Penedès Econòmic 62

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00e

Núm. 62 - Gener 2017

el mensual de negocis del penedès I DEL GARRAF

El sector immobiliari La contractació laboral veucamí difícil de va deconstruir ser un 10% nou si que no augmenten major l’estiu passat elsGran preusPenedès dels pisos al pàg. 64 pàg.

El comerç local tanca un 2016 vingut a menys i obre el nou any amb desconfiança pàg. 6

El 2017 recupera el sender del creixement econòmic, però amb moderació en alguns sectors pàg. 2-3

Dues de les tretze empreses més antigues d’Espanya pertanyen a l’Àmbit Penedès pàg. 12

Entrevista a Josep Oliver Alonso Catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma pàg. 16-17

2

Penedès Econòmic

Gener - 2017

L’ANÀLISI

El 2017, cridat a superar el seu predecessor, es presenta com un any més incert de l’esperat Dos dels sectors claus, el de l’automoció i el turisme, esperen seguir creixent a un bon ritme, fet que permetrà a l’economia créixer al voltant del 3% Olga Aibar - Lídia Oñate Malgrat que el 2016 va ser el millor any després de la crisi econòmica, per a alguns sectors no va a acabar de despuntar tal com preveien. El primer semestre va deixar un bon volum de vendes en pràcticament tots els àmbits de l’economia, mentre que passat l’estiu, la tendència positiva es va contraure deixant un regust amarg a més d’un empresari.

Aquest 2017, doncs, ha començat amb certes llums i algunes ombres, tot depenent del sector i empresa. Tanmateix, les prediccions a nivell general contemplen un creixement al voltant del 3%, com a resultat de sectors que confien seguir a l’alça com són el de l’automoció i el turisme, entre altres.

Optimisme moderat de les patronals empresarials Sobre les perspectives per al 2017 el president de l’Associació d’Empreses de l’Alt Penedès i el Garraf (ADEPG), Martí Sistané, apuntava a Penedès Econòmic que “tot i que l’economia continuarà millorant, es mantenen certes in-

certeses. Els experts estimen un creixement global al voltant del 3%, amb creixement econòmic a Àsia, Europa, Amèrica Llatina i Rússia. Malgrat la seva la desacceleració econòmica, la Xina continuarà amb un creixement al voltant del 6%. Les incerteses se centren en l’evolució dels preus de les matèries primes i en particular del preu del petroli, les negociacions del divorci del Brexit, les politiques de Donald Trump als Estats Units, els dubtes en els resultats sobre les properes eleccions a França o Alemanya i una potencial crisi a la Xina”.

A Catalunya les previsions econòmiques s’estimen al voltant d’un 2,4%, cosa que representaria un creixement més moderat que el 2016, però aquest creixement tampoc està lliure d’incerteses.

La forta pujada dels preus dels lloguers i l’increment del preu de l’habitatge, molt per sobre de les pujades salarials o dels preus comercials, alentiran el consum de les famílies i la contractació a les empreses. D’altra banda l’evolució dels tipus d’interès i les dificultats d’accés al crèdit de moltes empreses poden empitjorar enca-

El sector bancari confia que l’economia segueixi creixent al ritme del 3% Des de CaixaBank destaquen el “creixement vigorós” dels anys 2015 i 2016, va superar el 3% anual i va batre els pronòstics de la majoria d’analistes. Segons CaixaBank, aquesta millora és conseqüència de diversos factors, tant externs (el baix preu del petroli i la política monetària ultraexpansiva del Banc Central Europeu) com interns (impuls fiscal). L’entitat financera va tancar el 2016 amb un creixement del 3,1% i enguany preveu arribar al 3,5%. També és optimista a nivell global. “L’economia mundial navega en un entorn de lleugera incertesa,

tot i el bon ritme de creixement.

Aquesta situació pot generar un repunt més pronunciat dels tipus d’interès a llarg termini o inestabilitat financera en algun país emergent clau”, tal com ha explicat la directora comercial de CaixaBank a Barcelona província, Cristina González, al Penedès Econòmic. Sobre l’economia espanyola, González afegeix que “el seu creixement seguirà sent superior al de la majoria de països desenvolupats”.

Banc Sabadell també és optimista amb les previsions econòmiques de 2017, en les quals estima que el PIB mantindrà un creixement elevat del 2,5%, fet que convertirà Espanya, junta-

Les vendes de cotxes s’encarrilen, en especial les de KM0 i d’ocasió No han estat uns anys fàcils per als diferents sectors de l’economia, però molt menys per al de l’automoció. El pla Pive, que l’any passat va finalitzar la vuitena edició, n’és una bona mostra. Segons Antoni Jounou, gerent del grup Jounou, que gestiona les marques d’Opel, Honda, Hyundai i Seat al Penedès-Garraf, aquest 2017 les previsions de vendes són positives, fins i tot sense que es renovi el Pla Pive. “Aquest any les vendes del nostre grup han augmentat un 16% i les expectatives per al 2017 és mantenir el creixement en un 5-6%”, comenta. També serà un any de novetats, ja que en el seu cas ja tenen programades nou presentacions de vehicles, entre els quals hi haurà els nous Opel Insígnia, Honda

ment amb Irlanda, en un dels països que més avançaran de la Unió Europa. En clau territorial, la nova directora regional del Penedès i Garraf de Banc Sabadell, Judit González, comenta que “un cop tancada amb èxit l’etapa d’integració de Caixa Penedès, volem consolidar-nos com l’entitat de referència tant per a particulars i famílies com per a les empreses del Penedès-Garraf”.

Cívic i Seat Ibiza, i models inèdits com l’Ioniq, que tindrà una versió híbrida i una d’elèctrica pura. Jounou destacava que el nou vehicle de Seat, l’Ateca, havia generat molt de moviment als concessionaris l’any passat. Però també els models d’Opel, una marca que aquest any ha viscut un creixement superior a l’habitual. “A nivell particular ha estat la primera marca en vendes a Espanya”, afegia.

Al grup Autocam, amb concessionaris al Penedès-Garraf, també han percebut una millora de les vendes al llarg del 2016, que esperen mantenir durant aquest any. D’entre les set marques que gestionen, destaquen les de Toyota i Kia, que han experimentat un creixement de les vendes del 20%. “Ara ja disposem de vehicles híbrids en tota la nostra gamma Toyota, i hem afegit

ra més aquesta situació.

Malgrat això des de l’associació són “moderadament optimistes, ja que les informacions que ens transmeten les nostres empreses associades és de manteniment del creixement durant aquest exercici.

Potser també perquè les empreses, d’ençà de la crisi, estan avesades a treballar amb entorns d’incertesa, augmentant la seva flexibilitat i capacitat d’adaptació”. assegurava.

L’any ADEPG està dedicat a l’eEconomia digital, terme que va aparèixer per primer cop l’any 1995 encunyat per l’economista Don Tapscott, en el llibre L’Economia Digital: Promesa i perill a l’Era de la Intel·ligència en xarxes.

Avui per avui “és àmpliament acceptat que el creixement de l’Economia Digital té un impacte generalitzat en tota l’economia. A causa de l’alt impacte esperat, les empreses han d’actuar i donar resposta al canvi de paradigma que ha transformat el creixement de

els models Niro i Òptima a la marca Kia, que van començar a comercialitzar-se a finals de setembre”, comenta Jordi Carbó, gerent d’Autocam.

D’altra banda, també destaca la gran volada que han pres els vehicles d’ocasió i Km0.

“La gent cada cop es planteja una compra més racional i dóna segones oportunitats als productes. A més, els donem la seguretat i garantia com a concessionari”, explica.

Aquest any duran a terme noves edicions del Mercat KM 0 d’Autocam: 9-11 de febrer a Vilanova i la Geltrú i a l’octubre a Vilafranca del Penedès (dates per determinar).

Les matriculacions de vehicles van augmentar un 8,43% el 2016 respecte de l’any anterior, passant de 7.652 als 8.297.

l’economia, així com l’ocupació i els llocs de treball, que en un futur no molt llunyà podria estar caracteritzada per la independència i la flexibilitat laboral”, indicava Sistané. Segons un recent informe d’Accenture Strategy, “la transformació digital és una de les grans palanques de creixement econòmic, l’aportació de l’economia digital al PIB espanyol és del 19,4% i al 2020 arribarà al 22%, podent arribar al 24% si es realitza una inversió en acceleradors digitals, potenciant aspectes com impulsar l’emprenedoria, un accés més fàcil al finançament o una millor regulació.

Pel que fa a l’associació com a representants de les empreses del Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès “mantindrem una actitud crítica, oberta i dialogant amb tots els actors politics, econòmics i institucionals del nostre territori per tal de defensar i millorar la situació del teixit empresarial, així com de la societat en general”.

Penedès Econòmic

Gener - 2017

3

L’ANÀLISI Per la seva banda, el president de la Unió Empresarial del Penedès (UEP), Santi Carda, explicava que els preocupava principalment la situació econòmica del Baix Penedès, que no remunta al mateix ritme que les altres comarques catalanes i les perspectives d’ocupació no milloren per a la comarca amb més atur de Catalunya. També el fet que “molts petits negocis estan tancant portes, sobretot aquells que estan situats al centre de les ciutats”. Tanmateix, apuntava com un aspecte positiu el fet que el sector de la construcció està creixent i incrementant la seva necessitat de mà d’obra, a causa de l’augment de la demanda de pisos.

A l’Alt Penedès es viu una situació més estable i el sector agroalimentari i vitivinícola tenen millors resultats. La preocupació, segons Carda, se centra en Freixenet, on s’espera que “els problemes interns no afectin les vendes, fet que suposaria una disminució de llocs de treball”.

Carda també explicava que en les reunions mantingudes amb

patronals com Foment del Treball o FEPIME, “tothom comenta que es disminueix el nombre de socis, que hi ha menys espònsors i poc suport de l’administració, a més de poques subvencions. Per tant, és difícil sobreviure. El millor és buscar sinèrgies, sumar voluntats i tenir una mentalitat oberta”.

Carda també avançava que, durant el primer trimestre d’aquest any, es podria produir la fusió entre les dues patronals penedesenques, l’Associació d’Empresaris del Penedès i el Garraf (ADEPG) i la UEP fet que “seria molt positiu perquè suposaria una suma de forces i sempre, de les fortaleses, en treus més beneficis”. Un altre dels objectius seria “poder arribar de forma més propera a l’administració”. Si les negociacions culminen amb un acord, la signatura es podria fer al Palau de la Generalitat, a proposta del mateix president, Carles Puigdemont, que en una reunió la tardor passada amb la junta directiva de la UEP va animar les dues entitats a “culminar el procés i ser un exemple per a tot Catalunya”.

La construcció afluixa la marxa i comença l’any amb incertesa La construcció ha anat avançat els darrers anys, però molt tímidament i en poblacions majoritàriament grans i en barris concrets. Si bé durant el primer semestre de 2016 semblava que començava a arrencar, els següents sis mesos va produir-se una lleugera recessió. Ho saben a l’empresa FECA de Vilafranca del Penedès, especialitzada en materials de construcció, ferreteria, bricolatge i jardineria. “Aquesta recessió l’hem patit nosaltres i l’hem pogut contrastar amb empreses del sector, que coincidei-

xen amb el que notem. Es parla d’una incipient bombolla immobiliària a alguns punts del territori nacional, però aquí al Penedès no n’hem notat cap símptoma”, afirma Gemma Casulleras, consellera delegada de FECA. En el seu cas, el 2015 i el 2016 han estat anys de creixement, però no l’esperat, i de cara el 2017 “les nostres perspectives són bàsicament continuar donant la màxima qualitat en el servei al client i treballar molt i amb compromís”.

Durant els anys de crisi, el sector que es dedicava a l’obra nova i les grans promocions s’ha orientat cap a la reforma d’habitatges i

Bones expectatives de vendes dels vins de la DO Penedès per al 2017 Les expectatives del nivell de vendes de la DO Penedès són bones, ja que l’any 2016 l’increment total va ser del 8% i el mercat català va créixer un 12%. Per tant, previsiblement, la tendència seguirà en aquesta direcció.

Pel que fa als preus, tant del raïm com de vins envasats, malgrat les incerteses globals, el president del Consell Regulador de la DO Penedès, Josep Maria Albet, afirmava que “s’estan fent els deures que ens havíem autoimposat

fa uns anys amb la posada en marxa del pla estratègic de la DO Penedès, un pla basat en buscar el valor afegit i fer vins d’alta qualitat”. Després de sis anys de treballs, reunions, estudis de sòl i climàtics, es van crear les subzones del Penedès, que aquest any ja es podran veure reflectides per primera vegada en les ampolles de la collita 2016 i que són “un factor qualitatiu importantíssim, el primer senyal de l’apropament al concepte més aviat francès que no pas espanyol del que ha de ser una DO, una aposta per la

Els sindicats reivindiquen més salaris i drets per als treballadors Pr als sindicats, aquest 2017 ha de ser el de “l’inici de la reconquesta dels drets dels treballadors

i la recuperació del poder adquisitiu perdut”, afirma Francesc Rica, secretari general d’UGT al Garraf, el Penedès i l’Anoia. Des del sindicat es proposen millorar els convenis col·lectius de les empreses per tal d’aconseguir una pujada salarial del 3%, que hauria d’ajudar a reactivar el consum.

“Entenem que els treballadors no podran recuperar de cop el poder adquisitiu perdut, que els darrers anys ha disminuït entre el 10 i 15% a Espanya, segons el cas de cada empresa, però ara que comencem a tenir inflació és un bon moment per iniciar la recuperació”, comenta. A nivell general, Rica considera que “cal restablir l’equilibri entre treballadors i empresaris, que s’ha trencat i si no ho canviem, els treballadors podem arribar a perdre tot el que havíem aconseguit”.

Des de Comissions Obreres, mantenen la seva oposició a la reforma laboral i fan incís en la necessitat de “retornar als treballadors els drets perduts durant la crisi”, defensa el secretari general de la Unió Intercomarcal de l’Alt Penedès i el Garraf de Comissions Obreres de Catalunya, Albert

això ha esgotat l’estoc immobiliari de gran part de les ciutats.

“Fins que els preus no pugin, no sortirà a compte tornar a construir”, comenta Manel Fernández, propietari de l’agència immobiliària Urbenorte, de Vilafranca del Penedès. A l’Alt Penedès, per exemple, “l’últim any els preus han pujat i això justifica la construcció de nous habitatges a barris com la Girada, de Vilafranca del Penedès, i el Gat Cendrer, de Sant Sadurní”.

veritat, la honestedat, i la qualitat i pel futur digne de tots els implicats en l’elaboració dels vins del Penedès”, assegurava Albet.

L’any 2017 serà també l’any de la consolidació de l’aposta pels vins escumosos de qualitat, els clàssic Penedès, obra de 17 elaboradors. Tots aquests factors impliquen una millora de la imatge dels vins del Penedès.

Rodríguez. Considera que cal “desmuntar tòpics, ja que es parla molt de recuperació econòmica, però no s’està produint com ens agradaria perquè l’ocupació que s’està creant no és de la qualitat que voldríem. La gent que es reincorpora al mercat de treball ho fa en pitjors condicions laborals, econòmiques i socials”. També tem per les pensions futures i demana una reforma efectiva, ja que “s’ha buidat la bossa que teníem fins ara i les mesures que s’han pres no han funcionat”. A nivell local, Rodríguez creu que l’Alt Penedès ha suportat millor la crisi gràcies a la diversificació de la seva economia, i en el cas de les comarques de costa aposta per seguir potenciant el turisme i serveis, sense oblidar la indústria. “Que el nostre turisme es fonamenti en el sol és un problema. Per això, s’ha de basar en altres atractius com la gastronomia i els esdeveniments, tant d’oci com professionals, i tenir serveis de qualitat per poder oferir el producte durant tot l’any”, explica Rodríguez, que veu que amb aquest valor afegit “el sector podria generar llocs de treball de qualitat”.

4

Penedès Econòmic

Gener - 2017

ACTUALITAT

La reactivació del sector immobiliari deixa les ciutats més poblades sense estoc Malgrat l’alta demanda d’habitatges, les finques immobiliàries del PenedèsGarraf veuen difícil que es torni a construir si no s’apugen els preus Lídia Oñate

Ja fa un temps que les poblacions de primera residència van començar a percebre una mancança d’oferta d’habitatges, en especial en els barris més cèntrics o que disposen de més serveis. “Des de 2014 s’ha anat produint una dinamització progressiva del sector i el 2016 podem dir que va ser un bon any”, explica Manel Fernández, propietari de l’agència immobiliària Urbenorte, de Vilafranca del Penedès. Al PenedèsGarraf, les compravendes d’habitatges s’han reactivat els darrers dos anys i destaca notablement el 2016, durant el qual no només s’han millorat els registres de l’any anterior, sinó també els de 2008.

En municipis com Sitges i Canyelles, fins i tot, s’han superat les compravendes de 2007, l’últim bon any del sector immobiliari abans que esclatés, finalment, la bombolla. En aquests dos casos, de gener a agost de 2007 es van registrar 301 i 43 compravendes, respectivament, mentre que l’any passat aquestes xifres van ser 362 i 46. És especialment remarcable el cas de Sitges per ser un dels municipis catalans que més ha esquivat les conseqüències de la crisi immobiliària.

“Ens trobem amb casos en els quals la gent està disposada a pagar 6.000

euros/m2 i realment acaba comprant un habitatge allà”, comenta Fernández.

