18:57
Página 1
el meu primer atles
el meu primer atles
23/2/07
Amb aquest llibre assistirem a l’extraordinari espectacle de foc dels volcans, sobrevolarem muntanyes elevades i, lliscant per les glaceres, arribarem a unes valls increïbles i als rius que les travessen. Buscarem aigua als deserts i ens endinsarem en coves fantàstiques. Ens submergirem en la profunditat dels oceans i, a cavall d’un núvol, arribarem a terra ferma de la mà de la pluja o la neu.
ALTRES TÍTOLS • L’univers • Les plantes • Els animals vertebrats • La vida • Els animals invertebrats • El cos humà
ISBN 978-84-342-2962-4
,!7II4D4-ccjgce!
el meu primer atles
Terra
La
N O
E
S
La Terra
Coberta La terra.qxd
ELS SECRETS DE CASA NOSTRA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA RETRATS DEL PLANETA BLAU Tot i que surt afavorida en els mapes, sempre deformem la imatge de la Terra i l’omplim de línies per saber on som. ORIGEN I HISTÒRIA HI HAVIA UNA VEGADA… La Terra té tants anys que no els podem comptar amb tots els dits de la mà... 4.500 milions d’anys! ESTRUCTURA INTERNA VIATGE AL CENTRE DEL NOSTRE PLANETA Malgrat que vivim a la Terra, només la coneixem superficialment. Però tenim pistes per conèixer-la en profunditat. TECTÒNICA DE PLAQUES EL VALS DELS CONTINENTS La Terra és una mena de trencacloques i les peces són les plaques tectòniques, que no paren de moure’s i de xocar les unes amb les altres. TERRATRÈMOLS I TSUNAMIS QUAN LA TERRA TREMOLA Si sentim que el planeta tremola no és pel fred sinó per l’energia que s’allibera quan les plaques xoquen. VOLCANS SENYALS DE FUM I LAVA N’hi ha de tranquils i també d’explosius, però tots ens fan saber que la Terra treballa sense parar i, fins i tot, esbufega. MUNTANYES, PLECS I FALLES LA MUNTANYA MÀGICA No apareixen per art de màgia sinó després de molt esforç per plegar i trencar les roques. EROSIÓ, SEDIMENTACIÓ I SÒLS EL QUE S’ENDUEN EL VENT I L’AIGUA L’aigua i el vent treballen lentament i sense descans per construir valls, monuments de roca i deserts. MINERALS I ROQUES A LES PARETS I ALS ANELLS Si investiguem les roques que ens envolten a casa, trobarem moltes roques i minerals amagats. CICLE DE L’AIGUA LES VOLTES QUE FA L’AIGUA L’aigua que bevem és tan viatgera que ja ha recorregut molts cops mars, núvols, rius, muntanyes i, fins i tot, animals.
8
10
12
14
16
18
20
22
24
26
RIUS, LLACS I GLACERES AIGÜES TURBULENTES I CALMES Les lentes glaceres es transformen en rius impetuosos que recorren les muntanyes fins a arribar tranquils als llacs i als mars. MARS I OCEANS EL GRAN BLAU Malgrat que no hem tocat amb els peus el fons dels oceans, sabem que s’hi amaguen muntanyes, volcans i congostos submarins. MÓN SUBTERRANI A SOTA DELS PEUS En el subsòl, a més del metro, hi podem trobar coves, fonts d’aigua calenta, molta aigua... i, fins i tot, llocs per viure! ATMOSFERA A CEL OBERT Si l’atmosfera no existís, a les nits passaríem molt de fred i de dia hauríem de fer servir un protector solar com a mínim de factor 1.000. NÚVOLS, TEMPESTES I VENT PLOU, PLOU A més de dibuixar formes curioses en la imaginació, els núvols porten neu, llamps, pluja i també l’arc de Sant Martí. PREVISIÓ DEL TEMPS BUFANDA O BANYADOR? Per saber si farà bo per jugar a l’aire lliure podem mirar un mapa del temps o aprendre els mètodes populars. CLIMA LA VOLTA AL MÓN AMB UN TERMÒMETRE Cada racó de la Terra té un clima diferent, malgrat que en el passat potser no tenia res a veure amb el d’ara. CATÀSTROFES NATURALS ENTRE POC I MASSA Vents que arrenquen arbres, pluges que fan sortir els rius de mare, mesos sense ni una sola gota d’aigua... són catàstrofes inevitables. ENERGIA I RECURSOS NATURALS A LA RECERCA DEL TRESOR Amb els tresors de la Terra construïm cases, viatgem i també juguem. Però si els malgastem, ben aviat s’acabaran. PAISATGES ESCULTURES DE LA TERRA Són escultures de roca tallades per l’aigua, el vent i els humans. Després es cobreixen amb boscos, conreus i pobles.
