EM DIC…
Charles Darw n Les meves teories sobre l’evolució dels éssers vivents varen causar sensació
lluís Cugota Teresa Martí
Projecte i realització Parramón Ediciones, S.A. Direcció editorial Lluís Borràs Ajudant d’edició Cristina Vilella Text Lluís Cugota Mateu Il·lustracions Teresa Martí Jové Disseny gràfic i maquetació Zink Comunicació S.L. Direcció de producció Rafael Marfil Producció Manel Sánchez Primera edició: setembre 2007 Charles Darwin ISBN: 978-84-342-3230-3 Dipòsit legal: B-30.983-2007 Imprès a Espanya © Parramón Ediciones, S.A. - 2007 Ronda de Sant Pere, 5è 4a 08010 Barcelona (Espanya) Empresa del Grupo Editorial Norma de América Latina www.parramon.com És prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta obra mitjançant qualsevol recurs o procediment, incloent-hi la impressió, la reprografia, la microfilmació, el tractament informàtic o qualsevol altre sistema, sense l’autorització escrita de l’editorial.
Darwin_1_9.qxd
5/7/07
14:35
Página 3
Hola... Les ciències naturals són la gran passió de la meva vida. M’agrada molt col·leccionar petxines, ous d’ocell i escarabats. També m’agrada la cacera, la pesca i anar d’excursió. Als vint-i-dos anys, començo una aventura esbalaïdora: faig la volta al món a bord del Beagle. Passem cinc anys navegant pels grans oceans. Voregem la costa d’Amèrica del Sud, des del Brasil fins a l’Equador i l’arxipèlag de les Galápagos. I retornem a Europa per les illes del Pacífic, Austràlia i Àfrica. Em fa una gran impressió la riquesa exuberant de la vida al nostre planeta. Prenc una pila de notes i torno amb el cap ple d’idees. Els anys següents, escric llibres sobre geologia, zoologia i botànica. La meva obra preferida és L’origen de les espècies, en la qual exposo algunes teories impactants per a la meva època. Dic que l’evolució és un procés lent i continuat en el qual els més aptes tenen més probabilitats de reproduir-se. N’hi ha molts que em critiquen perquè deixo Déu al marge dels meus arguments científics. Espero que se’m recordi com un home de ciència curiós i observador, i molt apassionat per la seva feina.
Darwin_18-25.qxd
5/7/07
14:45
Pรกgina 18
Darwin_18-25.qxd
5/7/07
14:45
Página 19
Charles Darwin / 19
Naveguem, mariner! Els primers dies a bord del Beagle són un desastre. Estic gairebé sempre marejat i em trobo fatal. El capità diu que ja em passarà. Les coses comencen a anar força millor passats uns dies, quan desembarquem a Santiago, l’illa més gran de les de l’arxipèlag de Cabo Verde. Posar fil a l’agulla a la feina i dur a terme els meus primers treballs de naturalista em produeix una gran satisfacció. Recullo flors i insectes desconeguts per a mi. Prenc la determinació d’escriure amb tots els detalls un diari de viatge on apuntaré les meves observacions. Són tantes les idees i les dades que vull anotar... Adquireixo l’hàbit de concentrar la meva atenció en una sola cosa cada vegada. El que faci, vull fer-ho bé. Aquest costum em serà de molta utilitat durant tot el viatge i pràcticament al llarg de tota la meva vida com a naturalista. Quan passem l’Equador, aquesta línia imaginària que és a la mateixa distància dels dos pols de la Terra, celebrem una gran festa, com sol ser habitual a totes les travessies. M’ho passo bé només a mitges, perquè als novells ens tapen els ulls i ens bategen tirant-nos galledes d’aigua de mar.
Darwin_34-41.qxd
5/7/07
14:48
Página 34
De debò que aquestes criatures varen ser creades exactament així en el seu dia, o bé han canviat amb el temps? Recordo haver-ne llegit alguna cosa en els llibres de l’avi Erasmus, però no se n’explicava el perquè. També repasso les idees de Jean-Baptiste Lamarck, un naturalista francès que interpreta els canvis que afecten les espècies com a línies d’evolució independents, és a dir, que cada espècie segueix la seva pròpia línia evolutiva sense que existeixin interaccions amb les altres. Però, en la meva ment, en lloc de línies rectes, la història de la vida dibuixa esquemes més semblants a un arbre, amb un tronc, les branques principals i les nombroses branques secundàries. Les espècies canvien, i els canvis que n’afecten una poden repercutir en les altres.
