Atles bàsic de Política - Català by Daniel Solé

atles política Aquest Atles de la política presenta d’una forma clara i accessible una visió general de les diverses institucions, organitzacions i manifestacions socials i individuals que determinen la vida dels estats i dels ciutadans, i que constitueixen l’activitat de la política. Des de la polis grega fins a les modernes democràcies, aquesta obra és una magnífica guia del pensament, la filosofia, els moviments i les revolucions que al llarg de la història han donat lloc a les diverses formes de govern.

www.parramon.com

Altres títols: ■ Anatomia ■ Zoologia ■ Astronomia ■ Tecnologia ■ Biologia ■ Geografia física ■ Botànica ■ Fòssils i minerals ■ Matemàtiques ■ Física i química ■ Ecologia ■ Fisiologia ■ Història universal ■ Religions ■ Història de l’art ■ Exploracions i descobertes ■ Filosofia ■ Música ■ Literatura ■ Aigua ■ Mamífers

atles bàsic de política

bàsic de

atles bàsic de política

SUMARI

Introducció .................................................................... 6

LA POLÍTICA La política .................................................................... 10 Les finalitats de la política ...................................... 10 Política i moral ........................................................ 11 L’estudi de la política .............................................. 11 Filosofia i ciència política ........................................ 12 L’origen dels conflictes socials ................................ 13 El poder ........................................................................ 14 Poder polític, econòmic i cultural ............................ 14 Autoritat .................................................................. 15 Legitimitat .............................................................. 15 La guerra ...................................................................... 16 La naturalesa de la guerra ...................................... 16 Les causes de la guerra .......................................... 16 Els tipus de guerra .................................................. 17 La guerra i la tecnologia.......................................... 17 La pau .......................................................................... 18 Guerra, absència de guerra i pau ............................ 18 Pensar en la pau .................................................... 19 El camí per la pau .................................................. 19 El pacifisme ............................................................ 19 Sistemes polítics: règims primaris i sistemes clàssics ...................................................... 20 Societats tribals ...................................................... 20 Teocràcia ................................................................ 20 Els imperis .............................................................. 21 Les monarquies ...................................................... 21 La polis grega ........................................................ 21 El sistema feudal .................................................... 21 Sistemes polítics moderns .......................................... 22 Absolutisme ............................................................ 22 El dret diví .............................................................. 22 El Rei Sol ................................................................ 23 El contracte social .................................................. 23 Despotisme il·lustrat................................................ 23 Dictadura ................................................................ 24 Dictadura del proletariat .......................................... 24 Democràcia ............................................................ 24 Democràcia orgànica i democràcia popular ............ 25 Monarquia parlamentària ........................................ 25 República ................................................................ 25 L’estat .......................................................................... 26 La sobirania ............................................................ 26 Sobre els orígens de l’estat .................................... 26 Origen de l’estat modern ........................................ 26 Estat i govern .......................................................... 26 L’ús legítim de la força ............................................ 27 El desenvolupament de l’estat nació ...................... 27 Autonomia .............................................................. 28 Estat absolutista i estat liberal ................................ 28 Estat de benestar .................................................... 29 Les finalitats de l’estat ............................................ 29 Nacionalisme .......................................................... 29

