Penedès Econòmic 82

PENEDÈS ECONÒMIC

Preu: 1,00e

Núm. 82 - Novembre 2018

el mensual de negocis del penedès I DEL GARRAF

L’economia Cada vegadadel s’accentua BaixelPenedès creix,entre més desequilibri impulsada els preus delper lloguer i els la indústria i la salaris construcció pàg. 4 pàg.

4

Una multinacional podria invertir 5ME en instal·lar-se al lloc on s’hauria de construir el Logis Penedès pàg. 6

Canvi de paradigma al sector del motor: més de la meitat dels vehicles venuts han estat gasolina pàg. 2-3

Els consumidors, protagonistes del nou anunci de Nadal de Freixenet pàg. 18

Entrevista a Núria Sala Rius

Directora d’EnoturismePenedès pàg. 12-13

2

Penedès Econòmic

Novembre - 2018

L’ANÀLISI

Igual que a la resta d’Espanya, el dièsel també perd embranzida al Gran Penedès Les matriculacions de vehicles dièsel han disminuït un 14% al conjunt penedesenc. El 63% de les vendes d’enguany han sigut de gasolina Lorena Del Amor El Govern d’Espanya ha fet un anunci aquest mes que ha trastocat el sector de l’automòbil a tot el país. Ha planificat, en un document de treball, que a partir de 2040 es prohibirà la matriculació de vehicles que emetin CO2, és a dir, els de motor dièsel, gasolina, híbrids i gas. Tot i que el Govern ha anunciat recentment que “només és un pla de treball i que s’ha de debatre” es proposa prohibir que a partir de 2050 només puguin circular els turismes elèctrics 100% nets.

els vehicles de gasolina ja representen més de la meitat de les matriculacions Si a aquesta mesura se li suma la despopularització d’aquest combustible a causa del Dièselgate (l’escàndol de Volkswagen de programar els seus turismes perquè detectessin quan estaven en procés d’homologació per reduir les emissions contaminants i passar les proves), es tradueix en un descens en les matriculacions de vehicles dièsel en tot l’Estat.

Segons publicava 20minutos al seu portal web, la venda de vehicles dièsel ha caigut 20 punts des del 2016 i els vehicles de gasolina han passat de representar el 29,6% el 2012 al 55,5% a l’agost d’aquest any.

El Gran Penedès ha estat un reflex també del mateix que ha passat al mercat del motor espanyol.

Des del 2016 (un any després de la descoberta de l’escàndol del Dièselgate), les matriculacions de vehicles dièsel ha disminuït un 14% al Gran Penedès i en conseqüència, la gasolina ha augmentat un 10,3%. Actualment, els vehicles de gasolina representen el 63% i els dièsel, el 28,5%.

Les concessionàries del territori han estat testimoni d’aquesta davallada en el dièsel. Per a Jordi Carbó, gerent d’Autocam, “el dièsel s’ha criminalitzat. Ara es ve-

y Línia del temps proposada en l’esborrany de la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica

2023

Els municipis de més de 50.000 habitants hauran de tenir zones d’emissions baixes

2025

Les noves edificacions hauran d’ajustarse als requisits de màxima qualificació energètica

2030

Reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, com a mínim, un 20% respecte a 1990.

El 70% de la generació elèctrica haurà de ser d’origen renovable.

2040

2050

Prohibició de matriculació i venda de turismes i furgonetes amb emissions de CO2.

Prohibir la circulació de turismes i furgonetes amb emissions de CO2.

Final de les pròrrogues per activitats de fracking i extracció d’hidrocarburs.

El 100% de la generació elèctrica haurà de ser d’origen renovable.

Reduir les emissions un 90% respecte a 1990.

p Font: El Periódico

nen més vehicles de benzina que abans, però sempre cal pensar quin ús es fa del vehicle per decidir quin tipus de combustible és el més adient”. D’altra banda, el cap de vendes de Jounou, Jordi Rabal, ha notat que “la gent busca alternatives al dièsel en vehicles més ecològics com els híbrids, i l’opció GLP que està agafant molta força”.

Al Baix Penedès i el Garraf l’evolució del mercat del motor ha estat similar, el primer ha disminuït un 17,1% el dièsel i ha augmentat la gasolina un 12,9%. Pel que fa al Garraf, el gasoil ha baixat més del 18,8% i la gasolina ha augmentat més del 12,4%. L’Alt Penedès ha estat la comarca que ha seguit una tendència diferent. Tot i que en percentatge el dièsel ha disminuït, no ho ha fet en nombres absoluts. El 2016, els vehicles amb motor dièsel representaven el 49,2% de les matriculacions havent matriculat 903 vehicles, en canvi enguany ja s’han matriculat 1.059, el que suposa un 38,8% del total. A l’Alt Penedès, enguany, a tots els municipis s’han matriculat més cotxes gasolina que dièsel excepte a les Cabanyes. En aquest municipi s’hi han fet 637 matriculacions, un nombre molt elevat respecte a la resta de municipis i 442 han estat dièsel.

L’alcalde de les Cabanyes, Agustí Vallverdú, ha volgut explicar que aquesta dada es deu al fet que al municipi fa uns anys es va aplicar la bonificació màxima als vehicles

matriculats al poble que complissin amb la normativa d’emissions contaminants. Actualment, al municipi hi ha unes quatre empreses que es beneficien d’aquesta bonificació i matriculen els seus vehicles a la població. Quant a la nova normativa del Govern espanyol, l’alcalde opina que “no afectarà les matriculacions de vehicles al municipi perquè la necessitat d’adquirir un mitjà de transport sempre hi és. El que passarà és que canviarà el paradigma segons evolucioni el mercat i s’adquiriran uns cotxes o uns altres”.

Els elèctrics, l’aposta de futur Així doncs, segons planifica el Govern espanyol, el mercat automobilístic hauria de moure’s cap als cotxes elèctrics. No obstant això, sembla que el Penedès es mostra tímid a l’hora d’adquirir aquest tipus de vehicles, ja que des de principis d’any tan sols s’han matriculat 31 cotxes 100% elèctrics, el que tampoc suposa un gran augment amb els anys anteriors, ja que l’any 2016 van ser 16.

La tendència al Gran Penedès ha estat adquirir cotxes híbrids (que tampoc podran circular a partir

y Evolució del mercat de l’automòbil al Gran Penedès

p Font: Gremi del Motor

del 2050). Aquests, en nombres absoluts, han passat de ser 244 a 529, és a dir a doblar el nombre de matriculacions.

En aquest sentit, el gerent d’Autocam, Jordi Carbó, indicava que “els vehicles híbrids són una opció a tenir en compte, que contaminen menys i que estan tenint una bona progressió tant a nivell general com a les nostres comarques”.

Per facilitar la transició cap als vehicles elèctrics, el Govern espanyol programa diverses mesures a curt termini. Una d’elles és obligar a totes les benzineres a instal·lar

Penedès Econòmic

Novembre - 2018

3

L’ANÀLISI y Sectors més contaminants a Espanya el 2016 (en Giga grams)

p Font: Agència Europea del Medi Ambient

punts de recàrrega per a aquests vehicles. En la totalitat d’Espanya, actualment hi ha 5.359 punts de recàrrega elèctrica, segons el web Electromaps. El 2020 n’hi hauria d’haver 220.000 punts a tot el territori, segons es calcula. El Gran Penedès compta només amb 51 estacions elèctriques, de les quals n’hi ha 19 a l’Alt Penedès, 19 al Garraf i 13 al Baix Penedès.

Al Penedès hi ha aproximadament 51 punts de recàrrega de vehicles elèctrics Per tenir un cotxe elèctric es recomana comptar amb un punt de recàrrega particular per la qual cosa l’ideal seria que el turisme es carregués durant la nit. Fins ara són poques les persones que

compten amb aquest tipus de servei perquè no ha estat la tendència habitual dels darrers temps. Així doncs, les estacions actuals del Gran Penedès per recarregar cotxes elèctrics són insuficients.

L’objectiu d’aquesta proposta és assegurar el compliment de l’Acord de París, accelerar la descarbonització de l’economia i implantar un model de desenvolupament perdurable que generi treball estable i de qualitat, segons els autors de la llei. L’objectiu final seria aconseguir la plena descarbonització l’any 2050 (tal com es mostra a la línia del temps de la pàgina 2) i facilitar les pautes econòmiques i reguladores que donin estabilitat i seguretat als inversos i altres agents econòmics.

Segons l’Agència Europea de Medi Ambient, els mitjans de transport són els grans responsables de les emissions d’Òxids de Nitrogen a Espanya, i amb una elevada diferència entre la resta de sectors. Motiu pel qual el Govern vol aplicar aquesta estricta norma.

La tecnologia permetrà que els motors dièsel siguin més nets Parlem amb el Secretari General del Gremi del Motor, Joan Blancafort, sobre com pot afectar el sector la nova normativa.

Com valoreu des del gremi la proposta de llei del Govern sobre prohibir la venda de cotxes amb motor de combustió?

Amb preocupació per l’alerta social que genera. Estem veient que el debat mediambiental està de moda i el gran pes de la contaminació en les ciutats es carrega sobre el nostre sector, quan hi ha altres fonts de generació d’emissions que no es posen en qüestió.

El desenvolupament tecnològic dels vehicles permet que l’impacte en emissions es redueixi substancialment, els vehicles en comercialització són més nets i en un futur pròxim, encara ho seran més. És més eficient retirar les unitats més contaminants i obsoletes en circulació, que prohibir la venda de cotxes amb motor de combustió, sense tenir en compte la capacitat de progrés tecnològic del sector.

Està preparat el mercat per a deixar de produir cotxes d’aquest tipus i passar-se a la comercialització de cotxes elèctrics? Quines conseqüències pot comportar?

De forma immediata, el mercat no pot deixar de produir vehicles de combustió. La gran majoria de marques, si no totes, disposen d’unitats en comercialització o prototips de vehicles elèctrics. És una aposta de futur molt interessant i que es té en consideració, però en aquests moments encara resulta una opció minoritària de compra. El vehicle elèctric té cada vegada una gamma més àmplia i major

autonomia. Estem cada vegada més a prop d’aquesta fita i el compromís dels concessionaris és total amb el vehicle elèctric.

El transport de grans mercaderies és viable amb vehicles elèctrics?

Pràcticament tots els vehicles de grans mercaderies, transport de viatgers o maquinària van equipats amb motor dièsel, per la seva eficiència, durada, pel baix consum i per la facilitat de trobar punts de subministrament de carburant arreu, entre altres raons.

En l’actualitat, els motors dièsel compleixen els requisits exigits per la seva circulació i, a més, en el sector hi ha el convenciment que en el futur es poden assolir tecnològicament solucions per superar aquests reptes mediambientals que tant ens preocupen.

En aquests moments, la viabilitat de transport de grans mercaderies amb el motor elèctric és qüestionable.

Contaminen tant els motors de combustió per prendre aquesta mesura tan radical? Es podrien sofisticar els motors per reduir

les emissions contaminants?

La contaminació atmosfèrica en les ciutats, la qualitat de l’aire i la salut de les persones és un problema que mediàticament està tenint molt ressò. Es responsabilitza de les emissions contaminants i d’un nombre de morts prematures als vehicles.

A causa d’aquestes dades s’ha adoptat amb radicalitat aquesta mesura.

Tanmateix, al gremi no compartim aquest punt de vista, en el convenciment que les motoritzacions dels vehicles evolucionaran per a bé. Us proposem fer el següent exercici: estem l’any 2018 i resten 22 anys per l’any d’entrada en vigor de la prohibició anunciada pel Govern.

Doncs si fem l’exercici d’anar al passat i recordar les tecnologies de fa 22 anys, és clar i manifest el salt qualitatiu. Per això, la nostra aposta està en la millora tecnològica, en la implantació de la normativa escaient per corregir aquesta externalitat negativa. Veurem en aquest temps quin carburant s’imposa o si acabarem veient fórmules híbrides de motorització.

