La Lita i els determinants socials de la salut by Pau Domínguez Ara

i els determinants socials de la salut

La influència dels factors socials sobre la salut

No fa gaire es considerava que una persona estava sana quan no patia cap malaltia. Amb el temps, el concepte de salut ha evolucionat i avui en dia ja no s’entén com l’absència de malaltia sinó com el benestar físic, mental, social i mediambiental de l’individu. Nombrosos estudis han demostrat que els factors socials que ens envolten (tipus d’ingressos, treball, alimentació i relacions personals, qualitat de l’habitatge, etc.) tenen més influència en la nostra salut i la nostra qualitat de vida que la genètica, el sistema sanitari i els medicaments que prenem. La responsabilitat d’aconseguir un bon nivell de salut, per tant, no correspondria únicament a la medicina sinó també a les administracions públiques, a les institucions públiques i privades i als professionals i els veïns que integren una comunitat. Tal com indica la publicació científica Los determinantes sociales de la salud. Los hechos probados, editada per l’Organització Mundial de la Salut el 2003, les persones que pateixen situacions socials desfavorables (ingressos econòmics baixos, mala alimentació, un habitatge en condicions poc saludables, ruptures familiars o de parella, fàcil accés a les drogues, etc.) tenen, com a mínim, el doble de probabilitats de patir malalties greus i morts prematures. Aquestes situacions poden provocar episodis d’ansietat, angoixa, depressió, irritabilitat, agressivitat i trastorns del son que, mantinguts al llarg del temps, debiliten l’organisme i fan augmentar el risc de patir malalties.

Les desigualtats en la qualitat de vida entre barris, regions, ciutats i països es tradueixen també en desigualtats en l’estat de la salut. L’entorn condiciona l’individu i el seu comportament, i el fet de viure en un barri desafavorit afecta de ple l’estat anímic i la condició física de les persones. El codi postal del nostre barri pot ser tan important o més que el codi genètic que hem heretat de la nostra família. Els factors socials desfavorables solen venir determinats per les característiques de l’entorn que ens envolta en el moment de néixer i per les històries de vida de cadascú, però també poden ser fruit de la discriminació soferta per raons de gènere, ètnia, religió, discapacitat, malaltia, preferències sexuals, etc. Les condicions adverses poden acumular-se al llarg del temps sobre una mateixa persona, actuant com a detonants de l’exclusió social i de l’aparició de malalties. Des del període prenatal i durant la primera infància, etapa en que es posen les bases de la salut adulta, ja s’estableixen les primeres desigualtats. Una deficient o inadequada alimentació de la mare durant l’embaràs o de l’infant en els primers anys de vida pot produir un retard en les etapes de creixement i alteracions en l’organisme que potenciïn el risc de patir malalties. En el camp emocional, un escàs suport inicial pot afectar els futurs processos d’aprenentatge, les relacions afectives i la integració social.

A més, l’ésser humà, com a ésser social, necessita rebre estímuls que vagin més enllà dels purament individuals. Necessita amics, grups de relació estables, sentir-se valorat i estimat, i tenir un bon control sobre el món laboral i domèstic i sobre les xarxes de suport familiar i social. Sense poder satisfer tots aquests aspectes les persones es tornen més propenses a la depressió, a l’ansietat, a l’hostilitat, a la desesperació i a l’ús i abús de substàncies o dispositius que creen dependència (tabac, alcohol, pantalles multimèdia, etc.). Així doncs, per millorar la nostra salut i la dels nostres veïns i veïnes hem d’identificar abans que res els factors socials positius que influeixen favorablement en la salut i potenciar-los, i alhora reivindicar les actuacions necessàries per modificar els factors socials que la perjudiquen. Per il·lustrar la influència dels factors socials en la salut d’una forma més propera i amena, deixarem que la Lita ens ho expliqui a través de la seva experiència i la de les persones del seu entorn. Aquest personatge, que transcorre a Barcelona des dels anys cinquanta fins a l’actualitat, està inspirat en la realitat dels veïns i les veïnes del barri del Carmel.