La manca d’estoc ha acabat repercutint en els preus, en especial en capitals de comarca com Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès, on han augmentat sensiblement. A nivell comarcal, però, s’han estabilitzat. “Tot aquell que necessitava vendre ha ajustat el preu per fer-ho i qui vol vendre a l’actualitat, segurament no té tanta necessitat d’ajustarlo”, comenta Pau Pasqual, gerent de Finques Pasqual de Vilanova i la Geltrú. Però en la gran majoria de municipis els preus encara es troben per sota del que el promotor havia previst. “A Santa Margarida i els Monjos encara es troben força habitatges on el m2 es ven a 1.000 i 1.100 euros”, afirma Fernández.

Tanmateix, el sector immobiliari encara veu prematur

l’auge de la construcció de nous habitatges. Segons el propietari d’Urbenorte a Vilafranca del Penedès, “fins que els preus no pugin suficientment perquè al promotor li surti a compte vendre no es construirà. I només està passant en nuclis grans i barris concrets”. Posa d’exemple la situació de la capital de l’Alt Penedès, on actualment el m2 té un preu de construcció d’uns 1.100 euros, als quals cal sumar-ne entre 200 i 400 del preu del sòl. Per això, “el m2 caldria vendre’l a uns 1.700 euros per disposar d’entre un 15 i 20% de benefici, una xifra que actualment no es vendria en molts barris”.

El lloguer un mercat de difícil accés on no es construeix Davant d’un mercat ple d’estoc immobiliari i una demanda sense poder adquisitiu, molts van ser els inversors que van fer-se amb més d’una ganga per

quan arribessin temps millors.

Segons Fernández, “cada vegada aposten més inversors i en molts llocs el lloguer s’ha desbocat durant el 2016. La demanda és la mateixa, l’oferta ha baixat molt i pràcticament no s’ha construït res des de 2008”. Això ha acabat reduint l’estoc d’habitatges, que actualment no pot donar resposta a gran part de la població, que es troba en una situació complicada, ja que els preus de lloguer arriben amb facilitat als 650 euros mensuals per pisos de tres habitacions i poc més de 80m2.

“No és normal que només hi hagi un pis de lloguer en oferta, sinó que l’habitual és que n’hi hagi una dotzena”, afegeix Fernández.

Per la seva banda, Pasqual explica que “han augmentat les operacions entre aquells particulars que disposen d’estalvis i decideixen busca la rendibilitat del lloguer, ja que el sector bancari els ofereix una rendibilitat molt baixa”.

Alt Penedès

Diferència tercer trimestre 2015-2016 (en %) 1 Pontons

400,00%

2 El Pla del Penedès

200,00%

3 Les Cabanyes

150,00%

4 Avinyonet del Penedès 5 Banyeres del Penedès 6 Sant Quintí de Mediona

100,00% 81,25% 62,50%

7 Canyelles

58,62%

8 Sant Pere de Ribes

47,88%

9 El Montmell

43,75%

10 Bellvei

37,50%

11 Cubelles

35,67%

12 Font-Rubí

33,33%

Margarida i 13 Santa els Monjos

33,33%

14 Olesa de Bonesvalls

28,57%

15 Subirats

26,67%

16 Olivella

26,32%

17 Calafell

25,93%

18 L’Arboç

25,00%

19 Bonastre

22,22%

20 Castellet i la Gornal

21,43%

21 Albinyana

20,00%

22 El Vendrell

19,32%

23 Vilanova i la Geltrú

18,89%

24 Sitges

16,40%

25 Gelida

11,11%

26 Sant Martí Sarroca

11,11%

27 Cunit

10,50%

28 Sant Sadurní d’Anoia

9,26%

29 Vilafranca del Penedès

6,85%

30 Sant Llorenç d’Hortons 6,25%

Baix Penedès

31 Sant Cugat

0,00%

Sesgarrigues

32 Santa Oliva

-12,50%

34 La Bisbal del

-13,16%

35 Mediona

-17,65%

36 Sant Jaume dels Domenys

-21,05%

Penedès

Garraf

0,00%

33 Torrelavit

37 Llorenç del Penedès -22,22%

Evolució tercer trimestre entre 2008 i 2016 (en %) Mitjana 2008-2016: 19,16% | Mitjana 2015-2016: 19,20% p Font: Ministeri de Foment

*No s’ha registrat compravenda.

38 Olèrdola

-28,57%

39 La Granada

-40,00%

40 Torrelles de Foix

-41,67%

41 Pacs del Penedès

-50,00%

42 Puigdàlber

-50,00%

43 Vilobí del Penedès

-50,00%

44 Castellví de la Marca -60,00% 45 Sant Pere

de Riudebitlles

46 Masllorenç

-62,96% -100,00%

47 Santa Fe del Penedès

*

Gener - 2017

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

Gener - 2017

ACTUALITAT

El comerç local veu refredats els seus ànims de millora per al 2017 Unes vendes de Nadal menors de les esperades i un inici de rebaixes fluix han disminuït les expectatives de bonança generades a l’estiu Lídia Oñate Per a molts comerços locals aquestes festes de Nadal havien de ser les que finalment acabessin de confirmar la recuperació econòmica. Però sembla ser que les expectatives no s’han complert tal com s’esperava. Tant al Penedès com al Garraf, les vendes de la campanya de Nadal s’han mantingut respecte de l’any passat que, “tot i que no es pot considerar un any dolent, tampoc no és el que esperàvem”, comentava Montserrat Andreu, presidenta de l’associació de comerciants Viu Comerç de Vilanova i la Geltrú. En el seu cas afegeix que “teníem l’esperança que aquesta campanya fos molt més positiva, tenint en compte que aquest estiu va ser realment bo”.

Tanmateix, la tardor ja va començar a donar els primers indicis de que el sector encara no havia consolidat aquesta tendència a l’alça. “Va ser bastant dolenta, però pensàvem que les vendes s’estaven guardant per Nadal, però no ha estat així i, pràcticament, no es van animar fins els

dies previs de Nadal”, explicava Andreu. Entre els factors que destaca es troba “la competència amb el comerç electrònic, que cada vegada afecta més el comerç de proximitat, i el canvi de mentalitat del consumidor, que passa per comprar només el que necessita, però també per modificar les seves prioritats, ara més centrades en oci i viure experiències.”

En el cas del Baix Penedès, el president de l’associació Vendrell Comerç Magí Mateu és crític amb el moment actual: “la crisi no pot durar tota la vida, però ja

portem des de setembre de 2007 i això no acaba d’arrencar.” Considera que “la nostra zona està més aturada que la resta i encara es nota la crisi a nivell local”.

Les rebaixes queden deslluïdes amb la nova Llei de Comerç Aquestes han estat les primeres rebaixes des que el passat 3 de gener s’aprovés el projecte de la nova Llei de Comerç, Serveis i Fires, que liberalitza els períodes de rebaixes i alhora “recomana” establir-ne dos: un a l’hivern i un altre a l’estiu. En algunes pobla-

Més serveis i menys pressió fiscal Des de la Generalitat apunten millores en aquesta línia per desenvolupar l’economia del Penedès Nord

cions com Vilafranca del Penedès s’ha mantingut la tradició d’iniciar les rebaixes el 7 de gener, però en d’altres com Vilanova i la Geltrú, força comerços ja van aplicar descomptes del 30% enmig de la campanya de Nadal. “Tenim moltes franquícies i és molt difícil competir amb tants descomptes durant tot l’any”, exposa Andreu, que admet que en un futur els comerciants locals haurien de debatre si acordar de nou períodes de rebaixes. Aquest és l’acord al qual van arribar els comerciants vilafranquins, que van decidir mantenir el dia d’inici habitual.

Segons la gerent de l’Associació Centre Vila de Vilafranca, Cristina Bundó, “el fred de gener ha ajudat a alguns comerços a tenir un bon inici de rebaixes, però encara és d’hora per fer-ne un balanç.” Segons Mateu, al Vendrell les rebaixes no han començat tan bé com s’esperaven i els primers dies han estat similars als de l’any passat. Sobre la nova Llei de Comerç es mostra pessimista, ja que “no ajuda viure en un període de rebaixes constants perquè moltes botigues ja estan treballant sota mínims”.

amb estar disposat a adaptar-se davant les peticions d’empreses, sinó que cal tenir garantida la flexibilitat que s’ofereix”, en referència a la capacitat de posar a disposició d’empresaris terrenys edificables de forma immediata sense haver de requalificar-los.

Lídia Oñate El sotsdirector de Política Industrial de la Generalitat de Catalunya, Jordi Carbonell, va assistir el passat divendres 13 de gener a la jornada Conjuntura Econòmica i palanques de futur al Penedès Nord, organitzada per l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia i l’ADEPG al CIC Fassina. L’acte va reunir la majoria d’alcaldes d’aquesta demarcació, que aglutina nou municipis de l’Alt Penedès amb l’objectiu d’establir sinèrgies i promocionar l’economia local.

Carbonell va insistir en la necessitat de posar en valor el terri-

EN la darrera dècada la població del penedès nord ha augmentat un 16%, en especial la població jove

tori amb millores en comunicacions, serveis i formació, així com també revisar la pressió fiscal a les

empreses i accelerar la tramitació administrativa. En aquest sentit, va comentar que “no n’hi ha prou

“D’aquests, ja no n’hi ha tants disponibles”, afegia.

També va exposar que és necessari més diàleg entre l’Administració i les empreses per tal que

LA TARGETA VILAFRANCA COMERÇ REGISTRA 4ME EN COMPRES EL 2016 La targeta Vilafranca Comerç ha aconseguit fer-se un espai entre els clients dels establiments vilafranquins. Actualment, ja són 130 els que hi estan adherits i 23.500 els usuaris que ja la tenen. Al llarg de 2016 van realitzar compres per un valor total de 4.146.000 euros, 202.000 dels quals es van retornar en compres posteriors.

“L’establiment decideix quin percentatge de descompte abonarà en euros a la targeta, que es podran descomptar a la propera compra. Això fa que si necessites algun producte el primer lloc que et ve en ment és allà on tens diners”, explicava la gerent de l’associació de comerciants Centre Vila, Cristina Bundó.

Només per la campanya de Nadal ja es va generar mig milió d’euros en compres fetes amb la targeta de fidelització, que va acumular 15.454 euros en descomptes. D’aquests, prop del 70% es van invertir en una altra compra.

El regidor de Promoció Econòmica, Joan Manel Montfort, es mostrava satisfet d’aquests resultats, ja que “demostren que és una eina molt versàtil que crea un model de comerç únic i d’èxit, que ja s’està exportant a altres ciutats de Catalunya”.

Tanmateix, reconeix que encara té camp per córrer, ja que a Vilafranca hi ha prop de 800 comerços.

tinguin eines que permetin als sectors desenvolupar una major diferenciació i especialització.

Durant la jornada també es van donar a conèixer algunes dades del Penedès Nord, recollides per la consultora Actíva Prospect.

La darrera dècada la població ha augmentat un 16%, en especial la població jove de 12 a 16 anys.

També s’ha produït un increment de la taxa d’ocupació, que ha passat del 71,9 al 76,4%.

El sector més rellevant es troba dins de la indústria, en concret, en l’àmbit de l’alimentació, begudes i tabac, que genera el 21,2% dels llocs de treball (fins a 2.100). En aquest aspecte, el secretari general de l’ADEPG, Isidre Also, va remarcar que “cal generar una marca única a partir del producte alimentari”. També va afegir que el darrer semestre s’ha realitzat la diagnosi del territori, del qual n’ha de sortir la base per elaborar el Pla Estratègic que dinamitzarà el Penedès Nord.

Penedès Econòmic

Gener - 2017

7

ACTUALITAT

L’equip de Beso Beach aterrarà a l’hotel Terramar de Sitges Melià Hotels International inaugurarà a l’estiu l’ME Sitges, un resort de luxe ubicat a primera línia de mar Olga Aibar Melià Hotels International inaugurarà entre la primavera i l’estiu d’enguany l’ME Sitges, un nou resort de luxe situat a primera línia de platja, a les instal· lacions de l’hotel Terramar.

El grup Melià gestionarà durant almenys vint anys el futur establiment, l’ME Sitges Terramar, propietat d’HI Partners.

Un cop finalitzades les obres de renovació, l’hotel tindrà 213 habitacions, diversos bars i restaurants, un Beach Club, instal· lacions per a reunions i convencions i una àrea de wellness que complementaran l’oferta que representa l’hotel Melià Sitges des de fa dècades.

ME by Melià és la marca de luxe llençada fa una dècada pel grup, que està present a ciutats

com Londres, Milà i Miami i que va incorporar el concepte de sol i platja en clau de luxe amb els seus hotels de Mallorca i Eivissa que ara traslladarà a la costa catalana.

els socis de beso Beach dirigiran l’espai gastronòmic i el beach club de l’hotel El 8 de novembre Melià Hotels International va presentar un benefici atribuit de 92,2 milions d’euros fins al setembre, un increment del 74% en comparació amb el mateix període de l’any

anterior, quan va aconseguir uns guanys de 52,9 milions d’euros.

D’altra banda, l’equip del reputat restaurant Beso Beach Formentera ha pactat amb Melià dirigir l’espai gastronòmic del nou hotel i portar el Beach Club de l’hotel. Serà “quelcom mai vist a Sitges,” segons asseguraven els seus propietaris.

L’oferta culinària girarà al voltant de la fusió basco-mediterrània i inclourà molts productes frescos i de proximitat. Tanmateix, es preveu que les tarifes siguin més ajustades que les del restaurant balear. Aquest restaurant que s’obrirà en els propes mesos serà el primer dels que el grup preveu obrir a tot el món.

L’equip de Beso Beach ha aconseguit posicionar el seu local com l’espai amb més glamour de Formentera. El restaurant és un punt de trobada habitual de mo-

u Raquel Revuelta amb els responsables de Beso Beach a Formentera

dels, estrelles del món de l’esport, actors i actrius de Hollywood i empresaris de renom. El motiu d’aquest èxit és que la seva ubicación estratègica a un parc natural

Reserva de la Biosfera ofereix la possibilitat de crear events únics on viure l’experiència d’equilibrar l’oci amb el respecte amb el paisatge que l’envolta.

8

Penedès Econòmic

Gener - 2017

ACTUALITAT

L’extermini dels polls esdevé un negoci rendible durant pràcticament tot l’any La proliferació de casos els darrers anys ha generat una àmplia oferta de productes i marques a la caça d’un nínxol de mercat en auge POBLACIÓ ESCOLAR AFECTADA PELS POLLS

Lídia Oñate

Poc es pensaven les mares i àvies que d’allò tan feixuc i rutinari com observar el cap de la canalla i enxampar algun o altre poll esdevingués un negoci rendible. Des de fa uns anys molts laboratoris han apostat per ampliar la seva gamma de productes dedicada a l’eliminació de polls i altres han creat una línia especialitzada amb tot tipus de detalls per captar els clients més exigents. Pintes llemeneres i gomes de cabell antipolls se sumen a les locions i els xampús habituals per omplir un ventall de productes que ha assolit el seu apogeu els darrers anys.

molts establiments han duplicat la seva oferta de productes Una de les empreses que més ha percebut aquest canvi de tendència és Cal Vicentó, que ha incrementat la seva gamma a les seves botigues del Penedès-Garraf.

“Actualment toquem molts productes: locions, xampús, cremes i també kits complets”, explica el seu gerent, Marc Gallart. Entre les novetats que han anat sorgint destaquen les pintes llemeneres, per facilitar l’extracció de les llémenes dels polls, i les gomes de cabell antipolls per evitar que s’hi instal·lin.

Tanmateix, en l’actualitat és difícil trobar un mètode preventiu eficaç. “Els infants estan més temps junts durant tot l’any (a l’escola, fent activitats extraescolars, de colònies, als esplais...) i això afavoreix que hi hagi més polls que fa una dècada”, comenta Carme Mestres, de la farmàcia Mestres del Vendrell.

En el seu cas, també imparteix xerrades en escoles on informa sobre com són i es desenvolupen els polls i proporciona consells als pares. En aquestes sessions aprèn també sobre els errors que es cometen sovint. “El més greu és no tractar un nen infestat de polls o

2016 - 14,0% 2003 - 12,7% 1983 - 6,5% p Font: OCU

portar-lo a l’escola abans de ferli el tractament”, afirma Mestes, que alerta que “no avisar l’escola quan detectes que el teu fill té polls també ajuda a que es propaguin amb més probabilitat.” Sigui per un o altre motiu, les farmàcies, adrogueries i departaments especialitzats de supermercats, entre altres establiments, han percebut un increment de productes i marques que ofereixen tot tipus de solucions per pal·liar un problema que ha passat de ser esta-

cional a allargar-se durant pràcticament tot l’any. Els principals afectats són els infants, en especial les nenes, pel fet de tenir el cabell més llarg, però també els adults, que en molts casos estan en contacte directe amb ells. Entre tanta oferta el producte que marca la

diferència és aquell “més immediat, més efectiu contra els polls i menys tòxic amb el medi ambient i les persones”, exposa Ramon Bosch, de la farmàcia Bosch de Vilafranca del Penedès. Tanmateix, també critica l’ús incorrecte que se n’ha fet dels tractaments, ja que considera que en alguns casos s’han aplicat com a prevenció i això ha generat resistències que han perjudicat als afectats. “L’ús reiterat pot ser contraproduent i cal acceptar que per a prevenció poca cosa eficaç hi ha al mercat.

