Penedès Econòmic 81

PENEDÈS ECONÒMIC

Preu: 1,00e

Núm. 81 - Octubre 2018

el mensual de negocis del penedès I DEL GARRAF

Només quatre municipis del Gran Penedès superen la renda mitjana de Catalunya pàg. 4

L’impagament de lloguers causa més del 60% dels desnonaments del Penedès pàg. 6

Es presenta Penedès Events per promocionar el turisme de reunions pàg. 9

Entrevista a Mònica Vilanova

Florista premiada amb la Copa Iberflora d’Art Floral pàg. 12-13

Els comerços ja noten l’efecte d’Amazon i de les vendes online pàg. 2-3

2

Penedès Econòmic

Octubre - 2018

L’ANÀLISI

L’ “efecte Amazon” també es deixa sentir en els establiments del Gran Penedès

Els comerços busquen noves maneres d’atraure clients i de fidelitzar-los i cada vegada més tendeixen a combinar les vendes online i offline Olga Aibar La ferotge competència que suposa avui dia Internet per al comerç, sobretot per al del format més petit, però també per a les grans cadenes, obliga a aquest sector a reinventar-se.

L’ombra d’Amazon i altres gegants és molt allargada, i l’impacte del comerç digital sobre els models clàssics de negoci i sobre les expectatives dels consumidors és cada cop més gran. Les barreres entre el món online i offline cada cop són més estretes i obliguen a les marques a estar en contacte permanent amb els usuaris a través de diferents canals i de

L’e-commerce s’ha quintuplicat en una dècada a Espanya i ja factura més de 25.000 milions diversos dispositius. Els consumidors poden accedir virtualment a qualsevol servei o producte a través del seu telèfon mòbil, rebre’l còmodament i de forma gairebé immediata i a un baix preu. Per aquest motiu, l’e-commerce s’ha quintuplicat en una dècada a Espanya. En concret, va passar de facturar 5.911 milions d’euros anuals l’any 2007 a 25.354 milions l’any 2016.

En els darrers anys, molts negocis i empreses han hagut de tancar portes, com ara algunes llibreries, agències de viatges, i botigues de discs que feia temps que estaven obertes. També botigues especialitzades en diferents sectors com el de l’esport. Un exemple és l’Espai Running, una botiga situada al carrer Amàlia Soler de Vilafranca, que aquest mes tanca després de sis anys de trajectòria.

Segons Eloi Martí “Internet té molts avantatges amb els quals no podem competir. A més, hi ha molta gent avui dia que ve a emprovar-se el que vol a les botigues i després les compra online”. Per aquest motiu apuntava que “els models de negoci han de

canviar”. També des d’InterSport Olaria de Vilanova i la Geltrú, el gerent, Daniel Olivé, assegurava que “molta gent ve a la botiga amb la fotografia del que vol i s’ho emprova. No se n’amaguen”, el mateix que també opinava Montserrat Alemany, gerent de la botiga Calçats Gatell de Vilafranca del Penedès.

El mes passat van causar força polèmica les declaracions de la consellera d’Economia i Hisenda de Castella i Lleó, Pilar del Olmo, que va proposar a la ministra d’Indústria, Comerç i Consum que els comerços comencin a cobrar a les persones que s’emproven roba a les botigues per evitar que després acabin comprant aquest producte a través d’internet. Aquesta pràctica és força habitual i es coneix com a showrooming.

Segons una enquesta d’IBM els showroomers són consumidors que visiten les botigues per conèixer millor el producte i comparar preus. Tanmateix, la majora d’ells després compren online. Davant d’això, en algunes botigues com ara les d’esquí s’ha començat a cobrar un import per emprovarse les botes. El motiu és que moltes es troben que després d’estar molta estona per provar la que més s’adiu al peu de cada persona, el client marxa amb la informació per comprar-la a internet.

En el sector de la moda, l’impacte digital encara és petit. Només un 5,4% de les vendes a Espanya són online, cosa que suposa uns 2.000 milions d’euros.

La botiga física segueix sent el canal preferit pels consumidors espanyols per fer les seves compres, ja que un 45% hi va, almenys, un cop a la setmana.

Ara bé, el canal va perdent pes.

Segons l’estudi Total Retail 2017 elaborat per PwC, augmenta del 19 al 27% el percentatge de consumidors espanyols que ja compren online, almenys, un cop a la setmana i del 48% al 58% els que ho fan, al menys, un cop al mes. Cada cop més s’acostuma

La botiga física segueix sent el canal preferit pels consumidors espanyols a anar a les botigues físiques per buscar assessorament, per recollir les compres que ha fet online, o per viure experiències com ara demostracions, degustacions, o trobades.

Segons un informe de Nielsen, un 60% dels espanyols que consumeixen a la web la utilitzen per buscar i comprar productes abans de pagar per ells a les botigues físiques. També segons una enquesta realitzada per l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), la venda en línia ja no és un fenomen residual, però només entre la franja més jove de població, els menors de 34 anys,

és l’opció majoritària. Així, entre la població més gran, però, encara està molt lluny de tenir el volum de vendes de la resta de botigues.

De fet, segons l’anàlisi de l’OCU, el comerç de barri i proximitat no només resisteix, sinó que segueix sent el favorit dels consumidors, com passa per exemple en el cas de les sabateries.

Les cadenes especialitzades continuen sent les predilectes per adquirir roba, grans electrodomèstics, ordinadors o smartphones i tauletes. De fet, en aquest últim producte, Internet arriba només al 25% de mercat.

L’enquesta de l’OCU mostra que la visita a la botiga física se-

p Font: PwC. Total Retail 2017

gueix sent de forma molt clara el model favorit dels consumidors per realitzar les compres. De fet, tres de cada quatre persones enquestades tenen en compte la informació que els ofereix el comerciant abans de comprar roba, calçat o electrodomèstics, molt per davant de la informació proporcionada pel fabricant en els catàlegs i a les seves pròpies pàgines web, que sol ser la segona font preferida pels consumidors.

A més, molts consumidors espanyols van primer a les botigues a la recerca d’informació, fins i tot en aquells casos en què la compra acaba realitzant-se a través de la xarxa: set de cada deu compradors en línia de roba o sabates visiten prèviament un comerç tradicional per informar-se i veure el producte.

Davant d’aquest fet, la copresidenta de l’associació Centre Vila, Marta Vivas, explicava que “el que hem de fer els comerços és buscar el que ens diferencia i ens fa autèntics. No podem competir en preus, però sí en servei. Cal fer marca i campanyes de dinamització cada cop més atractives”.

També cal sumar-se a campanyes d’èxit com el Black Friday que han suposat un creixement exponencial en les vendes als comerços prèvies a la campanya nadalenca.

El regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilafranca, Joan Manel Montfort, explicava que “la situació del co-

Penedès Econòmic

Octubre - 2018

3

L’ANÀLISI merç és complicada. La compra per Internet és una de les dues amenaces principals que tenim, conjuntament amb la fuga als centres comercials. L’unica forma de lluitar-hi és fent una ciutat atractiva i amable, on passin coses, es generin emocions, experiències, vivències, etc”. També cal fer-ho amb elements singulars, és a dir, que suposen un fet diferencial envers altres ciutats”.

Tanmateix, Internet és també una oportunitat per a altres que utilitzen els serveis online per atraure els clients al seu establiment. Són els casos de grans establiments com Decathlon, Kiabi o altres botigues que tenen servei de recollida al mateix establiment.

“Els comerços hem de buscar el que ens diferencia i ens fa autèntics” Marta Vivas I és que la venda a través d’Internet s’ha transformat en un factor d’èxit per al comerç tradicional i en el futur de les activitats comercials. Segons dades de PIMEComerç, més de la meitat dels comerços de proximitat que utilitzen canals de venda online milloren els seus resultats i gairebé un de cada tres comerços (el 32,28%) ja fan venda online.

Entre els comerciants de proximitat que utilitzen canals de venda digitals, el 44,44% va indicar que les xarxes socials eren el mitjà més utilitzat, seguit de les seves pròpies pàgines web (36,57%), un 6,48% utilitaven webs de tercers i el 2,31% app per a mòbils i tauletes.

Les dades doncs, demostren que el comerç minorista, que suposa el 5,1% del PIB i genera el 10,4% d’ocupació a Espanya, s’ha d’adaptar als nous temps.

“Els negocis han de canviar.

La competència és al mòbil” Eloi Martí creu que “Internet té molts avantatges amb els quals no podem competir, principalment per preu, però també per estoc. Aixecar persiana és complicat perquè s’han de pagar moltes coses i perquè has de suportar l’estoc, que no es pot tornar”. A més, un dels problemes que tenim és que hi ha molta gent avui dia que ve a emprovar-se el que vol a les botigues i després les compra online”. Per aquest motiu apuntava que “els models de negoci han de canviar perquè la competència ja està al mòbil. Cal buscar noves maneres de fer i actuar, crear experiències atractives i seduir els clients”.

Martí manifestava que “has de ser tecnològic i reiventar-

te, estar sempre alineat amb el moment actual”. Pel que fa a la seva experiència d’aquests anys apuntava que “la vida són etapes i m’enduc el fet que he pogut fer realitat un somni.

Durant aquest temps he estat feliç”. A partir d’ara es dedicarà a vendre equipament esportiu als hotels.

Eloi Martí, gerent d’Espai Running

“Estem fent una botiga online que volem tenir per Nadal” Montserrat Alemany, gerent de Calçats Gatell, afirmava que “la competència amb Internet es nota molt avui dia. Hi ha molta gent que ve a provarse sabates i et diuen que ja les compraran online si no troben el número o allò que buscaven exactament, quan abans es venia alguna altra cosa similar a la que buscaven. Això repercuteix en les vendes. Sobretot es nota en el públic més jove, que vol coses a la moda. La gent més gran considera important provar-se les sabates per tal de sentir-se més còmodes”.

Respecte a la innovació a la qual es veuen obligats els negocis avui dia, Monsterrat Alemany manifestava que estan treballant en la botiga online,

acabant d’introduir tots els articles que en formaran part.

Explicava que “la idea és que per Nadal ja ho tinguem tot a punt” i afirmava que “és molt difícil per a nosaltres entrar en aquest món, perquè suposa molta feina i has de tenir sempre la web actualitzada, però avui dia s’hi ha de ser”.

Montserrat Alemany. Calçats Gatell

“El comerç electrònic és una gran competència” Daniel Olivé, gerent i cap de compres de la botiga Intersport Olaria de Vilanova i la Geltrú, afirmava que “les empreses i grans plataformes de comerç online són una gran competència”. Explicava que “darrerament veiem que molta gent ve a la botiga amb la imatge al mòbil del que volen comprar, i s’ho emproven per saber si els va bé. De vegades se’l compren aquí, però altres cops se’n van, i no pots saber si a comprar-se’l a través d’Internet o en una altra botiga”.

Oliver assegurava que “de seguida veus si algú et farà perdre el temps”. També explicava que Intersport té des de fa temps botiga online i que “tot i que sumen a nivell de factu-

ració de grup, suposa una competència més cap a les botigues físiques”.

Tanmateix apuntava que encara hi ha un gran volum de clients que no es refien de comprar online perquè “és un món no molt segur en el qual et poden piratejar els teus comptes”.

Daniel Olivé, gerent d’Intersport Olaria

“Els preus dels viatges online no són tan diferents” Cristina Almirall, de l’agència Panda Viatges de Vilafranca considera que “els preus dels viatges online i els que es troben en una agència de viatges s’han equiparat bastant en els darrers anys perquè nosaltres tenim tarifes especials que per Internet no trobes”. Per això creu que “molts clients prefereixen no perdre temps en buscar durant hores els preus més econòmics i prefereixen la tranquil·litat que li facin totes les gestions necessàries a l’hora de viatjar.

A més, si tenen cap problema, a les agències estan assistits en tot moment”.

Aquests motius, entre d’altres, els duen a treballar sense dificultats. Segons Almirall, “nosaltres estem molt tran-

quils, perquè creiem que aportem un valor afegit que molta gent aprecia”.

Tot fa pensar que el perfil dels clients de les agències de viatges és el de persones d’una franja d’edat més elevada. Tanmateix, Almirall assegura que “tenim clients de tot tipus i edats”.

Cristina Almirall. Panda Viatges.

4

Penedès Econòmic

Octubre - 2018

ACTUALITAT

Sitges es posiciona com el municipi més ric del Gran Penedès, en renda per càpita Tot i que ha baixat del vuitè lloc al quinzè en el rànquing català en només un any, continua sent el municipi penedesenc amb millor renda Lorena Del Amor Sitges és el municipi més ric de tot el Gran Penedès, segons es desprèn de l’estadística d’IRPF de l’Agència Tributària. Amb 28.527 habitants i 12.673 declaracions, l’any 2016 la seva renda bruta per càpita va destacar entre tots els altres municipis penedesencs.

