bàsic dels
Des d’un ratpenat, que pesa pocs grams, fins a la balena blava, que pot arribar a pesar 150 tones, els mamífers han conquerit la terra, l’aigua, l’aire i fins i tot el subsòl. Aquest atles permet aprofundir, de manera amena, en el coneixement d’aquests singulars animals vertebrats que, des de la seva aparició, fa uns 195 milions d’anys, s’han estès per tot el planeta, fins i tot en els deserts més càlids i les gèlides zones polars. A través d’unes imatges atractives, i d’una manera sintètica però no pas menys profunda, s’il·lustren les característiques que distingeixen a més de 4.300 espècies de mamífers que hi ha al món.
ISBN: 978-84-342-2952-5
www.parramon.com
Altres títols: ■ Anatomia ■ Zoologia ■ Astronomia ■ Tecnologia ■ Biologia ■ Geografia física ■ Botànica ■ Fòssils i minerals ■ Matemàtiques ■ Física i química ■ Ecologia ■ Fisiologia ■ Història universal ■ Religions ■ Història de l’art ■ Exploraciones i descobriments ■ Filosofia ■ Música ■ Literatura ■ Aigua ■ Política
atles bàsic dels mamífers
atles mamífers
a
atles mamífers bàsic dels
SUMARI
SUMARI
4
Introducció .................................................................... 6 Què és un mamífer? .................................................... 10 Característiques dels mamífers .............................. 10 Evolució dels mamífers .......................................... 11 Els fòssils, memòria del passat .............................. 11 L’homeotèrmia ...................................................... 11 Diversitat, hàbitat i distribució .................................. 12 Les regions paleàrtica, neàrtica i neotropical .......... 12 Les regions etiòpica, oriental i australiana .............. 13 L’hàbitat dels mamífers .......................................... 14 Mars i oceans ........................................................ 14 Els deserts càlids .................................................. 14 Les zones polars .................................................... 15 Les zones muntanyoses ........................................ 15 Les selves, boscos i zones humides ...................... 15 El tegument i els annexos .......................................... 16 La pell i el pèl ........................................................ 16 Les glàndules ........................................................ 16 Escates, pues i banyes .......................................... 17 L’esquelet i la musculatura ........................................ 18 El crani i la mandíbula ............................................ 18 La columna vertebral i les vèrtebres ...................... 18 Les costelles .......................................................... 19 Les extremitats i les cintures .................................. 19 La musculatura ...................................................... 19 Òrgans i sistemes ...................................................... 20 L’aparell digestiu .................................................... 20 Els remugants ........................................................ 20 La dentició ............................................................ 20 L’aparell respiratori ................................................ 21 Els aparells circulatori, excretor i reproductor ........ 22 El sistema nerviós .................................................. 23 Els òrgans dels sentits .......................................... 23 Adaptacions al medi .................................................. 24 La vida en els arbres i en l’aigua ............................ 24 Mamífers voladors .................................................. 24 La vida sota terra .................................................. 25 Mamífers nocturns ................................................ 25 La convergència evolutiva ...................................... 25 La reproducció ............................................................ 26 La reproducció ovípara .......................................... 26 La reproducció dels marsupials .............................. 26 Els mamífers placentaris ........................................ 27 El dimorfisme sexual .............................................. 27 Monògams i polígams ............................................ 27 Els períodes d’activitat sexual ................................ 28 Grans ventrades i cries úniques ............................ 29 L’alletament ............................................................ 30 Cura de les cries i emancipació .............................. 30 Mamífers solitaris i gregaris .................................. 31 L’alimentació .............................................................. 32 Les dents i la dieta ................................................ 32 Herbívors i omnívors .............................................. 33 Els insectes com a font d’aliments ........................ 33 Mamífers carnívors ................................................ 34 La caça .................................................................. 35
