Penedès Econòmci 80 by El Cargol Publicacions, S.L.

PENEDÈS ECONÒMIC

Preu: 1,00e

Núm. 80 - Setembre 2018

el mensual de negocis del penedès I DEL GARRAF

L’autopista Casals Cada vegadaPau s’accentua té una de les tarifesentre per més el desequilibri quilòmetre cares els preus delmés lloguer i els de Catalunya salaris pàg. 44 pàg.

Els concessionaris del Gran Penedès tanquen un bon agost per la nova normativa d’emissions pàg. 6

L’ocupació del Penedès es mostra en bona forma, augmentant un 3,8% el nombre de llocs de treball Cada vegada s’accentua més el desequilibri entre els preus del lloguer i els salaris pàg. 8

pàg. 2-3

Entrevista a Damià Deàs i Gual President de l’Institut del Cava i director gerent de les Caves Vilarnau pàg. 12-13

Penedès Econòmic

Setembre - 2018

L’ANÀLISI

El Gran Penedès ha recuperat el ritme de creixement de l’ocupació aquest 2018

Les tres comarques penedesenques han augmenta el nombre de llocs de treball, tot i que a ritmes desiguals. El Garraf ho ha fet de manera més intensa celera el ritme de creixement de l’ocupació, que passa de ser del 3,8% interanual el primer trimestre al 4,1% en el segon, un creixement més marcat que el de 2017 (1,1% i 2,9% respectivament). En tot cas, es tracta d’un dinamisme que encara està per sota del 5,6% del conjunt de Catalunya. Alhora, el teixit empresarial creix tímidament en el segon trimestre (0,6%). El nombre d’habitatges iniciats, mostra per primer cop en els darrers semestres una certa recuperació de l’activitat constructora. En el primer semestre s’inicien 167 habitatges, 130 més que l’any anterior. La xifra d’habitatges acabats, en canvi, va a la baixa, ja que s’han acabat 32 habitatges, 21 menys que el mateix període de 2017 (39,6% menys).

Lorena Del Amor L’ocupació, en el conjunt de Catalunya, torna a recuperar els elevats nivells de creixement dels darrers exercicis. L’any 2017 va finalitzar amb una moderació dels importants ritmes de creixement registrats els trimestres anteriors, però l’inici de 2018 i el segon trimestre confirmen una recuperació del dinamisme en la creació de llocs de treball. L’increment ha estat del 4,4% en el primer trimestre, i del 4,0% en el segon. La recuperació del dinamisme ha estat extensible a les comarques penedesenques, però amb ritmes sensiblement inferiors.

El Garraf és la cinquena comarca de catalunya més dinàmica en la creació d’ocupació En el segon trimestre la comarca que registra el major dinamisme és el Garraf, que creix el 5,8% interanual, establint-se entre les cinc comarques catalanes amb un increment més intens. Concretament es localitzen 38.333 llocs de treball, la xifra més elevada des del segon trimestre de 2008. L’Alt Penedès, amb un increment del 2,7% es queda en una discreta 26a posició, i el Baix Penedès, que creix el 2,4% se situa en la 30a. Així doncs, la recuperació del dinamisme en la creació de llocs de treball al Gran Penedès ha agafat embranzida, així ho recull l’Informe de Conjuntura Econòmica de la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP), a partir de les dades del primer semestre de 2018. Si analitzem els sectors d’ocupació observem tendències diferents pel que fa a les tres comarques del Gran Penedès. Garraf Al Garraf, el sector de la Construcció ja no és el més dinàmic en termes d’ocupació (4,4%) com acostumava a passar als darrers trimestres. En canvi, els Serveis s’eri-

geixen com el motor de l’economia comarcal. Bona part del seu dinamisme s’explica per l’evolució de les Activitats immobiliàries i serveis empresarials. Cal destacar que tots els sectors i subsectors d’activitat analitzats per l’EFGP han registrat un augment de l’ocupació en aquest període. La Indústria deixa enrere el retrocés experimentat l’any 2017 i reprèn la senda positiva, per sobre de la Construcció.

Els Serveis s’erigeixen com el motor de la creació d’ocupació al Garraf Els Serveis acullen 30.867 llocs de treball al Garraf, marcant un nou màxim d’ocupació, i suposen el 80,5% del total de llocs de treball. Durant el primer semestre de 2018 el sector ha accelerat el seu ritme de creixement, fins al 3,5% interanual en el primer trimestre i el 6,1% en el segon, situant-se per sobre del nivell català (4,1%). En total hi ha 1.770 llocs de treball més que fa un any. El teixit empresarial es redueix el 0,7% en el segon trimestre de l’any, 26 establiments menys, el qual es tradueix en un guany de la dimensió