4

Penedès Econòmic

Novembre - 2018

ACTUALITAT

El Baix Penedès, entre les comarques amb un major creixement econòmic l’any 2017

La comarca va créixer l’any passat per sobre de la mitjana catalana, mentre que l’Alt Penedès i el Garraf es van quedar per sota y Evolució PIB comarcal 2017 (Taxes reals de variació interanual en %)

Olga Aibar L’economia de l’Alt Penedès i el Garraf va créixer l’any passat per sota de la mitjana catalana, situada en un 3,3%, mentre que el Baix Penedès ho va fer per sobre. En concret, el Valor Afegit Brut (VAB) de les dues primeres va incrementar-se un 2,8 i un 2,7%, respectivament, mentre que el Baix Penedès ho va fer en un destacat 4%, segons les dades de l’Anuari Econòmic Comarcal BBVA 2018.

Les comarques més dinàmiques de Catalunya van ser el Vallès Occidental (5,1%), Osona (4,2%) i el Bages (4,2%), i les que van créixer menys van ser la Ribe-

La indústria i la construcció van ser els motors del creixement al baix penedès ra d’Ebre (0,5%) i el Solsonès (un 0,9). Amb l’increment del 3,3%, el PIB català va superar les xifres del 2007, és a dir, va ser per primera vegada superior al d’abans de la crisi.

Opinió

JORDI VENTURA MASSÓ Consultor - Direcció estratègia Windat Membre de la FEGP

Comarques amb evolució més favorable del VAB 2017

2,7 Comarques de muntanya

1 Vallès Occidental

5

2 Osona

2 3

6

9

12

11

2,9 Eix gironí

7

Alt Penedès 2,8

2,1 Terres de l’Ebre

3 Bages

3,6 Comarques centrals

2,7 Pla de Lleida

1

10

2,7 Garraf

4

3,4 Eix metropolità de Barcelona

4 Maresme 5 Cerdanya 6 Baix Penedès 7 Vallès Oriental 8 Montsià 9 Baix Camp 10 Baix llobregat

3,6 Camp de Tarragona

11 Selva 12 Tarragonès

Catalunya

8

5,1 4,2 4,2 4,0 4,0 4,0 3,9 3,9 3,9 3,8 3,6 3,5 3,3

mercat de treball, els 37.800 afiliats assolits estan encara un 11% per sota dels 42.400 del 2007.

Al Garraf el Valor Afegit Brut va créixer només un 2,7%, per la moderada dinàmica dels serveis (un 2,1%), el sector dominant a la comarca, al que s’afegeix la positiva evolució de la construcció (7%) i de la indústria (3,4%), mentre que el sector primari retrocedia un -6,8%. Segons indica l’informe, la dependència del Garraf

El sector primari també cau fortament al penedès i Al Garraf

p Font: Anuari Econòmic Comarcal BBVA 2018

El creixement del Baix Penedès, una de les comarques amb més atur de Catalunya, es deu a l’impacte positiu de l’activitat industrial (6,4%), terciària (3,2%), i de la construcció (5,9%), mentre que el sector primari va caure amb força (-12,5). Malgrat aquesta millora, la crisi encara no s’ha superat ni en termes d’activitat ni en ocupació, amb uns registres pitjors que els del conjunt de Catalunya. Així, entre els anys 2007

i 2013 el valor afegit brut va caure un -17,4% i l’afiliació es va reduir en un -26,4%. D’altra banda, tot i que la recuperació entre el 2013 i el 2017 va ser forta, no va ser suficient per recuperar aquestes pèrdues, i el valor afegit brut del 2017 està un 6,2% per sota del del 2007.

A l’Alt Penedès, l’increment del valor afegit brut es produeix pels augments a la indústria (3,5%) i a la construcció (2,5%), mentre

Necessita millorar L’enorme quantitat d’informació que es mou diàriament, una nova normativa en una fase inicial d’assimilació, una gran diversitat d’actors… són solament tres dels factors que, en un primer repàs, se m’ocorren per dibuixar l’esquema general del camp de joc on actua la protecció de dades. Per això, és evident que l’entrada en vigor del reglament europeu, no era ni molts menys el final del trajecte, sinó tot el contrari, el desencadenant de la voràgine. És lògic, doncs, pensar que les empreses estan en-

cara aterrant el reglament.

Donant per fet que queda camí per recórrer, la pregunta és si el fet fins ara és correcte i dóna la resposta desitjable als requeriments que planteja la norma. I la conclusió és que, a l’estil de les notes escolars, el veredicte general és que es necessita millorar.

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades ha volgut plasmar amb casos pràctics aquesta situació i per a això ha analitzat amb caràcter preventiu, les polítiques de privadesa a Internet de diverses empreses, recollint les incidències més comu-

que el sector primari va caure un 9,5%. Tot i això, i malgrat que a Catalunya va ser el primer any en què el valor afegit brut va superar el del 2007, a la comarca va ser encara un 9% inferior. L’augment de la indústria ve impulsat pels sectors alimentari i de fabricació de material de transports, així com la química, el cautxú i els plàstics, mentre que el de la construcció ho fa per l’avenç en la instal·lació i acabat d’edificis. Pel que fa al

nes i oferint recomanacions per complir amb el reglament. És interessant comprovar com, sent aquest un punt en què cada empresa o professional ha d’explicitar de manera molt particular com interacciona amb les dades personals, els resultats de l’informe no són satisfactoris. Venim de molts anys de copiar+enganxar qualsevol política de privadesa que semblés ben redactada d’un site a un altre, i aquesta pràctica havia d’acabar amb l’obligació d’oferir la informació exacta, detallada i clara que reclama el RGPD. La realitat que constata l’estudi és que les polítiques de privadesa no són concises

de la construcció i els serveis més directament vinculats a la demanda de les llars, així com de certes branques industrials va resultar en una severa recessió entre els anys 2007 i el 2013, i tot i la millora a partir del 2014, el valor afegit brut del 2017 se situa un -5,8% per sota el del 2007. Aquest fet també es produeix en el mercat de treball, on l’augment del 2,5% de l’afiliació el 2017 situa els 35.400 afiliats encara al voltant d’un 14% inferior als 40.300 del 2007.

i no faciliten a l’usuari la seva comprensió, entre altres coses perquè utilitza un llenguatge amb expressions ambigües o massa genèriques que no aporten informació real. Ho diu després d’analitzar entitats de quatre sectors diferents: hotels, transport, comerç electrònic i assegurances; i també després de revisar empreses dedicades a la venda d’entrades online i als serveis de música i continguts de transmissió en temps real.

Tots ben diferents, és clar, però amb els mateixos defectes d’execució.

Se segueix caient en l’error de fer textos llargs i densos, que així semblen més legitimats legalment, però

que no són clars i acaben dificultant l’objectiu essencial: informar l’interessat. Després de tot, aquest acaba per no saber per a quines finalitats es recullen les seves dades personals. És més, s’abusa de la recollida de consentiments en bloc, en lloc de fer-ho per a cadascuna de les finalitats de tractament de dades personals, que és la manera com l’usuari pot decidir què passa amb les seves dades.

Tampoc és qüestió de ser alarmista, l’esforç realitzat per tots és clar, però cada vegada és més evident que estem en una carrera de gran fons i just hem creuat la línia de sortida.

Novembre - 2018

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

Novembre - 2018

ACTUALITAT

El Baix Penedès troba una alternativa al Logis i inicia una campanya d’inclusió

Una multinacional vol instal·lar-se al lloc on s’hauria de construir el Logis mentre que la Bisbal promou la contractació de persones en risc d’exclusió Lorena Del Amor El Baix Penedès ha viscut una allau de noves notícies durant els darrers dies.

D’una banda, l’alcalde de Banyeres del Penedès, Amadeu Benach, anunciava que hi ha una empresa multinacional del sector de la tecnologia i la investigació que ha plantejat una alternativa a la construcció del Logis Penedès.

L’alcalde no va voler anunciar el nom de l’empresa fins que ho comuniqui als alcaldes de Sant Jaume dels Domenys i l’Arboç però assegurava que la companyia “ja és parcialment present a la comarca”. El projecte, segons Benach, preveu una inversió de 100 milions d’euros en menys de cinc anys per construir una gran seu als terrenys on ara la Generalitat preveu aixecar el centre de mercaderies conegut com a Logis Penedès. L’alcalde defensava aquesta alternativa garantint que reduiria l’impacte visual i el trànsit de camions, i assegurava que mediarà amb la Generalitat per fer que prosperi, traslladant el Logis a altres terrenys.

L’alcalde donava més detalls sobre el projecte i explicava que “no estem parlant d’edificis alts com els del Logis, ni de logística, ni de robotització, ni de sous precaris. És un projecte relacionat amb el món de la investigació, amb 200 llocs de treball i més qualitat de sou”. Al mateix temps, Benach assegurava que el nou projecte ocu-

Opinió

Daniel Lafuente Director d’Incognos www.incognos.cat @infoincognos

paria tota la superfície reservada per CIMALSA (empresa pública de la Generalitat dedicada a la promoció de centrals de mercaderies) però “suposaria passar d’un trànsit de 500 camions diaris amb el Logis a un màxim de 50, amb zero sorolls i sense contaminació lumínica”.

L’alcalde de Banyeres es comprometia a fer d’interlocutor entre altres agents de la comarca i la Generalitat perquè acceptin aquesta alternativa al Logis.

D’altra banda, també al Baix Penedès però en aquest cas a la Bisbal del Penedès, s’ha començat una iniciativa per promoure la contractació de persones en risc d’exclusió als grans centres industrials i logístics. L’Ajuntament del municipi amb la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP) i la Fundació Santa Teresa han impulsat el projecte Integra’ls, amb el qual les grans empreses industrials i logístiques dels polígons de la Bisbal podrien incorporar durant els propers dos anys 50 persones de la comarca en risc d’exclusió social.

L’alcaldessa de la Bisbal, Agnès Ferré, lamentava l’elevat nivell d’atur de la comarca –vora el 17%- i senyalava especialment el gruix de persones que fa més de dos anys que estan sense feina, bé sigui per motius formatius, psicofísics o socials.

La iniciativa preveu definir llocs de treball “a mida” dels empresaris i dels futurs empleats, amb una formació prèvia perquè s’ajusti a

les necessitats de les dues parts.

Integra’ls arrencarà aquest desembre a la zona de la Bisbal a mode de prova pilot adreçada a les vuit empreses que hi ha als polígons del municipi, i de moment compta amb la confirmació del centre logístic del Corte Inglés.

La FEGP preveu que s’hi sumin totes les companyies de la zona.

“No poden dir que no, perquè és un projecte que va més enllà de la sensibilitat. Tots tenim la convicció que es pot fer molt més per afrontar la dimensió de l’atur estructural”, apuntava el secretari general de la FEGP, Isidre Also.

Incrementar el negoci: Qui són els meus clients potencials?

Una de les primeres preguntes que ens hem de plantejar quan volem planificar l’estratègia de la nostra empresa és si coneixem qui són els nostres clients potencials, és a dir, aquells que podrien estar interessats en els nostres productes/serveis, independentment de si actualment ens compren o no.

Conèixer aspectes tan

bàsics com si el nostre target és majoritàriament masculí o femení, de quines franges d’edat, a quina població/barri viuen o els mitjans de comunicació que fan servir són essencials per decidir: - El tipus de productes/ serveis que resulten més atractius per al nostre públic - Les vies per comuni-

car-nos amb ells (mitjans de comunicació local, xarxes socials,...)

- Els aspectes que hem de destacar en la nostra comunicació - La imatge que hem de transmetre de la nostra empresa Podem pensar que ja coneixem els nostres clients actuals, i possiblement sigui així. Però si volem augmentar les nostres possibilitats de negoci hem de pensar també en aquells que, podent-nos comprar, encara no ho fan. Conèi-

xer-los és el primer pas per poder arribar a ells i per enfocar adequadament la nostra comunicació.

Per conèixer qui són els clients potencials podem, en alguns casos, consultar fonts externes com poden ser estadístiques publicades per organitzacions públiques, tipus Idescat. Però malauradament aquesta informació no sempre fa referència al nostre municipi/barri i si la informació que utilitzem no és la correcta podem arribar a conclusions

errònies.

La solució és fer un estudi de mercat a mida que ens permeti conèixer com són aquells a qui ens hem de dirigir.

Les empreses que volen tenir una perspectiva que va més enllà del curt-termini fan bé de pensar en el client com l’actiu més important i en invertir en el seu coneixement. És un camí necessari per l’estratègia empresarial, imprescindible per minimitzar els riscos i per optimitzar les oportunitats.

