Hi ha més d’un milió tres-centes mil espècies diferents d’animals que viuen a tots els racons del planeta. Trobem animals al mar a qualsevol profunditat, també en aigües dolces i a terra ferma, des dels deserts càlids fins a les selves més impenetrables, o les grutes més profundes. Aquest Atles ens acosta aquesta diversitat fantàstica i ens mostra detalls sorprenents de
GRAN ATLES dels GRAN ATLES DELS ANIMALS
la seva anatomia, fisiologia i comportament.
GRAN ATLES dels
Altres títols Gran Atles del Cos Humà Gran Atles del Cosmos Gran Atles de la Terra
ISBN: 978-84-342-3224-2
,!7II4D4-cdccec!
www.parramon.com
GA ANIMALES 01-05.qxd
12/11/08
06:27
Página 4
GRAN ATLES DELS ANIMALS
EL REGNE ANIMAL 6 Característiques i varietat Per terra, mar i aire 8 Anatomia Interioritats 10 Reproducció Sexualitat animal 12 Alimentació Menjar o ser menjat 14 Sentits i comunicació Llenguatge sense paraules 16
4
ELS INVERTEBRATS 18 Generalitats Animals sense columna 20 Esponges, cnidaris i equinoderms No som bilaterals 22 Anèl·lids i platihelmints Cucs 24 Mol·luscos Amb la casa a l’esquena 26 Aranyes i escorpins De vuit grapes 28 Crustacis Delícies marines 30 Insectes Dos, quatre, sis 32 Centenars i milers 34
GA ANIMALES 01-05.qxd
12/11/08
06:27
Página 5
SUMARI
ELS VERTEBRATS 36 Característiques generals Què és un vertebrat? 38 Peixos Món submarí 40 Peixos en miniatura 42 Grans depredadors 44 Tot os 46 Amfibis Doble vida 48 Capgrossos 50 Amb cua i sense cua 52 Rèptils Dominant la terra 54 Rèptils amb armadura 56 Supervivents 58 Sempre arrossegant-se 60 Rèptils molt voraços 62 Ocells Solcant el cel 64 Ous i nius 66 No podem volar! 68 Del cel a l’aigua 70 Depredadors de l’aire 72 Terra endins 74 Mamífers Així són els mamífers 76 Ou i bossa 78 Cosmopolites i estranys 80 Volar en la foscor 82 Peülles i trompes 84 Sempre a l’aigua 86 Hàbils caçadors 88 Els més propers 90 Glossari 92 Índex alfabètic 94
5
GA ANIMALES 18-27.qxd
12/11/08
06:39
Pรกgina 18
1
2
3
4
5
6
GA ANIMALES 18-27.qxd
12/11/08
06:39
Página 19
Els invertebrats ls animals se solen dividir en dos grans grups: vertebrats i invertebrats. Els primers presenten columna vertebral, mentre que els segons no en tenen.
E
7
El grup dels invertebrats no és una categoria sistemàtica, ja que inclou animals tan diferents com poden ser esponges, meduses, cucs, pops, aranyes, escarabats o estrelles de mar.
1. Els esculls de corall amagen multitud d'espècies marines.
El cos dels invertebrats és tou, tot i que algunes espècies tenen closca. Poden viure a l’aigua, a terra –a sobre o a sota– o parasitar uns altres animals. La majoria passa per una fase de larva aquàtica abans d’arribar a adults.
2. Un grup de formigues teixidores cusen diverses fulles entre si.
Els invertebrats més simples són les esponges, que no tenen òrgans interns ni teixits. Els d’aspecte vermiforme, com els cucs plans o els anèl·lids, ja disposen d’autèntics teixits i òrgans, tot i que força rudimentaris. Un grup molt conegut d’invertebrats és el dels mol·luscos, al qual pertanyen, per exemple, els cargols, les navalles i els pops. Gairebé tots tenen closca, que pot ser d’una sola peça o amb dues valves. A més, presenten una espècie d’embut, el sifó, pel qual expulsen els productes de rebuig, els ous o la tinta (si en tenen). Els artròpodes són el grup més nombrós. Inclou animals tan familiars com les aranyes, les papallones o els crancs. Tenen el cos format per segments i protegit per un esquelet extern. Cada segment sol portar un parell d’apèndixs formats per diverses peces que s’articulen entre si. Alguns dels apèndixs serveixen per alimentar-se, uns altres són sensorials i d’altres funcionen com a potes per desplaçar-se.
