Em dic... Ana Frank_Cob.qxd
11/6/08
17:40
Página 1
EM DIC...
Em dic... Anna Frank
A partir de 9 anys Altres títols Marco Polo Leonardo da Vinci Albert Einstein Saint-Exupéry Gandhi Alexandre el Gran Vincent van Gogh Jules Verne Mozart Cleòpatra
Picasso Miguel de Cervantes Shakespeare Marie Curie Charles Chaplin Teresa de Calcuta John Lennon Charles Darwin Gaudí
Em dic... Anna Frank
«A la casa del Darrere vaig escriure un diari que s’ha fet famós al món sencer… i que s’ha convertit en el símbol de l’holocaust. La meva veu parla ara en nom dels sis milions d’innocents assassinats en la Segona Guerra Mundial. Espero que les meves paraules serveixin, sobretot, per fer reflexionar sobre la bogeria i la barbàrie de la guerra.»
Anna Frank El meu diari explica l’horror del genocidi
www.parramon.com
ISBN: 978-84-342-3338-6
Carmen Gil Mercè Galí
Em dic... Ana Frank-1_9.qxd
12/6/08
10:37
Página 2
(TEXT BLACK plancha)
Projecte i realització Parramón Ediciones, S.A. Direcció editorial Lluís Borràs Edició Cristina Vilella Text Carmen Gil Traducció al català Ferran Alexandri i Palom Il·lustracions Mercè Galí Disseny gràfic i maquetació Zink Comunicació S.L. Direcció de producció Rafael Marfil Producció Manel Sánchez Primera edició: setembre 2008 Anna Frank ISBN: 978-84-342-3338-6 Dipòsit legal: B-29.797-2008 Imprès a Espanya © Parramón Ediciones, S.A. - 2008 Ronda de Sant Pere, 5è 4a planta 08010 Barcelona (Espanya) Empresa de Grupo Editorial Norma de América Latina www.parramon.com És prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta obra mitjançant qualsevol recurs o procediment, incloent-hi la impressió, la reprografia, la microfilmació, el tractament informàtic o qualsevol altre sistema, sense l’autorització escrita de l’editorial.
Em dic... Ana Frank-1_9.qxd
12/6/08
10:37
Página 3
(TEXT BLACK plancha)
Hola... Em dic Anneliesse Marie Frank. Vaig ser una noia normal, i com a la majoria de noies de la meva edat, m’agradava sortir amb les meves amigues per xiuxiuejar secrets, fer esport, coquetejar amb els nois, riure… Però em va tocar de viure una època difícil: la Segona Guerra Mundial. En aquesta guerra es van perseguir els discapacitats, homosexuals, gitanos, eslaus, jueus… Milions de persones van ser deportades, tancades en camps de concentració, assassinades en cambres de gas… L’horror s’havia apoderat del món! I l’horror també va arribar a la casa on vivíem amagats. Un oficial de la SS ens va venir a arrestar. Els nazis van aconseguir apagar la meva vida, però no pas la meva veu. A la casa del Darrere hi vaig escriure un diari que s’ha fet famós a tot el món. S’ha traduït a gairebé tots el idiomes, com la Bíblia, i l’han llegit milions de persones. És de lectura obligatòria a les escoles de diversos països, s’han fet pel·lícules, musicals i obres de teatre… S’ha acabat convertint en el símbol de l’holocaust. La meva veu parla ara en nom dels sis milions d’innocents que van ser assassinats en la Segona Guerra Mundial. Espero que les meves paraules serveixin, sobretot, per fer reflexionar a propòsit de la bogeria i la barbàrie de la guerra.
Em dic... Ana Frank-18_25.qxd
12/6/08
10:38
Página 18
(TEXT BLACK plancha)
18 / Em dic...
L’horror de la guerra Al mateix temps que la Hanna i jo ens divertíem parlant per telèfon i pensant en nois, al món hi passaven coses terribles. A Alemanya continuaven les atrocitats: els nazis havien aprovat una llei que permetia esterilitzar –perquè no poguessin tenir fills– els discapacitats físics i psíquics, els esquizofrènics, sords, cecs o alcohòlics; estava prohibit que jueus i no jueus es casessin o mantinguessin relacions; els jueus havien de lliurar al govern tot l’or i la plata que tenien, i havien de portar una estrella groga cosida a la roba, en un lloc ben visible. El 9 de novembre de 1938, durant la «Nit dels vidres trencats» es van destruir centenars de botigues i sinagogues i es van endur presoners a milers de jueus. Entre ells hi havia els meus oncles, els germans de la meva mare. Per sort els van deixar en llibertat. Poc després van emigrar cap als Estats Units. Viure a Alemanya era un infern. Per això l’àvia també se n’havia anat, d’Alemanya, i havia vingut a Amsterdam amb nosaltres. Igual que els jueus, també eren perseguits els gitanos, els homosexuals, els que s’oposaven a Hitler, i tothom qui per alguna causa era considerat inferior o enemic. El súmmum dels mals va arribar quan Hitler no es va conformar en dur l’horror a la seva pàtria, sinó que, a més, va decidir apoderar-se d’altres territoris, conquerir altres països per convertir Alemanya en un gran imperi.