Amb una mitjana de 40.604 euros per habitant, se situa com el 27è municipi en l’àmbit espanyol amb millor renda i entra en el rànquing dels 15 pobles més rics de Catalunya. La renda disponible mitjana al municipi acaba sent de 31.572 euros. La renda bruta sitgetana però, ha augmentat lleugerament respecte a la de 2015. Només ha pujat en 300 euros i ha significat la disminució en la posició del rànquing espanyol i català, ja que fa dos anys se situava en el 18è lloc en el conjunt del país i en el 8è a escala autonòmica.

només quatre municipis del gran penedès superen la renda catalana Les xifres no són tan positives respecte al conjunt complet del Gran Penedès. De fet, només quatre municipis superen la renda

Opinió

bruta catalana. D’aquests quatre, dos se situen al Garraf i els altres dos a l’Alt Penedès.

el garraf és la comarca del gran penedès amb millors xifres QUANT A la renda anual Després de Sitges, Sant Llorenç d’Hortons va tenir una millor renda mitjana amb 30.855 euros per càpita, seguit de Sant Sadurní amb 30.189 i Cubelles amb 29.658.

Destaca Sant Llorenç d’Hortons per tenir la segona mitjana més elevada del Penedès i ser un municipi de 2.547 habitants i 1.245 declaracions si es compara amb Sitges, un municipi molt més gran i poblat.

Dels municipis per sobre dels 1.000 habitants, només aquests quatre van superar la renda bruta mitjana de Catalunya que es va establir en 29.541 euros per habitant.

El Baix Penedès té les pitjors dades de tot el territori penedesenc. La seva renda mitjana es va situar en 23.632 euros i cap dels seus municipis destaca per tenir una renda elevada ni per aproparse a la mitjana catalana. Cap dels

municipis arriba als 26.000 euros anuals.

Les tres poblacions més pobres, quant a la seva renda, corresponen a Albinyana del Baix Penedès, Torrelles de Foix de l’Alt Penedès i el Montmell també del Baix Penedès amb 21.408 euros, 21.871 i 21.933 respectivament.

Pel que fa a les tres capitals de comarca, la millor posicionada és Vilanova. Entre les tres és la que té la renda més alta però a més a més és l’única que ha augmentat la seva renda respecte a l’any 2015. Tot i que la pujada ha estat moderada, passant de 27.308 euros bruts anuals a 27.966 l’any 2016, ha estat l’única que ho ha fet perquè Vilafranca i el Vendrell han disminuït en 4.000 euros cadascun la seva renda per càpita. Vilafranca va passar de tenir 26.157 euros anuals a 22.139 i el Vendrell, de 24.218 a 20.687.

vilanova és la capital de comarca millor posicionada per la seva renda En termes generals, la renda bruta mitjana de Catalunya ha augmentat mentre que el Gran Penedès no seguit el mateix ritme de creixement sinó que l’ha disminuït.

Raó o intel·ligència?

Podem entendre la realitat de forma objectiva o subjectiva. L’objectiva és la racional (raó, objecte, significat) i la subjectiva és la intel·ligent, (subjecte, sentit, intel·ligibilitat) com l’anomena Lluís Maria Xirinacs. En el Globàlium, Dolors el significat és objectiu i el MarÍn Tuyà sentit és subjectiu, no són Psicòloga i membre del Grup sinònims. El significat red’Investigació Globàlium de posa en els diccionaris, les la Fundació Randa - Lluís M. enciclopèdies i les bases de Xirinacs dades. El sentit s’il·lumina

en el nostre interior després d’haver-ho llegit i entès.

Entenem i trobem sentit o no, a un acudit o a un poema, quan n’encertem l’enigma de l’endevinalla o de les metàfores.

Intel·ligència significa llegir entre línies (del llatí inter-i–legere). Llegir allò que no es diu o el contrari del que es diu. El sentit s’entén fent servir la intel· ligència. Hi ha qui sap pensar intel·ligentment dins

y Posició dels municipis amb més de 1.000 habitants per Renda bruta mitjana

Posició a nivell nacional

Posició a nivell català

Renda bruta mitjana

Renda disponible

Sitges

27

15

40.604

31.572

Sant Llorenç d'Hortons

120

61

30.855

24.949

Sant Sadurní

133

67

30.189

24.41

Cubelles

156

82

29.658

24.224

Gelida

160

84

29.500

24.097

Vilanova

173

91

29.094

24.088

Vilobí del Penedès

173

91

29.094

24.088

Sant Pere de Ribes

185

94

28.968

23.463

Olèrdola

234

121

28.028

22.933

Vilanova i la Geltrú

241

124

27.966

22.904

Avinyonet

246

126

27.917

22.787

Torrelavit

249

128

27.886

22.914

Canyelles

257

134

27.746

22.701

26.883

22.139

Vilafranca del Penedès

325

171

Font-rubí

393

200

26.248

21.701

Mediona

411

209

26.054

22.129

Sant Pere de Riudebitlles

430

219

25.901

21.402

Subirats

469

240

25.619

21.126

Banyeres del Penedès

461

234

25.652

21.345

Calafell

478

244

25.523

21.265

La Granada

512

258

25.280

20.861

Sant Martí Sarroca

545

271

24.968

20.780 20.687

El Vendrell

566

278

24.829

Cunit

598

289

24.604

20.727

Castellet i la Gornal

600

291

24.572

20.662

Castellví de la Marca

618

299

24.480

20.447

Llorenç del Penedès

650

310

24.247

20.263

Els Monjos

658

314

24.198

20.316

L’Arboç

701

329

23.941

20.130

Bellvei

723

335

23.814

20.076

Pla del Penedès

760

344

23.609

19.739

Sant Jaume

791

356

23.372

19.804

Sant Quintí de Mediona

886

383

22.777

19.189

Santa Oliva

975

395

22.229

19.079

1.012

400

21.939

18.622

La Bisbal del Penedès El Montmell

1.014

401

21.933

18.844

Torrelles de Foix

1.025

404

21.871

18.665

Albinyana

1.099

414

21.498

18.356

Garraf

Alt Penedès

Baix Penedès

p Font: Agència Tributària

d’ell mateix, i hi ha qui només sap pensar raonablement alienat en els significats externs.

La Il·lustració i la revolució francesa deïfiquen la raó. Per Kant la raó pura i la raó pràctica són al cim del saber filosòfic i associa la llibertat amb la racionalitat.

Xirinacs ens ho capgira.

Diu que la raó es governa pel principi de no-contradicció: A = A, una cosa és ella mateixa (principi d’identitat) o bé A ≠ no A, una cosa no és igual a una altra cosa (principi de no

contradicció). Són principis apaivagadors, esmorteïdors.

I que la intel·ligència es governa pel principi de contradicció: A ≠ A, mai no hi ha dues coses estrictament iguals (principi d’alteritat) o bé A = no A, cada cosa porta dintre la seva pròpia contradicció (principi de contradicció). Són principis inquietants, generadors de vertigen, però estimulants, vivificadors.

En un món racional com el nostre, domina la creença que primer és la paraula i després el sentit íntim.

Xirinacs diu que hi ha moltes paraules que no entén i moltes claredats interiors inexpressades i fins i tot inexpressables.

Segons els racionalistes, cadascú es crea, més o menys inconscientment, un idioma propi. Però la intel·ligència humana és ràpida com una centella i quan ha creat deu signes propis ja ha creat alhora cent guspires intel·lectuals encara sense nom. Ens cal saber reconèixer el sentit.

Un cert sentit comú, la mà esquerra popular.

Octubre - 2018

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

Octubre - 2018

ACTUALITAT

L’impagament de lloguers causa la majoria dels desnonaments del Gran Penedès

El nombre d’impagaments de lloguers dobla el d’hipoteques, fita que no es produïa des del 2013 Lorena Del Amor Catalunya ha estat la comunitat autònoma que més desnonaments ha patit durant el segon trimestre d’aquest any segons ha informat el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). A més, la diferència ha estat força accentuada, ja que el 24,3% dels desnonaments del total nacional van pertànyer a Catalunya. En nombres absoluts, al conjunt català es van practicar 4.170 llançaments. Les següents comunitats autònomes amb més desnonaments van ser Andalusia, València i Madrid (2.718, 2.245 i 1.878).

Des de fa cinc anys els desnonaments al gran penedès han disminuït en 279 casos Les bases de dades del CGPJ recullen les dades de desnonaments dels Partits Judicials de Vilafranca, Vilanova i el Vendrell des de l’any 2013. A primera ullada totes tres ciutats ha disminuït força el nombre de desnonaments. A Vilafranca l’any passat se’n van fer 58 menys que fa cinc anys, a Vilanova 18 i al

Opinió

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

Vendrell 203.

Tot i això, Vilafranca ha estat l’únic municipi on els desnonaments han disminuït progressivament des de 2013, sense augmentar en cap any. El Vendrell va tenir una lleu pujada l’any 2014 registrant el nombre més gran de llançaments registrats amb 459.

D’altra banda, a Vilanova el 2014 i el 2016 es van registrar pujades de desnonaments, sent el 2016 l’any amb més accions d’aquest tipus, arribant a les 440.

La xifra més preocupant és que els desnonaments per impagaments de lloguers van augmentar l’any passat fins arribar a igualar les xifres de fa cinc anys. Durant els anys 2016, 2015 i 2014 la diferència entre els desnonaments per impagaments de lloguers i els

desnonaments per l’impagament d’hipoteques era poc rellevant. En canvi, en l’actualitat i l’any 2013, l’impagament de lloguers ha doblat el d’hipoteques.

més del 60% dels desnonaments van ser causats per impagament de lloguers En general, els tres Partits Judicials van executar més del 60% dels desnonaments a causa de l’impagament de lloguers i més del 30% a conseqüència de la llei d’arrendaments, és a dir els lloguers. El 10% restant prové d’altres motius

Perdre la visió global Hi havia una vegada... en una zona d’altes muntanyes, una àguila que ensenyava al seu colomí a volar.

Aquells dies d’estiu eren benignes i de cel clar.

Un dia, arribada la tardor, el cel es va cobrir de densos núvols negres. El colomí, acostumat a veure el cel i el sol, va fer un crit de desesperació. No veia aquell mantell blau cel amb el seu sol resplendent.

L’àguila, veient això, li va demanar que l’acompanyés. Juntes van remuntar vol en direcció als núvols.

Després d’una feixuga travessia, totes dues estaven per

sobre dels núvols.

El colomí estava boig d’alegria, s’havia superposat a aquells negres núvols que li ocultaven el seu sol i el seu mantell blau.

Certament que de vegades hauríem de desplegar les nostres ales i animarnos a volar més alt.

A tots ens passa que sovint, en el nostre treball diari, ens obcequem en “petits detalls” que ens poden fer perdre una perspectiva global dels nostres objectius i d’una visió general de la nostra comesa.

Quantes vegades no podem agafar el son donant

de llançaments. Des de l’any 2013 no es registrava un desequilibri tan evident entre els dos motius principals causants dels desnonaments.

En part, aquesta dada es pot donar pels elevats preus que ha establert el mercat llogater arreu del territori català i espanyol en els darreres temps, ja que el Gran Penedès no és cap excepció d’aquesta fita.

El Consell Comarcal de l’Alt Penedès ratifica aquesta dada amb les seves pròpies estadístiques.

L’ens comarcal emet unes ajudes especials per tal d’evitar procediments judicials. Segons les seves dades, l’any passat es van emetre 41 ajudes per impagament de lloguers enfront de les 7 que es van destinar a l’impagament d’hipoteques.

voltes a aquest problema que al matí ja no és tan gran?

L´especialització i les constants i ràpides modificacions donen lloc a importants pèrdues de la visió global i fins i tot dedicar els nostre esforços a “apagar focs” diàriament. És important marcar-se uns principis que no hem d’oblidar en la gestió de qualsevol projecte: visió de negoci, de projecte i solució. En definitiva ens referim a quins objectius hem marcat, què aconseguirem amb aquestes metes i com ho aconseguirem.

Ser especialista, dominar una cosa molt concreta és interessant des del punt

MOR ISIDRE PAÑELLA I VIRELLA, DIRECTOR ARTÍSTIC DE LA PIROTÈCNIA IGUAL Isidre Pañella i Virella va morir diumenge 21 d’octubre a l’edat de 80 anys. El sitgetà va ser director artístic de la Pirotècnia Igual de Canyelles i va ser referent en el disseny de castells de foc i espectacles piromusicals al territori català.

Molt arrelat al seu municipi de naixement, va ser nomenat Fill Predilecte per l’Ajuntament de Sitges l’any 2016 com a reconeixement a la seva dedicació al municipi, especialment en l’àmbit cultural. L’ajuntament també va homenatjar-lo col·locant una placa amb el seu nom a la plaça dels Artistes l’any 2005.

En la seva memòria, el consistori va decretar un dia de dol oficial fent onejar les banderes amb un crespó negre i a mig pal.

Pañella va ser dissenyador artístic del castell de focs de la Festa Major de Sitges durant més de 50 anys i va rebre nombrosos premis professionals com el Premi FAD Sebastià Gasch d’Arts parateatrals 1990-1991 ex-aequo per “la seva creació constant d’espais d’il·lusió i d’emocions memorables per a tothom a través de la llum, el color i els sons”.

D’altra banda, a Sitges, va ser el president de la Comissió de Festes, cofundador de la colla Jove del Ball de Diables de Sitges, escenògraf i premi Trinitat Catasús de l’any 1991.

de vista del posicionament professional. No ens hauria de faltar mai feina.

