Sumari Introducció
06
1. L’origen de la música: sons a la natura
07
1. Efectes a la natura ..................................... 2:12
2. Primeres civilitzacions musicals orientals: Mesopotàmia, Egipte, l’Índia i la Xina 3. Edat Antiga: Grècia i Roma 4. L’Edat Mitjana (s. V al XIV)
15
23 31
2. Cant gregorià ................................................ 1:47
5. Del Renaixement al Barroc (s. XV al XVIII)
39
3. Concert per a violí. J. S. Bach ........................................ 0:23 4. Les quatre estacions. Tardor. A. Vivaldi ......................... 2:01 5. Les quatre estacions. Estiu. A. Vivaldi........................... 1:02 6. Madrigals. C. Monteverdi ..............................................2:01
6. El Classicisme (s. XVIII)
49
7. Simfonia 94. J. Haydn........................... 1:51 8. Sonata K 331. W. A. Mozart ................. 2:05
7. El Romanticisme (s. XVIII al XIX)
57
9. Ave Maria. F. Schubert.................................................... 4:24 10. El trencanous. P. Txaikovski............................................ 2:04 11. Preludi OP. 28. F. Chopin................................................ 3:00
8. Els corrents musicals del s. XIX al XX
67
12. La mer. C. Debussy............................................................. 1:56 13. Preludi a la migdiada d’un faune. C. Debussy..................... 2:00 14. El carnaval dels animals. C. Saint-Saëns ............................ 1:19 15. El carnaval dels animals (final). C. Saint-Saëns.................. 1:52
9. Amèrica del Nord (EUA) agafa el relleu al s. XX 16. Jazz Band......................................... 0:40
10. Finals del s. XX i principis del XXI
85
16. Segle XX....................................................... 1:22 18. Segle XXI...................................................... 1:35
Alguns termes musicals Referències
96
95
75
Sons a la natura Sabem que la natura és plena de sons, i que n’hi ha que poden produir plaer: les fulles dels arbres quan es mouen pel vent, l’aigua quan xoca contra les pedres, les onades del mar, la pluja, els salts d’aigua, fins i tot el cruixit de la fusta per l’efecte del foc, i molts altres que s’originen en el “món natural”...
Alguns sons produïts per animals són “musicals”, com el cant d’alguns ocells. També hi ha animals que emeten sons d’una gran intensitat, com la mona udoladora, l’udol de la qual es pot sentir a cinc quilòmetres de distància.
Jo tinc un cant molt musical: Piupiu, piu-piu!
Els meus udols es poden sentir a molts quilòmetres de distància
Què son els sons? Els sons són vibracions que es transformen en ones sonores i viatgen a través de l’aire.
8
1. L’origen de la música
Com es transmeten
els sons?
ones sonores arriben a les nostres 1 Les orelles i són transmeses a través del canal auditiu extern a l’orella mitjana. Aquí les ones fan vibrar la membrana del timpà.
2 vibració provoca el 3 Lamoviment d’una cadena de
Martell, enclusa i estrep Cargol
petits ossets –que, pel seu aspecte, reben els noms de: martell, enclusa i estrep– i produeix el moviment del líquid dins del cargol.
4
Els nervis transformen els moviments en senyals, envien informació al cervell i aquest interpreta les vibracions com a sons.
Orella mitjana
Timpà Canal auditiu
Característiques elementals dels sons DURADA
So llarg o so curt
ALTURA O TO
So agut o so greu
INTENSITAT
So fort o so suau
TIMBRE
Qualitat que permet diferenciar sons de la mateixa altura i intensitat. Com que totes les persones neixen amb timbres de veu diferents, podem reconèixer la veu d’un amic només escoltant-lo, sense necessitat de veure’l. El timbre ens permet diferenciar la mateixa nota en diferents instruments musicals, com poden ser el piano, la guitarra i d’altres.
9
n
es conei xen repr es e
i a l me
a C, IV
n t d a n sa am
le
a.
De s
de l s
eg
Déu principal Déu de la bellesa Diéu del vi i de la festa Déu de l’amor Deessa de la caça Déu pastoral Déu de la guerra Deessa del matrimoni i la maternitat Missatger dels déus Deessa de l’artesania Déu del mar Déu del temps Déu del foc i els metalls Deesses de les arts
im
28
Júpiter Febus Bacus Cupido Diana Faune Mart Juno Mercuri Minerva Neptú Saturn Vulcà Carmenes
om
La majoria dels déus romans procedien dels déus grecs i tenien la seva equivalència.