mitjana dels establiments. Sens dubte, les activitats Immobiliàries i els serveis empresarials s’han convertit en les activitats impulsores de la creació d’ocupació al Garraf. Han trencat la tendència negativa que les va caracteritzar al 2017 accelerant-se fins al 16,0% en el segon trimestre de l’any, molt per sobre del creixement català (5,0%). A més, marca el màxim d’ocupació de tota la sèrie, amb 5.604 llocs de treball, 772 més que l’any anterior, i se situa com la segona comarca catalana més dinàmica del subsector. El creixement es basa en l’augment de la dimensió dels establiments, ja que el nombre total de centres s’ha reduït el 2,5% en el mateix període. En el primer trimestre de l’any l’ocupació a l’Hoteleria ha crescut el 7,3% respecte l’any anterior, i en el segon trimestre aquest increment es modera fins el 4,6%, però queda lluny de la frenada que s’ha registrat a Catalunya (1,9%), i se situa en la 8a posició del rànquing comarcal en aquest subsector. Fins i tot, es tracta d’increments superiors als registrats un any abans, 0,9 punts per sobre el segon trimestre. El nombre de llocs de treball és de 6.833, 300 més que l’any 2017. Pel que fa a la Indústria, trenca la tendència negativa i recupera dinamisme. El nombre de llocs de treball a la Indústria havia anat a

la baixa durant tot el 2017, però el 2018 ha iniciat una recuperació destacada, arribant al 5,0% en el segon trimestre, 1,8 punts per sobre de l’increment a nivell català, situant-se entre les comarques capdavanteres en el creixement del sector (9a.). Alt Penedès L’Alt Penedès ha finalitzat la primera meitat de l’any amb un total de 38.968 llocs de treball localitzats, més de 1.000 llocs que en el mateix període de l’any 2017. El sector de la Construcció ac-

El Comerç de l’alt penedès s’apropa a nivells d’ocupació anteriors a la crisi El sector de major dimensió, els Serveis, tanca la primera meitat de l’any amb 22.817 llocs de treball, 698 més que l’any anterior. L’augment ha estat del 3,2%, 0,9 punts

y Llocs de treball el segon trimestre de 2018

p Font: Informe de Conjuntura Econòmica de la FEGP

Penedès Econòmic

Setembre - 2018

L’ANÀLISI y Taxa de variació interanual dels llocs de treball AGRICULTURA 7,8%

-1,4%

INDÚSTRIA

3,4%

HOTELERIA 4,6%

3,4%

3,3%

TRANSPORT i COMUNICACIÓ

-4,7%

ADMINISTRACIÓ i SEGURETAT SOCIAL

3,5%

1,9%

CONSTRUCCIÓ

-1%

3,3%

4,6%

ca la fabricació de cautxú i plàstic (7,0%), al paper, edicions i arts gràfiques (4,2%) i a la Indústria química (2,9%). Baix Penedès Fins al segon trimestre de 2018 el Baix Penedès té 26.487 llocs de treball localitzats, 627 més que l’any anterior, i la xifra de llocs més elevada des del 2008. El Baix Penedès venia d’una dinàmica expansiva pel que fa a les darreres dades però ha alentit el ritme un 2,4%, tot i el repunt del 5,8% del primer trimestre.

el baix penedès és la cinquena comarca més dinàmica pel que fa al sector de la construcció Igual que a l’Alt Penedès, la Construcció és el sector més actiu de la comarca, amb un creixement dels llocs de treball del 4,1% interanual. Ja en el segon trimestre de l’any el sector intensifica el seu creixement, que se situa en el 6,8%, creixent per sobre de com

6,8%

3,6%

MEDIACIÓ FINANCERA 1,5%

-9,3%

4,6%

ho fa a Catalunya (5,6%), i amb un ritme similar al d’un any abans (6,5%). El Baix Penedès és la cinquena comarca amb un dinamisme més intens en el sector. S’hi comptabilitzen un total de 4.050 llocs de treball, 130 més que el segon trimestre de 2017. La recuperació ocupacional i empresarial del sector no es trasllada en l’activitat constructora residencial, que es manté notablement baixa. En el primer semestre de l’any tant sols hi ha hagut 12 habitatges iniciats, i s’han finalitzat 17; tot i que cal tenir en compte que la comarca encara disposa d’un ampli parc d’habitatge buit, que pot absorbir la demanda que té el territori sense la necessitat d’iniciar obra nova. En el sector de la Indústria s’ha produït un destacat increment en el nombre de llocs de treball, al primer semestre, del 6,2% i de forma més moderada, el 3,3% al segon. En total s’hi localitzen 4.050 llocs de treball, el 15,3% de l’ocupació comarcal. Entre les activitats industrials amb més rellevància al territori, les més dinàmiques han estat la Metal·lúrgia i productes metàl·lics (4,8%), el Cautxú i plàstic (3,6%)