Em dic... Ana Frank-18_25.qxd
12/6/08
10:38
Página 19
(TEXT BLACK plancha)
Anna Frank / 19 Per això, l’any 1939 va envair Polònia. La Gran Bretanya no es va quedar impassible, sinó que es va posar de part dels polacs i va declarar la guerra a Alemanya. Els francesos no van trigar gaire a aliar-se amb els anglesos. Aleshores va començar la Segona Guerra Mundial. Els meus pares, que ja havien viscut una altra guerra, intentaven dissimular davant nostre la preocupació que sentien, però jo sé que estaven espantats. Moltes vegades havia sentit dir al meu pare que la guerra era un disbarat que sempre feia sortir el pitjor de cada ésser humà. Tots els que participaven en una guerra sempre acabaven fent alguna atrocitat. Tot i que estaven inquiets, tots dos conservaven l’esperança que Holanda no es veuria immersa en el conflicte i que es mantindria neutral, com ho havia fet en la Primera Guerra Mundial. Pensaven que a Amsterdam estaríem segurs. Van començar a sentir-se angoixats de veritat quan Hitler va envair Dinamarca i Noruega. Jo, la veritat, estava massa ocupada amb els meus problemes amb els nois i les matemàtiques com per adonar-me del que estava passant. A més, quan em sentia malament m’abraçava al meu gat Moortje i em passaven les penes.
Em dic... Ana Frank-34_41.qxd
12/6/08
10:38
Página 34
34 / Em dic... La veritat és que la casa estava bastant desordenada. Hi havia caixes tancades per tots els racons. Al pare i a la mare els havia agafat per sorpresa la citació, i la nostra clausura s’havia hagut d’avançar una setmana. Per això no els havia donat temps de tenir-la preparada. Per tant, tan bon punt vam arribar, vam haver de desfer els paquets, de col·locar les coses, de fer els llits, de netejar… Quin enrenou! Vam acabar ben esgotats. El pare, la mare, la Margot i jo dormíem en dues habitacions de planta de sota. Les plantes de dalt, segons ens va explicar el pare, estaven reservades per a uns amics, els Van Pels, que vindrien a viure amb nosaltres. També eren jueus. I tenien un fill de la meva edat! Es deia Peter. Com seria? Seria un noi guapo i ben plantat o un adolescent camallarg, desmanegat i ple de grans? Li agradarien els llibres? Tindria un conversa interessant? Seria divertit? De moment em quedaria amb els dubtes, perquè encara trigarien uns quants dies en arribar. Quan vaig veure les parets tan blanques, tan nues i tan fredes de la nostra habitació vaig saber que havia arribat l’hora de treure la meva col·lecció de targetes postals i de fotos d’estrelles de cinema. El pare me les havia dutes al refugi feia uns dies.
(TEXT BLACK plancha)
Em dic... Ana Frank-34_41.qxd
12/6/08
10:38
Página 35
(TEXT BLACK plancha)
Anna Frank / 35 Com m’agradava la família reial holandesa! Quan els nazis van ocupar Holanda, van haver de marxar-se a Londres. Una cosina meva, que vivia a Anglaterra, m’enviava fotos de les princeses Isabel i Margarida. Estaven tan maques amb els seus rínxols daurats i els seus vestidets blancs… Semblaven princesetes, però de contes. Vaig treure de la caixa, també, una postal de ximpanzés que m’havia enviat la meva mare des d’Anglaterra i la vaig col·locar a la paret.
Me llamo... Ana Frank-50_57.qxd
16/5/08
15:15
Pรกgina 50
Me llamo... Ana Frank-50_57.qxd
16/5/08
15:15
Pรกgina 51
Em dic... Ana Frank_Cob.qxd
11/6/08
17:40
Página 1
EM DIC...
Em dic... Anna Frank
A partir de 9 anys Altres títols Marco Polo Leonardo da Vinci Albert Einstein Saint-Exupéry Gandhi Alexandre el Gran Vincent van Gogh Jules Verne Mozart Cleòpatra
Picasso Miguel de Cervantes Shakespeare Marie Curie Charles Chaplin Teresa de Calcuta John Lennon Charles Darwin Gaudí
Em dic... Anna Frank
«A la casa del Darrere vaig escriure un diari que s’ha fet famós al món sencer… i que s’ha convertit en el símbol de l’holocaust. La meva veu parla ara en nom dels sis milions d’innocents assassinats en la Segona Guerra Mundial. Espero que les meves paraules serveixin, sobretot, per fer reflexionar sobre la bogeria i la barbàrie de la guerra.»
Anna Frank El meu diari explica l’horror del genocidi
www.parramon.com
ISBN: 978-84-342-3338-6
Carmen Gil Mercè Galí