28
30
32
34
36
38
40
42
44
46
Volcans
18
a v a l i m u f e d s l Senya s i ha erupcion H . s o s a g i a lsa lav són la Terra expu però d’altres n ; a ts u q ta s iu n c a i lc s o o s. en bosc Es formen v ixer noves ille que destrueix s rè a te p n a le n io fa v i s rrestre volcànique en escorça te ix e u tr s n o c , tranquil·les
TIPUS D’ERUPCIONS 2
PELEÀ
Menys explosiu
Més explosiu
1
VULCANIÀ
Santa Helena (Estats Units). En l’erupció del 1980 un núvol de cendra va assolar els boscos i va fer que el cel s’enfosquís.
Cinturó de Foc. Els volcans més explosius són al Pacífic i formen el “Cinturó de Foc”, que coincideix amb les zones de destrucció de les plaques.
ESTROMBOLIÀ
HAWAIÀ
VOLCANS PER A TOTS ELS GUSTOS Hi ha molts tipus de volcans: depèn de la forma i del tipus d’erupcions que tinguin. N’hi ha en forma de con i d’altres d’aplanats perquè la lava surt per les fissures. La majoria de volcans són submarins i no els veiem perquè són
1. Explosives. Expulsen lava pastosa, trossos de roca i gasos amb molta violència. Formen volcans alts i amb pendents forts. 2. No explosives. Són tranquil·les, amb lava molt fluida i pocs gasos. Formen volcans baixos amb pendents suaus.
enmig dels oceans, a les dorsals, on són els responsables de la construcció d’escorça oceànica nova. La resta de volcans es concentra allà on xoquen les plaques, tot i que també n’hi ha alguns enmig de les plaques.
19
GASOS els principals són vapor d’aigua, diòxid de carboni i diòxid de sofre
CRÀTER és per on el volcà expulsa la lava, els gasos i els piroclasts PIROCLASTS és el material sòlid que llença un volcà; segons la mida, rep el nom de cendres, lapil·li o bombes
LAVA és el material líquid que surt en una erupció volcànica CON VOLCÀNIC es forma per l’acumulació del material expulsat per les erupcions
XEMENEIA és el conducte que uneix el cràter amb la cambra magmàtica CAMBRA MAGMÀTICA és el lloc on s’acumula el magma abans d’una erupció
Volcans fèrtils. Les terres volcàniques són molt fèrtils. És per això que hi sol haver molta vegetació prop dels volcans.
MAGMA és roca fosa amb gasos i algunes roques sòlides
ELS MÉS ALTS • Volcà inactiu més alt: Cerro Aconcagua (Argentina): 6.960 metres. • Volcà actiu més alt: Ojos del Salado (Xile): 6.887 metres. • Volcà més alt des de la base: Mauna Loa (Hawaii): 9.000 metres (5.000 sota el mar).
Cicle de l’aigua
26
te. viar d’aspec n a c e d i n ’s ent de moure tjar ràpidam ieta, no para ia u v q t o in P lt . o a d m la s rra. o conge L’aigua é com a vapor ar o sota la te , m a , id a u rr q lí te , ta e n ir ça per a Es prese s i es despla y n ’a d rs e il o trigar m
a f e u q s e t l o v s e L
QUANT DE TEMPS PASSA UNA GOTA D’AIGUA VIATJANT? L’aigua circula a través de diverses capes de la Terra: l’atmosfera, la litosfera i la hidrosfera. Sobre la superfície es mou ràpidament però sota terra canvia molt lentament. Canvia d’estat i circula per influència del clima, el relleu, els tipus de roca, la vegetació i l’activitat humana.
Aigua que salta. El Salt de l’Àngel, a Veneçuela, és la cascada més alta del món. Fa 978 metres!