Participació política .................................................... 30 Els ciutadans en la vida política .............................. 30 Dimensions de la participació.................................. 30 Participació política institucional i no institucional .. 31 Participació i cultura polítiques ................................ 31 Revolució i canvi polític .............................................. 32 Causes de les revolucions ...................................... 32 Etapes d’una revolució ............................................ 32 Revolució “des de dalt” .......................................... 33 Revolució i progrés.................................................. 33 Revolució i democràcia............................................ 33 FORMES DE PENSAR LA POLÍTICA .............................. 34 Liberalisme .................................................................. 34 Principi econòmic del liberalisme ............................ 34 El progrés com a meta ............................................ 34 Objectius liberals .................................................... 34 Els liberals i els límits de la llibertat ........................ 35 Característiques generals del liberalisme ................ 35 El millor govern ...................................................... 35 El neoliberalisme .................................................... 35 Conservadorisme ........................................................ 36 El pensament conservador ...................................... 36 La mentalitat conservadora .................................... 36 Els valors morals .................................................... 37 Neoconservadorisme .............................................. 37 Socialisme i comunisme.............................................. 38 Orígens del socialisme ............................................ 38 La dictadura del proletariat...................................... 38 Reformistes i revolucionaris .................................... 39 El socialisme “real” ................................................ 39 Problemes contemporanis ...................................... 39 Les guerres insurgents a l’Amèrica Central ............ 39 Anarquisme .................................................................. 40 Anarquia.................................................................. 40 L’estat .................................................................... 40 L’organització social ................................................ 40 Acció directa .......................................................... 40 Anarquisme i democràcia ........................................ 41 Anarcosindicalisme ................................................ 41 El feixisme i el nazisme .............................................. 42 El feixisme .............................................................. 42 Feixisme italià ........................................................ 42 Nazisme .................................................................. 43 L’holocaust .............................................................. 43 Els grups paramilitars.............................................. 43 Dictadures .................................................................... 44 Característiques bàsiques de la dictadura .............. 44 El principi de la força .............................................. 44 Totalitarisme............................................................ 44 Autoritarisme .......................................................... 45 Mobilització de masses .......................................... 45 Les transicions polítiques .......................................... 46 El canvi polític ........................................................ 46 Concepte i naturalesa de la transició política .......... 46

SISTEMES DE GOVERN, PARTITS POLÍTICS I ELECCIONS Els sistems de govern.................................................. 50 Sistemes i formes de govern .................................. 50 Sistemes totalitaris i autoritaris .............................. 51 Sistemes democràtics ............................................ 52 Oligarquia i anarquisme .......................................... 52 Populisme i règims militars .................................... 53 Presidencialisme.......................................................... 54 El poder del president ............................................ 54 Presidencialisme i separació de poders .................. 54 L’executiu monista .................................................. 55 El neopresidencialisme............................................ 55 Parlamentarisme.......................................................... 56 Característiques, avantatges i desavantatges .......... 56 L’equilibri de poders ................................................ 57 El sufragi universal.................................................. 57 Sistemes mixtos .......................................................... 58 Semipresidencialisme.............................................. 58 La doble confiança i la cohabitació.......................... 59 Moció de censura.................................................... 59 Jerarquització ministerial ........................................ 59 Els partits polítics ........................................................ 60 Definició i funcions.................................................. 60 Partits de comitè i partits d’aparell .......................... 60 La piràmide organitzativa ........................................ 61 Partits electorals de masses.................................... 61 Funció dels partits .................................................. 61 Composició i finançament ...................................... 62 Els partits polítics i la dona...................................... 62 Els sistemes de partit .............................................. 63 Crisi del sistema de partit........................................ 63 Les eleccions................................................................ 64 Sufragi universal .................................................... 64 Sistemes electorals ................................................ 65 La majoria absoluta ................................................ 65 Sistema de representació proporcional.................... 65 ESTRUCTURES DE GOVERN I ACTORS POLÍTICS La divisió de poders .................................................... 66 El pes del sufragi universal...................................... 66 Tensió de poders .................................................... 66 Els tres poders i els mitjans de comunicació .......... 67 Altres factors de control i equilibri .......................... 67