Penedès Econòmic

Novembre - 2018

7

ACTUALITAT

La Llotja clou la segona edició amb un àpat basat en el peix senzill, una de les novetats d’enguany El certamen va organitzar un reguitzell d’activitats durant sis dies, amb els productes de proximitat com a protagonistes Olga Aibar La Llotja, el certamen que promou la regió enogastronòmica del Penedès i el Garraf, va celebrar la seva segona edició entre el 20 i el 29 de desembre. Uns dies en què es van donar a conèixer els productes de proximitat, la tradició culinària i el turisme gourmet del Penedès i el Garraf.

La Llotja va programar diverses activitats, entre les quals sessions de tast i divulgació dels productes, concursos, visites a obradors, cellers o fins i tot als mercats.

Entre les novetats van destacar la

Festa del Vi Novell, el Sopar del Peix Senzill, o les visites guiades, a càrrec experts, per anar a comprar als mercats on es van explicar els millors hàbits per treure el millor profit del producte fresc.

També es van tornar a programar actes que l’any passat van tenir molt bona acollida, com les classes magistrals, el dinar del ranxo mariner o el concurs de cuina amb receptes de tota la vida.

El certamen es va obrir i tancar amb dos esplèndids menús gastronòmics, servits per reconeguts cuiners. El sopar inaugural va tenir lloc a l’Escola d’Hostaleria de Sitges i va comptar amb Oriol

Gestinet, compromesa amb el medi ambient

L’empresa de manteniment informàtic Gestinet, amb seu a Vilafranca, ha renovat completament la seva flota de cotxes amb vehicles eco de baixes emissions.

En total, l’empresa ha adquirit 10 cotxes, dels quals la meitat treballen a la zona del Penedès i la resta a Barcelona.

Els 10 cotxes són de la marca Opel i funcionen amb motor GLP (Gasos Liquats del Petroli) o també conegut com a AutoGAS. Aquesta tecnologia es caracteritza per barrejar propà, butà i una sèrie d’additius.

Tots els elements es cremen de forma més neta, i per tant, les emissions de gasos contaminants es redueixen considerablement respecte a altres com-

bustibles fòssils.

El CEO de Gestinet, Josep Maria Vives, manifestava que la tria d’aquest tipus de vehicles ha estat per “aportar el nostre granet de sorra al medi ambient, conscienciar als nostres clients i perquè aquest tipus de combustible és més econòmic”.

També explicava que han adquirit els cotxes a Jounou a través d’un servei de rènting per 5 anys i que un cop s’acabi el contracte els agradaria renovar-los per vehicles que emetin zero emissions. Vives admetia que encara no s’atreveixen amb els elèctrics perquè “són més cars i no tenen suficient autonomia però ho faran al futur”.

Castro, del restaurant Disfrutar de Barcelona, i Valentí Mongay, del sitgetà La Salseta, a més d’Eduard Escolar, mariner de la Confraria de Vilanova i la Geltrú, i Monste i Adelaida Olivella, del restaurant Cal Padrí, de Castellví de la Marca. El de cloenda va consistir en la celebració de la Festa

Gastronòmica del Peix Senzill, al restaurant la Cucanya de Vilanova i la Geltrú. Els comensals van poder degustar un menú excepcional, amb receptari de sis restaurants: El Cigró d’Or, de Vilafranca; Pícnic i La Nansa, de Sitges, i El Dinou, La Fitorra i La Cucanya, aquests tres de Vilanova.

Els protagonistes de la festa van ser el vísol, la bròtola, la mòllera, el pagell i el sorell, un gran ventall de propostes amb regust de cuina marinera tradicional, maridats amb una acurada selecció de vins i caves penedesencs, que va servir per posar el colofó als actes de La Llotja.

8

Penedès Econòmic

Novembre - 2018

ACTUALITAT

La Diputació de Barcelona invertirà 1,8M en la millora de 18 elements patrimonials

Es destinaran 1,28 milions d’euros a l’Alt Penedès i 577.000 al Garraf en diferents projectes de rehabilitació

Olga aibar La Diputació de Barcelona destinarà 23,5 milions d’euros a preservar el patrimoni de la demarcació, mitjançant obres de consolidació, reforma i rehabilitació d’edificis monumentals i jaciments arqueològics. En total, donarà suport econòmic a 201 actuacions de les dotze comarques de la demarcació, amb una subvenció del 100% de l’import sol·licitat.

A les nostres comarques s’invertiran 1,27 milions en dotze projectes a l’At Penedès i 577.000 en sis al Garraf. Pel que fa a l’Alt Penedès, destaquen els 200.000 euros que s’invertiran per a la tercera fase de reforma i millora de l’edifici dels Marquesos de Llió de Sant Pere de Riu-

Opinió

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

debitlles per a l’adequació de la biblioteca municipal Maria Àngels Torrents, la mateixa quantitat que es destinarà a la rehabilitació d’un immoble a Font-rubí dedicat a habitatges socials per a la gent gran i a la reforma de l’Ajuntament d’Olèrdola. També es destinaran 114.062 euros a la reforma del Centre agrícola i social del Pla del Penedès, 127.454 euros per a la reconstrucció d’un tram del mur del cementiri del castell de Gelida, 75.743 euros a la rehabilitació de la casa de la Vila d’Avinyonet del Penedès, i 34.207 per a l’adequació a la visita pública del jaciment ibèric de la Font de la Canya d’Avinyonet Pel que fa al Garraf, la inversió més destacada és la que es destinarà a la creació d’un centre d’interpretació al Castell de Ri-

bes, valorada en 198.683 euros, i les reparacions estructurals de l’edifici Casa Travé de Cubelles, a les quals es destinaran 200.000 euros, entre la millora dels tancaments i la coberta el manteniment. També es dedicaran

L’ens subvencionarà el 100% de l’import de les actuacions sol·licitades 103.398 euros per a obres de reforma de l’antic gimnàs municipal de Canyelles per a la creació del Centre de Dia, i 52.083 euros a la climatització i millora de

“Cremar les naus”... la fe com a eina de motivació Hi havia una vegada... concretament al segle III abans de Crist, en arribar a la costa fenícia, Alexandre el Gran va haver d’afrontar una de les seves més grans batalles.

En desembarcar, va comprendre que els soldats enemics superaven en quantitat, tres vegades més gran, el seu gran exèrcit.

Els seus homes estaven atemorits i no trobaven motivació per afrontar la lluita; havien perdut la fe i es donaven per derrotats.

La por havia acabat amb aquells guerrers invencibles.

Quan Alexandre el Gran va desembarcar a tots els seus homes a la costa enemiga, va donar l’ordre que fossin cremades totes les seves naus.

Mentre els vaixells es consumien en flames i s’enfonsaven al mar, va reunir els seus homes i els va dir: Observin com es cremen els vaixells... aquesta és l’única raó per la qual hem de vèncer, ja que si no guanyem no podem tornar a les nostres llars i cap

l’eficiència energètica de la Casa Olivella de Vilanova.

L’objectiu del programa és que els edificis tinguin un nou ús, s’hi generi turisme i que les excavacions i immobles siguin inclosos en les rutes d’interès.

El president la Diputació de Barcelona, Marc Castells, assegurava que aquesta inversió és “una aposta sense precedents, de les més importants a nivell econòmic, una inversió que repercutirà a tot el territori de la demarcació i permetrà un retorn econòmic i social en base a la generació d’activitat econòmica, vinculada a la recuperació arquitectònica”. Alhora també permetrà, en base a la identitat local dels municipis, crear rutes, crear relats que permetin fer arribar, en aquests municipis, gent d’arreu del territori que els vulgui conèixer i visitar”.

de nosaltres podrà reunir-se amb la seva família novament, ni podrà abandonar aquesta terra que avui menyspreem. Hem de sortir victoriosos en aquesta batalla, ja que només hi ha un camí de tornada i és per mar.

Cavallers, quan tornem a casa, ho farem de l’única manera possible, en els vaixells dels nostres enemics. És un extracte del llibre de Manuel Campuzano, “Alejandro Magno: la excelencia desde el liderazgo” que dona vida a la famosa expressió de “cremar les naus”.

Aquesta història ens do-

CONVENI PER FACILITAR FINANÇAMENT A PROJECTES D’EMPRENEDORIA L’Ajuntament de Sant Pere de Ribes ha firmat un conveni de col·laboració amb el Banc de Sabadell amb l’objectiu de facilitar el finançament de projectes d’emprenedoria a particulars i empreses del municipi. L’acord és pel període d’un any, amb opció a prorrogar-lo tres anys més.

El conveni promourà que aquelles empreses o persones a títol individual que necessitin finançar els seus projectes, després de ser assessorades en un primer moment per l’Ajuntament, puguin accedir a diferents productes i serveis del Banc de Sabadell que impulsin les seves idees de negoci.

L’Ajuntament de Sant Pere de Ribes ofereix el servei d’assessorament a l’emprenedoria a través del Servei d’Iniciatives Econòmiques (SIE) de la Mancomunitat Penedès Garraf.

Per a poder optar als avantatges, les persones interessades s’hauran d’adreçar a aquest servei que valorarà la idoneïtat de la idea a desenvolupar. Si l’informe és favorable, podran adreçar-se al Banc de Sabadell per a consultar quin dels productes s’adequa millor a les seves necessitats. Les persones usuàries d’aquest servei es podran beneficiar, entre d’altres productes, del Préstec Inici, que consisteix en el finançament a mig termini de la inversió inicial necessària per a posar en marxa una empresa.

naria peu a parlar en aquesta ocasió, d’un cas de motivació, “extrema” això si.

Quantes vegades la manca de fe en nosaltres mateixos, la por i la inseguretat, ens priva d’aconseguir nous èxits i ens fa renunciar als canvis? A evolucionar en definitiva.

Quantes vegades el fet de posseir alguna cosa ens fa renunciar a la possibilitat d’aconseguir-ne més; quantes vegades el que tenim fàcilment al nostre abast ens impedeix créixer?

Correm aquí el risc que la seguretat es converteixi en mediocritat, en fracàs i en monotonia.

Les millors empreses no són aquelles que han esperat les oportunitats, sinó les que les han buscat.

Hem de tenir sempre present que perseverant tot es pot aconseguir.

Les condicions per aconseguir èxits no són sempre fàcils, però no hi ha un altre mètode de treballar dur, ser tenaç, suportar, tenir fe, lluitar, creure sempre, i no rendir-se.

Per cert, l’exèrcit d’Alexandre el Gran va vèncer en aquella batalla i va tornar a la seva terra a bord dels vaixells conquistats a l’enemic.

Novembre - 2018

Penedès Econòmic

9

10

Penedès Econòmic

Novembre - 2018

EMPRESA

Més de 3.000 persones es beneficien de programes d’ocupació al Garraf Un informe recull per primera vegada la globalitat dels programes d’ocupació del Consell Comarcal i els ajuntaments Olga Aibar Al Garraf s’estan desenvolupant 23 programes d’ocupació que beneficien 3.059 persones de la comarca amb contractacions, formació i/o pràctiques. Aquests programes tenen l’objectiu d’augmentar la participació de la ciutadania en el mercat de treball, perfeccionar les seves competències professionals i facilitar la seva reinserció, així com incre-

mentar l’ocupabilitat dels joves i donar suport a les persones amb vulnerabilitat social.

D’aquests 23 programes, 7 es gestionen de forma comarcal i 16 es coordinen des de l’àmbit local. Un total de 660 empreses participen en aquestes iniciatives amb contractació, pràctiques i/o altres accions d’ocupació. Pel que fa als recursos econòmics, el Servei d’Ocupació de Catalunya finança 11 programes, la Diputació de Barcelona 10 i l’Ajunta-

ment de Sant Pere de Ribes dos.

Aquestes dades es recullen en un informe elaborat pel Consell Comarcal del Garraf amb informació de tots els serveis locals d’ocupació dels ajuntaments de la comarca. La proposta va sorgir a la darrera reunió del Pacte per a l’Ocupació del Garraf per tenir una visió global d’àmbit comarcal. En relació a aquest informe, Glòria Garcia Prieto, presidenta del Consell Comarcal del Garraf, afirmava que “és molt interessant

tenir una base de dades única del que s’està fent a ocupació, perquè ens donarà una major perspectiva per a saber en què hem d’aprofundir”.