La Lita és una dona alegre i decidida que no aparenta tenir setanta-quatre anys. Va arribar al barri del Carmel des d’Extremadura l’any 1950, quan en tenia deu, acompanyada dels pares i de cinc germans. Feia temps que un tiet seu vivia al barri. En aquella època, el Carmel creixia de forma desordenada sobre un terreny ple de pujades i sense unes infraestructures de clavegueram i enllumenat bàsiques. El barri no disposava de mitjans de transport ni d’escoles, assistència sanitària ni comerços suficients. Les deixalles anaven a parar al terraplè, ja que no hi havia un servei de recollida d’escombraries. Aquest tipus de mancances, sumades a un sentiment d’abandonament per part de les institucions, va enfortir la solidaritat entre els veïns i va propiciar l’aparició d’una forta tradició d’associacionisme reivindicatiu. El pare de la Lita va ser un membre actiu de l’Associació de Veïns del Carmel i ella sovint l’acompanyava a les reunions agafant-li la mà. Amb molta atenció, escoltava tot el que s’hi deia. Als setze anys la Lita va entrar a servir a casa d’una família que vivia en una torre de la Font d’en Fargas. En aquella casa els espais eren amples i els aliments de bona qualitat. Encara que treballava molt, la vida transcorria sense ensurts. Al cap de sis anys de festeig va arribar el dia en que la Lita es va casar. Va deixar la feina i va començar a treballar en un petit taller de roba. El matrimoni compartia la casa amb dues famílies més, així que havien de fer torns per fer ús de la cuina i el bany. Quan van tenir el primer fill van decidir marxar a un altre habitatge compartit. L’aigua l’havien de recollir d’una bassa pública. La vida es va anar complicant. La Lita va tenir tres fills més i va haver de fer-se càrrec del seu pare. Els ingressos familiars arribaven just per sobreviure i el barri estava ple de mancances que dificultaven els aspectes més bàsics de la vida quotidiana. La Lita anava veient com aquell estil de vida del barri desgastava i feia emmalaltir els seus veïns i veïnes.

La Lita.

Una veïna del Carmel implicada en la salut del barri

Han passat molts anys des d’aleshores i, encara que actualment pateix problemes musculars i de circulació que li provoquen dolor i li dificulten la mobilitat, la Lita no ha deixat mai d’assistir a les reunions de l’Associació de Veïns ni de participar en les accions reivindicatives per millorar la qualitat de vida del barri i dels seus habitants.

En Conrado, el tiet de la Lita, va arribar al Carmel als disset anys, empès per la postguerra i la manca d’oportunitats que sofria la seva terra extremenya. Va viatjar sol i amb les butxaques buides. Un amic de la seva terra li va cedir un racó a la barraca on vivia, aixecada en un pendent molt pronunciat. Allà, en Conrado dormia a terra, sobre un matalàs de clofolles de blat, i compartia el potatge de la família que l’acollia. Per no esdevenir una molèstia, sovint menjava malament en un descampat a base de pa, embotit i productes enllaunats, amb vi i un o dos cigalons. Per matar la soledat i l’ansietat fumava tabac de picadura, una cigarreta rere l’altra, mentre gaudia d’unes magnífiques vistes de Barcelona. Ben aviat en Conrado va trobar una feina de paleta, mal pagada, al barri del Poble Sec. El Carmel ja no disposava de l’escàs transport públic que hi havia hagut abans de la guerra i el tiet de la Lita tardava hora i mitja a peu per arribar a la feina. La tornada s’allargava dues hores a causa del cansament acumulat durant la llarga jornada i el fort desnivell del trajecte. Als trenta anys va decidir que era moment de casar-se i ho va fer amb una noia tímida i discreta del barri. Van anar a viure a una sola habitació de planta baixa. Al cap d’uns anys va néixer el seu únic fill, en Rafa, que en el futur els faria passar un autèntic viacrucis a causa de la seva addicció a les drogues.

_Quins aspectes del barri i de l’entorn podrien haver ajudat en Conrado a tenir una vida més saludable?

En aquesta història es descriu el barri en l’època d’en Conrado. _Quines diferències hi trobes en l’actualitat?

Molt sovint en Conrado sentia una tensió persistent al cap i ho va consultar al practicant de zona. Aquest li va trobar la tensió arterial molt alta i li va recomanar una dieta sense sal, deixar el tabac i l’alcohol i posar-se en mans d’un metge. Com que no hi havia cap consultori al barri, en Conrado havia de desplaçar-se a peu fins a la Guineueta. El desplaçament era llarg i dificultós i al centre de salut sempre hi havia molta gent fent cua. Per això, en Conrado va deixar de controlar-se la malaltia.

MALALTIES CARDIOVASCULARS

Després de conèixer la història d’en Conrado (la seva arribada al barri, el tipus de feina, la vida familiar...), quins creus que són els factors que van influir en l’aparició de les seves malalties?