No obstant això, en un entorn en què tot evoluciona de manera ràpida, si em mantinc en un nínxol molt especialitzat i perdo de vista la generalitat, la globalitat, en la qual s’insereix el que jo faig, difícilment podré evolucionar i adaptar-me a les noves necessitats del meu públic, i la meva proposta perdrà valor.

En la gestió i direcció de l’empresa “moderna”, apareix als anys 90, als Estats Units, una eina de control anomenada Quadre de Comandament Integral (QCI).

Aquest concepte, planteja el QCI com un sistema d’administració, que va més enllà de la perspectiva financera amb la que els gerents acostumen a avaluar la marxa d’una empresa. Es tracta de gestionar una empresa tenint en compte altres aspectes més intangibles com les relacions amb els clients, i les habilitats i motivacions de els empleats com a font principal d’avantatge competitiu.

Addicionalment, un sistema com el QCI permet detectar les desviacions del pla estratègic i expressar els objectius i iniciatives necessàries per reconduir la situació.

Penedès Econòmic

Octubre - 2018

7

ACTUALITAT

El Mercat de la Carn i Casa Indalesi de Vilafranca, reconeguts per la Generalitat pels seus centenaris Els establiments van rebre al Palau de la Generalitat una placa amb motiu dels seus 136 i 146è aniversaris Olga Aibar El Mercat Municipal de la Carn de Vilafranca i l’establiment Casa Indalesi de Vilafranca van ser reconeguts el dimarts 9 d’octubre amb un dels Premis Nacionals a la Iniciativa Comercial i als Establiments Centenaris de Catalunya amb motiu del seus 136 anys i 146 anys d’història, respectivament.

L’acte, que va tenir lloc al Palau de la Generalitat, va reconèixer la trajectòria de 23 establiments comercials centenaris i de dotze comerços amb més de 150 anys

Per part de l’Ajuntament de Vilafranca, van recollir el guardó el regidor de Promoció Econòmica i Ocupació, Joan Manel Montfort, i el President de l’Associació de concessionaris del Mercat de la Carn, Antoni Ferré, i per part de Casa Indalesi, el va recollir el seu propietari, Pere Badia. Des de Casa Indalesi es mostraven satisfets pel reconeixement i explicaven que “arran de la trucada del Consorci de Comerç, Artesania, i Moda de Catalunya vam buscar informació sobre l’establiment, ja que nosaltres vam continuar un negoci que ja existia”. Van trobar la primera matrícula industrial,

Supermercats Ribetans, a concurs de creditors

Supermercats Ribetans ha presentat aquest mes concurs de creditors davant del Jutjat Mercantil número 5 de Barcelona.

Aquesta històrica companyia ribetana és la fundadora dels supermercats Can Torreta, especilitzada en productes de proximitat i de fruites i verdures quilòmetre 0. Aquests històrics supermercats tenien quatre botigues a la zona del Penedès, dos a Sant Pere de Ribes, un a Vilafranca del Penedès i un a Segur de Calafell. Tanmateix, l’any passat van arribar a un acord amb l’empresa HD Covalco, de Granollers, per integrar-los a la marca Coaliment Compra Saludable.

L’origen de Supermercats Ribetans se situa a l’any 1820, quan els avantpassats dels actuals gestors actuaven de masovers a la masia Can Torreta.

L’any 1885 Josep Coll i Jacas, oncle del rebesavi de la generació actual, va començar a comercialitzar a Sant Pere de Ribes en un petit establiment ubicat on ara hi ha la plaça de la Vila del poble. L’any 1992 van obrir el primer supermercat de Ribes, que tenia 400 m2, i un any després va obrir un hipermercat a la mateixa localitat.

Supermercats Ribetans tenia des de feia temps problemes de rendibilitat, amb resultats deficitaris, que l’han dut a aquesta suspensió de pagaments.

datada del 1872. Des d’aleshores sempre s’havia dedicat als mateixos articles amb diferents noms: Tiendas de ropa con géneros ordinarios, Mercader de chaquetas, Camisolines, Tiendas de Confecciones i venta al por menor de camiseria i Casa Indalesi, un nom que data del 1937.

Joan Manel Montfort, i Antoni Ferré en representació del Mercat de la Carn

Pere Badia, propietari de Casa Indalesi

8

Penedès Econòmic

Octubre - 2018

ACTUALITAT

L’alcaldessa de Vilanova, la millor retribuïda de la vegueria Penedès

L’alcalde de Pontons és l’únic que no rep cap tipus de contraprestació econòmica Olga Aibar L’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, és l’edil de les comarques del Penedès i el Garraf amb la remuneració més alta, amb 58.176 euros bruts anuals, segons les dades publicades pel Ministeri de Política Territorial i Funció Pública el 4 d’octubre.

La segueixen l’alcalde de Calafell, Ramon Ferré, amb 46.999 euros bruts anuals, per una dedicació a temps parcial, l’alcaldessa de Sant Pere de Ribes, Abigail Garrido,

Les retribucions varien en funció del nombre d’habitants de cada municipi amb 46.505 euros (dedicació exclusiva), i l’alcaldessa de Cubelles, Rosa Fonoll, amb 44.554 euros, que també es dedica al càrrec de forma exclusiva.

Pel que fa a la comarca de l’Alt Penedès, l’alcalde amb una retribució més alta és el de Gelida, Lluís Valls, amb 41.862 euros, seguit

Opinió

Begoña Cartagena font

Psicòloga i Coach professional. Experta en desenvolupament de talent www.begoñacartagena.com

del de Castellet i la Gornal, Miquel Delgado, amb 36.000 euros.

L’únic alcalde sense remuneració és el de Pontons, Lluís Caldentey.

Entre els batlles que menys perceben es troben l’alcaldessa de Pacs, Montserrat Mascaró, amb 5,102 euros, i la de Cunit, Montserrat Carreras, amb 5.432, un import que rebren per assistències i altres despeses.

Els màxims els marca la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local en funció del nombre d’habitants. Aquesta estableix que per a municipis entre els 1.000 i els 5.000 habitants el topall està en 41,416 euros; entre 5.000 i 10.000 habitants en 46.593,58 euros; de 10.001 a 20.000 en 56.947,59 euros; en-

tre 20.001 i 50.000 en 56.947,59 euros; de 50.001 a 75.000 en 67.301,61 euros; de 75.001 a 150.000 en 77.655,62 euros; de 150.001 a 300.000 en 82.832,12 euros; de 300.001 a 500.000 poden rebre 93.186,14 euros, i de més de 500.000 la quantitat màxima és de 103.540,15 euros.

Alguns municipis no havien facilitat les dades al Ministeri abans de la publicació. Entre aquests es trobaven Sant Llorenç d’Hortons on l’alcalde, Jordi Ferrer, va cobrar l’any passat 24.896 euros bruts per assistències i desplaçaments, el de Sant Sadurní, Josep Maria Ribas, que va percebre 26.800 euros per una dedicació a temps parcial, així com l’alcalde de Santa Fe, Jordi Rius, que va rebre 6.120 eu-

I si tot fos més senzill?

Estem acostumats a viure en un paradigma en què som “experts”, cadascú en la seva àrea. Creiem que sabem (sabem qui som, què volem, què necessitem, què és millor i pitjor per a nosaltres, per als altres, etc.

I si res d’això fos ben bé així?

Les persones vivim condicionades per tot el que hem estat testimoni, escoltat, vist, des que som ben petits, de fet fins i tot abans de néixer, però ara pel que ens ocupa donem com a vàlid des que nai-

xem.

En els diferents àmbits en què ens movem (a la família, l’escola, amistats, trajectòria professional, societat en general etc.) ens anem programant, anem creant la nostra pròpia identitat sobre com som nosaltres, com són les coses i com hauria de ser la realitat i el món en general.

Aquesta programació són tots els pensaments que tenim sobre nosaltres i el món que ens envolta; tota la conceptualització que hi fem. I evidentment

RÈGIM DEDICACIÓ

ASISTÈNCIES I RETRIBUCIONS ALTRES PERCEPCIONS

Vilanova i la Geltrú

Exclusiva

58.176,00

0,00

58.176,00

Calafell

Parcial

46.999,96

0,00

46.999,96

Sant Pere de Ribes

Exclusiva

46.505,62

0,00

46.505,62

Cubelles

Exclusiva

44.554,72

0,00

44.554,72

Gelida

Exclusiva

41.862,40

0,00

41.862,40

Olivella

Exclusiva

40.397,40

0,00

40.397,40

Els Monjos

Parcial

38.163,30

0,00

38.163,30

Castellet i la Gornal

Exclusiva

36.000,02

0,00

36.000,02

Sant Jaume dels Domenys

Exclusiva

34.490,90

0,00

34.490,90

Olèrdola

Parcial

31.000,06

0,00

31.000,06

Subirats

Parcial

30.000,04

0,00

30.000,04

Bellvei

Parcial

29.988,00

0,00

29.988,00

Arboç, L'

Parcial

29.400,00

0,00

29.400,00

Avinyonet del Penedès

Parcial

27.678,98

0,00

27.678,98

Bisbal del Penedès, La

Parcial

26.000,10

0,00

26.000,10

Santa Oliva

Exclusiva

24.245,62

0,00

24.245,62

Sant Martí Sarroca

Exclusiva

22.335,76

0,00

22.335,76

Sant Cugat Sesgarrigues

Parcial

21.763,03

0,00

21.763,03

Sitges

Sense dedicació 0,00

19.567,81

19.567,81

Llorenç del Penedès

Parcial

18.387,81

0,00

18.387,81

Castellví de la Marca

Parcial

17.656,97

0,00

17.656,97

Font-rubí

Exclusiva

17.505,72

0,00

17.505,72

Montmell, El

Sense dedicació 0,00

15.544,00

15.544,00

Banyeres del Penedès

Parcial

14.326,06

0,00

14.326,06

Vilobí del Penedès

Parcial

13.129,32

0,00

13.129,32

Vendrell, El

Sense dedicació 0,00

11.499,96

11.499,96

Vilafranca del Penedès

Parcial

0,00

11.221,20

11.221,20

Mediona

Sense dedicació 0,00

10.800,00

10.800,00

Sant Pere de Riudebitlles

Parcial

10.376,08

0,00

10.376,08

Cabanyes, Les

Parcial

7.875,65

432,39

8.308,04

Pla del Penedès, El

Parcial

8.000,02

0,00

8.000,02

Torrelavit

Sense dedicació 0,00

7.812,14

7.812,14

Bonastre

Parcial

7.584,16

0,00

7.584,16

Masllorenç

Parcial

7.124,78

0,00

7.124,78

Albinyana

Sense dedicació 0,00

6.850,00

6.850,00

Cunit

Sense dedicació 0,00

5.432,95

5.432,95

Olesa de Bonesvalls

Sense dedicació 0,00

5.125,00

5.125,00

Pacs del Penedès

Sense dedicació 0,00

5.102,55

5.102,55

POBLACIÓ

TOTAL PERCEBUT

p Font: Ministeri de Política Territorial i Funció Pública

ros, el de la Granada, Diego Díez 15.204 euros, el de Sant Quintí de Mediona 16.000 euros, el de

a través d’aquesta programació estem construint els nostres propis límits.

Sovint estem donant voltes a la nostra habitual manera de pensar i és precisament aquest fet el que ens porta al sofriment.

Les persones ens generem el nostre propi patiment quan ens creiem els nostres pensaments i anem donant-los-hi importància un dia sí i un altre també. Els pensaments no són ni tan sols el que ha passat sinó que són la nostra interpretació de la realitat, i que, al anar repetint-los i creientlos els anem enfortint.

Hi ha una frase que

Torrelles de Foix, Sergi Vallès, 13.824 euros, i el Puigdàlber que va cobrar 10.678,44 euros.

m’agrada molt que diu: “Per ser feliç canvia la història que t’estàs contant”.

Assumim que generalment ens estem contant una història en funció dels pensaments que tenim. Per tant, si deixem de donar-los-hi importància a aquests pensaments i els enfoquem d’una altra manera, els resultats que es generaran seran també diferents”.

Així que són els nostres estats mentals la principal causa de tot el nostre patiment intern. Potser pensem que els culpables dels nostres problemes són els altres, la manca de recur-

sos materials o la societat en què vivim, quan en realitat, són els nostres propis estats mentals, que deriven en estats emocionals d’estrès, angoixa, ressentiment, etc.

Per mi el sentit de l’existència humana és detectar els propis autoenganys i substituir-los per pau interior. Ja que sense pau interior, la pau externa és impossible.

Si volem alliberar-nos dels problemes i arribar a la pau i felicitat no cal canviar res ni a ningú, només augmentar el nostre autoconeixement i comprensió de la ment.

Penedès Econòmic

Octubre - 2018

9

ACTUALITAT

Arrenca la quarta edició d’Innova Pime

Es presenta Penedès Events per impulsar el turisme de reunions Més de 70 empreses i entitats van participar a la presentació que va tenir lloc a les caves Vilarnau de Sant Sadurní d’Anoia

redacció

El servei de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilafranca va iniciar el 9 d’octubre la quarta edició del programa Innova Pime, que desenvolupa amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Durant la presentació, el regidor Joan Manel Montfort, explicava que “aquest és un programa que ens ha donat molt bons resultats, i que té per objectiu fomentar la cultura de la innovació al territori”.

