Atles bàsic de l' Aigua - Català by Daniel Solé

Aquest atles pretén explicar què és l’aigua, com circula pel nostre planeta, les diverses formes que adopta en la seva presentació i quina influència exerceix sobre el desenvolupament dels éssers vius. A més, de constituir un recurs imprescindible de la nostra vida quotidiana, l’aigua té moltes aplicacions, des de produir energia fins a ésser un mitjà de transport o de lleure, però a la vegada el seu ús genera greus problemes en forma de contaminació i escassetat. Finalment, en aquest atles s’apunten algunes de les possibles solucions davant l’increment dels problemes de l’aigua.

ISBN 978-84-342-2865-8

,!7II4D4-ccigfi!

www.parramon.com

Altres títols: ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■

Anatomia Zoologia Astronomia Tecnologia Biologia Geografia física Botànica Fòssils i minerals Matemàtiques Física i química Ecologia Fisiologia Història Universal Religions Història de l’Art Exploracions i descobertes Filosofia Música Literatura Mamífers Política

atles bàsic de l’aigua

atles bàsic de l’ aigua

atles bàsic de l’

aigua

SUMARI

Introducció .................................................................... 6 Propietats de l’aigua .................................................... 10 La molècula d’aigua ................................................ 10 L’aigua com a dissolvent.......................................... 11 L’aigua i la temperatura .......................................... 11 Els grans oceans .......................................................... 12 Els principals oceans .............................................. 12 Les regions dels oceans .......................................... 13 L’aigua i la llum ...................................................... 13 Els mars ........................................................................ 14 Els mars de la Terra ................................................ 14 Alguns mars importants .......................................... 14 La frontera entre les aigües .................................... 15 La picnoclina .......................................................... 15 Les marees.............................................................. 15 El riu, un món vivent .................................................... 16 Del bressol a la tomba ............................................ 16 Les formes dels rius ................................................ 17 La vida al riu............................................................ 17 Els rius del món............................................................ 18 De Mesopotàmia a Egipte ........................................ 18 L’Amazones ............................................................ 19 Cascades i salts d’aigua .......................................... 19 Llacs i embassaments ................................................ 20 El naixement d’un llac.............................................. 20 La vida en els llacs .................................................. 21 Els llacs artificials .................................................... 21 Els llacs del món .......................................................... 22 El llac Superior ........................................................ 22 Un llac que desapareix ............................................ 22 Els llacs salats d’Austràlia........................................ 23 Gel i fang protectors ................................................ 23 La mà de l’home: els llacs artificials ........................ 23 Entre l’aigua i la terra .................................................. 24 Les maresmes ........................................................ 24 Els manglars............................................................ 25 Les zones de marees .............................................. 25 L’aigua a l’espai .......................................................... 26 L’aigua a la Lluna .................................................... 26 Les fonts marcianes ................................................ 26 Una bombolla d’aigua a l’espai ................................ 27 Observació de l’aigua a l’Univers ............................ 27 El cicle de l’aigua ........................................................ 28 Història d’una molècula d’aigua .............................. 28 La hidrosfera i l’atmosfera ...................................... 29 L’aigua i el clima...................................................... 29 Els tipus de precipitació .............................................. 30 Tipus de pluja segons el seu origen ........................ 30 La neu .................................................................... 31 La humitat atmosfèrica............................................ 31 La pluja àcida .......................................................... 31 Els núvols .................................................................... 32 Formació dels núvols .............................................. 32 Qüestió de partícules .............................................. 32 Classificació dels núvols segons l’altitud.................. 33