En Conrado, el tiet de la Lita

Als cinquanta-tres anys, després de patir una angina de pit, la mala circulació a les cames l’obligava a aturar-se molt sovint, i va haver de deixar de treballar perquè no podia fer esforços. Això va comportar que els seus ingressos econòmics davallessin, però gràcies a l’ajut de la família va poder tirar endavant. Als seixanta cinc anys en Conrado va morir prematurament d’un ictus. La seva dona es va refer gràcies al suport dels veïns, amb els quals compartia activitats, passejades i celebracions. 9

La Lita va conèixer el seu cosí Rafa quan va arribar al Carmel. Era un nen de cinc anys molt espavilat i inquiet a qui li agradava jugar al carrer amb els seus amics. Quan va tenir sis anys, el seu cosinet va començar a anar a una escola nacional d’Horta on cada dia cantaven el «Cara al sol» i resaven el rosari. L’escola quedava a una passejada llarga de casa i el camí es feia pesat. Així que, quan va ser una mica més gran, la mare va deixar en Rafa sota la tutela del germà gran d’un company de classe que feia el mateix trajecte. En Rafa de seguida va adonar-se que, de tant en tant, aquell germà gran no entrava a l’escola. Un dia el va seguir fins a un hort proper i va veure com reia, fumava i bevia amb una colla de nois més grans. El Rafa no va trigar gaire a formar part del grup i a poc a poc es va enganxar a substàncies additives. Quan el mestre va notificar als seus pares que en Rafa feia moltes campanes, aquests li van respondre que feia molt temps que el seu fill entrava i sortia de casa sense donar explicacions. Per mantenir el consum de drogues en Rafa necessitava molts diners. Va començar a robar petites coses a la família i al cap de poc les activitats delictives es van fer inevitables. Als dinou anys va entrar a la presó per un delicte contra la salut pública, compra i venda de drogues; en va sortir al cap de dos anys per bona conducta. Poc després va marxar del Carmel. De tant en tant tornava al barri, visitava familiars i amics i desapareixia de nou. El seu aspecte era cada cop més decrèpit, la seva forma de vestir més deixada i la seva conducta més esquerpa. Els pares, veient-lo en aquell estat, vivien en una tensió permanent que els anava consumint. Una matinada van trobar en Rafa mort en un carreró de la Zona Franca. Tenia trenta-quatre anys. L’autòpsia va determinar que havia patit una sobredosi d’heroïna i cocaïna. També li van detectar restes d’alcohol i pastilles a la sang.

ADDICCIONS

En Rafa, el cosí de la Lita

En Rafa creix en un barri amb pocs equipaments i serveis i va amb nois més grans que fumen i comencen a prendre drogues. _Quines són les drogues que consumeixen més freqüentment els joves? _Quins són els motius que els porten a consumir-les? _Totes enganxen? _Quines conseqüències comporten sobre la salut, la família i el seu entorn?

A finals dels anys vuitanta, Barcelona va ser de les primeres ciutats en obrir centres i programes especialitzats a atendre problemes d’addiccions. _Si tinguessis un amic amb problemes de drogodependències, sabries on adreçar-lo?

_Creus que és un problema que té solució? _Quins factors podrien afavorir deixar una dependència?

La Lita tenia una amiga, la Trini, que era la primera de la classe i sempre treia bones notes. El seu pare tenia un petit taller de mecànica i la mare venia peix en una parada del mercat d’Horta. Els pares estaven molt orgullosos de la seva filla i sempre que trobaven l’ocasió presumien de les seves capacitats i del gran futur que sens dubte l’esperava. El seu germà era molt diferent: com que volia continuar el negoci del pare, no s’esforçava a estudiar. Quan la Lita no entenia alguna cosa de l’escola li preguntava a la Trini, que vivia a prop. Després sortien juntes pel barri a jugar amb les amigues. Tot i que era una mica vergonyosa i introvertida, participava en els actes socials i les festes del barri. En acabar l’institut, els pares de la Trini li van insistir perquè estudiés una carrera «de prestigi» en lloc de la que ella volia. Li van fer veure que si no estudiava alguna cosa de profit acabaria ajudant la mare a vendre peix. El primer any a la facultat de Dret va ser més difícil del que es pensava. El trajecte fins a la facultat era molt llarg, les aules estaven massificades i les assignatures no li interessaven. No coneixia ningú i li costava relacionar-se amb els nous companys. Encara que s’hi esforçava, la Trini tenia dificultats per concentrar-se, veure la pissarra i escoltar el professor. A casa no hi tenia un espai propi per estudiar. La universitat li resultava un món estrany que li generava ansietat i tristesa; per això, alguns dies feia campana. A casa notaven que la Trini no estava gens engrescada i la pressionaven més i més perquè fes un esforç per adaptar-se a la universitat. Els pares li recriminaven els sacrificis que feien per pagar-li els estudis tot i que passaven per un moment econòmic difícil. Amb la facilitat que tenia per als estudis no entenien com podia deixar perdre una oportunitat com aquella. De mica en mica, la Trini va anar desmotivant-se i tot ho feia amb molt desànim. El seu aspecte va tornar-se més deixat i els nervis i l’angoixa van anar atrapant-la. Un vespre, després de barallar-se amb el seu pare, la Trini va començar a plorar desconsoladament. Transmetia tanta tristesa i desànim que els pares li van aconsellar que sortís a fer una volta per distreure’s. Però la Trini sentia una sensació d’angoixa molt forta que li produïa tremolors i suor, opressió al pit, dificultats per respirar i palpitacions que la bloquejaven i li impedien sortir al carrer.