Fins ara hi han participat tot tipus d’empreses de diferents sectors i dimensions, motiu pel qual assegurava que “la innovació és aplicable a totes les empreses i una assignatura pendent per a moltes”.

En les edicions anteriors del programa hi van participar una quinzena d’empreses i en l’actual se n’hi han presentat vuit, de les quals es seleccionaran sis.

Tot seguit, representants

d’algunes de les empreses que van participar anteriorment van exposar els seus casos. Entre aquestes, Xavi Roig, propietari de la botiga especialitzada en vins Cal Feru, explicava que “el programa ens ha ajudat a reflexionar sobre el negoci i no només a solucionar els problemes a curt termini”. En aquest sentit apuntava que els havia servit en temes d’organització, per crear xarxa amb altres empreses i en el treball del relleu generacional. També Pilar Font, una de les fundadores de l’empresa Inaudit, dedicada a la programació de pàgines web, indicava que el programa els havia ajudat a fer un canvi d’imatge corporatiu, identificar els reptes i les necessitats de l’empresa, créixer i que més del 70% de la facturació provingui de clients directes.

El programa es desenvolupa en quatre sessions de formació grupal de 16h i cinc sessions de mentoratge amb cada empresa a càrrec d’un consultor expert.

Olga Aibar El Consorci de Promoció Turística del Penedès va presentar el 10 d’octubre a les caves Vilarnau de Sant Sadurní Penedès Events, una acció perquè les empreses organitzadores d’esdeveniments i celebracions puguin fer-les al Penedès. La promoció es desenvoluparà a través d’accions de publicitat, participació en fires i workshops especialitzats, presentacions o l’organització de viatges especialitzats en aquest segment de mercat.

La directora del Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès, Núria Sala, va explicar davant de més de 70 empreses i entitats l’estratègia, les accions i el perquè les empreses organitzadores d’esdeveniments i celebracions podrien venir al Penedès i va assegurar que “l’oferta d’espais singulars a l’entorn de vinyes és un tret diferencial respecte a altres territoris de la província de Barcelona. El Penedès és un territori proper a Barcelona, que es defineix com a flexible perquè hi

ha una gran capacitat a adaptar-se a les necessitats del client i alhora autèntic”. El Consorci vol promocionar aquesta oferta de turisme de forma coordinada amb el Convention Bureau de Barcelona, Turisme de Catalunya, i amb les empreses i entitats del territori que actualment en formen part: 30 cellers, quatre auditoris i es-

La promoció la realitza El consorci de promoció turística del penedès pais polivalents, deu allotjaments, sis restaurants, onze empreses de serveis, agents locals i viticultors i una botiga especialitzada.

Des de fa temps el Penedès s’ha interessat en la promoció del turisme de reunions. En aquest sentit, en els darrers anys s’han fet efectives inversions i millores

en empreses i espais públics que han permès que l’oferta creixi i s’adapti a les necessitats d’aquest turisme professional. També el Consorci de Promoció Turística està recopilant la informació de les empreses del territori per ferles visibles a la web www.enoturismepenedes.cat en el nou espai Penedès Events.

A la presentació de Penedès Events hi van participar Anna Sánchez, cap de l’oficina de promoció turística de la Diputació de Barcelona, i Christoph Tessmar, director del Barcelona Convention Bureau. Tots dos van donar a conèixer la realitzat i les bones perspectives del mercat MICE (Reunions, Esdeveniments i Incentius) a la província de Barcelona. L’acte va acabar amb una sessió de networking entre les empreses assistents, els representats de les quals van poder provar in situ activitats amb bicicletes elèctriques, cotxes vintages, segways i productes alimentaris del territori com a exemples d’oferta complementària per trobades d’empreses, estades d’incentius i celebracions.

10

Penedès Econòmic

Octubre - 2018

ACTUALITAT

Deixar de dependre del turisme i els serveis així com millorar la comunicació amb Barcelona, principals reptes del Garraf Segons es recull al Quadern Blanc de l’Economia del Garraf, fruit de les conclusions i dades exposades al Primer Simposi Garraf el mes passat Lorena Del Amor Arran del primer Simposi Garraf, el periodista Jordi Lleó ha recollit les principals impressions, dades i conclusions i les ha plasmat en el Quadern Blanc de l’Economia del Garraf.

El conseller delegat de l’Agència NODE Garraf, Isidre Also, va exposar en roda de premsa els principals resultats del document. El Quadern estableix que els principals reptes que ha d’afrontar l’economia del Garraf a curt termini són deixar de dependre “excessi-

vament” del turisme i els serveis, i millorar les comunicacions amb Barcelona.

Per a Isidre Also, una major diversificació de l’economia comarcal “pot fer que el Garraf deixi de ser la ventafocs pel que fa a la taxa d’atur -és la quarta comarca per la cua- per equiparar-se a l’Alt Penedès, que està per sota la mitjana catalana”.

Respecte a la relació amb Barcelona, Also, adverteix que el Garraf no treu suficient profit de la proximitat que té amb la ciutat, i assenyala “l’escàs desenvolupament dels serveis de transport” com a

causa principal.

Also destaca la redacció del nou Pla Territorial Parcial del Penedès com una ocasió per afrontar aquest “repte”. “Estar tan a prop de la metròpoli fa que no puguem quedar-nos hivernant perquè, sinó, quedarem engolits”, va advertir, instant les administracions i empresaris a “ser proactius” per reivindicar una millora de les connexions en la nova planificació urbanística.

D’altra banda, el Quadern Blanc de l’Economia del Garraf té un posicionament “positiu” en aspectes com la mà d’obra qualificada i la

recuperació d’empreses després de la crisi.

Also va reconèixer que les principals conclusions recollides al Quadern Blanc “giren entorn debats que poden semblar rancis perquè,

per molt que els hem mastegat, encara no han reeixit”. Amb tot, va assegurar que ara hi ha un “canvi de context”, a causa del reconeixement del Penedès com a territori singular per la Generalitat.

L’FEGP organitza la primera Setmana de la Indústria

L’empresa XTA ja es pot moure fins els pobles del Gran Penedès

redacció

redacció

Durant la tercera setmana d’octubre l’FEGP ha organitzat per primera vegada la Setmana de la Indústria al Gran Penedès.

En el programa d’aquest esdeveniment s’han proposat quatre visites a quatre indústries del territori i una sessió informativa de seguretat industrial.

A més, durant cada dia d’aquesta setmana la federació ha editat un àlbum digital on ha donat a conèixer diverses empreses

Aquest mes l’empresa XTA ha estrenat una oficina mòbil per facilitar l’atenció als usuaris i l’accés a la fibra d’alta velocitat a diferents municipis de l’Alt i Baix Penedès i el Garraf.

Per tal de facilitar la contractació de proximitat, l’oficina mòbil itinerant s’instal·la a cada municipi un matí per setmana. S’hi ofereix la possibilitat de contractació de paquets de serveis que poden incloure

telefonia fixa i mòbil, fibra a diferents velocitats i TV, sense haver de desplaçarse a les oficines centrals d’XTA a la Granada.

De moment, els municipis on es desplaça l’oficina

són Llorenç, l’Arboç, Banyeres, Sant Jaume dels Domenys i la Bisbal en horari de matins i Sant Pere de Riudebitlles, Canyelles, Torrelavit, Olivella i Vilobí en horari de tardes.

veis, que els convidi: - En una primera fase, a interessar-se en nosaltres i provocar que ens provin (primera compra) - En una segona fase, a repetir l’experiència de compra amb nosaltres Totes les variables que defineixen la imatge parteixen de la comunicació, que va molt més enllà de la inversió que una empresa pot fer en publicitat. Quan parlem de comunicació ens referim a tots aquells missatges que l’empresa emet, sovint sense ser-ne ni tan

sols conscient. Té a veure amb la qualitat dels seus productes o serveis i en com es presenten, però també amb el tracte directe amb els seus clients o en com es percep l’aportació que fa a la societat.

Lluny de ser constant, la imatge és variable en el temps, és efímera; així, per exemple, allò que un dia podia semblar modern pot semblar antiquat en poc temps; o una imatge treballada a consciència pot veure’s trencada per una comunicació negativa sobre

la nostra empresa. És per aquest motiu que hem de tenir especial cura en comunicar de manera constant aquells aspectes en els quals ens volem posicionar com a marca/empresa.

I recordem: comunicar no significa necessàriament fer publicitat; significa ser coherents i honestos amb allò que volem transmetre i fer-ho notar en totes les nostres accions, fins i tot en les que poden semblar que no tenen a veure amb els nostres clients.

Opinió

Daniel Lafuente Director d’Incognos www.incognos.cat @infoincognos

de la zona. En total, durant la setmana es van mostrar fins a una trentena d’indústries penedesenques.

Les visites es van portar a terme a la factoria de

Robert Bosch a Castellet i la Gornal, a BCN Peptides a Sant Quintí de Mediona, a GP Pharm també de Sant Quintí de Mediona i a Liberdúplex de Sant Llorenç d’Hortons.

La importància de cuidar la imatge de marca Us heu plantejat mai què fa que una determinada marca, o un determinat establiment ens resulti atractiu i un altre no? La clau rau en la imatge de marca, determinada per una gran varietat de variables que podem categoritzar i mesurar.

Segur que heu sentit parlar sobre la importància de diferenciar-nos com a

negocis. Aquesta diferenciació implica cercar un posicionament en imatge que cobreixi un espai estratègic diferent al d’altres empreses. Pot ser un posicionament basat en el preu, en la qualitat o en molts altres aspectes. Però hem de buscar que aquest posicionament, aquesta imatge, aporti al client curiositat i interès en els nostres productes o ser-

Octubre - 2018

Penedès Econòmic

11

12

Penedès Econòmic

Octubre - 2018

L’ENTREVISTA

Mònica vilanova cardona

Propietària del taller Mònica Vilanova: Espai creatiu

“A través de les flors formes part de moments molt especials de la gent”

Ha estat recentment proclamada com la millor florista d’Espanya per haver guanyat la Copa Iberflora d’Art Floral enfront de dotze floristes d’arreu del territori. Hem volgut parlar amb ella per conèixer les seves sensacions després de rebre aquest guardó i per descobrir el seu singular negoci: un taller de floristeria a la Múnia on el tracte personal amb els clients és una de les seves normes primordials i la creativitat i originalitat dels seus productes, el seu segell personal.

Quin resultat vas obtenir?

Vaig aconseguir la puntuació més alta en tres de les quatre proves i vaig estar més fluixa en la de fer el ram de mà.

Lorena Del Amor

Mònica Vilanova Cardona (25 d’abril de 1976) és la propietària del taller Mònica Vilanova: Espai Creatiu, situat a la Múnia.

Va començar a estudiar per formar-se en floristeria l’any 2005 a l’Escola Catalana d’Art Floral, a Barcelona, on va estudiar Auxiliar de Floristeria. Mentre feia el segon curs de formació va trobar feina a una empresa familiar de floristeries al Penedès on va estar onze anys. Fa quatre anys que va deixar el treball en aquella empresa i durant un període de dos anys va estar rumiant i preparant ben bé el projecte que volia desenvolupar fins que el 2016 va obrir el seu propi negoci: un taller de floristeria al seu municipi.

Recentment ha estat reconeguda com la millor florista d’Espanya, després de proclamar-se guanyadora de la Copa Iberflora d’Art Floral, organitzat per AEFI (Associació Espanyola de Floristes), celebrada durant la Fira Internacional de Planta i Flor a València.

Has estat considerada com la millor florista d’Espanya després d’haver guanyat la Copa Iberflora d’Art Floral. Quin era el teu objectiu quan et vas presentar?

L’objectiu de participar en aquest concurs era atraure nous clients, donar-me a conèixer pel territori i que la gent tingués el meu negoci com un referent, sobretot per a casaments que són la meva especialitat.

Va ser una sorpresa guanyar el concurs. Segons els meus càlculs esperava classificar-me quarta o cinquena entre les dotze participants.

En què van consistir les proves del concurs?

Durant dos dies vam haver de fer quatre proves. Les dues primeres s’avaluaven a cegues i les darreres s’havien de fer en directe davant dels jutges i el públic. La primera prova consistia a fer un ram de mà inspirat en el quadre El Beso de Klimt i la segona en un treball amb plantes amb la pel·lícula Amélie de temàtica. La tercera prova va ser un treball nupcial, en el meu cas vaig triar fer un ram de núvia el qual havia de pensar-se per a l’actriu Audrie Hepburn en la pel·lícula Desayuno con diamantes. La darrera prova va consistir en elaborar un seating plan que és l’element de decoració amb el qual s’informa d’on han de seure els convidats durant el banquet.

El tracte humà és molt important al meu negoci per poder fer peces personalitzades

afortunadament el món de la floristeria ha canviat molt i els clients ja no només demanen el típic ram de núvia

Per què creus que són importants proves com aquesta?