El poder legislatiu ........................................................ 68 El parlament............................................................ 68 Composició i funció de les assemblees .................. 68 El parlament bicameral............................................ 69 El poder executiu ........................................................ 70 Funcions de l’executiu ............................................ 70 Executiu i govern .................................................... 70 Tipus d’executiu ...................................................... 71 El poder judicial .......................................................... 72 L’estat de dret ........................................................ 72 Estructura del poder judicial .................................... 72 El jurat popular........................................................ 73 Composició dels tribunals........................................ 73 La constitució.......................................................... 73 Els servidors públics.................................................... 74 Administració pública .............................................. 74 El funcionariat ........................................................ 74 Administracions territorials i no territorials .............. 75 El govern electrònic ................................................ 75 Les forces armades .................................................... 76 Control civil de les forces armades.......................... 76 Objecció de consciència .......................................... 77 Les missions de les forces armades........................ 77 Els grups de pressió .................................................... 78 Moviments socials .................................................. 78 Grups corporatius.................................................... 79 Els mitjans de comunicació i l’opinió pública............ 80 El quart poder.......................................................... 80 Funció dels medis i l’opinió pública ........................ 81 Les noves tecnologies ............................................ 81 LA POLÍTICA MUNDIAL Política internacional: relació entre els estats .......... 82 El sistema internacional .......................................... 82 Actors internacionals .............................................. 83 Unilateralisme i multilateralisme.............................. 83 El poble global: relacions entre societats .................. 84 La globalització ...................................................... 84 Els perills de la globalització.................................... 84 Drets humans fonamentals...................................... 84 Medi ambient i pandèmies ...................................... 85 Nova conflictivitat global ............................................ 86 La seguretat internacional ...................................... 86 Seguretat i política exterior...................................... 86 Terrorisme .............................................................. 86 Crim organitzat transnacional.................................. 87 Proliferació nuclear.................................................. 87 La interdependència econòmica ................................ 88 El món del comerç .................................................. 88 La competència entre els estats.............................. 88 Inversió i flux de capital .......................................... 88 Multinacionals i comerç just .................................... 89 Glossari ........................................................................ 90 Declaració Universal dels Drets Humans.................... 92 Índex alfabètic de matèries ........................................ 94

SUMARI

Diàleg i pacte .......................................................... 46 Els actors de la transició ........................................ 47 El principi de la incertesa ........................................ 47 Causes del canvi .................................................... 47 L’espectre polític.......................................................... 48 Tipus d’espectre...................................................... 48 L’espectre de les democràcies parlamentàries ........ 48 Esquerra.................................................................. 49 Dreta ...................................................................... 49 Centre .................................................................... 49

L’ESTAT El concepte d’estat designa la forma d’organització juridicopolítica més estesa avui dia. Neix a Europa en el segle XVI alhora que la idea de sobirania, i representa la creació d’una autoritat permanent i pública que domina, per l’interès general, un espai territorial

tancat i les persones que hi viuen. L’estat posseeix el màxim control dels recursos i la legitimitat de l’ús de la força dins d’aquest territori.

CONCEPTE I NATURALESA El concepte d’estat és fonamental per entendre com s’organitza políticament qualsevol societat, des de les més primitives fins als nostres dies. Hi ha una sèrie de característiques comunes a tots els estats: un territori geogràficament definit, com un conjunt de ciutadans, i amb una autoritat que està per sobre de tots els ciutadans i que és l’única legalment autoritzada per utilitzar la força dins de les fronteres. No hi ha cap autoritat que creï estats; els estats són fruit d’un procés polític i social que la majoria de les vegades implica un cert grau de violència.

LA SOBIRANIA L’estat té el màxim control sobre els recursos naturals i l’ús de la força dins d’un territori. L’estat, per tant, és vist com un sobirà dins del seu territori. Externament també és sobirà:

l’estat és reconegut per altres estats com un membre de la comunitat internacional amb els mateixos drets i obligacions.

Després de quatre segles de colonització portuguesa, Timor Oriental va aconseguir la independència l’any 1975, encara que va ser envaït per Indonèsia. El maig del 2002 va assolir la independència definitiva.

Les antigues ciutats estat gregues són les precursores del concepte d’estat. En la fotografia, l’actual ciutat d’Atenes, amb l’Acròpoli al fons.

ESTAT I GOVERN La idea d’estat inclou la definició de certs interessos permanents de la societat com la independència i l’autonomia. Al contrari, un govern es limita a la direcció del procés polític en un moment específic de la història d’un país.

SOBRE ELS ORÍGENS DE L’ESTAT Per alguns pensadors, l’origen de l’estat és a prop de l’any 500 aC, amb l’aparició de la ciutat estat grega (la polis); però allà no hi havia una idea de separació de poders (p. ex., en executiu, legislatiu i judicial), ni una concepció de societat civil separada de l’estat. A l’edat mitjana hi havia certs conceptes

de ciutadania i d’un conjunt de lleis que regulaven la vida civil, però no hi havia aparegut la paraula “estat”, i el feudalisme feia difícil mantenir territoris agrupats de manera permanent. Els orígens més concrets de l’estat els podem trobar al segle XVI.