SALUT MENTAL

La Trini, l’amiga de la Lita

Els pares, espantats i desorientats, la van dur a urgències, on la van derivar a un servei de psiquiatria. Allà li van diagnosticar una crisi d’ansietat, fòbia social i depressió. Un cop passada la crisi, la Trini va tornar a casa amb una medicació específica i un seguiment de professionals especialitzats. Amb ells, i conjuntament amb la família, van anar desenvolupant les eines necessàries per millorar la seva situació. A poc a poc va anar recuperant-se i amb l’ajuda dels seus amics, que li donaven suport, la Trini es va anar sentint cada vegada més segura i va poder començar a pensar en el seu futur.

En acabar l’institut, els pares de la Trini li van insistir perquè estudiés una carrera «de prestigi» en lloc de la que ella volia. _Quines conseqüències i situacions es poden desencadenar quan es pren una decisió sota pressió? _Què passa quan ens sentim malament amb nosaltres mateixos?

_Quins equipaments, serveis i entitats que hi ha ara al barri podrien haver ajudat la Trini en els seus estudis? _I en els seus problemes de salut?

_Quines situacions i condicions ens protegeixen de l’estrès, del malestar i de la desesperança?

En tornar de la feina, el pare de la Lita acostumava a fer una cervesa al bar Los Claveles, situat a mig camí de casa. El seu propietari era l’Andrés, un andalús de Fuengirola especialitzat en cuina de la seva terra. L’Andrés obria el bar ben d’hora i oferia esmorzars de forquilla. Al migdia servia menús econòmics i al vespre tapes i entrepans per a la clientela que jugava a les cartes i al dòmino. Cuinava molt bé el peixet fregit, la sèpia a la planxa, els pebrots de Padrón, les patates braves, els callos a la madrilenya i els ous ferrats amb xistorra. Els clients ho regaven tot amb força vi i cervesa, i per acabar acostumaven a prendre un cigaló o una copa de conyac o anís. Malgrat el cartell «Hoy no se fía, mañana sí», el propietari tenia feina per cobrar les consumicions. Quan va obrir el bar, l’Andrés cuinava amb l’oli d’oliva que li proporcionava un cunyat de Jaén. Amb el temps va començar a utilitzar oli de gira-sol; a banda de ser més econòmic i tenir un sabor més neutre, el podia reutilitzar moltes vegades. La verdura, l’amanida, la fruita i l’aigua eren productes molt escassos al seu negoci. L’Andrés treballava moltes hores al dia i de peu. No feia cap àpat complet al llarg de la jornada, anava picant i bevent, ara una tapa, ara un vinet. Fumava una cigarreta rere l’altra i, sense ser-ne conscient, també s’empassava el fum de les cigarretes de la clientela. Pràcticament no feia exercici, només quatre passes per servir les taules. Entre una cosa i l’altra, va anar guanyant pes fins tenir una bona panxa. El diumenge a la tarda, el seu moment de merescut descans, l’Andrés el passava endormiscat al sofà de casa mirant la televisió, sense relacionar-se gaire amb la família.

CÀNCER

L’Andrés, el veí del bar

A poc a poc li va anar apareixent una tos persistent acompanyada d’ofecs i de cansament. Un dia, tossint, va escopir sang. Va trucar molt espantat a un metge del seu poble, que li va aconsellar que es fes una radiografia a la “Residencia Sanitaria Francisco Franco”, a la Vall d’Hebron. Li van diagnosticar càncer de pulmó. Va ser un cop molt dur per a tota la família i tots plegats van haver de fer pinya i plantejar-se molts canvis en els seus hàbits. Gràcies a això, l’Andrés va tirar endavant.

L’Andrés respirava constantment en un espai ple de fum. _Quins tipus de contaminació coneixes? _Qui té la responsabilitat sobre aquesta mena de problemes? _Proposeu activitats per fomentar espais i un entorn net de contaminació.