La locomoció .............................................................. 36 Plantígrads i digitígrads .......................................... 36 Els ungulats .......................................................... 36 Artiodàctils i perissodàctils .................................... 37 Les petjades .......................................................... 37 Mamífers saltadors ................................................ 38 Moure’s pels arbres ................................................ 38 Com neden els cetacis? ........................................ 39 Dins i fora de l’aigua .............................................. 39 Volar i planejar ...................................................... 39 Comunicació ................................................................ 40 Els sentits i els senyals visuals .............................. 40 La comunicació química ........................................ 40 La comunicació sonora .......................................... 41 L’ecolocalització .................................................... 42 La comunicació en els cetacis ................................ 43 Com s’orienten els ratpenats .................................. 43 Maniobres d’evasió ................................................ 43 Comportament animal ................................................ 44 Què és l’etologia? .................................................. 44 El festeig ................................................................ 44 Conductes de lluita i accions defensives ................ 45 El comportament territorial .................................... 45 Comportament i jerarquia social ............................ 46 La relació entre cries i adults ................................ 46 L’aprenentatge i la cooperació ................................ 47 Vida intel·ligent: associació d’idees ........................ 47 Migracions i hivernació .............................................. 48 La migració dels grans hervíbors .......................... 48 Les migracions reproductives ................................ 48 La balena gris: una viatgera infatigable .................. 49 La hivernació i la letàrgia ...................................... 49
Mustèlids i vivèrrids .............................................. 73 Insectívors .................................................................. 74 Estils de vida i especialitzacions ............................ 74 Els talps ................................................................ 74 L’almesquera .......................................................... 75 L’eriçó i les musaranyes ........................................ 75 Rosegadors i lagomorfs .............................................. 76 Esquirols i altres mamífers semblants .................... 76 Esquirols voladors .................................................. 76 Rosegadors amb espines ...................................... 77 Els grans rosegadors de l’Amèrica del Sud ............ 77 El castor: un rosegador aquàtic .............................. 77 Llebres i conills ...................................................... 77 Ungulats: artiodàctils i perissodàctils ...................... 78 Els artiodàctils ........................................................ 78 El senglar .............................................................. 78 Els hipopòtams ...................................................... 78 Camells i dromedaris ............................................ 79 Les altes girafes .................................................... 79 Els cérvols: banyes caduques ................................ 80 Els bòvids .............................................................. 80 La zebra ................................................................ 81 El rinoceront i el tapir ............................................ 81 Elefants i damans ...................................................... 82 La unitat familiar .................................................... 82 L’elefant africà ........................................................ 83 L’elefant asiàtic ...................................................... 83 Els damans ............................................................ 83 Desdentats, folidots i tubulidentats .......................... 84 Els desdentats ........................................................ 84 L’ós formiguer gran ................................................ 84 El lent peresós ...................................................... 84 L’armadillo: un mamífer cuirassat .......................... 85 El pangolí i el porc formiguer ................................ 85 Primats ........................................................................ 86 Un grup variat ........................................................ 86 Els prosimis ............................................................ 87 De l’àgil gàlag al lent loris ...................................... 87 El tarser ................................................................ 87 L’antic i el nou món ................................................ 88 Les mones ............................................................ 88 Titís ........................................................................ 88 Mones de nit .......................................................... 88 Una mona nassuda ................................................ 89 Babuins i papions .................................................. 89 Societats de primats .............................................. 89 Els simis més intel·ligents ...................................... 90 Els gibons, grans acròbates .................................... 90 El ximpanzè ............................................................ 90 Orangutans i goril·les ............................................ 91 Altres ordres de mamífers .......................................... 92 Les tupaies o musaranyes arborícoles .................... 92 Els lèmurs voladors ................................................ 92 La membrana planejadora dels lèmurs voladors .... 93 Rates amb trompa .................................................. 93 Índex alfabètic de matèries ........................................ 94
SUMARI
