Penedès Econòmic 83

PENEDÈS ECONÒMIC

Preu: 1,00e

el mensual de negocis del penedès I DEL GARRAF

Núm. 83 - Desembre 2018

Els responsables dels cicles formatius del Gran Penedès demanen més recursos per l’FP pàg. 4

El PIB del Baix Penedès se situa més d’un 40% per sota de la mitjana catalana pàg. 6

Mobles Valentí promou un centre comercial i d’oci a les naus en desús de la rambla del Garraf pàg. 8

Entrevista a Amadeu Benach i Miquel

Alcalde de Banyeres del Penedès pàg. 12-13

El sector cavista i el vinícola esperen una bona campanya de Nadal pàg. 2-3

2

Penedès Econòmic

Desembre - 2018

L’ANÀLISI

El sector cavista i vinícola auguren una bona campanya de Nadal en vendes

El Consell Regulador de la DO Cava preveu tancar l’any amb 252 milions d’ampolles comercialitzades i el de la DO Penedès amb 3,6 milions un lleuger increment del 0,9%, i la pujada d’un 3,41% a la resta de països de fora de la UE. Una altra dada significativa és la caiguda dels caves premium en el primer semestre, que va ser d’un 8,69%. Aquest decreixement destaca, sobretot, al mercat espanyol (-12,54%), mentre que a la resta de mercats les vendes d’aquest tipus de producte van caure un 2,60%.

Olga aibar Estem a les portes d’una nova campanya de Nadal, un mes en el qual les vendes de les empreses vitivinícoles i cavistes es disparen.

Per aquest motiu, hem volgut copsar la previsió de vendes, tant de la DO Cava com de la DO Penedès, i l’evolució i comportament que han tingut al llarg de l’any.

En el cas dels caves, segons dades del Consell Regulador, la previsió és tancar l’any amb 252 milions d’ampolles comercia-

els consumidors van comprar més productes d’alta gamma l’any passat que el 2016 litzades, augmentant els 250,3 milions del 2017. Aquest impuls prové del mercat exterior, que representa el 66% del consum, mentre que les dades del mercat interior se situen per sota de l’any passat. En concret, un 5% en comparació amb les dades de finals de setembre de 2017.

El president del Consell Regulador de la DO Cava, Javier Pagés, confia que la campanya de Nadal “anirà com la de l’any passat, que va ser un any d’increment, després de tres anys de descensos”. Així, les vendes al mercat interior podrien acabar en el -2%, en nombre d’ampolles.

Ara bé, aquestes són de més valor que les de l’any passat, en produir-se un augment generalitzat de preus, sobretot en el canal d’alimentació (d’un promig del 4%), més que no pas en el d’hostaleria i la restauració, i per l’increment dels productes premium (reserva, gran reserva i paratge qualificat).

Pel que fa a l’exportació, els països que han tingut un millor comportament fins ara, pel que fa a nombre d’ampolles venudes, han estat Alemanya (amb un destacat increment d’un 7,5% en valor), Bèlgica (tot i que ha patit un descens d’un 4% en ampolles i està actualment un 0,8% per

sota que l’any passat), Anglaterra (que també es queda per sota de les vendes de l’any passat), el Japó (tot i que també cau un 2,9% en valor per la previsió d’una rebaixa dels aranzels de cara a principis de l’any vinent), França (amb una progressió creixent en els darrers anys), i els Estats Units (que també pateix davallades en nombre d’ampolles, però en menor mesura que a Europa).

En els nou primers mesos de l’any, la DO Cava ha tingut una evolució positiva en vendes. Les dades del primer semestre ja van ser un bon indicador d’aquesta tendència. Mentre que les vendes en el mercat interior van caure un 1,21%, la facturació en els mercats d’exportació es va contraure un 1,66%. Així, en els sis primers

mesos de l’any es van vendre 102.880.752 ampolles de cava, 745.509 més que en el mateix període del 2007.

les vendes de vi del Penedès són bastant equilibrades i estables en els quatre trimestres Segons dades de la consultora Nielsen, la caiguda de vendes a Espanya va ser més acusada en el canal de l’alimentació (un 5%),

però va créixer un 2,1% en l’hostaleria i la restauració. El consum a les llars també va millorar. Pel que fa al mercat internacional, destaca el manteniment de les vendes a la Unió Europea, amb

Bones perspectives de vendes per als vins del Penedès Pel que fa als vins, la Denominació d’Origen Penedès calcula que aquesta campanya de Nadal suposarà un increment de vendes de prop de 400.000 ampolles respecte la resta de l’any.

El director del consell regulador, Francesc Olivella, apuntava que el tercer trimestre es va tancar amb 3,2 milions d’ampolles venudes, mentre que la previsió és acabar els darrers quatre mesos de l’any fregant els 3,6 milions. Olivella, però, assegura que el repunt de consum amb motiu les festes “cada cop és menys destacat” perquè es tendeix a una

Penedès Econòmic

Desembre - 2018

3

L’ANÀLISI estabilització al llarg de tot l’any.

Un dels motius és el fet que els vins de la DO Penedès són majoritàriament “productes de gamma alta que els clients acostumen a adquirir de forma habitual tant a les botigues especialitzades com als restaurants”.

El director del consell regulador de la DO Penedès remarca que les vendes de vi “són bastant equilibrades entre els quatre trimestres de l’any”, amb una lleugera excepció al gener i al desembre. En el primer cas, la DO constata una tímida davallada, mentre que a la recta final de l’any s’observa un petit increment associat al creixement general del consum que provoquen les festes de Nadal.

Al mercat exterior la DO Penedès va comercialitzar l’any

Durant les festes nadalenques es consumeixen més vins negres i a l’estiu més blancs i rosats passat 10.345.586 milions d’ampolles (un 28,62%), mentre que al mercat interior en va vendre 25.797.709 (el 71,38%).

Pel que fa a l’evolució interanual, la del 2016-2017 va ser positiva amb 18’4 milions d’ampolles venudes. Tanmateix, la del 201718 va ser inferior, amb 17,7 milions d’ampolles, 708.046 menys, amb una caiguda important als mercats de la resta del món.

Pel que fa a la diversitat de productes, Olivella constata que es mantenen els hàbits estesos tradicionalment, és a dir, que per les festes nadalenques domina la preferència pels vins negres “perquè es consumeixen plats amb molta proteïna”, mentre que a l’estiu guanyen presència els blancs i rosats “perquè es beuen a baixa temperatura”.

Javier Pagés, president del Consell Regulador de la DO Cava

El cava necessita unió per poder competir millor en el mercat Submergits de ple en la campanya de Nadal, parlem amb el president del Consell Regulador de la DO Cava per saber sobre l’evolució de les vendes i les previsions de cara al 2019.

Com creu que acabarà la campanya de Nadal d’enguany?

Jo crec que l’any el podríem acabar amb unes vendes lleugerament per sobre de les de l’any passat. Les darreres dades de què disposem són del setembre, i aleshores estaven per sobre en valor i una mica per sota en nombre d’ampolles. La part

Repetir les vendes de l’any passat seria bo, però crec que es quedaran una mica per sobre internacional estava pujant un 2,5%, i la nacional estava per sota de l’any passat i, d’aquesta darrera, estava pitjor la part d’alimentació que la d’hostaleria. Així que, si l’any passat es van vendre 250 milions d’ampolles, crec que repetir aquesta xifra seria bo, perquè l’any 2017 ja va ser un any d’una pujada, després d’un temps en què les vendes havien estat estables. Per tant, espero que no només les igualem, sinó que estiguin una mica per sobre.

Què caldria fer per incrementar el consum, sobretot al mercat interior?

El cava el que ha de fer, tant al mercat espanyol com a l’estranger, és invertir per arribar més i millor als consumidors, crear el desig de beure cava i de gaudir-ne en tot moment. Cal buscar una connexió emocional entre el consumidor i el cava i prestigiar-lo.

Parlava de triplicar la inversió.

Cada marca ha de fer la seva promoció, però el consell el que ha de fer és incrementar la dotació pressupostària en promoció, perquè altres DO estan fent inversions fortes i nosaltres també les hem de fer si volem competir amb elles. Hi ha una tasca important a fer, tant amb els prescriptors, com en la vessant educativa. Hem de treballar en els diferents canals, com la gastronomia i la restauració, ja que creen una experiència de marca en els consumidors i això fa que una vegada s’ha disfrutat del cava, vagin a comprar-lo als altres canals.

També volem incorporar als joves en el consum de cava.

Amb quin tipus d’accions?

Volem arribar a ells a través de les xarxes socials i també amb accions com el Cavasound, ja que la música és un canal important per a aquest sector.

Ara també està molt de moda entre els joves el Prosecco. Què implica per al cava aquesta tendència?

Estem vivint un moment de canvis, i això implica nous reptes per al cava, però aquests són

també oportunitats, si se saben aprofitar. Cal potenciar el que ens diferencia, el que ens fa únics, i no mirar tant el que fan els altres. Per ser més rendibles en un món globalitzat i canviant, s’ha de prestigiar el cava.

Incrementant el preu dels productes?

El preu marca la qualitat, però no ho és tot. El que hem d’aconseguir és ser un referent en els vins escumosos de qualitat.

el cava vol liderar mercats, per tant hem de remar tots en la mateixa direcció Quins sóns els principals objectius que s’ha marcat en el seu mandat com a president?

El principal és incrementar el prestigi del cava. Per això volem crear un segell que distingeixi els caves premium (reserva, gran reserva i paratge qualificat) dels bàsics. També volem crear un

distintiu d’autenticitat que garanteixi que es compleix el que diuen les etiquetes. Per això, incrementarem les inspeccions.

Heu anunciat que introduireu la zonificació i creareu subzones del cava. Quan estaran enllestits aquests treballs?

Aquesta és una feina que s’ha de fer bé i, per tant, requereix de temps. Per tant, calculo que trigarem entre un i dos anys.

I què passarà mentrestant amb CORPINNAT? En els darrers mesos hem tingut moltes converses i trobades i crec que les postures es van aproximant. Els hem dit que ells han de formar part activa en els grups de treballs que estem creant sobre la nova zonificació del cava. Jo no puc parlar per ells, però crec que el cava ha d’anar unit per no confondre els consumidors.

Tenim grans competidors en altres denominacions d’origen, així que tots hem de lluitar plegats. El cava vol liderar mercats i té un futur esplendorós, si remem tots junts en la mateixa direcció.

4

Penedès Econòmic

Desembre - 2018

ACTUALITAT

Els professors de l’FP volen deixar de ser “la ventafocs dels cicles formatius”

El departament d’Ensenyament vol que les empreses siguin una part activa en el procés formatiu dels alumnes per millorar els seus resultats educatius Olga Aibar El director general de la Formació Professional i Ensenyaments de Règim Especial del departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Joan Lluís Espinós, va ser el ponent protagonista del segon Fòrum Gran Penedès d’aquest mes, promogut per la Federació d’Empresaris del Gran Penedès. L’acte, que es va celebrar el 17 de desembre al restaurant Marejol de Vilanova i la Geltrú, va comptar amb un gran nombre d’assistents. La majoria, eren caps d’estudis de cicles de

A catalunya la mitjana d’alumnes que fan formació dual és d’un 10% formació professional de l’Alt Penedès i el Garraf, que van voler fer les seves aportacions, reclamacions i suggeriments al departament al voltant d’aquesta qüestió.

Espinós va obrir la seva intervenció explicant el pla de treball que estan duent a terme des del departament, centrat en dos àmbits. El primer és la millora dels resultats educatius de la formació professional, i el segon l’increment de la participació de les empreses en el procés educatiu de

Opinió

Daniel Lafuente Director d’Incognos www.incognos.cat @infoincognos

l’alumnat. Pel que fa al primer, va apuntar que “cal fer una distinció entre els ensenyaments de grau mitjà i de grau superior, per les seves característiques i resultats”.

Respecte al grau superior, va afirmar que els resultats són “molt satisfactoris”, perquè a l’entorn un 80% dels alumnes es graduen, el 85% estan fidelitzats, és a dir que comencen i acaben els estudis, a l’entorn d’un 65% treballen, mentre que un 30% treballen i continuen formant-se. Tanmateix, en el grau mitjà aquest resultats baixen: la meitat dels alumnes es graduen, a l’entorn d’un 60% comencen i acaben els estudis, al voltant d’un 40% treballen, i sobre un 50% treballen i continuen estudiant. Aquestes dades “són un problema, i obliguen a fer un pla d’intervenció per millorar els resultats, sobretot en els cicles de

grau mitjà”, va assegurar.