3. Les papallones pertanyen a l'ordre dels lepidòpters. 4. El cos de les meduses és gairebé transparent. 5. Els aliments preferits de les estrelles de mar són les ostres i els musclos. 6. Els tentacles dels cefalòpodes tenen ventoses. 7. Les aranyes injecten el verí a través dels quelícers. 8. La cua dels escorpins té un agulló molt verinós.
Webs d’interès http://encina.pntic.mec.es/~nmeb0 000/ http://www.terra.es/personal/covied o/invert.htm
8
http://marenostrum.org/vidamarina/ animalia/invertebrados/
19
GA ANIMALES 46-55.qxd
12/11/08
08:05
Página 46
ELS VERTEBRATS
Tot os ls peixos ossis són els més nombrosos, de manera que no resulta estrany trobar-hi tota la gamma de formes i colors que puguem imaginar. N’hi ha molts que viuen al mar, i uns altres a les aigües continentals. Alguns són capaços de passar de l’aigua salada a l’aigua dolça (o a la inversa), com l’anguila, el salmó o l’esturió.
E
Trets distintius L’esquelet dels peixos ossis és, com indica el nom, d’os; la majoria té bufeta natatòria. Escates. Les escates solen ser ben visibles i no en tots els peixos són iguals. Alguns, com els joells, no en tenen.
■ El peix espàtula i el seu parent, l’esturió, són els únics peixos ossis amb un esquelet cartilaginós. En lloc d’escates tenen plaques.
vèrtebres dorsals amb hematospina i neurospina
Les escates dels peixos ossis no són com les dels taurons.
Radis. Poden ser simples o ramificats. Aletes ventrals. Poden estar col·locades per davant, per darrere o a la mateixa alçada que les pectorals, segons les diferents espècies.
radis espinosos
crani
Els ous de l’esturió són el que anomenem caviar. costelles
Les brànquies dels peixos ossis estan cobertes per l’opercle.
radis de l’aleta pectoral radis branquioestegals ■ Esquelet d’un peix ossi.
46
radis de l’aleta pelviana
GA ANIMALES 46-55.qxd
12/11/08
08:05
Página 47
PEIXOS
Esquerrans o dretans Els peixos plans són bentònics. La part del cos que toca al fons sol ser blanca. La cara que queda cap amunt, on hi ha els dos ulls, és acolorida. En la bruixa és el costat esquerre i en el llenguado és el dret.
Metamorfosi de les anguiles L’anguila viu al riu, però va cap al mar dels Sargassos, a l’Atlàntic, per pondre-hi els ous; després, morirà. Metamorfosi. Al principi, els corrents arrosseguen la larva. A poc a poc, el seu aspecte canvia. Quan arribarà al riu, remuntarà el corrent, ja transformada en angula. Passat un temps, es convertirà en anguila adulta.
El lluç El lluç és un peix marí, molt voraç, amb les dents esmolades i gairebé un metre de llargada o més. Nocturn. Durant el dia s’està en aigües profundes i de nit puja cap a la superfície a la recerca de calamars, sardines i altres peixos.
■ El guppy és un peix petit d'aigua dolça amb l'aletes dorsal i caudal molt vistoses.
La carpa La carpa, com d’altres peixos d’aigua dolça com el barb o el silur, té barbes sensorials al voltant de la boca. Omnívora. Menja tant plantes aquàtiques com invertebrats. El seu parent, la carpa daurada, es pot veure sovint als aquaris. Agafar aire. Quan hi ha poc oxigen a l’aigua, no és estrany veure-les a la superfície, obrint i tancant la boca per respirar.
Peso pesado El pez luna mide unos tresmetrosde largo y pesa alrededor de los 1.400 kg. ¿Sabías que puede poner tres millones de huevos cada vez?
■ El peix lluna pot fer més de 2 metres de llargada i passar dels 1.400 quilos.