L’ESTAT

ORIGEN DE L’ESTAT MODERN

L’origen de l’estat modern se situa al segle XVI, i el principal promotor resideix en el pensament del filòsof italià Maquiavel. La definició d’estat que defensa aquest pensador és la combinació de poble, govern i territori. Aquesta és la definició d’un estat nació, com els Estats Units, França, Mèxic

i el Japó. Hi ha estats que s’organitzen de manera diferent, però amb variacions molt grans pel que fa a les mides i al poder. Pràcticament tot el planeta està organitzat en formes estatals, i les nacions que no en tenen, aspiren a tenir-ne.

El Vaticà (la plaça de Sant Pere, a la imatge) és l’estat més petit del món.

Introducció

L’ÚS LEGÍTIM DE LA FORÇA

Política i poder

La creació de l’estat significa la fi d’un “estat de naturalesa” on cada individu es val de la seva pròpia força per defensar-se. Que hi hagi un estat representa que alguns individus han decidit obeir a d’altres, i que reconeixen que aquesta organització social anomenada estat és la que té el dret exclusiu a usar la força per fer complir les lleis. La majoria dels estats busca que la població reconegui i accepti el dret exclusiu de l’estat a usar la força, és a dir, busca legitimitat sobre el monopoli de l’ús de la força.

Guerra i pau

Sistemes polítics

L’Estat Soldats de la República Popular de la Xina, un estat socialista que camina cap al capitalisme econòmic.

Parlament d’Hongria, a Budapest. Després de diversos intents d’allunyar-se de l’òrbita soviètica, Hongria va tornar a celebrar eleccions lliures multipartidistes l’any 1990.

Participació i canvi

EL LEVIATHAN Thomas Hobbes va escriure un dels llibres més influents en la història de la política: el Leviathan (1651). Hobbes assenyala que per superar les contínues guerres civils és necessari crear un poder sobirà fort per damunt els individus: és el poder de l’estat (el Leviathan).

A les universitats medievals del segle XII, els grups d’estudiants que procedien de la mateixa regió i parlaven la mateixa llengua eren definits com a nacions.

Transició i espectre polític

EL DESENVOLUPAMENT DE L’ESTAT NACIÓ La identificació de la nació amb l’estat va ser el resultat d’un canvi en el tipus de legitimitat que buscaven les institucions polítiques de l’estat, és a dir, un canvi en la manera en què les institucions polítiques buscaven ser acceptades per la societat. La legitimitat ja no seria un producte de la voluntat popular. L’ideal de la sobirania assentada en el poble, que està en la base de la democràcia, es va tornar un ideal nacionalista quan es va identificar el conjunt dels ciutadans amb la nació.

Pensar en la política

Sistemes de govern

Seu del Consell d’Europa a Brussel·les durant les sessions d’admissió de Bulgària i Romania (desembre del 2006).

Partits polítics i eleccions

Estructures de govern

El poble kurd és un bon exemple de nació sense estat.

MAPA DELS ESTATS UNITS

Actors polítics Maine

Washington Montana

••

Dakota del Nord

Minnesota

Nova York

Wisconsin Oregon

Dakota del Sud

Idaho

Michigan

Wyoming Nebraska

Indiana Illinois

Nevada Utah

Colorado

Kansas

• • •

Pennsilvània

Ohio

Iowa

Missouri

• ••

Virgínia de l’Oest Virgínia

Nova Hampshire Vermont Massachusetts Rhode Island Connecticut Nova Jersey Delaware Maryland

Kentucky Carolina del Nord

Califòrnia

Tennessee Arizona

Oklahoma

Arkansas Alabama

Nou Mèxic

Carolina del Sud Geòrgia

Mississipí Texas

La influència de la globalització econòmica i de les organitzacions polítiques internacionals (com la Unió Europea) han generat que avui els estats siguin més dèbils a l’hora de defensar la seva sobirania econòmica i territorial.

Louisiana

Florida

Alaska

Hawaii

Els Estats Units estan constituïts per 50 estats (48 antics, més Alaska i Hawaii) i un districte federal (Columbia, que acull la capital del país, Washington).