5,1%

0,2%

IMMOBILIÀRIA i SERVEIS EMPRESARIALS

9,4%

16%

1,7%

9,1%

ALTRES ACTIVITATS i SERVEIS

4,9%

Garraf

p Font: Informe de Conjuntura Econòmica de la FEGP

per sota del conjunt català (4,1%). Així, el sector modera la tendència de recuperació de l’ocupació, tot i que es manté destacada. El Comerç, el subsector dels Serveis amb major dimensió, registra l’increment més intens (5,1%) i esdevé el principal motor de generació d’ocupació. Altres subsectors amb un dinamisme destacat han estat l’Educació i la Sanitat i serveis socials, que ambdós han crescut el 4,6%. Per contra, el Transport i comunicacions redueix tímidament l’ocupació (-0,5%), i la Mediació financera sembla no tocar fons i cau novament (-9,5%). Pel que fa a la Indústria gairebé completa quatre anys de recuperació de l’ocupació. Primer va creixer un 1,6% interanual, i l’1,9% en el segon trimestre. En tots dos casos és un dinamisme menor al d’un any abans (5,0% i 3,0%), i per sota de l’evolució del conjunt de Catalunya (3,2%). El sector compta amb 12.753 llocs de treball, la xifra més elevada des de mitjans de 2009. L’activitat industrial més rellevant, l’Alimentació, begudes i tabac, experimenta una evolució positiva moderada, al créixer el 2,0% el segon trimestre. De la resta d’activitats desta-

4,1%

sanitat i servEIS socials

EDUCACIÓ

1,2%

4,4%

COMERÇ

7,7%

Alt Penedès

i el Tèxtil, confecció i cuir (2,4%). Tanmateix, l’activitat més important, l’Alimentació, begudes i tabac registra un sensible descens (0,7% menys). La part més negativa se l’emporta el sector Serveis que engloba un total de 19.687 llocs de treball en el segon trimestre de 2018, marcant un nou màxim d’ocupació amb 331 llocs més que l’any 2017. Representen el 74,3% dels llocs de treball a la comarca. Respecte a l’any anterior, el sector ha registrat un increment del 5,9% en el primer trimestre, però en el segon aquest impuls es modera fins a un discret 1,7%, molt per sota del conjunt de Catalunya (4,1%).

El retrocés de l’hoteleria al baix penedès afecta el conjunt de la seva economia El principal causant de l’alentiment ha estat el subsector de l’Hoteleria, que pateix un retrocés del 4,7% a l’inici de la tempora-

0,6%

Baix Penedès

da d’estiu, i per la seva dimensió arrossega el conjunt del sector. En canvi, altres subsectors veuen com creix l’ocupació de forma significativa, entre els que destaca les activitats Immobiliàries i serveis empresarials, que creix el 9,1%. Al Baix Penedès, el Turisme, la Hoteleria i els Serveis són molt importants per a la seva economia. El fet que hagi punxat en el sector de la hoteleria ha fet que la seva economia s’hagi vist ressentida. Segons David Moreno, consultor d’Actíva Prospect, aquesta punxada en els serveis ha pogut estar provocada per “el clima plujós d’aquest estiu que ha minvat en les reserves dels turistes, la competència amb altres àrees geopolítiques i perquè el Baix Penedès és un comarca on el turisme està molt lligat al turisme intern espanyol el qual ha preferit visitar altres zones per diversos motius”. La realitat del Baix Penedès és molt semblant a la del Garraf, on el turisme i els serveis són primordials en l’economia pel què s’explica la desacceleració del Baix Penedès. Pel que fa a l’Alt Penedès, la clau de la seva economia és la industria i aquesta ha anat mantenint les seves xifres durant els darrers anys.

Penedès Econòmic

Setembre - 2018

ACTUALITAT

L’autopista C-32 sud té una de les tarifes quilomètriques més cares de Catalunya

El tram Sitges-Calafell és el desplaçament amb el cost per turismes més elevat, el doble que a l’Alt Penedès i un 40% més car que al Maresme y Diferència de cost del peatge (€/km) entre turismes i vehicles pesants

Olga Aibar

nòmica, entre els anys 2007-2013 va tenir una afectació important a les dues comarques, amb decreixements acumulats d’entre el -18% i el -24%. Entre els efectes positius, la penalització dels peatges fa que el Garraf tingui una de les quotes de transport públic més altes de tota al Regió Metropolitana de Barcelona (61%), mentre que la mitjana es troba a l’entorn del 40-45%.

L’autopista C-32 sud (Pau Casals) que comunica el Barcelonès amb les comarques de Tarragona per la costa, té una de les tarifes quilomètriques més cares de Catalunya, principalment en el tram del Garraf, entre Castelldefels i Sitges. De fet, la barrera de Vallcarca és la tercera més cara de Catalunya, amb 0,58 euros/km, únicament per darrera del Túnel del Cadí (1,37 euros/km) i els Túnels de Vallvidriera (0,72 euros/ km), quan la mitjana catalana es troba entre els 0,10 i els 0,20 euros/km.