El director general de la Formació Professional i Ensenyaments de Règim Especial del departament d’Ensenyament va explicar que s’ha engegat un pla d’intervenció fet des del territori amb la participació dels centres docents perquè “volem compartir la manera de millorar la formació professional, des de dos àmbits: les tutories, i els processos d’aprenentatge”.

I “com s’aconsegueix millorar la relació entre les escoles i les empreses?” es preguntava. En general, la relació entre els instituts i les empreses es limita a col·laborar en la formació pràctica a les empreses, fet que és “insuficient”. Per això apuntava que “caldria que les empreses “siguin part activa del procés de formació de l’alumnat.

D’aquesta manera, es millorarien els resultats educatius dels

Moda i tendències de consum En qüestions de moda, les grans marques i dissenyadors s’afanyen a intentar influir, cada temporada, sobre els colors i tipus de roba que es portaran. Una altra cosa és el vestuari que finalment acabem comprant els usuaris, tot i que evidentment hi ha un clar efecte entre el que alguns proposen i els altres assumim. Les grans botigues marquen tendències i si la seva roba és d’un determinat estil, ens veiem abocats

a seguir-lo. Amb moltes reserves, això sí, per què afortunadament hi ha varietat de botigues i d’estils.

En altres productes de gran consum la influència de les grans empreses és més sibil·lina, i més a mig/ llarg termini. La manera com internet, les xarxes socials o les noves tecnologies han anat influint en la manera de comprar i de relacionar-se amb les marques no s’ha gestat d’un dia per un altre. Són aquests

alumnes”. Per a aconseguir-ho, proposava diverses vies: estades a les empreses del professorat per aprendre els seus processos i millorar la formació que s’imparteix als centres; la participació de les empreses en l’orientació del currículum de l’alumnat; facilitar l’ús de les instal·lacions de les empreses, a través de visites o activitats relacionades, per tal que les pràctiques siguien “el més reals possibles”, i formar els treballadors perquè obtinguin les titulacions requerides.

El departament d’Ensenyament fa sis cursos que realitza formació dual, un temps que considera suficient per fer “una valoració, una reflexió i un replantejament del model”, que s’ha anat modificant amb el pas dels anys i s’ha adaptat de manera diferent a cada centre.

Per aquest motiu, s’ha elaborat una proposta de resolució de la formació dual en la qual es posa de manifest que “cal anar envers un model amb una estructura organitzativa comuna per a tots els cicles formatius que després s’anirà adaptant en funció de la demanda empresarial i dels interessos de l’alumnat”.

Segons dades del 2006/2007, la mitjana d’alumnes de la Unió Europea que fan formació dual està a l’entorn del 30%. Els països on és més present són Suïssa (a l’entorn del 80%), i Alemanya (al voltant del 60%), mentre que a Catalunya estan a l’entorn del 10%. Per tant, “aquí tenim molta feina a fer, tant les empreses, sindicats, escoles,

uns canvis sòlids en els hàbits dels consumidors, no meres modes de temporada i de fet podem dir que estem vivint un moment històric en quant a canvi de paradigma, en el que estem passant d’una era analògica a una plenament digital.

Tot i que és un tsunami que fa temps que es veu venir, hi ha hagut i encara hi ha empreses que es van quedant pel camí, en no trobar la manera d’adaptar-se als nous temps.

Però encara hi ha unes altres tendències que es

instituts, administració, municipis i consells comarcals”.

Un cop finalitzada la seva exposició, es va obrir un animat torn de preguntes i intervencions, que va girar a l’entorn de temes tan diversos com la mala imatge de la formació professional, o la manca d’una FP adequada a les necessitats empresarials. Espinós va avançar que “estem treballant en un estudi sobre d’on provenen els alumnes de grau superior i sobre les causes d’abandonament dels de grau mitjà, perquè actualment hi ha un desajust en el perfil de l’alumnat que fa l’FP”. El director dels cicles formatius de l’Alt Penedès, Cèsar Rodríguez, va ma-

EL nivell amb el qual entren els alumnes als graus mitjans és insuficient nifestar que “el nivell amb el qual entren els alumnes als graus mitjans és deplorable perquè acabem convertint-nos en un 5è d’ESO. Fins i tot hem de fer una unitat zero perquè assoleixin el nivell”, motiu pel qual manifestava que “no hem de ser la ventafocs dels cicles formatius”. Els representants dels centres educatius van demanar a Espinós més recursos per millorar les instal·lacions i renovar materials obsolets.

donen a nivell més micro.

Que no es veuen venir amb tanta claredat i que fins i tot poden tenir un recorregut més local, amb línia amb la idiosincràsia del propi municipi o del propi barri. Aquestes també són tendències importants, i requereixen d’una major flexibilitat per part de les empreses per adaptar-s’hi.

En qüestions de tendències qui arriba primer està millor posicionat. I per arribar primer hem de considerar dos moments clau: - el primer consisteix

en adonar-se a temps de quines són les tendències de compra o consum dels clients; - el segon, en saber adaptar-se a aquestes tendències, oferint un servei que s’hi adeqüi i alhora es diferenciï de la competència.

L’un sense l’altre no arriben enlloc: si es coneix però no hi ha adaptació no serveix de res; i si es té capacitat d’adaptar-se però no se sap quina és la direcció correcta, el resultat és tot un joc d’atzar.

Desembre - 2018

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

Desembre - 2018

ACTUALITAT

El Baix Penedès, amb 17.700 euros, és la comarca amb la renda per càpita més baixa

El Garraf és la tercera comarca menys activa econòmicament, mentre que l’Alt Penedès tampoc arriba a la mitjana catalana, establerta en 30.100€ Vallès Occidental, el Baix Llobregat, Vallès Oriental, el Tarragonès, el Maresme, el Gironès i el Segrià, cada una d’elles va generar més de de 5.000 milions d’euros.

En el llistat de comarques amb més renda per càpita, també destaquen el Barcelonès, amb un PIB per càpita de 37.100 euros, el Tarragonès, amb 35.800 euros i l’Aran, amb 35.300 euros, ja que superen la mitjana catalana amb més d’un 10%. En total, n’hi ha 11 amb un PIB per sobre la mitjana catalana.

Lorena Del Amor L’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) ha fet públic recentment un avanç de les dades del Producte Interior Brut (PIB) dels municipis de més de 50.000 habitants.

Les dades reflexen la poca activitat econòmica que han tingut el Baix Penedès i el Garraf durant aquest any. El Baix Penedès ha estat la comarca amb el PIB més baix de tota Catalunya. Amb 17.700 euros per habitant, s’ha situat més d’un 40% per sota de la mitjana catalana (30.100 euros).

Els monjos és el municipi del gran penedès amb el pib més elevat: 54.900 euros per habitant El Garraf per la seva banda, tampoc ha sigut molt més actiu econòmicament, ha estat la tercerca comarca catalana amb menys PIB (17.900 euros). Tot i la part negativa de les xifres, cal destacar que totes dues comarques han tingut una evolució positiva respecte

Opinió

Begoña Cartagena font

Psicòloga i Coach professional. Experta en desenvolupament de talent www.begoñacartagena.com

l’any anterior i és que el Garraf ha augmentat un 3,6% el seu PIB i el Baix Penedès un 4,9%.

Tot i que el PIB de l’Alt Penedès ha sigut més elevat que al Baix Penedès i al Garraf (28.600 euros), continua situant-se per sota de la mitjana catalana. D’altra banda, també ha tingut un creixement positiu respecte el 2016, tot i que més moderat, d’un 2,7%.

Pel que fa als municipis del Gran Penedès, per sobre dels 50.000 habitants, n’hi ha tres que superen la mitjana de Cata-

lunya. Destaca, per sobre de tots Santa Margarida i els Monjos

cap de les tres capitals de comarca arriba a la mitjana catalana per tenir un PIB per habitant de 54.900 euros, molt per sobre dels

Com anem de coherència?

En aquestes dates nadalenques la majoria de pares i mares assistim als espectacles que s’organitzen a les escoles per veure tot el que ens han preparat els nostres fills i filles.

Avui he estat testimoni del cant de nadales d’una d’aquestes escoles i no m’he pogut estar de fer la següent reflexió: Em sembla molt curiós com els nens i nenes canten sobre la pau, la llum, l’amor, la felicitat… i escoltar-los ens emociona. És llavors quan em pre-

gunto: En quin moment es produeix la desconnexió amb aquestes lletres? Què fa que de ben petits cantem sobre la pau i l’amor i en canvi la nostra societat estigui tan allunyada d’aquests conceptes?

Per mi el comportament de la societat és un reflex de l’estat intern de les persones que la formem, és a dir, de la consciència col· lectiva. I és evident, que no estem anant per molt bon camí, ja que és fàcil veure mostres d’odi, egoisme, superioritat, injus-

30.100 catalans. Després hi ha l’Arboç amb 36.400 euros per càpita i Sant Sadurní d’Anoia amb 32.400.

Pel que fa a les tres capitals de comarca, la millor parada és Vilafranca del Penedès amb 23.700 euros, seguida de Vilanova i la Geltrú amb 19.500 i per última el Vendrell amb 16.100.

Per contextualitzar la situació de Catalunya, el 2016 vuit comarques van concentrar més de tres quarts parts del PIB català.

Aquestes van ser el Barcelonès, el

tícia etc.

Segons la wikipedia, la consciència col·lectiva són les creences compartides i les actituds que funcionen a la societat com una força unificadora, la qual és predominant en comparació amb la consciència individual. Segons aquesta teoria, una societat, una nació o grup constitueixen una entitat que es comporta com un individu global.

Per tant, es pot afirmar que els fets i comportaments que es donen a nivell global corresponen al pensament i sentiment de la majoria de la societat.

Vuit comarques catalanes van concentrar, el 2016, més de tres quarts parts del PIB L’any 2016, el PIB va augmentar a 33 comarques, en relació amb l’any anterior, La Garrotxa és la comarca on més va pujar, un 8%, i es va acostar a la mitjana catalana, seguit del Pla d’Urgell (7,2%), el Solsonès (7%) i la Segarra i el Berguedà, ambdues amb el 6,9%. Les disminucions més destacades es van produir a la Ribera d’Ebre, amb un 11,6%, a la Terra Alta (-4,7%) i al Moianès (-3,9%).

Aquest fet ens pot servir com a termòstat per avaluar com estem com a sistema.

Sota el meu parer i en el benefici de tothom, es necessiten força canvis a la societat per ser un reflex del que canten els nostres fills i filles.

Tots tenim molt que aportar per poder canviar aquesta societat però res canviarà si no ho fem des de la responsabilitat individual que ens pertoca a cadascú. Com ja deia Gandhi: “Siguis el canvi que vols veure en el mon”.

Així que em pregunto què passaria si cadascú

fos més conscient de sí mateix i del món que l’envolta? Què passaria si tots tinguéssim pensaments i sentiments positius en massa? Crearíem un canvi positiu? Vull pensar que sí.

Així que per donar pas a aquest possible canvi començaré a revisar-me a mi mateixa, detectant els pensaments, sentiments, actituds... i fer tot el que està a les meves mans perquè vagin alineats a l’amor i felicitat que vull experimentar al meu voltant. I poder-ho estendre com si d’una taca d’oli es tractés. M’acompanyes?

Penedès Econòmic

Desembre - 2018

7

ACTUALITAT

Diverses troballes deixen al descobert el passat iber del Gran Penedès A Cubelles s’ha descobert el que seria el port principal del Penedès i a Banyeres, la capital regional del territori Lorena Del Amor Al Gran Penedès s’han fet diverses troballes de gran valor històric durant els darrers mesos que han deixat constància del passat iber del territori. Les descobertes més recents han estat a Pontons i a Torrelles de Foix, on un grup d’investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona ha localitzat tres jaciments de ceràmica ibèrica, els quals conformen el punt de producció terrissaire més important de l’època trobat mai abans a Catalunya. La principal hipòtesi dels investigadors és que tots aquests forns produïen àmfores i recipients que després es transportaven seguint el curs del riu Foix. D’aquesta manera, es

duien al poblat iber localitzat recentment a Cubelles.