Refugis i construccions .............................................. 50 Nius i teixoneres .................................................... 50 Túnels subterranis .................................................. 50 Dics i preses .......................................................... 51 Ciutats subterrànies .............................................. 51 Els mamífers i l’ésser humà ...................................... 52 Mamífers útils a l’home .......................................... 52 Els mamífers domèstics ........................................ 52 Mamífers sagrats .................................................. 53 Mamífers perjudicials ............................................ 53 L’home com a enemic ............................................ 54 La caça furtiva ...................................................... 54 Els mamífers en la investigació .............................. 54 Protecció i conservació .......................................... 55 Mamífers en perill d’extinció .................................. 55 Ecologia ...................................................................... 56 L’ecosistema .......................................................... 56 La cadena tròfica .................................................. 56 Preses i depredadors .............................................. 56 La repartició de recursos ........................................ 57 Quan la població augmenta .................................... 57 Taxonomia i classificació .......................................... 58 On els podem col·locar? ........................................ 58 Criteris de classificació .......................................... 58 Amb nom i cognoms .............................................. 58 Què és la zoologia? ................................................ 59 Monotremes ................................................................ 60 Covar els ous ........................................................ 60 L’equidna .............................................................. 60 L’ornitorinc ............................................................ 61 Marsupials .................................................................. 62 El marsupi .............................................................. 62 Cangurs i ualabis .................................................... 62 El coala .................................................................. 63 Marsupials arborícoles .......................................... 63 Els opòssums ........................................................ 63 Balenes, dofins, foques i manatís .............................. 64 Cetacis .................................................................. 64 Dofins d’aigua dolça .............................................. 65 Balenes amb barbes .............................................. 65 Sirenis i pinnípedes ................................................ 66 Foques, otàrids i morses ........................................ 67 Ratpenats: mamífers voladors .................................. 68 El vol i l’orientació .................................................. 68 Vida nocturna ........................................................ 68 Colònies de ratpenats ............................................ 68 Els megaquiròpters ................................................ 69 Els microquiròpters ................................................ 69 Carnívors .................................................................... 70 Diversitat ................................................................ 70 La família del llop .................................................. 70 Els felins: grans caçadors ...................................... 71 El lleó, un felí social .............................................. 71 Felins grans i petits ................................................ 71 Les hienes i els óssos ............................................ 72 La família de l’ós rentador ...................................... 72
5
LA REPRODUCCIÓ Com tots els animals, a més de sobreviure, els mamífers busquen deixar descendència per perpetuar l’espècie. El mascle i la femella han d’ajuntar-se perquè pugui produir-se la fecundació de l’òvul per l’espermatozoide, ja que aquesta és interna.
En la majoria de mamífers l’embrió es desenvolupa dins del cos de la mare (són vivípars) i es connecta amb ella a través de la placenta. En canvi, els monotremes ponen ous com els ocells.
DE LA CLOSCA A LA VIDA De tots el mamífers, només els monotremes ponen ous, és a dir, són ovípars. L’ou té una reserva de substàncies nutritives que alimenten l’embrió. És covat durant uns quants dies per la mare (uns deu dies) fins que en surt la cria; aleshores s’alimentarà durant uns quants mesos de la llet de la mare. Les femelles no tenen mugrons. Les glàndules mamàries acaben a l’abdomen, la llet impregna el pelatge i les cries la xuclen. L’embrió es forma dins de l’ou i s’alimenta de les reserves nutritives. Al cap de pocs dies, i sense haver acabat el desenvolupament, que es completarà fora del cos de la mare, trenca la closca.
sac vitel·lí
•
•
al·lantoide embrió
• • closca de l’ou
sac amniòtic
•
ELS MARSUPIALS: UN CAS CURIÓS En els marsupials, tot i que són vivípars, l’embrió roman poc temps en el cos de la mare. Quan neix és molt petit i està poc desenvolupat; per això es dirigeix cap a la bossa o marsupi de la mare, on es quedarà fins que completi la seva formació. De seguida que hi arriba s’agafa al mugró de la mare i no sortirà de la bossa fins que hagin passat uns quants mesos. Un cop acabat el desenvolupament, les cries passen estones fora del marsupi, però encara continuen ficant-s’hi durant un temps, i en el cas dels cangurs fins i tot quan ja tenen una mida considerable.
EN BOSSA O CAU La femella de l’ornitorinc pon d’un a tres ous en un cau i els cova. L’equidna pon un únic ou que covarà dins d’una mena de bossa molt rudimentària que té a la zona ventral del cos.
L’embrió dels grans cangurs quan neix fa uns 18 mil·límetres i pesa 0,8 grams.
LA REPRODUCCIÓ
LA IMPLANTACIÓ RETARDADA
26
Molts cangurs i també altres marsupials es tornen a aparellar poc després del part, però l’ou fecundat queda en estat latent i no progressarà fins que la primera cria deixi d’alletar-se o es mori. És el que es coneix com la implantació retardada.
