GRAN ATLES de
Aquest Atles aborda l’estructura, la formació i l’evolució de la Terra, el tercer planeta del sistema solar els seus orígens ens ajudarà a comprendre les característiques i les transformacions que experimenten els elements que componen el paisatge. Per la seva concepció, la presentació dels temes i la riquesa de les il·lustracions, el Gran Atles de la Terra constitueix una eina de gran valor per als joves estudiants.
GRAN ATLES de
LATERRA Altres títols Gran Atles del Cos Humà Gran Atles del Cosmos Gran Atles dels Animals
ISBN: 978-84-342-3226-6
,!7II4D4-cdccgg!
www.parramon.com
GRAN ATLES DE LA TERRA
i l’únic en què es coneix l’existència de vida. Conèixer
LATERRA
GA TIERRA 01-05.qxd
4/2/09
18:31
Página 4
GRAN ATLES DE LA TERRA
HISTÒRIA I ESTRUCTURA 6 Història de la Terra El rellotge del temps 8 Estructura de la Terra Com una ceba 10 Representacions de la Terra Art terraqüi 12 Els mapes Retrats i radiografies 14 El cicle de les roques Reciclatge de les roques 16 Els minerals Minerals pertot arreu 18 Els fòssils Pistes del passat 20 Principis de la geologia Detectius de la Terra 22
4
UN PLANETA ACTIU 24 Deriva continental El gran trencaclosques 26 Tectònica de plaques La cinta transportadora 28 Volcans Des del més profund 30 Terratrèmols i tsunamis Sacsejades terrestres 32 Plecs i falles Sense cosir ni planxar 34 Les muntanyes Acaronant el cel 36 Alteració i sòls Allò que trepitgem 38 Món subterrani El magatzem d’aigua 40 Els rius Aigua que corre 42 Deltes, estuaris, llacs i aiguamolls Aigües tranquil·les 44 Glaceres Camins de gel 46 Les costes Onades escultores 48 El fons oceànic Al fons del mar 50 Deserts Sorra, cactus i roques 52 Moviments de vessant Pedra va! 54
GA TIERRA 01-05.qxd
4/2/09
12:51
Página 5
SUMARI
CLIMA I AMBIENT 56 El clima Fred o calor? 58 Tipus de clima De l’equador als pols 60 Predicció meteorològica Quin temps farà? 62 El cicle de l’aigua Aigua pertot arreu 64 Corrents oceànics El Niño i La Niña 66 L’atmosfera Blau cel 68 Núvols Boles de cotó fluix 70 Tempestes Llamps i trons! 72 Neu i calamarsa Blanca i freda 74 Vent Bufa, Èol! 76 Huracans i tornados La vàlvula d’escapament 78 Sequeres i inundacions Entre poc i massa 80 Contaminació Impacte en l’ambient 82 Canvi climàtic S’escalfa o es refreda? 84 Fonts d’energia Quanta energia! 86 Combustibles fòssils Energia solar fossilitzada 88 Els residus Escombraries útils 90 Glossari 92 Índex alfabètic 94
5
GA TIERRA 32-39.qxd
4/2/09
13:02
Página 32
UN PLANETA ACTIU
Sacsejades terrestres ls terratrèmols i els tsunamis són unes altres conseqüències del moviment de les plaques tectòniques i de la formació de les muntanyes. Des de fa milers d’anys se n’estudia l’origen i la intensitat de les erupcions amb l’objectiu de preveure-les i evitar catàstrofes, però fins ara només s’ha aconseguit de definir-ne les àrees de risc. En resultar impossible detectar-los amb l’anticipació suficient, a les àrees afectades es construeixen edificis a prova de tremolors.
E
La mitologia japonesa explica que els terratrèmols es produeixen quan un enorme peix gat, anomenat Namazu, mou la cua des de les profunditats de la Terra.