Com podem distingir els núvols per la forma .......... 33 La boira .................................................................. 33 Les glaceres i els pols.................................................. 34 Els pols.................................................................... 34 El gel com a refugi del fred ...................................... 34 El gel sura sobre l’aigua .......................................... 35 Les glaceres de muntanya ...................................... 35 L’aigua dóna forma a les plantes ................................ 36 Els vegetals del mar ................................................ 36 Les plantes d’aigua dolça ........................................ 37 Les plantes terrestres i l’aigua ................................ 37 Les plantes de les aigües salades .............................. 38 Les algues unicel·lulars: la senzillesa eficaç ............ 38 Les grans algues marines........................................ 39 Els tipus d’algues .................................................... 39 Els prats de posidònia.............................................. 39 Les aigües dolces i les seves plantes ........................ 40 També hi ha algues d’aigua dolça ............................ 40 Les plantes amfíbies................................................ 41 Els boscos de ribera ................................................ 41 L’aigua en els boscos .................................................. 42 Les selves tropicals ................................................ 42 Els boscos caducifolis.............................................. 43 La taigà .................................................................. 43 Quan l’aigua falta: els deserts .................................... 44 Estratègies per a la supervivència............................ 44 Les plantes crasses o suculentes ............................ 45 Els cactus................................................................ 45 L’aigua i el menjar: l’agricultura.................................. 46 El destí de l’aigua .................................................... 46 Regadius i secans.................................................... 47 L’arròs .................................................................... 47 Tipus de regatge...................................................... 47 La vida microscòpica a l’aigua.................................... 48 El plàncton animal .................................................. 48 Els petits animalons d’una gota d’aigua .................. 49 El mar fluorescent .................................................. 49 Animals d’aigua: pòlips i meduses.............................. 50 Les flors del mar...................................................... 50 Constructors d’esculls ............................................ 51 Caçadors invisibles.................................................. 51

Mesures generals per resoldre la desertització ........ 75 El futur de l’aigua ........................................................ 76 Estalviar, és el que aconsellen els experts................ 76 Nova cultura de l’aigua ............................................ 77 El Pla Hidrològic Internacional.................................. 77 Estalviant fins a l’última gota...................................... 78 Estalviar sense sortir de casa .................................. 78 Estalvi urbà.............................................................. 79 L’aigua se’n va de viatge ........................................ 79 L’aigua i la salut .......................................................... 80 L’aigua per beure .................................................... 80 L’aigua com a tractament i com a plaer .................. 81 L’aigua com a agent de malalties ............................ 81 Potabilització: per poder beure aigua ........................ 82 Per potabilitzar l’aigua ............................................ 82 Planta potabilitzadora .............................................. 83 Els elements desinfectants ...................................... 83 Depuració: perquè l’aigua no s’embruti...................... 84 Tipus d’aigua residual.............................................. 84 Plantes depuradores................................................ 85 Tractaments terciaris .............................................. 85 Dessalinització: beure l’aigua del mar........................ 86 Plantes dessalinitzadores ........................................ 86 Osmosi i osmosi inversa .......................................... 87 L’aigua dessalinitzada com una solució.................... 87 Mitologia i llegendes.................................................... 88 El monstre del llac Ness .......................................... 88 Les grans novel·les relacionades amb l’aigua .......... 88 Contes sobre l’aigua ................................................ 88 Música aquàtica ...................................................... 89 Els personatges aquàtics ........................................ 89 Els esports aquàtics .................................................... 90 La natació................................................................ 90 El rem...................................................................... 90 La vela .................................................................... 90 El windsurf .............................................................. 91 L’esquí aquàtic ........................................................ 91 La motonàutica........................................................ 91 Glossari ........................................................................ 92 Índex alfabètic de matèries ........................................ 94

SUMARI

Navegants eterns: peixos i tortugues marines .......... 52 Com és un peix?...................................................... 52 Els peixos de mar i els d’aigua dolça ...................... 52 L’aigua modela el cos .............................................. 53 Les tortugues marines ............................................ 53 Les balenes que parlen ................................................ 54 Com podem saber si són balenes ............................ 54 Orques i dofins ........................................................ 54 El llenguatge dels cetacis ........................................ 55 Altres mamífers marins............................................ 55 Habitants del fons marí................................................ 56 Fons sorrencs .......................................................... 56 Fons rocallosos........................................................ 56 La zona d’onatge i les marees ................................ 57 Esculls coral·lins...................................................... 57 Les aigües abissals: eterna foscor .............................. 58 Característiques de la zona abissal .......................... 58 Peixos de la zona abissal ........................................ 59 L’estudi dels fons abissals ...................................... 59 Les coves submarines ............................................ 59 Els peixos d’aigua dolça .............................................. 60 Peixos de riu que neixen al mar .............................. 60 Caçadors de l’Amazones.......................................... 61 Els llacs africans: un tresor d’espècies .................... 61 De l’aigua a la terra: els amfibis.................................. 62 Cicle de vida dels amfibis ........................................ 62 Les granotes i els gripaus (els anurs) ...................... 62 Salamandres i tritons (els urodels) .......................... 63 Les cecílies.............................................................. 63 Pobladors terrestres de les aigües.............................. 64 Els castors .............................................................. 64 L’hipopòtam ............................................................ 64 Les gavines i altres ocells aquàtics .......................... 65 Rèptils aquàtics ...................................................... 65 Campions de l’estalvi d’aigua .................................... 66 Mamífers de medis àrids ........................................ 66 Els rosegadors del desert ........................................ 66 Insectes i aranyes.................................................... 67 Els rèptils ................................................................ 67 L’aigua, motor de civilitzacions .................................. 68 L’aigua en les principals religions ............................ 68 El Nil: bressol d’una civilització ................................ 69 A la riba del riu ........................................................ 69 L’aigua com a font d’energia.................................... 69 L’aigua com a mitjà de transport ................................ 70 Arquimedes i la navegació ...................................... 70 Els rius, autopistes d’aigua ...................................... 70 Les rutes del mar .................................................... 71 Aplicacions de l’aigua.................................................. 72 Els molins d’aigua .................................................. 72 Les centrals hidroelèctriques .................................. 73 Les centrals mareomotrius ...................................... 73 L’aigua, un bé escàs .................................................... 74 La pluja .................................................................. 74 La sequera i la desertització .................................... 75