Per anar bé, cada dia s’hauria d’aplicar el producte, però a la llarga pot resultar tòxic”, afegeix.

Actualment, és habitual que les farmàcies ofereixin prop d’una desena de productes diferents, el doble que fa un parell d’anys. Segons Bosch, “ha anat en augment perquè ara es ven tot l’any. A l’estiu, a més, tenim molta rotació de productes”. Entre les novetats que han anat presentant els laboratoris, destaca els productes amb espuma i silicona, que paralitza els polls que acaben morint per asfíxia. “La veritat és que això és tot un món i he hagut d’anar posant-me al dia a base de curses al Col·legi de Farmacèutics”, comenta Bosch.

En molts casos, els productes químics produeixen l’efecte contrari a l’eradicació dels polls, que, per usos excessius, en creen resistències. Darrerament, però,

ha anat creixent l’oferta de productes elaborats amb ingredients d’origen natural. “El seu preu no és significativament més alt que els altres, ja que ara hi ha moltes marques i això ha fet que els preus s’igualin”, explica Mestres,

que afegeix que “els productes naturals no creen resistències i són aptes per a persones que no poden utilitzar determinats pedicul·licides com els asmàtics, les embarassades o els nadons, i això ha ajudat a augmentar-ne la seva venda”.

Els preus dels tractaments poden variar força en funció de les marques i dels establiments on s’adquireixin. Des dels dos i quatre euros per xampús i locions en algunes adrogueries i supermercats fins als 12 i 15 euros a les farmàcies. En el cas dels kits complets, els preus poden variar força, dels 4,5 als 18 euros.

Creix l’oferta d’empreses que desparasiten El ritme de feina de moltes famílies posa cada cop més difícil dur a terme una de les tasques que, tradicionalment, feien les àvies i les mares: revisar els caps dels infants i eliminar els polls que hi haguessin.

La manca de temps lliure o la comoditat d’alguns pares ha originat un nou nínxol de mercat.

Des de fa un temps, s’han obert centres especialitzats en desparasitar caps, tant de nens com d’adults, i es preveu que vagi en augment per cobrir un mercat que va a l’alça.

Els tractaments oscil·len entre els 50 i 75 euros, depenent de la tècnica i el nombre de sessions que s’incloguin.

Gener - 2017

Penedès Econòmic

9

10

Penedès Econòmic

Gener - 2017

EMPRESA

Banc Sabadell va guanyar 710,4 milions d’euros el 2016

El negoci d’AgroBank creix un 11% el 2016

El banc inclou dotacions per a les clàusules sòl redacció

El grup Banc Sabadell ha tancat l’exercici de 2016 amb un benefici net atribuït de 710,4 milions d’euros, un 0,3% més que el 2015, i un marge d’interessos de 3.837,8 milions d’euros, fet que suposa un increment del 19,8% davant del passat exercici.

Els resultats mostren una bona salut del banc, després de realitzar dotacions extraordinàries que inclouen l’impacte de les clàusules sòl. Les dotacions a insolvències i altres deterioraments, doncs, pugen a 1.427,1 milions d’euros a tancament de l’exercici 2016 davant dels 2.333,2 milions d’euros en l’exercici precedent, fet que suposa una reducció del -38,8%.

Els ingressos del negoci core del banc (marge d’interessos i comissions) es mantenen forts i els costos recurrents es redueixen, tant a Espanya com al Regne Unit.

Lídia Oñate

La morositat segueix reduintse en l’últim trimestre de l’any i se situa en el 6,14% a 31 de desembre de 2016. El desembre de 2013, a l’inici del pla estratègic TRIple, el rati de morositat se situava en el 13,6%, per la qual cosa s’ha reduït a més de la meitat. La cobertura dels dubtosos se situa en el 51,55% i s’incrementa la cobertura dels actius problemàtics, que se situa en el 49,6%.

Segons fonts del Banc Sabadell, l’evacuació d’actius problemàtics se situa molt per sobre dels objectius del pla estratègic amb una reducció de 7.411 milions d’euros en els tres últims anys i l’estratègia de venda accelerada d’actius continua executant-se amb èxit. El 2016, es marca un altre rècord de reducció d’actius problemàtics, en 2.961 milions d’euros, i 648 el quart trimestre.

El secretari de Treball de la Generalitat, al Fòrum ADEPG Proposa que el Penedès i el Garraf consensuïn estratègies pròpies d’ocupació Olga Aibar El secretari general del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta, va participar el dimarts 24 de gener en el Fòrum ADEPG sobre el mercat de treball a Catalunya que es va celebrar al Centre Àgora de Vilafranca. Ginesta va suggerir que les comarques del Penedès i del Garraf treballin per definir i consensuar estratègies pròpies d’ocupació perquè saben quines són les necessitats del territori: “Proposem als municipis d’aquestes comarques i als agents socials i econòmics que arribin a acords per definir estratègies d’ocupació, que a continuació tindran tot el suport del Departament i del SOC, perquè serà la millor manera per donar resposta al que les persones i empreses

d’aquest territori necessiten”, va afirmar. En aquest sentit, va insistir en què “la millor inversió que podem fer dels recursos que arribaran a les vostres comarques en matèria d’ocupació, que poden situar-se en uns 14 milions d’euros, s’apliquin en relació amb les prioritats del territori”. Sobre les dades de l’atur, va apuntar la paradoxa que es produiex al Gran Penedès respecte a la creació de

llocs de treball, perquè les comarques amb més atur són les que generen més ocupació. Pel que fa a l’Alt Penedès, va apuntar que s’ha invertit la tendència catalana, ja que s’ha incrementat més del doble el nombre de treballadors temporals respecte els indefinits.

Això implica que “no tenim clar si les polítiques realitzades són les idònies, perquè poden dur a un decreixement important”.

En els dos anys passats des del llançament d’AgroBank, la línia de negoci de CaixaBank especialitzada tant en el sector agrari com en la indústria agroalimentària, el volum de negoci gestionat ha registrat un increment de l’11,4% fins els 15.691 milions d’euros. Pel que fa al número de clients, AgroBank ha sumat gairebé 10.000 noves incorporacions en els dos anys de funcionament i ja supera els 340.000 clients.

Des de CaixaBank es mostren satisfets d’aquesta branca de negoci, en la qual han esdevingut l’entitat financera de referència per al sector agrari. El número de negocis agraris clients de

l’entitat ha superat els 100.000 (+5%) i gairebé un de cada quatre autònoms del sector és client d’AgroBank – 24,8% de quota-.

A Catalunya, aquesta xifra arriba al 63,5%. El director general de Negoci de CaixaBank, Juan Alcaraz, ha apuntat que l’èxit d’AgroBank és conseqüència de “l’aposta ambiciosa per una marca pròpia, per l’especialització en el negoci i la formació de la xarxa comercial. A més, hem dotat a AgroBank d’una vessant social que es materialitza en ajudes i en iniciatives d’investigació i formació, com la creació de la càtedra AgroBank”. L’entitat ha impulsat un pla de noves obertures d’oficines AgroBank, amb el qual preveuen sumar 300 noves oficines especialitzades.

Vols apuntar alt?

7 hàbits per ser efectiu redacció

La psicòloga i coach vilanovina Begoña Cartagena organitza el taller: Apunta Alt, Desenvolupa els 7 hàbits de la gent altament efectiva per als dies 4 i 5 de març, de 9.30 a 18.30h al restaurant La Cucanya de Vilanova i la Geltrú.

Mitjançant el mètode Integra®, del qual Begoña Cartagena n’és una instructora qualificada, els participants viuran una experiència transformadora que els possibilitarà canviar hàbits ineficaços per d’altres que els aproparan als seus objectius. El curs donarà les eines per a capacitar els participants a desenvolupar el seu potencial, tant en l’empresa com en qualsevol àmbit de la vida.

Es treballarà a nivell subconscient, per ser aquesta part qui regeix els nostres hàbits i patrons de comportament. Per això es transformaran les cre-

ences associades als set hàbits de les persones altament efectives, segons Stephen Covey: ser una persona proactiva, començar sempre amb una finalitat en ment, saber prioritzar, pensar en solucions en les quals hi guanyin tots, saber escoltar com a pas previ a ser escoltat, generar sinèrgies amb els que ens envolten i millorar contínuament com a persona i professional. El 16 de febrer realitzarà una presentació gratuïta del seminari a la seu de Gestingral, (C/ Sant Sebastià 18). Per més informació: www.begoñacartagena.com o bego@bccoaching.net.

Penedès Econòmic

Gener - 2017

11

EMPRESA

El model d’emprenedoria Reempresa assoleix el seu desè èxit al Garraf Recentment s’ha traspassat un gimnàs i saló de bellesa a Sant Pere de Ribes, que serà dirigit per dues emprenedores Lídia Oñate El projecte Reempresa ha aconseguit donar continuïtat a una altra empresa a la comarca, concretament a Sant Pere de Ribes.

La propietària del Gimnàs i Saló d’Estètica JOPIL, Pilar Pagès, ha cedit recentment el testimoni a dues emprenedores, cadascuna de les quals, de forma independent, és farà càrrec d’una activitat.

D’una banda, la Lídia Romero conduirà el gimnàs i, de l’altra, la Cristina Martinez, el saló de bellesa. Aquests dos casos són un model típic en el qual dues persones -una estava a l’atur i l’altra treballava per hores- han volgut iniciar una nova etapa com a emprenedores i així complir el seu somni de treballar per elles mateixes. L’Agència de Desenvolupament NODE Garraf, com a centre d’atenció de Reempresa,

Mor el gestor cultural Ramon Centaño El gestor cultural Ramon Centaño, propietari de l’empresa de representació artística Centaño Espectacles, i expresident del CF Vilanova, va morir el divendres 13 de gener a Vilanova i la Geltrú.

Centaño era un referent de les festes populars del territori des que l’any 1984 es va fer càrrec de l’empresa de representació del seu pare, conegut pel seu caràcter emprenedor i afable i per la seva implicació en la vida social de la seva ciutat. Durant la seva trajectòria

professional va treballar a la Pirelli i per la indústria farmacèutica. L’empresa la dirigeix ara el seu fill, Josep Maria Centaño, llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses.

El dilluns 2 de gener va morir el vilafranquí Ernest Giralt i Raventós, a l’edat de 85 anys.

En l’àmbit professional va destacar en el món de la banca.

A mitjans de la dècada dels seixanta va participar en la fundació del Banc d’Expansió Comercial. També va ser director general del Banc Mercantil de Manresa i subdirector general del Banc Industrial de Catalunya, del Grup Banca Catalana.

També va ser el promotor i primer president de l’Associació de Cases de Turisme Rural a l’Alt Penedès. El seu germà Emili Giralt va ser catedràtic d’història agrària i president de l’Institut d’Estudis Catalans

carlesquerol.wordpress.com

Darrer comiat al banquer Ernest Giralt

i Josep Giralt va ser regidor a l’Ajuntament de Vilafranca els anys 80 i el primer Síndic de Greuges de Vilafranca.

Giralt havia estat vinculat a CDC des dels seus orígens i en va ser president comarcal de l’Alt Penedès als anys noranta del segle passat i conseller del partit de Barcelona-Comarques.

va promoure amb la col·laboració del departament de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes el contacte entre ambdues parts. Actualment, al centre hi ha 35 cedents inscrits que volen traspassar els seus negocis, la majoria dels quals per jubilació, i 52 reemprenedors interessats a adquirir-ne. Fins ara s’han realitzat fins a 43 processos de negociació i ja s’han aconseguit 10 casos d’èxit.

El projecte Reempresa va néixer el 2011 amb l’objectiu de posar a disposició dels usuaris un mercat transparent, format per empresaris que cedeixen el seu negoci i

emprenedors que busquen un negoci per emprendre, un assessorament personalitzat i gratuït i les eines necessàries per dur a terme amb èxit la cessió empresarial.

12

Penedès Econòmic

Gener - 2017

EMPRESA

Dues de les tretze empreses més antigues d’Espanya pertanyen a l’àmbit Penedès Segons publica la revista Forbes, es tracta de les caves Codorníu, de Sant Sadurní d’Anoia, i la paperera J.Vilaseca de Capellades

Dues de les tretze empreses més antigues d’Espanya pertanyen a l’àmbit Penedès, segons publica la prestigiosa revista internacional Forbes. Es tracta de Codorníu, fundada l’any 1551 a Sant Sadurní d’Anoia, i la paperera J.Vilaseca, datada del 1714 i ubicada a Capellades. Les dues apareixen en el rànguing que publica anualment aquesta prestigiosa capçalera de l’àmbit financer i econòmic com la primera i la tercera més antigues del país.

La segona seria la madrilenya Monte de Piedad, l’embrió del que després serien les caixes d’estalvi, fundada l’any 1702 pel sacerdot Francisco Piquer.

La resta de les 13 empreses citades en l’article de Forbes serien: Bodegas Alvear (1729), el segon celler més antic d’Espanya, fundat per Diego de Alvear i Escalera a Montilla (Córdova), seguida d’Arcos (1745), Goma Camps (1758), Bodegas Osborne (1772), La Farga Lacambra (1808), Bodegas Barbadillo (1821), Bodegas Caballero (1830), Bodegas González Byass (1835), Laboratorios Uriach (1838) i Orbea (1840).

Codorníu, amb més de 460 anys d’experiència en l’elaboració de vins i caves de qualitat, ha estat reconeguda com la companyia més antiga del país. Alhora, és la dissetena companyia familiar més antiga dins

Codorniu és la dissetena companyia familiar més antiga del món l’àmbit mundial. Des dels seus inicis, ha estat en mans de la mateixa família i ja són 18 les generacions dedicades a l’empresa.

Les primeres referències documentades de l’existència de l’empresa daten del segle XVI, quan Jaume de Codorníu, propietari de vinyes, va decidir dedicar-se a

l’elaboració de vins. Durant aquell mateix segle, l’hereva de la masia Can Codorníu es va casar amb el viticultor Miquel Raventós, un fet que va marcar la història de la casa. Amb aquest l’enllaç, es va aconseguir que els cognoms Codorníu i Raventós quedessin per sempre vinculats com l’ànima de la companyia.

L’any 1885, el seu fill Manuel Raventós va impulsar la construcció de les Caves Codorniu a Sant Sadurní de Noia, obra de l’arquitecte modernista Puig i Cadafalch, i l’any 1914 ell mateix va adquirir 3.200 hectàrees a la DO Costers del Segre, fet que va dur al naixement posterior de Raimat. Cent anys després, Raimat és la vinya més gran d’Europa, amb més de 2.000 hectàrees plantades amb diferents varietats de raïm que s’utilitzen per a elaborar

els caves Codorníu i els vins Raimat. A partir d’aleshores, l’expansió del grup es va anar consolidant amb l’adquisició de nous cellers, tant en l’àmbit nacional com en l’internacional. En l’actualitat, sota la batuta de Mar Raventós, el grup compta amb deu cellers, vuit dels quals a Espanya (Bodegas Bilbaínas, Legaris, Escaladei, Raimat, Bach, Nuviana, Abadia de Poblet i Codorníu), una a la Vall de Napa a Califòrnia (Artesa) i una altra a Mendoza-Argentina (Setena).

Pel que fa a J.Vilaseca, va començar la seva trajectòria l’any 1714. Aleshores, un cirurgià de Manresa, Gaspar Vilaseca, es va instal·lar a aquesta població de l’Anoia, on va obrir un molí paperer i va començar a adquirir altres

factories. Segons ens explicava el seu director general, Jaume Batllori, “és lògic que les papereres es trobin entre les empreses més antigues d’Espanya perquè, fa 300 anys, els àmbits en els quals es treballava eren els del paper, el tèxtil

Pere Valls és la paperera més antiga de l’Alt Penedès i l’alcohol”. L’empresa J.Vilaseca va ser adquirida per la família Torredemer durant els anys 50 del segle passat. Actualment produeix més de 600 referències de productes, des d’impresos oficials a bitllets de loteria i distribueix a més de 60 països. El seu principal client és la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre.

Tanmateix, aquesta no és la paperera més antiga d’Espanya. A l’Alt Penedès n’hi ha una d’anterior, ubicada a Sant Pere de Riudebitlles. Es tracta de Pere Valls, datada del 1620. Segons explicava a Penedès Econòmic el seu propietari, Pere Anton Valls, el fet que la revista Forbes no els inclogui a la seva llista es deu a al fet que l’empresa ha anat canviant de nom al llarg dels anys. Així, va néixer com a Pere Valls Julià i, posteriorment, quan aquest es va morir, es va passar a dir Vídua de Pere Valls Julià, per esdevenir una societat, Pere Valls SA. Els orígens de Pere Valls es remunten als molins de Cal Jan, un conjunt de tres molins paperers construïts a mitjans del S. XVI després d’una llicència de construcció signada pel mateix Abat de Montserrat, Pedro de Burgos.

La història de l’ofici paperer de la família Valls s’inicia acabada la Guerra de Successió en un d’aquests tres molins, l’anomenat Molí del mig, on Joan Valls va emprendre una trajectòria en el món de la fabricació de paper que actualment, vuit generacions familiars després, encara es manté viva.