Terratrèmols Els terratrèmols són vibracions de la Terra que alliberen una enorme quantitat d’energia en molt poc temps. Aquesta energia es transmet a través de les ones sísmiques que es propaguen des de l’origen del sisme a l’interior de la Terra, anomenat focus o hipocentre. El punt que està just a sobre del focus a la superfície terrestre s’anomena epicentre. L’origen d’un terratrèmol pot ser molt divers i es localitza a: Falles: el fregament produït durant el desplaçament dels blocs en qualsevol tipus de falla origina terratrèmols. Es ones P o primàries
ones S o secundàries
ones superficials
localitzen als límits de plaques divergents i transformants. Zones de subducció: són els terratrèmols de més magnitud i es produeixen per la fricció entre la placa que s’enfonsa i la superior. N’hi ha de superficials i de profunds. Volcans: abans d’una erupció volcànica, els sismògrafs poden detectar petits terratrèmols causats per la pressió exercida pels gasos durant l’ascens del magma.
Tipus d’ones
L’estudi de les ones sísmiques és important per tal de determinar la magnitud i la localització dels terratrèmols; aquesta àrea del coneixement rep el nom de sismologia. Ones superficials: Es divideixen en dos tipus: ■ Rayleigh. ■ Love. Ones internes: ■ Ones P o primàries: ones compressives, són més ràpides i de menor amplitud que les Love secundàries. ■ Ones S o secundàries: ones transversals.
Rayleigh
■ Tipus d’ones.
32
GA TIERRA 32-39.qxd
4/2/09
13:02
Página 33
TERRATRÈMOLS I TSUNAMIS
Les mesures dels sismes
TERRATRÈMOLS HISTÒRICS Data
Lloc
Magnitud
856 1556 1755 1868 1906
Damghan (Iran) Shensi (Xina) Lisboa (Portugal) Perú (Xile) San Francisco (EUA)
9 7.8
1926
Kanto (Japó)
7.9
1960 1985
Valdivia (Xile) Ciutat de Mèxic
9.5 8
2004
Sumatra (Indonèsia)
9.1
Danys 200.000 morts 830.000 morts Acompanyat d’un tsunami i un incendi Acompanyat de tsunamis Hi hagué un desplaçament horitzontal de les falles de més de 5 metres Va destruir gran part de Tòquio, es van produir 88 incendis que es van propagar amb un tifó Afectà les costes de Japó, Filipines i Hawai 420 edificis van quedar destruïts i 3.124 molt afectats Tsunamis que van afectar gairebé totes les costes de l’oceà Índic
Des del principi del segle XIX s’empren dues escales: Escala de Mercali: escala d’intensitat. Es basa en els efectes o danys que provoca el terratrèmol. S’expressa en nombres romans de l’I al XII. Escala de Richter: escala de magnitud. Mesura l’energia alliberada, per a la qual cosa utilitza la mida de les ones sísmiques. Es numera del 00 al 10. És l’escala que es fa servir actualment.
■ Mapa dels terratrèmols.
divergents transformants convergents
tsunami nivell del mar
■ Danys provocats per terratrèmols de diferent intensitat.
Localització dels terratrèmols Epicentre: el primer lloc on es manifesta el terratrèmol. Focus o hipocentre: lloc d’origen del terratrèmol. ■ Zona de Benioff o zona sísmica que s’estén per sota d’una fosa oceànica.
falla
Tsunamis Els tsunamis o maremots són ones gegantines que es produeixen quan l’epicentre dels terratrèmols està a sota del mar. Les ones es propaguen a través de l’aigua i atenyen la costa en forma d’enormes ones que inunden gran part de la costa i destrueixen tot el que troben al seu pas.
terratrèmols: superficials intermedis profunds
33
GA TIERRA 40-47.qxd
4/2/09
13:04
Página 46
UN PLANETA ACTIU
Camins de gel ctualment les glaceres cobreixen un 10 % de la superfície terrestre, tot i que la major part d’aquest gel no forma llengües glacials, sinó que s’acumula als casquets polars, a Groenlàndia i a l’Antàrtida. El gel flueix per zones muntanyoses de latituds mitjanes esculpint valls i dipositant roques triturades. Gràcies a les antigues roques glacials, sabem que la Terra va viure períodes més freds, amb més glaceres.
A
La porció d’un iceberg que pot veure’s per damunt de la superfície del mar representa només la vuitena part del total; la resta de l’iceberg està submergida. La glacera Kangerdlugssuaq, a Groenlàndia, és una de les més ràpides del món i recorre uns 14 quilòmetres per any.
