EM DIC...
Cromany贸 S贸c el primer home modern europeu
Isabel Boj Javier Andrada
01-09 Me llamo Cromagnon CAST.qxd
26/5/10
10:32
Página 2
Proyecto y realización Parramón Ediciones, S.A. Dirección editorial Lluís Borràs Edición Cristina Vilella Texto Isabel Boj i Cullell Ilustraciones Javier Andrada Guerrero Diseño gráfico y maquetación Zink Comunicació Dirección de producción Rafael Marfil Producción Manel Sánchez Primera edición: septiembre 2010 Cromañón ISBN: 978-84-342-3651-6 Depósito legal: B-22913-2010 Impreso en España © Parramón Ediciones, S.A. – 2010 Rosselló i Porcel, 21, 9.ª planta 08016 Barcelona (España) Empresa del Grupo Norma de América Latina www.parramon.com Prohibida la reproducción total o parcial de esta obra mediante cualquier recurso o procedimiento, comprendidos la impresión, la reprografía, el microfilm, el tratamiento informático, o cualquier otro sistema, sin permiso escrito de la editorial.
01-09 Me llamo Cromagnon CAST.qxd
10/5/10
09:52
Página 3
Hola... La meva història no tindria res d’especial si no fos perquè algun dia, d’aquí a uns 35.000 anys, aquest relat formarà part del teu passat. Em dic Cro, i pertanyo al grup dels Cro-Magnon, o cromanyons, que forma part de la gran família dels Sapiens. Sóc un jove del Clan del Lleó, i la meva gent i jo ocupem la Terra Verda d’Occident, però hi ha altres grups Sapiens que habiten la Terra d’Orient i la Terra de la Vida, al sud, el que vosaltres anomeneu Àfrica. Els cromanyons som gent valenta i grans exploradors. Vivim en una època molt dura, de fred intens, i per aquesta raó ens ajudem tenaçment perquè a ningú li falti res imprescindible. Els cromanyons cacem per menjar i per tenir pells, ossos, greix i moltes altres coses que obtenim dels animals. També ens alimentem de fruits, bolets i vegetals. Quan la caça i la recol·lecció s’acaben, ens traslladem a altres valls més fèrtils. Practiquem rituals per comunicar-nos amb els déus i tenim santuaris en diversos llocs, on pintem els nostres animals sagrats. Jo vaig néixer amb aquesta habilitat artística i vaig tenir la gran sort de tenir al meu costat Mer, el xaman del meu clan, el meu mestre i una de les persones que he estimat més.
10-19 Me llamo Cromagnon CAST.qxd
10/5/10
09:53
Página 18
18 / Em dic...
La prodigiosa roca anomenada sílex Aquella nit vam dormir poc, ja que era important que el foc no s’apagués. Tan bon punt va sortir el Sol, vaig ficar el meu gravat a la bossa del meu pare i vam sortir de la Cova Blanca per reprendre el nostre viatge. Vam aconseguir atrapar un conill i, com que jo tenia molta gana, el meu pare el va rostir. Després de menjar esplèndidament, vam continuar. Aquella tarda vam arribar a la terra de la roca anomenada sílex. De seguida vaig començar a reconèixer blocs d’aquesta roca per terra, els vaig colpejar una mica per veure si eren de qualitat... i, en percebre el seu so agut, em vaig emocionar: eren boníssims! Davant la meva excitació, el meu pare es va asseure a terra i em va demanar que m’acomodés al seu costat. Llavors em va revelar els seus coneixements secrets sobre el sílex. Em va explicar que el bon sílex és una roca molt valuosa perquè és l’única amb la qual es poden fer instruments com el que m’havia permès gravar el lleó. El sílex no es pot malgastar i només qui té el millor
10-19 Me llamo Cromagnon CAST.qxd
10/5/10
09:54
Página 19
Cromanyó / 19 pot sobreviure sense problemes. El sílex d’aquell lloc era magnífic i el meu pare m’ho va demostrar. Va treure la maça de pedra de la bossa i va començar a picar un bloc. Primer de tot va esqueixar-ne la part externa, i després d’haver deixat una superfície molt plana, va treure el banyam de cérvol i el va utilitzar per extreure’n ascles molt fines. A cada cop precís, el sílex es trencava i apareixia un magnífic ganivet llarg. Després de fabricar-ne uns quants, en va seleccionar alguns i els va transformar en altres eines especials. Va donar forma a un burí nou, que serviria per fer ranures i nous gravats; una rascadora, per treballar la fusta; un raspador, per separar el greix de la pell dels animals, i diverses puntes; finalment, va preparar uns quants ganivets per tallar carn. Jo l’observava atentament. Llavors va treure una pell de la bossa, va embolicar-hi les eines noves i, amb un somriure als llavis, me les va lliurar. Em va dir que aquest seria el meu primer joc d’eines. Quina emoció! Ara ja podria treballar pel meu compte i fabricar tot el que volgués. Seguidament ens vam incorporar i vam buscar més blocs. Els vam anar desant en una bossa de pell molt gruixuda, que la meva mare havia fabricat, i vam emprendre el camí de tornada a casa.