La barrera de vallcarca és la tercera més cara de catalunya El greuge comparatiu que suposa els peatges de la C-32, especialment per a les comarques del Garraf i el Baix Penedès, ha quedat demostrat en un estudi elaborat recentment pel Consell Comarcal del Garraf, amb el suport de la Diputació de Barcelona, sota el títol “Estudi dels efectes dels peatges de l’autopista C-32 a les comar-

Opinió

Begoña Cartagena font

Psicòloga i Coach professional. Experta en desenvolupament de talent www.begoñacartagena.com

La supressió del peatge faria que la c-32 incrementés el trànsit un 90% ques del Garraf i el Baix Penedès”. L’estudi indica que per als desplaçaments amb Barcelona, les comarques del Garraf i el Baix Penedès es troben penalitzades respecte a les del Maresme i l’Alt Penedès. El tram Sitges-Calafell és el desplaçament amb el cost per turismes més elevat dels analitzats, incloent desplaçaments interns al Maresme, Garraf-Baix Penedès i Alt Penedès. Així, la tarifa mitjana interna per a turismes és un 40% més cara que al Maresme (0,10 euros/km) i el doble que a l’Alt Penedès (0,07 euros/

km). Per als vehicles pesants, aquesta diferència s’accentua fins a representar un 50% superior al Garraf i Baix Penedès que en altres comarques com el Maresme. Pel que fa als moviments interns a la C-32 sud (Vilanova i la Geltrú, la C-32 nord i l’AP-7 (Vilafranca del Penedès) el tram VilanovaCalafell té el cost quilomètric més elevat, de 0,17 euros/km per a turismes i 0,30 euros/km per a pesants. Efectes sobre l’economia local Un dels majors efectes del cost

Viure en funció d’expectatives Solem atribuir el nom d’expectativa a l’esperança, somni o il·lusió per aconseguir un determinat propòsit. Les utilitzem com a prediccions o previsions sobre alguna cosa, en funció de com ens ho imaginem. Per tal d’exemplificarho pressuposo que tots en algun moment hem pogut imaginar unes vacances idíl· liques que no ho han acabat de ser per diferents circumstàncies. O una relació amb alguna persona que no ha acabat responent com nosaltres esperàvem.

Llavors, què passa quan no es compleixen les nostres expectatives? Doncs que solem decepcionar-nos al veure la diferència que hi ha en com són les coses, a com ens ho havíem imaginat. Les expectatives ens fan viure en funció de com voldríem que fossin les coses, per sobre a com ho són de veritat. I, si els altres o la vida en general no respon al nostres desitjos és quan ens frustrem, enfadem, i podem entrar en un estat de confusió al no entendre exactament què està passant.

de l’autopista i del qual sempre es lamenten les empreses del territori és la dificultat de contractar professionals de fora de la comarca. I és que atraure talent forani és complicat si es té en compte el cost dels desplaçaments. El massís del Garraf continua constituint una barrera física important, fet que afecta a la manca d’oportunitats laborals a la comarca. Segons algunes dades de l’estudi, només el 12% dels ocupats provenen de fora del Garraf. Altres efectes dels peatges és que durant el període de crisi eco-

Tal i com jo ho veig, és que en general les persones solem fantasiejar força sobre com son les coses i de forma inconscient ens relacionem més amb la figura que hem creat a la nostra ment que amb el que de debò passa. Les expectatives ens allunyen de la realitat, d’allò que està passant en el moment present ja que és un dibuix que hem creat a la nostra ment. Sota el meu parer, viure en funció de les expectati· ves ens porta a una vida de sofriment i lluita, ja que la realitat viscuda és diferent a la realitat mental. I a més, sol succeir que

L’estudi indica que la reducció del peatge tindria efectes negatius, ja que la meitat del trànsit entre Barcelona i Tarragona circularia per la C-32, incrementant-ne el trànsit en un 90%. Pel que fa a la implantació de la vinyeta que proposa la Generalitat, que preveu substituir els peatges per un adhesiu amb preu unitari anual per atots els vehicles matriculats a Catalunya, suposaria captar una part important del trànsit de la C-31, fet que suposaria una millora del trànsit entre El Vendrell i Vilanova, però també més persones utilitzarien el vehicle privat.

quan vivim en el món de les expectatives, tenim una actitud de queixa, esperant que els altres actuïn com nosaltres voldríem tot i que sense demanar exactament el que volem. I així estem alimentant el victimisme. Per contra, quan aprenem a viure sense expectatives és quan estem més preparats a percebre la part positiva de tot allò que ens arriba, ja que no tenim cap idea preconcebuda sobre com haurien de ser les coses, sinó que estem preparats per abraçar el que sorgeixi en el moment. Contra el que se sol pensar normalment, viure sen· se expectatives ens porta

a saber apreciar més les coses. I quan estem preparats per apreciar tot el que ens envolta, sense judicis, és quan tenim una mirada positiva sobre tot i ens podem rendir a la magnificència de la vida. Així doncs, què prefereix, acceptar allò que està passant o frustrar-se per pensar sobre com haurien de ser les coses? El convido a entrenar la seva proactivitat per poder fer que la realitat imaginada sigui prou similar al que està passant de debò, ja que vostè estarà creantla.