L’Andrés cuinava amb oli que reutilitzava moltes vegades. _Quina diferència hi ha entre l’estil de cuina de l’Andrés i la dieta mediterrània? _Prepareu un assortiment de tapes gustoses i saludables per al bar de l’Andrés.

L’Andrés passava moltes hores al bar i quan arribava a casa no hi havia qui l’aixequés del sofà. _Feu propostes per millorar la salut i la vida familiar de l’Andrés.

Sempre que tenia una estoneta la mare de la Lita donava un cop de mà a la Gertrudis, una veïna que s’havia quedat vídua feia poc i que tenia quatre fills al seu càrrec. La Gertrudis feia feines de neteja a domicilis lluny del barri, i quan va tenir l’oportunitat d’agafar el traspàs d’una petita botiga de productes de neteja no s’ho va pensar dos cops i hi va invertir tots els estalvis. Tot i treballar moltes hores, el marge de beneficis era molt baix, a causa de les despeses en la compra de productes i els impostos. Aquesta nova situació li provocava molta angoixa.

_Com creus que afecta la situació de la mare en el creixement físic i emocional dels fills?

La Gertrudis va intentar reduir la despesa familiar, però no hi tenia gaires possibilitats. Els nens no podien dinar a casa perquè l’escola era fora del barri. La Gertrudis dinava un entrepà rere el taulell de la botiga. Quan tenia molta gana, comprava un paquet de galetes que anava engolint durant la tarda. Per sopar acostumava a cuinar un plat d’arròs o patates amb salsa, que era el que li donava la seva mare de petita. De tant en tant hi afegia un tall de carn amb força greix, que sempre atipava més.

_Pots fer unes quantes propostes sobre com conciliar la vida laboral i la familiar?

Amb el temps la Gertrudis va notar que li augmentava la gana. Ja no en tenia prou amb un entrepà i se’n menjava dos o tres amb molta ansietat. Es va anar engreixant i engreixant, sentia la boca seca i bevia molta aigua, cosa que la feia anar al bany molt sovint.

_Per què creus que escull aquest tipus d’aliments?

La Gertrudis no es trobava bé i va consultar un metge. Les proves ho van deixar ben clar: tenia diabetis, així que li van prescriure una dieta i un augment de l’exercici físic. Quan ho va explicar a la seva gent més propera, aquesta va entendre que la Gertrudis necessitava suport i una amiga es va oferir per ajudar-la a portar la botiga.

La Gertrudis s’alimenta principalment de pa, galetes, arròs i patates.

_Creus que els seus fills desenvoluparan els mateixos hàbits alimentaris? _Feu una proposta d’alimentació equilibrada, de baix pressupost i amb productes de proximitat. A la Gertrudis li diagnostiquen una diabetis.

MALALTIES CRÒNIQUES

La Gertrudis, 16

La Gertrudis treballa molt i sobre ella recau tot el pes de la família. Això li provoca un estat d’estrès i d’angoixa permanent.

l’amiga de la mare de la Lita

_Indiqueu tres elements en el text que poden haver propiciat l’aparició de la malaltia. _Dissenyeu un cartell divulgatiu sobre la prevenció de la diabetis.

El fill petit de la Lita sempre ha sentit parlar de les històries del barri. La seva vida, però, ha estat molt diferent. Al llarg dels seus trenta anys ha vist com el Carmel es nodria de les infraestructures necessàries per gaudir d’una vida digna: escoles i instituts públics, centres d’atenció primària, xarxa de transport i clavegueram... La seva vida ha transcorregut sense trasbalsos. Fa un any, però, tot es va capgirar. L’empresa de telecomunicacions on treballava va haver de tancar per la crisi i el Carlos es va quedar a l’atur cobrant només una petita indemnització. A casa, a més, les creixents dificultats econòmiques van fer augmentar la tensió amb la Susanna, la seva companya, i finalment es van separar. Encara no sap com, però en només dos mesos es va quedar sense feina, sense parella i sense casa. Enfonsat pels nervis, el mal humor i la impotència, el Carlos es va anar deixant: va tornar a fumar tabac, incorporant algun porret de tant en tant, va tornar a alimentar-se malament i va deixar l’esport que abans feia regularment. Tot li feia mandra. Afortunadament, la xarxa social i familiar que el va cuidar durant tants anys el va ajudar a tirar endavant. La Lita el va acollir a casa i va ser la primera a animar-lo a sortir a caminar cada dia al parc del Guinardó per respirar aire fresc i distreure’s una mica. Les seves amistats de l’escola van organitzar una lligueta de futbol perquè recuperés la forma física i l’ànim. L’Àlex, el seu amic fidel des dels sis anys, el va acompanyar a un centre especialitzat per deixar de fumar (CAS), temps enrere ell també havia recaigut en el tabac i sabia que allà l’ajudarien. A poc a poc, el Carlos va recuperar l’ànim i la força per refer la seva vida. Es va apuntar a un curs de Formació Ocupacional que el va ajudar a trobar feina i també va deixar el tabac, que a banda de la salut li estava consumint, mes a mes, els estalvis.