Per la seva part, Noelia López, regidora d’ocupació de Sant Pere de Ribes va destacar el projecte “Innovadors i Experimentals”, que dona suport a persones ma-

jors de 45 anys, en situació d’atur, que es troben en procés reorientació professional. Enguany hi han participat els ajuntaments de Sant Pere de Ribes, i Vilanova i la Geltrú i Sitges, conjuntament i al 2019 està prevista la incorporació del Consell Comarcal del Garraf i els ajuntaments de Canyelles, Cubelles i Olivella.

El Blockchain, tema central del darrer sopar-col·loqui del GREC

Família Torres i Coral Transports, reconegudes per Respon.cat

redacció

redacció

El quart sopar-col·loqui del GREC (Grup d’Estudis Econòmics de la FEGP) va tenir lloc l’1 de novembre al restaurant Ceferino de Vilanova i la Geltrú. A l’acte hi va assistir el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Anton Gasol, el qual va oferir una ponència sobre la història monetària i les noves tecnologies que han sorgit al respecte.

El tema principal de la trobada va ser la tecnologia Blockchain, de la

Família Torres i Coral Transports & Stocks van ser reconegudes pels premis Respon.cat 2018. La primera pels seus programes ambientals de col·laboració entre empresa i societat i la segona pel seu compromís en la responsabilitat social i ambiental per a pime.

L’acte de lliurament va tenir lloc el 27 de novembre al Centre Cultural de la Mercè de Girona.

En nom de Coral Transports va recollir el reco-

neixement, el director general, Joan Comas, que va manifestar que “a Coral Transports es van començar a fer les coses ben fetes dins de casa i això és el factor que ens ha fet créixer”. Per part de Fa-

mília Torres va recollir-lo Mireia Torres, directora d’Innovació i Coneixement, que va agrair a “totes les persones i entitats que col·laboren amb nosaltres en la nostra lluita i adaptació al canvi climàtic”.

tant... Com estic? Què sento?

Què està passant? En segon lloc que prenguem consciència sobre el que estem observant.. És el que vull? És el que no vull...? I després actuar amb determinació cap al nostre objectiu.

Si hagués escrit aquest article fa uns mesos possiblement la meva mirada hagués estat diferent. Recentment he col·laborat amb l’organització d’un curs d’una setmana de duració molt potent per empresaris i emprenedors que volen ser conferenciants d’elit. I aquí he pogut ser testimoni dels grans canvis que es produïen dia a dia en cadascun dels participants.

Cada dia havien de superar

proves que els portaven als seus límits i justament vèncer aquestes proves era el que els feia ampliar els seus propis murs mentals, l’anomenada zona de confort. Amb només 7 dies he vist la transformació que han estat capaços de fer de forma individual i col· lectiva.

Moltes vegades pensem que no tenim eines, experiència, tècniques, que no en sabem prou... i això ens pot mantenir sotmesos a una percepció errònia sobre tot el que necessitem, enlloc de situar-nos en el que sí tenim, coneixem, disposem, etc.

Llavors, a mode de conclusió, el canvi és una decisió en què ens comprometem a

emprendre un camí cap a alguna cosa que volem (pot ser un objectiu, una actitud...). Hem de fer una revisió constant sobre el punt en què ens trobem i actuar amb gran convicció cap a allò que volem aconseguir.

Ningú ens ha dit que el que desitgem arribarà de forma ràpida, per tant la perseverança dia a dia ens ajudarà. És important tenir clar on estem i enfocar-nos, i si ens adonem que ens hem desviat ens tornem a enfocar, i així successivament, tal i com ho fa un GPS que sovint s’està actualitzant. Per al canvi només cal seguir el teu GPS intern; on estàs i cap a on vas?

Opinió

Begoña Cartagena font

Psicòloga i Coach professional. Experta en desenvolupament de talent www.begoñacartagena.com

qual es va explicar que va ser l’escollida per Satoshi Nakamoto, un personatge anònim, per crear la moneda virtual Bitcoin. També es van mencionar les noves aplicacions que han sorgit que van més enllà de les

monedes virtuals.

Els assistents van posar en comú, per debatre entre tots i resoldre els seus dubtes, temes com: la desaparició del diner en efectiu, la perillositat de portar diners a sobre, la corrupció, etc.

El poder del canvi Canviar és fàcil? És lent? El canvi és ràpid? O costa molt?

Entenem com a canvi, deixar un punt o situació per arribar a un altre diferent.

Segur que cadascú en funció de la seva percepció i experiència arribarà a una o altra conclusió.

Per mi hi ha un punt que es dona en qualsevol moment de canvi personal i és sentir la següent afirmació: Ja n’hi ha prou. Moltes vegades necessitem tocar fons per adonarnos que ja no volem mantenir-nos en un determinat punt o una determinada actitud. I només podrem canviarho quan ens haguem compro-

mès amb nosaltres mateixos.

Això és el que marca un punt d’inflexió i el veritable canvi.

Per mi el canvi depèn d’una decisió. Depèn d’estar disposat a ser coherent: pensar, sentir, dir i fer en la mateixa línia. Llavors, és quan el canvi és ràpid.

La fórmula OPA ho plasma molt bé i el significat és el següent: O: Observar-se P: Prendre consciència / Adonar-se’n A: Actuar Tot procés de canvi passa per aquests tres fases.

El primer pas és observarnos i observar al nostre vol-

Novembre - 2018

Penedès Econòmic

11

12

Penedès Econòmic

Novembre - 2018

L’ENTREVISTA

Núria sala Rius

Directora d’EnoturismePENEDÈS

“Necessitem que la gent del Penedès sigui amfitriona de casa seva”

El Penedès té molts atractius i molt per descobrir. Potser per això, entre molts altres aspectes, EnoturismePENEDÈS és una de les rutes més visitades d’Espanya. Amb 438.112 visitants l’any 2017, és la segona, darrere de les Rutes del Vi i el brandy de Jerez, que en va tenir 574.242, segons dades de l’Associació Espanyola de Ciutats del VI (ACEVIN). En un mes en el qual se celebra el dia de l’Enoturisme, parlem sobre aquesta via de negoci, que cada cop té més adeptes, amb la directora del Consorci de Promoció Turística del Penedès, Núria Sala. això la Diputació de Barcelona està fent molta feina amb enquestes per tota la província i al territori que ens ajuden a tenir dades interessants.

Olga Aibar

Núria Sala Rius (Barcelona, 1977) és la directora del Consorci de Promoció Turística del Penedès des de l’any 2010, ens on treballava des del 2002 com a tècnica en Turisme.

Diplomada en Turisme per la Universitat de Girona, i amb un grau superior en Formació Professional Administratiu a l’Escola Institut Camprubí, també va realitar un postgrau en Direcció d’Empreses Turístiques per la University of Hertfordshire, impartit a l’Escola Universitària de Turisme.

Les seves primeres experiències van tenir lloc l’any 1998, quan va formar-se com a agent de viatges a Viatges Marsans i a Ultramar Express. Deprés, des de l’any 2000 fins al 2002 va treballar a e-Dreams.

Es definieix com a inquieta i curiosa, i amb ganes d’aprendre. Els darrers anys ha estat participant de formacions específiques en cursos i tallers d’especialització vinculats al turisme, la promoció, la comercialització, l’enoturisme i la comunicació, entre altres.

Quins són els principals atractius que fan del Penedès la segona ruta més visitada d’Espanya?

EnoturismePENEDÈS és una ruta molt visitada, però en part és perquè hi ha un nombre molt gran d’empreses, i algunes molt conegudes, que reben un volum important de visites respecte a altres rutes que potser no les tenen. Per això Jerez i Penedès estem al capdavant. Sempre es diu que quants més turistes vinguin millor, però per a nosaltres el més important és que les visites siguin de qualitat, que apreciïn el territori i el valorin i que la qualitat d’atenció i rebuda sigui el millor possible. El que ens diuen a nivell de reputació online és que la satisfacció del visitant quan ve al territori és molt alta, fet que és una bona notícia per a nosaltres i per tots els agents turístics implicats en la destinació.

Quin és el perfil del nostre visitant?

Encara ens falten dades per conèixer el perfil del nostre visitant, perquè ara ho comptabilitzem amb visites a cellers, tenim referències també de visites que poden rebre alguns recursos turístics i de les oficines de turisme, però de vegades se’ns escapen moltes dades, perquè potser no tots passen per aquest indrets. És una gran feina que tenim pendent, de tenir una mica més d’informació sobre què fa un turista quan ve a la nostra destinació i què és el que l’ha motivat. Amb

Falta entrar en l’imaginari de qualsevol, fins i tot dels penedesencs, en considerar el Penedès com una destinació turística

Però què caldria fer per atraure més visitants com passa a altres zones de França o altres països?

Jo crec que ens falta fer una cosa que és molt important i que potser és de les més difícils: entrar en l’imaginari de qualsevol, fins i tot dels penedesencs, en considerar el Penedès com una destinació turística. És a dir, igual que sempre parlem que a França hi ha icones que associes ràpidament amb un nom, el Penedès encara, turísticament parlant, la gent no el té com un destí per anar a passar un cap de setmana, o un dia, fins i tot per als mateixos que vivim aquí. Estem en aquesta fase de donar notorietat a la marca, quan ho aconseguim serà més fàcil que la gent vingui. Però això, no passa per si sol, hi ha molts factors que afecten.

Per exemple?

El territori ha d’estar preparat i saber acollir aquests visitants, a nivell d’atenció, però també a nivell de serveis. És a dir, quan el turista que ve aquí ha de trobar-se coses per fer, que acabin sent atractives i sedueixin algú.

També cal convidar els amics i familiars a fer rutes per la nostra comarca. Al final és una suma de moltes coses. Avui dia el producte que tenim, a nivell d’empresa, està molt ben estructurat, és a dir, que hi ha una bona oferta, i tot i que sempre haurem de treballar

Penedès Econòmic

Novembre - 2018

13

L’ENTREVISTA per buscar singularitats i coses que ens diferenciïn de la resta, ara el que hem de fer és treballar amb el territori, i cuidar l’entorn, el paisatge, i que tot acompanyi.

Com s’aconsegueix aquesta singularitat?

El que tothom intenta és emocionar. Es promocionen i comercialitzen propostes úniques, que el que viuràs tu en aquell lloc serà especial i únic. Aquestes experiències, com que són tan personals, ja et diferencien de la resta.

Sí que és cert que a l’enoturisme hi ha tendències: tastos maridatges, activitats de verema, pícnics entre vinyes... Al final són modes, propostes que funcionen, però mai són totes iguals. Per exemple, tota l’estratègia de màrqueting que estem fent ara amb la campanya “Penedès secret. No ho diguis a ningú”, busca això precisament: ensenyar al possible visitant una proposta molt especial que passi a casa teva, que a través d’un secret o una curiositat, ensenyar el territori. Aquesta campanya ens permetrà crear propostes turístiques molt més singulars i úniques, que milloraran el catàleg de propostes que tenim com a destinació.

A qui va adreçada la campanya?

Al conjunt del territori. És una campanya que té dos objectius: buscar noves propostes turístiques per fer destinació, tant per part de les empreses com per presentar-les nosaltres, i també sensibilitzar la gent d’aquí, perquè és la gent del Penedès qui explica els seus secrets. Al final t’adones que, per al posicionament d’una destinació, la gent que hi viu és clau. Per això, necessitem que la gent que és d’aquí sigui amfitriona de casa seva.

Fèlix Miró

Quan es posarà en marxa?

Ara l’estem cuinant, fent el pla de màrqueting. Fins ara hem captat molts secrets de la gent del territori que durant el Vijazz i el Cavatast ens van voler explicar gravats amb càmeres. Aquests secrets es començaran a mostrar i aviat n’escollirem cinc dels prop de 90 que tenim, i un d’aquests cinc, a partir d’una votació popular, passarà a ser part de la campanya de promoció turística de l’any que ve. Al final el que volem és que la gent que coneix el Penedès i és d’aquí ens expliqui el que li agrada més del seu territori i que nosaltres ho puguem transmetre turísticament.

Quanta gent hi ha participat?

Molta. Tothom qui ha participat el que deia és que al Penedès tenim moltes coses d’interès i no acabaven de trobar-ne una que servís de referent o diferenciació respecte a altres territoris semblants al nostre. Al final ens vam

adonar que era un conjunt de petites coses.

Com us promocioneu?

Sobretot a través de les xarxes socials i webs, ja que ens permeten arribar a més gent, treballar en idiomes diferents, i modificar més els missatges. Fem els suports de paper necessaris per anar a fires i per a accions puntuals.