La cooperativa Arqueovitis, el que ha descobert a Cubelles és un gran poblat que actuaria com a port durant el segle V aC. La construcció d’un transformador elèctric i d’un xalet damunt de part del fortí de la Mota de Sant Pere va descobrir dècades enrera algunes restes de ceràmica ibèrica, grega i cartaginesa que podien presagiar que a prop hi hauria un poblat iber important. Tot i això no ha estat fins a aquest mes que s’han excavat els terrenys. L’extensió del poblat podria ser de més d’una hectàrea i mitja. Segons els arqueòlegs sembla que el poblat seria el principal port d’entrada de mercaderies del Gran Penedès.

Els investigadors suposen que

Calafell Aventura es posarà en marxa al març

L’històric càmping Buen Vino, conegut en la seva última etapa com a càmping Calafell, es convertirà dintre de poc en un parc d’activitats a l’aire lliure: Calafell Aventura.

Els seus promotors han anunciat que obriran les portes el 18 de març i que tot el procés tindrà una inversió de més de 900.000 euros.

Els promotors han garantit la preservació de la pineda perquè quedarà integrada a les atraccions. Entre les activitats que tindrà el nou parc hi haurà minigolf, tirolines, rocòdrom, cinema 4D, servei de bar i restauració, toros mecànics i altres ginys, un espai per a organitzar esdeveniments, una zona de paint-ball i activitats

de ‘teambuilding’. El portaveu dels promotors, Isidre Farré, ha assegurat que l’entrada serà gratuïta i l’accés a les atraccions requerirà una targeta de prepagament.

La intenció dels promotors és obrir tot l’any. En època de temporada alta, adreçant-se a turistes i durant els mesos hivernals, atraient grups escolars d’arreu de Catalunya.

Segons Isidre Farré, “la inversió prevista inicialment s’ha duplicat gairebé el doble, perquè volem oferir autèntica qualitat i la màxima seguretat en el Calafell Aventura.

Els elements de seguretat que tindran les tirolines seran els millors. No deixem cap detall a l’atzar”.

aquests nous poblats trobats estarien relacionats amb la Timba de Santa Bàrbara, entre l’Arboç i Castellet i la Gornal, i amb la ciutat descoberta aquest estiu a Banyeres del Penedès. Aquesta última es planteja com la “capital regional des d’on s’articularia la resta de societat” sota el domini de la ciutat de Kesse, on hi ha ara Tarragona.

L’Ajuntament de Banyeres està actualment negociant per com-

prar els terrenys on se situa l’antic poblat, els quals són propietat de dos germans. Tot apunta que el terreny acabarà sent de propietat municipal perquè si els germans no accepten els 80.000 euros que ofereix l’alcalde Amadeu Benach pels gairebé 26.000m2 de terreny, s’iniciarà un procediment

d’expropiació. Després de constatar la importància del poblat que hi ha sota terra -gràcies a l’anàlisi d’un georadar- el consistori vol excavar els terrenys per descobrir el que s’hi amaga. L’objectiu de l’ajuntament és convertir les descobertes del poblat en un atractiu turístic per a Banyeres.

8

Penedès Econòmic

Desembre - 2018

ACTUALITAT

Mobles Valentí impulsa un gran centre comercial i d’oci a Sant Pere de Ribes L’oferta serà similar a la del Palo Alto Market a Barcelona, i inclourà sales de cinema, restaurants, un gimnàs i botigues de grans marques olga aibar

L’empresa centenària Mobles Valentí vol transformar bona part de la fàbrica de Sant Pere de Ribes en un centre comercial amb botigues de grans marques i d’alimentació, un cinema, restaurants, un gimnàs i espais de reunions empresarials.

Segons Javier Martínez, director general de Mobles Valentí, “el projecte està plantejat com una mena de Palo Alto Market de Barcelona, un mercat format per diverses naus, en les quals hi haurà una oferta molt variada, però de qualitat”. Martínez explicava a Penedès Econòmic que

Les naus conservaran la façana històrica industrial, però seran diferents per dins “en aquest moments tenim més de vuit operadors interessats en instal·lar-se en una de les nostres naus. L’únic requisit és que hauran de conservar la façana que tenen actualment, però podran vestir-les com vulguin”.

Mobles Valentí conservarà el showroom que tenen actualment, però la part productiva es despla-

Opinió

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

çarà fins al polígon de la Vilanoveta, a uns 500 metres d’on són actuament. La resta de superfície, de prop de 18.000 metres quadrats, és la que es transformaria en un centre d’oci.

L’alcaldessa de Sant Pere de Ribes, Abigail Garrido, assegurava als mitjans de comunicació comarcals que el projecte “es basa en una inversió completament privada, a iniciativa dels propietaris de Valentí”, que fa deu anys van reduir substancialment la producció degut a la crisi econòmica. L’alcaldessa va recordar que la companyia “té molta part de la superfície sense utilitzar, de manera que la intenció és convertir l’espai en una zona comercial i d’oci, aprofitant l’embranzida que té el parc comercial

del Garraf, situat a l’altra banda de l’avinguda on hi ha les instal· lacions de Mobles Valentí.

Una de les singularitats del projecte és la previsió d’incloure

El projecte generarà molts llocs de treball i beneficis econòmics a la comarca sales de cinema, fet que ompliria un buit a la comarca, on actualment només existeixen alguns locals que comparteixen la programació de cinema amb altres

Tot depèn de nosaltres mateixos Hi havia una vegada... un vidu que vivia amb les seves dues filles curioses i intel·ligents.

Les nenes sempre feien moltes preguntes; alguna d’elles, les sabia respondre, d’altres no.

Ell pretenia oferir-leshi la millor educació, per tant, va decidir portar a les nenes de vacances amb un savi que vivia a la part alta d’un turó.

El savi sempre responia a totes les preguntes sense ni tan sols dubtar.

Impacients les nenes van

decidir inventar una pregunta que ell no sabria respondre.

Llavors, una d’elles va aparèixer amb una bonica papallona blava que faria servir per enganyar al savi.

- Què faràs?

Va preguntar la germana, a la qual cosa li va respondre: - Vaig a amagar la papallona a les meves mans i preguntar-li al savi si està viva o morta.

Si ell digués que està morta, obriré les meves mans i la deixaré volar. Si diu que

activitats. L’alcaldessa apuntava que aquesta oferta “donaria sortida a moltes demandes de la ciutadania pel que fa a l’oci cultural”. També va destacar els beneficis econòmics que suposarà i la generació de llocs de treball a la comarca.

El ple municipal de Sant Pere de Ribes va aprovar el 18 de desembre inicialment la modificació urbanística necessària per permetre ampliar els usos de la fàbrica del nucli de la Vilanoveta.

Ara s’obre un període de sis mesos fins que es debati l’aprovació definitiva i continuïn els tràmits administratius necessaris per tirar endavant el projecte. Mentrestant, però, es podran contractar els espais. Per tant, les obres podrien començar ja l’any vinent.

aquesta viva la estrenyeré i la esclafaré.

I així, qualsevol quina sigui la seva resposta, serà una resposta equivocada!

Les dues nenes van anar llavors a la trobada del savi, que estava meditant.

- Tinc aquí una papallona blava. Digueu-me, savi ¿està viva o morta?

Molt calmadament el savi va somriure i va respondre: - Depèn de tu... Ella és a les teves mans.

“La papallona blava”, és una llegenda oriental molt popular.

Deixa palès que el nostre present i el nostre futur està únicament en les nostres

LA LLOTJA DE VILANOVA TÉ UN PLA PIONER PER TRAÇAR EL PEIX A finals del mes passat, la Llotja de Vilanova i la Geltrú va presentar un pla pioner de traçabilitat del peix gràcies a la tecnologia Blockchain. Durant les dues primeres setmanes d’aquest mes de desembre, un grup de pescadors de la llotja va utilitzar aquesta solució per tal de poder traçar el peix que capturen. Els pescadors havien d’introduir una etiqueta QR a totes les seves captures, i un cop el peix tenia l’etiqueta s’introduïa la informació lligada a la caputa i es donava d’alta a la base de dades. Cadascun d’aquests codis QR tenia associat un peix i tothom podia consultar la informació, ja que era de domini públic. Les dades que es faciliten a cada codi són: l’espècie de peix que és, l’embarcació que l’ha capturat, de quin calador prové o fins i tot quines són les receptes culinàries més adients per aquell peix.

La tecnologia utilitzada és Blockchain i permet que les dades que el pescador introdueixi per primer cop dins de cada QR no es puguin modificar mai més.

De manera que els pescadors s’asseguren que la informació que llegeixen els consumidors, els peixaters o els curiosos, és la que ells hi han introduït.

Així doncs es vol donar un segell de qualitat i transparència a tot el material que es compra a la llotja vilanovina.

mans i no depèn de ningú més que de nosaltres.

Si alguna cosa perdem o si alguna cosa aconseguim, nosaltres som els únics responsables. El poder el tenim nosaltres mateixos, nosaltres triem com viure la nostra vida. No obstant això, tendim sempre a culpar els altres.

“M’han suspès (ELLS) aquesta assignatura i he aprovat (JO) aquesta altra”.

Ens transformem en víctimes en un intent de desfer-nos de la responsabilitat que comporta acceptar els errors i això, ens pot portar a la sensació que no tenim res sota control,

que no decidim nosaltres mateixos, sinó la vida, els demés o la sort.

Si alguna cosa falla després de prendre una decisió, hem d’admetre la responsabilitat del que ha passat, però no lamentarnos per això.

Assumir els nostres propis errors és una feina difícil i requereix autoconeixement i temps. El secret està en saber que prendrem decisions encertades i desencertades, i l’important és veure ambdues com un procés positiu d’aprenentatge que ens farà créixer en qualsevol aspecte.

Penedès Econòmic

Desembre - 2018

9

ACTUALITAT

Joaquim Ferrer: “Cal saber transformar els canvis en oportunitats de negoci”

El secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat de Catalunya va ser el ponent del Fòrum Gran Penedès celebrat el 12 de desembre a Vilafranca Lorena Del Amor El secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Ferrer, va ser el ponent del Fòrum Gran Penedès que la federació empresarial va organitzar el 12 de desembre al Centre Àgora de Vilafranca. Ferrer va començar la seva intervenció volent donar un missatge de tranquil·litat i d’optimisme als presents sobre la situació econòmica de Catalunya: “el país funciona i funciona bé.

Hem viscut moments de dificulats, però ara tot torna a la normalitat”. També va parlar de la diversitat territorial i que “les polítiques que fem s’han d’adaptar a cada àmbit, tenint en compte la seva especificitat”. En aquest sen-

tit, va afirmar que “una de les fortaleses del vostre territori és que sou una de les comarques que més creixeu en l’àmbit industrial, per sobre de la mitjana catalana.

També la gran disponibilitat que teniu de sòl industrial, un factor competitiu molt important.

Esteu ben connectats amb l’àrea metropolitana de Barcelona i allà no hi cap tot, per tant, teniu possibilitat de créixer en aquest camp”. Ferrer va continuar dient que “hi ha sectors que ho tenen més complicat que altres, i el comerç té tots els números de pa-

tir molt pel canvi de tendència dels consumidors, no només per l’increment de les vendes online, sinó també pels canvis en les botigues, que hauran de generar experiències de compra. Els canvis cal saber transformar-los en oportunitats de negoci, com és el cas del comerç de proximitat o de km 0, que cada cop és més apreciat”.

Seguidament, va parlar dels reptes i els riscos que viu Catalunya. Entre els primers, va afirmar que un dels principals problemes és la situació de l’FP que va qualificar de “desastre”. Per aquest motiu va anunciar la presentació del Pla Nacional per al Coneixement, que consistirà en la introducció de formació lligada al món empresarial, per tal de “poder donar una resposta ràpida

a les necessitats que hi ha”. El Secretari d’Empresa i Competitivitat va reconèixer la manca de recursos destinats a aquest tipus de formació. També va parlar del cost de l’energia, i com podia actuar el govern català en aquesta qüestió. Segons Ferrer “aquest és un tema delicat, però cal ser valents i actuar de forma decidida, sobretot pel que fa a les energies renovables, però sempre ens topem amb problemes, perquè ningú vol tenir molins de vent a prop de casa”.

