ANATOMIA • FISIOLOGIA • SALUT
EL GRAN LLIBRE DEL
COS
Aquesta obra és summament útil per conèixer els aspectes fonamentals del nostre organisme, com està format i com funciona, quins són els seus components i estructures bàsiques, i quins són els mecanismes que ens permeten desenvolupar una vida autònoma i relacionar-nos amb el món que ens envolta. Un llibre de consulta per a tota la família i, especialment, per als estudiants.
ISBN 978-84-342-2867-2
,!7II4D4-ccighc!
www.parramon.com
EL GRAN LLIBRE DEL
COS HUMÀ
COS HUMÀ
EL GRAN LLIBRE DEL
HUMÀ
Una obra de consulta completa, clara i accessible per a tota la família
001-011 GL Cuerpo Humano
14/6/06
17:00
Página 6
006
Sumari 008 INTRODUCCIÓ
012 LA VIDA 012 Cèl·lula i cromosomes 014 Gens i herència
058 L’APARELL CIRCULATORI 058 060 062 064 066 068 070
La circulació El cor El cicle cardíac Malalties cardíaques Les artèries Les venes El sistema limfàtic
COMPONENTS DE L’ORGANISME
016 HUMÀ 016 Les parts del cos
018 L’APARELL LOCOMOTOR 018 020 022 024 026 028 030 032 034 036 038 040 042 044 046
Els ossos Ossos: l’esquelet Els ossos del cap Els ossos del tronc Els ossos del membre superior Els ossos del membre inferior Els músculs: generalitats Els músculs del cos Articulacions: tipus Articulacions: problemes Deformacions dels peus Dolor cervical i lumbar Prevenció del mal d’esquena Esquinços i luxacions Les fractures
072 L’APARELL RESPIRATORI 072 074 076 078 080
La respiració El nas i els sins paranasals La faringe i la laringe La tràquea i els bronquis Els pulmons
082 L’APARELL DIGESTIU 082 084 086 088 090 092 094 096
La digestió Boca Esòfag i estómac Intestí prim Intestí gros Fetge i vies biliars Pàncrees Cavitat abdominal
098 LA NUTRICIÓ
048 LA SANG 048 050 052 054 056
Composició de la sang Formació de la sang Grups sanguinis i transfusió La coagulació sanguínia Trastorns de la sang
098 100 102 104 106 108 110 112
Nutrients i necessitats nutritives Hidrats de carboni Proteïnes Greixos Vitamines Minerals Aigua Alimentació sana
001-011 GL Cuerpo Humano
14/6/06
17:00
Página 7
SUMARI 007
114 LA VISTA 114 Ull i annexos oculars 116 Mecanisme de la visió 118 La refracció ocular i els seus defectes 120 Problemes oculars i de visió 122 L’ORELLA 122 Anatomia de l’orella 124 Audició 126 Equilibri
156 L’APARELL REPRODUCTOR 156 Òrgans genitals masculins externs 158 Òrgans genitals masculins interns 160 Òrgans genitals femenins externs 162 Òrgans genitals femenins interns 164 El cicle menstrual 166 La mama
168 LA SEXUALITAT 128 LA PELL I EL TACTE 128 130 132 134
Anatomia de la pell Funcions de la pell Pèls i ungles El tacte
136 EL GUST I L’OLFACTE
168 Impuls i pràctiques sexuals 170 La resposta sexual humana
172 LA REPRODUCCIÓ HUMANA 172 174 176 178
L’inici de l’embaràs El desenvolupament embrionari El desenvolupament fetal El part
136 Sabors i olors 180 EL SISTEMA ENDOCRÍ 138 EL SISTEMA NERVIÓS 138 140 142 144 146 148 150
Estructura del sistema nerviós Encèfal Cervell Cerebel i medul·la espinal Sistema nerviós perifèric Àrees cerebrals i vies nervioses Sistema nerviós autònom
180 L’hipotàlem i la hipòfisi 182 La tiroide i les glàndules paratiroides 184 Suprarenals i pàncrees
186 EL SISTEMA IMMUNOLÒGIC 186 Òrgans limfoides i immunitat
152 L’APARELL URINARI 152 Ronyó i producció d’orina 154 Vies urinàries i micció
188 ÍNDEX ALFABÈTIC DE MATÈRIES
012-029 GL Cuerpo Humano
14/6/06
17:05
Página 20
020 L’APARELL LOCOMOTOR
Ossos: l’esquelet
L’esquelet humà està format per 208 ossos disposats en estricta simetria, alguns dels quals són únics o imparells, situats a la línia mitjana, i la majoria parells, situats a banda i banda del cos, combinats tots de manera que constitueixen l’estructura del nostre cos. parietal
temporal frontal esfenoide zigomàtic o malar nasal maxil·lar inferior o mandíbula maxil·lar superior vèrtebres cervicals clavícula escàpula o omòplat estern costelles
vèrtebres dorsals húmer
vèrtebres lumbars
cúbit
coxal o ilíac
radi sacre ossos del carp ossos del metacarp falanges
Vista frontal fèmur
ròtula
Ossos supernumeraris tíbia
a quantitat total d’ossos de l’esquelet és, en realitat, aproximada, ja que no és constant en totes les persones: en algunes es desenvolupen uns petits ossets, que estan absents en d’altres, com els wormians; a vegades presents entre els ossos que formen el crani, o els sesamoides, que en alguns individus es desenvolupen entre les articulacions dels dits.