CODORNIU

1.551 2.017

MRFerré

Olga Aibar

J. VILASECA

1.714 2.017

Gener - 2017

Penedès Econòmic

13

14

Penedès Econòmic

Gener - 2017

EMPRESA

El maridatge de vins i formatges de Xerigots s’estén més enllà del Penedès Just fa un any i mig va obrir el seu obrador a Vilafranca per donar servei a la botiga penedesenca i a les franquícies que es van obrir després a Sant Cugat del Vallès i Girona Lídia Oñate

Que els vins i els formatges mariden a la perfecció ho saben des de fa temps els francesos, grans productors d’ambdós productes.

Els penedesencs Gemma Urgell i Jordi Bertran, però, han sabut reinventar aquest maridatge i donar-li un nou impuls amb la seva botiga Xerigots, que van fundar a Vilafranca del Penedès el 2011. Des de fa un any i mig també es troba a Sant Cugat del Vallès i Girona, dos localitats on Xerigots s’ha expandit a través del seu model de franquícies.

Opinió

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

“A mesura que el negoci ens funcionava vam veure molt exportable el nostre knowhow a ciutats mitjanes d’arreu de Catalunya on es potenciés el comerç de proximitat”, explica Urgell.

Després de cinc anys Xerigots ha consolidat un bon nombre de referències a les seves botigues, tant de vins com de formatges. Actualment, tenen a la venda 250 formatges d’arreu del món, majoritàriament de França i Itàlia, i prop de 320 vins catalans. Cada botiga potencia aquells productes que siguin del propi territori. Per això, a la botiga de Vilafranca entre un 30 i

40% dels vins procedeixen de la DO Penedès, mentre que a Girona la mateixa proporció pertany a la DO Empordà. Aquesta proporció és més variada a Sant Cugat del Vallès, on no predomina cap denominació d’origen concreta.

aquest 2017 xerigots vol créixer en el sector de la restauració Just abans d’obrir la segona botiga, Xerigots va adquirir un magatzem de vins al carrer Comerç de Vilafranca per rebre i manipular tots els formatges que després posen a la venda.

“Amb l’obrador hem pogut donar més servei a locals de restauració, ja que cada cop ens demanaven més productes adaptats com les taules de formatges per a dues persones o peces de formatges variades i, també, classificades per tipus”,

comenta Urgell. Precisament, la restauració és un dels sectors on Xerigots vol créixer durant el 2017, ja que cada vegada reben més propostes de restaurants interessats.

Un dels avantatges que els ha suposat l’obrador és la creació de noves experiències per oferir tant a clients particulars com a restaurants. Segons Urgell, “ara podem experimentar i fer coses noves gràcies als cups que tenim a la planta baixa.

Res és per sempre... i les empreses tampoc Ikkyû, el mestre del Zen, des de petit va ser molt avisat. El seu mestre posseïa una preciosa tassa de te, de rara antiguitat.

A Ikkyû se li va trencar accidentalment aquesta tassa, i es va quedar molt perplex. Sentint els passos del mestre que s’acostava, va ocultar després de si els trossos del vas. Quan va aparèixer el mestre, Ikkyû li va preguntar: - “Per què cal morir?”

- “És el natural”, va respondre el digne senyor. “Tot ha de morir i té un determinat temps de vida.”

Ikkyû, mostrant el vas trossejat, va explicar: - “A la teva tassa li havia arribat el temps de morir”

... i es que realment, res és per sempre!.

Tot flueix, tot canvia, tot neix i mor, i el que té principi té fi.

Les empreses són com un ésser viu que passa per diferents fases de desenvolupament. Tot i que cada empresa és un cas particular i la durada de cada etapa és variable, es poden classificar, veient les seves principals característiques: Naixement Moment de màxima innovació. Estructura petita i informal. Mètodes de decisió altament centralitzats.

Es pot penetrar en el mercat competint a preus baixos o buscant un nínxol de mercat.

Inicialment el negoci genera pèrdues que es cobreixen amb finançament, fins que s’aconsegueix el punt d’equilibri.

Gairebé tres quartes parts de les empreses no sobreviuen a aquesta fase.

Creixement i acceleració Es té un clar avantatge competitiu, una bona cartera de clients satisfets, un deute assumible i els costos controlats.

Es fidelitzen clients, s’obren nous mercats i es desenvolupen nous productes o es milloren els existents.

S’amplia l’estructura, es deleguen certes decisions i s’estableixen protocols in-

Són instal·lacions naturals on abans s’emmagatzemava el vi i que ara ens permeten afinar formatges, ja que cada cup té una humitat determinada”.

Així, poden madurar grans parmesans durant 36 mesos i fer proves amb altres tipus com els manxecs.

Fins i tot, alguns elaboradors visiten els seus productes per fer un seguiment de la seva maduració. “Ara no només distribuïm formatges únics, sinó que també

n’incrementem la seva qualitat”, afegeix Urgell.

Tant els vins com els formatges són productes que depenen molt de la venda directa i de les recomanacions. Per això, organitzen tastos de forma periòdica, tant a la botiga com a l’obrador, que permeten crear un espai de trobada entre productors i clients.

Per Urgell “és una manera d’incentivar la venda i donar a conèixer els formatges i vins que tenim”.

terns Només una desena part de les empreses superen aquesta fase.

Maduresa S’arriba a la mida òptima al mercat i s’inicia una competència intensa amb les empreses importants del sector.

Cal estar atent al mercat per adaptar-se ràpidament als canvis.

L’objectiu és aconseguir l’eficiència en tots els aspectes: afegir valor al producte, incrementar marges...

L’estructura de l’empresa s’amplia i es fa més complexa, la qual cosa obliga a formalitzar procediments, amb el risc de burocratització.

Renaixement És possible arribar a

aquesta fase des de la fase de declivi, o directament des de l’etapa de maduresa.

“Reinvenció” de l’empresa: nous productes, nous mercats.

Desburocratització de l’empresa: Descentralització de decisions però major coordinació.

Foment de la innovació en processos, productes, organització, comercialització...

Es creen divisions, filials i es coopera amb altres empreses per llançar nous projectes Declivi Se sol arribar a aquesta fase per falta d’adaptació al mercat.

Estructura excessivament burocràtica i escassament innovadora.

Penedès Econòmic

Gener - 2017

15

EMPRESA

Comença el programa Innova Pime III Hi participaran quatre empreses de l’Alt Penedès de diferents sectors que seran formades i assessorades durant la implantació de la innovació Olga Aibar Una quinzena d’empreses penedesenques van assistir a la presentació del programa Innova Pime III, impulsat pel Servei de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilafranca, la qual va tenir lloc el dijous 12 de gener a l’edifici de l’Enològica.

La inauguració va anar a càrrec del tinent d’alcalde de l’àrea de Desenvolupament Econòmic i Projecció Exterior de l’Ajuntament, Joan Manel Montfort, que va assegurar que “la innovació no és aplicable només a les grans empreses, sinó també als petits negocis”. Montfort també va apuntar que “les empreses que han participat en anteriors edicions del programa el valoren molt positivament, destacant el fet que incideix de forma clara en els resultats de l’organitza-

ció. La combinació de formació grupal i mentoratge individual d’una consultora especialitzada és fonamental per a l’èxit d’Innova Pime, ajudant l’empresa a entrenar-se per innovar de forma sistematitzada”.

El programa l’impulsa la regidoria de promoció econòmica de l’Ajuntament de Vilafranca El programa inclou formació grupal, amb quatre sessions intensives de quatre hores cadascuna, i diverses sessions de mentoratge amb les empreses

participants, que es realitzaran entre el 2 de febrer al 30 d’abril.

Inés Gómez, directora de l’empresa Anima Strategic Consulting, va explicar en què consistirà la tercera edició. Aquesta constarà d’una formació sobre la innovació centrada en el client, la proposta de valor, l’eina Business Model Canvas i l’economia circular; i un seguiment personalitzat a l’empresa per impulsar un projecte d’innovació o un repte determinat.

També va indicar que enguany es reforçaran les trobades de networking per tal d’incentivar l’intercanvi d’experiències i de possibles negocis. Posteriorment, hi van intervenir representants de tres empreses de la comarca. En concret, Guillem Parera, gerent de l’empresa Artecsoft de Sant Sadurní d’Anoia; Josep Saumell, gerent de 4mes4 Tauler Tech, de Vilafranca del Penedès, i Ori-

ol Llopart, cap de producció i I+D de Bombons Cudié, també de Vilafranca. Parera va explicar que “gràcies a la participació en l’Innova Pime II hem incrementat la nostra eficiència, fet que s’ha traduït en un increment de la facturació de més d’un 7% durant l’any 2016 i un augment del benefici de més d’un 26%”.

Per a Josep Saumell “la llista de

deures era molt llarga, però l’experiència ha estat molt satisfactòria perquè hem realitzat millores importants”. Finalment, Llopart va indicar que “participar al programa ens va servir per detectar les mancances que teníem, millorar el producte i incrementar la facturació en un 26%”, motiu pel qual es mostrava molt agraït amb l’Ajuntament de Vilafranca.

16

Penedès Econòmic

Gener - 2017

L’ENTREVISTA

JOSEP OLIVER Alonso

Catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma

‘La meva convicció és que, ara per ara, el procés sobiranista no pot guanyar’ Oliver assegura que la Unió Europea és tan complexa que difícilment Catalunya podria tenir reconeixement internacional. El catedràtic alerta que les pensions estan en risc per la baixa natalitat i la poca immigració. agut per la intensitat d’aquest procés: a partir del 1995 el nombre de joves va tendir a reduir-se i es va substituir per la immigració; a partir del 2008 el procés es reverteix i és a partir del 2010 quan els immigrants ja no vénen, o se’n van. A això s’hi afegeix que els joves nascuts aquí també marxen. Tenim un problema amb la generació que té entre 25 i 35 anys, que segons els càlculs de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), en deu anys es reduirà a una tercera part.

Diari de Girona

Josep Oliver Alonso (Girona, 1946), és catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), especailitzat en economia política, i membre del Consell de Govern de la UAB. És un col·laborador habitual dels diaris El Periódico de Catalunya, Cinco Días i Ara. Assessor del Servei d’Estudis de CatalunyaCaixa (19952011), és el director de l’Índex Manpower sobre la situació del mercat de treball a Espanya (1998-actualitat) i de l’Anuari de la Immigració, i des del 2008, membre del Consell Rector de l’Agència Catalana per l’Avaluació de les Polítiques Públiques.

L’any 1994 va ser guardonat amb el Premi Catalunya d’Economia. També va rebre el premi Sardà Dexeus Col·legi d’Economistes de Catalunya al millor llibre d’economia de 2005 (obra col·lectiva) i premi Sardà Dexeus Col·legi d’Economistes de Catalunya al millor llibre d’economia de 2007 (obra col·lectiva).

El sector privat ha fet els deures amb la crisi?

Les crisis obliguen i en qualsevol recessió el sector públic té un paper compensador. El sector privat reacciona d’inici forçant la recessió: augmenta l’estalvi i posposa el consum i la inversió.

La resposta empresarial quan cau la demanda interna és obrir mercat a l’exterior i això només es fa millorant la productivitat i reduint costos per ser més competitiu. La diferència d’aquesta crisi amb d’altres és que no s’ha pogut devaluar la moneda per guanyar competitivitat. La devaluació que havíem de fer ha estat molt més dura.

I el sector públic?

Ha fet una cosa que no havia fet mai: reduir plantilles amb una certa intensitat, tot i que no al nivell del sector privat, però la no substitució de jubilacions ha implicat una reducció important de personal, i la feina s’ha continuat fent. Ha racionalitzat una part de l’activitat i ha millorat l’eficiència.

I això és un problema...

Sí, des del punt de vista de la demanda interna. La població s’està reduint perquè una part dels joves han marxat o perquè la substitució dels que hi havia és parcial. Això vol dir que hi ha menys demanda d’habitatge i menys consum, que s’ha de substituir pel mercat internacional.

A Girona el problema és més

A europa les coses són tan complexes que catalunya difílment trobarà una reconeixement exterior

Necessitem immigrants?

Sí. Vindrà més immigració perquè si no el mercat de treball no funciona. Vist que som incapaços de tenir més fills, això acabarà amb una altra onada immigratòria.

Tornant al turisme: resulta que en ve més quan l´aeroport cada any va pitjor. L’hem sobrevalorada aquesta infraestructura? És l’efecte Barcelona. Si vas als EUA, et diran que Girona és un ­barri de Barcelona. Però també hi ha la recuperació de la demanda interna, que no és menor, sumada a un augment de la demanda procedent de França.

I què passa si la Reserva Federal dels Estats Units aposta per apujar els tipus?

El que farà la (Janet) Yellen d´aquí a uns dies és apujar una altra miqueta els tipus. La pujada de desembre no preocupa; amoïna més, en canvi, el que acabarà fent la Reserva Federal davant la política del nou presi-

Penedès Econòmic

Gener - 2017

17

L’ENTREVISTA dent. Si Trump aplica la seva visió de reduir impostos de manera radical, de relaxar la regulació a les grans empreses, de fomentar el petroli i de llançar un gran pla d´infraestructures, és a dir, de rebaixar ingressos i d´augmentar la despesa, creixerà el dèficit públic als EUA i això probablement afecti la inflació. Si aquesta política es posa en marxa i fa créixer els preus per sobre del 2%, aleshores Yellen respondria apujant tipus. Però seria una resposta a Trump, no a la situació econòmica. A partir del 20 de gener, quan Trump prendrà possessió, haurem d’estar alerta.

Per què?

Perquè si aquest procés obligués a una pujada seriosa dels tipus, tindríem un primer efecte de depreciació de l’euro i sortirien capitals cap a Amèrica. Però si això generés inflació aquí, seria el moment de veure què fa Draghi. Hem d’estar a veure-les venir perquè hi ha massa condicionals.

La inflació és una de les grans obsessions del president del BCE. És el mandat que té.

I el gran maldecap?

El problema que té Draghi és que ha de vetllar per l’estabilitat de preus, que les autoritats monetàries situen a l’entorn del 2%.

Què passa quan els preus no creixen al 2% i estan per sota, com passa a Espanya? A curt termini és una situació de risc d’entrar en deflació, que fa que tots els preus caiguin i, en conseqüència, les decisions de despesa de famílies i empreses es posposen.

Si penso que aquella nevera la compraré més barata d’aquí a un mes, m’esperaré. La deflació pot abocar-nos a un cercle recessiu i Draghi ha d’evitar que baixi per sota del 2%.

Fèlix Miró

Vostè situa Girona en l’anomenada «taca de l’AP-7», la de més creixement. Fins a quin punt el corredor mediterrani l’enfortiria?

El corredor necessitaria àrees logístiques i de serveis al seu voltant i això reforçaria la importància econòmica d’un eix que des de Tortosa fins a l’Empordà, en la segona part dels 90 i dels 2000, abans de l’esclat immobiliari, era clarament el sector de més creixement. Aquesta zona se n’ha sortit millor de la crisi.

Brexit, Trump, el futur de la Xina... són les tres grans amenaces exteriors?

A Europa en tenim unes quantes més, que s’assemblen a les que diu. Hi ha un revival del nacionalisme i això adopta formes diverses: a França amb Le Pen, sense perdre de vista que

(François) Fillon és un gaullista gens fanàtic de l´entesa amb Alemanya; a Itàlia, els grillistes (de Beppe Grillo) i la Lega Norte volen sortir de l´euro. A Holanda hi ha un moviment a favor d’un referèndum per sortir de la moneda única; Polònia, Eslovàquia, Hongria, Eslovènia i Txèquia volen que la UE es refaci però a base de retornar competències als estats. A Bulgària hi ha hagut eleccions i les guanya un pro-rus. El club al qual ens vam sumar amb tant d’entusiasme fa trenta anys està en una situació molt difícil. Les forces centrífugues que tendeixen a esquinçar la Unió: el Brexit n’és un exemple; la crisi de l’euro i dels refugiats, dos més. Hi ha riscos inherents a un projecte europeu que està en hores baixes.

El territori espanyol tampoc viu el seu millor moment.

No, però la meva convicció és que ara per ara el procés (català) no pot guanyar. Pel mateix que hem dit abans, perquè a Europa les coses són tan tremendament complexes que Catalunya difícilment trobarà un reconeixement exterior. I sense un reconeixement exterior, qualsevol moviment unilateral seria fer el ridícul.

Si seguim no tenint fills i els immigrants que arriben no són suficients, les pensions tindran problemes Però un acord amb Madrid sembla de ciència-ficció.

No veig en absolut possible que des de Madrid hi hagi la capacitat de pactar una consulta, per tant en els propers anys mantindrem una situació de taules. Però si Espanya no fa un gest seriós de reencaix de Catalunya, en algun moment del futur això es desllorigarà. Però ara, quan som un país molt endeutat–devem fortunes a Europa, ens en devem entre nosaltres i arrosseguem els efectes de la llarga expansió en forma de deute, se’m fa difícil imaginar una ruptura no pactada.

Com deia James Carville, l’assessor de Bill Clinton, l’any 1992: «És l’economia, estúpid?»

Si sortíssim de mala manera, qui pagaria els deutes d’Espanya? No podem dir «no, no són els nostres». Això no es pot imaginar ni teòricament. Si tu no necessites

diners, fantàstic; però si l’endemà necessites anar al mercat internacional a buscar-ne, compte amb dir que allò no és el teu problema. En una situació tan complexa estructuralment en què devem molts diners, és molt difícil imaginar que pots dir «me’n vaig i ja s’ho faran».