En part, aquestes proves es fan per promoure el nostre ofici, perquè en general es coneix poc. Hi ha gent que desconeix que darrere del que veu hi ha una formació tan sols pensen que et fas florista perquè simplement t’agraden les flors. El que no saben és que jo, per exemple, he hagut de formar-me oficialment i he realitzat molts cursos amb professors internacionals per estar al dia de les últimes tendències i per accedir a aquest tipus de cursos has de tenir, per obligació, els estudis oficials.

Com ha estat d’important rebre aquest premi?

Crec que el premi arriba en el millor moment perquè és ara quan la gent ha començat a conèixer el meu taller, ja fa dos anys que el vaig obrir i és quan em trobo més còmoda treballant. A més, el premi són 10.000 euros en productes de floristeria, el qual per a un negoci com el meu és moltíssim. Vull ser referent a la comarca en decoració de casaments i la projecció que aquest premi està tenint és molt bona perquè els habitants del Penedès coneguin el meu treball.

Has estat treballant molt de temps en una botiga però quan vas decidir obrir el teu propi

Penedès Econòmic

Octubre - 2018

13

L’ENTREVISTA negoci et vas decantar per un taller de floristeria. Per què?

Era el meu somni des que vaig començar a formar-me. Sabia que un cop acabés els estudis volia muntar el meu propi taller.

Mentre estudiava vaig trobar una feina en una botiga de floristeria on estava força a gust i m’hi vaig acabar acomodant, tant que no trobava el moment de fer el salt.

Va arribar un dia que em vaig llençar de cap, amb por perquè emprendre sempre és molt difícil i més en aquest sector perquè no tenim cultura floral.

Sabia que volia muntar un taller perquè després d’haver treballat onze anys en una botiga, amb un horari marcat, sabia que aquesta rutina em tallava molt les ales.

Actualment, a part de tenir el meu propi taller també faig de freelance, cosa que em permet treballar amb altres empreses quan contacten amb mi. Si obres una botiga és incompatible poder tenir diverses feines alhora.

D’altra banda, en un taller no és necessari tenir el material quiet esperant que vinguin els clients a comprar-lo sinó que es treballa a partir d’encàrrecs.

Com va ser la rebuda del teu taller?

Al principi va ser complicat fer entendre la idea de què és un taller perquè no n’hi ha cap de semblant per la zona. Era difícil fer entendre que el taller no té un horari estricte sinó que potser estava tancat perquè em trobava fent un curs a Madrid o estava muntant un esdeveniment a Barcelona. Tendim a comparar-ho tot i perquè la gent ho pogués comprendre acostumo a dir que funciono com un fuster, quan el necessites i vas al seu taller potser no el trobes perquè està muntant un armari a casa d’algú.

Ara mateix gairebé tothom sap que abans de venir al taller ha de trucar-me per saber si hi sóc o no.

Fèlix Miró

El teu és un negoci atípic, sense botiga física ni pàgina web.

Com et dónes a conèixer? És veritat, ara mateix la web és un projecte però fins ara he fet servir les xarxes socials per donar a conèixer el meu treball. També em promociono a plataformes de muntatge d’esdeveniments i casaments. D’altra banda, gràcies a la gent del sector que ja em coneix i del boca a boca a la comarca, que ha estat força eficient.

Quins són els trets característics del teu negoci?

La meva norma principal a l’hora de treballar és cuidar molt el tracte humà. Vull fer peces totalment personalitzades i dedicades al client.

Crec que no és només un negoci, hi tinc molt en compte el vessant

humà i és molt important la relació personal que s’estableix amb el client. A través de les flors formes part de moments especials i amb molt de sentiment i vulguis o no t’involucres. No m’agrada la sensació de pensar que faig un treball darrere l’altre sinó que prefereixo establir contacte personal per poder plasmar ben bé el que demanen.

Quin és el procés que segueixes a l’hora de preparar un casament?

Sempre faig una primera entrevista amb la parella per conèixer els seus gustos i com volen orientar l’esdeveniment. Després els faig algunes propostes i els ensenyo fotografies del que faig per orientar-nos amb els espais que volem decorar i els colors que volem fer servir. D’altra banda, si l’espai on es farà el casament és exterior, acostumem a fer una visita per veure el lloc i prendre mides. Després faig un pressupost i quadrem tot el que volen fer els nuvis. Potser volen afegir la decoració del cotxe o la decoració de casa per quan arribi el fotògraf. És més aviat l’acompanyament del casament, fins i tot un cop ha acabat tot ens truquem per veure si estan satisfets i, a vegades, fins i tot els nuvis vénen a veure’m per ensenyar-me les fotografies.

Què és el que més et demanen els clients?

Actualment el món de la floristeria ha obert fronteres i ha canviat moltíssim. El gran gruix dels meus clients es deixen guiar fàcilment i molt sovint, a banda dels productes més tradicionals es decanten per articles més atrevits i personals. És important mostrar el que fas perquè a vegades és la desconeixença la que fa que no s’atreveixen a demanar certes coses. Si no saben que puc decorar des de sabates fins a tocats o braçalets mai ho demanaran. D’altra banda, els més atrevits m’expliquen les seves idees, a les quals sempre estic oberta, i les estudiem per veure si és viable fer-ho o no. Afortunadament, la floristeria ja no és només fer el típic ram de núvia Els gustos del Penedès són diferents al d’altres territoris de Catalunya?

Diria que al Penedès som una mica més tradicionals que a altres zones del país. Tot i això, quan expliques i ensenyes el teu treball de seguida es deixen guiar i això s’agraeix en aquest treball.

Fins on et desplaces?

Actualment treballo a qualsevol lloc de Catalunya. Em moc on em demanin, tot i que és cert que el que més m’agrada és treballar a escala local. Puntualment també

treballo fora de Catalunya i estic disposada a moure’m però sempre vigilo que tot estigui molt ben organitzat perquè és molt el volum de feina.

Amb quanta gent comptes al teu equip?

Al taller treballo sola i normalment no requereixo l’ajuda de ningú més. Tot i això, si he de desplaçar-me a altres llocs o tinc un esdeveniment molt gran, compto amb dues floristes més de la zona de Barcelona. Entre les tres ens ajudem i si alguna necessita més mans per fer alguna feina, ens truquem. Així fem sinergies entre nosaltres per treballs de gran volum.

En quins esdeveniments de la comarca has participat?

Al juny vaig fer la decoració del Castell de Penyafort pel Remeiart de Santa Margarida i els Monjos. També he estat a la fira de Santa Teresa del Vendrell impartint cursos. D’altra banda, també he decorat aparadors a Vilafranca i he participat en el Temps de Flors de Girona durant molts anys.

També fas tallers?

Sí, van sortir de manera totalment improvisada. Durant alguns anys vaig fer tallers de treballs manuals a una escola i la gent em va començar a demanar si podia fer alguna activitat per aprendre a decorar centres de taula. De mica en mica aquests tallers van començar a agafar nom i en faig de molts tipus, tant al meu taller com arreu; alguns de privats i d’altres oberts a tothom. Actualment en tinc programats al Molí del Foix dels Monjos, a Sant Joan de Mediona i a Vilanova.

Quin camí seguiràs al futur?

M’agradaria potenciar una mica més el negoci, que el coneguin més persones i sobretot que, en l’àmbit de casaments i esdeveniments, se’m tingui com a referent a la comarca.

Com creus que ho aconseguiràs?

D’una banda, gràcies al premi ja he començat a tenir més repercussió. M’he trobat amb gent que no sabia que havia muntat el meu propi taller i mitjançant les notícies que han sortit a la premsa local han descobert el meu treball. D’altra banda a través de la publicitat i sobretot amb el boca a boca. Crec que al Penedès aquest mètode de comunicació funciona molt bé. De fet, la decoració del Remeiart me la van encarregar perquè la responsable del Castell de Penyafort em va conèixer quan vaig estar muntant un casament en les seves instal·lacions.

14

Penedès Econòmic

Octubre - 2018

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Advocat i analista d’inversions

COM PODEM QUEIXAR-NOS DELS POLÍTICS SI ELS HEM ESCOLLIT NOSALTRES?

Tots els sistemes polítics tenen defectes, no n’hi ha cap de perfecte. Però les democràcies tenen l’avantatge que, com que no tanquen, apallissen i eliminen els que les intenten perfeccionar i permeten rellevar els polítics incompetents, malversadors i corruptes, poden reduir-los” 1.- La responsabilitat dels ciutadans Un poble que no ha sabut escollir, controlar ni corregir els seus dirigents, no mereix queixar-se dels fracassos de la seva gestió.

La democràcia no camina sola, necessita de l’impuls d’un nombre mínim de ciutadans assenyats i diligents que la condueixin pel camí de l’eficiència. Això és tan determinant que he arribat a sospitar que la diferència de qualitat de les democràcies és que en unes el nombre és menor i en altres major.

Si només un 1% dels que s’indignen pels aeroports sense avions i les autopistes sense cotxes hagués preguntat abans de la seva inauguració sobre el cost de les mateixes i del seu manteniment, quina utilitat tindrien per a la població i com ho pagaríem, segurament tindríem menys inversions inútils.

Un país no pot ser eficient si els seus dirigents no ho són.

El problema del polític no és el que cobra sinó el dany que fa a la societat quan és un incompetent.

Per què ens queixem de la falta de competència de tants dirigents polítics si acceptem el seu nomenament per exercir funcions en les que no estaven capacitats, sense fer cap crítica?

Espanya és com un agricultor, inicialment elaborador de productes de poc preu però que, sorprenentment, va fent cada vegada millor i amb major èxit internacional, un major tipus d’activitats econòmiques més complexes i de major valor. I un agricultor no és un senyor que els caps de setmana se’n va a Londres o París a comprar roba, va en un Audi i acostuma a passar les seves vacances en platges de moda o creuers de luxe. El dia que fem productes de major valor afegit serem més rics, tindrem ocupació de més qualitat i podrem retornar abans el que

devem i viure millor.

Si durant el transcurs d’un partit important de futbol en un moment complicat, el seu entrenador decideix substituir a Messi o Ronaldo per un familiar d’un alt càrrec públic, malgrat el seu carisma i representació social, hi hauria tal escàndol que, segurament, el relleu no es produiria. No obstant això, la gent que comprèn que un familiar, sense cap qualitat ni competència reconeguda, no pot ocupar un lloc entre un conjunt que broda l’excel·lència, no reacciona igual quan a un altre amic o familiar el nomenen per dirigir una Caixa d’Estalvis, un Hospital o qualsevol Entitat Pública, sense cap tipus de preparació.

Mentre s’adona, immediatament, que la incompetència d’un jugador pot ser letal per a un equip de futbol, la d’un polític les decisions del qual li perjudiquen en una part fonamental de la seva vida, li costa entendre-ho.

Si un equip decideix fitxar un jugador, no passaran 24 hores que tota la massa d’aficionats tindrà un curriculum de tota la seva vida esportiva, dels equips que ha jugat, dels gols que ha fet, si el preu que es va a pagar és correcte i si hi ha alternatives millors i fins i tot si és un jugador adequat per al conjunt, no obstant això quants ciutadans coneixen el curriculum dels que han votat, la seva prepa-

ració i si servirà per al lloc públic que se li ha encomanat?

Si es presentessin a eleccions Mozart i David Bisbal, en bastants països guanyaria David Bisbal i en algun d’ells de forma escandalosa. Encara que amb l’extensió entre la ciutadania de l’educació i de l’hàbit d’escoltar bona música, els percentatges podrien canviar.

La democràcia sempre l’he vist com un instrument perfecte en el qual la qualitat de l’emissió de la música depèn, fonamentalment, de la destresa de l’intèrpret i aquesta, alhora, de la selecció dels mestres i de la intel·ligència i dedicació de l’alumne.

2.- La crisi És molt important que els ciutadans tinguin consol i reparació en les catàstrofes socials però crec que és encara més eficaç que els gestors públics comptin amb preparació i intel·ligència suficient perquè no es produeixin.

Abans de la crisi immobiliària d’Estats Units teníem una crisi pròpia que es va ocultar, per ignorància o interès, per gran part dels mitjans d’informació general fins que va aparèixer la tradicional excusa exterior (com sempre Estats Units) que va permetre camuflar la responsabilitat de la nostra gestió econòmica. Sinó fora així per què a finals del 2007 havien

tancat la meitat de les agències immobiliàries? No seria per què portaven 2 anys amb una gran recessió de vendes i no pels 3 o 4 mesos anteriors, des de la crisi als Estats Units? Llavors quan sortirem de la crisi? Quan abans substituïm el model especialment centrat en la producció de cases pel de producció de béns i serveis competitius internacionalment, en preu i qualitat, única manera perquè, amb la generació de renda i ocupació en altres sectors, s’asseguri el futur del sector de la construcció i les seves branques auxiliars i complementàries.

No és que fóssim rics, és que ens prestaven diners com si ho fóssim i com si els poguéssim retornar.

No són de les promeses dels polítics sinó de l’èxit dels productes i dels serveis nacionals als mercats, del que deriven el nivell de renda de la població, la remuneració, la seguretat i la quantitat de l’ocupació, el finançament dels serveis públics i les prestacions socials i en definitiva, la qualitat de l’Estat del benestar. És la competitivitat del sistema productiu el motor del desenvolupament dels pobles.