SALUT SOCIOECONÒMICA

El Carlos, el fill de la Lita

Des d’aleshores mai no ha abaixat la guàrdia. És conscient que la crisi econòmica està en l’origen dels seus maldecaps i que no hauria pogut remuntar si no hagués tingut accés a un CAS on ser atès de la seva addicció, un parc del Guinardó on respirar natura i distreure’s, unes instal·lacions esportives on mantenir-se en forma i una xarxa social per donar-li suport. Per fer front a les causes de la crisi i defensar els serveis i els equipaments que s’han aconseguit al barri, el Carlos va decidir participar de forma activa en la xarxa associativa de la zona, on ha fet nous amics i s’ha involucrat en noves activitats.

D’aquests determinants socials, quins creus que podrien perjudicar més la teva salut? _Manca de suport familiar per superar les situacions adverses. _Atur o precarietat laboral. _Retallades socials en els serveis de salut. _ Mancances en l’accessibilitat al barri (menys transport públic, menys escales...). Fes un llistat d’accions concretes que t’ajudin a millorar-los.

Et proposem un repte: _En menys de vint segons, pots anomenar quatre parcs o espais verds on poder passejar i fer exercici físic a menys de trenta minuts de casa teva? També valen places enjardinades. Temps!

Participes en alguna activitat o associació del barri? _Comparteix la informació amb els teus companys: objectiu de l’activitat, a qui va dirigida, com funciona, etc. 19

ELS DETERMINANTS SOCIALS DE LA SALUT 1 DETERMINANTS

ALGUNS EXEMPLES DE DESENCADENANTS

EL DESAVANTATGE SOCIAL

Tenir pocs vincles familiars, baix nivell educatiu, feina inestable; viure en habitatges en males condicions; tenir dificultats per tirar endavant la família o viure amb una pensió insuficient.

ESTRÈS PERSISTENT

Estat d’ansietat prolongat, inseguretat, baixa autoestima, aïllament social, manca de control sobre el treball i la vida domèstica.

ELS PRIMERS ANYS DE VIDA

Suport emocional escàs, carències nutricionals durant l’embaràs i els primers mesos de vida, addiccions de la mare, estrès maternal, manca d’exercici físic, etc.

LÍNIES GENERALS DE TREBALL2

DETERMINANTS

- Oferir eines que acompanyin les etapes vitals de transició de les persones: infància, pas a l’educació secundària, inici en el món laboral, marxar de casa, crear una família, jubilar-se, etc. - Potenciar que les persones se sentin autònomes, útils i realitzades en el conjunt de les seves vides (vessant econòmic, social i cultural).

L’ATUR

- La inestabilitat laboral i l’atur de llarga durada incrementen els efectes sobre la salut mental (ansietat i depressió) i fan augmentar el risc de malalties cardiovasculars. - Els problemes econòmics que comporta estar a l’atur afecten directament les famílies: salut, educació, alimentació, etc.

- Prevenir l’atur i la inestabilitat laboral. - Reduir les dificultats que envolten les persones aturades i els efectes econòmics que comporten a les seves famílies. - Regular la prestació social dels aturats d’acord amb un percentatge salarial més alt. - Formar les persones per a la demanda laboral amb programes adequats. - Crear formes alternatives d’accés al món laboral per a la població jove i els majors de 45 anys.

EL SUPORT SOCIAL

- L’aïllament i el poc suport social i emocional pot comportar menys sentiments de benestar, més depressió, més risc de patir complicacions durant l’embaràs i més risc de patir alguna discapacitat generada per malalties cròniques. - Unes relacions properes deficients poden ser motiu d’empitjorament de la salut mental i física.

- Crear més cohesió social reduint la desigualtat social i econòmica i la marginació social. - Millorar l’entorn social a les escoles, als llocs de treball i a la comunitat. - Promoure espais de trobada i d’interacció social.

- Promoure hàbits saludables: menjar bé, fer exercici, no fumar, etc. - Promoure espais de relació: grups de pares i mares, programes comunitaris... - Potenciar programes d’educació i salut: embaràs, períodes prenatals i postnatals, serveis mèdics escolars, hàbits dels progenitors i dels nens i les nenes, etc. - Garantir les relacions entre pares i escoles, així com la compatibilitat laboral i familiar.