L’AIGUA A L’ESPAI Fa molts anys que els astrònoms saben que existeix una gran quantitat d’aigua a l’espai. Un petit percentatge es troba en forma de vapor, mentre que la majoria és en forma de gel creant núvols espacials. La formació d’aigua es deu al fet que l’espai conté una gran quantitat d’hidrogen i perquè a les estrelles es

forma molt d’oxigen. Quan tots dos elements es combinen adequadament es formen les molècules d’aigua. L’existència d’aigua a l’espai obre la possibilitat que hi hagi vida en altres llocs de l’Univers, almenys formes de vida com les que coneixem.

L’AIGUA A LA LLUNA Existeixen nombrosos indicis que fan pensar que hi ha aigua a la Lluna. Molts científics defensen que en el fons dels cràters lunars i a la cara oposada a la visible del satèl·lit existeix aigua, malgrat que estigui congelada a causa de les baixes temperatures.

EUROPA BRILLA És un dels satèl·lits de Júpiter. Va ser descobert per Galileu l’any 1610. La seva superfície està formada per una capa de gel, per això té un alt índex de refracció.

En el fons dels cràters lunars existeix, molt probablement, aigua en forma de gel.

LES FONTS MARCIANES Mart és un altre dels cossos celestes del sistema solar on se suposa que hi ha aigua. Nombroses observacions indiquen que hi va haver una gran quantitat d’aigua en el passat i que en l’actualitat podria trobar-se en forma de gel en els casquets polars. Les darreres dades de les sondes espacials apunten que hi podria haver aigua líquida en el subsòl i que brollaria de les fonts situades en el fons dels cràters marcians.

L’AIGUA A L’ESPAI

La sonda Mars Express, de l’Agència Espacial Europea (ESA), amb l’ajut d’un espectròmetre ha demostrat que a Mart hi va haver aigua.

UNA MÀNEGA A L’ESPAI L’estrella W43A, situada a 8.500 anys llum de la Terra, està acabant la seva existència i ha iniciat el procés que acabarà convertint-la en una nebulosa planetària (una estructura de gas en expansió). Els astrònoms han descobert que pels seus extrems està llançant cap a l’espai grans quantitats de molècules d’aigua en forma de dolls, que giren al seu voltant com si fossin els dolls que ragen d’una mànega. Aquests dolls d’aigua faran que la nebulosa planetària no presenti en el futur una forma arrodonida.

Introducció

UNA BOMBOLLA D’AIGUA A L’ESPAI

Propietats

Els astrònoms mexicans han descobert que existeix una gran bombolla de vapor d’aigua de la mida del sistema solar que va viatjant per la Via Làctia. Vista des d’un telescopi molt sofisticat es veu una mena de taca esfèrica lluminosa situada al costat d’una estrella en formació. Segons sembla, el vapor d’aigua emana d’aquesta estrella i va augmentant així la mida del núvol a una velocitat de 36.000 km/h. La temperatura d’aquest enorme cos de vapor d’aigua es calcula en uns 500 °C. La distància respecte de la Terra és d’uns 2.000 anys llum. Els astrònoms creuen que, en viatjar, aquest gran núvol pot envoltar altres planetes i cossos celestes deixant-los una part de l’aigua.

➜

Mars, rius i llacs

Terra i espai

Cicle de l’aigua

Algunes teories asseguren que l’aigua dels nostres oceans procedeix de l’Univers.