➜
Les femelles dels cangurs són més petites i en algunes espècies tenen un color diferent, com passa amb el cangur vermell.
Femella de cangur vermell amb la seva cria.
Introducció
CONNECTATS PER LA PLACENTA En els mamífers placentaris, quan l’òvul ha estat fecundat es fixa a la paret de l’úter. Les femelles tenen una placenta a través de la qual el fetus respira i s’alimenta, i a més ajuda a eliminar les deixalles corporals. Un cas curiós és el d’alguns ratpenats: després de l’acoblament, que té lloc a la tardor, els espermatozoides es queden a la matriu de la femella fins que passa l’hivern, quan les condicions són més favorables. Aleshores és quan es produeix la fecundació de l’òvul.
ovari
•
bufeta urinària
•
•
úter
oviducte
úter
Tegument, esquelet i musculatura
• vagina
•
marsupials
•
lactància a
hiv ern
reunió sobre el gel naixement
blastocist en repòs
Poc després del part, els pinnípedes s’aparellen, però l’òvul fecundat no es desenvoluparà fins després de dos o tres mesos quan retornen al mar.
•
Locomoció i comunicació
•
placentaris
r do tar
En alguns mamífers, com les foques, es retarda la implantació de l’embrió fins que les condicions siguin favorables perquè es pugui desenvolupar amb èxit.
implantació
EL DIMORFISME SEXUAL
Comportament, migració i refugis
Mamífers i home
Ecologia i taxonomia
Monotremes i marsupials
Balenes, dofins i foques
Normalment els mascles són més grans i pesats que les femelles, i en molts casos presentes aspectes diferents, de manera que és fàcil reconeixer-los a simple vista, encara que no sempre és així. També poden distingir-se per la coloració, diferent en cada sexe, o per les banyes, ja que en el cas de les femelles no les tenen tan espectaculars com els mascles o, simplement, no en tenen. En l’elefant marí la diferència de mida entre el mascle i la femella és molt gran, a part que el mascle té una protuberància al nas.
Mamífers voladors
Carnívors, insectívors i rosegadors
Ungulats, elefants i desdentats
UN AMB UN? Els mascles d’una bona part dels mamífers reuneixen diverses femelles al seu voltant, és a dir, són polígams. En alguns altres casos, la parella és única (un mascle i una femella), és a dir, són monògams. Generalment la unió no és estable i dura una sola temporada, tot i que sempre hi ha excepcions, com passa amb el castor o el xacal, que poden mantenir la parella durant molt de temps.
Adaptació, reproducció i alimentació
úter
L’úter o matriu és l’òrgan on té lloc el desenvolupament de l’embrió. Tenen formes diferents segons quin sigui el grup de mamífers. Monotremes i marsupials en tenen dos; però els placentaris només un.
➜
es tiu
ovari
•
implantació demorada migració en el mar vagina
deslletament aparellament
canal del part
Òrgans i sistemes
oviducte aver
•
cloaca
• monotremes
prim
ovari
•
•
Generalitats, diversitat i hàbitat
Primats i altres espècies El mascle del mandril, a més de ser més gran que la femella, té uns colors molt vistosos a la cara, que encara són més llampants quan s’enfada.
Índex alfabètic de matèries
La llarga i abundant crinera del mascle fa que es distingeixi fàcilment de la femella.
27
MIGRACIONS I HIBERNACIÓ En certes regions no existeix una gran variació de temperatura al llarg de l’any i sempre hi ha aliment disponible, per la qual cosa els animals que hi viuen acustumen a estar-se tot l’any al mateix lloc. En d’altres zones, per contra, els canvis entre les estacions
UN ANAR I VENIR Segons la quantitat de menjar disponible i les condicions climàtiques, alguns mamífers canvien de residència, i es desplacen milers de quilòmetres a la recerca de llocs més adequats. Després d’uns mesos tornaran al seu lloc d’origen. Molts cetacis, les foques, els otàrids i els grans hervíbors són animals migratoris, i també ho són alguns ratpenats.
Per enfrontar-se a les condicions adverses, cada animal té la seva pròpia estratègia.