NACIÓ La paraula prové del llatí natio, que deriva del verb néixer, nasci, per la qual cosa el terme s’utilitza per anomenar a les persones que han nascut en un mateix lloc. A partir del segle XVI el terme “nació” s’aplica a la població d’un estat i esdevé un sinònim de poble.

Política internacional

El poble global

Glossari

Índex alfabètic de matèries

L’ESPECTRE POLÍTIC Les diverses forces i tendències que intervenen i influeixen en el joc polític segons certs eixos conceptuals i actituds, determinats per creences religioses o conviccions ideològiques, constitueixen en

conjunt l’“espectre polític” d’una societat. El mapa més comú que visualitza l’acció política i social en les democràcies occidentals és el definit per l’eix esquerra-dreta.

TIPUS D’ESPECTRE L’espectre polític forma una ordenació visual de grups o organitzacions polítiques condicionada per factors històrics, socials, religiosos i pel sistema de partits vigent. En conseqüència, hi ha nombrosos espectres polítics que responen a la gamma de valors i creences d’una societat. A l’Iran islàmic, per exemple, l’espectre polític està determinat per la intervenció més o menys intensa del clero en el govern, mentre que a l’antiga Iugoslàvia ho estava pel nacionalisme dels serbis, bosnians i croates.

A la mort de Tito les diverses nacionalitats que integraven l’antiga Iugoslàvia van sorgir de forma explosiva, i van generar un sagnant enfrontament entre les repúbliques i ètnies.

L’Iran és una república islàmica constitucional, la vida i govern de la qual es basen en els principis religiosos.

L’ESPECTRE DE LES DEMOCRÀCIES PARLAMENTÀRIES A Occident, l’espectre polític de les democràcies parlamentàries està polaritzat per grups que, segons el seu posicionament amb relació a les qüestions socials, econòmiques, religioses i ètiques, es defineixen com d’esquerra i dreta. L’eix que formen un i altre grup, entre els quals hi ha d’haver el grup del centre, és determinat per diversos factors, com el grau de participació del govern en l’economia nacional o en el camp de l’ètica individual; la prioritat de la llibertat o de la igualtat; la responsabilitat de l’estat en la sanitat pública i en les pensions, etc.

L’ESPECTRE POLÍTIC

L’esclavitud va determinar l’espectre polític dels Estats Units en el segle XIX.

El congrés dels Estats Units (a dalt, l’interior; a la dreta, l’emblemàtic Capitoli) acull els debats dels dos grans partits del país: l’un conservador i l’altre progressista.

A LA DRETA I A LA SINISTRA L’aplicació dels termes “dreta” i “esquerra” per definir una filiació política es va originar en l’Assemblea francesa de 1790, arran de la posició que ocupaven en un costat i en l’altre del president, els aristòcrates i els membres del “tercer estat” (burgesos i camperols). Els primers, a la dreta, eren defensors de l’antic règim i representaven el sector conservador, i els altres, a l’esquerra, eren els opositors i constituïen l’ala radical o revolucionària.

Introducció

L’ESPECTRE POLÍTIC Política i poder

Esquerra

Centre

Dreta

Corrents ideològics representats per

• el socialisme

• els socialdemòcrates

• la socialdemocràcia

• el centredreta

• la democràcia cristiana, que defineix els valors i la moral cristiana

• el comunisme

• els democratacristians

• el liberalisme igualitari

• els liberals

• l’anarquisme • moviments socials que abracen els grups antiglobalització, ecologistes, feministes, okupes, pacifistes, sindicalistes i punks, entre d’altres.

• el liberalisme • l’extrema dreta, feixista o nacionalista, caracteritzada generalment pel racisme, antisemitisme, integrisme religiós, nacionalisme i antiliberalisme

Sistemes polítics

L’Estat

Participació i canvi

ESQUERRA En l’espectre polític l’esquerra constitueix aquest segment social l’acció política del qual està orientada a aconseguir la igualtat i la justícia social i la llibertat individual, i en la defensa i potenciació dels valors col·lectius d’una societat laica, igualitària i universalment solidària. En el marc de les democràcies liberals occidentals, l’espectre de l’esquerra abraça des de l’esquerra moderada, representada pels partits socialdemòcrates, fins a l’extrema esquerra o esquerra revolucionària, integrada per partits que propugnen reformes radicals del sistema social, polític, econòmic a fi d’aconseguir el control dels mitjans de producció i una distribució equitativa de la riquesa.

