EM DIC…
John Lennon Amb els Beatles vaig revolucionar la música moderna.
Carmen Gil Luisa Vera
Projecte i realització Parramón Ediciones, S.A. Direcció editorial Lluís Borràs Ajudanta d’edició Cristina Vilella Text Carmen Gil Martínez Il·lustracions Luisa Vera Guardiola Disseny gràfic i maquetació Zink Comunicació S.L. Direcció de producció Rafael Marfil Producció Manel Sánchez Primera edició: setembre 2007 John Lennon ISBN: 978-84-342-3228-0 Dipòsit legal: B-30985-2007 Imprès a Espanya © Parramón Ediciones, S.A. - 2007 Ronda de Sant Pere, 5è, 4a planta 08010 Barcelona (Espanya) Empresa de Grupo Editorial Norma de América Latina www.parramon.com És prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta obra mitjançant qualsevol recurs o procediment, incloent-hi la impressió, la reprografia, la microfilmació, el tractament informàtic o qualsevol altre sistema, sense l’autorització escrita de l’editorial.
JohnLennon1_8.qxd
13/6/07
17:26
Página 3
Hola... Em dic John Ono Lennon. Bé, de fet, quan vaig néixer, els meus pares em van posar el nom de Winston, en honor al primer ministre anglès Winston Churchill. Però quan vaig conèixer la Yoko, me’l vaig canviar per Ono. No volia tenir un nom que estigués relacionat amb la Segona Guerra Mundial. Vaig ser el fundador de The Beatles, el grup de rock més famós de tots els temps. Vam revolucionar el panorama musical, vam connectar amb els joves de tot el món, vam vendre milions de discos, vam omplir estadis... Mai un grup musical havia tingut tants seguidors i havia despertat tantes passions. Les nostres fans cridaven, ploraven i, fins i tot, es desmaiaven durant les actuacions. Després de la separació del nostre grup, vaig fer més d’una dotzena de discos amb la Yoko Ono, l’amor de la meva vida. Al seu costat em vaig convertir en un pacifista convençut, i tots dos junts vam emprendre la nostra orginal lluita per la pau: vam omplir el món de cartells que desitjaven la pau, vam parlar de pau amb els periodistes des d’un llit durant set dies, vam enviar glans a la gent que manava en el món, vam organitzar diversos concerts per la pau... i la meva cançó Imagine (Imagina) es va convertir en un himne pacifista. Me’n vaig anar, però, massa d’hora i de manera tràgica: em van assasinar als quaranta anys. Però no me’n vaig anar per sempre. Us vaig deixar les meves cançons: les meves paraules i la meva música. Aquest és el meu petit llegat, el meu regal per al món.
JohnLennon18_25.qxd
13/6/07
17:29
Página 18
18 / Em dic… També a l’Escola d’Art vaig conèixer un dels meus millors amics, un ésser especial amb qui vaig connectar de seguida, un pintor que va acabar convertint-se en músic: Stuart Sutcliffe. Des d’aleshores vam ser inseparables. En aquella època hi havia un noi, amic d’en Paul, que semblava la meva ombra: el veia per tot arreu. Es deia George Harrison i s’entestava a entrar a The Quarrymen. A mi, en principi, no em queia gaire bé, la veritat. Tenia tres o quatre anys menys que jo i em semblava massa criatura. Però un dia en Paul el va portar a l’assaig, i quan el vaig sentir tocar, no vaig tenir més remei que reconèixer que era un excel·lent guitarrista. I així el vam acabar acceptant al grup. George estava boig per la música. A les classes, en lloc d’atendre el professor es dedicava a dibuixar guitarres, i els estalvis de la seva feina de repartidor de carn se’ls havia gastat en una guitarra.
JohnLennon18_25.qxd
13/6/07
17:29
Pรกgina 19
JohnLennon34_41.qxd
13/6/07
17:31
Página 34
34 / Em dic… Estàvem fets pols, i no podíem evitar de pensar si el cop fort que l’Stu havia rebut a Hamburg hauria tingut alguna cosa a veure amb la seva mort. Estàvem completament destrossats de pena. Tot i així, aquella nit vam decidir tocar i seguir amb una sèrie d’actuacions que teníem compromeses a Hamburg. Mentrestant, Brian no parava de moure’s d’ací d’allà, i intentava que una companyia discogràfica ens fes cas. Finalment ho va aconseguir amb Emi, que quan ens va escoltar només va posar una condició: Pete Best havia de quedar fora del grup. George, Paul i jo ho vam tenir clar des del principi: aquesta era l’oportunitat d’aconseguir fer realitat el nostre somni, de tenir el nostre propi disc, i no la deixaríem escapar. Li vam demanar a Brian que acomiadés en Pete.
JohnLennon34_41.qxd
13/6/07
17:31
Página 35
John Lennon / 35
Moltes vegades he pensat en allò i crec que va ser cruel: hauríem d’haver donat la cara, li hauríem d’haver dit nosaltres mateixos i no enviar-li un missatger. Però no vam tenir el valor necessari. Ens sentíem embriagats, enlluernats de com anava de ràpida la nostra carrera cap a l’èxit, i estàvem disposats a saltar qualsevol obstacle que es posés en el nostre camí. Pete va patir molt i jo el vaig esquivar durant setmanes, era incapaç de trobar-me’l i mirar-lo als ulls. Les seves fans, a més, estaven tan enfadades que no paraven de cridar-nos i esbroncar-nos en les actuacions. Per aquestes mateixes dates Cynthia em va anunciar que estava embarassada. ¡Seria pare! En aquell moment en què The Beatles havien començat a volar, quan els nostres desitjos començaven a acomplir-se, un fill no era el que més necessitava. Però, malgrat tot, sentia que m’havia d’estar amb la Cynthia, que no podia abandonar-la. L’estimava i li vaig demanar que es casés amb mi.
JohnLennon50_57.qxd
13/6/07
17:37
Pรกgina 50
JohnLennon50_57.qxd
13/6/07
17:37
Pรกgina 51
Em dic… John Lennon «Vaig ser el fundador de The Beatles, el grup de rock més famós de tots els temps. Vam revolucionar el panorama musical, vam connectar amb els joves de tot el món, vam vendre milions de discos, vam omplir estadis… Mai cap grup musical havia tingut tants seguidors i havia despertat tantes passions. Les nostres fans cridaven, ploraven i, fins i tot, es desmaiaven durant les nostres actuacions.»
Altres títols Marco Polo Leonardo da Vinci Albert Einstein Saint-Exupéry Gandhi Alexandre el Gran Vincent van Gogh Jules Verne Mozart Cleòpatra Picasso Miguel de Cervantes Shakespeare Marie Curie Charles Chaplin Teresa de Calcuta Charles Darwin
www.parramon.com
ISBN: 978-84-342-3228-0
A partir de 9 anys