Setembre - 2018

Penedès Econòmic

Setembre - 2018

ACTUALITAT

Les vendes es van disparar a l’agost a la majoria dels concessionaris penedesencs

La nova normativa d’emissions de vehicles WLTP que va entrar en vigor l’1 de setembre va ser un dels principals incentius d’aquest increment y Matriculacions de turismes i tot terrenys al Gran Penedès

Olga Aibar

avançat les compres gràcies, en part, als grans descomptes que es van fer durant el mes d’agost”, assegurava. Entre les marques més sol·licitades del grup es trobaven les de Toyota, ja que en tractar-se de vehicles híbrids no paguen impost de matriculació, i Kia. Pel que fa al Grup Jounou, Jordi Rabal, cap de vendes d’Opel, apuntava que les vendes del mes d’agost van incrementar-se un 12% a la zona del Penedès i el Garraf respecte a l’any passat. Els vehicles més venuts d’Opel van ser els SUB i els compactes com l’Astra, el Crossland i el Granland. Segons ens explicava Rabal, el concessionari no va haver de ma-

La nova normativa sobre l’homologació de motors i les emissions de vehicles WLTP que va entrar en vigor l’1 de setembre, va disparar les matriculacions de turismes i tot terrenys el mes passat a Catalunya. També en el cas de les comarques del Penedès i el Garraf, que van arribar als 559 vehicles, 45 més que el mateix mes de l’any anterior. Es tracta d’un fet insòlit a l’agost, ja que acostuma a ser un dels mesos més fluixos de l’any pel que fa a vendes. L’activitat a

els tot terrenys van ser un dels vehicles amb una millor progressió la majoria de concessionaris va ser molt intensa, seguint la dinàmica iniciada a principis d’estiu. La progressió més gran es va produir en el sector dels tot terrenys, ja que se’n van vendre 196, 35 més que el mateix mes de l’any passat, i 85 més que fa tres anys, la majoria a l’Alt Penedès. Pel que fa a les motocicletes, on més es van incrementar les vendes va ser al Baix Penedès, mentre que a l’Alt Penedès i el Garraf es van mantenir estables.

Opinió

Daniel Lafuente Director d’Incognos www.incognos.cat @infoincognos

Segons les dades pel Gremi del Motor i de les patronals de fabricants i venedors Anfac, Faconauto i Ganvam, al mes d’agost es van matricular a Catalunya 14.340 automòbils, una xifra que és un 20,5% superior a la del mateix mes de l’any passat. Aquestes matriculacions suposen el 13,3% de totes les que es van fer a Espanya, en què es van matricular 107.692 unitats, un 48,7% més que durant el mateix mes de l’any passat. Pel que fa al període acumulat entre gener i agost, Catalunya registra un increment del 3,4% fins a les 132.233 unitats. A les nostres comarques, en el que portem d’any s’han venut 1.649 turismes

a l’Alt Penedès, 522 més fa tres anys; 728 tot terrenys, 357 més que el 2016, i 242 motocicletes. Al Baix Penedès les vendes de turismes no arriben al miler (978), tot i que han tingut una tendència positiva en aquests darrers anys, igual que en el cas dels tot terrenys i les motocicletes. Tanmateix, en el cas del Garraf les vendes han retrocedit pel que fa als turismes i motocicletes, i s’ha incrementat en el cas dels tot terrenys. Els vehicles amb més sortida continuen sent els Seat i els Volkswagen. Segons Jaume Roura, president del Gremi del Motor de Barcelona i la Federació Catalana Fecaven, “el moment actual és òp-

Claus per a l’èxit d’un bar/restaurant “Tenia moltes ganes d’entrar a provar aquell restaurant, però en sortir vaig decidir que no hi tornaria mai més.” Aquesta reflexió resumeix una sensació que probablement tots hem sentit alguna vegada. Els primers moments d’un bar/restaurant són crítics pel seu desenvolupament futur. Són molts els esforços

que calen per iniciar un negoci, i en concret un bar/ restaurant. Però no tindran un bon resultat si no tenim en compte dues idees clau que, això sí, ben portades a la pràctica, faran del nostre un negoci d’èxit. Pensem un segon en el món dels negocis com una estructura estable: cada bar/restaurant té els seus clients i cada client sap a