Darwin_34-41.qxd
5/7/07
14:48
Página 35
Però, per què canvien les espècies? I com ho fan? Quina pregunta! Observo que els animals i les plantes no només canvien a la natura, per adaptar-se d’aquesta manera amb més probabilitats d’èxit al seu entorn natural, sinó que les espècies pateixen també modificacions en un medi artificial creat pels humans. Els animals domesticats ofereixen cada vegada més carn o de més qualitat i les plantes conreades, millors collites. Tot sembla girar a l’entorn de la selecció dels individus millors de cada generació. La selecció és la clau per obtenir races d’animals més útils o varietats més productives de plantes. Per exemple, un ramader tria els seus millors bous i els creua amb les seves millors vaques per aconseguir vedells superbs després de determinats encreuaments curosament seleccionats. Però com pot aplicar-se aquesta selecció artificial als organismes en el seu medi natural? Quines podrien ser les normes de la selecció natural?
Darwin_50_57.qxd
5/7/07
14:51
Página 50
50 / Em dic…
L’evolució de la teoria de l’evolució Em plau molt de pensar que la meva teoria de l’evolució mitjançant la selecció natural hagi donat tant de què parlar i tant per pensar. Per aquelles paradoxes del destí no arribaré a conèixer algunes proves importants dels meus arguments. El que més greu em sap és no haver pogut llegir els treballs de Mendel, els quals haurien suposat potser una prova contundent a favor del meu pensament. El 1866, sis anys més tard de l’aparició de L’origen de les espècies, el monjo agustí Gregor Mendel publicarà en una revista científica el resultat dels seus experiments amb pèsols, fets al jardí del monestir de la ciutat de Brünn, a l’Imperi austrohongarès (avui Brno, a la República Txeca). Les conclusions exposades per Mendel oferiran les primeres respostes a les preguntes que es plantegen respecte de l’herència. Nosaltres ja sabíem que els progenitors contribueixen a les característiques de la descendència i que aquesta contribució es realitza per mitjà de les cèl·lules sexuals (l’òvul i l’espermatozoide). Però aquí s’acabaven més o menys els nostres coneixements. El gran treball de Mendel anirà molt més enllà. Molt més. Demostra que els caràcters hereditaris estan determinats per “factors independents” que es transmeten de generació en generació i que es reordenen (i de vegades pateixen lleugeres variacions) a cada generació. Aquests factors s’anomenarien gens.
Darwin_50_57.qxd
5/7/07
14:51
Página 51
Charles Darwin / 51 Els estudis de Mendel passaran inadvertits o ningú no els comprendrà en el seu dia, si bé estrenaran una nova ciència: la genètica. Més tard, a la primera dècada del segle XX, es trauran de la pols del calaix de l’oblit els estudis mendelians, i encara uns anys més tard, en relacionar-se’ls amb la meva teoria de l’evolució per selecció natural, originaran el corrent del neodarwinisme, de gran repercussió en les ciències de la vida i també en les ciències socials. I, parlant de repercussions, no deixa de sorprendre’m que gairebé 150 anys després de la publicació de L’origen de les espècies se segueixin defensant les teories anteriors als meus estudis i tan pròpies de la meva època. M’han comentat que a finals del segle XX irromprà en alguns països el que s’ha anomenat creacionisme, que defensa la idea que els éssers vius que poblen la Terra són obra d’un ésser diví i nega en més o menys grau la validesa i la importància de la meva teoria de l’evolució. I bé, la vida ens dóna constants sorpreses!
Em dic… Charles Darwin «En la nostra primera etapa amb el vaixell Beagle, al Brasil, vaig recollir centenars de plantes, d’ocells i d’insectes. També vaig agafar mostres de minerals i vaig capturar algunes serps. Em va resultar molt complicat de classificar tantes espècies desconegudes per a mi. Vaig omplir dotzenes de capses amb aquestes captures i les vaig enviar a Londres per poder estudiar-les més endavant.»
A partir de 9 anys
Marco Polo Leonardo da Vinci Albert Einstein Saint-Exupéry Gandhi Alexandre el Gran Vincent van Gogh Jules Verne Mozart Cleòpatra Picasso Miguel de Cervantes Shakespeare Marie Curie Charles Chaplin Teresa de Calcuta John Lennon
www.parramon.com
ISBN 978-84-342-3230-3
Altres títols