La publicitat la fem en l’àmbit català perquè és el de proximitat.

L’altre eix és l’assistència a fires, participació a workshops (punts de treball amb agents turístics), funtrips (turoperadors que venen aquí per conèixer la destinació), i presstrips, que estan més orientades al mercat internacional. En aquests darrers casos anem de la mà de Turisme de Catalunya o Costa de Barcelona.

Quins són els punts forts i els punts febles del Penedès?

A mi no m’agrada parlar de punts punts forts o febles. Sí que ens aniria bé tenir més allotjaments, però espero que al final si nosaltres a nivell de territori, fem la feina de posicionar el Penedès, tot vindrà. Tenim l’allotjament que tenim. Si a la zona interior del Penedès hi ha allotjaments rurals i a la zona costanera hi ha més hotels, doncs hi ha públic per a tothom. Ara estan sortint alternatives d’allotjament que són singulars i curioses i que ens donen peculiaritats al territori.

Es tracta de trobar l’encaix.

Un dels projectes que teníeu en el pla d’acció d’enguany era una xarxa d’autocaravanes. Com està aquesta qüestió?

Hi estem treballant. Ara està oberta la licitació de la construcció de les dotze àrees d’autocaravanes que es crearan a la comarca. Això, si tot va bé, quedarà resolt aquest mes de desembre, per tant, les obres s’inciaran al 2019 i durant la primavera-estiu de l’any vinent hauríem ja de tenir aquestes dotze àrees. És un altre sector que voleu sumar al que ja teniu?

Sí, serà un atractiu més, una proposta que pot generar un moviment en un sector determinat que són els autocaravanistes.

Nosaltres estem en una zona molt de pas, de gent que ve de França o Alemanya i baixen cap al sud. Són gent que passen molt de temps en càmpings. Nosaltres creiem que és una oportunitat per al territori perquè s’aturin i visitin els nostres municipis i els seus atractius i perquè comprin aquí. La informació turística estarà molt present en aquestes àrees per provocar això.

Què és el que demanen?

La mobilitat és una cosa que cal tenir molt present. Per tant, to-

tes aquests àrees estan a prop del centre dels seus municipis. També la seguretat i hi ha d’haver uns serveis mínims. A partir d’aquí és feina nostra seduir-los. Un cop el projecte estigui fet, els municipis vetllaran perquè tot estigui en ordre a casa seva i nosaltres treballarem molt tota la coordinació d’aquesta xarxa: ens posicionarem en guies especialitzades, treballarem una base de dades molt àmplia per conèixer totes les associacions de caravanistes d’arreu d’Europa per presentar-los el nostre projecte i vincular al projecte aquells cellers que ja tenen avui dia una àrea de pernocta. És a dir, se’ns obre un altre camí a nivell de territori.

Una altra via que heu obert recentment és Penedès Events, basada en el turisme de reunions.

Fa anys que en el territori es va despertar l’interès pel turisme de reunions i esdeveniments entre vinyes i vam pensar en fer una mena de Meeting Point entre vinyes, és a dir, aprofitar els espais que tenim a la comarca per fer reunions de negoci: cellers, auditoris, teatres, castells, masies, etc. Per a nosaltres va ser clau per prendre la decisió el fet de saber que el Convention Bureau de la ciutat de Barcelona es fusionava amb el de la província. Era una oportunitat perquè ja no estava la província sola, sinó també la ciutat. Barcelona té una oferta de turisme de reunions molt àmplia, però no té vinyes ni la singularitat de poder fer una reunió en un celler, per exemple. Les empreses estan interessades a treballar-hi, per això vam crear un nou espai al web, amb un cercador molt avançat que permet buscar tota l’oferta de turisme de reunions al territori, i ara l’estem promocionant.

Quantes empreses en formen part actualment?

Ara hi ha una seixantena d’actors entre cellers, allotjaments, restaurants, museus, auditoris, teatres, castells, etc. Aquest maridatge de reunió, vi, entorn i activitats o rutes per fer després de les reunions és ideal perquè estem a poc més de 30 minuts de Barcelona. El que vam fer es intentar avançar-nos i tenir-ho tot a punt, igual que ho han fet altres territoris de la província.

Per això vam fer una presentació pública el mes passat. Ara ens hem de seguir formant per intentar atraure i satisfer el màxim nombre d’empreses que cerquin aquesta singularitat en les seves reunions o activitats.

I del club EnoturismePENEDÈS? Actualment són més de 200 i, de cara l’any vinent, ja està prevista l’entrada d’una desena més.

14

Penedès Econòmic

Novembre - 2018

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Advocat i analista d’inversions

MÉS TEXTOS POLÍTICAMENT INCORRECTES

1.- Pot funcionar una democràcia sense un periodisme al servei del ciutadà?

García Montalvo: “Als Estats Units els opinadors que el 2005 parlaven de cercle virtuós i que el Dow Jones arribaria als 36.000 punts, els han eliminat. A Espanya, aquesta gent que al 2006 deia que tot era perfecte, avui explica com sortir de la crisi.”

“Si està acreditat que la percepció de la corrupció va relacionada amb la seva cobertura mediàtica, per què no la van denunciar en el seu període central? Va ser per interès o per ignorància? Com ens convenceran que la ignoraven quan tothom la coneixia? Què van fer els mitjans catalans per esbrinar si era certa la denúncia que va fer Maragall en el Parlament?

Si hi ha diaris que són incapaços de dedicar ni un petit percentatge de la seva primera pàgina a la corrupció del “partit amic” seguiran denunciant la corrupció quan aquest partit accedeixi al poder?

La denúncia de la corrupció té per finalitat evitar-la per a la ciutadania o reduir la quota de vots de l’enemic polític? I si l’amic és un incompetent denunciarà la incompetència o intentarà ocultar-la o emmascarar-la buscant-li un enemic exterior on dirigir les ires de la societat? Si eren mitjans d’informació, per què no van informar als seus seguidors dels riscos, per evitar que la crisi els afectés tan greument? Quantes portades i textos van dedicar a la incompetència de la gestió econòmica, a la falta de liquiditat del sector empresarial, a la ruïna que provocaria l’esclat del boom immobiliari, a la sobrevaloració dels immobles, a l’irresponsable creixement de la despesa pública i de les inversions inútils quan a partir del 2007 es trunca una font fonamental d’ingressos, la construcció; i especialment en l’àmbit autonòmic (més de 195.000 funcionaris) i municipal (Ex. Plan E 12.110 milions, 22.900 funcionaris), a les decisions econòmiques purament electoralistes o a la falta de reformes que milloressin la competitivitat de l’economia, que van ser la base dels nostres actuals problemes? I

quantes a temes trivials?

Potser la diferència obeeixi al fet que els propietaris del sector als Estats Units continuen pensant que la funció principal del periodisme és la d’oferir als seus lectors una informació independent, solvent i honesta.

2.- Sobre la reconversió del sistema autonòmic Mai he entès com, si havíem aprovat amb tant consens el procés d’unificació, seguidament no ajustéssim els costos de funcionament de l’Estat i les Autonomies a aquest nou repartiment de funcions, tot això per fer viable econòmicament aquesta integració, que no tingués en compte la nostra producció legislativa la reducció de la nostra sobirania, que no adaptessin els partits els seus programes al que havien convingut o que, entre altres mesures, no transforméssim l’educació fent-la més competitiva i universal.

Però com aquestes reflexions, són cada vegada més compartides i a la vista de la gran quantitat de problemes i sobrecostos que estan generant sobre la ciutadania, potser sigui un bon moment per corregir aquest error històric: el no haver adequat el règim autonòmic a les funcions que exerciran les nostres autonomies, quan conclogui el procés d’unificació de la Unió Europea.

El sobrecost autonòmic, origen de bona part de l’endeutament públic, ens ha portat a una situació límit.

Si es produeix una elevació general de tipus d’interès o de la nostra prima de risc, l’ajust, llavors, ja no ho faran els nostres polítics que han de cuidar a la seva clientela, sinó els prestadors exteriors que tindran una altra preocupació major que l’electoral.

hi ha DIARIS que són incapaços de dedicar ni un petit percentatge de la seva primera pàgina a la corrupció del “partit amic” El nostre gran endeutament especialment provocat, en els últims anys, per l’engegada del mecanisme de liquiditat autonòmic i municipal, fa que tinguem una posició vulnerable.

El FMI i la Comissió ens avisen que el control de la despesa

autonòmica és “crític perquè Espanya aconsegueixi quadrar els comptes públics”.

L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal va fixar en més de 200.000 milions l’import emprat en els mecanismes de finançament per a les Comunitats Autònomes en el període 2007 al 2015 (20 punts dels 65 del PIB incrementats en el total de deute, mes altres 8 punts per interessos = 86.501milions ). AIREF ha calculat que 200 punts més de prima equivalen a 15.000 milions d’euros.

L’increment de la inestabilitat política o el canvi de la direcció econòmica a rutes menys rigoroses, segurament intensificarà la reconversió.

3.- Sobre la rendibilitat electoral de ser un bon gestor i no un malbaratador Quan a Iñaki Azkuna el van guardonar amb el Premi World Major al millor alcalde del món el 2012, Tann vom Hove membre principal de la fundació City Mayors va dir que la transformació de Bilbao d’una ciutat industrial en declivi en un centre internacional per al turisme i les arts es devia a l’obertura del Museu Guggenheim el 1997 i a l’elecció d’Azkuna com a alcalde 2 anys més tard.

Un altre mèrit d’Azkuna és que,

malgrat la gran inversió efectuada, l’Ajuntament la va cobrir amb els seus recursos, de manera que en els anys de major crisi econòmica, 2011 i 2012, va mantenir el seu deute a zero.

També va triomfar en la gestió del seu electorat. Quan va entrar a l’Ajuntament amb el PNB, tenia 9 regidors i des de llavors va necessitar pactar amb altres forces polítiques, fins que el 2011 va aconseguir la majoria absoluta (15/29). Crec que una de les claus del seu creixement és el seu principi: “em declaro alcalde de tots els ciutadans de Bilbao i seguiré així fins que acabi amb els meus ossos”. Ho va portar tan rigorosament que al febrer del 2014 es va negar a retirar els retrats dels alcaldes franquistes que demanava EH BILDU “havia que respectar la història, encara que molesti”.

Cosa que havia mantingut en quant a la llista de carrers i edificis municipals.

També va gestionar bé els interessos del seu poble com va demostrar evitant enfrontaments polítics i aconseguint assegurar la seva complicitat al servei de Bilbao. Una de les frases que defineixen el seu compromís polític és quan va censurar el pacte de Lizarra del PNB amb ETA i Batasuna. “Un partit centenari, cristià i demòcrata no pot tenir cap relació amb el que justifiqui o no rebutgi la violència”.

Quan es parla de la necessitat de regenerar la política espanyola l’exemple d’Iñaki Azkuna mereix que es converteixi en una lliçó per a tots. Als polítics, els assenyala el camí del que cal fer per aconseguir acréixer el nombre dels seus votants. Però també per als ciutadans, el comportament dels de Bilbao que van saber agrair amb els seus vots els mèrits d’un gran gestor. Ell insistia en això i tenia raó. Els ciutadans podien haver escollit, que n’hi havia en quantitat, revengistes, contraris a l’activitat econòmica i la reconversió cap al turisme i les arts, conflictius amb forces i institucions polítiques i van merèixer compartir les desenes de guardons que Bilbao va rebre gràcies al seu mandat.

Penedès Econòmic

Novembre - 2018

15

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Atreveix-te a tenir bones idees.

La creativitat Resulta paradoxal que la pràctica totalitat dels estudis, anàlisis i projeccions que es fan parlant del futur laboral de la societat, destaquin LA CREATIVITAT com a destresa i habilitat absolutament necessària i imprescindible, i en canvi en tinguem un concepte tant desdibuixat.

Com que acaba de sortir al mercat aquest petit llibre que he escrit sobre el pensament creatiu, aprofito El Quadern de l’Emprenedor per parlar de la creativitat.

Què és la creativitat?

La creativitat és l’habilitat que tenim les persones de generar noves idees i conceptes a partir de fer associacions i combinacions que ens aporten solucions originals. És l’art de trobar possibilitats i alternatives i la trobem en qualsevol de les activitats humanes.