Sense tenir això en la sang, els pobles estan condemnats a repetir les seves crisis i al risc de quedar seduïts per estafadors polítics que, aprofitant-se de la bona fe de

la ciutadania, ofereixen solucions “sense esforç” i “sense acreditar el seu finançament” pels problemes.

Són com els venedors de productes fraudulents que van portar a la ruïna àmplies capes socials que es van adonar, massa tard, que la inversió, com la política, només va oferir beneficis a qui els va estafar.

La crisi ha evidenciat la indefensió del ciutadà enfront de la gestió pública. És de les poques activitats en què no es jutja la incompetència i el frau com a responsables directes de la ruïna social. Ni encara avui, amb tants damnificats, s’ha plantejat aquest debat.

La ruïna de les Caixes és un exemple de com acaben les empreses gestionades per gestors no professionals i això és universal. Si agafem una de les grans empreses i canviem el Consell d’Administració, “obrint-lo a la societat” o “incrementant la democratització social de les companyies capitalistes” i l’omplim de representants socials de gran repercussió mediàtica: consumidors, ONG, Creu Roja, religions diverses, de la cultura, sindicats... segurament ens estalviarem, de moment, els escandalosos sous dels Consellers que hem vingut coneixent però dubto que no acabés en la ruïna.

Pot una empresa ser competitiva sense que ho siguin els seus dirigents? I és que una cosa és ser gent que “ens cau bé” i una altra, ser un bon gestor.

De tota manera si em pregunten la meva experiència sobre la crisi he arribat a la conclusió que poca gent fa cas en aquest clima d’eufòria general. És com un final de curs d’una universitat o d’un institut, quan entres a la gresca a posar una mica de sensatesa recomanant als presents que deixin de beure i intentant retirar els gintonics, aviat t’adones que no és el moment oportú de fer-ho.

Penedès Econòmic

Octubre - 2018

15

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Espai coworking CO 23 És un negoci familiar que ha transformat l’espai de CP Gràfic en un espai de treball compartit on disposes d’un lloc de treball propi i uns espais compartits i office. Un nou coworking a Vilafranca en un lloc cèntric al carrer General Cortijo núm. 23 (d’aquí el nom del seu logotip). CP Gràfic que funciona des de fa 30 anys, ara ha evolucionat, s’ha adaptat i transformat.

Per què el vostre estudi de disseny gràfic ha evolucionat cap aquí?

La veritat és que va ser fruit d’una casualitat. Ara fa un parell d’anys vam reestructurar el negoci i en fer-ho va quedar un espai lliure. En aquells moments unes noies, amigues dels fills, els calia disposar d’un espai per treballar i van venir al General Cortijo 23.

Quan, fruit dels canvis interns, ens van quedar espais lliures, amb els fills vam valorar que crear un cowoking podia ser una bona solució. Crèiem, i ho creiem ara que hi ha un perfil de professionals que té necessitat d’uns espais, un entorn i una manera de treballar que nosaltres els podem oferir.

Què hi troben els vostres clients/llogaters a CO23? És un espai agradable i lluminós, molt relaxat i tranquil amb molt bona ubicació. Disposen de línies d’internet d’alta velocitat, electricitat evidentment, una taula amb calaixos, guixetes, impressora, sala de reunions i l’office.

També hi ha la possibilitat de

tenir-hi l’adreça fiscal i també hi ha un petit servei de secretaria.

Es genera un molt bon ambient i un clima de treball entre ells molt agradable.

Quin tipus de persones i perfils professionals fan ús d’aquest espai?

Són professionals d’àmbits molt variats... Gent que treballa a casa i busquen un espai on poder treballar i relacionar-se amb altres persones i professionals i que d’alguna manera els obliga a sortir de casa.

Feines del tipus advocats, selecció de personal, diverses feines online, dissenyadors, etc.

Crec que també té a veure amb una franja d’edat. Els joves tenen més assumit el significat del treball compartit.

Hi ha gent que quan veu que ha de compartir taula es fa enrere. És evident que el treball en aquest espai implica un respecte cap als altres pel fet de que no tens un despatx individual per a tu si no que les taules estan en un mateix espai.

Les normes se les autogestionen i de moment no hem tingut cap conflicte. Les accions quotidianes i la forma de treball s’han de pensar des del respecte. Un exemple són les trucades telefòniques. N’hi ha que per trucar es posen a la sala de reunions o simplement ho fan sense alçar el to de veu. Crec que els joves de trenta i quaranta anys en saben de treballar d’aquesta manera.

Com ho heu fet per promocionar-ho i aconseguir resultats

tant ràpidament?

L’espai està operatiu des del mes de maig. Ara mateix estem al 65% d’ocupació. Ho hem publicitat a les xarxes socials, també hem fet alguna publicitat en premsa, però sobretot hem estat actius a Instagram, des d’on hem promocionat la web. També ha entrat molta gent que senzillament passa pel davant i s’hi ha interessat.

On us heu inspirat per crear el vostre model de coworking?

En vam visitar alguns a Barcelona i ho vam adaptar al que necessitàvem. Aleshores vam adaptar el nostre espai. Vam voler crear un espai acollidor i digne sense arriscar moltíssim.

Constantment anem veient idees i si podem les adaptem al nostre espai. Tampoc no ens va costar decidir-nos per les tarifes a aplicar. Investigant una mica trobes molts referents a través de la xarxa.

Cap on creieu que pot evolucionar el projecte?

Encara és molt tendre i l’hem de consolidar però si evoluciona bé, podríem arribar a dedicar-hi tot l’espai. Tenim espai per créixer i moltes idees.

Què ha estat el més difícil d’aquesta aventura?

Un cop vam prendre la decisió, vam anar preparant-ho tot. Vam obrir i la resta va evolucionant per si mateix... Ho hem d’anar vetllant i comunicant. Ens vam donar d’alta a l’Associació d’Empresaris i també ens sembla que és una manera de ser a prop dels qui ho poden necessitar.

Anem veient també altres acci-

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- Els negocis evolucionen i cal tenir una mirada oberta i decidida per aprofitar els canvis i les oportunitats.

2- Emprendre negocis suposa conviure amb la incertesa i aquest és un dels grans reptes.

3- El món del treball evoluciona cap a maneres de treballar col•laboratives, la base de les quals és sempre el respecte.

4- La constància, tenacitat i hores de treball donen els seus fruits si la mirada està atenta als canvis que es produeixen a l’entorn.

ons que es poden portar a terme en aquest espai. Per exemple, hem programat una formació amb impressores i altres accions que hi poden tenir cabuda.

Tant l’Anna com tu Josep, heu estat treballadors per compte pròpia tota la vida o quasibé tota, quin consell donaríeu a la gent que comença?

Jo vaig ser assalariat 7 o 8 anys i després em vaig plantar.

Crec que si tens les idees clares, has de tirar endavant... Tot té avantatges i inconvenients, però jo en veig més de positius que de negatius, en el fet de treballar per compte propi. Jo ho vaig veure clar i m’hi vaig posar, ara bé, has d’estar disposat a treballar moltes hores i picar molta pedra. Jo no venia del sector i he estat molt autodidacta. No es un camí fàcil, però crec que la satisfacció que dóna veure la teva feina feta al carrer és molt gran.

L’Anna va tenir el seu negoci durant 20 anys i li va donar moltes il·lusions però també molts disgustos i el més gran va ser tancar.

Durant molts anys no hem sabut mai què cobraríem cada mes, i amb això s’hi ha de saber conviure.

16

Penedès Econòmic

Octubre - 2018

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general de la FEGP

FP, posa’t guapa!

Nous socis de la FEGP ASSOC. D’AGENTS IMMOB. AICAT · GARRAF Vilanova i la Geltrú www.aicatgarraf.com BRAINWORKS SOLUTIONS Viladecans www.brainworks.es

E

stem d’acord: el mapa de la formació professional no s’ajusta prou a la realitat de la rodalia. A banda, els instituts tenen problemes per completar la matriculació dels cicles formatius.

Els nois i noies que venen de la Secundària no troben atractiva la FP; no els estimula la idea d’un cicle formatiu -tot i que ofereix majors possibilitats laborals- i es decanten pels graus universitaris.

Sovint sentim a dir que l’arrel del problema està en la cultura de les famílies i en l’obsessió que els fills vagin a la universitat. La formació professional no és atractiva perquè no té prestigi; per no dir que no té pedigrí social. És a dir, el problema té dos vessants: d’una banda, un mapa de cicles formatius poc ajustat a la realitat de la geografia empresarial; d’una altra, la imatge devaluada de la FP, que limita el nombre d’alumnes.

El cas és que la nostra FP no té capacitat per proveir els perfils tècnics que demanen les empreses del Gran Penedès. Avui dia, les empreses del sector industrial troben dificultats majúscules a l’hora de cercar dones i homes amb una mínima capacitació per inserir a les seves plantilles.

Els nostres directius coincideixen del tot a l’hora de fer constar el dèficit de la formació professional com un dels principals hàndicaps al què han d’enfrontar-se les companyies, siguin del sector que siguin. No es troben currículums amb la formació necessària per accedir al mercat laboral.

El sistema públic està fracassant si no és capaç de preparar la ciutadania per al seu ingrés laboral en les condicions que serien exigibles i, de retruc, propiciar l’estabilitat contractual.

La rèmora de la precarietat laboral té un únic culpable: el dèficit

abracadabrant de la formació professional i l’aprenentatge d’oficis.

En la retòrica política es prioritza la Formació Professional i s’anuncien canvis, adés i ara, per optimitzar el mapa de cicles formatius. El discurs està farcit de desideràtums i la realitat farcida de fiascos.

No ho canviarem si no hi ha una aposta valenta, amb recursos pressupostaris suficients. La mare dels mals no són les famílies ni la ceguera social. El problema és la inèpcia política, que no prioritza la formació competencial per al creixement econòmic del país.

Cal posar guapa la FP per fer-la més atractiva. Això vol dir posar al dia els equipaments, els tallers, els laboratoris; fer de la formació professional una experiència estimulant, un camp d’aprenentatge engrescador, un repte personal llaminer. Ara és tot el contrari.

Com si res.

CONSUMIBLES INFORMÀTICS COCA Sant Boi de Llobregat www.cicinformatica.com FERRÉ I CATASÚS La Granada del Penedès www.ferreicatasus.com

GREMI DE CONSTRUCTORS DEL GARRAF Vilanova i la Geltrú www.gremiconsgarraf.cat JUST MARRIED Vilanova i la Geltrú www.justmarried.cat LA TREVA Vilanova i la Geltrú www.latrevahostal.com

LOGOSMEDIA Barcelona www.logosmedia.es PEDIAL L’Arboç www.pedial.com QUADIS SEGUROS Barcelona www.quadisseguros.es RESTAURANT SUMOLL La Granada del Penedès www.sumoll.com RRHH SOLUCIONS · CONSULTORIA Vilanova i la Geltrú www.rrhhsolucions.com TON ROURE Vilanova i la Geltrú www.arquitecturaviable.net XERIGOTS Vilafranca del Penedès www.xerigots.cat

Octubre - 2018

Penedès Econòmic

17

18

Penedès Econòmic

Octubre - 2018

EMPRESA

Mini cases sostenibles, una moda que ha vingut per a quedar-se El celler Artcava d’Avinyonet del Penedès acull la primera mini casa d’Espanya instal·lada sobre un remolc entre vinyes

Olga Aibar Des de fa uns mesos, el celler Artcava (Masia Can Batlle) d’Avinyonet del Penedès té entre les seves vinyes una Tiny House (mini casa) transportable i sostenible, ubicada al costat del jaciment de la Font de la Canya, amb vistes a Montserrat.

Es tracta d’una casa ubicada sobre un remolc, que rep el nom d’Stendhal i que impulsen una parella d’emprenedors francesos, cofundadors de Serena.House, que es van posar d’acord amb el celler com una prova pilot per promocionar aquest tipus de cases a les zones vitivinícoles. La seva intenció és instal·lar-ne una a cada denominació d’origen.

La d’Avinyonet és la primera d’aquestes característiques que s’ha instal·lat a Espanya.

Segons explicava el cofundador de Serena.House, Antoine Grillon són cases construïdes en fusta a imitació de les que s’edifiquen a Alemanya, al Nord d’Europa i Amèrica”. Tenen unes di-

Opinió

JORDI VENTURA MASSÓ Consultor - Direcció estratègia Windat Membre de la FEGP

mensions de 2,55 metres d’ample per 6 metres de longitud i pesen 3.500 quilos. Es lloguen a partir de 109 euros la nit. El públic potencial interessat a llogar aquestes cases són persones joves d’origen estranger o de l’àrea metropolitana de Barcelona que no volen passar la nit en un hotel, casa rural o un hostal, sinó viure una experiència diferent. La majoria tenen

La MINI CASA D’AVINYONET DEL pENEDÈS ÉS LA PRIMERA QUE ES VA INSTAL·LAR A eSPANYA entre 25 i 45 anys, estan sensibilitzats per l’ecologia i busquen una experiència més connectada a la natura i als productors locals.