tim per la compra de l’automòbil. El nou protocol està dinamitzant el mercat nou i seminou de quilòmetre zero. Hi ha marques que estan portant a terme polítiques de descompte molt atractives i arrosseguen a la resta”. Consultat amb alguns dels concessionaris de la nostra zona, en el cas d’Autocam, les vendes aquest agost van incrementar-se un 32% respecte al mateix mes de l’any passat. Segons el gerent, Jordi Carbó, en el seu cas no van automatricular vehicles per a vendre’ls després com a km 0, com han fet alguns concessionaris. Gran part de l’increment de vendes s’ha degut a què “els consumidors han

quins bars/restaurants vol anar i per què. L’obertura d’un nou local implica canvis en aquesta dinàmica, que només seran efectius si: 1.- El nou local aconsegueix provocar en els clients potencials la curio· sitat i el desig: és a dir, si crea ganes d’anar-hi. Dit d’una altra manera, no entraran al nou local si no els aportem motius per fer-ho. Aquest aspecte és sempre important, però especialment en els inicis del negoci ja que és un moment crític per a la creació de nous

Els consumidors van avançar les compres per les ofertes i descomptes tricular més vehicles dels habituals perquè al març ja van començar a reduir l’estoc en previsió de la sortida de vehicles més ecològics. Dins del grup Nicolàs, marques com Ford també van veure incrementades les vendes un 20%, segons Juan Ramón Biedma. Tanmateix, des d’altres concessionaris com Talleres Garcia apuntaven que el mes d’agost va ser bastant fluix perquè ja tenien els vehicles dins de normativa.

clients. 2.- El nou local aconsegueix sorprendre amb els seus productes/serveis, aportar quelcom diferent al que ja hi ha al mercat. Sovint no és una qüestió d’oferir la millor qualitat (només hem de donar un cop d’ull a alguns dels locals que sobreviuen fins i tot a les crisis), sinó de cobrir unes necessitats específiques que altres no cobreixen i que poden ser un servei ràpid i econòmic o tot el contrari. La clau, però està en ser coherents

amb el que s’espera de nosaltres com a negoci. Si fem les coses bé, les primeres setmanes acostumen a ser bones: la curiositat a vegades bé donada pel propi fet de ser un local nou. Som curiosos per naturalesa i ens agrada provar. Però compte no sigui només un miratge: si no aconseguim que els clients repeteixin, a poc a poc el local s’anirà buidant i això té un efecte bola de neu: ningú vol anar a un local a on no vol anar ningú.

Penedès Econòmic

Setembre - 2018

ACTUALITAT

Tous col·labora amb l’Arsenal de Vilafranca

La Fundació Pinnae lliura 100.000e a sis projectes socials de la vegueria A la convocatòria de la línia d’Ajuts d’Impuls Socials per al Territori es van presentar una quarentena de projectes

redacció

Tous, la marca manresana de joieria i accessoris capdavantera en el segment de luxe assequible i d’abast internacional, ha posat en marxa l’Escuela Tous de Joyería y Oficios Artesanos amb l’objectiu de fomentar l’artesania com a via de capacitació professional per a joves estudiants. Tous ha seleccionat conjuntament amb altres centres de tot el país i de Mèxic, a l’Escola Municipal d’Art Arsenal de Vilafranca per participar en la primera edició d’aquest nou projecte. Dues estudiants de l’escola vilafranquina formaran part dels 19 alumnes que aprendran nous coneixements en aquesta formació, en format de pràctiques. En aquesta escola, Tous proporcionarà nocions específiques sobre joieria i coneixements propis de la marca mitjançant un programa lectiu que uneix l’àmbit teòric i

el pràctic. Concretament, la iniciativa ampliarà els coneixements sobre elaboració i restauració de joies i millorarà el vincle dels estudiants amb el mercat laboral. El director de l’escola Arsenal declarava que “aquest projecte ens brinda l’oportunitat de treballar al costat d’una marca internacional per seguir formant a joves professionals en l’ofici de joier” i assegurava que “per a nosaltres significa una de les fites més importants de la nostra història, i una iniciativa que ha de servir per convertir conceptes com a rigor, tècnica, innovació i creativitat en valors fonamentals per a l’alumnat”. Per la seva banda Rosa Tous, vicepresidenta de la companyia declarava: “volem compartir el nostre llegat amb les noves generacions de joiers i artesans per donar-los l’oportunitat de prosperar professionalment i per preservar un ofici totalment connectat amb la comunitat”.