EL CELACANT radis tous
Bancos de peces Hay peces que, como los arenques, se reúnen a cientos, miles o millones, formando grandes cardúmenes.
vèrtebres caudals amb hematospina i neurospina
És un peix molt antic que es creia extingit fins que, a l’inici del segle XX, se’n va trobar un. Té les aletes parells lobulades amb els radis de cartílag. És un peix gros, de més de dos metres i mig, que pesa entre 80 i 90 quilos.
radis de l’aleta anal
47
GA ANIMALES 66-75.qxd
12/11/08
08:08
Página 74
ELS VERTEBRATS
Terra endins més dels ocells que no volen, dels rapinyaires i dels ocells aquàtics, hi ha moltes més espècies d’ocells. N’hi ha de molt ben adaptats a la vida arborícola, com els picots o els raspinells; d’altres passen més temps a l’aire que a terra, com els falciots, i n’hi ha que no volen gens bé, com les guatlles.
A
Els ocells canten per defensar el territori, atraure la parella i comunicar-se entre ells.
Entre els passeriformes es troben els ocells de cant més melodiós.
Els ocells que viuen als arbres tenen urpes corbes i robustes.
74
■ El faisà daurat mascle té una cua llarga i un plomatge molt vistós.
Gal·liformes
Passeriformes
Els faisans, els paons, les guatlles, les pintades i les perdius no volen gens bé. Gairebé sempre estan a terra, només quan se senten en perill fugen volant. La majoria pon els ous al terra; els pollets són molt precoços. Esperons. Els mascles d’aquests ocells tenen un o més esperons a les potes. Perdiu blanca. El seu plomatge canvia de color segons les estacions, cosa que li permet passar sempre desapercebuda. És marró grisenc a l’estiu i blanc a l’hivern.
■ El gaig emet molts sons diferents i pot imitar els d’altres ocells i animals.
És l’ordre més nombrós. Alguns dels més coneguts són el caragolet, el pardal, la cuereta, la merla, el rossinyol, el pit-roig, la garsa i el corb. Destaquen per l’habilitat per aferrar-se a les branques, encara que siguin fines, i pel cant harmoniós. Corbs i altres parents. Corbs, gralles, gaigs i garses són ocells molt curiosos i intel·ligents. Mengen fruits i també ous, animals o carronya.
GA ANIMALES 66-75.qxd
12/11/08
08:08
Página 75
OCELLS
Lloros Lloros, papagais, cacatues, periquitos… formen una família d’ocells molt coneguda. Tenen un bec, fort i corbat, molt característic. Traça per grimpar. Tenen quatre dits a les potes, dos dirigits cap endavant i dos cap enrere, de manera que es poden subjectar molt bé a branques i pals. Tenen molta traça per enfilar-se i manipular l’aliment amb les potes i amb ajuda del bec. Plomatge. Són ocells de colors vius, amb plomes verdes, vermelles, grogues i blaves molt llampants. Socials. Gairebé tots viuen en bandades, de vegades molt nombroses.
XERRAIRES Alguns lloros són capaços de parlar. El lloro de clatell daurat i el lloro gris són els més xerraires. Imiten amb facilitat un gran nombre de sons i poden aprendre moltes paraules.
El ràpid falciot Sabies que el falciot s’alimenta mentre vola? Té les potes tan curtes que li és difícil caminar, per això passa gairebé tot el temps a l’aire i es posa al terra ben poques vegades.
Botxí septentrional El botxí septentrional s’alimenta de petits rosegadors, insectes, granotes o sargantanes. Té el curiós costum de clavar les preses en espines o punxes.
periquito australià
cacatua
Atracció Les garses se senten atretes pels objectes brillants. Els agafen sempre que poden i els amaguen després en algun lloc. Són ocells molt intel·ligents.
guacamai
75
Hi ha més d’un milió tres-centes mil espècies diferents d’animals que viuen a tots els racons del planeta. Trobem animals al mar a qualsevol profunditat, també en aigües dolces i a terra ferma, des dels deserts càlids fins a les selves més impenetrables, o les grutes més profundes. Aquest Atles ens acosta aquesta diversitat fantàstica i ens mostra detalls sorprenents de
GRAN ATLES dels GRAN ATLES DELS ANIMALS
la seva anatomia, fisiologia i comportament.
GRAN ATLES dels
Altres títols Gran Atles del Cos Humà Gran Atles del Cosmos Gran Atles de la Terra
ISBN: 978-84-342-3224-2
,!7II4D4-cdccec!
www.parramon.com