46
Glaceres Les glaceres són masses gruixudes de gel que es formen en zones en què cau més neu per any de la que es fon a . l’estiu. La neu es compacta i torna a cristal·litzar formant una capa gruixuda de gel. L’acumulació de gel i els pendents pronunciats afavoreixen que el gel
flueixi lentament i que es formin les llengües glacials. Les glaceres que no avancen s’anomenen casquets glacials.
■ Estructura d’una glacera.
circs
llengua glacial aigua de desglaç morrenes
Transformadors de paisatges Les glaceres tenen una enorme capacitat erosiva. Per una banda, mitjançant l’“arrencada” remouen fragments de roques, mentre que mitjançant l’“abrasió” molen, poleixen
i formen estries a les roques. Les glaceres transformen el paisatge erosionant el llit de les valls, arrossegant roques i sediments i dipositant aquests materials al llarg del seu recorregut. ■ Els icebergs són fragments de gel que provenen de la fragmentació d’una glacera quan arriba al mar o del desglaç d’un casquet polar.
GA TIERRA 40-47.qxd
4/2/09
13:04
Página 47
GLACERES
Dipòsits glacials Les glaceres originen dos tipus de dipòsits característics que es transformen en roques. Till o fang glacial: material dipositat pel gel que es transforma en til·lites. El till més característic és la morrena. Esllavissades glacials estratificades: sediments dipositats en els llacs glacials, formats pel desglaç. Amb la litificació es transformen en unes roques anomenades varves glacials.
horn
Transformació de la neu en gel glacial La transformació de la neu en gel en modifica les característiques físiques. Amb l’augment de la pressió, el gel flueix com si fos un líquid. floc de neu ■ La glacera Malaspina (Alaska) supera els 2.000 quilòmetres de longitud, cosa que la converteix en una de les més grans del món. La més gran és l’Antàrtida, amb 13 milions de quilòmetres quadrats de gel.
neu granular
arestes vall penjada
neu congesta gel glacial
Quan el gel es retira vall en U ■ Desaparició d’una glacera.
Morrenes Laterals: materials que la glacera arrenca dels laterals de la vall i que es dipositen en ambdós costats. Centrals: es formen quan dues llengües glacials s’ajunten i les seves morrenes laterals queden al mig de la nova glacera. Terminals: sediments que empeny la glacera i que es dipositen al seu davant. De fons: dipòsits que carrega la glacera i que, quan aquesta es fon, es dipositen a la llera.
Moltes glaceres han desaparegut o han disminuït a causa dels canvis climàtics o de la deriva dels continents. Els rastres que deixen les glaceres són característics i permeten de reconstruir la història climàtica de nombrosos indrets. Horn : cim esmolat que es va formar entre diverses glaceres. Vall en U: forma típica de les valls glacials. Arestes: elevacions escarpades entre dues valls glacials. Vall penjada: en retirar-se la glacera, les antigues valls tributàries queden per damunt de la vall principal. Fiord: es forma quan una glacera que arriba al mar es fon i la vall queda inundada per les aigües marines en retirar-se el gel.
■ Transformació de la neu en gel glacial.
Roca aborrallonada Les roques aborrallonades són característiques de paisatges esculpits per glaceres. La seva forma indica la direcció en què avança la glacera. direcció d’avançament
roca erosió ■ Roca aborrallonada.
47
GA TIERRA 56-65.qxd
4/2/09
13:06
Página 60
CLIMA I AMBIENT
De l’equador als pols cada indret del món existeixen aspectes culturals relacionats amb el clima, com poden ser el vestit tradicional, l’arquitectura o la gastronomia. Moltes de les activitats humanes estan afectades per les condicions atmosfèriques, com ara l’agricultura, el turisme o el trànsit. I al mateix temps, l’activitat humana influeix en el clima local i global.
A
A les grans ciutats les temperatures acostumen a ser una mica més altes que a les zones rurals: això és degut a l’efecte causat per les indústries, la il·luminació urbana, les calefaccions i el transport motoritzat. Algunes tecnologies desenvolupades en països de clima temperat no són adequades per a països tropicals a causa dels efectes del clima.