Aigua en forma de gel és el principal component dels cometes. A la fotografia, imatges del cometa Halley preses per la sonda Giotto l’any 1996.

Pluja i gel

Aigua i plantes

OBSERVACIÓ DE L’AIGUA A L’UNIVERS Per poder observar els cossos a l’espai és necessari utilitzar un instrument que ampliï les imatges. Aquest aparell és el telescopi. Els telescopis òptics empren lents i miralls, segons la seva mida, que augmenten la imatge, però per obtenir un altre tipus d’informació s’utilitzen telescopis especials que capten senyals de ràdio de diferents longituds d’ona, espectres de llum, etc. La presència d’aigua a l’espai es detecta per aquests altres mitjans, principalment a través d’espectròmetres. Els telescopis han d’estar situats en llocs estratègics per poder captar els senyals amb nitidesa i que no hi hagin gaires interferències amb l’atmosfera, com ara dalt d’algunes muntanyes, o fins i tot, com en el cas del telescopi Hubble, a l’espai mateix, en òrbita.

El telescopi espacial Hubble, en una posició envejable per estudiar l’espai.

➜

A sota, a l’esquerra, la sonda Mars-Express acostant-se al planeta vermell; a la dreta, esquema del sistema d’estudi de l’existència d’aigua a Mart.

És difícil detectar la presència d’aigua en els cometes perquè el senyal és absorbit pel de l’aigua de la nostra atmosfera. Per això els radiotelescopis utilitzen la presència del radical OH per deduir l’existència d’aigua.

Vida en el microscopi

Aigua i animals

Aplicacions

Un bé escàs

Aigua i salut

Potabilitzar i depurar

NÚVOLS CONGELATS Els astrònoms creuen que existeixen milions de núvols d’aigua congelada a l’espai.

➜

Llegendes, contes i esports

Glossari

Un altre mètode que s’utilitza per detectar la presència d’aigua a l’espai és enviar sondes espacials.

Índex alfabètic de matèries

LA VIDA MICROSCÒPICA A L’AIGUA Podem trobar aigua en molts llocs, en alguns d’aquests llocs, com als grans oceans, en alta mar, ens sembla totalment buida i mancada de vida, llevat que quan algun gran peix, una tortuga marina o un grup de cetacis apareix nedant tranquil·lament sense un rumb aparent. Però això és una impressió equi-

vocada, ja que si recollim una ampolla d’aquesta aigua i posem una petita quantitat sota la lupa o unes gotes sota el microscopi, descobrirem una varietat de vida insospitada. El mateix passa amb les aigües dolces, ja siguin dels rius, els llacs ja siguin dels petits tolls que queden després de ploure.

EL PLÀNCTON ANIMAL Les diatomees o les algues verdes i blaves són organismes microscòpics amb característiques vegetals, però també hi ha d’altres organismes microscòpics que són incapaços de sintetitzar el seu propi aliment, i als quals s’assignen característiques més similars a les dels animals, encara que no ho siguin. Es tracta del que tradicionalment s’ha anomenat protozous. Els podem trobar en aigua dolça i salada, i tret d’alguna rara excepció, per poder veure’ls necessitem l’ajut d’un microscopi. Però també formen part del plàncton els ous o les larves d’animals marins molt diversos, i fins i tot invertebrats de dimensions molt reduïdes.

LA VIDA MICROSCÒPICA A L’AIGUA

El llac Maligne, al Canadà, un espai protegit per conservar la seva riquesa biològica.

Fotografia microscòpica d’un protozou foraminífer.

ELS CINC REGNES Els organismes vivents s’agrupen en cinc regnes: moneres (microorganismes sense nucli vertader), protoctists (microorganismes o organismes pluricel·lulars però que no formen teixits), fongs, plantes i animals.

EL REGNE PROTOCTISTS Aquí s’inclouen els microorganismes les cèl·lules del qual tenen un nucli vertader. Entre aquests hi ha les algues i els protozous.

COMPARACIÓ D’UN PROTOZOUS I UN INVERTEBRAT COMUNS (CARACTERÍSTIQUES GENERALS) Parameci

Mosca domèstica

longitud

0,5 mm

6-7 mm

amplada

0,15 mm

3 mm

reproducció

sexual i asexual

sexual

alimentació

bacteris

líquids dolços o de substàncies en descomposició, sòlids liquats

hàbitat

aigües estancades cases, jardins, etc.