Tradicionalment hem associat la condició de “ser creatiu/va” a determinades activitats vinculades a diferents manifestacions de l’art com l’escriptura, la pintura, el dibuix, la música... o bé a l’enginy i l’invent.

Avui sabem que cadascú manifesta la seva creativitat en allò en el que és destre, i li agrada i el motiva.

Que un pomer doni fruits no depèn només del pomer Voler entendre la creativitat centrant-nos només en com és una persona creativa, és com intentar comprendre com un pomer dóna fruit mirant només l’arbre i ignorant el sol, el terreny i les feines que sustenten la seva

vida.

El pensament creatiu té a veure amb moltes condicions de l’individu, però sobretot en els condicionants de l’entorn en el qual es mou.

Quina és l’actitud creativa?

L’inconformisme, el fet de qüestionar-nos el perquè de les coses, la tolerància a l’ambigüitat i la incertesa, sentir la necessitat de millorar, d’encuriosir-te pel que t’envolta són actituds pròpies del pensament creatiu. També ho són les persones que es plantegen reptes permanents, que s’apassionen per les coses i els qui segueixen una actitud visionària.

Els bloquejos creatius formen part del procés Però la creativitat és tan potent i fascinant com fràgil. Hi ha un munt de bloquejos que la condicionen. N’hi ha de culturals, com ara tot el que té a veure amb els hàbits i costums, amb les teories dominants o amb les frases assassines que tantes vegades aixafen les noves idees (mai ho hem fet així, això o funcionarà, ja ho vam intentar i no va funcionar, això és en teoria, però a la pràctica no funciona...).

Però també ens condicionen i molt els bloquejos personals, les autolimitacions (el fet de pensar que no som persones creatives), la falta de confiança, la por a cometre errors, a trencar les normes del grup, l’estrès, la urgència...

Com es pot millorar la creativitat?

Just aquest és l’objectiu del

petit llibre que ha il·lustrat l’Antònia Bonell i que jo mateixa he escrit. He volgut sintetitzar alguns elements que em semblen essencials per poder tenir un pensament molt més possibilista i creatiu. Parlo de la curiositat, de l’atreviment i la valentia, de la perseverança del comprimís amb el món i amb un mateix. Parlo també de la passió, de la mirada oberta i global, de la mirada estratègica, de la intuïció, de la imaginació i la mirada senzilla.

Més de 30 consells simples que ens apropen a la mirada creativa.

Sovint ens encallem quan volem resoldre situacions problemàtiques perquè tenim una mirada que convergeix en una única solució.

La proposta passa per evitar el pensament rígid que porta inevitablement sempre a la mateixa visió del problema.

Trossejar la informació, disgregar-la i ordenar-la d’una altra manera ens permet tenir una nova visió de la situació.

Cal superar la por a utilitzar plantejaments que no segueixin una evolució lògica i aprendre a

fer servir una altre punt de partida que ens proporcioni una visió nova del problema.

La creativitat és útil per a tothom, però és essencial pels emprenedors És clar que tots i cadascun de nosaltres necessita desenvolupar el seu pensament creatiu per afrontar els diferents reptes que ens planteja el dia a dia.

Però la creativitat esdevé fonamental per aquelles persones que volen obrir el seu negoci.

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- L’emprenedoria necessita de la creativitat per poder convertir els projectes en únics, diferents i originals.

2- La curiositat és l’energia de la creativitat, buscar, llegir, interrogar-se...

3- Autoanalitza’t, pregunta’t què pots fer per tenir millors idees.

4- La passió, la il·lusió i les ganes de trobar bones idees són els millors activadors de la creativitat.

En un primer moment cal creativitat per triar quina és la idea de negoci que es vol desenvolupar, però no s’acaba aquí.

El pensament creatiu ens resultarà especialment útil per pensar en la gamma de productes i/o serveis a oferir als potencials clients, per pensar com organitzar-te de forma eficient, per buscar opcions sobre la millor estratègia de comunicació, per trobar nous forats de mercat, per diferenciar-te dels competidors, per fer més amb menys, per aconseguir una major rendibilitat...

Dedicar temps a pensar Hi ha un factor que esdevé essencial que no és altre que el temps. Aturar-se per pensar, ho estic fent bé, ho podria fer millor? De quines maneres diferents podria resoldre la situació, i si intentés... Preguntes i més preguntes per buscar opcions alternatives i diferents de les que fem servir habitualment.

16

Penedès Econòmic

Novembre - 2018

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general de la FEGP

Per què continuem amb taxes d’atur tan altes?

S

i observem les tres comarques del Penedès i el Garraf, les dades de l’atur a 31 d’octubre ens donen material per escriure i convidar a la reflexió. El titular d’aquest article podria ser: Ara estem millor que fa un any. Cert; en la comparativa interanual hem reduït la llista d’aturats en un 7’25%.

Però hi ha lectures menys favorables, com el fet que el Baix Penedès (16’56%) continua sent la comarca amb la taxa d’atur més alta de Catalunya; mentre que el Garraf (11’89%) ocupa la setena posició del mateix rànquing. Diferent és el cas de l’Alt Penedès (9’97%), que es troba per sota de la mitjana de Catalunya (10’63%).

En conjunt, a les tres comarques del Gran Penedès avui tenim 21.264 demandants de feina, un 5,29% més que en el mes anterior. Els mesos d’octubre ja ho tenen, això. Són períodes en els què el mercat de treball es contrau, una vegada tancada la temporada d’estiu. De fet, l’any passat l’estadística va ser molt similar: el mes d’octubre de 2017 l’atur va créixer un 5,50% respecte al mes precedent.

Ara bé, quin ha estat el comportament de les dades d’atur a Catalunya en aquests mateixos dotze mesos? Mentre a la nostra demarcació granpenedesenca

hem reduït l’estadística en un 7’25%, en el conjunt del país el decrement ha estat del 15’12%; més del doble! És a dir, estem reduint la taxa d’atur a un ritme molt lent si el comparem amb la mitjana catalana. I això per què?

Tenim un mosaic empresarial rellevant, és veritat. Tenim companyies que innoven, exporten i, fins i tot, lideren els seus mercats.

Tenim empreses que en els darrers anys s’han espolsat els efectes de la depressió i han crescut. Tenim sectors motrius que tenen un efecte multiplicador en l’entorn.

Tot això és indiscutible. Per contra, el dinamisme empresarial és

Es creen poques empreses i no creixen les plantilles en la mateixa proporció que en altres geografies

escàs. Es creen poques empreses i no creixen les plantilles en la mateixa proporció que en altres geografies. Això ho notem sobretot en les dues comarques costaneres, supeditades a estacionalitat i amb predomini de sectors que no propicien l’estabilitat del mercat laboral.

Hi ha indicis contradictoris.

Les empreses que busquen perfils professionals de major competència no els troben. I les empreses que busquen currículums de persones d’escassa qualificació, tampoc els troben!. Què està passant?

Ara fa 26 anys -quan la crisi del 92- ja es parlava de l’atur tècnic.

Llavors es xifrava entre un 5% i un 7% els ciutadans que, tot i que estaven inscrits a les llistes, no estaven en disposició d’ingressar en el mercat laboral. Tot fa pensar que avui dia l’anomenat atur tècnic s’ha incrementat; fins al 9%, en molts casos. Si aquesta teoria fos certa la taxa d’atur real a les nostres comarques estaria entre el 3% i el 6%, segons la demarcació.

Per què hi ha aquesta diferència entre l’atur registrat i l’atur real?

La qualitat de vida, des del punt de vista de les condicions de residència i disponibilitat de prestacions socials, és molt alta.

Tot i que l’econosistema no els pot garantir llocs de treball, el paratge continua sent molt atractiu per viure-hi. Això ens porta ciutadans d’altres geografies que, potser a curt termini, no tenen intencions de treballar però, tot i així, s’apunten com a demandants d’atur. Suposen que aquesta és una manera d’oficialitzar la seva residència. El resultat és que ens estem convertint en una mena d’hivernacle social; amb eixams d’abelles poc o gens contributives.

Una altra explicació la podríem trobar en l’economia submergida, que no deixa de bategar, particularment en algunes activitats que semblen propenses a la perversió laboral.

Com si res.

Subscriu-te al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon: Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament

Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Novembre - 2018

Penedès Econòmic

17

18

Penedès Econòmic

Novembre - 2018

VINS&CAVES

Freixenet arracona les bombolles i s’apropa més als consumidors

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 82 - Novembre 2018 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Meritxell Bayarri, Lorena Del Amor i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai, Joan carbó Fotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado: 692 189 896 montse@penedeseconomic.com Xavier Vallès: 657 649 413 xavier@penedeseconomic.com

La campanya “Celebra al teu ritme”, s’estrenarà el diumenge 9 de desembre a la televisió i posa els consumidors com a protagonistes amb l’objectiu de connectar més amb ells Olga Aibar Freixenet va presentar el 29 de novembre a les caves de Sant Sadurní la seva campanya de Nadal “Celebra al teu ritme”. L’espot deixa de banda les bombolles i els personatges famosos i posa els consumidors com a protagonistes i no només com a espectadors.

L’objectiu és connectar amb tot tipus de públic, i identificar-los amb la marca. La música hi té un paper destacat, sobretot el tema Night and Day, del compositor Cole Porter, que transmet

emoció, nostàlgia, destresa a les escenes familiars i romàntiques de l’inici, per acabar amb un remix final en una festa a la platja.

L’anunci ha estat dirigit per Virgil Ferragut, un jove de 27 anys amb una dilatada trajectòria internacional. Segons Pedro Ferrer, conseller delegat del grup, “Freixenet sempre ha exaltat la celebració de la vida. Des que el meu avi, Pedro Ferrer, va iniciar la publicitat en la companyia l’any 1930, hi ha hagut diverses icones amb l’objectiu de ser una marca innovadora i internacional. Tanmateix, des de fa temps teníem en

ment la idea de canviar. Les bombolles s’havien convertit en una icona, com les pel·lícules de cowboys, i hi ha un moment en què aburreixen. Per això, la nostra cap de màrqueting ha tingut el valor d’acabar amb elles, i estem contents amb el resultat. És un anunci agradable de veure, que insta al consum i a la celebració tant dels petits moments com dels grans èxits de la vida”.

Martina Obregón, cap de màrqueting del grup, hi afegia que “amb aquest anunci volem desestacioanalitzar el consum de cava i consolidar el creixement interna-

cional de la marca. També connectar amb tot tipus de públic, buscar l’autencitat i posar els consumidors en el centre”. Pel que fa a l’acostament al públic més jove, un dels objectius de la companyia, Obregón apuntava que es potenciaran productes com l’Ice, el Mia o el Prosecco Freixenet, per tal que es consumeixin durant tot l’any i d’una manera més informal. Respecte als possibles recels que pot causar el prosecco en alguns consumidors Ferrer recordava que “només suposa un 5% de les vendes totals del grup”.

El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès ( 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Lerigraf Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011 Membre de:

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

Castell d’Or inverteix 5 milions en Juvé & Camps presenta dos ampliar un celler a Vila-rodona caves de luxe per aquest Nadal El celler Castell d’Or invertirà cinc milions d’euros en l’ampliació de la seva planta de Vila-rodona (Alt Camp).

Es tracta d’un ambiciós projecte que coincideix amb l’ampliació de capital per l’entrada de nous accionistes al grup.

A inicis del 2019, el grup estarà format per 14 cooperatives agrícoles del Baix

Opinió

Penedès, Alt Penedès, Alt Camp, la Conca de Barberà i el Tarragonès, convertint-

se en una de les empreses elaboradores de vins i caves més gran del país.

La meva ànima i jo

La meva ànima no sóc jo. Jo sóc jo. Jo tinc la meva ànima. La meva ànima és la que ho sap tot de mi, de la meva pròpia vida interior d’afectes, idees, emocions, sensacions i decisions. Ho sap tot millor que jo perquè no es distreu com jo. Jo em distrec en el soroll i el tràfec diari. Tenir una mentalitat Dolors analítica i empírica fa que MarÍn Tuyà les denses boires formals Psicòloga i membre del Grup m’allunyin de la meva pròd’Investigació Globàlium de pia ànima. Llavors és quan la Fundació Randa - Lluís M. em desanimo. Per a recupeXirinacs rar l’estat d’ànim cal saber escoltar i atendre l’ànima.