Hi ha qui ho defensa...

Al dia següent t’has de refinançar i els creditors difícilment et prestaran diners. Des del punt de vista més polític, aquest context europeu de forces tan centrífugues que han obligat a (Angela) Merkel a presentar-se sí o sí, no trobarem cap suport. Si afegim més soroll a un procés que de fons és complicadíssim... (fa una pausa).

Què passaria?

I si guanya Le Pen? O els grillistes? O encara que no guanyi Le Pen: si el 45% dels francesos volen sortir de l´euro, calça´t! A mi Europa em recorda a Espanya: és una Europa sense europeus. No hi ha en aquests moments, com als 70 o 80, gent significada que sigui marcadament pro-europea.

I Europa s’ha de mantenir perquè l’altre escenari seria molt pitjor.

Pagarem el deute a costa de l’Estat del Benestar i de les pensions?

Les pensions, ens agradi o no, estan vinculades a la demografia i a l’esperança de vida. Sigui quin sigui el cicle econòmic cal un equilibri entre cotitzants i pensionistes. Suposant que l’economia continués creixent, els propers anys els pensionistes exploten, simplement per raons demogràfiques. A partir del 2025 es jubila massivament la generació dels baby boomers. Les previsions de l’Idescat diuen que d´aquí a 20 o 25 anys tindrem un 30% de majors de 65 anys.

Com es paga això? S’allargarà l’edat de jubilació. Si hi sumem que continuem no tenint fills i que els immigrants que arriben no són suficients, les pensions tindran problemes sí o sí.

I ens podrem permetre la sanitat i l’educació públiques?

A Catalunya i a Espanya tenim un problema: el baix nivell de pressió fiscal. La recaptació per impostos i per altres ingressos representa el 36 o el 37% del PIB. A Alemanya és un 46%; i la mitjana europea, un 47%, cent mil milions més per any! La discussió sobre l´Estat del Benestar parteix d´un plantejament erroni: que no es retallin els serveis públics, quan hauria de ser sobre els ingressos. No podem tenir els serveis dels danesos, que paguen el 55% en impostos, 200 mil milions més que nosaltres!

18

Penedès Econòmic

Gener - 2017

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

ESTÀ CUBA EN CONDICIONS DE PASSAR D’UNA DICTADURA A UNA DEMOCRÀCIA? UN EXEMPLE DE LA RELACIÓ ENTRE ECONOMIA I POLÍTICA

E

n la dècada dels 90, vam publicar en el periòdic Expansión una sèrie sobre la relació entre economia i política i sobre la permanència dels sistemes ineficients intentant, amb això, respondre qüestions que consideràvem fonamentals i que, en aquell moment, poca gent plantejava: Per què determinats sistemes, si eren tan avançats en progrés econòmic i social i en llibertat, necessitaven murs tan alts i extensos per retenir als seus beneficiaris, que van arribar a arriscar fins i tot la seva vida en l’abandó? Per què, si comptaven amb líders tan volguts pels seus pobles, impedien que se celebressin eleccions amb altres alternatives no fictícies, on podien lluir-se amb els seus resultats? Per què del gran núvol d’admiradors i propagandistes que vivien en el seu exterior, tan pocs s’hi van establir amb residència habitual?

En l’article ¿Por qué Cuba es tan pobre? exposàvem les raons que no s’estiguessin aplicant les mesures que tant èxit havien tingut a Xina.

Malgrat les crítiques, l’experiència política xinesa ens semblava enormement beneficiosa per a la població tant en matèria de benestar material com per al futur del sistema de llibertats de la mateixa, doncs: “Quan un sistema polític autoritari aposta amb èxit pel creixement del país i la satisfacció de les necessitats materials de la població, la classe dirigent està assentant els fonaments d’un nou règim polític de naturalesa democràtica”.

Però aquest no era el cas dels dirigents cubans, els seus propòsits eren uns altres: “Les dictadures només poden arrelar en societats, econòmica, social i culturalment subdesenvolupades, de manera que el progrés econòmic és el seu més eficaç enemic. Ja que, superades per la població les seves necessitats materials, l’ànsia de desenvolupament personal i de participació política i social dels ciutadans, forçarà a un radical canvi polític.

La forma que, una vegada implantat un sistema dictatorial,

aquest sigui viable és encadenar a la misèria la seva població perquè, així, quants més ciutadans estiguin sota el límit de subsistència, menor pressió hi haurà per a la implantació d’un sistema polític democràtic”.

El seu sistema econòmic és ineficaç perquè així ho exigeix la supervivència del règim polític i l’estructura de poder i interessos de la seva classe dirigent (actualment es diria casta dirigent).

Per a aquestes dictadures, la prosperitat és el seu major enemic, per aquest motiu ens semblava més intel·ligent aixecar el bloqueig.

Per garantir l’assentament vitalici d’una casta política reaccionària, repressiva, ineficient i corrupta evitaran que el seu poble tingui pa perquè després demanarà llibertat i democràcia.”

El País del 29 de novembre passat va publicar l’article Una nueva revolución en Cuba, de Joaquín Villalobos. Al final es detalla que va ser guerriller salvadorenc i és assessor del Govern colombià en el procés de pau amb les FARC. Del text extrec el següent: “Actualment dos potents factors estan empenyent des de dins la transició cubana. El primer és que la generació postrevolucionària prendrà aviat el poder a l’illa. Aquesta generació va

PER A AQUESTES DICTADURES, LA PROSPERITAT ÉS EL SEU MAJOR ENEMIC

créixer en una realitat diferent a la de la vella guàrdia. Coneixen el desastre del seu model econòmic revolucionari...”

“El segon factor és el canvi radical en l’estructura de classes provocat per l’existència de mig milió de petits negocis coneguts com “cuenta propistas”.

Aquests empresaris ara contracten treballadors, utilitzen crèdit i, dins de la dramàtica realitat de l’economia cubana, representen una millora en l’oferta de béns i serveis a la població. Tot canvi en l’estructura de classes demana un canvi en el règim polític, el mercat no és només un instrument econòmic, sinó també una institució política que obliga a establir regles i normes ...canvis econòmics obligaran als canvis polítics en un temps més curt que les dècades d’errors de la política nord-americana”...

Si aquests empresaris estan ampliant l’oferta de béns i serveis a la població, i amb això solucionant les seves manques tradicionals i millorant el seu nivell de vida, i aquest mig milió de petits negocis tenen la fortalesa de convertir-se en un dels dos potents factors per a la transició a la democràcia, té o no l’economia influència sobre la política en les transicions de dictadures a democràcies?

Us posaré un altre exemple, el 13 de març de 1968, Fidel Castro va ordenar la confiscació massiva de petits establiments dins de les mesures de l’“ofensiva revolucionària” amb l’objectiu de lluitar contra el capitalisme i la creació de l’“home nou”. Al març d’aquest any es van confiscar 55.636 petites empreses (bars, bugaderies, barberies, tallers mecànics...); anteriorment havia expropiat les grans i mitjanes.

Els analistes destaquen l’enorme deterioració econòmica que això va produir sobre la producció nacional i el nivell de vida de la població. Molts diuen que va ser un colossal error. Però per a un gestor que vol afermar una dictadura va ser un error o una decisió racional per a la supervivència del règim polític i l’estructura de poder i interessos de la seva classe (o casta) dirigent? Per tal que el progrés i el sector productiu no es constituïssin en motors cap a la democràcia, no era una decisió de gestió política encertada mantenir a la població en la misèria? I prova que tot això li era conegut és que quan va caure el mur de Berlin, i com a resultat va deixar de ser una economia subvencionada, es va reduir dràsticament el PIB i va començar l’etapa de mancances, Castro va decidir incentivar el sector productiu, però aquesta obertura va concloure novament quan va trobar a Veneçuela un entusiasta patrocinador.

Quan arribi la democràcia, als simpatitzants interiors de Castro se’ls coneixeran com els nostàlgics de la dictadura, el seu nombre s’anirà evaporant però dubto que això passi amb els seus admiradors exteriors, són irrecuperables.

Perquè no intentaran fernos creure que, en tants dies d’evidència, no van tenir un minut de lucidesa per apreciar que tot era un conte. Si van ser incapaços de tenir ulls per reconèixer el que fins al més humil dels ciutadans percebia no és un bon moment, abans que ho facin els altres, de fer autocrítica de la resta d’idees i corregir la seva altivesa intel·lectual i moral?

Penedès Econòmic

Gener - 2017

19

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Acrobatistes, joves que s’emboliquen pel seu futur Aquesta entrevista és especial. Ho és perquè fa protagonistes un grup de joves que emprenen per voluntat pròpia i no per imposició d’una matèria curricular. Ho és perquè no estem habituats a convertir en notícia fets com els que llegirem.

M’entrevisto amb el Fèlix (18 anys), l’Alba (16 anys), L’Ona (16 anys), la Foix (17 anys) i l’Ariadna (18 anys). Estudiants elles de Batxillerat i ell de Biologia, compaginen els estudis amb un gran nombre d’aficions, l’escalada, la muntanya, els castells, el falcons, la música, el ball, la dansa, l’esport... i des de fa relativament poc temps les teles acrobàtiques.

Tenim una agradable conversa que resumeixo. No explico qui ha dit què. Ara parla un, ara un altre i com les seves teles, un argument lliga amb l’altre.

Què són les teles acrobàtiques? És una disciplina que ve del món del circ i treballa amb l’equilibri, la flexibilitat i la força. Consisteix en unes teles penjades normalment del sostre i amb les que anem fent figures estètiques. Practicar aquesta disciplina és molt diferent a qualsevol altre esport. Estem acostumats a caminar i tocar de peus a terra i el que ho fa diferent és el fet de no tenir els peus a terra. Els punts de referència canvien, estàs cap per avall, estàs a l’aire, s’assembla més al vol. És poc usual. És bonic veure la combinació del cos i les teles.

Sou un grup d’estudiants, de centres diferents, amb moltíssimes aficions que heu descobert les teles acrobàtiques i que ara voleu donar un pas més, quin és aquest pas?

Ens entrena a tots l’Anna. Ella ens ha fet descobrir les teles.

Cada any a l’institut, durant la setmana cultural dels Jocs Florals, hem tocat algun instrument i enguany volíem fer alguna cosa diferent. Vam muntar un espectacle petit i vam veure el que érem capaços de fer.

El treball de recerca d’una component del grup va sobre com es munta una companyia.

Per què aquest espectacle a l’Institut us encén les ganes de tirar endavant una companyia, què ho fa diferent d’una exhibició com les que es fan habitualment?

Fins a aquell moment tots els espectacles ens els havia organitzat l’entrenadora i darrerament hem fet nosaltres les pròpies creacions i això ens fa veure que podem anar més enllà. Som un grup més gran de 10 persones.

Fa uns mesos vam penjar teles a la muntanya i vam fer unes fotografies que han tingut una gran repercussió, han arribat a més de 10.000 persones Això és un invent nostre...

Tenim la idea de combinar muntanya i acrobàcia i presentar-lo a Vilafranca a la primavera i preparar-lo per vendre’l a diferents llocs.

Volem fer una combinació de les nostres aficions particulars de cadascú amb les teles... volem emocionar la gent.

Com us moveu? Com ho feu per què la gent us contracti?

La imatge de nosaltres mateixos fent teles i el nostre logotip els fem circular a través de xarxes i també els professors de teles ens han aconseguit diferents sortides.

Però com que és complicat estar pendent que et truquin hem decidit crear el nostre propi espectacle i vendre’l.

Us cal molta inversió? És molt car crear una companyia?

Les teles no són molt cares i els primers espectacles els hem fet amb una mínima inversió.

En canvi fer un primer espectacle com el que tenim al cap costa molts diners perquè hem de llogar algunes coses i volem fer viure a la gent situacions molt impactant.

Què us sembla que ha estat o està sent el més difícil de tot aquest procés?

La disponibilitat de temps... tots fem moltes coses i hem de destinar moltes hores. El que més ens consta és trobar el temps i tenir la disciplina de trobar-nos.

Si és una feina haurem de trobar aquest temps.

La relació dins el grup també és

una de les coses que costa perquè no tothom té la mateixa implicació. Estem molt acostumats a que l’entrenadora ens digui el que hem de fer...

Trobar espectacles i llocs on actuar, no ens sembla que sigui el més difícil perquè no hi ha encara molta gent que faci teles i nosaltres volem fer coses diferents. El coneixement tècnic del món de la muntanya i l’escalada ens permet tenir la visió de veure on podem penjar una tela.

Llocs on d’altres no s’atrevirien a penjar-la senzillament perquè no tenen aquesta tècnica.

I què és el que us resulta més fàcil de tot el procés?

Veure que a la gent li agrada molt i que tenim un gran suport per part dels entrenadors...

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- Atreviment m’ha agradat escoltar de la veu d’aquests joves una proposta atrevida i valenta que té tant en compte el que somien com que és possible.

2- Il·lusió volen crear una companyia que els il·lusiona, i aquesta és la força que els mou.

3- Esforç, tenacitat i força la que els cal per practicar aquesta disciplina de les teles i que serà la base del seu projecte de companyia però també dels seus projectes particulars de vida.

4- Hi ha moltes més coses que podem fer de les que imaginem. Em quedo amb aquest frase com a resum del que hauríem de tenir en ment tots els qui som més adults. Aquesta és la millor manera de fer realitat els nostres projectes.

M’agradaria que donéssiu algun consell a d’altres joves que potser no han trobat encara una cosa que els motivi i que els doni la força que a vosaltres us dona aquest projecte Si alguna cosa et motiva, lluita el màxim per allò que vulguis, i fes-ho al màxim.

El que passa és que moltes vegades penses “és impossible”, però si no et rendeixes sempre hi ha la manera de fer-ho.

Quan ens plantegem penjar una tela a segons quins llocs sempre hi ha algú que et diu “estàs boig”.

Hi ha moltes més coses que podem fer de les que imaginem...

Com us veieu d’aquí a 4 anys?

Un d’ells diu que no vol fer aquesta reflexió, que vol fer les coses pel present, no pas pel futur i en tot cas allò que faci pel futur li ha de permetre fer compatible viure al màxim el present. N’hi ha que es veuen vivint a Vilafranca i poden practicar totes les seves aficions, n’hi ha que volen voltar món, veure moltes cultures diferents, viatjar, es veuen estudiant a la Universitat practicant esport i tots ells veuen i somien la seva companyia gran, molt gran fent espectacles, tallers i grans esdeveniments...

Perquè no arribar a ser com el Tricicle, diu un d’ells...

Gràcies Acrobatistes! Un goig veure’us embolicats en aquestes teles i sobretot embolicats pel vostre futur!

20

Penedès Econòmic

Gener - 2017

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEPG

La demarcació estratègica del Penedès Nord Q

uan l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia va proposar aquest exercici compartit als municipis dels alentorns es va encetar un trajecte amb diferents etapes i un únic propòsit: detectar oportunitats a partir de la simbiosi i la complementarietat entre uns i altres. Així va néixer el Penedès Nord, amb rang de demarcació estratègica.

La iniciativa va rebre el suport de la Diputació de Barcelona i va aplegar les voluntats de nou ajuntaments: Gelida, Mediona, Pla del Penedès, Sant Llorenç d’Hortons, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona, Subirats, Torrelavit i el mateix promotor, Sant Sadurní d’Anoia.

El procés de redacció del Pla Estratègic d’Activitat Econòmica del Penedès Nord està sent intens però, sobretot, molt prolífic.

L’episodi de prospecció, que ens havia d’ocupar el primer semestre de 2016, es va estendre durant tot l’any. L’equip redactor s’ha reunit, un mínim de dues vegades, a cadascuna de les nou poblacions.

Ens hem trobat amb botiguers, empresaris, professionals liberals i representants d’entitats i de la ciutadania en general. Hem escoltat molt i hem debatut amb entusiasme. Hem generat expectativa i se’ns han demanat actuacions. Ens hem compromès, perquè s’ho val.

Com era de preveure, en una comarca prou avesada a la plani-

ficació enquadernada, els nostres interlocutors ens han demanat que tot plegat no quedi dins d’un calaix o en una prestatgeria de qualsevol despatx. Se’ns ha requerit que entre tots siguem capaços de consensuar un patró de treball i endegar actuacions, i que aquestes actuacions siguin contributives per al conjunt de la demarcació i per als diferents municipis implicats.

El resum de tot un any de treball i el fet de conèixer de prop la geografia social i el mapa de neguits de tota aquesta demarcació són esperonadors en grau superlatiu; no només estadístic.

Aquest tros de Penedès enamora, per com és i com batega; pel paisatge i per la seva gent.

L’anàlisi de factors competitius i l’inventari d’avantatges comparatius del Penedès Nord omplen els preàmbuls del procés de redacció. Molt a manera de síntesi, us explico que es detecten singularitats i coincidències que pretexten diferents vectors estratègics, com ara el de l’atractivitat d’empreses i el del turisme rural.

També s’obren oportunitats pel que fa a connectivitat, mobilitat i recursos energètics.

La demarcació del Penedès Nord té una situació geogràfica

excepcional. La proximitat amb el nucli metropolità i amb les principals infraestructures viàries i logístiques és irreductible i li confereixen un passaport de futur, sense haver de renunciar a la identitat i a la qualitat de vida. El progrés del Penedès Nord té un cost d’oportunitat venial.