RIUS 12-20 dies LLACS 1-100 anys
ATMOSFERA 10 dies
AIGUA SUBTERRÀNIA 300 anys OCEANS 3.000 anys
MOLTA MÉS AIGUA SALADA QUE DOLÇA Aigua salada
Mars i oceans
Aigua dolça
Glaceres i casquets polars Aigua subterrània Llacs i rius Atmosfera Biosfera
96 % 3 % 1% 0,01 % 0,001 % 0,0001 %
27
UN RECURS MAL REPARTIT Una persona fa servir, com a mínim, 50 litres d’aigua per dia. No obstant això, a Etiòpia amb prou feines poden utilitzar 1 litre per persona.
l’aigua EL MOTOR DEL CICLE DE L’AIGUA El Sol és la font d’energia principal que mou i transforma l’aigua. Amb la seva escalfor evapora l’aigua dels oceans, l’aire carregat de vapor viatja cap al continent elevant-se, aleshores es refreda i amb l’ajut de la gravetat cau en forma de pluja, neu o calamarsa, i torna novament al mar.
L’aigua que hi ha al nostre cos també ha recorregut aquest cicle. CICLE DE L’AIGUA 1. Evaporació. L’aigua líquida es transforma en vapor i l’aire es torna humit. 2. Condensació. El vapor es transforma en gotes d’aigua líquida i forma núvols. 3. Transpiració. Les plantes absorbeixen
aigua per les arrels i l’expulsen en forma de vapor per les fulles. 4. Infiltració. L’aigua penetra pels porus del sòl i es transforma en aigua subterrània. 5. Vessament. És l’aigua que no s’infiltra i que corre des de les zones altes fins a les més baixes.
2
1 5
3
4 5
Previsió del temps
38
? r o d a y n a b o a d Bufan
irar arc podem m p l a r a g ju a s er anar ersones gran bon temps p p rà s fa le à a r m e ta d n i o pregu Per saber s s dels diaris ic g lò ro o te e els mapes m s. redir el temp que saben p
ENNUVOLAT BOIRA
NEU TEMPESTA
CALAMARSA CEL CLAR
PLUJA
COBERT ENNUVOLAT
XÀFEC BOIRINA
ESTAT DE LA MAR
VELOCITAT DEL VENT
PLUGIM
Satèl·lits meteorològics. Els satèl·lits com el Meteosat o l’Instat ens envien imatges que serveixen per predir el temps atmosfèric.
LA METEOROLOGIA Quan parlem de la previsió del temps ens referim al temps atmosfèric, és a dir, si plourà, nevarà o farà calor d’aquí a unes hores o uns dies. La ciència que s’encarrega de fer aquestes previsions és la meteorologia i estudia les imatges dels satèl·lits i les dades de les estacions meteorològiques. Amb tota aquesta informació es fa una predicció de l’evolució dels núvols, els vents i la temperatura, però no sempre s’encerta perquè el temps és molt sensible a qualsevol canvi inesperat.
SABER POPULAR Predir el temps és important per a la pesca i els conreus, per això hi ha mètodes populars molt antics.
39 B
Mapa de pressió atmosfèrica. A partir d’aquests mapes es fan els del temps.
A BORRASQUES són zones on la pressió és baixa i fa mal temps ANTICICLÓ són zones on la pressió és alta i fa bon temps
FRONT CÀLID l’aire calent empeny el fred i es formen pluges febles però continuades
8
7
FRONT FRED l’aire fred empeny el calent i es produeixen fortes tempestes 4 2
5
ESTACIÓ METEOROLÒGICA (alçada del terra: 1,5m) 1. De color blanc. Per reflectir la llum. 2. Parets de persiana. Perquè no hi entrin els rajos del sol i estigui ventilada. 3. Sobre l’herba i lluny dels edificis. 4. Termòmetre. Mesura la temperatura de l’ambient. 5. Baròmetre. Mesura la pressió atmosfèrica. 6. Higròmetre. Mesura la humitat de l’aire. 7. Penell. Marca la direcció del vent. 8. Anemòmetre. Mesura la velocitat del vent. 9. Pluviòmetre. Mesura la quantitat de pluja caiguda.
6
1
9
3
18:57
Página 1
el meu primer atles
el meu primer atles
23/2/07
Amb aquest llibre assistirem a l’extraordinari espectacle de foc dels volcans, sobrevolarem muntanyes elevades i, lliscant per les glaceres, arribarem a unes valls increïbles i als rius que les travessen. Buscarem aigua als deserts i ens endinsarem en coves fantàstiques. Ens submergirem en la profunditat dels oceans i, a cavall d’un núvol, arribarem a terra ferma de la mà de la pluja o la neu.
ALTRES TÍTOLS • L’univers • Les plantes • Els animals vertebrats • La vida • Els animals invertebrats • El cos humà
ISBN 978-84-342-2962-4
,!7II4D4-ccjgce!
el meu primer atles
Terra
La
N O
E
S
La Terra
Coberta La terra.qxd