Pel que fa als riscos, Ferrer va citar “la inestabilitat política a la Unió Europea provocada per Itàlia i el Brexit, la contracció del comerç mundial, i l’efecte de la política proteccionista de Trump, la disminució del turisme i de les previsions de creixement.

10

Penedès Econòmic

Desembre - 2018

ACTUALITAT

La Fira del Gall es consolida en gairebé 40.000 visitants Lorena Del Amor La Fira del Gall de Vilafranca ha tancat la seva 354a edició acollint prop de 40.000 visitants durant els dos dies de fira, una xifra similar a la d’anys anteriors segons els organitzadors de la mostra.

La xef Carme Ruscalleda va ser l’encarregada de donar el tret de sortida a la fira, sent la responsable de pronunciar el pregó d’obertura. En el seu discurs va

reivindicar que “cal aconseguir que la carn de ploma sigui present al calendari gastronòmic tot l’any, una tasca que no només recau en els professionals, sinó també en els consumidors”.

La xef del restaurant Sant Pau de Sant Pol, que va tancar recentment després d’una dilatada trajectòria, i que va arribar a acumular set estrelles de la Guia Michelin, també va lloar la qualitat del Gall del Penedès destacant-ne “la necessitat de fer pedagogia dels productes del ter-

ritori, tant a casa com a l’escola, per tornar a posar en valor els productes típics”.

D’altra banda, els visitants de la Fira del Gall van puntuar la mostra amb un 8,71 sobre 10, la puntuació més elevada dels últims cinc anys.

Enguany, els organitzadors de la mostra han volgut programar més activitats familiars que mai i coincidint amb la celebració de la Marató de TV3, també de solidàries. Es va arribar a recaptar un miler d’euros per la causa.

Fèlix Miró

El públic ha puntuat amb un 8,71 sobre 10 la fira d’enguany, la puntuació més elevada dels últims cinc anys

Com és habitual es van atorgar els premis als millors exemplars de raça. Enguany els guanyadors van estar: la Granja Guirigall per tenir els millors exemplars en Gallina i Gall Negre Tradicional, la Gallina i el Gall Barrat Tradicional i als millors ous de Gallina Penedesenca. Aviraut va

destacar per tenir la millor Gallina i el millor Gall Aperdiuat Tradicional, mentre que la Granja Espitlles va ser guardonada per la Gallina i el Gall Blat Tradicional i per la Gallina Negra Millorada. La Granja Les Oliveres va destacar pel millor Gall Negre Millorat.

Scaparium Vilanova Room Escape Es presenta a la població el projecte té un dels millors jocs del món del nou autòdrom de Terramar redacció

redacció

L’empresa Scaparium Vilanova Room Escape ha estat guardonada per tenir un dels quinze millors scape room del món. La seva instal·lació Golden Pop, ubicada al carrer Girona de Barcelona, ha assolit el número onze del Top Room Scape Project, en el qual han participat més de 20.000 jocs d’arreu del món.

El jurat estava format per 70 persones especialitzades en el tema i només han des-

El grup promotor d’esdeveniments esportius Gran Prix i l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes han presentat aquest mes a tota la població el projecte de l’Autòdrom de Terramar, que en aquests moments es troba en exposició pública.

L’històric autòdrom es vol convertir en un centre d’esdeveniments i de lleure.

L’activitat principal, però, estaria vinculada als salts d’hípica a escala internacional, el món del motor i

la promoció d’una àmplia varietat d’actes. l’espai central està previst ordenar un gran recinte amb zones d’aprofitament que abraça la pista, les esplanades multifuncionals al centre, terrasses al nord

i els espais d’implantació de quatre hotels que se situarien als perímetres. En total es preveu construir 43.000m2 de sostre dels 90.000m2 edificables que permet el Pla General, i es vol posar en marxa el 2020.

la intimitat en l’ús de dispositius digitals en l’àmbit laboral i a la desconnexió digital, uns dels temes més comentats mediàticament durant el temps d’elaboració de la proposta de text final. Cadascun d’aquests drets té per si mateix un gran recorregut i de ben segur que en sentirem a parlar abastament en el futur.

No obstant això, el gran rebombori de la nova LOPD ha vingut donat per un altre aspecte concret del redactat que, certament resulta en absolut sorprenent i fins i tot desencisador. La via lliure als partits polítics per explotar electoralment

la informació personal. El tema ha estat abastament comentat, i criticat, excepte pels mateixos interessats, és clar. La qüestió frega el surrealisme. Al ben mig de la llei que ha de garantir l’empoderament de les persones per gestionar l’ús que se’n fa de les seves dades personals, durant les esmenes al text definitiu a la llei, se n’ha aprovat una que permetrà als partits no només enviar propaganda electoral mitjançant mitjà de comunicació directa –com missatge de WhatsApp o correu electrònic–, sinó a més rastrejar dades personals i opinions polí-

tiques a les xarxes socials sense la necessitat d’haver obtingut el consentiment de l’afectat. És a dir, poder fer perfils ideològics i personalitzar la seva propaganda durant les campanyes electorals. El que ens semblaria una aberració en qualsevol altre àmbit, com l’empresarial, es justifica aquí basantse en que la informació dels partits en període electoral no es considera publicitat i és per tant, un contingut emparat en l’interès públic, sempre que, diu, “s’ofereixin garanties adequades”. I aquestes no es detallen.

Opinió

JORDI VENTURA MASSÓ Consultor - Direcció estratègia Windat Membre de la FEGP

tacat els 25 millors jocs del món.

Golden Pop és una sala recentment estrenada, es va obrir al novembre i en només un mes ja ha entrat en el top 15 d’aquest rànquing.

Aquesta sala d’escapisme s’ambienta en Indiana Jones i recrea les Catacumbes de París. Destaca per ser una experiència molt real gràcies a la sofisticada electrònica que utilitza i els seus efectes especials.

Acabem l’any amb nova LOPD Finalment, el procés d’elaboració de la nova llei orgànica de protecció de dades ha estat culminat dins aquest any 2018. Després d’anades i tornades, parlament i senat espanyol han aprovat la nova LOPD, la qual adapta el dret estatal d’acord al model del Reglament General europeu.

La gran novetat respecte a l’anterior, al marge lògicament del contingut purament normatiu, és l’ampliació de l’àmbit d’actuació, com bé detalla el mateix nom de la llei: Llei Orgà-

nica de Protecció de Dades Personals i Garantia dels Drets Digitals. Així, haurem de començar a familiaritzar-nos amb el concepte “drets digitals de la ciutadania”. Al redactat de la llei hi apareixen 19 articles, sota el títol X, destinats a reconèixer i garantir-ne drets com el de la neutralitat de la Xarxa i l’accés universal o els drets a la seguretat i l’educació digital, la llibertat d’expressió a internet, el dret a l’oblit en cercadors i xarxes socials, a la portabilitat, al testament digital, a

Desembre - 2018

Penedès Econòmic

11

12

Penedès Econòmic

Desembre - 2018

L’ENTREVISTA

Amadeu Benach i Miquel Alcalde de Banyeres del Penedès

“No volem hipotecar Banyeres amb el Logis pel bé de tota la comarca”

L’alcalde Banyeres del Penedès, Amadeu Benach, s’oposa radicalment a la construcció del Logis i ha parlat amb una empresa interessada a instal·lar-se al lloc on hauria de situar-se el centre de mercaderies. Aquest mes hem visitat el municipi on l’alcalde ens ha atès per explicar-nos com avancen les negociacions amb la Generalitat i els seus motius per rebutjar tan dràsticament el Logis Penedès.

Lorena Del Amor

Amadeu Benach i Miquel va neixer a Banyeres del Penedès l’any 1968. És l’alcalde d’aquest municipi des del 2016, moment en que va rellevar de l’alcaldia la socialista, Anna Ordóñez; després de l’acord subscrit pels grups municipals del PSC-CP, BNYAM, i IB-EL-GV-E. V. Benach s’encarrega de dirigir l’àrea d’Ensenyament, Governació, Urbanisme i territori i Treball i Ocupació.

D’altra banda, és tècnic en electricitat, participa activament en cursos de Seguretat, riscos laborals i extinció d’incendis.

Benach està molt vinculat al món cultural i folklòric d’àmbit local i comarcal. És coofundador de diverses entitats culturals. A més, ha col·laborat en l’edició de diversos llibres de caire cultural.

També és cofundador del partit BNY-Un Nou Banyeres. És conseller del Consell Comarcal del Baix Penedès a la branca d’esports des del 2015 fins a l’actualitat.

Fa poc has tret a la llum que una empresa d’I+D, ara ja se sap que és Applus+ IDIADA, està interessada en instal·lar-se al lloc on la Generalitat té previst ubicar el Logis Penedès. Com va sorgir aquesta alternativa al centre de mercaderies que s’hi vol construir?

Resulta que jo sóc el president de la Mancomunitat de l’Albornar on entren els municipis d’Albinyana, la Bisbal, Santa Oliva (on s’ubica una planta d’Applus+ IDIADA) i Banyeres. Com a president fem reunions periòdicament i tinc contacte amb el director general d’Applus+ IDIADA. En una d’aquestes trobades, el cap de l’empresa em va fer saber el seu interès per construir una nova seu al lloc on es vol instal·lar el Logis. A Applus+ IDIADA l’interessa aquesta situació perquè des de la planta de Santa Oliva fins a la hipotètica futura planta de Banyeres hi ha 5 minuts de trajecte fent servir l’autopista.

Va despertar moltes reaccions l’anunci d’aquesta notícia?

Sí, i de fet és el que buscàvem.

Quan el director d’IDIADA em va comentar el seu interès, vaig demanar una reunió amb la Generalitat, Applus+ IDIADA i la resta de municipis afectats pel Logis. La Generalitat no em va donar cita per aquesta reunió i per això vaig donar la notícia als mitjans de comunicació. Arran de l’anunci, la Generalitat es va

pronunciar sobre el tema al cap de quatre dies i va manifestar públicament que dintre del Logis hi té cabuda Applus+ IDIADA. Actualment, el director de l’empresa ja ha rebut trucades per part de la Generalitat.

D’altra banda, la presidenta del Consell Comarcal del Baix Penedès, Eva Serramià, es va enfadar amb mi per fer públic el tema però jo penso que ha de sortir a la llum, sobretot perquè els veïns del nostre municipi, el més afectat pel Logis, han d’estar al cas. Arran de donar la notícia, la presidenta va convocar l’endemà una reunió d’alcaldes extraordinària de la qual es va formar una comissió de treball per tal de consensuar els objectius de tots els alcaldes que hi formen part.

El delegat de la Vegueria Penedès, Pere Regull, també va visitar-me per informar-se sobre el projecte i per oferir-se a fer d’intermediari amb la Generalitat.

El més important és que tots els alcaldes estan a favor d’aquesta alternativa, el que ens indica que anem pel bon camí.

Què ofereix IDIADA? IDIADA vol fer un centre paral· lel al de Santa Oliva. Volen fer-hi un centre d’I+D relacionat amb els vehicles elèctrics i autònoms.

L’empresa faria una inversió inicial d’entre 15 i 20 milions d’euros. Amb els anys, com que és una empresa tecnològica i d’investigació i les tecnologies avancen ràpidament, aquesta inversió podria anar augmentant fins als 100 milions d’euros per tal d’actualitzar-se.

Per què prefereix aquesta opció abans que el Logis?

Tot i que Applus+ IDIADA igualment ocuparia pràcticament tota la superfície que ocuparia el Logis, els edificis que s’hi construirien serien molt més baixos i no produiria un impacte visual tan gran. Amb el Logis volen instal·lar edificis d’uns 18 metres d’alçada. Per fer-nos una idea, el campanar de Banyeres fa 19 metres d’alçada pel que el municipi quedaria pràcticament invisible.