Olga Aibar La Fundació Pinnae ha lliurat aquest mes una línia d’ajuts d’Impuls Social pel Territori amb una dotació econòmica conjunta de 100.000 euros per als projectes guanyadors. L’acte es va celebrar el 13 de setembre al Fòrum Berger Balaguer amb la presència dels representants de les sis de les entitats guanyadores de la convocatòria. Els sis projectes guanyadors entre els 40 que es van presentar són: Inclusió i Empoderament en salut mental al Garraf-Penedès. Aquest projecte d’ActivaMent vol oferir tallers de Formació Continuada per a 60 persones en situació de malaltia, discapacitat i/o problemes de salut mental per tal d’afavorir la seva recuperació, possibilitant la superació de l’estigma i millorant la seva autoestima. Embotits Mallart La Fundació Mas Albornà pretén formar a les persones usuàries per treballar al negoci i obtenir una feina de qualitat. A més, vol

ampliar l’obrador i obrir una botiga a Vilafranca. Club de Joves L’Associació Salut Mental Catalunya Anoia vol oferir un espai de suport integral i comunitari per a joves amb problemes de salut mental amb la intenció de crear un grup de 15 persones. Els objectius són vincular els joves amb

Es tracta de la primera convocatòria des de l’origen de la fundació, Datada del 2013 recursos formatius, laborals i de lleure inclusió de la comarca i sensibilitzar la societat. Adquisició d’un vehicle adaptat La Fundació l’Espiga es troba amb un handicap molt important diàriament i és que no posseeix un vehicle adaptat propi. Per aquest motiu volen adquirir un vehicle

adaptat del qual se’n beneficiarien 117 persones amb diversitat funcional de diferent índole. Acompanyament a persones grans que pateixen soledat Aquest projecte pertany a la Fundació Amics de la Gent Gran i pretén ajudar a 100 persones majors de 65 anys que se sentin soles, amb necessitats afectives i en risc d’exclusió social a través d’un acompanyament afectiu individualitzat. També vol sensibilitzar a la societat sobre aquesta situació a la comarca. Fem Montessori L’entitat ACTUA vol treballar als centre oberts o els CRAES a través de la filosofia Montessori, que permet a l’infant construir la seva autoestima en base als resultats propis assolits. S’adreça a nens de 3 a 17 anys amb necessitats sòcio-educatives. El president de la Fundació Pinnae, Martí Solé, va destacar “la tasca molt important” de les entitats socials a la Vegueria del Penedès i el fet que “donar suport a les entitats és la finalitat pel qual va néixer la Fundació Pinnae i això ens fa especialment feliços”.

Penedès Econòmic

Setembre - 2018

ACTUALITAT

Els preus del mercat de lloguer al Gran Penedès segueixen augmentant any rere any Tot i ser en un dels moments més cars en la història dels preus del lloguer, ara es fan més contractes que mai Lorena Del Amor El desequilibri entre salaris i lloguers és cada cop més accentuat. Espanya s’ha guanyat el títol de ser el país de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) on el lloguer s’emporta el percentatge més alt dels ingressos familiars. Segons els càlculs de Fotocasa i la plataforma Infojobs, un de cada dos catalans destina més del 40% del seu sou a pagar el lloguer del seu habitatge. La recomanació dels organismes oficials és no sobrepassar el límit del 30% quan parlem de dedicar una part del sou al lloguer.

al garraf el preu del lloguer ha augmentat gairebé un 17% en cinc anys En els darrers cinc anys, els preus dels lloguers només han fet que pujar a la nostra comarca. El Garraf és la zona on aquest increment ha estat més accentuat, des de l’any 2012 fins el 2017 el preu del lloguer ha augmentat gairebé un 17% establint-se, segons les darreres dades publicades sobre el

Opinió

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

primer trimestre d’aquest any, en 723,15 euros al mes. Actualment, a l’Alt Penedès el preu mitjà del lloguer cada mes és de 498,53 euros fet que suposa una pujada del 13,51% des de l’any 2012. En canvi, el Baix Penedès ha patit un augment d’una mica més de 27 euros pel lloguer mensual de l’habitatge, la qual cosa es tradueix en un encariment del 6,07% del preu. Els lloguers a l’Alt i el Baix Penedès es troben actualment en el moment amb el preu més elevat des de l’any 2010. Mentrestant, al Garraf mai s’havia arribat a pagar 723 euros al mes pel lloguer d’un habitatge, com a mínim des del 2005, el darrer any de què el Departament d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya disposa dades. Aquestes pujades del preu del

lloguer no han anat acompanyades de la pujada dels sou dels habitants del Penedès pel qual la gent cada vegada ha de dedicar una part més gran de la seva paga a fer-se càrrec del seu habitatge. En aquest sentit, segons recull l’INE, el salari brut dels catalans només va augmentar un 0,1% el 2017.