Zeus Apol·lo Dionís Eros Àrtemis Pan Ares Hera Hermes Atena Posidó Cronos Hefest Muses
a,
nt
Els déus i els planetes DÉU ROMÀ
sic
bp a
Això no obstant, el poble de Roma admirava la cultura grega, i per aquesta raó la va adoptar preferentment sobre d’altres. Això no obstant, la importància que el poble grec havia donat a la música com a ciència i art, indispensable per a l’educació de l’home, va desaparèixer en el món romà, que la va considerar com un entreteniment i espectacle en molts esdeveniments socials: les curses de cavalls, el circ i les representacions teatrals.
DÉU GREC
c è n i q u e s a m b mú
p ec
ROMA
t
i ac
es s n o
es
L’Imperi Romà va barrejar les influències musicals gregues amb les d’altres pobles dominats. Al començament de la nostra Era, Roma dominava un extens territori que arribava des del sud de la Península Ibèrica fins al Pròxim Orient i des del nord d’Àfrica fins a les costes de Normandia.
3. Edat Antiga
Principals instruments musicals de les Antigues Grècia i Roma A les Antigues Grècia i Roma ja existia una gran varietat d’instruments. La classificació en tres famílies d’instruments és la més fàcil: percussió, vent i corda.
PERCUSSIÓ
Cròtals Es tracta de dues peces de fusta còncaves que produeixen el so quan es fan xocar entre si. Són l’avantpassat de les castanyoles. Pandereta Anomenada pels romans tympanon.
VENT Aulos Aquest instrument està format per dues canyes que es bufen alhora i que produeixen un so agut i penetrant. Els faunes se solen representar tocant-lo. Flauta de Pan La formen unes quantes canyes de diverses mides que produeixen diferents notes. Els grecs creien que l’havia inventat el déu Hermes.
CORDA Lira Consta de cinc cordes muntades sobre un marc que feia de caixa de ressonància. La Lira solia acompanyar el cant o el recitat de poemes. És l’instrument més popular d’aquesta època. A l’emperador romà Neró, per exemple, se’l sol representar amb una lira a la mà mentre veu cremar Roma a la recerca d’inspiració. Cítara S’assembla molt a la lira, però la seva mida és més gran, és més robusta i la seva caixa de ressonància té forma trapezoïdal. Monocord Aquest instrument tenia una sola corda, d’aquí el seu nom, muntada sobre una caixa de ressonància.
29
La música
S’«EMPAQUETA»
partir de la segona meitat del segle XIX, alguns inventors, entre els quals destaca Thomas Alva Edison, van dissenyar i perfeccionar aparells per enregistrar i reproduir so, i per tant, música. Per primera vegada, una persona podia gaudir, per exemple, dels estudis de Chopin interpretats per Arthur Rubinstein sense haver d’anar a una sala de concerts.
A
El gramòfon (1888) va ser el més innovador, i no va ser pas Edison sinó Emil Berliner qui el va inventar.
La qualitat del so era diferent, igual que ho és ara amb els moderns i sofisticats equips, però aquest nou invent acabava de posar la música “a l’abast de tothom”.
86
El rock & roll
Antecedents
El 1955 un cantant blanc que
Als EUA, la música negra, el jazz, i la música blanca dels estats del sud, el country, es fusionen en un estil sentimental que també beu dels espirituals i del soul: Va néixer el blues!
es deia Bill Haley va llançar al mercat una peça ràpida i sincopada, amb estructura de blues, que va consagrar definitivament el rock & roll. La peça va ser “Rock around the clock”, o com es va traduir: “El rock del rellotge”.
10. FINALS DEL S. XX I PRINCIPIS DEL XXI
Elvis Presley
P
oc temps després, un noi de Tupelo, Mississippi, anomenat Elvis Presley, va revolucionar la manera de cantar i de presentar-se en escena, amb el seu provocatiu moviment de malucs. Havia nascut la llegenda del Rei del rock & roll. Amb ell va néixer un nou model d’artista: el multitudinari.
EL REI DEL ROCK & ROLL
LA GUITARRA ELÈCTRICA
PREN EL PODER L’any 1950, un visionari anomenat Leo Fender va llançar al mercat la primera guitarra elèctrica sense caixa acústica, construïda sobre un bloc massís de pi, l’actual Fender Telecaster. Quatre anys després, el 1954, va aparèixer la guitarra elèctrica més famosa de tots els temps, la Stratocaster. A partir d’aquell moment, aquest instrument ha evolucionat a tota velocitat, i se’n poden trobar centenars de models adaptables a totes les necessitats i, fins i tot, a tots els preus.
87
ISBN: 978-84-342-3485-7
,!7II4D4-cdeifh!