D’altra banda, els llocs de treball que crearia Applus+ IDIADA serien de molta qualitat. Jo els defineixo com feines de “bata blanca”, és a dir de poder adquisitiu alt mentre que amb el Logis els llocs de treball són els típics d’un centre de logística. Prefereixo que els meus veïns i veïnes tinguin un lloc de treball de qualitat per poder viure dignament. No serveix de res fer pujar les estadístiques d’ocupació si els llocs de treball no són de qualitat i seguim tenint problemes a final de mes.

Applus+ IDIADA és una empresa ja instal·lada a la comarca.

Quin paper desenvolupa al territori?

Aquesta és una empresa d’abast internacional i per tant aporta molt de moviment. D’una banda, ofereix més de 500 llocs de treball al Penedès i, concretament al Baix Penedès, hi té treballadors a cada municipi. Cada dia l’empresa reserva fins a 200 habitacions d’hotel, pel que amb una segona planta en podria reservar més de 300. Que una sola empresa reservi totes aquestes habitacions

Penedès Econòmic

Desembre - 2018

13

L’ENTREVISTA és molt destacat perquè, a més, van acompanyades de dietes als restaurants de la zona, comerç i dinamització. Crec que amb la instal·lació d’una nova IDIADA es reactivaria la indústria del voltant i encara es traduiria en més llocs de treball.

Té pressa IDIADA per saber la resposta de la Generalitat?

A ells els interessa que la Generalitat sigui àgil perquè és una empresa tecnològica i electrònica, i tot aquest món avança molt ràpid i no pots fer un projecte i estar 10 anys executant-lo. Applus+ IDIADA voldria que en dos anys poguessin posar maquines per començar a edificar i construir la nova seu. Els cotxes cada cop seran més autònoms i elèctrics pel que la investigació en el sector automobilístic no pot estar esperant-se 10 anys. Si Applus+ IDIADA no treballa aquí, ho faria en un altre lloc o ho faria una altra empresa a qualsevol lloc del món.

El projecte del Logis té en compte que el municipi està just al costat del centre de mercaderies, molt a prop de les cases?

Estic convençut que no. El nostre és el poble més afectat de la comarca, el tenim a 50 metres de les cases. Amb tot el meu respecte vaig manifestar al dissenyador del Logis que potser es van estudiar tots els factors meteorològics, per exemple, que ens afecten a Banyeres del Penedès. Fins al nostre municipi arriben uns corrents d’aires provinents de Castellví de la Marca i, el Logis està col·locat justament davant d’aquests aires pel que el soroll dels camions i la pol·lució arribarà a tots els veïns i veïnes del municipi.

Això és una informació que fins i tot els nostres avantpassats ja sabien. Per aquest motiu, Banyeres va ser l’única població en què mai va estar afectada per epidèmies, perquè els antics pobladors van situar el cementiri a l’altra banda de les ventades per evitar que les bacteris del cementiri afectessin els veïns.

Quins aspectes té en compte la Generalitat per acceptar la proposta d’IDIADA? Això no ho sé però el que sí que sé és que hi té cabuda. De les 280.000 hectàrees que necessita el Logis, IDIADA en vol unes 200.000 per tant quasi la totalitat de l’espai i el Logis hauria de buscar un altre espai.

A quina proposta de la Generalitat li donaríeu el vistiplau?

Que en aquest territori s’hi fes un projecte com el d’IDIADA, on els edificis són més baixos, els sous dels treballadors són més elevats, hi ha menys tràfic de camions, etc. En cap cas volem que

la Generalitat ens construeixi una petita IDIADA però la faci encabir dintre del macro Logis.

Som conscients que hem de donar llocs de treball però no volem hipotecar el nostre municipi pel bé de tota la comarca. Som un poble del segle XXI i volem tenir qualitat de vida.

el logis pot semblar bonic si el mires des de lluny perquè crearia llocs de treball

Amb applus idiada passariem de tenir un trànsit de més de 500 camions al dia a un màxim de 50

La Generalitat podria plantar el Logis sense arribar a cap acord?

Sí que podria però provocaria un xoc de trens i no interessa. Haver de dialogar amb el territori significa una demora en la construcció del projecte però s’asseguren tenir als habitants més o menys contents i treballar millor el projecte. Penso que haurien de pujar al tren i reconèixer que Applus+ IDIADA és una millor alternativa i que el Logis es pot situar en un altre lloc on no perjudiqui tant a la població, lluny dels habitatges.

En cas d’acceptar-se aquesta alternativa, la Generalitat ha replantejat el Logis en un altre lloc?

No ho han dit però amb el meu partit i des d’algun altre hem proposat alternatives d’altres llocs però no vull avançar cap nom concret perquè no està del tot lligat. La Generalitat per la seva banda, té altres alternatives des del projecte inicial.

Com poden afectar les properes eleccions municipals?

Crec que tots els alcaldes de la comarca estem d’acord i tots volem abanderar i estar al davant de què es faci una IDIADA aquí. Arran de la formació de la nova comissió s’informarà a tots els partits de l’oposició i a la resta de municipis sobre com avança el tema. Segons la presidenta del Consell Comarcal del Baix Penedès tot es portava molt d’amagat i no estaven informats però amb la comissió ho estaran.

Quin és l’ànim general dels veïns i veïnes de Banyeres del Penedès respecte a aquest tema?

La sensació dels habitants de Banyeres és d’esgotament perquè el nostre municipi el creuen de punta a punta dos aqüeductes de gas, línies elèctriques d’alta tensió i l’autopista. A més, ara ens volen construir al costat el Logis i tot el que tenim serveix per afavorir Barcelona. Està molt bé que Barcelona se’n pugui beneficiar però totes aquestes coses es podrien repartir per la comarca, sembla que sempre castiguen a Banyeres.

El Logis pot semblar un projecte atractiu si el mires uns quilòmetres allunyat perquè aportaria llocs de treball al Baix Penedès, que ho necessita, però a canvi hem d’hipotecar el nostre municipi per a tota la vida. Per això nosaltres diem no al Logis i sí a Applus+ IDIADA.

14

Penedès Econòmic

Desembre - 2018

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

MÉS TEXTOS POLÍTICAMENT INCORRECTES

1.- La incompetència: el motor de la fàbrica de contes Un dels fets que més van sorprendre a la societat espanyola a la fi del passat segle va ser l’enfonsament dels països anomenats «progressistes».

La ruptura del mur es va portar per davant un dels muntatges informatius més importants coneguts. La gent va poder comprovar la realitat d’un sistema que, durant tant temps, va ser idealitzat: un nivell de benestar social mínim, desastres ecològics inconcebibles en una zona presentada com a verda, un sistema polític corrupte en benefici de les seves castes dirigents, una absència total de llibertats formals i reals, individuals i nacionals i una ocupació de l’Estat i dels mitjans de producció per un grup, per una família i fins i tot per una persona.

Això mostra la importància de la propaganda i del control dels mitjans de comunicació en la política, sobretot per al mal gestor.

A ell no li preocupa que el seu poble tingui greus problemes sinó que aquest el culpabilitzi dels mateixos i la reacció social acabi amb el seu poder, per aquest motiu es converteixi en un hàbil distorsionador de la realitat.

Amb el temps aprèn que no són les dades de la seva mala gestió el perillós sinó com es presenten a l’opinió pública. Fins a aquest moment clau ha d’aconseguir,

amb l’ajuda d’experts decoradors, millorar la seva imatge i trobar un culpable interior o exterior a qui responsabilitzar de les desgràcies internes, dirigint a ells la ira popular. I, a pitjor gestió, de més qualitat ha de ser la manipulació.

“Hi ha mitjans que, si s’ho proposen, són capaços de reduir un desert a un gra de sorra i de convertir una gota d’aigua en un mar”.

De manera que no és estrany que, alhora que fan dimitir a un adversari polític per un motiu trivial i extern, són capaços de mantenir a un amic que porta el seu país a la ruïna.

La ruptura del mur es va portar per davant un dels muntatges informatius més importants coneguts

2.- El populisme és una conseqüència de la falta de sanció de la incompetència i del frau en la política?

La manera d’incrementar els ingressos públics que s’ha revelat més eficaç és la de crear les condicions legals i financeres per a la germinació d’activitats empresarials que generin ocupació i riquesa, la qual cosa proporcionaria més base imposable, nous contribuents a les arques públiques i a la seguretat social i reduiria les càrregues socials.

L’economia és la base dels drets socials i per tenir un alt nivell de vida un país, el seu sistema pro-

ductiu ha d’aconseguir un nivell similar de competitivitat.

No són de les promeses dels polítics sinó de l’èxit dels productes i dels serveis nacionals als mercats, del que deriven el nivell de renda de la població, la remuneració, la seguretat i la quantitat de l’ocupació, el finançament dels serveis públics i les prestacions socials i en definitiva, la qualitat de l’Estat del benestar. És la competitivitat del sistema productiu el motor del desenvolupament dels pobles.

Sense tenir això en la sang, els pobles estan condemnats a repetir les seves crisis i al risc de quedar seduïts per estafadores polítics que, aprofitant-se de la bona fe de la ciutadania, ofereixen solucions “sense esforç” i “sense acreditar el seu finançament” per als problemes. Són com els venedors de productes fraudulents que van portar a la ruïna a àmplies capes socials que es van adonar, massa tard, que la inversió, com la política, només va oferir beneficis a qui els va estafar.

La crisi ha evidenciat la indefensió del ciutadà enfront de la gestió pública. És de les poques activitats que no es jutja la incompetència i el frau com a responsables directes de la ruïna social. Ni encara avui, amb punts damnificats, s’ha plantejat aquest debat.

Subscriu-te al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon: Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament

Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Penedès Econòmic

Desembre - 2018

15

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Cistelleria Giralt Entrevistem la Sílvia Giralt.

La Cistelleria Giralt va néixer al segle S. XIX folrant d’espart les bótes de vi que es portaven a Amèrica per protegir-les. Posteriorment es van dedicar a fer escombres, a la fàbrica van arribar a ser més de 40 treballadors. El negoci va seguir junt amb la botiga que inicialment venia productes molt relacionats amb la pagesia. La mare de la Sílvia mica en mica la va anar ampliant i diversificant amb productes relacionats no només amb l’agricultura sinó també amb la decoració. La Cistelleria fa un pas endavant quan s’amplia al mateix carrer Hermenegild Clascar i obra una nova botiga específicament de decoració.

La Sílvia i el seu germà Josep han donat un pas endavant. Ella fa d’interiorista, amb una visió nova, fresca i àgil d’aquest concepte (com ara veurem) i ell, a banda de fer les intal·lacions s’ha especialitzat en la restauració de reixeta i altres elements que posen en valor les coses antigues i els seus materials més nobles.

Habitualment entrevistem en aquesta secció emprenedors que comencen de nou un negoci. Tant necessari com això és conèixer com es fa per mantenir i adaptar un negoci de tants anys en un sector amb tanta competència com és el de la decoració. Què heu fet per avançar en aquests darrers anys de crisi?

El tema decoratiu és molt prescindible. I com que en pots prescindir el canvi que vam notar en els anys de crisi va ser molt gran.

D’aquí va néixer la necessitat d’arribar al concepte de decoració lowcost. Abans de la crisi hi havia un concepte de la decoració dife-

rent, tot havia de durar més temps.

La irrupció d’IKEA en aquest sector canvia moltes coses i la gent valora molt l’atractiu visual i de preu.

Aquí neix una altra etapa, tocava adaptar-se.

Com es fa per competir o conviure amb models de negoci com els d’ IKEA? Doncs buscant molt a l’hora de comprar les peces que trobaràs a la botiga. Busques peces atractives i alhora que tinguin un preu atractiu. Hi ha una doble feina. Buscar alguna cosa poc comú i que generi interès i alhora que el preu sigui també interessant.

I quan ja tens el producte toca també evolucionar amb el servei, que és precisament el que les grans marques no poden donar.

El servei ha anat evolucionant.

Sempre s’ha valorat molt un bon servei però li hem donat un tomb una mica diferent.

M’adapto del tot al que em demana el client. Si és un servei integral perfecte, i si en vol només una part també... jo no pressiono.

Les clientes i els clients entren perquè han vist un producte diferent i un cop dins ja es feina meva d’ajudar-lo a crear un espai personal a casa sense que costi molts diners.