L
peroné
ossos del tars ossos del metatars falanges
012-029 GL Cuerpo Humano
14/6/06
17:05
Página 21
OSSOS: L’ESQUELET
021
Vista dorsal parietal
occipital temporal
maxil·lar inferior o mandíbula vèrtebres cervicals
clavícula
escàpula o omòplat húmer costelles
vèrtebres dorsals
vèrtebres lumbars radi coxal o ilíac cúbit
sacre
còccix
ossos del carp ossos del metacarp
Parts de l’esquelet
falanges
esquelet humà està format per un eix central, compost pel cap i el tronc, del qual sorgeixen les extremitats. El cap, format pel crani i la cara, disposa d’uns trenta ossos, pràcticament tots soldats entre si, ja que té una sola peça mòbil: el maxil·lar inferior. El tronc, sobre el qual descansa el cap, és la regió central de l’esquelet. La part superior correspon al tòrax, amb les costelles que sorgeixen a cada costat de la columna vertebral i s’uneixen per davant amb l’estern. Per sota, la base està constituïda pels ossos de la pelvis. Els membres, o extremitats, es relacionen simètricament amb el tronc a un costat i a l’altre del cos: els membres superiors a l’altura de les espatlles i els inferiors, als malucs. Cada extremitat està formada per tres segments bàsics: el braç o la cuixa, l’avantbraç o la cama i la mà o el peu.
L’ fèmur
tíbia
peroné
ossos del tars ossos del metatars falanges
050-069 GL Cuerpo Humano
14/6/06
18:43
Página 62
062 L’APARELL CIRCULATORI
El cicle cardíac Sistema de conducció elèctrica del cor
Les cambres cardíaques –aurícules i ventricles– es dilaten i es contrauen rítmicament per omplir-se de sang i seguidament expulsar el seu contingut: s’estableix així un cicle que constitueix la funció de bomba del cor i que garanteix la circulació sanguínia, controlat per estímuls elèctrics que es generen al mateix òrgan i determinen els moviments sincronitzats dels seus compartiments. tractes internodals
l cor comença a bategar molt abans del naixement i funciona sense parar fins a la mort: al llarg d’una vida de durada mitjana, es contrau i es dilata sense repòs prop de 2.500 milions de vegades!
E nòdul sinusal
Els batecs ininterromputs del cor depenen d’uns estímuls elèctrics que es produeixen de manera autònoma al mateix òrgan i que són capaços de provocar la contracció de les fibres que constitueixen el múscul cardíac, donant lloc a la contracció successiva i seqüencial dels diversos compartiments. Aquests estímuls es generen de manera rítmica en uns sectors específics del cor, coneguts com a nòduls, i es propaguen seqüencialment per tot l’òrgan a través d’uns feixos i xarxes de fibres musculars especialitzades que constitueixen el sistema de conducció elèctrica. El sistema nerviós, gràcies a les seves influències, pot accelerar o alentir l’activitat cardíaca, però no pas desencadenar-la: el cor és un òrgan funcionalment autònom.