Guerra i pau

Pensar en la política

Transició i espectre polític

La porta de Brandenburg, a Berlín, va representar durant dècades la frontera entre un país democràtic i una dictadura.

En la dècada de 1970 es va definir com “eurocomunisme” la tendència dels partits comunistes que buscaven la seva inserció en les democràcies liberals i la seva independència de l’ortodòxia comunista soviètica.

Sistemes de govern

Partits polítics i eleccions

DRETA En l’espectre polític, s’anomena dreta el sector que té uns grups d’acció política que estan situats en posicions conservadores. Dins de l’arc de la dreta, els grups liberals advoquen prioritàriament per la llibertat del mercat i pels valors i els drets individuals, i els conservadors i tradicionalistes pel manteniment de l’ordre establert i per la defensa i preservació de la moral religiosa i els valors tradicionals.

La Cambra dels Comuns del Regne Unit (aquí la veiem en un gravat de principis del segle XIX) acull partits d’un ampli espectre.

CENTRE Es tracta del segment de partits que, en l’espectre polític, se situen entre els partits de l’esquerra i la dreta. Segons la proximitat a un o altre formen el centreesquerra i el centredreta. Constitueixen grups d’ideologia difusa que van adquirir rellevància des que, després de la caiguda del mur de Berlín, la confrontació entre esquerra i dreta es va suavitzar. Es reconeixen del centreesquerre els partits socialdemòcrates i de centredreta els democratacristians i els liberals.

El dinamisme dels avenços i canvis socials i econòmics ha obligat els partits conservadors a prescindir de la seva identificació. Només el Partit Conservador britànic manté el seu nom. El canadenc es fa dir contradictòriament Partit Conservador i Progressista. Fins i tot en els països més avançats, els drets i la consideració de la dona estan molt per sota dels de l’home.

Estructures de govern

Actors polítics

Política internacional

El poble global

Glossari

Índex alfabètic de matèries

EL PODER EXECUTIU El poder executiu constitueix la representació més tradicional i emblemàtica del poder i l’autoritat estatal. La seva evolució és paral·lela a les transformacions que les formes polítiques i les formes de l’estat han

experimentat al llarg de la història. En el marc de qualsevol sistema de govern contemporani, l’executiu és el principal impulsor de les decisions polítiques estatals.

FUNCIONS DE L’EXECUTIU L’executiu és un dels tres poders, juntament al legislatiu i el judicial, en què es divideix el poder de l’estat i contitueix el nucli històric principal de l’activitat política. En els estats contemporanis, l’executiu ocupa el lloc central de l’activitat política en ser l’encarregat d’intervenir en el procés d’elaboració de les decisions polítiques i la seva aplicació. En aquest sentit, en els règims democràtics, la funció de l’executiu és la de concebre i executar polítiques generals de l’estat d’acord amb la voluntat popular, de la qual és un dels garants, fer complir les lleis, representar la nació i ocupar-se de les relacions exteriors.

LA PEPA I EL GOVERN A Espanya, en la Constitució de Cadis de 1812, popularment coneguda com la Pepa per haver estat proclamada el dia de Sant Josep, el govern és el conjunt orgànic i funcional de l’estat i també el conjunt orgànic de l’executiu.

El president de la república portuguesa Jorge Sampaio (entre 1996 i 2006) en una visita de l’estat a Bèlgica, juntament amb la reina Paola i el rei Albert.

La Constitució Francesa de 1791, la primera sorgida de la Revolució, reconeix el rei i els seus ministres com a executors de la voluntat popular, que està representada per l’assemblea legislativa.

EXECUTIU I GOVERN En un sentit ampli, la paraula “govern” designa el conjunt dels poders públics (executiu, legislatiu i judicial), i en un sentit més restringit s’identifica amb l’executiu. D’acord amb aquesta noció, el govern és un complex d’òrgans institucionals i administratius que dirigeix l’executiu de l’estat. Aquest executiu és l’equip format pel president de la república, els vicepresidents i ministres, que formen el gabinet o consell de ministres. En els sistemes parlamentaris (república o monarquia constitucional), el president o el rei, com a caps d’estat, formen part de l’executiu, però no formen part del govern.

