l’art d’escoltar pacientment i de percebre petites diferències sonores. Estimular aquests matisos perceptius resulta essencial per a la supervivència en un mitjà tan hostil.

Els cants dels esquimals d’Alaska s’acompanyen colpejant un pandero fet de pells i ossos de foca.

Compositors i solistes

Orquestres i escenaris

Discografia bàsica

Índex alfabètic de matèries

LA MÚSICA VOCAL PROFANA

EL MADRIGAL

Totes les èpoques han cantat a l’amor, a les passions, a la naturalesa, etc. Hi ha poesia profana en llengua romànica de gran bellesa a la qual se li va posar música per ser cantada o escoltada. Des del Renaixement gaudeix d’un gran prestigi. Litografia alemanya de principis del segle XX que representa una cantant.

Composició vocal a diverses veus sobre un text poètic de caràcter líric, descriptiu, expressiu i simbòlic. Va gaudir d’una gran popularitat a Itàlia (segles XV-XVI) i es va estendre per Europa, especialment a Anglaterra. Entre els seus compositors destaca Marenzio, Gesualdo, Morley, Arcadelt i Lassus. Monteverdi va afegir acompanyament instrumental a alguns dels seus madrigals.

La poesia lírica ha pres l’amor (representat per Cupido) com a inspiració de moltes de les seves obres, musicalitzades més endavant. A la dreta, el quadre The garden of love de Paul Rubens.

LA CANÇÓ

ELS GÈNERES I LES FORMES

Rep diversos noms segons el seu origen, com romanç, balada o chanson. El text de caràcter narratiu sol contar contratemps amorosos de personatges prototípics. Pot ser un solista acompanyat amb algun instrument (lied, air) o cantada a diverses veus (com les chansons franceses del Renaixement). El seu caràcter expressiu i líric és adient en música de cambra.

LA NADALA O VILLANCET És una cançó en llenguatge popular que consta d’estrofes i retronxa. El seu origen és espanyol (de villancico ‘home de villa’), i el seu caràcter popular va fer que tingués

una gran estima entre els compositors dels segles XVI, XVII i XVIII. Alguns villancets tractaven temes nadalencs i, de fet, avui dia és una cançó de Nadal.

EL LIED Significa cançó, malgrat que s’aplica a obres del segle XIX per a solista vocal acompanyat de piano, amb poemes alemanys que canten a la naturalesa, a la llibertat, a la mort, a l’amor, etc. Les melodies són simples, però molt expressives. Ressalten els lieder de Schubert, Schumann, Brahms i Wolf.

Els lieder s’acompanyen al piano i formen un conjunt de gran expressivitat, un dels conjunts preferits del segle XIX.

El Nadal ha estat el tema de moltes obres musicals, com els villancets, molt famosos a l’Amèrica Llatina.

Introducció Händel va compondre grandiosos oratoris (com Messiah) perquè la seva companyia d’òpera els cantés en Quaresma i Setmana Santa.

L’ORATORI Drama religiós no litúrgic i no escènic que narra temes bíblics amb una intenció moralitzadora. Originalment es van crear a Sant Felip Neri (Roma) com efecte de la Contrareforma. Té els mateixos elements que les passions (narrador, cor, solistes, etc.)

i l’estil s’assembla a la música operística del moment. Alguns compositors famosos d’oratoris són Carissimi, Schutz, Händel, Bach, Haydn, Mendelssohn i Stravinsky.

L’ÒPERA

Composició i llenguatge musical

Instruments de corda

És un gènere escènic de gran transcendència en la història de la música, ja que s’han fet grans obres des del segle XVI. Reuneix text, música i teatre, i la posada en escena resulta espectacular. Està composta de petits fragments musicals agrupats i ordenats lògicament segons l’acció. Així, hi ha l’obertura inicial (orquestra), àries (cançons per al lluïment dels solistes amb orquestra), recitatius (diàlegs ràpids i poc melòdics), conjunts (duos, trios, etc., de solistes), cors (intervenció del cor per ressaltar una idea). El tema és variat: seriós, humorístic (bufa), romàntic, polític, mitològic, bèl·lic. Entre els compositors d’òpera més famosos destaquen Mozart, Gluck, Verdi, Wagner, Rossini, Puccini, Bizet i Meyerbeer.

Instruments de percussió i vent

LA MÚSICA DRAMÀTICA ESCÈNICA És una música per ser representada en escenaris. Combina text, música, teatre i dansa. Sol ser de caràcter profà.

L’OPERETA

LA SARSUELA

És una òpera de dimensions menors que disposa de mitjans més humils: menys cantants, una orquestra reduïda, una sala més petita, passatges parlats i menys durada. Continuadora dels singspiel (com La flauta màgica, de Mozart), va ser molt famosa al segle XIX a Viena, amb compositors de la talla dels Strauss i Offenbach, que van crear algunes de les melodies més cèlebres i enganxoses de la seva època: Can-can, El baró gitano, Els contes de Hoffman, El ratpenat i Sang vienesa.

Gènere musical espanyol semblant al singspiel i a l’òpera, però de menor format, amb una part del text parlada. La sarsuela era portaveu dels costums, ritmes i melodies castisses. Entre els seus compositors destaquen Breton, Chapí, Barbieri, Pedrell i Vives. El sainet (género chico) és més popular, preferit per ser de menys duració que la “gran” sarsuela.

Són històries contades mitjançant música, dansa i teatre. Semblants a les òperes, però de menor format, les seves músiques i coreografies són actuals (jazz, pop, rock, etc.); compten amb mitjans electrònics (micros,

Instruments de teclat i electrònics

La veu

Formacions musicals

Els cors

Períodes i estils

EL MUSICAL Monument homenatge a La flauta màgica, de Mozart. Aquesta obra, un aparent conte de fades, amaga algunes bases de la filosofia massònica.

Aspectes generals

playback), i també alguns musicals són pel·lícules de cinema (com West side story o Jesuschrist Superstar). Els musicals més famosos són Cats, El fantasma de l’òpera i Els miserables.

El segle XX

Gèneres i formes

Compositors i solistes

Els musicals (West side story, a la imatge) reuneixen elements que fan gaudir el públic mitjançant una escenografia moderna i músiques atrevides.

Orquestres i escenaris

Discografia bàsica

Índex alfabètic de matèries

ISBN: 978-84-342-2861-0

,!7II4D4-ccigba!

www.parramon.com

Altres títols: ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■

atles bàsic de música