A més, des del punt de vista administratiu, el Penedès septentrional forma part d’un sistema comarcal ben organitzat, amb un pal de paller que exerceix com a còmplice de cadascun dels vint-iset municipis; alhora coadjuvant de polítiques locals i dinamitzador del territori. En aquest sentit,

va ser del tot significativa i remarcable la presència del president del Consell Comarcal de l’Alt Penedès en l’acte en el què es va oficialitzar la drecera estratègica, al mes de maig de 2016.

Enguany hem obert el quadern de treball amb l’acte organitzat el 20 de gener a Sant Sadurní. Presentada amb el títol “Conjuntura econòmica i palanques de futur al Penedès Nord” s’ha programat una jornada tàctica en la qual la consultora Actíva Prospect ha presentat un informe de conjuntura econòmica de la mateixa demarcació. A més, s’han exposat les directrius per a la captació d’activitat empresarial, amb ponència de Jordi Carbonell, subdirector general de Política Industrial de la Generalitat de Catalunya.

Aquest primer trimestre es programaran altres jornades monogràfiques en relació amb l’activitat turística, l’estratègia industrial i la dinamització dels polígons d’activitat econòmica.

A més, ben aviat es presentarà una diagnosi de la presència a les xarxes socials i a les finestres internètiques de cadascun dels municipis. Vet aquí que el Pla Estratègic d’Activitat Econòmica prioritzarà, entre les seves directrius, l’adopció d’un pla de comunicació conjunt, que aporti notorietat i posicionament a la nova marca estratègica Penedès Nord.

Com si res.

Subscriu-te al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon: Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Penedès Econòmic

Gener - 2017

21

EMPRESA

Judit González, nova directora regional de Banc Sabadell Amb més de 30 anys de trajectòria al món de la banca, ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat al banc vallesà Olga Aibar Judit González és la nova directora regional de Banc Sabadell. González té més de 30 anys de trajectòria al món de la banca i ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat a Banc Sabadell.

Llicenciada pel CUNEF i màster en Direcció Financera i Comptable de l’Empresa per la Universitat Pompeu Fabra, Judit ha dirigit la xarxa comercial de Tarragona Nord en els darrers tres anys i mig.

La seva arribada a Vilafranca s’emmarca en el procés de transformació del banc que ja ve desenvolupant en els darrers temps. Un exemple d’aquesta transformació és la progressiva implantació de les oficines multiubicació o hub, així com la constant digitalització de productes i serveis per estar més a prop de les necessitats del client, en especial les dels nadius digitals. Precisament amb l’arribada de Judit González i per donar resposta a aquests nous clients que es relacionen amb el banc per

mitjà de les noves tecnologies, s’incorporarà a l’edifici de Rambla Nostra Senyora de Vilafranca l’equip de Gestió Activa del banc. Això comportarà l’entrada d’11 persones que es responsabilitzaran d’encarregar-se de la gestió remota (internet, mòbil, xarxes socials...) dels clients del banc. L’entitat posa en marxa tres equips de Gestió Activa a Catalunya, i Vilafranca serà un del pols de la gestió remota del banc amb els seus clients.

Una altra novetat que també comportarà l’entrada de Judit

González serà un empowerment dels directors d’oficina. Seguint en el procés de transformació del banc comentat abans, l’entitat ha decidit que els directors d’oficina guanyin més poder i autonomia a l’hora de prendre decisions, la qual cosa els permetrà donar respostes més ràpides als

clients. L’objectiu és aconseguir una gestió més àgil i dinàmica, ja sigui via oficina, amb directors amb més competències, o a través de les noves tecnologies, amb l’equip de Gestió Activa. La integració de l’equip de Gestió Activa potenciarà l’estructura que té Banc Sabadell a Vilafranca.

Directius de Venca compren l’empresa vilanovina a 3SI

L’ADEPG i la UEP estudien fusionar-se aquest mateix any

redacció

redacció

La societat Digital Lola, formada per cinc directius de Venca, ha comprat el capital de l’empresa vilanovina de moda i textil, fins ara propietat del grup francès 3SI. L’operació es va tancar el 17 de gener.

La nova societat està liderada pel director general, Jordi González. Aquest apuntava que l’operació representa “una magnífica oportunitat per construir un projecte independent,

La Unió Empresarial del Penedès (UEP) preveu tancar durant el primer trimestre de l’any un acord amb l’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf (ADEPG) per fusionar-se i crear un nou organisme.

El president de l’UEP, Santi Carda, va anunciar el 16 de gener que les dues associacions tenen les converses molt avançades. L’objectiu és “tenir més força i

poder arribar de forma més propera a l’administració”.

La nova patronal aglutinaria més d’un miler d’empreses. Si les negociacions culminen amb l’acord, la signatura es po-

dria fer al Palau de la Generalitat, a proposta del mateix president Carles Puigdemont, que va animar les dues entitats a “ser un exemple per a tot Catalunya”.

res a fer en aquest sentit, ja que la natura hi era abans de néixer nosaltres i (esperem) que segueixi quan ja no hi siguem.

Què estem fent com a societat perquè estiguem vivint aquesta realitat?

Estarà bé reflexionar sobre aquest punt, ja que d’una manera o altra tots som coresponsables, ja que entre tots escollim als dirigents que després fan i desfan a la seva manera.

A nivell empresarial, aquesta decadència també està present a través del tipus de lideratge que impera a cada organització.

Es diu que hi ha un 80% del teixit empresarial en el

que està present el lideratge depredador on es lluita per tirar endavant per sobre de tot i qualsevol cosa. En aquest escenari apareix la sobèrbia, consumisme, por, ràbia, mentida, sofriment, servilisme…

Una gran part dels professionals afirmen que estan desmotivats, per tant, quin tipus de servei fan a la societat aquestes empreses que actuen amb persones que no donen el millor de sí mateixes?

Què es pot fer per canviar aquest panorama?

Seguint la corrent del que diu Walter Maverino, autor de Liderazgo Creador, hi ha la necessitat de transformar

radicalment la pràctica activa del lideratge humà, organitzacional i social, a tot el món.

I només hi ha una manera de poder-ho fer: Augmentant la consciència.

Aquí cadascú té la seva responsabilitat. L’autolideratge o lideratge personal és el que ens farà sortir del gruix de la població desconnectada i infeliç per anar avançant cap a la consciència d’unitat. Tenim molt camí a recórrer. És el moment de que cadascú pugui aportar el seu granet de sorra a aquest món que se’ns va de les mans si no fem res i on tot comença per un mateix.

Opinió

Begoña Cartagena font

Psicòloga i Coach professional. Experta en desenvolupament de talent www.begoñacartagena.com

sòlid i amb grans expectatives de futur. A més, ens permetrà accelerar el desenvolupament digital i la internacionalització del negoci, dos eixos fonamentals que ens ajudaran a

impulsar el posicionament de Venca com una de les cinc grans referències de moda espanyola en el seu segment”. La companyia va facturar l’any passat 53 milions d’euros.

El món, tal i com el coneixem, no s’aguanta Aquesta és una afirmació molt contundent, a la que arribo tenint en compte el panorama global que estem vivint: guerres sense sentit, violència, persones a les quals se’ls treuen els drets humans, refugiats; polítics que son un reflex de la societat que tenim on abunda la corrupció, la manipulació, les mentides, l’interès propi, la desconfiança, prepotència...

Diàriament apareixen notícies que son una evidència de la decadència dels valors que tenim com a societat.

El tan esmentat assassinat a Lleida n’és un exemple, la violència de gènere a la que malauradament hi estem acostumats per les notícies.

A més, fins i tot considero que el clima tan remogut i els desastres naturals que tenim és un missatge de la mare terra, que ens fa prendre consciència de que l’hem de cuidar i respectar, que no podem seguir igual perquè és molt més poderosa que tots nosaltres.

Les persones ho volem controlar tot, volem estar per sobre de tot i no hi ha

22

Penedès Econòmic

Gener - 2017

TRIBUNA UEP

Les empreses adherides al Grup de Compra Conjunta d’Energia UEP s’han estalviat més de 100.000 euros en un any Les 35 empreses adherides al Grup de Compra Conjunta d’Energia UEP (GCCE-UEP) han acumulat al llarg del 2016 un estalvi superior als 100.000 euros entre la factura del consum i l’optimització de la potència. Aquesta xifra, que supera totes les expectatives, ha estat possible gràcies al preu de compra de l’energia a través de la subhasta celebrada el mes de febrer passat que va ser significativament inferior al d’ara i que es manté inalterable fins a 31 de desembre de 2017, de manera que les empreses adherides al grup no han de patir pels increments del preu de l’energia, que aquests dies de fred han assolit màxims històrics que superen els 90 EUR/ MWh. L’objectiu de la UEP a

través d’aquest grup de compra és oferir a les empreses un instrument d’estalvi real tant en l’optimització de la potència contractada com en el cost del consum i per això quantes més empreses s’hi adherexin major interès tindran les comercialitzadores en les properes subhastes.

Si bé l’estalvi mitjà de les empreses que formen el grup de compra és del 15,70% en el cost del consum energètic, hi ha casos particulars d’empreses que en un any han aconseguit a través de la UEP reduir la factura energètica entre un 25% i un 40%. Un dels casos més exponencial és el d’una empresa que des que forma part del GCCE-UEP ha aconseguit estalviar-se més de 20.000 euros

en la factura energètica, un 29% menys en el mateix període de l’any anterior. A part de l’estalvi en la factura, les empreses adherides també tenen l’oportunitat d’estalviar en el consum a partir de l’optimització de la potència contractada i mesures d’eficiència energètica. En aquests primers mesos de funcionament, l’estalvi mitjà de les empreses pel que fa a optimització de la potència ha estat del 12,23%, prop de 25.000 euros.

L’11 de febrer passat, la UEP va organitzar la primera subhasta d’energia sota l’assessorament d’una empresa de consultoria i auditoria energètica i llavors es van licitar cinc lots de les diferents modalitats de tarifa i d’energia

(gas i electricitat) segons el perfil de consum, que inclouen empreses de diferents sectors econòmics: vitivinícola, manufacturer, químic, farmacèutic, R+D, industrial i de transformació, entre altres.

Els cinc lots van ser adjudicats a tres comercialitzadores: Aura Energia SL, Nexus Energia SA i Catgas Energia SA. En total la UEP va posar a subhasta 115 milions de quilovats (115 GB) fins el 31 de desembre de 2017.

L’objectiu del Grup de Compra Conjunta d’Energia UEP és integrar quantes més empreses millor per consolidar-se com una alternativa de serveis energètics

més assequible i gestionada pels propis consumidors. Com ja es fa en altres agrupacions energètiques, l’objectiu de la UEP és celebrar anualment noves subhastes d’energia per garantir la continuïtat del projecte i per això fa una crida a les empreses del Penedès i de fora a sumar-se al grup. Des de la patronal es duu a terme un estudi individualitzat per a cada empresa i es calcula l’estalvi que li suposaria adherir-se al grup. La UEP també assumeix sense cap cost per a les empreses la tramitació de la rescissió del contracte amb l’antiga companyia i l’entrada al GCCE.

Espai Socis TAEMPUS COMUNICACIÓ Som una agència de comunicació especialitzada en la creació

de continguts i disseny d’estratègia comunicativa. Amb més de vint anys

XAVIER JIMÉNEZ ENGINYER

d’experiència com a periodistes en mitjans escrits i audiovisuals, elaborem tot tipus de continguts per a notes de premsa, catàlegs

i publicitat, i gestionem la relació amb els mitjans.

Continguts per a pàgines web, gestió i creació de xarxes socials i organització

de tot tipus d’esdeveniments, especialment tots aquells relacionats amb el món del vi i l’enoturisme. www.taempus.cat

ció d’aparcaments privats d’ús col·lectiu. Redacció de projectes antiincendis i plans d’emergència. Redacció de memòria per la inscripció d’instal·lacions elèctriques de baixa ten-

sió segons la instrucció 10/2005.

Realització informes pericials. Fitxa tècnica per a legalitzar vehicles o ciclomotors. www.xavierjimenez.com

Els serveis d’enginyeria industrial que nosaltres oferim són uns serveis complerts. Van des de la redacció del projecte, se-

guiment i control d’obra, certificat final i tramitació de la documentació als Organismes competents.

Tramitem la legalització

de la instal·lació elèctrica, permís d’obres i llicència ambiental de indústries o nous establiments, així com ampliacions i/o trasllats.

Tramitació i legalitza-

FONDA NEUS

seva filla l’àvia Teresa, mare de l’actual propietari en Pere Carbó i Amat casat amb Montserrat Carbó i Vilanova, la qual innova la cuina de

la fonda introduint el cava.

Eren temps d’hospedatge de carreters, quadres pels cavalls, i a taula canelons Neus, vedella amb bolets i

porró; fent la típica parada i fonda. Fins a dia d’avui amb quatre sales de menús diaris i carta, serveis privats per empresa i grups, plats de

menú per emportar, i continuant amb el servei de pensió amb deu habitacions a Sant Sadurní d’Anoia. www.fondaneus.com

sabés res amb antelació.

D’entrada, ens va sobtar.

Quina gràcia, oi? Però a mida que ens explicava el per què de tot plegat, la cosa començava a tenir un altre aspecte i ens va semblar una jugada molt raonable.

La seva consciència i el seu coneixement sobre la normativa de protecció de dades personal era significatiu. Si més no, ja demostrava una sensibilitat envers el tema superior a l’habitual. El seu neguit era que la seva parella, professional liberal, estava ajornant constantment la qüestió d’afrontar el tractament de dades personals al seu negoci i això implicava, pel seu tipus de feina, estar permanentment en risc, amb

el dubte de com gestionar hipotètiques demandes sobre el tema, sense saber si estava protegint la informació com cal i amb l’amenaça que una sanció pogués, literalment, ensorrar el negoci. Volia el millor per a la seva parella, que l’empresa fos pròspera i que hagués de preocupar-se només del que sabia fer, d’allò que dominava amb confiança i del que li generava ingressos i reconeixement. En definitiva, estalviar-li maldecaps.

L’exemple és molt clar i és interessant tenir-ho present de tant en tant. El dia a dia pot ser molt estressant i és normal que cadascú vulgui ficar el focus en allò que realment és el seu nucli dur del negoci. Tanmateix, tenir gent al voltant que ens

faci veure determinades coses també és molt necessari. Deixar oberta una escletxa com la protecció de dades en la teva gestió empresarial no pot portar res bo i si per taponar-la l’excusa és un regal d’algú que ens estima i aprecia tant com per a vetllar per la nostra seguretat i tranquil·litat professional d’aquesta manera, benvinguda sigui. Autònoms i petites empreses van prenent consciència que ells també necessiten aquest suport legal per a la seva activitat laboral, és ja una qüestió d’imatge, de generar confiança i de bones pràctiques, a part que tot plegat sigui una llei i per tant un requisit ineludible.

Els fogons comencen a fer bullir l’olla al 1929 amb la besàvia Neus i la

Opinió

Et regalo tranquil·litat

JORDI VENTURA MASSÓ Consultor - Direcció estratègia Aislopd Membre de la junta directiva de la UEP

A més d’una qüestió de seguretat, la protecció de dades està esdevenint un generador de confiança pels potencials clients L’anècdota és real i ens remet a la celebració d’un recent aniversari. Dia de joia, felicitacions i regals.

Per situar-nos, parlem d’una persona amb una tasca professional independent i, afortunadament, amb força volum de clients. Amb els anys, la seva parella ha anat esgotant les idees amb què sorprendre i obsequiar-ne a l’homenatjada. Però ves aquí que la capacitat d’innovació va superar les expectatives

aquesta vegada.

El dia de l’aniversari, el paquetet era més aviat petit, un sobre per a ser més exactes. Podríem dir que la grandària va ser inversament proporcional a la sorpresa que va endur-se la persona que va rebre aquell paperet enmig d’altres regals més convencionals, per dir-ho així.

Dies abans, la cara de sorpresa va ser nostra, al despatx d’Aislopd, quan el client que teníem al davant volia contractar un servei de protecció de dades, però no per a ell... sinó per a la seva parella! I a més, li ho volia regalar sense que ella

Penedès Econòmic

Gener - 2017

23

EMPRESA

El 51% de les empreses del Penedès facturaren més el 2016

Una pujada del salari mínim perjudicaria la competitivitat de la teva empresa?

Segons els empresaris enquestats per l’ADEPG, el 17% afirma haver incrementat el nombre de treballadors Lídia Oñate El 2016 va ser un bon any a nivell econòmic. Com a mínim, millor que els anys anteriors, tot i que molts sectors n’esperaven més. És el que es desprèn de l’Enquesta de Clima Empresarial corresponent al quart trimestre de l’any passat. Si bé l’evolució dels negocis enquestats havia baixat durant el trimestre anterior, els tres últims mesos de 2016 va recuperar-se en pràcticament tots els aspectes analitzats.

més del 80% dels empresaris preveu que els preus s’estabilitzin aquest primer trimestre Més del 51% dels directius d’empreses del Penedès-Garraf declaren que la facturació ha augmentat en aquest període, mentre que el 6,9% manifesten que ha disminuït. Des de l’ADEPG consideren que “tot i no representar uns canvis significatius respecte del mes anterior, sí que serveix per consolidar la tendència a la millora en l’evolució del negoci”.