La meva ànima em parla, sóc jo que amb les enormes distraccions d’avui dia no l’escolto. L’acostumo a tenir allà dins, ignorada i confinada. No la veig perquè la tinc just darrere meu, dins meu.

Hi és sempre i és tan viva com jo.

La meva ànima viu en el meu refugi interior, sempre m’espera i, quan hi vaig, allí la tinc i m’anima. Brilla quan estic amb ella. Amb ella m’aquieta, em relaxa, em concentra. Amb ella quedo lluny del brogit de fora. I vaig sabent més de mi

Juvé & Camps presentarà aquest Nadal dos caves Reserva de luxe, Milesimé i Blanc de Noirs, per acompanyar-nos en tots els moments de celebració, des de l’aperitiu fins al brindis.

Amb una imatge renovada i sofisticada, el celler referma la seva experiència en els caves monovarietals destacant així les varietats chardonnay i pinot noir,

ambdues nascudes a les finques ecològiques d’Espiells, a Sant Sadurní d’Anoia.

Milesimé és un cava 100% chardonnay, amb una criança sobre lies de 25 mesos, que reprodueix la màxima expressió i l’autèntica mostra de la singularitat d’aquesta varietat forana. Un cava perfecte per gaudir i brindar.

i m’animo.

I és que no és l’economia o la ciència que ho arreglen tot, hi ha una part que correspon, malgrat que negada i marginada, al món de l’esperit. La consciència. Que és d’on brolla la intel·ligència i la voluntat, la responsabilitat i la llibertat, la independència i la sobirania de cada persona. Jo tinc el meu cos (psíquic i físic) i tinc la meva ànima (sentiment emocional profund i els costums de persona individual i col·lectiva).

Tots els pobles antics i els salvatges, que encara avui es poden trobar en racons de món, eren animistes. Segons els primitius, tot té cos i àni-

ma. El materialisme o el fisicisme, derivats del cientisme, s’imposaren en el segle XIX. Avui encara batega entre les masses humanes manipulades per acadèmics antiquats, molt abundants en el nivell mitjà de l’acadèmia.

Els humans més desperts, ja des dels inicis del segle XX, albiren la necessitat de postular l’esperit fora i molt més enllà del territori físic.

Lluís Maria Xirinacs, ja assenyalava a finals del segle XX que el transcendiment de la nostra ànima cap a les altres ànimes en el món espiritual, d’ànima a ànima, malgrat ser un món pràcticament desconegut entre

nosaltres, és tan ric i ple com el món material i proposava que requeriria tota la investigació que pogués fer una Universitat de l’Esperit, paral·lela i complementària de la nostra universitat tan unilateralment científica. Les ànimes no estan posades l’una al costat de l’altra, com els cossos; elles s’interpenetren sense perdre llur singularitat, s’influeixen, sempre si volen deixar-se influir. Les ànimes presoneres del cos, en canvi, poden ser influïdes contra la seva – feble – voluntat; d’aquesta influència mútua se’n diu possessió o rentat de cervell.

Penedès Econòmic

Novembre - 2018

19

VINS&CAVES

El dia 28 es va presentar l’edició d’enguany de la Fira del Gall a la Granja Rural d’Espitlles, a Santa Margarida i els Monjos. La mostra, que celebra la seva 354a edició se celebrarà els propers 15 i 16 de desembre al parc de Sant Julià de Vilafranca. Aquesta fira és un escenari emblemàtic per a la promoció del Gall del Penedès i de la gastronomia i els vins de la

comarca.

La fira s’inaugurarà el proper 12 de desembre amb el pregó de la xef -i defensora de les qualitats del Gall del Penedès- Carme Ruscalleda.

Enguany la mostra referma la seva aposta amb el mercat d’aviram, el concurs i l’exposició de la raça, la mostra gastronòmica amb productes de proximi-

tat i vins de la DO Penedès, el mercat d’artesania i un conjunt d’activitats per a tota la família.

En aquesta edició es posaran a la venda fins a 2 mil exemplars de Gall del Penedès i està previst que hi participin 17 cellers i 6 restaurants penedesencs oferint tastos, racions i plats amb vinculació directa amb el producte estrella de la cita, el gall.

Els àpats d’empresa, una tradició que torna als restaurants per les dates nadalenques

S’acosta l’època nadalenca i amb ella els tradicionals sopars o dinars d’empresa. Es desconeixen els precursors d’aquesta tradició però siguin els colons europeus o els romans, aquesta pràctica està tan consolidada al país que fins i tot experts en Recursos Humans i psicòlegs la recomanen per tal de reforçar el team building empresarial i millorar així les relacions laborals. És important avançar-se als esdeveniments i abans que els calendaris s’omplin de cites i no quedi ni un sol dia per reunir-se, cal programar l’àpat d’empresa.

El Penedès compta amb un ampli ventall d’ofertes on organitzar aquest tipus d’esdeveniments. En molts casos s’ofereixen preus i menús especials estrictament pensats per aquesta època. Fins i tot en alguns casos s’ofereixen activitats complementàries als sopars per aquells més innovadors. Aquí us oferim una mostra de suggeriments de restaurants al Gran Penedès on gaudir de la gastronomia local i passar una bona estona amb els companys de feina fora del lloc laboral.

Fèlix Miró

La Fira del Gall de Vilafranca vol seguir sent un referent a la comarca

20

Penedès Econòmic

Novembre - 2018

VINS&CAVES

El fons Carlyle pren les primeres decisions El brandy Torres 15 de al capdavant del grup Codorníu Raventós Torres estrena nova imatge Adquireixen Gleva Cellars, nomenen Ramon Raventós com a nou director general, i refinancen el deute de la companyia redacció

L’arribada del fons d’inversió nord-americà Carlyle, que recentment va adquirir el 68% de les accions del grup Codorníu, s’ha començat a notar.

Una de les primeres decisions va ser l’adquisició de Gleva Cellars, propietària de cellers com Parxet o Mont-Ferrant, i el nomenament del seu conseller delegat, Ramon Raventós Basagoiti, com a nou director general de Codorníu. Així, el grup sadurninenc torna a estar presidit per un Raventós, tot i que d’una branca escindida de la família. Els responsables de Carlyle van destacar la gestió del nou director al capdavant de Gleva Cellars, que

l’han permès consolidar-se en un referent del sector premium”.

D’altra banda, Codorníu va tancar recentment un acord per refinançar uns 90 milions d’euros del deute a curt i llarg termini.

Fins ara, els principals tenidors del passiu eren els bancs Santan-

der, BBVA, Bankia, Caixabank i Banc Sabadell, però ara només l’ha renovat amb els dos primers, i amb bancs internacionals, i ha aconseguit abaratir el cost dels interessos. Un terç del deute vencia al juny i els altres 11,8 milions vencien al febrer de l’any 2019.

redacció

Torres 15, el brandi més versàtil de Torres Brandy, ideal per a cocteleria, renova la seva imatge. La icònica ampolla d’aquest destil· lat elaborat al Penedès es va presentar oficialment aquest mes a la Fira Internacional Cocktail Bar (FIBAR) de Valladolid.

La renovada imatge de Torres 15 s’estilitza amb una proposta elegant i actual. Destaca especialment pel seu coll allargat, el color fosc del vidre i petits detalls que li atorguen un look

més distingit. L’etiqueta manté els colors daurats i negres propis de la marca però s’actualitza amb un disseny minimalista i una textura que transmet sofisticació. Torres 15 rendeix tribut a Juan Torres Casals, segona generació de la Família Torres i responsable d’iniciar l’elaboració de brandis el 1928.

Per això, incorpora la seva signatura gravada sobre el vidre a la part frontal de l’ampolla. La forma del tancament, que simula una torre amb els seus merlets, és també un gest de complicitat al cognom familiar.

El Turó d’en Mota 2004 de Recaredo, el millor vi escumós de Catalunya

Nadal farà un recorregut històric pels seus 75 anys

redacció

redacció

El Turó d’en Mota 2004 de Recaredo ha estat seleccionat com a Millor Vi Escumós per la Guia de Vins de Catalunya 2018, després d’un tast a cegues en el qual han participat més de 1.403 vins de 267 cellers de tot Catalunya.

Amb una puntuació de 9,82, es converteix en l’escumós més ben valorat de l’edició d’enguany de la Guia. Aquest cava, que veu la llum després d’un mínim de 12 anys de criança en contacte amb les mares, compta amb una producció sempre molt limitada; en el cas de l’anyada 2004, de 2.907

ampolles.

A la distinció de la Guia de Vins de Catalunya, se sumen les últimes valoracions de The Wine Advocate i de la Guía Peñín, que han atorgat a Turó d’en Mota 2004 una qualificació de 96+ i 97 punts, respectivament.

L’anyada 2004 ha estat descrita per Luis Gutiérrez (tastador de The Wine Advocate), com a “subtil, elegant, complexa i molt ben integrada”.

En paraules de Ton Mata, de la tercera generació de Recaredo, el Turó d’en Mota té com a objectiu representar aquest petit paratge del Penedès de la manera “més honesta i transparent” possible.

Nadal obrirà les portes del celler el mes de desembre per fer un recorregut històric on explicarà el valor del llegat de la tradició familiar que caracteritza la marca.

Aquesta visita, que tindrà lloc els dissabtes 8 i 15 de desembre és oberta a tot el públic i forma part del programa d’activitats que Nadal té previst desenvolupar al llarg del 2018 i 2019 amb motiu del 75è aniversari de la primera collita destinada a l’elaboració de cava.

La visita acabarà a la sala de tast del celler, on els assistents podran conèixer el nou RNG20 Brut

Nature 1997, un màgnum d’edició limitada que Nadal ha tret al mercat. Precisament, el director general de Nadal, Xavier Nadal, va participar el 19 de novembre en una jornada de presentació per a professionals d’aquest cava, a l’Espai Penedès, ubicat al carrer Muntaner, 21, de Barcelona.

Penedès Econòmic

Novembre - 2018

21

LLIBRES

Les claus per aconseguir una inversió rendible a llarg termini

Warren Buffett. Cómo invertir para generar riqueza James O’Loughlin PROFIT 19,50€ i e-book 9,99€

Descobreix les claus de la inversió rendible a llarg termini mitjançant el model de Warren Buffett, empresari multimilionari estatunidenc. És considerat l’inversor més reeixit del segle XX. És l’accionista principal, president i director executiu de Berkshire Hathaway. Es considera una de les persones més riques,

concretament és la tercera persona més rica del món des del 2011. El 2012, la revista Time va nomenar Buffett una de les persones més influents a nivell mundial.

Aquest llibre ens ensenya, amb tot luxe de detalls, les seves teories per a la gestió d’inversions i el lideratge de persones.

Per això, l’autor ha comptat

Una guia indispensable per protegir-te de ciberatacs i delictes

La amenaza hacker Deepak Daswani DEUSTO 17,95€ i e-book 9,99€

La tecnologia ens ha portat tota classe de comoditats, però també una sèrie de riscos que fins fa poc eren desconeguts per la majoria de la gent. En els últims temps, les notícies sobre incidents de ciberseguretat són cada vegada més habituals: diàriament es roben milions de comptes de correu, dades de targetes de crèdit, credencials de

banca online i es cometen tota classe de delictes informàtics.

Tot això ha motivat que cada vegada siguem més conscients dels riscos implícits que comporta la nostra dependència de la tecnologia.

En aquest llibre, Deepak Daswani, enginyer, hacker i expert en ciberseguretat, analitza detalladament els

amb tota la informació i documentació facilitada pel propi Buffett. Explica com Buffet atreu els directius i inversors que pensen com a propietaris i com dissuadeix els que no ho fan; per què és capaç d’acceptar la volatilitat en els resultats operatius i com gestiona les seves conseqüències psicològiques i emocionals; com conrea el vincle de confiança existent entre ell i els seus accionistes, i com ho maneja per proporcionar-los rendiments sense precedents.

En aquest amè i dinàmic llibre que ja va per la segona edició, James O’Loughlin posa de manifest les excel·lents habilitats de Buffett com a gestor de persones i de capitals. Aquest llibre mereix tots els elogis de tan complet que és.

L’autor del llibre, James O’Loughlin, és CEO de JOL, consultoria especialitzada en millora del rendiment a través del treball amb individus i grups en l’examen de problemes complexos sota noves perspectives.

riscos als quals estem exposats i explica com podem fer-los front, evitant-los quan és possible o minimitzant la seva amenaça.