nòdul auriculoventricular
feix de His branca dreta xarxa de Purkinje
branca esquerra
Propagació de l’impuls elèctric cardíac A. els estímuls elèctrics es generen, a raó de 60-80 vegades per minut quan estem en repòs, al nòdul sinusal, localitzat a l’aurícula dreta B. els estímuls es propaguen a través dels tractes internodals per l’aurícula dreta i l’aurícula esquerra, i provoquen la contracció de les dues cambres C. els estímuls arriben al nòdul auriculoventricular, localitzat prop de l’orifici que comunica l’aurícula i el ventricle del costat dret, i continuen el seu recorregut pels ventricles a través del feix de His D. els estímuls es propaguen per les branques dreta i esquerra del feix de His i, finalment, passen a la xarxa de Purkinje, una complexa xarxa de ramificacions que s’estenen per les parets dels dos ventricles, tot provocant la contracció d’aquestes cambres
tractes internodals nòdul sinusal
A
B
branques dreta i esquerra nòdul auriculoventricular
feix de His
xarxa de Purkinje
C
D
050-069 GL Cuerpo Humano
14/6/06
18:43
Página 63
EL CICLE CARDÍAC
La sang circula per l’interior del cor en un sol sentit: des de cada aurícula cap al respectiu ventricle i des d’aquest cap a l’artèria corresponent, ja sigui l’aorta, al costat esquerre, o la pulmonar, al dret. Aquesta circulació unidireccional queda garantida per un sistema de vàlvules que permeten el pas de sang d’un sector a un altre i, en canvi, n’impedeixen el reflux. El pas de sang des de l’aurícula al ventricle de cada costat és regulat per una vàlvula específica: la vàlvula auriculoventricular dreta o vàlvula tricúspide, anomenada així perquè consta de tres valves, i la vàlvula auriculoventricular esquerra o vàlvula mitral, denominada així perquè està formada per dues valves principals i el seu aspecte recorda la mitra amb què es cobreixen el cap certes dignitats eclesiàstiques. Unes altres dues vàlvules, la vàlvula aòrtica i la vàlvula pulmonar, es troben als orificis que comuniquen, respectivament, el ventricle esquerre amb l’artèria aorta i el ventricle dret amb l’artèria pulmonar: tan sols deixen passar el flux sanguini des del ventricle fins a la corresponent artèria.
063
Vàlvules cardíaques vàlvula pulmonar
diàstole ventricle esquerre
vàlvula aòrtica
ventricle dret
Funcionament de les vàlvules cardíaques la vàlvula aòrtica està tancada i impedeix el reflux de sang al ventricle esquerre
diàstole
sístole
la vàlvula pulmonar s’obre i permet el pas de sang del ventricle dret a l’artèria pulmonar
vàlvula tricúspide
vàlvula pulmonar
sístole
la vàlvula pulmonar està tancada i impedeix el reflux de sang al ventricle dret
la vàlvula aòrtica s’obre i permet el pas de sang del ventricle esquerre a l’aorta
la vàlvula tricúspide s’obre i permet el pas de sang de l’aurícula dreta al ventricle dret
ventricle esquerre
vàlvula aòrtica
a vàlvula mitral està tancada i impedeix el reflux de sang a l’aurícula esquerra
la vàlvula mitral s’obre i permet el pas de sang de l’aurícula esquerra al ventricle esquerre
la vàlvula tricúspide està tancada i impedeix el reflux de sang a l’aurícula dreta
Fases del cicle cardíac DIÀSTOLE
A
vàlvula mitral
B
SÍSTOLE AURICULAR
SÍSTOLE VENTRICULAR
ventricle dret vàlvula mitral
vàlvula tricúspide
En cada batec, els quatre compartiments del cor es dilaten i es contrauen de forma sincrònica de manera que la sang passa de cada aurícula al ventricle del seu costat i d’aquest a l’artèria corresponent, en un cicle que es repeteix sense parar. La fase de dilatació s’anomena diàstole, mentre que la fase de contracció es coneix com a sístole. Al costat dret, l’aurícula es dilata i s’omple amb la sang procedent de les venes caves, seguidament es contrau per llançar el seu contingut al ventricle, que s’omple de sang, i finalment aquest es contrau per impulsar el seu contingut a les artèries pulmonars. Al costat esquerre, l’aurícula es dilata i s’omple amb la sang procedent de les venes pulmonars, tot seguit es contrau per llançar el seu contingut al ventricle, que s’omple de sang, i finalment aquest es contrau per impulsar el seu contingut a l’artèria aorta. A. les aurícules es relaxen i s’omplen amb la sang procedent de les venes B. les vàlvules auriculoventriculars s’obren i deixen passar sang als ventricles C. les aurícules es contrauen i impulsen el seu contingut als ventricles
C
D
D. les vàlvules auriculoventriculars es tanquen i els ventricles es contrauen per impulsar el seu contingut a les artèries
110-129 GL Cuerpo Humano
14/6/06
19:19
Página 128
128 LA PELL I EL TACTE
Anatomia de la pell
La pell és una membrana gruixuda, resistent i flexible formada per tres capes superposades –epidermis, derma i hipoderma– i amb diverses estructures annexes –glàndules sudorípares, glàndules sebàcies, receptors sensitius, fol·licles pilosos i ungles– que li permeten no solament servir com a revestiment corporal sinó també desenvolupar altres diverses i importants funcions.