En el cas de les plantilles de

treballadors, el 17% dels empresaris afirmen que ha contractat més persones, fet que deixa entreveure una millora de l’activitat econòmica. Una de les empreses participants a l’enquesta és Aloy Shop, del Vendrell. El seu gerent, Josep Aloy, preveu que el creixement continuï a l’alça, en especial a l’exterior, ja que “el mercat nacional està molt aturat”. En el seu cas destaca que vol ampliar els articles de venda per contrarestar la davallada d’un dels seus productes estrella, l’Slot (Scalextric), que “està passant per uns moments durs.” Des del bufet Grup Quatre de Vilanova i la Geltrú esperen seguir creixent a mesura que aconsegueixin nous clients. Tanmateix, no consideren necessari ampliar la plantilla.

Més ocupació i més inversió el primer trimestre de 2017 Pel que fa a les perspectives per al proper trimestre, augmenta el nombre d’empresaris que preve-

Només el 3% dels empresaris preveu reduir la plantilla de treballadors uen que el negoci i la facturació es mantindran igual i són menys els que creuen que empitjorarà.

En canvi, es veu un cert augment en el nombre d’empresaris que

preveu augmentar l’ocupació a les seves empreses així com també la inversió. En aquest últim aspecte cal destacar que només el 3,23% dels empresaris preveu reduir la seva plantilla i el 4,70% contempla una davallada de la facturació.

L’Enquesta de Clima Empresarial també avalua la conjuntura econòmica. En relació amb les conseqüències d’una pujada del salari mínim, la majoria d’empresaris no creu que l’augment afecti el seu negoci i només un 3% creu que l’afectaria molt. Davant d’una hipotètica pujada general dels sous, la majoria de directius manifesten que els perjudicaria lleugerament. Pel que fa a les conseqüències de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, la majoria opina que no l’afectarà.

y Dades principals de l’Enquesta de Clima Empresarial

l Gens 55,2% l Lleugerament 41,4% l Molt 3,4%

Una alça dels salaris en general, com afectaria el negoci en el teu sector?

l L’afavoriria molt 6,9% l L'afavoriria lleugerament 20,7% l No m’afectaria 27,6% l Perjudicaria lleugerament 37,9% l Perjudicaria molt 3,4% l Ho desconec 3,4%

ANY 2016

52,56%

8,98%

23,66%

27,06%

49,22%

37,59%

80,31%

73,11%

67,13%

41,80%

9,85%

10,71%

3,23%

5,81%

8,98%

La sortida del Regne Unit de la UE, preveus que afectarà la teva empresa?

PREVISIÓ ANY 2017

52,44%

12,26%

23,83%

35,51%

53,95%

42,66%

82,04%

72,94%

58,79%

41,15%

4,90%

5,70%

3,23%

5,70%

4,90%

p Font: ADEPG

l Gens 61,1% l Molt 37,9%

24

Penedès Econòmic

Gener - 2017

Les calçotades, una festa gastronòmica amb molt de recorregut a l’Alt Penedès Les vendes de calçots s’han incrementat més d’un 230% en la darrera dècada. Mercabarna també ha notat l’augment de venda d’aquest menjar Les calçotades són una de les festes gastronòmiques populars més típiques i conegudes de Catalunya. Al voltant d’una taula “calçotaire” es viu un ambient de festa, amistat i diàleg.

A Valls, orígen de la festa, fa més de 120 anys que es fan calçotades. Tanmateix, des del 1982, la gran Festa de la Calçotada, que se celebra el darrer diumenge de gener, ha esdevingut l’autèntic referent, tant a Catalunya com a l’estranger.

Al Gran Penedès les festes calçotaires no tenen tanta tirada, però sí les calçotades, que acaben esdevenint autèntiques celebracions familiars i entre amics. I aquesta és precisament la clau de l’èxit d’aquestes “cerimònies” que s’organitzen al seu voltant.

La tradició “calçotaire” té tanta tirada que, cada any, s’incrementa la demanda, tant de la matèria primera, el calçot, com de les calçotades en restaurants. Un dels autèntics especialistes en la matèria és Ca n’Ayxelà, un dels referents de les calçotades del Penedès, ja que acull més d’un miler de persones cada cap de setmana en els seus quatre salons. Altres establiments emblemàtics de la comarca són la Masia La Casona, La casa del Conill, Can Pepitu’s, Cal Maristany, el Mesón de Ca’n Óscar, i la Fonda Neus. Al Baix Penedès, destaca La Mossegada de l’Arboç.

Els majoristes de Mercabarna especialitzats en aquest producte incideixen en què la moda del calçot, imparable en els darrers 10 anys, es troba en un procés de consolidació. També en què el producte és 100% de proximitat, i que la demanda prové principalment de les comarques del Barcelonès i el Tarragonès.

Gener - 2017

Penedès Econòmic

25

26

Penedès Econòmic

Gener - 2017

VINS&CAVES

Enrique Hevia, nomenat president de la nova comissió directiva de Freixenet

Vins i música al Mercat de Santa Caterina

Els altres dos representants de la comissió són els seus cosins Pedro Ferrer i Eudald Bonet Ferrer

El consell d’administració de Freixenet va aprovar el dilluns 9 de gener nomenar Enrique Hevia president de la nova comissió directiva executiva, l’òrgan col· legiat que ha assumit la direcció de la companyia des del mes passat. Aleshores, les famílies accionistes van decidir rellevar Pedro Ferrer Noguer com a conseller delegat de la companyia.

Els altres dos representants de la comissió són els seus cosins Pedro Ferrer (de la branca familiar amb una major participació en el capital, ja que disposen del 42% de les accions) i Eudald Bonet Ferrer, president de Bodegas Solar Viejo, la filial riojana del grup.

Economia Digital

Olga Aibar

D’altra banda, el nebot d’Enrique Hevia, Diego Jiménez Hevia, fins ara coordinador general comercial del grup, serà el nou coordinador de la comissió. El nou

Torres presenta novetats enoturístiques a FITUR

equip directiu ja s’ha reunit amb els directius i amb els representants sindicals de l’empresa.

Hevia, que és també vicepresident i director financer de Freixenet, ha estat l’accionista més crític amb la gestió realitzada per l’exconseller delegat. L’objectiu d’aquests canvis és intentar incrementar la rendibilitat de Freixenet i fer-la més atractiva per a l’entrada d’un possible inversor, al menys com a soci minoritari, que compri la participació de les branques familiars que se la vulguin vendre. La família Ferrer continua intentant presentar una oferta per assegurar-se el control de l’empresa. Josep Ferrer ja va presentar-ne una, però la va haver de retirar al novembre en no obtenir el finançament necessari.

L’Associació Vinícola Catalana va iniciar l’any amb un maridatge molt atractiu: vins catalans i música en uns dels mercats més emblemàtics de Barcelona, el de Santa Caterina. L’activitat va tenir lloc el 13 de gener.

Aquesta acció, iniciada l’any passat per l’Associació Vinícola Catalana en col.laboració de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, l’INCAVI i l’Associació Enjoy Wine, té

Vins DO Penedès al nou cicle Vis a Vis del TR3SC

per objectiu promocionar el consum de vins catalans entre els consumidors finals, en especial, als mercats de Barcelona. Una iniciativa que dóna a conèixer la cultura del vi com a part de la nostra història i tradició, i que promociona el consum de vi responsable com a complement dels hàbits alimentaris.

El propers tastos al Mercat de Santa Caterina tindran lloc els dies 3 de març i 5 de maig.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 62 - Gener 2017 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai, Sílvia Grau Fotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado: 692 189 896 Xavier Vallès: 657 649 413 El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès ( 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64

Cellers Torres va participar a FITUR, la Fira Internacional de Turisme que es va celebrar a Madrid del 18 al 22 de gener, per promocionar les experiències enoturístiques que ofereix als visitants dels seus cellers del Penedès i Priorat, així com la iniciativa La Carretera del Vi de la qual forma part juntament amb uns altres 12 cellers.

Amb presència a l’estand de l’Agència Catalana de Turisme, el celler familiar presentava aquest any novetats pel que fa al format i espais visitables. Torres proposava un recorregut focalit-

zat en el seu vi insígnia Mas La Plana que permet als visitants descobrir els aspectes que intervenen en l’elaboració d’aquest gran vi, des de la vinya al procés de vinificació i envelliment.

D’altra banda, Torres oferia la possibilitat de visitar el celler consagrat a l’elaboració del primer vi escumós que la família elabora a Catalunya, batejat amb el nom de Vardon Kennett.

També informava sobre experiències ja consolidades com el ‘Passeig entre vinyes’, l’Enocursa, la Nit d’Estrelles o activitats en època de verema.

Maridar trobades culturals amb cellers de la Denominació d’Origen Penedès. Aquesta és l’aposta d’una nova edició del cicle Vis à Vis, organitzat pel Club Català de Cultura TR3SC. L’organització ha escollit únicament cellers de la DO Penedès per a la 13ena edició del cicle Vis à Vis, que es portarà a terme entre els mesos de gener, febrer i març de 2017, al Museu Europeu d’Art Modern de Barcelona. És la primera vegada que aquesta iniciativa cultural dedica en exclusiva un dels seus cicles a una única denominació

d’origen, i l’escollida ha estat la DO Penedès. Així, en cada una de les vuit sessions programades, un grup de 80 socis del TR3SC gaudiran de tres vins d’un celler de la DO Penedès, durant una trobada-col·loqui amb un artista o personalitat rellevant del panorama cultural català.

Les trobades tindran un format entrevista i estaran conduïdes pel director del TR3SC, Miquel Curanta. La conversa es maridarà amb una presentació i tast de vins, guiat pel responsable d’un celler de la DO Penedès convidat al col·loqui.

http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Lerigraf Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011

Membre de:

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

Penedès Econòmic

Gener - 2017

27

VINS&CAVES

Nou president de Terrers del Penedès

La Cava Wine Bar celebrarà al març el seu primer any a Vilanova L’establiment disposa de més de 120 referències de vins i organitza activitats entorn del vi i l’enoturisme Olga Aibar

L’associació de cellers Qalidès va escollir el divendres 20 de gener el seu nou president en unes eleccions realitzades a la finca Santa Margarida d’Agulladolç, a l’Alt Penedès. Es tracta de Marcelo Desvalls, representant del celler Finca Viladellops, que substituirà a Mireia Torres després de quatre anys en el càrrec. Desvalls ocuparà la presidència els propers dos anys i es converteix en el tercer president en la història de Qalidès, associació nascuda l’any 2004 i conformada per catorze cellers familiars.

Al llarg d’aquest període s’han realitzat activitats destinades a promocionar els vins dels cellers que integren Qalidès.

Una de les més destacades han estat els Speed Tasting, un nou format de tast àgil que apropa el

Opinió

Eric Enguita Albet Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

món del vi als nous consumidors. Els maridatges també han estat activitats destacades durant la presidència de Torres.

A nivell més professional i acadèmic, s’han

Marcelo desvalls substituirà mireia torres ELS PROPERS DOS ANYS

La Cava Wine Bar, ubicada a la Plaça de les Cols, 7-8 de Vilanova i la Geltrú, en ple cor del casc antic, celebrarà el 8 de març un any de vida.

L’establiment el regenta el jove enòleg Ricard Sabaté, fill menor de la família cavista sadurninenca Butí Masana, propietaris de les caves del mateix nom. Sabaté tenia el somni d’obrir un bar de pinxos a la capital garrafenca, però finalment i després de finalitzar els estudis en Enologia a la tarragonina Universitat Rovira i Virgili, i amb el suport de la família, va optar per obrir un bar de vins en un local que es traspassava per

jubilació i que havia estat una vinateria durant molts anys. Aquesta oportunitat d’obrir un negoci similar en un establiment que ja tenia els seus clients incondicionals, li va fer decidir-se a llançar-se a l’aventura. Així, es va reformar completa-

El local disposa d’un espai reservat per fer tastos, sopars i reunions ment el local amb un innovador disseny, un dels múltiples atractius. La Cava Wine Bar és un espai on es poden trobar més de 120 referències de vins de dife-

rents denominacions d’origen catalanes i també de la resta d’Espanya i d’Europa, que se serveixen a copes.

Cada mes es renova la selecció de vins per tal de permetre acollir la major varietat possible. El cava és el de la casa, Butí Masana, un celler amb més de 30 anys de

trajectòria. Però a La Cava Wine Bar no només se serveixen vins, sinó que també es pot gaudir d’un menú casolà, amb productes de temporada i de proximitat, i d’un complert aperitiu els caps de setmana, amb productes de qualitat. La carta és prou complerta i variada. A més, els dijous se serveixen tapes a 2 euros.

Un altre dels al·licients de l’establiment són els tastos a cegues que s’organitzen i els tastos-maridatge. El local disposa d’un acollidor espai a la planta baixa per a celebracions de tot tipus.

La Cava Wine Bar obre de dilluns a dijous de 17 a 00.00h, els divendres de 17 a 02.30h, els dissabtes d’11:30 a 02.30h, i els diumenges i festius d’11:30h a 00.30h.

han de fer (família, societat i escoles), i la vida actual, cosa que genera un impacte desorientador en ja una ànima desorientada degut a les hormones i l’edat. Hem (la societat, escoles, famílies...) de començar a inculcar a les noves generacions que s’ha acabat el que era vàlid fins ara, i em faig les següents reflexions: - És tant vàlid com abans el tema o històric curricular, CV? - Fins a quin punt no desenvolupem unes competències professionals en la formació?

- Continuem jutjant als nostres fills com aquell que jutja un peix per la seva habilitat de trepar un arbre?

- L’estabilitat que defensen els sindicats és ja cosa del passat?

- La política de votar cada 4 anys és vàlida en la era de la informació i la comunicació?

- Ha anat més ràpida la societat que la política?

Segurament jo no tinc prou criteri per donar respostes aquestes preguntes, al final sorgiria un debat molt interessant, però si que puc donar la meva opinió: El CV val, però ja no és definitiu en la selecció de personal; no desenvolupem ni formem persones capaces d’afrontar els reptes de futur (cert que està començant a canviar), però tenim en general una educació del

S.XX per a una generació del S.XXI; no es desenvolupen capacitats per talent, volem nens i nenes iguals, quan ningú mira de trobar les millors capacitats i aptituds singulars; estabilitat? S’ha acabat fa temps; per què no fan consultes/referèndums habitualment sobre temes del dia a dia dels municipis, països, fer apropar les decisions al poble, una mena d’àgora amb les tecnologies que hi ha avui? (o als polítics els fa por consultar al poble?); per què demanem canvis a l’educació i no a la política?; per què la societat és tan passota? M’explotarà el cap...

organitzat dues edicions dels “Debats Qalidès”, una aposta de l’associació per donar a conèixer a la societat la ‘ciència vitivinícola’ que fa tan especials els vins de les diferents DO. L’associació també va participar en els cursos d’estiu de la Universitat de Barcelona amb dues sessions.

The young ones Fent referència a la sèrie britànica de principis dels 80, i després de veure alguns capítols fa poc, vaig estar pensant sobre l’encaix dels joves en l’actualitat, i arribo a una conclusió...: Entenc el 100% la situació emocional dels joves d’avui dia.

Tots sabem, que el camí més normal és estudiar, treure’t una carrera i màster, començar com a becari treballant gratis i acabar ja amb més de 30 anys en una feina més o menys estable.

Això és el que la societat en marca, en predefineix el camí, i és aquí un dels pro-

blemes.

Tampoc jo puc parlar gaire, ja que els de la generació del 83, hem passat per TOTES les reformes educatives, des de la introducció de P3, P4... a acabar l’EGB a 8è i entrar al institut directe a 3r d’ESO, i encara per acabar d’embolicar la troca el pla Bolonya en mig de la carrera, potser per tot plegat ens ha fet una generació més emprenedora...

Tornant al tema, quan dic que entenc la situació dels joves, és per la l’abismal diferència que hi ha entre el que els diuen que

28

Penedès Econòmic

Gener - 2017

VINS&CAVES

Els Tastavins premien la promoció dels vins i caves del Penedès Els guanyadors van ser Ametller Origen, Masia Vallformosa, el viticultor Jordi Mascaró i el programa Glops de TV3

ELS ESTUDIANTS DEL MÀSTER DE L’OIV VAN VISITAR L’INCAVI

Tastavins del Penedès va lliurar el passat dijous 26 de gener els Premis Tastavins 2016 a les empreses, iniciatives, administracions o particulars que van excel·lir en la promoció dels vins i caves del Penedès. Ho va fer en el decurs del sopar capitular que es va celebrar a les a les intal·lacions de La Torre del Gall de Sant Cugat Sesgarrigues.

El premi a la millor iniciativa vitivinícola va ser per a Ametller Origen “pel seu programa de vi solidari i la promoció dels vins catalans en els seus establiments”. El guardó al millor celler el va guanyar Masia Vallformosa per “la innovació tècnica i l’aposta pels nous productes”. El premi al millor viticultor de l’any va ser per a Jordi Mascaró “per ser la quarta generació de Camp Gran”, i el premi al mèrit periodístic es

Fèlix Miró

Olga Aibar

va lliurar al programa Glops de TV3 “per la seva tasca d’apropament del món del vi a la societat”.

D’altra banda, el pianista de jazz Ignasi Terraza va ser investit Acadèmic d’Honor, i l’exalcalde de Santa Fe del Penedès, Marcel Surià, Acadèmic de Mèrit.