Per Èric Enguita, cofundador i director d’Artcava “vam pensar que era una idea interessant i que

ens podria aportar visites al celler, per tant vam arribar a una entesa ràpidament”.

L’energia de la casa prové de panells solars amb bateries de gel marítimes, que no necessiten manteniment i que tenen una major eficiència energètica que les que utilitzen a les caravanes.

Per a l’aïllament del terra es va utilitzar llana d’ovella perquè “és un element de proximitat, natural i que pesa poc”. El cost de fabricació és d’uns 50.000 euros.

En un any l’empresa, ubicada a Taradell, ha contruït quatre cases.

Les minicases han anat guanyant adeptes en els darrers anys a diferents països com el Japó, els Estats Units o Europa perquè són més econòmiques, no et lliguen a una hipoteca elevada, permeten la mobilitat i viure amb poques coses materials. L’origen del moviment de les Tiny Houses s’atribueix a l’arquitecta Sarah Susanka que l’any 1997 va escriure The Not So Big House (Una casa no tan grande), on explicava els avantatges d’aquest estil de vida.

Venen corbes Estem acostumats a sentir allò dels 100 dies de gràcia quan es parla de nous polítics en el poder o càrrecs que exerceixen com a executius amb gran repercussió pública. És un temps que, ves a saber perquè, es considera prudencial per a avaluar si el nou o la nova cap va encertant amb el camí que marquen les seves decisions o si el nou estil augura temps millors.

En el cas del Reglament general de protecció de dades, la xifra ha superat amb escreix el centenar de dies.

El temps de gràcia s’ha situat sobre els sis mesos i de cara a finals d’any el tema comença a posar-se més seriós. Les autoritats europees han deixat anar fa pocs dies que estan preparats per a exercir els seus nous poders i començar a imposar multes i fins i tot prohibicions temporals a les empreses que incompleixin la nova llei de privacitat de la Unió Europea. Qui llança aquest avís no és algú qualsevol, sino el responsable de privacitat de la UE, qui va assenyalar davant la

Proven el dúmper més gran del món al Garraf

redacció

La pedrera Lafarge-Garraf va ser un dels escenaris escollits per acollir la demostració del Volvo A60H, el dumper articulat més gran del món.

La distribuïdora de Volvo Construction Equipment, Ascendum, va organitar un tour per tot el país on demostrava les qualitats d’aquesta màquina. El Garraf va ser una de les darreres parades d’aquesta gira demostrativa.

Una trentena de persones van poder veure a la pedrera de Las Cuevas de Lafarge, al Garraf, els treballs que s’estan portant a terme i els mètodes que el grup LafargeHolcim aplica en matèria de gestió sostenible d’explotacions i foment de la biodiversitat en el plans de restauració.

La màquina de 60 tones, ideal per a treball a mines i pedreres, té un motor Volvo de 639 CV amb recirculació de gasos d’escapament (ERG),

premsa que la primera ronda de sancions s’espera per a finals d’any. Ell coordina la feina de les agències nacionals de privacitat. Recordem que, precisament, el que ha aconseguit el RGPD és unificar les normatives europees i homogeneïtzar tot el bloc. Per tant, el que es digui a Brussel·les té repercussió arreu.

Sincerament, és per estar alerta. Ha dit que les sancions s’imposaran a molts països de la UE i afectaran a moltes empreses i administracions públiques, però no va donar més detalls perquè les investigacions encara estan en curs. Veurem en qui

catalitzador d’oxidació dièsel (DOC) i filtre de partícules dièsel (DPF), d’acord amb les normatives d’emissions.

Aquesta potència de motor i capacitat de càrrega de 55 tones i 33,6m3 garanteix uns cicles de treball més curts i una major productivitat. Així, en les demostracions que es van poder veure a la pedrera del Garraf, la càrrega de material del A60H per part de l’excavadora EC750E es complementava en set cicles durant dos minuts. Aquesta excavadora va ser l’altra protagonista de la jornada, que ja està operativa a la pedrera, i té 530 CV, 75 tonelades i un cassó de 5.400 litres que garanteix la potència i estabilitat requerides per a treballs de mines o pedreres.

Actualment, la pedrera del Garraf té permís per continuar produïnt fins el 2029 i una superfície de 80 hectarees. Ara mateix té una capacitat de producció d’unes 160.000 tonelades a l’any i es troba treballant a la meitat del seu rendiment.

s’han fixat, si és un avís a les grans corporacions tecnològiques americanes, a les que regularment els cau una sanció per temes de seguretat i privacitat o què.

Perquè una altre tema que cal recordar que aporta el nou RGPD és que es poden imposar multes a qualsevol empresa que operi a Europa, sense importar on estigui la seva seu.

Aquest dia havia d’arribar. Des d’un primer moment es va posar un gran focus sobre l’apartat punitiu de la nova norma, molt més dolós per als infractors que les diferents lleis nacionals anteriors. Per tant, és

lògic que quan els primers processos de denúncia comencin a arribar al seu final, hi hagi expectació per veure quin serà el barem del RGPD. Està bé conèixer-ho a títol informatiu, però segueixo insistint que el pal (o evitar-ho) no ha de ser el motiu que ens engresqui a mirar de fer les coses bé en matèria de protecció de dades. Hi ha suficients motius per a ser proactiu.

Tant se val si les multes són així o aixà, no en vull sentir parlar de sancions.

Parlem de fer les coses bé i amb voluntat de millora constant.

Penedès Econòmic

Octubre - 2018

19

EMPRESA

“Reempresa”, una oportunitat també col·lectiva!

E

n el cicle de vida d’una petita empresa hi ha ocasions en què entra en crisi i se’n posa en dubte la continuïtat.

Sense ànim de ser exhaustius, ens podem trobar amb: - Una crisi econòmica sectorial o global com la que passem (utilitzo el present perquè soc dels que pensem que en molts aspectes encara no ens n’hem sortit), que exigeix un esforç complementari de capitalització, d’innovació, etc., per reinventar part o tota l’organització i el negoci.

- Una situació de canvi personal o familiar dels propietaris de l’empresa per diferents raons, ja siguin de salut, per jubilació, per necessitat de trasllat, per falta de recanvi generacional, etc.

En molts casos, malauradament, aquestes situacions poden suposar entrar en un procés de liquidació i tancament, millor o pitjor, de l’empresa, amb tota la pèrdua que això suposa a escala de l’activitat empresarial, de llocs de treball, de talent i experiència acumulada, etc.

Per donar resposta a aquestes situacions i amb l’objectiu de promoure el manteniment i la sostenibilitat de l’activitat empresarial, fa uns anys es va posar en marxa el programa “Reempresa”, promogut per la patronal Cecot i amb el suport i la participació de molts altres agents econòmics i socials.

Els objectius de “Reempresa” són molt clars: Donar visibilitat a les empreses i els empresaris que volen

donar continuïtat al seu negoci de forma acompanyada i posarlos en contacte amb potencials emprenedors que busquen autoocupar-se, o amb altres empresaris que volen ampliar la seva activitat. “Reempresa” permet als nous empresaris aprofitar tots els avantatges que suposa assumir un negoci en marxa (marca i reconeixement, inversions fetes, cartera de clients, expertesa, permisos…) davant l’alternativa de l’esforç que suposa començar una activitat de nou.

Els objectius de “reempresa” són molt clars: donar visibilitat a les empreses En aquesta línia, des del projecte Coopsetània* de promoció de l’economia social i solidària de l’Alt Penedès i el Garraf, i també de la mà de la Generalitat de Catalunya, reforcem l’aposta de la iniciativa “Reempresa”, afeginthi el valor del treball col·lectiu i cooperatiu.

Des de Coopsetània oferim suport tècnic, gerencial, econòmic i assessorament financer per facilitar i promoure l’accés al programa “Reempresa” també des de la realitat de persones que volen assumir el repte d’emprendre conjuntament, a partir de l’adquisició d’una iniciativa empresarial preexistent.

Emprendre col·lectivament, lluny de semblar una quimera o d’imaginar quelcom impossible, esdevé una gran oportunitat per compartir esforços, experteses i capacitats diverses en benefici d’un projecte empresarial comú, que doni resposta col·lectiva a les necessitats i a les voluntats d’autoocupar-se i gestionar un negoci propi i, alhora, compartit.

Tinguem present que no tots els negocis s’ajusten a les possibilitats i les capacitats de tots els emprenedors individuals, i el mateix passa amb les possibilitats d’emprendre col·lectivament.

A grans trets, i donant per descomptada la viabilitat del projecte a “reempresar”, perquè aquest es pugui desenvolupar des d’un projecte compartit, cal que es donin una sèrie de premisses inicials: - L’equip d’emprenedors ha de voler, íntimament i conjuntament, treballar de forma cooperadora, compartint els elements claus de qualsevol activitat empresarial: compartir esforços, compartir decisions, compartir responsabilitats i compartir els

resultats i les rendes de l’empresa.

- L’activitat empresarial ha de donar sentit al treball col· laboratiu, ha de necessitar les aportacions de tots els nou socis propietaris, perquè tothom s’hi senti útil des de la seva realitat personal i professional, sigui quina sigui la seva posició i el seu lloc de treball en la nova empresa.

I com que les voluntats sovint són necessàries però no suficients, cal formar-se i aprendre experiencialment (que és com millor s’aprenen les coses) a treballar en equip, cooperadorament a consensuar decisions, a confiar en les experteses dels companys, etc.

I com que també sovint les empreses tenen processos de funcionament adquirits al llarg del temps, segons la cultura empresarial que han viscut, cal també saber anar reorientant aquesta realitat vigent de l’empresa “d’abans” a la nova cultura que els nous emprenedors volen incorporar a l’empresa “nova”. I per això també cal formar-se i aprendre d’altres experiències similars (que n’hi ha moltes, també a casa

nostra: Inoxcrom, Mol-Matric, La Fura...), perquè tota crisi de canvi ha de saber valorar la història (i els treballadors i l’esforç de l’anterior empresari) de l’empresa que recollim, perquè la transició cap a l’empresa cooperadora (i potser també cooperativa) assenti les bases en el bo i millor de la seva predecessora i afronti els nous reptes empresarials i culturals amb garanties d’èxit.

Des de Coopsetània, el seu equip, les empreses cooperatives partícips i el conjunt d’entitats col·laboradores del projecte, ens posem a disposició dels emprenedors que vulguin explorar, més o menys convençuts, la possibilitat de “reempresar” de forma col·lectiva, de forma cooperadora i cooperativa, des del convenciment que sumant esforços podem donar resposta de forma col·lectiva a les necessitats i les oportunitats personals de treballar donant continuïtat a iniciatives empresarials de l’Alt Penedès i el Garraf i que val la pena que continuïn aportant valor al territori.

l’activitat empresarial ha de donar sentit al treball col·laboratiu *Coopsetània és el nom de l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Penedès i Garraf, promogut per les cooperatives socials Nou Verd, Nou Set, Facto Assessors, Actua i La Fura Continguts, en el marc del Projecte d’Ateneus Cooperatius de la Generalitat de Catalunya.

Els ateneus (actualment 14) tenen per objectiu la promoció i la difusió de l’economia social i solidària arreu del país.

Tres empreses del Penedès premiades per la Cambra

S’entreguen nou guardons en la tercera Nit dels Premis Talent Femení

redacció

redacció

Tres empreses de l’Alt Penedès van ser premiades durant la celebració de la 22a edició del Dia de la Cambra. Es tracta d’Alcoholes Oliva, de Santa Margarida i els Monjos i Caves Colomer, de Sant Sadurní d’Anoia, per la celebració del 75è aniversari, i Vigolle, de Sant Cugat Sesgarrigues per la trajectòria de 50 anys.

En total es van lliurar guardons commemoratius a 106 empreses de la demarcació de Barcelona en reconeixement al seu esforç i consolidació en el temps. Durant

Aquest mes s’han entregat els premis que cada any organitza l’associació Talent Femení per premiar les dones amb talent en l’àmbit empresarial i directiu del Gran Penedès.

La periodista i presentadora de televisió Sandra Barneda va recollir el premi d’Honor al palau Heretat Sabartés de Sumarroca on va oferir una ponència sobre lideratge femení i visibilitat de les dones. Entre les premiades es va reconèixer la trajectòria professional de Cristina Mestre

la presentació el president de la Cambra de Barcelona, Miquel Valls, va elogiar el paper de les empreses i líders que van recollir el guardó: “El teixit empresarial català està basat en la tradició, però també en la innovació i les ganes de millorar”, va assegurar.

Bertrán i l’empresa socialment compromesa, Music Training Lab, de Mercè Mateo. D’altra banda, el premi a la innovació va ser per a l’Olga Rovira i el Sushi català i la Gemma Torelló va ser guardonada amb el premi a la Vinicultura. En arts escè-

niques, l’Andrea Ancibar va ser condecorada i en el món de les TIC i la Comunicació ho va ser Olga Valls. Els premis a la Dona Enginyera i a la Dona Científica van ser per l’Anna Martí i per a la Maria Rosa González Siro, respectivament.