EL PODER EXECUTIU

Frontis de la “Constitució política de la monarquia espanyola”, de 1812.

«El rei regna, però no governa», va sentenciar l’any 1834 el polític francès Adolphe Thier per explicar el paper del cap de l’estat en un sistema parlamentari.

Oli que representa l’arribada del monarca francès Louis-Philippee I –el darrer rei de França– en visita oficial al castell de Windsor (Anglaterra), l’octubre de 1844.

Introducció

TIPUS D’EXECUTIU

Política i poder

Segons els sistemes de govern hi ha dues menes d’executiu. En els sistemes parlamentaris i semipresidencials, l’executiu és dual, i en els sistemes presidencials, monista. L’executiu dual consta de dues institucions, el govern, presidit per un dels seus membres (president de govern o primer ministre) i encarregat de concebre, impulsar i coordinar les decisions polítiques i dirigir els serveis administratius, i la supremacia de l’estat, que compleix amb una funció cerimonial i representativa de l’estat i que és ocupada per un president electiu o un monarca hereditari. En els models semipresidencials, el cap de l’estat desenvolupa un paper més efectiu, ja que té facultats per dissoldre el Parlament i de nomenar o de destituir el primer ministre.

Guerra i pau

Sistemes polítics

L’Estat

El president francès François Mitterand (1916-1996) va tenir diversos primers ministres.

Participació i canvi

EXECUTIU MONISTA Margaret Thatcher, l’única dona britànica que ha estat primer ministre. El seu llarg mandat (1979-1990) va tenir seguidors fervents i grans detractors.

L’executiu monista, propi dels sistemes presidencials, està format per la presidència de la república com a institució única. El president, generalment escollit per sufragi universal directe per un mandat temporal establert per la constitució, reuneix els atributs efectius i simbòlics de la comunitat política. Té la facultat de nomenar i destituir els seus ministres i secretaris, en els quals delega determinades funcions, i que no estableixen un òrgan col·legiat de govern.

EL SENAT CONTRA EL PRESIDENT La majoria republicana encapçalada pel senador Bob Dole (1923) que va dominar el senat nord-americà va aconseguir bloquejar la legislació proposada pel president Bill Clinton (1946), i li va impedir durant el seu primer mandat (1992-1996) realitzar canvis legislatius. Aquest fet va posar de relleu les grans tensions que es verifiquen entre els poders de l’estat en un règim parlamentari presidencialista, com l’establert als Estats Units.

Pensar en la política

Transició i espectre polític

Sistemes de govern

Partits polítics i eleccions

Estructures de govern

Montesquieu (1689-1755) va definir en l’obra De l’esperit de les lleis (1748) a l’executiu anglès com la puissance exécutrice en els assumptes de política interior i exterior.

Actors polítics

Els presidents dels Estats Units (a la fotografia, Bill Clinton al costat del senador Bob Dole, assegut) són un exemple del sistema presidencialista.

Política internacional

El poble global

L’EXECUTIU DE CONSENS El poder executiu de l’estat democràtic és, en termes generals, l’encarregat de desenvolupar una de les tres facultats i funcions fonamentals que corresponen a l’àmbit de les decisions polítiques. Això representa l’existència d’un consens d’equilibri de poder, que no es produeix en els règims totalitaris o autoritaris. En aquests règims, el poder executiu actua de manera autàrquica i al marge de qualsevol mena de limitació jurídica o legal. El consens d’equilibri al qual arriben les forces polítiques en l’estat democràtic és a l’origen de les variants que determinen els sitemes de govern.

Glossari

El model d’executiu presidencialista o neopresidencialista és, per Karl Loewenstein, una forma d’absolutisme disfressat amb elements democràtics. A l’Amèrica Llatina, el president és el centre del poder polític i el factor que uneix a la nació.

Índex alfabètic de matèries

www.parramon.com

atles bàsic de política

bàsic de

atles bàsic de política