ELS ALIMENTS

- La manca de menjar o de varietat provoca malnutrició. - L’accés a aliments saludables i assequibles marca més la diferència entre el que menja la gent que l’educació per a la salut que pot rebre. - Les condicions culturals, socials i econòmiques repercuteixen en la qualitat de la dieta i contribueixen a accentuar la desigualtat en la salut. Hi ha una tendència a substituir els aliments frescos per aliments econòmics i processats.

- Integrar la salut pública en totes les polítiques vinculades al sistema alimentari (producció, distribució i consum) per poder oferir aliments frescos, nutritius i assequibles per a tothom. - Donar suport a l’agricultura sostenible i als mètodes de producció d’aliments respectuosos amb els recursos naturals i l’entorn. - Informar la població i promoure programes d’educació específics sobre nutrició, cultiu i preparació dels aliments.

- Les addiccions a l’alcohol, el tabac i altres drogues poden estar relacionades amb factors de desavantatge econòmic i social. - Els darrers anys estan augmentant les addiccions conductuals com el joc, les compres, les noves tecnologies, etc., impulsades per una societat més consumista. - Disponibilitat. Predisposició i inici precoç. - L’addicció afecta no només la persona que la pateix, sinó també el seu entorn familiar i social.

- Incorporar les addiccions en tots els plans de prevenció i educació per a la salut. - Crear un marc de polítiques que regulin l’accés a les substàncies i en redueixin la disponibilitat. - Crear un marc de polítiques educatives, socials i econòmiques en tots els estatus socials. - Detectar precoçment els trastorns additius des del mateix context personal i familiar i des dels serveis sociosanitaris. - Oferir suport i tractament a les persones afectades (recursos i serveis). - Fomentar estratègies de «motivació per al canvi».

Millorar l’entorn social i la seguretat material de les persones: donar suport a famílies amb nens petits, promoure activitats comunitàries, combatre l’aïllament social, reduir la inseguretat material, econòmica i laboral, promoure tècniques per superar situacions adverses.

L’EXCLUSIÓ SOCIAL

- Viure amb ingressos inferiors al 60% de la mitjana nacional. - Dificultat per accedir a un habitatge digne, a l’educació, al transport, a la salut, a la cultura, etc. - Per situació d’atur, minories ètniques, discapacitats, persones sense sostre, etc.

- Garantir uns ingressos mínims des d’una legislació sobre salaris mínims i des de l’accés als serveis. - Protegir legislativament els més vulnerables de la discriminació i l’exclusió social. - Afavorir polítiques públiques que millorin l’accés a l’atenció sanitària, als serveis socials, a l’educació, al mercat laboral i a un habitatge assequible. - Garantir la universalitat i l’equitat en els serveis sanitaris i educatius. - Fomentar programes esportius, culturals i educatius.

LES ADDICCIONS

EL TREBALL

- Inestabilitat laboral o condicions precàries. - Tenir una feina on no et sents útil ni pots prendre decisions. - Desequilibri entre l’esforç invertit i la recompensa, sigui en diners, sigui en estatus o en autoestima. - Tenir poc control sobre la feina que s’ha de fer. - Grau d’exigència laboral i capacitat de resposta.

- Millorar les condicions laborals. - Promoure la participació i la presa de decisions dels treballadors dins les seves organitzacions perquè puguin influir en el seu entorn laboral. - Assegurar les recompenses adequades per a tots els treballadors. - Dotar de condicions òptimes els llocs de treball i aplicar la normativa en matèria de salut laboral i de prevenció de riscos.

EL TRANSPORT PÚBLIC

1. Elaboració pròpia a partir de la publicació WILKINSON, R.; MARMOT, M.: Los determinantes sociales de la salud: los hechos probados. Ed. espanyola, traducció de la 2a ed. de la OMS.Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo, 2006. [1a ed., 2003]

ALGUNS EXEMPLES DE DESENCADENANTS

El transport públic afavoreix la salut de quatre maneres diferents, afavorint que es practiqui exercici, es redueixi l’índex d’accidents mortals, s’ampliï el contacte social i es redueixi l’índex de contaminació atmosfèrica.

LÍNIES GENERALS DE TREBALL2

- Planificació urbanística que prioritzi els vianants i els ciclistes, etc. - Implantar polítiques que incrementin l’ús del sistema de transport públic, l’ús de la bicicleta i la pràctica de caminar: connexions de transports entre pobles i ciutats, millora dels serveis, preus accessibles per a tothom. 21

2. Línies generals de treball per concretar en objectius i accions en funció de cada territori i del tipus de públic destinatari. En totes les accions caldria fer propostes que contemplin la implicació personal, ja que qualsevol transformació social passa per un canvi personal.