32-43 Me llamo Cromagnon CAST.qxd
10/5/10
09:57
Página 34
34 / Em dic... Quan vam arribar, les dones i els nens ens esperaven amb infusions i un bon àpat. Però no disposàvem de gaire temps, ja que la carn crua va cridar l’atenció de les hienes i de la resta de depredadors que rondaven pels voltants.
Menjar i perill És molt important separar la carn de l’os per obrir-lo, i així obtenir-ne el moll, que és fonamental per a nosaltres perquè conté molt aliment. De les potes se n’obtenen els tendons, que s’han de treure amb cura per poder treballar-los i convertir-los en cordes. Kana es va endur els trossos d’ossos llargs per fabricar objectes de caça com les atzagaies, arpons per pescar, espàtules per cuinar i agulles per cosir pells. Mentrestant, un grup traslladava la carn fins a l’interior de la Gran Cova, on es mantenia fresca i es deixava reposar. Fins aquell moment el ritme de treball era intens, però s’avançava amb rapidesa; però va arribar la part més laboriosa: buidar els intestins. Això ho va fer un grup de dones, flanquejades per homes proveïts de torxes, que mantenien així allunyades les hienes i els llops salvatges. Un cop nets, els budells es deixen assecar, i després serveixen per cosir i lligar eines. La sang i els òrgans s’havien de cuinar de seguida per evitar que es fessin malbé. L’olor de carn fresca devia ser molt forta, perquè un grup de llops famolencs i de hienes es van acostar a la Gran Cova. Els caps de família eren amb Mer, defensant casa nostra. Des d’allà, Kana va tocar la flauta per avisar del perill.
32-43 Me llamo Cromagnon CAST.qxd
10/5/10
09:57
Página 35
Cromanyó / 35 Tothom va haver de romandre a les coves i se’ls va prohibir abandonar-les fins un nou avís. Les bandades de llops salvatges són molt perilloses perquè ataquen en grup, igual que els humans, i no es rendeixen fins que aconsegueixen la seva presa. Malgrat que vam tenir encès un gran foc tota la nit, al final no va quedar altre remei que llançar restes de menjar als llops perquè marxessin satisfets. Aquella nit estava tan cansat que em vaig adormir de seguida, tot i el perill. L’endemà, Mer m’esperava per preparar les pintures.
44-55 Me llamo Cromagnon CAST.qxd
10/5/10
09:59
Página 50
50 / Em dic... Cada clan va aportar les seves figuretes, que vam disposar al voltant del foc. En aquell moment, els savis de tots els clans es van situar al voltant de la foguera i van executar una dansa molt bonica. Després van marxar i van entrar a la Galeria Sagrada per a la gran cerimònia en què els xamans podrien veure els esperits i representar-los a la cova.
44-55 Me llamo Cromagnon CAST.qxd
10/5/10
09:59
Página 51
Cromanyó / 51
El gran foc de germandat En finalitzar el ritual dels joves i la cerimònia sagrada, Mer va encendre un nou foc, símbol de les nostres vides unides. I ho va fer solemnement, escenificant cadascun dels passos, com si aquell fos el primer foc aconseguit per la humanitat. El foc representava el procés de la vida, la bona vida, ja que gràcies a aquest podíem defensar-nos dels animals, il·luminar-nos de nit, explorar les coves i pintar-les... El foc ens permetia coure els aliments i fumar-los perquè es conservessin; s’hi escalfava el sílex per trencar-lo amb més facilitat. Els savis del grup cromanyó creien que va ser l’esperit del foc qui ens va ensenyar a comunicar-nos.
Em dic... Cromanyó «Aquesta història no tindria res d’especial si no fos perquè algun dia, d’aquí a uns 35.000 anys, aquest relat formarà part del teu passat. La història que tens a les mans és la meva història, la dels cromanyons, els primers Homo sapiens que vam arribar a Europa. La nostra va ser una època dura, ens va tocar viure una glaciació; però gràcies a la nostra organització social i al nostre treball, vam tirar endavant. Malgrat que ha passat molt de temps, vosaltres i nosaltres no som pas tan diferents.» A partir de 9 anys Altres títols Shakespeare
Leonardo da Vinci
Marie Curie
Albert Einstein
Charles Chaplin
Saint-Exupéry
Teresa de Calcuta
Gandhi
John Lennon
Alexandre el Gran
Charles Darwin
Vincent van Gogh
Gaudí
Jules Verne
Anna Frank
Mozart
Agatha Christie
Cleòpatra
Cristòfor Colom
Picasso
Galileu
Miguel de Cervantes
Johannes Gutenberg
www.parramon.com
ISBN 978-84-342-3652-3
Marco Polo