La compra online pot substituir l’acció de comprar el producte i per això aquesta fórmula és morta pel meu sector. No tinc altre camí que afegir aquest servei d’aconsellar i d’ajudar els clients a crear espais bonics a casa seva. I això ho faig tant si es queden una simple espelma com altres elements més complerts. La fórmula sempre és la mateixa.

Fem proves a la casa de les clientes per veure com podem crear es-

pais amb personalitat, de vegades a partir d’una simple espelma...

Ets una persona molt activa i amb molt bona feina a les xarxes socials, especialment a Instagram. Quina influència han tingut en l’evolució del negoci?

Per mi ha estat bàsic. Una cosa tant senzilla com és donar a conèixer el que fas. De vegades gent que tens ben propera desconeix què fas més enllà de la venda del producte de la botiga.

Jo he fet servir una estratègia des de la sinceritat, de compartir el dia a dia de la botiga. Això fa veure que igual venc una espelma que decoro un racó, a Vilafranca o a Barcelona.

Les xarxes m’han permès fer pedagogia del que faig i la gent aprèn un nou concepte de la decoració.

Però al picar molta pedra, cal ser molt constant, els clients/tes no et descobreixen en un post, és la feina del dia a dia que va explicant qui ets i com ho fas.

Hi ha dues coses que tinc molt en compte, no penjo mai res que no sigui meu ni dic mai cap mentida...

Si ho penjo és que ho tinc i si penjo una foto d’una cosa és una veritat.

Aquesta presència tan activa a les xarxes ha generat una nova comunició amb els clients, ens facilita molt la feina, poden preguntar, encarregar i comprar. Hi ha qui em passa una fotografia i em fa alguna pregunta. La pregunta és la meva porta d’entrada a poder-li oferir moltes coses. Encara que no desencadeni en una compra en aquell moment, és més que possible que el client torni.

Quin és el perfil de la gent que ve a la teva botiga Majoritàriament són dones, d’edat entre 35 a 65 anys que té inquietuds culturals, que esta pendent de les tendències, que sap coses, és gent curiosa i sense un perfil econòmic determinat, tinc gent de tot i de tots els nivells.

Jo sempre faig pedagogia de que el pressupost no ha de ser un pal a la roda, de vegades el pressupost és una barrera i no vull.

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- La importància de l’adaptació permanent a les noves tendències del sector en el qual estàs. I per poder-ho fer cal estar amatent.

2- La necessitat de buscar fórmules originals per vendre de forma diferent els productes que es poden comprar avui a qualsevol plataforma. La diferència rau en el servei.

3- Les xarxes socials com a grans aliades però tenint en compte la gran constància que demanen.

4- Com tantes vegades en projectes nous i tradicionals, la necessària passió per avançar. La Sílvia n’és un magnífic exemple!

Exemple per a molts joves. Molts èxits!!!!!

Què és el mes difícil del teu negoci?

Mantenir una constància de venda. No saps mai com anirà i no té a veure amb l’estacionalitat...

I de cara al futur quins projectes tens?

Estic treballant molt amb la idea dels Pop up star que són els intercanvis amb altres botigues d?altres sectors i durant un dia els meus productes es poden trobar per exemple en una pastisseria.

Això pot anar molt bé per aprofitar moments mes fluixos.

Vull també consolidar el tema de les proves a casa del client.

Aquí es pot avançar encara molt i que la gent perdi la por que si no agrada i no compren res no passa res.

Amb tota la teva experiència què recomanaries a la gent que comença un nou negoci?

Que el que faci ho visqui amb molta passió, que li surti de l’anima, que cregui molt en el que fa i que no deixi de pensar en com ho pot fer millor.

El dia que deixes de pensar i ho dones per fet, has fet un pas enrere, no et pots permetre el luxe.

16

Penedès Econòmic

Desembre - 2018

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general de la FEGP

L

Polígons inclusius

’Ajuntament de La Bisbal del Penedès, la Fundació Santa Teresa del Vendrell i la Federació Empresarial del Gran Penedès comanden una iniciativa força innovadora en el terreny de la integració laboral de persones amb dificultats.

Amb el segell Integra’ls -del tot, explícit- s’ha dissenyat una proposta a tres bandes que es focalitza en un determinat camp d’implementació: els polígons de Les Planes i Les Planes Baixes, al terme de La Bisbal, a tocar de l’Albornar, en el feu de Santa Oliva, com també amb el veïnatge de Banyeres del Penedès i el complex futurible de l’anomenat Logis Penedès.

Com si fos el rovell d’un ou d’estruç, en aquest tros de món hi trobem Idiada, Germans Boada, B Braun, La Xixonenca, Privalia, Arnedo, Kiabi, El Corte Inglés i un bon grapat de companyies que no hi són per casualitat.

Bona part d’aquestes implantacions són d’interès logístic, ateses les fortaleses viàries i estratègiques d’aquesta zona del Baix Penedès, a cavall dels ports de Tarragona i Barcelona i a collibè d’un corredor mediterrani, que tard o d’hora serà realitat. És en aquest volcà logístic on les intencions que empenyen Integra’ls tenen molt sentit. Es tracta d’aplegar empreses d’un mateix districte que vulguin participar en una iniciativa que té a veure amb la responsabilitat social i amb el compromís amb

el seu entorn, però sobretot que tinguin la sensibilitat de donar oportunitats de feina a les persones més desafavorides pel motiu que sigui.

D’aquí neix el concepte de polígons inclusius, una xarxa d’oportunitats laborals en un mateix entorn per afavorir la inserció de persones que no ho tenen gens fàcil a l’hora d’accedir a un lloc de treball.

Els promotors del projecte composen un trinomi que combina l’economia social, l’administració local i el món empresarial.

Amb l’embolcall de la cooperació público-privada, els tres actors han rebut amb promptesa la complicitat de bona part de

Els promotors del projecte composen un trinomi que combina l’economia social, l’administració local i el món empresarial

les companyies que es troben en aquell indret. Aquesta adhesió s’estendrà compacta, com una taca d’oli, a totes les empreses dels polígons.

El mateix acte de presentació, el mes de novembre, va tenir lloc al centre logístic de El Corte In-

glés, a La Bisbal, amb participació de representants d’empreses de la rodalia, com també d’empreses de treball temporal que ja han ofert la seva col·laboració.

Una altra singularitat de la iniciativa Integra’ls és la quantificació dels seus objectius en aquesta fase pilot. Es pretén la inclusió de 50 persones de perfils desafavorits en el decurs dels propers 2 anys, fins a finals de l’any 2020.

D’aquesta manera es vol avaluar els esforços i els recursos que s’hi hauran d’esmerçar.

Fer que els nostres polígons, els del Gran Penedès, siguin inclusius per a totes les persones és qüestió de proposar-s’ho. No és d’ara que tenim entitats que treballen en aquesta mateixa línia i que sempre estaran disposades a participar en accions d’integració. Els ajuntaments segur que seran solidaris, i fins i tot pro-actius, com ho ha estat el de La Bisbal del Penedès. El tercer vèrtex, la FEGP, es proposa com el partner que ha de propiciar la implicació dels mosaics empresarials, polígon a polígon.

Desembre - 2018

Penedès Econòmic

17

18

Penedès Econòmic

Desembre - 2018

VINS&CAVES

Artcava renova el celler, inaugura un nou espai de botiga i llença nous caves

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 83 - Desembre 2018 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Meritxell Bayarri, Lorena Del Amor i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai, Joan carbó Fotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado: 692 189 896 montse@penedeseconomic.com Xavier Vallès: 657 649 413 xavier@penedeseconomic.com

El febrer de l’any vinent celebrarà quinze anys del primer tiratge, amb l’edició d’una ampolla commemorativa que durà una placa de plata.

També presentarà un nou projecte.

Olga Aibar El celler Artcava, ubicat a la Masia Can Batlle d’Avinyonet del Penedès, celebrarà l’any vinent el seu 15è aniversari. En concret, el 16 de febrer es va fer el primer tiratge d’ampolles. En motiu d’aquesta efemèride, el celler prepara diverses accions, entre les quals l’edició d’una ampolla commemorativa, amb una placa de plata.

Un dels impulsors del projecte, Èric Enguita, explicava que “fa poc hem renovat el celler i hem

creat un espai nou de botiga, ja que era una paradoxa que un celler dedicat a l’enoturisme, que no exporta ni distribueix cava, no tingués un espai de venda directa, i menys quan tenim una mitjana de 6.000 visitants a l’any, molts dels quals compren els nostres productes”.

Per donar a conèixer la renovació del celler i els nous caves Palagó, Artcava va organitzar un acte el 29 de novembre al qual hi va assistir una cinquantena de persones, entre els quals l’alcalde d’Avinyonet, Oriol de la Cruz, i diversos regidors del consistori.

El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès ( 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Lerigraf Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011 Membre de:

Durant la jornada, també es va presentar la col·lecció de rareses anomenada Rarities. També va

avançar alguns detalls del nou projecte que vol impulsar i que està en fase inicial d’inversió.

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

Mas Bertran treu al mercat el clàssic Penedès Argila 2012

Capital del Cava, l’escumós de l’Ajuntament de Sant Sadurní

El celler de Sant Martí Sarroca Mas Bertran ha tret al mercat l’Argila 2012, un dels seus clàssics Penedès més emblemàtics, fruit d’una collita excepcional. És un escumós gastronòmic de llarga criança, elaborat 100% amb raïm de la varietat xarel·lo provinent de vinyes velles.

L’Argila 2012 va obtenir la medalla d’or al Premis de

Capital del Cava és l’escumós que, a partir d’ara, se servirà en els actes oficials de l’Ajuntament de Sant Sadurní. Aquest cava s’elabora a l’Escola de Viticultura i Enologia Mercè Rosell i Domènech i duu una etiqueta exclusiva del pintor sadurninenc Francesc Guilera, que també ha dissenyat 5 plaques de cava diferents.

L’alcalde de Sant Sadurní, Josep Maria Ribas, va explicar que es tracta d’una aposta de l’Ajuntament per potenciar l’escola de viticultura, referent del territori, i donar-la a conèixer a l’exterior, a banda de reforçar la feina conjunta entre les dues entitats.

A la presentació d’aquest cava van assistir, a més del pintor, Francesc Guilera,

l’exdirector de l’Escola de Vitcultura, Xavier Vidal i el director actual, Pau Martí.

budell païm el que mengem i també païm les vivències i experiències siguin bones o no. Cada emoció concreta genera uns residus que s’eliminen quan hi ha pau i seguretat. En canvi, en estat d’alerta la bioenergia no circula bé i els líquids del cos i dels teixits no s’eliminen.

De les bactèries podem aprendre que el món micro s’autoregula. Els elements del sistema es relacionen de forma benèfica per a totes les parts. Amb la mínima energia hi ha abundància de recursos. Quan es desequil· libra reacciona i recupera l’homeostasi. En cas de no poder reequilibrar-se, el

sistema colapsa i s’activa el mecanisme de descomposició que retorna la matèria als nivells d’organització pre-cel·lulars, en forma de material disponible per a formar nova vida en el moment que les condicions ho permetin.

En Perejaume, en l’editorial que va cedir pel butlletí de gener de 2012 de l’Assemblea Nacional Catalana ens relaciona i ens recorda la matinalitat dels colors de Joan Miró, “és matinalíssim”, deia. I que Foix l’havia anomenat “pessebrista astral”. Pels seus primeríssims i matinals colors. Les fulgurants constel·lacions

amb les estrelles estel·lars i el matí, els fems i el que serien els micros de la terra. Com diu Perajaume, les Constel·lacions de Joan Miró connecten colors i col·locació, com si les coses s’agrupessin totes soles per la simple gravetat del traç amb què Miró les connecta. Com si la biosfera fos un subsistema de la seva obra. Conjugant astralitat i terrestritat. Conté l’enigma de la microbiòtica, del jo, del nosaltres i del tot, en bella i matinal dansa. I la mainada, fervent, la Nit de Nadal, picant el Tió de Nadal. Tot ben armonitzat.

Opinió

l’Acadèmia Tastavins de la DO Penedès 2017; la medalla d’or als Decanter World Wine Awards 2017; la medalla de bronze als Premis Vinari 2017. I, a més de les tres estrelles Premium Wines de Prowine 2014, també té 90 punts a la Guia Peñín 2017 i 9,61 punts a la Guia de Vins de Catalunya 2019.