➜
són molt acusats i els animals s’hi han d’adaptar. Quan fa molt de fred o l’aliment escasseja, hi ha mamífers que migren, d’altres hivernen, però també n’hi ha que es queden en el seu hàbitat i estan actius tot l’any. BAIXAR DE LES ALTURES Les ovelles, les cabres salvatges, els isards i els cavalls que viuen a les zones muntanyoses, baixen dels cimals quan ve l’hivern. No recorren distàncies gaire grans, sinó que es dirigeixen cap als boscos i prades als vessants baixos de les muntanyes, on la neu no cobreix la vegetació. A la primavera tornaran a pujar als cims. Són les migracions altitudinals.
Els mamífers que resten tot l’any a la mateixa zona són sedentaris.
EL RECORREGUT DELS GRANS HERVÍBORS
MIGRACIONS I HIBERNACIÓ
La falta d’aliment fa que molts grans hervíbors emprenguin la marxa cap a altres llocs. A l’Àfrica, nombrosos ungulats com les zebres i els nyus recorren grans distàncies quan comença l’estació seca, buscant pastures verdes i aigua. Les migracions dels nyus són espectaculars, perquè poden arribar a reunir-se milers de caps. El viatge és ple de perills, i molts animals moriran i no tornaran d’aquesta llarga aventura. Els rens o caribús de Canadà i Alaska a la tardor es dirigeixen en grans bandades cap al sud (de la tundra a les regions boscoses), on fa menys fred i hi ha més menjar. No tornaran fins a la primavera.
48
Els nyus travessen les extenses planúries del Serengueti (Tanzània) seguint les pluges estacionals. Es reuneixen diversos ramats i formen bandades de milers d’animals.
LES MIGRACIONS REPRODUCTIVES Alguns cetacis i foques cada any van a la recerca dels llocs més adequats per tenir les cries i poder reproduir-se. Els otàrids deixaran de nedar per alta mar i aniran cap a les illes de cria. L’ós marí del nord realitza migracions de milers de milles cap a les zones de reproducció, que abandonarà a l’hivern. La balena franca austral freqüenta les aigües polars, plenes de plàncton, i cap a finals d’estiu migra cap a aigües més càlides per tenir la seva cria.
Introducció
LA BALENA GRISA: UNA VIATGERA INFATIGABLE LES MIGRACIONS DE LA BALENA GRISA
Rússia
mar de Bering
A l’octubre les balenes grises deixen les fredes aigües àrtiques, molt riques en plàncton, i emprenen el llarg viatge fins al sud. La destinació final són les costes de Califòrnia, on l’aigua és més càlida. Aquí tindran les cries. Al març emprenen el viatge de tornada a les zones d’alimentació al pol nord, al qual tardaran gairebé tres mesos a arribar. Viatgen acompanyades dels balenons, que han nascut durant la seva estada a les aigües càlides.
TEMPS PER HIBERNAR Alaska
Hi ha mamífers que, quan fa molt de fred, hibernen, com ho fan els lirons, les marmotes, els eriçons, l’equidna i molts ratpenats. Quan les temperatures baixen, i els dies es fan més curts i l’aliment comença a escassejar, aleshores es preparen per hibernar. Durant aquest temps s’alimenten del greix acumulat a la tardor. La temperatura corporal baixa fins a prop dels zero graus, gairebé no es mouen, el cor batega lentament i totes les funcions vitals es redueixen. Poden despertar de tant en tant.
golf d’Alaska
oceà Pacífic
Canadà
golf de Califòrinia
Tegument, esquelet i musculatura
Òrgans i sistemes
Adaptació, reproducció i alimentació
Locomoció i comunicació
Comportament, migració i refugis
Estats Units
Mèxic
Generalitats, diversitat i hàbitat
rutes de migració
Mamífers i home
zones d’alimentació a l’estiu
Ecologia i taxonomia
zones d’alimentació a l’hivern
L’esquirol del Pedregal viu als boscos, i d’octubre a maig hiberna al seu cau, però abans emmagatzema menjar per quan es desperti a la primavera.
En les seves migracions, la balena grisa recorre més de 10.000 km només en el viatge d’anada.