Representació tridimensional d’un tall de pell
pèl
papil·la dèrmica
melanòcit
epidermis capa superficial, formada per diversos estrats de cèl·lules epitelials, en contacte directe amb l’exterior
cresta interpapil·lar
derma capa intermèdia, formada per cèl·lules i fibres de teixit conjuntiu, seu dels diversos annexos cutanis, proveïda d’abundant vascularització i una rica innervació sensitiva
glàndula sebàcia
múscul erector del pèl corpuscle tàctil fol·licle pilós
hipoderma
glàndula sudorípara
capa més profunda, de diferent gruix en les diverses parts del cos, composta bàsicament per teixit adipós amb nombroses cèl·lules grasses que constitueixen la principal reserva energètica de l’organisme i actuen com a aïllant tèrmic
nervi vena septe de teixit conjuntiu
n la persona adulta, la pell té una extensió total d’1,5-2 m2.
E
adipòcits
artèria
110-129 GL Cuerpo Humano
14/6/06
19:19
Página 129
ANATOMIA DE LA PELL
Estructura microscòpica de l’epidermis
129
Papil·les i crestes dèrmiques cresta interpapil·lar
capa còrnia capa lúcida
capa granulosa
capa espinosa
capa basal
L’epidermis, la capa de la pell, la que està directament en contacte amb l’exterior, té un gruix que en les diverses parts del cos oscil·la entre 0,05 i 0,5 mm i està formada per teixit epitelial, constituït només per cèl·lules adossades entre si que no disposen de cap substància intercel·lular entre elles. Aquestes cèl·lules es troben disposades en estrats superposats que conformen quatre o cinc capes segons el sector del cos. derma
Regeneració de l’epidermis epidermis es renova constantment, perquè les cèl·lules superficials, exposades al medi extern i les múltiples agressions que això implica, es descamen de manera contínua i són substituïdes per d’altres procedents de la profunditat. Per això, les cèl·lules de la capa basal es multipliquen sense parar i les noves empenyen les que estan situades per sobre cap a la superfície, les quals travessen les diverses capes al mateix temps que es modifiquen i perden vitalitat, fins a arribar a la capa còrnia i, al cap d’un cert temps, desprendre’s. Aquest procés ocupa un període que oscil·la entre 20 i 30 dies.
L’
epidermis
papil·les dèrmiques
El derma que es troba sota l’epidermis, separat d’aquesta per una prima membrana basal, presenta nombrosos replecs: es poden observar unes prominències còniques del derma que es projecten cap a l’epidermis, les papil·les dèrmiques, intercalades amb unes prominències de l’epidermis que es projecten cap al derma, les crestes interpapil·lars. Gràcies a això resulta augmentada considerablement la superfície de contacte entre les dues capes, un fet molt important ja que la nutrició de l’epidermis depèn dels vasos sanguinis que arriben només fins al derma.
Melanòcit
Coloració de la pell
cèl·lules de l’epidermis grànuls de melanina
grànuls de melanina en formació
Intercalades entre les cèl·lules epitelials del fons de l’epidermis hi ha unes cèl·lules encarregades de sintetitzar melanina, un pigment fosc la concentració del qual proporciona a cada pell la seva coloració pròpia i que també és responsable del fenomen del bronzejat: els melanòcits. Aquestes cèl·lules, arrodonides i amb nombroses prolongacions, contenen uns minúsculs corpuscles denominats melanosomes, en els quals, sota la influència de factors hormonals i de la radiació ultraviolada del sol, es fabrica la melanina.
l color de la pell depèn de dos factors: d’una banda, de la sang que circula per la xarxa de capil·lars del derma i es transparenta a la superfície cutània proporcionant-li una tonalitat rosada; de l’altra, del contingut, la quantitat i la distribució de melanina, un pigment que té la funció d’absorbir les radiacions solars i impedir que passin a l’interior de l’organisme, on exercirien efectes nocius. La producció del pigment per part dels melanòcits està regulada per factors genètics i hormonals, la qual cosa explica la diversa coloració cutània dels individus de diferents races i de cada persona en particular. El principal estímul per a la fabricació de melanina correspon a l’exposició al sol, que determina el fenomen del bronzejat.
E
ANATOMIA • FISIOLOGIA • SALUT
EL GRAN LLIBRE DEL
COS
Aquesta obra és summament útil per conèixer els aspectes fonamentals del nostre organisme, com està format i com funciona, quins són els seus components i estructures bàsiques, i quins són els mecanismes que ens permeten desenvolupar una vida autònoma i relacionar-nos amb el món que ens envolta. Un llibre de consulta per a tota la família i, especialment, per als estudiants.
ISBN 978-84-342-2867-2
,!7II4D4-ccighc!
www.parramon.com
EL GRAN LLIBRE DEL
COS HUMÀ
COS HUMÀ
EL GRAN LLIBRE DEL
HUMÀ
Una obra de consulta completa, clara i accessible per a tota la família