Pessebritat astral

Mira el pessebre, hi veus els Mags d’Orient fent camí tot seguint i interpretant els senyals del cel astral i a tocar del femer un caganer expulsant el que prèviament havia assimilat. Mira el cel i hi veu un budell astralitzat.

El caganer ens mostra que som un sistema obert i en comunicació constant amb l’entorn, no n’és el creador, Dolors MarÍn Tuyà més aviat és una espècie que fa vida en mútua interPsicòloga i membre del Grup dependència i que serveix d’Investigació Globàlium de de suport de la vida microla Fundació Randa - Lluís M. biana: en simbiosi. Tenim Xirinacs microorganismes dins i fora nostre, que són aliens al

nostre control i consciencia, i és gràcies a ells que també som humans.

Sembla ser que per cada cel·lula amb informació genètica humana en tenim 10 de microorganismes sense ADN humà. Que som una mena de tub digestor de matèria en fermentació que té una llargària d’uns10 metres des de la boca fins l’anus i el 90% del tub és budell.

El camp de consciència global microbià es focalitza en el budell on processa les vivències i les transforma en emocions i en el cervell que és des d’on pensa. En el

Penedès Econòmic

Desembre - 2018

19

VINS&CAVES

Pinord posa la primera pedra de la que serà la seva nova bodega Se situarà a Muntanyans, a Castellet i la Gornal, i només funcionarà amb energia solar. Es preveu que per la verema de 2020 ja funcioni.

Lorena Del Amor La família Tetes de Pinord va posar el dia 12 la primera pedra de la que serà la seva nova bodega que estarà situada a la finca de Muntanyans, al municipi de Castellet i la Gornal. A l’acte hi va assistir la família Tetes al complet; l’alcalde de Castellet i la Gornal, Miguel Delgado, acompanyat dels regidors; l’empresa encarregada del projecte i la construcció de la nova bodega, Egavic; i alguns representants de l’empresa.

El gerent d’Egavic, Anton Rebés, va explicar les característiques de la futura bodega de la

qual destacava que s’integrarà en el paisatge de la zona i estarà completament desconnectada de la xarxa de llum, és a dir, funcionarà exclusivament amb energia solar. El director de Pinord, Joan Josep Tetes, explicava que en tot moment han volgut que la nova instal·lació sigui amable amb l’entorn i amb el medi ambient, tant visualment com en temes d’emissions.

Durant la primera fase de l’obra, que ja ha començat, es construiran 5.000m2 dels quals a simple vista només es veuran 500m2. Com que la bodega constarà de 3 pisos, quedaran endinsats dins de la muntanya, aprofitant l’orografia de la zona

Família Torres connecta les plaques solars de Pacs

Família Torres ja té llum verda per connectar la instal· lació d’autoconsum fotovoltaic del seu celler de Pacs del Penedès, que ha estat més de dos anys bloquejada per qüestions burocràtiques. Es tracta d’una instal·lació de 400 kWp, disposada sobre una superfície de 4.000 m2, que permetrà cobrir el 6% de les necessitats elèctriques del celler i evitar l’emissió de 169 tones de CO2 l’any.

L’empresa va iniciar els tràmits per connectar la nova instal·lació d’autoconsum a l’estiu del 2016 però es va trobar que la normativa no contemplava el particular sistema de distribució d’electricitat que té el celler, dissenyat per optimitzar l’eficiència energètica, deixant al limbe legal

aquest tipus d’instal·lacions.

L’administració va denegar a Família Torres la connexió i li va plantejar, com a única solució, instal·lar un transformador addicional que suposava multiplicar per 1,5 la inversió inicial de 465.000 euros, i incórrer en pèrdues energètiques addicionals. Aquesta proposta es va descartar.

L’entrada en vigor del Reial Decret Llei 15/2018 ha posat fi al periple de Família Torres, i de moltes altres empreses, ja que elimina les barreres per a l’autoconsum energètic amb la derogació de certs articles.

Amb aquesta instal·lació fotovoltaica, que se suma a una altra de 670 kW i a la caldera de biomassa, el celler cobreix el 25% del seu consum elèctric amb fonts renovables.

i així produir el mínim impacte possible en el paisatge. Rebés explicava que aquesta primera fase es preveu que estigui finalitzada a l’estiu de 2020 i es pugui utilitzar la nova bodega per la verema d’aquell any. Tot i això, el projecte és molt més ambiciós i preveu poder construir fins a 15.000m2 que s’aniran fent en el futur. A més també s’inclou la restauració de l’ermita de Muntanyans, que queda just al costat de la bodega. Amb la millora de l’ermita es planifica poder oferir una experiència enoturística i promoure visites a la nova construcció.

La família Tetes va voler fer públic l’acte simbòlic de posar

la primera pedra de la bodega on hi va col·locar també fotografies de la família, monedes, un vi i un cava de l’empresa, la llicència d’obres i premsa comarcal i local; tot plegat per determinar l’època en què es va construir la bodega.

El mossèn de Castellet i la Gornal, Valentí Alonso, també va estar present a l’acte per beneir la primera pedra.

El director de Pinord agraïa a tots els que han fet possible la construcció del nou celler i desta-

cava l’actuació dels seus fills que “han estat els que més empenta han posat per fer-la possible”.

Per la seva banda, l’alcalde del municipi, Miguel Delgado, va explicar que l’ajuntament ha estat al costat d’aquest projecte des de “la primera negativa de la Generalitat fins a l’actualitat” i va explicar que ho va fer perquè “la política no només ha de servir per posar normes sinó que ha de fer possible que els valors de la gent del territori es facin realitat”.

El celler Mas Candí és el novè celler a incorporar-se a Corpinnat El celler Mas Candí ja és nou membre de Corpinnat, després de superar les dues auditories inicials preceptives per entrar a formar part d’aquesta marca col·lectiva de la UE que té com a objectiu prestigiar els grans vins escumosos que s’elaboren al cor del Penedès. D’aquesta manera, Mas Candí es converteix en el novè celler de la marca que ja integra Gramona, Llopart, Nadal, Recaredo, Sabaté i Coca, Torelló, Huguet-Can Feixes i Júlia Bernet.

Mas Candí és un petit celler familiar situat a Les Gunyoles d’Avinyonet impulsat per joves pagesos amb estudis de viticultura i enologia que cultivaven les vinyes dels seus avis i que l’any 2005 van decidir unir-se per elaborar els seus propis vins. Des del compromís amb el paisatge, treballant les varietats autòctones i recuperant-ne d’antigues, Mas Candí s’ha convertit en un dels nous cellers del Penedès amb més projecció. El celler elabora actualment prop de 60.000 am-

polles l’any (30.000 de vi tranquil i 30.000 d’escumós) i té al mercat quatre caves: Cava Mas Candí, Segunyola (100% xarel·lo d’una sola finca amb 3 anys de criança), Indomable (5 anys de criança) i el rosat Prohibit.

Freixenet tanca tres seus comercials a Espanya i reagrupa l’activitat Freixenet ha començat un procés de reestructuració de la xarxa comercial al conjunt d’Espanya després de l’entrada de Henkell com a accionista majoritari amb l’objectiu “d’optimitzar els recursos”.

L’empresa líder del sector del cava ha decidit tancar la seu comercial de València, l’activitat de la qual es traslladarà a Catalunya, així com les de Galícia i La Rioja, que es traslladaran a Madrid. La mesura afecta set treballadors, però segons ha explicat

Freixenet, el trasllat de l’activitat comercial “no comportarà cap retallada ni acomiadament”. El pla preveu estar culminat durant el primer trimestre de 2019.

En relació a l’afectació laboral, els representants dels treballadors de Freixenet han confirmat que “no s’estan patint situacions traumàtiques”. Segons el comitè d’empresa, tots els treballadors afectats pel tancament de centres han arribat a acords individuals per als trasllats, acomiadaments o jubilacions anticipades. D’al-

tra banda, Freixenet ha cancel·lat amb els bancs 300 milions d’euros de deute. La intenció de la companyia és cancel·lar ara 200 milions d’euros, mentre deixarà de renovar línies de crèdit i préstecs bilaterals.

20

Penedès Econòmic

Desembre - 2018

HISTÒRIA

150 anyS del naixement de la pesseta

El 1868, per Decret del Govern Provisional format després del derrocament d’Isabel II, s’implanta la pesseta com a unitat monetària a Espanya per substituir a les 21 monedes existents en circulació

D

urant el regnat d’Isabel II, des del 1833 al 1868, es van encunyar a Espanya diferents monedes com morabatís, reals, quartos, pesos i escuts, impresos a Filipines, Madrid, Barcelona, i Segòvia. Estaven fetes d’or, plata i de bronze.

El 1868, les coses van canviar a Espanya. La crisi econòmica d’aquesta dècada, unida a la fallida de les societats de ferrocarrils, i al col·lapse financer dels bancs, van crear un enorme malestar que va desembocar en la caiguda del govern, i en la fugida a França d’Isabel II, la reina d’Espanya, i la cara que estava en totes les monedes. El 30 de setembre de 1868 va acabar el seu regnat.

Entre els canvis que va portar la Revolució Gloriosa va ser crear la pròpia moneda: la pesseta.

El 19 d’octubre d’aquell mateix any es va aprovar a tota velocitat el decret que donava naixement a la pesseta. La rapidesa que el Govern va voler imprimir a tot aquest procés de canvis iconogràfics va comportar l’acceptació, almenys en un primer moment, d’algunes anomalies en les mone-

Opinió

Eric Enguita Albet Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

des, per exemple, la primera peça de plata emesa amb les noves característiques tipològiques, amb valor d’1 pesseta, va sortir sense el nom de l’estat emissor: Espanya, sent substituït pel de Govern Provisional, la qual cosa va comportar moltes crítiques.

Una de les raons que sustentava el naixement d’una moneda nacional era que, pocs anys abans, França havia impulsat alguna cosa que s’assemblava a l’euro ac-

tual: la Unió Monetària Llatina.

Es van unir immediatament Bèlgica, Itàlia i Suïssa. Aquests països es comprometien a encunyar monedes amb el mateix valor: 4,5 grams de plata o 0,290322 d’or.

Aquestes monedes podien ser intercanviables per facilitar el comerç entre nacions. Espanya i Grècia es van unir després el 1870, (com ho van fer amb l’euro el 2002). I posteriorment es van unir Romania, Àustria, Bulgària,

L’engany del dièsel i el cotxe elèctric Ens estafen amb el dièsel: l’excusa és que contamina, però en realitat s’acaba, ras i curt. Igualment amb l’elèctric: l’excusa és que contamina menys, però en realitat contamina igual o més.

Teresa Ribera, la ministra de Transició Ecològica, va avançar el passat estiu la mort del combustible: “Durarà més, durarà menys, però sabem que el seu impacte en partícules i l’aire que respirem és prou important per a anar pensant en un procés de sortida”.

En conseqüència, Espanya va registrar al febrer la taxa de matriculació d’aquest tipus de vehicles més baixa en 22 anys, i des de 2011 ha perdut un 29% de presència

al parc mòbil. Mentrestant, diversos dels principals fabricants d’automòbils ja han anunciat que deixaran de fabricar motors gasoil a curt termini. El dièsel està sentenciat, almenys a Europa.

Però no hi ha cap motiu ecològic, ens estan enganyant. Ens expliquen la milonga que el dièsel és molt contaminant per no dir-nos la veritat: que el gasoil s’està acabant i que tots, tant la indústria com els consumidors, hem de fer una transició forçada que no tenim temps suficient per emprendre. Tots els combustibles fòssils son contaminants, inclús els no derivats del petroli. I és cert que el dièsel té

Sèrbia, Montenegro, San Marino el 1889. Ah! i Veneçuela en aquest mateix any. Les Índies Occidentals Daneses es van unir el 1905 al mateix estàndard, encara que no formalment.

A causa de les fortes fluctuacions de l’or i la plata, la Unió Monetària Llatina es va dissoldre el 1927. Però la pesseta va continuar encunyant-se fins al 2002, any en què va aparèixer l’euro.

Tres lustres més tard, ja hi ha tota una generació d’espanyols que mai va sostenir a les seves mans aquesta moneda i solament han conegut al compartit euro.