Amb exemples i anècdotes recaptats de la seva experiència personal, un ferm domini tècnic i una gran capacitat per transmetre amb claredat, La amenaza hacker permet comprendre, fins i tot als qui no disposen de coneixements tècnics, els secrets de la relació entre el món físic i el virtual.

Proporciona, a més, un domini bàsic per advertir les oportunitats i els riscos del món digital, així com els recursos necessaris per promoure bones pràctiques i enfortir la seguretat i la privadesa a la xarxa, tant en el nostre ús particular com en les empreses en les quals treballem.

Una obra, en definitiva, dirigida a tots aquells que necessitem conèixer i saber com s’originen les amenaces a les quals tots estem exposats en la nostra vida privada i en la professional.

22

Penedès Econòmic

Novembre - 2018

TECNOLOGIA

GOOGLE COMPLEIX 20 ANYS

En només dues dècades, el cercador ha passat de ser una petita empresa emergent fundada en un garatge californià al major gegant tecnològic del món

E

s calcula que el cercador online, la peça clau i original de l’imperi Google, rep el 63% de les consultes que es realitzen a tot el món, una xifra que es dispara fins a més del 90% si s’inclouen altres portals de la companyia com Google Imatges, Google Maps i Youtube.

L’empresa va ser fundada al setembre de 1998 com un projecte de recerca de dos estudiants de doctorat de la Universitat de Stanford, Larry Page i Sergey Brin, els qui a dia d’avui segueixen sent conseller delegat i president, respectivament, d’Alphabet, matriu de Google. “Es van imposar perquè tenien el millor producte, sense cap dubte. No van ser els primers (a inventar un cercador), però la qualitat dels seus resultats no tenia parangó en aquell moment”, va explicar Mark Graham, un dels pioners de la xarxa i director de la màquina Wayback en l’Arxiu d’Internet de San Francisco. En pocs anys, Google es faria lloc al mercat superant als seus llavors competidors Altavista, Yahoo!, Hotbot i Excite.com, entre d’altres, i es consolidaria de forma definitiva en sobreviure a l’esclat de la bombolla de les puntcom el 2000. Des de llavors, l’imperi amb seu en Mountain View (Califòrnia) ha crescut exponencialment fins a convertir-se en un negoci que l’any passat va ingressar més de 100.000 milions

de dòlars. “Si Google no s’hagués creat o no hagués aconseguit l’èxit que ha aconseguit, una altra companyia probablement ho hauria fet en el seu lloc” va apuntar Graham, qui va assegurar que a internet “qui aconsegueix el número 1, es queda amb gairebé la totalitat del mercat”. Per a l’expert, “ja sigui per qüestions legals o econòmiques”, hi ha un clar patró a la xarxa que apunta a l’emergència de monopolis naturals, com també demostren els casos d’Amazon, eBay, Netflix o Facebook. Page i Brin van començar en el garatge de la seva amiga Susan Wojcicki a Menlo Park, i aquesta ha seguit vinculada a l’empresa des de llavors fins a convertir-se actualment en consellera delegada de Youtube.

Per Graham, el principal problema de la immensa quota de mercat acumulada per part de Google és que s’ha convertit en una “font de debò”. “Quan algú realitza una

Sobre el paternalisme d’estat dels nostres organismes Porto dies analitzant (sense presses però sense pauses) com funcionen molts dels organismes públics que tenim i que moltes empreses estan associades normalment, tot comparant-les amb organitzacions de caire privat.

Totes, tenen els seus pros i les seves contres, però sempre veig i em diuen, que quan l’estat (sigui estat, consell comarcal, ajuntaments...) hi està involucrat, aquest organisme no funciona, i em faig meu allò de que quan el riu sona, es que aigua porta.

Estudiant-ho amb més profunditat, em dono compta que aquest paternalisme és una cosa intrínseca de la cultura espanyola i encara més, catalana. No m’agradaria posar-hi noms en aquestes organitzacions/ organismes/consorcis, però a tots, cadascú en els seus sectors segur que se sent representat.

Què passa quan “l’estat” hi és representat? Dues coses a priori dolentes, la primera, qui posen de president no acostuma a tenir ni idea, neòfit total sobre el marc de treball, i segona, allò de pa per avui,

cerca a Google, els primers tres resultats que apareixen són assimilats en moltes ocasions a la veritat i a l’important”, va explicar. “No obstant, hi ha casos en els que aquestes entrades no es corresponen amb el més important o fins i tot amb la veritat. L’exemple més clàssic és que durant molts anys si buscaves “11 de setembre de 2001”, els primers resultats eren teories conspiratòries”, va apuntar l’expert d’internet. Per Graham, molt involucrat al costat d’altres enginyers i matemàtics idealistes en els inicis de la xarxa i els serveis online, el domini gairebé absolut de Google és, en part, decebedor.

gana per demà, o allò de que tots han de ser iguals.

Seguidament se’m generen altres problemes, visió a llarg termini inexistent, falta de pressupost, recerca de subvencions per subsistir...

I amics i amigues, normal que no funcioni! O que no acostumi a funcionar!

Tan sols dues empreses públiques catalanes tenen beneficis: Mercabarna i Turisme de Barcelona, ja està tot dit, dues de milers! Encara més brusc és quan entrem en estaments que no són empreses, sinó associacions, consorcis etc.

Ja no es que tinguin beneficis o no, segurament no està dins dels seus estatuts, però el que cal plantejar és si aporten alguna cosa o no!

Després de moltes con-

“La idea (amb internet) era deixar que mil flors florissin, és a dir, que el poder deixés de ser vertical, que les habilitats es distribuïssin, que el coneixement i la capacitat creativa es democratitzessin. Però les coses no han evolucionat així”, va reconèixer. A més de les cerques, Google també té un monopoli gairebé absolut dels ingressos per publicitat a internet, encara que en aquest cas compartit amb Facebook. La publicitat online genera solament als Estats Units més de 70.000 milions de dòlars anuals -una quantitat superior a la generada pels anuncis en televisió- i es calcula que més del 90% del creixement anual recau a Google i Facebook. Malgrat aquest domini abismal, Graham creu que és “raonable” pensar en un escenari en el qual en els propers deu anys Google hagi perdut quota de mercat. “En les meves experiències passades he vist en moltes ocasions a una marca dominant en un mercat a la qual tothom creia insuperable perdre aquesta posició. Aol o Yahoo! són bons exemples. Avui dia gairebé ningú els recorda”, va remarcar l’expert.

verses amb amics i col· legues del món del Turisme, hi ha un tema recurrent que gairebé sempre surt a la palestra: la importància o no de l’associacionisme empresarial en el sector turístic i la seva veritable utilitat a l’empresari. Voldria en aquest article convidar a la reflexió sobre aquest tema, que segons la meva opinió és transcendental per a la nostra principal indústria.

Les associacions són el motor entre el públic i el privat. Si el motor està engreixat i funciona bé, repercuteix positivament en el sector i en la millora del dinamisme econòmic i competitiu de la destinació en si. Però què passa si el motor està gripat o no fun-

ciona? Doncs que s’entra en una espiral de descoordinació entre les administracions turístiques competents i les empreses del sector que fa que el destí s’enquisti i no s’adapti a la demanda emissora i per tant es perdi competitivitat. Tots sabem que en aquesta indústria això és nefast. És per això que el paper dels associats és molt important, ja que són els mecànics de les peces d’aquest motor i els que han de fer que aquest engranatge funcioni, i aquí al Penedès és inexistent!

Jutgin vostès mateixos si en el seu destí (ciutat, comarca, província, regió o país) els motors funcionen bé o no:

Les cerques més populars a Google dels últims 20 anys 1999 - Què és Google?

2000 - Què és l’efecte 2000?

2001 - Com es fa un nus de corbata?

2002 - Quin és l’esport més popular del món?

2003 - Què és el projecte Genoma Humà?

2004 - Aquest any és de traspàs?

2005 - Com es balla?

2006 - Plutó segueix sent un planeta?

2007 - Neko Nabe (gats que dormen en olles i paelles) 2008 - Què és el Gran Colisionador d’Hadrons?

2009 - Traduir “amor” 2010 - Com funciona AutoTune?

2011 - Quan és la boda reial?

(Príncep William i Kate Middleton) 2012 - Calendari maia 2013 - Com es pronuncia GIF? 2014 - Què és una selfie?

2015 - Com es prepara una torrada amb alvocat?

2016 - Quan comencen els Jocs Olímpics?

2017 - Imatges d’animals adorables

Opinió Si la resposta és positiva, anem pel bon camí.

Si la resposta és negativa, a què esperes per fer que això canviï des de dins de les associacions?

Eric Enguita Albet Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

Penedès Econòmic

Novembre - 2018

23

VIATGES

Bahames és la imatge perfecta del dolce far niente

L’arxipèlag de les Bahames, un grup de 700 illes que aflora en la superfície d’un mar de reflexos turquesa, és la destinació exòtica per antonomàsia redacció

El que no molta gent sap és que Bahames va ser descoberta pels espanyols. Va ser el mateix Cristòfor Colom qui va fer la seva primera escala a les illes en el seu viatge a Amèrica i un es pregunta com va poder continuar el viatge havent trepitjat les seves platges.

Els espanyols li van donar el seu nom, Bajamar, que per obra dels anglesos, incapaços de pronunciar la jota castellana, va derivar en l’actual Bahames.

Aquí també funcionen els tòpics. A les Bahames viatja el que té diners i porta fins i tot les xancles de platja de marca. No obstant això, existeix també un turisme més assequible. Shakira, el mag David Copperfield i molts altres famosos posseeixen illes privades o grans mansions a les Bahames, i això sempre encareix els llocs.

Són 24 illes habitades, 600 deshabitades i més de 2.000 penyals i esculls que es perllonguen al llarg de 1.200 quilòmetres des de la punta sud-est de Palm Bea-

BAHAMES Capital: Nassau Idioma: Anglès Població: 377.374 habitants Superfície: 13.878 km² Moneda: Dòlar de les Bahames (BSD) Clima: És entre tropical i subtropical, moderat per l’influx de les aigües del corrent del Golf, sobretot a l’hivern Economia: És un país en desenvolupament estable, dependent de l’economia basada en el turisme i activitats bancàries

ch, a Florida, fins a una punta de l’extrem est de Cuba. Un país que ha fet de l’atletisme el seu gran reclam, però que gaudeix de la calma pròpia antillana. Les Bimini, el grup d’illes més occidentals, estan només a 97 quilòmetres a l’est de Miami, Florida. Són unes illes ideals per anar de lluna de mel; de fet, hi ha moltes parelles que trien les romàntiques platges de Bahames per casar-se.

Bahames és la imatge perfecta del dolce far niente: hamaques a l’ombra, suaus brises bressolant palmeres, còctels al capvespre i un tranquil mar blau turquesa.

Nassau és el punt de partida, on arriben els vols internacionals i els immensos creuers que atraquen en el seu port encara

que només sigui per un dia. Els viatgers d’aquests vaixells de luxe envaeixen la ciutat per anar de compres sense impostos en la coneguda Bay Street, menjar en restaurants a la vora del mar o deixar-se diners en les taules dels casinos. També hi ha qui decideix culturizar-se una mica i conèixer l’altra cara de Nassau, el seu passat colonial i el seu interior ple de colorit i animació.

A les nits, Paradise Island es transforma i la gent amb classe surt dels resorts per veure i deixar-se veure en qualsevol dels restaurants de l’illa, molts d’ells arran de mar. Encara que a Bahames es pot prendre des de sushi fins a paella, cal ser atrevit i tastar la cuina autòctona, que té in-

fluències de mil llocs. El marisc és la millor part, amb plats com el craw fish, que és la llagosta de roca pròpia del lloc, els crancs plens de carn i el més famós, el conch, una ostra local que es cuina de moltes maneres.

El peix arriba a la taula cuinat en brases o bullit al vapor i habitualment servit amb arròs. Per acabar el sopar cal prendre’s un got de switcha ben fred, una espècie de llimonada dolça que refresca el paladar. Bahames també és coneguda pels seus còctels, que són tot un culte... Hi ha opcions i activitats per a tots els gustos. A tota hora del dia es pot veure polits cambrers portant les begudes fins a les platges o la vora de la piscina.