60
Classificacions climàtiques El clima es pot classificar pels seus elements i els seus factors, per això existeix una gran varietat de classificacions. Les més freqüents es basen en la temperatura i les precipitacions. Actualment la que més es fa servir és la classificació de Köppen, que ha anat evolucionant amb l’aportació d’altres climatòlegs. A més de tenir en compte els valors de temperatura i precipitació, considera predominant la formació vegetal nativa.
Climes freds Hi predomina el fred. Ocupen zones de latituds altes, entre 90º i 60º de latitud. Clima de muntanya: zones muntanyoses de més de 3.500 metres d’altitud prop de l’equador terrestre, i a partir dels 2.000 metres en les zones polars. Clima polar: molt fred i sec. Clima àrid fred: sempre sec, fred a l’hivern i càlid a l’estiu.
■ La canya de sucre és un conreu típic de zones de clima tropical, tot i que també es conrea a la costa mediterrània a causa de la presència d’un microclima tropical.
■ Zones climàtiques.
Climes càlids Hi predomina la calor. Es troben a les zones de latituds baixes, entre 30º i 0º de latitud. Clima àrid: de temperatures mitjanes anuals molt altes. Clima tropical: amb estiu tropical i hivern marcat. Clima tropical estacional: només hi ha dues estacions, una de seca i una altra de calorosa i amb pluges torrencials, com els monsons. Clima equatorial: calorós i amb pluges abundants durant bona part de l’any.
oceà Pacífic
GA TIERRA 56-65.qxd
4/2/09
13:06
Página 61
TIPUS DE CLIMA
Classificació per temperatura
■ El desert d’Atacama (Xile i Perú) és el més àrid del planeta. A la zona central hi ha àrees on no hi ha constància de pluges des de fa 4.000 anys.
Climes temperats
Microclima
Zones amb quatre estacions de l’any: primavera, estiu, tardor i hivern; ocupen zones de latituds mitjanes. Clima temperat oceànic i mediterrani: temperatures moderades. Amb hiverns suaus, estius càlids i pluges més freqüents a la tardor i la primavera. Clima fred: d’hiverns llargs i rigorosos.
En alguns territoris es donen climes diferents dels de l’entorn més proper, que reben el nom de microclimes. Això passa a les ciutats o en algunes àrees naturals que tenen climes diferenciats atès que pateixen canvis bruscos en els seus factors, com el relleu, la vegetació, la temperatura, la il·luminació o la humitat.
zona freda del nord
zona temperada del nord
Càlids: en latituds baixes, sense hivern. La temperatura mitjana del mes més fred de l’any és inferior a 18 ºC (taronja). Freds: en latituds altes, sense estiu. La temperatura mitjana del mes més càlid és inferior a 10 ºC (blanc i blau). Temperats: en altituds mitjanes, amb estiu i hivern (groc).
Classificació per precipitacions Àrid: 0-250 mm anuals (blanc). Semiàrid: 250-350 mm anuals (groc). Subhumit: 350-1.000 mm anuals (verd clar). Humit: 1.000-2.000 mm anuals (verd fosc). Hiperhumit: + 2.000 mm anuals (blau).
oceà Atlàntic zona càlida oceà Índic
zona temperada del sud
Altres classificacions Una altra classificació molt utilitzada és la del geògraf Arthur Strahler, que es basa en la dinàmica de les masses d’aire, és a dir, en els centres d’acció.
zona freda del sud
61
GRAN ATLES de
Aquest Atles aborda l’estructura, la formació i l’evolució de la Terra, el tercer planeta del sistema solar els seus orígens ens ajudarà a comprendre les característiques i les transformacions que experimenten els elements que componen el paisatge. Per la seva concepció, la presentació dels temes i la riquesa de les il·lustracions, el Gran Atles de la Terra constitueix una eina de gran valor per als joves estudiants.
GRAN ATLES de
LATERRA Altres títols Gran Atles del Cos Humà Gran Atles del Cosmos Gran Atles dels Animals
ISBN: 978-84-342-3226-6
,!7II4D4-cdccgg!
www.parramon.com
GRAN ATLES DE LA TERRA
i l’únic en què es coneix l’existència de vida. Conèixer
LATERRA