20

Penedès Econòmic

Octubre - 2018

VINS&CAVES

Els Premis Vinari lliuren dos ors a la DO Penedès i cinc a la DO Cava

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 81 - Octubre 2018

Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Meritxell Bayarri, Lorena Del Amor i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai, Joan Carbó Fotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado: 692 189 896 montse@penedeseconomic.com Xavier Vallès: 657 649 413 xavier@penedeseconomic.com

En total la DO Penedès es va emportar 23 medalles i la DO Cava, 42. Tot i això, el màxim guardó va ser per a la DO Costers del Segre per posseir el millor vi de Catalunya Lorena Del Amor A principis de mes va tenir lloc a l’Auditori de Vilafranca la gala de lliurament dels Premis Vinari.

Aquests guardons que reconeixen els millors vins de Catalunya de l’any van atorgar el màxim reconeixement a dos vins de la DO Penedès i cinc a la DO Cava.

A cadascuna de les 12 categories dels premis es va repartir un Vinari d’or, tres de plata i cinc de bronze. En total la denominació penedesenca es va penjar 23 medalles i la DO Cava, 42.

El Cèrvoles Blanc 2016 del Cèrvoles Celler (DO Costers del Segre) va endur-se el premi gros coronant-se com el millor vi de Catalunya d’aquest any mentre que el millor escumós va ser pel Brut Nature Gran Reserva 2009 del petit celler de Lavern (Subirats), Cava Guilera.

D’altra banda, mitjançant un dels premis especials, es va premiar Antoni Mata i Casanovas, del celler sadurninenc Recaredo.

Així es va reconèixer la seva trajectòria en el món del vi i del cava amb més de 60 anys d’experiència al sector.

El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès ( 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Lerigraf Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011 Membre de:

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

L’Escola d’Enoturisme entrega 10 diplomes als seus col·laboradors

Raventós i Blanc, convidat al The New York Wine Experience

L’Escola d’Enoturisme de Catalunya va fer entrega aquest mes dels diplomes als alumnes de la tercera promoció dels cursos professionals de Promoció Turística i de Sommelier.

D’altra banda, per primera vegada, també es van entregar diplomes a les empreses o institucions que col·laboren en el programa sectorial de formació continuada de l’escola.

L’acte d’entrega de diplomes va tenir lloc a l’Eno-

Raventós i Blanc és el primer celler d’escumosos espanyol que va ser convidat a l’esdeveniment vitícola més important del món: The New York Wine Experience, organitzat per la prestigiosa revista americana Wine Spectator des de fa 38 anys.

Al llarg de tots aquests anys, bàsicament espumosos elaborats a la Champagne han estat convidats a unir-se a aquesta celebració.

Ara. per primera vegada, després d’aquests anys, un escumós de la Conca del Riu Anoia s’ha unit a The New York Wine Experience, el punt de reunió anual de les millors bodegues

i enòlegs del món, que va tenir lloc del 18 al 20 d’octubre. Cada any, més de 2.400 persones es donen cita a aquest important, exclusiu i únic esdeveniment.

tre que a nivell mundial el nombre de grans fortunes va créixer un 7,5% i la seva riquesa un 8,8%, els nivells més alts de la història en els dos casos.

Els nivells més alts de la història durant una crisi... al·lucino.

Així s’extreu de l’Informe Mundial de la Riquesa 2017, elaborat i publicat per la consultora Capgemini, que reflecteix que si la dada del nombre de milionaris a Espanya el 2016 (202.200) es compara amb els de l’any 2008, quan el

nombre era de 127.100 milionaris, es registra un augment de gairebé un 60%.

La crisi va suposar per als propietaris de grans fortunes una gran font d’oportunitats i, un cop acabada, la seva riquesa segueix creixent. L’any passat van augmentar un 4% els ultramilionaris al nostre país i un 3% els multimilionaris.

D’acord, el diner porta el dinar, però el que em fa patir, el que realment aquí s’hauria de tenir en compte és que qui no ens diu que

les crisis es poden generar expressament per oprimir als pobres i fer més rics als rics? Qui no diu que forma part del sistema?

Com ho podem saber?

L’avarícia experimenta alhora totes les preocupacions dels rics i totes les penes del pobre.

Una frase de Joseph Antoine René Jouber deia: “El dinero es un estiércol estupendo como abono, lo malo es que muchos lo toman por la cosecha.”

Opinió

Eric Enguita Albet Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

lògica de Vilafranca i hi va assistir el president de l’Associació Vinícola Catalana, Valentí Roqueta.

Les empreses i entitats que van rebre un diploma van ser: els Ajuntaments

de Vilafranca, Teià, Tiana i Alella. També van rebre diplomes el Celler Can Roca, la Torre de Veguer, Can Casals, Oller del Mas, Cellers Avgvstvs Forvm i Fermí Bohigas.

Crisi? What crisis?

Deien Supertramp en el seu quart album, i el mateix em pregunto jo ara: Del 2008 al 2018 tots hem donat per entès una situació de crisi que cal desgranar i poder entendre que no ha estat una crisi per tothom o que simplement no li hauríem de dir crisi, sinó farsa.

Els milionaris a Espanya creixen un 60% durant la crisi... La bretxa social creix amb 58.000 nous rics i 1,4 milions de pobres en

quatre anys... Els rics han estalviat mil milions en impostos amb els seus SICAV en cinc anys... Centenars de notícies amb titulars que em posen la pell de gallina i que em reafirmen que diuen que plou però se’ns estan pixant a sobre.

El nombre de milionaris a Espanya va augmentar l’any passat a 9.600 individus, fins als 202.200, cosa que suposa un augment del 5% respecte al 2015, men-

Octubre - 2018

Penedès Econòmic

21

22

Penedès Econòmic

Octubre - 2018

VINS&CAVES

Pere Bonet, guardonat per Freixenet aposta pels escumosos i la seva trajectòria en el cava aspira al 10% del mercat mundial

La companyia comença a vendre prosecco amb la seva marca

redacció

L’expresident de la Denominació d’Origen Cava, Pere Bonet, ha estat guardonat als Premis International Wine Challenge amb el premi ‘A Tota Una Vida’ per reconèixer la tasca de comunicació que ha realitzat durant quatre anys al capdavant de la Denominació d’Origen Cava.

El jurat ha reconegut la seva figura com a “un mestre de la comunicació que va posar el cava a l’imaginari dels espanyols” i que, com a president del Consell Regulador de la D.O. Cava, va liderar el llançament de la categoria de Caves de Paratge Qualificat.

Amb més de 30 anys com a director de Comunicació de Freixenet i després de crear algunes de les campanyes publicitàries més

Olga Aibar

conegudes del sector amb els populars anuncis de la marca, Pere Bonet va ser nomenat president del Consell Regulador de la D.O. Cava l’any 2014 per visionar el futur del Cava.

Freixenet ha anunciat que el seu objectiu és passar del 8 al 10% del mercat global de vins escumosos en l’horitzó 2025, després de la nova etapa de la companyia amb l’entrada del grup alemany Henkell.

Pedro Ferrer y Andreas Brokemper, els nous consellers delegats de Freixenet, van explicar fa unes setmanes que han optat per una integració de l’estratègia de les dues companyies.

Actualment, el grup té una quota del 8%, factura 1.237 milions d’euros, dels quals 702 procedeixen de Henkell i 535 de Freixenet i l’objectiu és superar els 1.500 milions d’euros i acon-

seguir la venda de 300 milions d’ampolles de vi escumós en els propers set anys. La prioritat del grup seran potenciar les marques Freixenet, Mionetto i Henkell, que mantindrà les marques locals de cava com Segura Viudas i Caves Hill, També s’ha començat a comercialitzar Freixenet prosecco a Espanya, a causa de les bones vendes d’aquest producte entre el públic jove i a diferents països.

Per la companyia “aquest vi prosecco està considerat el producte motor de la categoria de vins escumosos a tot el món que ajudarà a dinamitzar el mercat i a impulsar el consum del cava, ja que ambdues begudes són complementàries”.

Tastavins Penedès presenta Leopoldo Pomés, investit com a Confrare de Mèrit de la Confraria del Cava la seva nova junta redacció redacció

L’Acadèmia Tastavins Penedès ha presentat recentment la nova junta, presidida per Max Margalef. Està fornada per vuit persones amb Francesc Palau Viarnès a la vicepresidència, Maria Bassegoda Torres com a secretària, Ignasi Segui Matas com a tresorer, i com a vocals Virginia Cobos Garcia, Albert Valldosera Guilera, Marc Martin Cornellà i Josep Trias Via. Les principals línies estratègiques del nou equip es basen en potenciar el territori i la cultura vitivi-

nícola del Penedès, elaborar un pla econòmic per tal d’ampliar els recursos de l’entitat i potenciar el Banc Sabadell Vijazz Penedès rellançant la fira de vins i mantenint el festival de jazz com una referència a Catalunya.

La Confraria del Cava Sant Sadurní va investir el 19 d’octubre el publicista Leopoldo Pomés com a Confrare d’Honor de l’entitat. Juntament amb el nou Confrare d’Honor, es van investir set Confrares de Mèrit: el cantant Ramon Mirabet, Ivana Miño, actriu i presentadora del programa de TV3 Catalunya Experience; Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona; Guillem Sans, direc-

tor del programa APM de TV3; Cristina Jolonch, periodista especialitzada en gastronomia; Maria Eugènia Puig, secretària general del Consell Regulador del Cava i Leonard Beard, artista i autor del cartell de la 37a Setmana del

Cava.

La Confraria també va investir el cavista Pere Llopart per la seva trajectòria dins del sector del cava i Toni de la Rosa Torelló, president de la Confraria durant els darrers cinc anys.

Penedès Econòmic

Octubre - 2018

23

VINS&CAVES

Aleix Soler Gibert brillant guanyador de la XVIII edició del premi d’enologia “Jaume Ciurana” Tal com estava programat, el passat dimarts, 23 d’octubre es va lliurar a la seu de la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili el XVIIIè Premi d’Enologia “Jaume Ciurana” del qual en va resultar brillant guanyador Aleix Solergibert, membre d’una nissaga de vitivinicultors de la DO Pla de Bages. El Premi, que convoca anualment la Universitat Rovira i Virgili, amb el patrocini de Rius&Rius Assessors, està dotat amb 3.000 euros.

Montse Nadal i Josep Roca, membres del Jurat El Jurat d’aquesta XVIII edició del Premi d’Enologia “Jaume Ciurana” fou presidit pel Sr. Jaume Ciurana i Llevadot fill de qui va ser el primer Director de l’INCAVI i a qui el nom del Premi ret honor i reconeixement.

Al llarg de les edicions precedents l’organització ha pogut comptar en la composició del Jurat, amb experts i prestigiosos ambaixadors i personalitats del món institucional, acadèmic i empresarial, els quals generosament, han contribuït, de manera destacada a la celebració i enaltiment del Premi i a cultivar-ne l’arrelament a la Facultat d’Enologia. Enguany s’ha pogut comptar amb: Montse Nadal Roquet-Jalmau.

Especialitzada en viticultura i, per damunt de tot persona apassionada i incansable: professora

de la URV, investigadora, viatgera, innovadora... autora de diversos llibres i un munt de publicacions científiques i de divulgació..., col·laboradora en desenes de congressos, en panells de tasts de diverses DO i en projectes de recerca del món de la vinya relacionats amb el canvi climàtic, l’estrès hídric, els perfils aromàtics del vins, ... pura inquietud. I, també, amb Josep Roca Fontané. Tot i que li agrada autoanomenar-se cambrer de vins hom reconeix que porta els vins a taula amb una mestria infinita, com hom està convençut que la

resta del món el veu com un mestre de l’art del maridatge, com un mestre de cerimònies, el qual, i juntament amb els seus germans Joan i Jordi, ha sublimat i consumat la cultura gastronòmica en el premiadíssim restaurant de “El Celler de Can Roca... un superb referent mundial.

Completaven el Jurat Joan-Miquel Canals, Degà de la Facultat d’Enologia de la URV i Miquel Rius, com a representant de la consultora patrocinadora del Premi.

El Jurat, en aplicació de les bases de la convocatòria del Premi,

ha valorat l’expedient acadèmic universitari ponderat dels candidats, el seu currículum, i l’informe confidencial de la Comissió d’Ensenyament d’Enologia. Així com el projecte professional del candidat, en què aquest detalla les seves expectatives en el futur proper i, eventualment, la utilització de la dotació econòmica del Premi dins d’aquest projecte del que cal destacar l’interès del guanyador en treballar en la recuperació de varietats viníferes històriques de la Comarca del Bages: el picapoll, el sumoll i el mandó.

“Enòlegs de demà. Entre la raó i la intuïció” L’acte de lliurament va cloure amb una brillant i alliçonadora conferència a càrrec del propi Josep Roca sota el títol que s’apunta, que deixà a l’auditori amb un munt de camins oberts.

Amb aquesta XVIII edició, Rius i Rius Assessors, com a empresa de referència en el sector vitivinícola, referma la seva aposta per vincular els mons empresarial i universitari com a eixos fonamentals per afavorir el desenvolupament, creixement i millora econòmica i social del sector.