LA LETÀRGIA Alguns mamífers, com per exemple els óssos o els teixons, dormen durant una gran part de l’hivern, però la seva temperatura corporal no és tan baixa. No passen per una veritable hibernació; més aviat entren en un estat de letàrgia, del qual poden despertar-se fàcilment. Entre l’estiu i la tardor, l’ós bru menja molt per acumular una gran quantitat de greix al seu cos, que el nodrirà durant l’hivern. Es desperta unes quantes vegades de la seva letàrgia. Durant aquest període neixen els petits, però no sortiran del cau fins a la primavera. La marmota pot hibernar fins i tot durant més de set mesos. A la tardor no para de menjar i s’engreixa molt. Es la seva reserva de menjar per a l’hivern.
Monotremes i marsupials
Balenes, dofins i foques
Mamífers voladors
Carnívors, insectívors i rosegadors
Ungulats, elefants i desdentats
Primats i altres espècies
En arribar l’hivern, l’ós es refugia en una cova.
Índex alfabètic de matèries
49
ELS CARNÍVORS Són depredadors terrestres amb dents incisives petites i punxegudes, i ullals grans i corbs. Les dents carnisseres són tallants i especialment esmolades en els felins, però les espècies omnívores i vegetarianes –com els óssos, els óssos rentadors i els pandes– no
les tenen tan desenvolupades. La majoria són nocturns o surten al capvespre. La vista, sobretot en els felins, l’olfacte i l’oïda són extraordinaris. Tenen glàndules que segreguen substàncies oloroses, que fan servir per marcar el territori i comunicar-se.
UN MÓN DE DIVERSITAT Els carnívors ocupen gairebé tots els ambients i es troben a tot el món, llevat de l’Antàrtida. Viuen als deserts, les grans estepes, els boscos, el gel àrtic i la gèlida tundra. N’hi ha d’arborícoles, i d’altres que estan lligats als ambients aquàtics, però també n’hi ha molts de terrestres. Alguns són petits, com la mostela, d’altres són grans, com l’ós polar, que fa una mida de 3 metres i pesa 180 quilos, és a dir, 25.000 vegades més que una mostela!
El llop és el més gran dels cànids. Aquest bonic animal ha estat protagonista de contes, mites i llegendes des de temps molt remots.
La guineu és oportunista i no desaprofita cap recurs: petits mamífers, invertebrats, peixos, fruits, carronya o deixalles dels abocadors. Freqüenta els voltants de les zones habitades, ja que hi troba menjar fàcil.
LES SET FAMÍLIES DE CARNÍVORS Cànids
gos, guineu, llop, dingo, xacal
Fèlids
gat, serval, ocelot, caracal, puma, lleopard, jaguar, tigre, lleó, guepard
Úrsids
ós, panda gegant*
Prociònids
panda petit*, ós rentador, coatí, kinkajú, bassarisc
Vivèrrids
geneta, civeta, mangosta, fossa, suricata
Mustèlids
fagina, turó, fura, ermini, mostela, visó, mart, turó ratllat africà, mofeta, teixó, ratel, llúdria
Hiènids
hiena, llop de terra
* La classificació dels pandes pot variar segons els autors.
ELS CARNÍVORS
LA FAMÍLIA DEL LLOP
70
Aquesta família és originària de l’Amèrica del Nord, però es va dispersar per tot el món ja fa molt de temps. Són animals bastant peluts, amb potes, cua i orelles llargues. Tenen una oïda i sobretot un olfacte, excel·lents. La majoria són socials, però alguns, com el llop, poden ser socials o solitaris. El llop, avantpassat del gos domèstic, és el més gran de la família i ha estat molt perseguit. Quan cacen en grup poden abatre grans preses, com cérvols o rens. Són digitígrads. Els gossos, les guineus, els coiots i els xacals també pertanyen a aquesta família. A les praderies i estepes sud-americanes hi viu el llop de crinera. Té unes potes increïblement llargues i el pèl del clatell i les espatlles de color negre, igual que la part inferior de les potes.
➜
El crit més conegut de llops i coiots és l’udol, encara que el seu repertori de sons és més gran.
Introducció
ELS FELINS: GRAN CAÇADORS El lleopard, viu a les sabanes i selves d’Àfrica i Àsia.
El jaguar, en canvi, viu a les selves i només el trobem al continent americà.