El president de Tastavins Penedès, Joan Tarrada, es va mostrar molt satisfet pels premis i per la feina realitzada en el darrer any, en el qual l’entitat va rebre la Creu de Sant Jordi i el premi d’Enoturisme Catalunya, i el Banc Sabadell Vijazz Penedès va

celebrar 10 anys de vida. Tarrada també va tenir unes paraules de record per a les persones que van fundar l’acadèmia. Sobre el Banc Sabadell Vijazz Penedès va apuntar que presentarà diverses novetats i que “serà el millor de la història”.

Nou director artístic del Vijazz Penedès

Milmanda, considerat el millor vi d’Espanya

Pere Pons serà el nou director artístic del Banc Sabadell Vijazz Penedès.

Tastavins ha buscat un referent del món del jazz català per liderar la nova etapa del Vijazz. Pons és una veu consolidada dins del sector. Ha treballat com a periodista cultural en diversos mitjans de comunicació catalans, va fundar i dirigir la revista Jaç (del grup Enderrock), ha estat president de l’Associació de Festivals

Milmanda, el vi blanc més preuat de la família Torres, continua sent un dels millor vins d’Espanya segons els periodistes especialitzats. En la VIII edició dels Premis als Millors Vins i Espirituosos d’Espanya que atorga l’Associació Espanyola de Periodistes i Escriptors del Vi (AEPEV), aquest vi de la DO Conca de Barberà de l’anyada 2012 ha estat escollit per segon any consecutiu com a Millor vi blanc amb fusta.

De les 1055 marques proposades en la primera fase del concurs, 184 van passar a la final. Van

de Jazz de Catalunya i, des de 2012, és el director artístic del Jamboree Jazz Club i del San Miguel Mas i Mas Festival.

A banda, també dirigeix i presenta els programes Home del Jazz i Planeta Omega de Ràdio4.

Tastavins, amb la nova direcció del Vijazz, busca que el Festival vagi més enllà i es consolidi com un festival de referència en l’àmbit estatal i europeu.

participar en la votació a doble volta el 90% dels membres de l’associació.

El palmarès 2016 inclou un total de 24 vins i 6 espirituosos, repartits en 11 categories.

Juntament amb el Milmanda 2012, els caves Recaredo Turó d’en Mota 2005 i Gramona Imperial Brut Gran Reserva 2008 -l’escumós més valorat per la crítica, amb 101 vots- han estat els guanyadors catalans.

L’anyada 2012 va obtenir la medalla d’or en els certàmens internacionals Chardonnay du Monde i Global Master de The Drinks Business.

Del 23 al 27 de gener, i per 29è any consecutiu, l’Incavi va rebre la visita d’alumnes del Diplôme International de l’Organització Internacional de la Vinya i el Vi (OIV) en gestió del sector de la vinya i el vi. Aquest Màster, que sorgeix de la Universitat de Montpeller SupAgro (França), segueix el programa organitzat per l’Incavi i la Universitat Autònoma de Barcelona durant l’estada a Catalunya, país que té el privilegi de ser el primer a ser visitat després de França. Tot seguit, recorrerà 25 països.

La promoció la integren dinou universitaris de tercer cicle, procedents de vuit nacionalitats: Alemanya, Gran Bretanya, Austràlia, Bèlgica, Bulgària, França, Grècia i Mèxic. Durant una setmana, els estudiants visiten onze cellers de diverses denominacions d’origen i coneixen les estratègies de comercialització i posicionament en el mercat.

El cava a escoles d’hoteleria de Suïssa

Al llarg del 2016 s’han celebrat set seminaris de cava a les Escoles de Management d’Hoteleria de Suïssa. Aquests han estat possibles gràcies a la col·laboració establerta amb l’Institut del Cava juntament amb quinze cellers elaboradors de cava: Agustí Torrelló Mata, Alta Alella, Castell de Perelada, Codorniu, Freixenet, Gramona, Juvé & Camps, Llopart, Mont-Marçal, Parés Bal-

tà, Recaredo, Segura Viudas, Sumarroca, Torelló i Vilarnau. L’objectiu dels seminaris, realitzats pel periodista David Schwarzwälder, ha estat el de potenciar la imatge de qualitat dels vins d’Espanya en el sector gastronòmic i d’hoteleria d’alt nivell mitjançant la seva presència en els programes d’educació de les escoles que formen part de la Swiss Hotel Schools Association.

Penedès Econòmic

Gener - 2017

29

LLIBRES

Les claus per evitar el balafiament i optimitzar les àrees d’administració

LEAN OFFICE Drew Locher PROFIT 19,95€

Aquest revolucionari llibre Lean office desmitifica l’aplicació dels mètodes lean i va més enllà de les eines bàsiques per entrar en el detall dels conceptes clau de la metodologia lean quan s’apliquen en els entorns administratius i de serveis. Aquest llibre cobreix les eines lean essencials i desglossa els conceptes lean en

els seus components elementals, els descriu en un context que va més enllà de la producció industrial i ofereix als lectors metodologies concretes i pràctiques. Conté exemples que expliquen les funcions que es troben en la majoria de les organitzacions de serveis, així com en les àrees administratives de les companyies

Descobreix les teves fortaleses i fes-ne el teu senyal d’identitat

Branding Personal Creativo Jürgen Salenbacher PROFIT 16,95€

Actualment, les empreses busquen que els seus empleats siguin creatius i aportin idees que puguin ajudar-los a innovar. D’altra banda, els emprenedors que vulguin destacar-se de la competència i prosperar al món dels negocis, necessiten desenvolupar una ment creativa. Per ajudar-los a aconseguir-ho, el professor

Jürgen Salenbacher presenta el seu efectiu mètode de coaching personal i professional perquè els lectors descobreixin quines són les seves fortaleses i com poden treure’n el màxim partit.

Al llarg de cinc capítols, Salenbacher explica com usar la metodologia del posicionament de marca per descobrir cap a on dirigir els

Com poder evitar el proper, i imminent, col·lapse financer

Lo único importante Mohamed A. El-Erian DEUSTO 19,95€ i e-book 7,99€

La crisi financera global que va sacsejar el món entre 2008 i 2009 va deixar pas a una frustrant «nova normalitat» dominada per una economia mundial que obstaculitza la creació de llocs de treball, alimenta el mal funcionament de les institucions polítiques, contribueix a les tensions geopolítiques i agreuja les

desigualtats. Tot això malgrat unes intervencions polítiques massives per part dels bancs centrals.

Ara hi ha senyals inequívocs que aquesta etapa de mediocritat s’acaba. Estem arribant a la bifurcació del camí: una ruta ens porta cap al creixement, la prosperitat i l’estabilitat financera; l’altra

industrials.

Amb més de vint anys d’experiència pràctica, l’autor ofereix estratègies d’implementació per a cada funció i departament; examina els obstacles més freqüents que els lectors probablement coneixeran, i proporciona tècniques eficaces per abordarlos. S’inclouen recursos útils com gràfics, llistes de control, plantilles i fulls de càlcul que ajudaran el lector a començar les seves activitats d’implementació de la metodologia

lean de forma immediata.

L’autor d’aquest llibre, Drew Locher, va començar a desenvolupar i implementar accions de millora contínua mentre treballava per General Electric en els anys vuitanta.

Des de llavors, ha ajudat a nombroses empreses industrials i de serveis amb desenvolupament organizacional i implementacions lean. Ha ajudat a implementar el redisseny lean i organitzatiu a companyies en una àmplia varietat d’indústries.

propers passos. Al mateix temps, l’autor analitza les claus del pensament creatiu, examina el treball dels principals teòrics de la cultura empresarial i proposa al lector diverses tasques amb exercicis pensats expressament per potenciar les seves habilitats.

Jürgen Salenbacher és professor a Barcelona del IED, a Lucerna (Suïssa) de l’HSLU i a Estocolm (Suècia) de l’Hyper Island. És assessor i coach amb una gran experiència al

món de l’educació, el disseny i l’empresa. És també un prestigiós i destacat especialista en marca personal, disseny i economia creativa, temes que el lector pot trobar en aquest llibre. Anteriorment, a Barcelona, va ser director acadèmic del IED i director d’estratègia de l’agència Global Healthcare. La seva passió és ajudar les persones en el seu desenvolupament personal i professional unint motivació, innovació i creativitat.

cap a la recessió i el desordre del mercat.

Aplicant una exquisida combinació de coneixements sobre economia, finances i ciències del comportament, Lo único importante ens proporciona les eines que necessitem per entendre adequadament aquest punt d’inflexió, preparar-nos per superar-lo i sortir-ne reforçats.

Mohamed El-Erian és assessor econòmic en cap d’Allianz, on prèviament va exercir com a

conseller delegat i codirector de sistemes d’informació.

Anteriorment va ser director adjunt del Fons Monetari Internacional, director gerent de Salomon Smith Barney i president i conseller delegat d’Harvard.

El-Erian ha figurat durant quatre anys consecutius en la llista dels cent pensadors globals de Foreign Policy, publicació que el considera una de les cinccentes persones més influents del planeta.

30

Penedès Econòmic

Gener - 2017

història

48 ANYS DEL RANGE ROVER La història comença el 1969 amb el prototip Velar i conclou el 2017 amb el Range Rover SVAutobiography Dynamic

E

l Range Rover ha anat evolucionant fins a convertir-se en un dels SUV més elegants i sofisticats del món, a més de poder presumir d’haver venut més d’un milió de vehicles en la seva història (1,7 milions fins avui). Les característiques més distintives reten homenatge a l’avantguardista vehicle original, com és el cas del sostre flotant, el capó amb aparença de petxina, el perfil continu i la pràctica porta del maleter dividida.

La història de Range Rover comença amb 26 models de preproducció, que incloïen insígnies amb la paraula Velar per mantenir en secret la seva identitat (la paraula italina “velare” significa “vetllar” o “cobrir”). Aquestes insígnies es van crear a partir de les lletres de “Land Rover” que solen adornar la part frontal i posterior dels vehicles. Després vindria l’atemporal Range Rover Classic de dues

portes i començarien a succeirse les diferents generacions fins a arribar a la versió actual més potent, el SVAutobiography Dynamic de 550 CV que ha fabricat la divisió Special Vehicle Operations de Jaguar Land Rover.

Gerry McGovern, Chief Design Officer de Land Rover, va

declarar: “Amb el pas del temps, Range Rover ha anat guanyant-se el títol d’icona de disseny mitjançant l’evolució progressiva del

SOBRE LAND ROVER Des de 1948, Land Rover fabrica autèntics 4x4 que representen un veritable ventall de capacitats en tota la gamma de models. Des del Defender, fins al Discovery, passant pel Discovery Sport, el Range Rover Sport, el Range Rover i el Range Rover Evoque, tots i cadascun d’ells defineixen els sectors de SUV del món, amb el 80% d’aquesta gamma de models exportats a més de 170 països.

seu ADN únic, que ha culminat en un vehicle amb un caràcter inigualable. No hi ha dubte que Range Rover no té comparació: des del seu sentit de l’evolució i la sofisticada sensibilitat que desprèn el seu disseny interior fins a les seves proporcions exteriors, tan sòbries com a potents. Senzillament, és únic”.

Land Rover, un control de creuer tot terreny que ajusta la velocitat de forma autònoma sobre qualsevol superfície.

L’últim model inclòs en la infografia, el SVAutobiography Dynamic, compta amb un motor V8 que ja incorporava l’aclamat Range Rover Sport SVR i que s’ha calibrat específicament per aconseguir 680 Nm de parell i una acceleració de 0 a 100 km/h en tan sols 5,4 segons. Entre les millores a l’interior destaca la tapisseria de cuir amb embuatat en forma de diamants i repunt en contrast que li confereix encara més atractiu i refinament.

Des del seu llançament fa 48 anys, s’han venut a tot el món més d’1.700.000 unitats del vehicle insígnia de Land Rover, que s’ha guanyat el títol de vehicle tot terreny de luxe per excel·lència.

L’elegància i l’ampli ventall de capacitats del llegendari SUV fan que sigui el favorit de la reialesa, així com d’empresaris d’èxit, polítics i estrelles de tot el planeta.

El Range Rover s’ha dissenyat, desenvolupat i fabricat al Regne Unit, i s’exporta a més de 170 mercats internacionals.

CRONOLOGIA DE RANGE ROVER - 1970: Surt a la venda el model original Range Rover de dues portes, anomenat Classic.

- 1972: Range Rover creua la perillosa regió de Darién com a part d’una expedició transamericana de 29.000 km organitzada per l’exèrcit britànic. Es van trigar 99 dies a recórrer els 400 quilòmetres de densa selva.

- 1977: Range Rover aconsegueix la victòria en la categoria de 4x4 en la marató Londres-Sídney, un recorregut de 30.000 km i el ral·li en el qual els vehicles puntuen per la seva velocitat més llarg de la història.

- 1979: Range Rover guanya el primer ral·li París-Dakar (i torna a guanyar-lo el 1981).

- 1981: Arriba el primer Range Rover de quatre portes i apareix la primera versió limitada produïda en sèrie, el model “ Vogue”.

- 1985: El model dièsel Range Rover “Bullet” bat 27 rècords de velocitat.

- 1987: Range Rover comença a comercialitzar-se a Amèrica del Nord.

- 1989: Range Rover és el primer vehicle tot terreny del món a incloure frens antibloqueig.

- 1992: Range Rover és el primer vehicle tot terreny del món a incorporar control de tracció electrònic i suspensió pneumàtica electrònica i automàtica.

- 1994: Surt al mercat la segona generació de Range Rover.

- 2001: Surt al mercat la tercera generació de Range Rover.

- 2002: Es fabrica el vehicle número 500.000 de Range Rover en la planta de Solihull.

- 2012: Surt al mercat la quarta generació de Range Rover, el primer SUV fabricat completament en alumini.

- 2015: L’exclusiu Range Rover SVAutobiography es presenta a Nova York.

Penedès Econòmic

Gener - 2017

31

VIATGES

Algèria: desert i oasis En extensió Algèria és el segon país més gran d’Àfrica, després del Sudan, i el major del Magrib.

La major part del país l’ocupa el Sàhara, la resta, al nord, la completa la regió del Tell redacció

Tot i que Algèria passa per una difícil situació, amb períodes d’inestabilitat i de seguretat per als viatgers, no deixa de ser un país lluminós, amb belles platges en el Mediterrani, altiplans impressionants, estranys oasis i un Patrimoni Universal, declarat per la UNESCO, com a únic. El seu desert és una crida a l’aventura, les seves ciutats un reclam de color i costums i els habitants nobles i pacífics, el millor del país.

La majoria de la població algeriana es concentra a la zona nord del país. La població està formada per àrabs, berbers arabizats i berbers nats (tuaregs, kabils i mozabites). Els àrabs, procedents d’invasions històriques, es concentren principalment a les ciutats. Els berbers conformen el grup més antic de població, es dediquen a l’agricultura i a la ramaderia. Els tuaregs practiquen, principalment el pasturatge nòmada, mentre que els negres Harratim, descendents d’antics

ALGÈRIA Capital: Alger Idioma: Àrab i berber Població: 40.400.000 habitants Superfície: 25.713 km2 Moneda: Dinar algerià (DZD) Clima: Es podria catalogar com a àrid o semiàrid, amb hiverns suaus i humits i amb estius calorosos i bastant secs al llarg de la costa Economia: Els seus principals recursos són: el petroli, el gas, el ferro, el zinc, la plata, el coure i els fosfats.

esclaus dels pastors nòmades, se situen en l’oasi del sud.

La societat tradicional dels tuaregs ha anat a poc a poc perdent les seves bases. Les dones tenen un paper més actiu que les dones del món islàmic. Un tret característic és que no usen el vel. Els homes, en canvi, solen portar enrotllat en el cap un turbant blau o blanc. Els dos grups tuareg més importants són el de Kel Ahaggar, a la regió d’Hoggar, i el de Kel Ajjer, a la zona de Djanet. Aquests grups alberguen diferents comunitats amb algunes diferències en els costums i dialectes.

Existeix també un petit grup d’europeus integrat, sobretot, per espanyols i francesos.

En general, la població algeriana es caracteritza pel seu elevat sentit de l’hospitalitat; és molt habitual que convidin al viatger no només a menjar, sinó també a pernoctar a casa seva.

L’article per excel·lència en gairebé tots els països àrabs és la catifa, tot i que a vegades es fa difícili per transportar. El principal centre de fabricació i venda de catifes es troba a Ghardaia, ciutat al sud d’Alger. Si es prefereixen objectes d’origen tuareg, Tamanrasset, al sud del país, ofereix una gran varietat d’articles.

Els tuaregs procedents de tota la regió se situen, a l’altre costat del riu, en un mercat on exposen els seus productes; la majoria d’ells

han estat fabricats per a l’ocasió.

Un altre dels centres artesanals és Oued, al sud-est d’Alger.

A més de les catifes es poden adquirir altres objectes d’artesania local com són els encaixos enllaçats amb flors d’or o plata, ceràmica, cistelleria, mobles tallats, safates de coure, les famoses roses del desert, roba de cuir, joieria d’or o plata de Beni Yenni decorada amb corall vermell i instruments quotidians dels tuaregs i berbers.

El que sí que és habitual a l’hora de comprar és el regateig; cal estar-ne disposat per aconseguir un bon preu. En alguns llocs fins i tot s’accepta l’intercanvi per objectes que porti el turista.