MALALTIES CITADES EN EL RELAT. RELACIÓ AMB ELS FACTORS DETERMINANTS I ELS SEUS EFECTES SOBRE L’ORGANISME 1 PROBLEMES DE SALUT CITATS EN AQUEST RELAT

FENÒMENS IMPLICATS EN LA SEVA APARICIÓ

- Malalties cardiovasculars. - Hipertensió. - Diabetis. - Obesitat.

- Augment de la tensió arterial i la freqüència cardíaca. - Malnutrició de l’organisme. - Poc exercici físic.

- Falta de suport social i exclusió social. - Treball precari. - Estrès persistent. - Transport públic inadequat. - Atur. - Mala alimentació. - Problemes en els primers anys de vida.

- Salut mental i addiccions.

- Disminució de l’autoestima. - Incapacitat psicològica per sortir del cercle del fracàs.

- Estrès persistent. - Falta de suport social i exclusió social. - Treball precari. - Atur. - Problemes en els primers anys de vida.

- Càncer.

- Malnutrició de l’organisme. - Presència de substàncies tòxiques a l’organisme. - Alteracions immunològiques.

PRINCIPALS DETERMINANTS SOCIALS

- Alimentació deficient. - Addiccions. - Estrès persistent.

Reflexions finals: cap a una societat més sana Amb aquesta publicació, el Grup Sociosanitari de Carmel Amunt ha volgut destacar la necessitat de comprendre la importància que té l’entorn sobre el comportament de la població i com un entorn en bones condicions pot millorar el seu nivell de salut i la seva qualitat de vida.

Com a individus, sigui de manera organitzada a través d’entitats i associacions o bé des del nostre entorn familiar i privat més proper, hauríem de canviar els nostres estils i la nostra forma de viure, promovent aquests canvis i treballant perquè els governants ho facin possible.

No hi ha dubte que l’atenció mèdica pot millorar el pronòstic i el tractament de les malalties i prolongar la supervivència de les persones. I fa molts anys que els i les professionals de la salut fan tasques de tipus preventiu i promouen estils de vida saludables (menjar bé, fer exercici físic, no prendre drogues, etc.). Però és evident també que els avenços en el camp de la medicina i les recomanacions sobre hàbits saludables tenen un efecte limitat en la millora de la salut.

Des d’aquesta perspectiva, les administracions públiques haurien d’atendre la influència de l’entorn en què vivim i, conseqüentment, procurar la millora de la qualitat de vida i de la salut en tots els seus àmbits d’actuació: polítiques socials, econòmiques, laborals, urbanístiques, sanitàries, mediambientals, educatives, culturals, esportives, de lleure, transport, etc.

Si som conscients que les condicions socioeconòmiques i ambientals del nostre entorn exerceixen una gran influència sobre la nostra salut i que són aquestes les que fan que necessitem atenció mèdica, podrem centrar una gran part dels esforços a atendre els factors que permetran millorar la nostra salut i la de la gent que ens envolta. Això no serà possible si no canviem i ampliem la nostra manera d’entendre la salut.

En definitiva, l’objectiu és promoure individus sans i, per tant, societats sanes. Per assolir-ho, la responsabilitat ha de ser compartida per tothom: des d’un mateix fins als professionals, els governants de les institucions, públiques i privades, i la comunitat.

Edició Carmel Amunt - Pla Comunitari del Carmel Llobregós, 107 - 08032 Barcelona carmelamunt@carmelamunt.org www.carmelamunt.org Equip coordinador de Carmel Amunt Jordi de Miguel Capell Aida García Elisabeth Ponce

Tots els experts coincideixen que per crear societats més sanes és necessari potenciar una societat més humanitària i més justa, tant en l’àmbit social com en l’econòmic.

Grup de treball Marta Blanch - Fundació Els Tres Turons Ana Cabello - Asociación 40 p’arriba 40 p’abajo Concepción Díez - CAP Horta 7D Elvira Centeno - CAP Horta 7D Rosa Gurpegui - CAP Carmel Isabel Montaner - CAP Carmel Montserrat Riba - CAP Horta 7D Rosa Rodríguez - CAS Horta-Guinardó Anna Roig - CAP Carmel Jaume Serrano - CAS Horta-Guinardó Emma Vilaró - CAP Carmel Aportacions als textos Grup Gaudi’m Carmel (CAP Carmel) Grups terapèutics del CAS Horta-Guinardó (ASPB-Inpross) Il·lustracions Andreu Foz Correcció lingüística i traducció Xavier Canyada Disseny gràfic i maquetació Estudi Miquel Puig Impressió Gràfiques Ortells SL, 2014