Elegants, silenciosos i àgils, la majoria dels felins són solitaris i nocturns. Poden ser des dels gats salvatges d’una mica més de 5 quilos de pes fins al més gran dels felins, el tigre, que pot passar dels 260 kg i fer més de 2 metres i mig de llarg. Alguns, com el puma, tenen el color uniforme, però molts altres tenen ratlles o taques en el seu bell pelatge. El linx i el caracal tenen un floc de pèls negres a la punta de les orelles. Hi ha espècies que són exclusives de l’Àsia, com el tigre o la pantera nebulosa; d’altres només les podem trobar a Amèrica, com el puma o el jaguar. Àfrica és la llar del lleó, el guepard i el lleopard, però també n’hi ha a l’Àsia. A Europa el linx i el gat salvatge són els representants d’aquest ordre, però no són exclusius d’aquest continent.
Tant el jaguar com el lleopard tenen un pelatge groguenc amb taques negres, però viuen en continents diferents i les taques del pelatge no són iguals.
EL LLEÓ, UN FELÍ SOCIAL
Generalitats, diversitat i hàbitat
Tegument, esquelet i musculatura
Òrgans i sistemes
Adaptació, reproducció i alimentació
Locomoció i comunicació
Comportament, migració i refugis
El lleó és l’únic felí que viu en bandades formades per diverses femelles i els seus cadells i el mascle dominant, tot i que de vegades també hi ha algun mascle jove. El lleó sempre és el primer a menjar, encara que hagin estat les lleones les que han caçat la presa. De vegades diversos mascles viuen junts una temporada. El lleó marca els límits del seu territori amb rugits i marques d’orina, i també fa rondes pels seus dominis.
Mamífers i home
Ecologia i taxonomia
FELINS GRANS I PETITS Hi ha una gran varietat de gats salvatges, de la mida d’un gat domèstic, o una mica més grans com el gat salvatge, el gat pescador, l’ocelot, el caracal o el serval. D’una mida més gran tenim el linx i el puma. Després vénen els grans felins, com el jaguar, el lleopard, el guepard, el lleó i el majestuós tigre. Els grans felins no saben roncar, només rugeixen.
Monotremes i marsupials
La pantera negra en realitat és un lleopard, però les taques només es veuen a contrallum i de prop.
LES UNGLES Les esmolades ungles dels carnívors poden ser fixes, com en els cànids; retràctils, com en gairebé tots els felins, i semiretràctils, com en el guepard o la geneta.
Quan ataquen o es defensen, els felins treuen les ungles, que normalment tenen amagades.
➜
La majoria de felins tenen la cara arrodonida, les orelles punxegudes, les dents carnisseres ben esmolades i uns bigotis molt llargs i sensibles.
Balenes, dofins i foques
Mamífers voladors
Carnívors, insectívors i rosegadors
Ungulats, elefants i desdentats
Primats i altres espècies
Índex alfabètic de matèries
El puma és el felí americà més gran. Viu als boscos, les estepes i els deserts.
71
bàsic dels
Des d’un ratpenat, que pesa pocs grams, fins a la balena blava, que pot arribar a pesar 150 tones, els mamífers han conquerit la terra, l’aigua, l’aire i fins i tot el subsòl. Aquest atles permet aprofundir, de manera amena, en el coneixement d’aquests singulars animals vertebrats que, des de la seva aparició, fa uns 195 milions d’anys, s’han estès per tot el planeta, fins i tot en els deserts més càlids i les gèlides zones polars. A través d’unes imatges atractives, i d’una manera sintètica però no pas menys profunda, s’il·lustren les característiques que distingeixen a més de 4.300 espècies de mamífers que hi ha al món.
ISBN: 978-84-342-2952-5
www.parramon.com
Altres títols: ■ Anatomia ■ Zoologia ■ Astronomia ■ Tecnologia ■ Biologia ■ Geografia física ■ Botànica ■ Fòssils i minerals ■ Matemàtiques ■ Física i química ■ Ecologia ■ Fisiologia ■ Història universal ■ Religions ■ Història de l’art ■ Exploraciones i descobriments ■ Filosofia ■ Música ■ Literatura ■ Aigua ■ Política
atles bàsic dels mamífers
atles mamífers
a
atles mamífers bàsic dels