Al llarg de les dècades, la pesseta va mostrar efígies d’Amadeu de Savoia, Alfons XII, Alfonso XII, Franco, el rei Joan Carles, el seu fill Felip. L’excepció va ser la pesseta republicana del 1933, en l’anvers de la qual apareixia el perfil d’una dona (la República) amb una branca d’olivera, i en el seu revers l’escut de l’Espanya dels Reis Catòlics.

Durant la Guerra Civil, el revers va ser substituït per una vinya, i per primera vegada, ja no es va encunyar en un metall preciós: va ser en cuproníquel,

unes emissions de partícules severament contaminants, però això ho sabem des de fa 20 anys, i la veritat és que alguns motors nous, com el Euro6, contaminen 10 vegades menys que els primers dièsel. S’està creant una cortina de fum per amagar el problema real, que és que no hi ha dièsel i que la indústria es vindrà a baix. Ens parlen de transició, però no hi ha temps, amb els terminis estipulats, per fer cap transició.

I el vehicle elèctric? El cotxe elèctric no substituirà l’actual, és que mai podrà ser un vehicle de masses.

Les seves prestacions, per motius simples, termodinàmics, mai, mai seran comparables a les d’un motor de combustió interna. A més, sempre serà car d’adquirir,

de color intensament daurat, raó per la qual se la va anomenar “La Rossa”.

Durant la guerra, el costat republicà, davant la falta de fons, va arribar a imprimir monedes de cèntims en cartró, adherint segells de correus en l’anvers. Se les va anomenar “cartró moneda provisional” i podien portar motius com papallones, dracs, castells i fins i tot l’escut dels Àustries. Es van imprimir des de Terrassa fins a Azuqueca de Henares.

Avui, totes aquestes monedes es compren i venen als mercats numismàtics a diferents preus. Però la que sembla tenir més valor, és la de 100 pessetes en or, encunyada a Madrid el 1870, amb l’efígie de la matrona en peus assenyalant Gibraltar, tenint els Pirineus a la seva esquena. En el revers, l’escut dels Reis Catòlics.

Segons blognumismatico.com es van arribar a pagar 240.000 euros en una subhasta pels exemplars perfectes, aquells que no van entrar en circulació. Es van encunyar 12 exemplars: cinc d’ells romanen a la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre.

perquè té una electrònica de control molt més complexa, i planteja dificultats a l’hora de carregar-lo. Si fas càrregues ràpides, que porten al voltant de 20 minuts, disminuiràs dràsticament la vida de la bateria. És l’entropia, física bàsica, no crec que això hagi de canviar fàcilment.

El cotxe elèctric porta investigant-se de fa gairebé 100 anys, a veure si ens pensem que els ‘rover’ que s’han enviat a altres planetes funcionen amb gasolina. En el cas de la tecnologia de les bateries són dos segles d’estudi, des de temps d’Alessandro Volta. Hem estudiat els seus usos industrials, comercials... És un desenvolupament que té moltíssimes dècades i que coneixem a fons. En aquest camp costa

molt aconseguir un avanç en termes de rendiment.

Per això de vegades et promocionen el grafè o altres materials, però poques vegades arriben a plasmar-se en un model comercial.

També creiem això amb les energies renovables, que estem començant, sense adonar-se que els primers aerogeneradors són de fa 40 anys. Són indústries que han entrat en rendiments decreixents.

A part, la combustió només és una part de la contaminació, els cotxes elèctrics pesen més, per tant generen un dels elements més contaminants, els que es generen als frens i a les bateries.

Ens enganyen i la societat no vols ser crítica, així estem.

Desembre - 2018

Penedès Econòmic

21

22

Penedès Econòmic

Desembre - 2018

LLIBRES

Secrets dels grans comunicadors per a l’èxit en discursos, xerrades...

Hablar como un CEO Suzanne Bates PROFIT 19,85€ i e-book 9,99€

Per aconseguir l’èxit, l’experiència i el treball diari són importants, però no suficients.

Per ser un bon líder en la teva empresa o professió has de ser també un bon comunicador i aquest llibre ens demostra que tots podem desenvolupar aquesta capacitat amb un estil únic. Ja sigui a l’oficina, en un menjar de negocis o da-

vant una audiència de milers de persones, disposaràs d’un pla d’acció per parlar com un líder i aconseguir els teus objectius. Perquè no estàs davant una simple guia per millorar les teves presentacions o parlar en públic, sinó davant tota una filosofia per desenvolupar un estil d’alt impacte. Amb aquesta guia aconseguiràs:

Aprèn a dirigir usant les eines de l’alta competició esportiva

Entrenar para dirigir Javier Imbroda ALIENTA 14,95€ i e-book 8,99€

Les dades de productivitat del nostre país són de les més baixes entre les grans economies globals. No obstant això, en l’esport d’alta competició liderem molts dels rànquings mundials i els nostres esportistes, de molt variades disciplines, han aconseguit un gran reconeixement internacional. Això es deu en

gran mesura a la formidable habilitat de direcció dels entrenadors i a l’eina de canvi conductual més poderosa que existeix, l’entrenament. Com podríem aconseguir que els nostres equips empresarials rendeixin al mateix nivell que els nostres equips esportius?

MindCompanySport ha creat un mètode únic

Treure el màxim rendiment de les dades gràcies a l’analítica digital

El arte de medir G. Muñoz - T. Elosegui PROFIT 17,85€ i e-book 9,99€

Per ser capaços d’oferir als nostres usuaris allò que estan buscant, necessitem conèixer les seves preferències i entendre com naveguen per la nostra web. L’analítica digital ens proporciona tota la informació necessària per personalitzar la nostra oferta i, el que és més important, ens ajuda a optimitzar les nostres inversions i

el nostre ROI. Aquest llibre inicia al lector en l’analítica digital i tracta els conceptes necessaris per poder treure-li el màxim rendiment a les dades. Per a això, lluny de centrar-se en una determinada eina, ensenya a analitzar, pensar i generar recomanacions per optimitzar al màxim l’entorn digital i la inversió en màrque-

- Mantenir l’autoconfiança i projectar una imatge relaxada.

- Trencar el gel en les reunions i mantenir l’interès de l’audiència.

- Descobrir el teu estil de comunicació no verbal.

- Dirigir converses, entrevistes i preguntes difícils amb total seguretat.

- Superar amb èxit tots els reptes, incloent discursos, presentacions, entrevistes per als mitjans de comunicació, sessions de preguntes i respostes, reunions empresarials i debats

públics, entre uns altres.

- Inclou avaluacions, exercicis i plans de millora personalitzats per crear un pla amb el qual dominar cada aspecte de la comunicació.

Suzanne Bats és llicenciada en Periodisme, Ràdio i Televisió per la Universitat d’Illinois, i durant vint anys va ser presentadora de notícies per a grans cadenes de televisió nord-americanes. Durant la seva carrera professional, ha entrevistat a milers de líders polítics, directors executius i celebritats.

per aconseguir que les organitzacions aconsegueixin els seus objectius estratègics entrenant les tan demandades habilitats que tant equips com a professionals necessiten. Per dominar una habilitat no és suficient amb el coneixement teòric, si volem poder aplicarla amb èxit hem de també entrenar-la.

Amb eines i metodologies de l’alta competició esportiva, els creadors del mètode, Javier de Miguel i Juanjo

Martín, juntament amb l’exseleccionador espanyol de bàsquet Javier Imbroda, ens mostren com actuar i resoldre problemes reals amb els que et pots enfrontar en la teva empresa tal com ho faria un entrenador d’alt nivell. En aquest llibre descobriràs com gestionar diverses situacions de comunicació, coordinació, gestió del temps, presa de decisions o estrès en l’empresa tal com ho faria un entrenador d’alta competició.

ting i publicitat. Una nova edició revisada i actualitzada per transformar una eina tècnica com l’analítica digital en tota una eina de negoci.

Gemma Muñoz és diplomada en informàtica amb un màster en Web Analytics per la universitat British Columbia. És consultora estratègica d’Analítica Web havent treballat en Colla Security i Bankinter com a Web Analytics Manager. Té un blog sobre analítica web, “¿Dónde está Avinash cuando

se le necesita?” i és coautora del llibre “Métricas de Marketing” editat el 2010 per ESIC. Participa com a docent en diversos màsters en escoles de negoci i ha participat com a ponent en diversos esdeveniments del sector.

Tristán Elósegui es dedica a Internet des de l’any 2000. Actualment treballa en Secuoyas Màrqueting com a Director de Màrqueting Online. Ha treballat en empreses com a Digital, ING Direct i Vocento.

Penedès Econòmic

Desembre - 2018

23

VIATGES

Andorra, el país dels Pirineus La teva escapada al Principat d’Andorra et farà descobrir llocs de somni i realitzar experiències úniques. Però sobretot, suposarà un record inesborrable a compartir amb la teva gent redacció

El Principat d’Andorra és un país petit quant a extensió, però és sorprenent la quantitat de patrimoni artístic i cultural, així com la quantitat de bells paisatges i pobles amb encant que ofereix. Conèixer tots aquests llocs és l’idoni per qui decideix visitar Andorra en les seves vacances, per això, a continuació trobaràs quins són els llocs de visita obligada, i els llocs amb més interès per veure a Andorra.

El recomanable per descobrir Andorra és realitzar un viatge d’entre quatre i set dies de durada, ja que compta amb un gran nombre de llocs interessants que poden resultar de visita indispensable per al teu viatge, per la qual cosa és difícil elaborar una llista amb els llocs per veure en un viatge de tan sols dos o tres dies de durada; encara així existeixen diversos llocs que no es poden deixar de visitar.

L’art romànic està molt present a Andorra, ja que compta amb uns 40 santuaris i esglésies romà-

ANDORRA Capital: Andorra la Vella Idioma: Català Població: 77.282 habitants Superfície: 468 km² Moneda: Euro (EUR) Clima: És mediterrani d’alta muntanya i es caracteritza, a grans trets, per un estiu temperat i un hivern llarg i fred Economia: Actualment el sector terciari representa, segons estimacions, el 80% del PIB, sent el turisme el sosteniment principal de la seva economia

niques, entre les quals destaca: el Santuari de Meritxell, un santuari romànic dedicat a la patrona d’Andorra, reconstruït el 1972, obra de Ricard Bofill, després de ser destruït per un incendi.

El romànic és una de les formes de conèixer el cor i la història del Principat d’Andorra, i les millors mostres són: l’Església de Sant Joan de Caselles, el Conjunt Històric de Sant Romà de les Bons, l’Església de Sant Martí de la Cortinada, l’Església de Sant Climent de Pal, l’Església de Santa Coloma, l’Església de Sant Serni de Nagol i l’Església de Sant Miquel d’Engolasters.

El centre termolúdic de Caldea és el major spa i centre de benestar dels Pirineus. És un lloc perfecte

per recarregar piles i alliberar-se de l’estrès, però també destaca per la seva bella arquitectura.

Andorra també compta amb un bon nombre de museus i sales d’exposicions. Els museus més rellevants són: el Museu nacional de l’Automòbil, el Museu de la Moto, el Museu de l’Art Sacre, el Museu de les Miniatures Nicolai Siadristy i el Museu Etnogràfic Casa Crist.

Les localitats més interessants són les capitals de cada parròquia, ja que són les que normalment ofereixen un major nombre d’atractius i llocs a visitar: Ordino, La Massana, Andorra la Vella, Encamp, Escaldes-Engordany, Canillo i Sant Julià de Lòria; però Andorra també té petits pobles que són de visita obligada, ja sigui

per albergar alguns dels millors exemples d’art romànic o comptar amb un ambient entranyable, com són el cas de: Les Bons, Pal, Santa Coloma, Engolasters i Soldeu.

Els paratges més tranquils i preservats d’Andorra s’amaguen en les diferents valls que formen el nord del país, lluny del centre urbà. En aquest conjunt de pobles i paisatges és on es troba gran part de la riquesa històrica i natural d’Andorra. Les parròquies (divisions administratives) de Canillo, Ordino i La Massana ofereixen una infinitat d’activitats a l’aire lliure per poder gaudir de la bellesa de l’entorn. Al mateix temps, és una oportunitat per a descobrir els atractius culturals del País del Pirineus.