Introducció

ELS PETITS ANIMALONS D’UNA GOTA D’AIGUA L’inventor del microscopi, Antony van Leeuwenhoek, va observar meravellat com éssers molt petits es movien dins d’una gota d’aigua, i així es va convertir en el descobridor dels protozous, a més de bacteris i algues microscòpiques. Si recollim unes fulles seques del camp i les deixem un parell de dies en aigua i després mirem a través d’un microscopi algunes gotes d’aigua, també serem testimonis d’aquest món meravellós. Apareixen petits éssers de formes molt diverses que es mouen d’un costat a l’altre. Entre els més coneguts hi ha els paramecis i algunes amebes. Estan formats per una única cèl·lula que fa totes les funcions necessàries per a la vida.

Propietats

ESTRUCTURA INTERNA D’UN PARAMECI cilis vibràtils

embut bucal

Mars, rius i llacs

vacúols digestius porus anal

•

Terra i espai

•

Cicle de l’aigua

•

vacúol contràctil

•

endoplasma

Pluja i gel

ectoplasma

ESTRUCTURA INTERNA D’UNA AMEBA VAN LEEUWENHOEK

• nucli

L’òptic i naturalista neerlandès Antony van Leeuwenhoek (1632-1723) va realitzar importants descobriments en biologia i va escriure nombrosos articles per a la Reial Societat i l’Acadèmia de les Ciències.

Vida en el microscopi

• Aigua i animals

•

endoplasma

➜

ectoplasma

Aigua i plantes

• Aplicacions

pseudopodi

Un bé escàs

Un parameci pot menjar fins a 5.000 bacteris en un dia.

Aigua i salut

EL MAR FLUORESCENT Potabilitzar i depurar

En els mars càlids és freqüent que a finals de l’estiu i començaments de la tardor el mar adquireixi durant la nit una lluentor fluorescent. Si remem amb un bot per aquesta zona fluorescent, cada cop que donem un cop amb el rem, l’aigua adquireix un color molt intens. Aquesta lluentor la produeixen milions de petits protozous, les noctiluques, que en tocar-se desencadenen una reacció química que les fa brillar. Es tracta d’una substància coneguda com luciferina que s’oxida i genera aquest tipus de “llum freda”. No se sap encara ben bé quin és el significat d’aquesta fluorescència i quines funcions fa.

➜

Llegendes, contes i esports

Glossari

En les aigües abissals hi ha nombrosos animals dotats d’òrgans fluorescents, com passa amb nombroses espècies de peixos, que produeixen amb aquests una llum freda que utilitzen sovint com un esquer per atreure les preses.

Les noctiluques són protozous provistos de dos flagels, que s’alimenten de fitoplàncton i zooplàncton.

Índex alfabètic de matèries

L’AIGUA COM A MITJÀ DE TRANSPORT L’home, com en general tots els primats restants, és propi de mitjans terrestres i aventurar-se en les aigües ha estat una conquesta tardana en el decurs de l’evolució. Els rius, els llacs, i sobretot els mars, ha estat sempre una barrera sovint infranquejable. No obstant això, potser per accident l’home va aprendre a des-

ARQUIMEDES I LA NAVEGACIÓ

PER TERRA, MAR I AIRE Encara que avui l’avió i les vies terrestres estan molt desenvolupats i realitzen un paper molt important per al trasllat de persones, les vies fluvials i les marítimes continuen sent imprescindibles per al funcionament de tots els països, sobretot dels més industrialitzats.

Arquimedes va ser un matemàtic grec del segle III aC i el científic més famós de l’antiguitat clàssica.

➜

Feu un petit experiment: agafeu un tros de paper d’alumini (per exemple el de l’entrepà), esteneu-lo bé i dipositeu-lo al damunt de la superfície d’un estany. Què passa? Flotarà com un vaixell. Recolliu-lo i apreteu-lo bé fins que quedi fet una bola, procurant que no quedin cambres d’aire. Poseu-lo ara sobre la superfície de l’aigua. Què passa ara? Doncs que s’enfonsa com una pedra. L’explicació d’això la va descobrir fa molts anys Arquimedes en el seu famós principi. Bàsicament, el que Arquimedes diu és que per a un mateix pes, com més volum ocupi un cos (per exemple un vaixell) millor flotarà. Això és el que permet que els vaixells gegants no s’enfonsin.

plaçar-se sobre un tronc per creuar un riu. Va néixer així la navegació, que des d’aquell moment ha desenvolupat un paper important en la nostra història. Gràcies al navegants l’home ha pogut anar ocupant nous territoris i estendre els avenços de la civilització.

EL PRINCIPI D’ARQUIMEDES Un cos submergit en un líquid rep una força ascensional per part d’aquest líquid igual al pes del volum que aquest cos ha desplaçat en el líquid.

Eureka! Diuen que Arquimedes va fer aquesta exclamació quan estava dins la banyera i se li va acudir el principi que du el seu nom.

L’AIGUA COM A MITJÀ DE TRANSPORT

ELS RIUS, AUTOPISTES D’AIGUA

Bangkok està assentada al delta del riu Chao Phraya, a uns 30 quilòmetres de la desembocadura. Fins fa unes dècades, la ciutat estava solcada per nombrosos canals (la Venècia d’Orient), tot i que han estat dessecats per guanyar terreny edificable.

És molt probable que abans d’aventurar-se en el mar, que havia d’exercir sobre l’home de l’antiguitat un enorme terror, els nostres avantpassats van començar a navegar al llarg dels rius i llacs. L’aparició de les poblacions humanes al costat de l’aigua, necessària per beure, entre altres coses, va facilitar aquesta activitat. Tot i que després la navegació marítima va adquirir més importància. Els rius com a mitjà de desplaçament no van perdre la seva importància i avui continuen sent una via de comunicació fonamental en molts països. Grans rius com l’Amazones a l’Amèrica del Sud, el Mississipí a l’Amèrica del Nord o el Rin i el Danubi a Europa tenen un important trànsit de vaixells, i les ciutats principals que se situen a les seves ribes disposen de ports comercials. En països amb un gran nombre de llacs, com Finlàndia, el trànsit de vaixells entre aquests és una via de transport de gran importància.

Introducció

LES RUTES DEL MAR Bona part dels grans descobriments del món des de l’antiguitat es van fer gràcies als vaixells, de vegades molt petits, que s’aventuraren per mars desconeguts, malgrat les llegendes terrorífiques sobre els perills que sotjaven a qui s’aventurés per aquelles aigües. Durant segles, el rem i la vela van ser els únics mitjans propulsors que van permetre dirigir els vaixells cap a una ruta concreta, i les posicions de les estrelles o del Sol eren els mitjans auxiliars per trobar la direcció correcta. La brúixola i l’astrolabi van ser instruments de gran importància, amb l’ajut dels quals no només es guiava els vaixells sinó que van permetre l’elaboració dels mapes geogràfics i de les cartes nàutiques.

➜

A la Xina hi ha prop de 115.000 km de vies fluvials.

El riu Congo, a l’Àfrica, i els seus afluents sumen 14.200 quilòmetres d’aigües navegables.

Propietats

Mars, rius i llacs

Terra i espai

Cicle de l’aigua

LA MAR D’ARAL Les obres hidràuliques en els rius d’aquest enorme llac d’Àsia Central han fet que la superfície hagi disminuït de manera dràstica i que la navegació gairebé hagi desaparegut.

Pluja i gel

Aigua i plantes

Vida en el microscopi

Aigua i animals

Mosaic del Museu del Bardo (Tunis), que recrea el famós cant de les sirenes i el llegendari Ulisses.

Aplicacions

Un bé escàs

LA BRÚIXOLA I L’ASTROLABI Diuen que els xinesos van inventar la brúixola fa més de 4.000 anys, però la primera notícia històrica del seu ús és del segle XI. Consisteix en una agulla imantada situada al damunt d’un suport i que indica la direcció del pol magnètic. L’astrolabi, per la seva part, serveix per calcular la posició del Sol i de les estrelles. El més antic que es coneix és de l’any 925.

➜

Un compàs, una brúixola, un rellotge i un mapa, elements imprescindibles per a la navegació marítima.

Aigua i salut

Potabilitzar i depurar

Llegendes, contes i esports

Glossari

A l’antiguitat, el gran avantatge de les rutes marítimes sobre les terrestres era que s’eliminaven les nombroses duanes i els intermediaris.

Índex alfabètic de matèries

ISBN 978-84-342-2865-8

,!7II4D4-ccigfi!

www.parramon.com

Altres títols: ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■

atles bàsic de l’aigua

atles bàsic de l’ aigua

atles bàsic de l’

aigua