DES DEL 2012 EL nombre de CONTRACTES DE LLOGUER HA AUGMENTAT MÉS D’UN 40% El lloguer sempre ha estat la manera més fàcil i ràpida d’acon-

Respectar costums Hi havia una vegada... Un home que estava posant flors a la tomba d’un parent, quan va veure a un xinès posant un plat d’arròs a la tomba veïna. L’home es va dirigir al xinès, i li va preguntar: - ‘Disculpi senyor, però creu vostè que de veritat el difunt es menjarà l’arròs? - ‘Si’, va respondre el xinès... ‘Quan el seu vingui a olorar les seves flors. Respectar altres costums, és quelcom que ens devem entre persones. Som dife-

rents, actuem diferenciadament, pensem diferent en funció al nostre entorn, educació i cultura. Es tracta simplement... de respectar sempre i quan és clar, no afecti a l’altre. En el món empresarial, era molt poc freqüent fins fa poc temps, tenir contactes amb altres cultures. Avui, tot és més “internacional”, fàcil, ràpid, global, ... i és freqüent el contacte amb altres cultures. Un pensament tancat i intolerant no és res constructiu per a ningú, especi-

seguir un habitatge, com a mínim la manera més segura per a aquells amb por de demanar una hipoteca per comprar-se una casa o un pis. Tot i la pujada de preus que ha patit el mercat del lloguer no s’han deixat de signar contractes i en l’actualitat se’n fan més que mai. En aquest cas és el Baix Penedès la comarca en què més han augmentat les contractacions des del 2012, registrant una pujada del 43,8% en cinc anys. D’altra banda el Garraf és on es fan el nombre més gran de contractes amb 2.985 l’any passat, xifra que suposa un 24% més respecte dels 2.407 del 2012. Mentrestant, l’Alt Penedès ha registrat un augment més tímid tot i que s’eleva al 13,8% el que en nombres absoluts suposa passar de fer 1.738 contractes a fer-ne 1.970.

alment quan hi ha diverses coses que podem aprendre d’altres cultures. Aprendre a acceptar i respectar altres cultures és un pas important per tenir noves experiències i aprendre sobre el món. Hem d’assumir que vivim en una societat multicultural i s’ha de ser respectuós amb tots els que la conformem. Tot i sabent que cada cultura o raça posseeix uns trets bàsics, no podem pensar que una és superior ni millor a una altra. Són simplement, diferents. És important, no caure en els estereotips, fer generalitza-

LA FUNDACIÓ PRO-PENEDÈS REP UNA SUBVENCIÓ PER A LA INSERCIÓ SOCIOLABORAL La Fundació Pro-Penedès ha rebut 28.000 euros de la subvenció Convocatòria Inserció Sociolaboral 2018, que atorga l’Obra Social la Caixa. Gràcies a això, la Fundació continuarà treballant per a la inserció sociolaboral de les persones amb discapacitat a l’empresa ordinària. Aquest projecte és de continuïtat i reforç al programa Incorpora que es porta a terme a la Fundació des de l’any 1995. Les persones beneficiàries seran persones amb discapacitat psíquica, física, sensorial o amb trastorn mental en edat de treballar. El programa inclourà l’acompanyament i el suport per part dels professionals de la Fundació i la creació d’un itinerari personalitzat dins el mercat laboral ordinari. L’objectiu principal d’aquesta subvenció, és fomentar estratègies i recursos que vetllin per l’ajustament i acompanyament a aquest col·lectiu. Des de la Fundació, també es treballaran els contactes i visites a empreses del territori, fent una intermediació que fomenti la captació d’ofertes laborals. Enguany, la Fundació ProPenedès ja ha atès 203 persones amb discapacitat. D’aquestes, han estat inserides laboralment 39 persones, s’han visitat 68 empreses i s’han gestionat 97 ofertes laborals.

cions i emetre judicis de valors o idees preconcebudes que puguin comportar a un rebuig cap a les persones. Cal fomentar valors com la tolerància, el respecte, la comprensió i la interculturalitat deixant de banda conceptes com el racisme, la discriminació, l’exclusió o la no acceptació. Utilitzar un llenguatge positiu i respectuós i eliminar aquells termes negatius, pejoratius, vulgars i discriminatoris. Fem un esforç en entendre que la diferència és la complementarietat i la bellesa del món resideix en el fet que no siguem iguals.

El desconeixement és la principal causa de la incertesa i la por que ens causen aquelles persones que són d’altres països o que físicament no són com nosaltres. L’heterogeneïtat de cultures és el que veritablement fa ric al nostre planeta. Aquesta miscel·lània de països, races, cultures, receptes culinàries, folklores costums i tradicions que s’integren a la Terra. Tinguem una visió cosmopolita i de ment oberta. La diversitat no ha de ser mai causa de conflictes, ha de ser una font de riquesa!!!

Penedès Econòmic

Setembre - 2018

ACTUALITAT

Es posa en marxa el primer Simposi Garraf, unes jornades sobre economia i estratègia comarcals Amb l’objectiu d’establir les directrius que cal portar a terme per millorar l’economia del Garraf Meritxell Bayarri Els dies 27 i 28 l’Auditori Neàpolis va acollir el 1r Simposi Garraf, un congrés que va néixer amb la voluntat de reflexionar sobre el present de la comarca per promoure l’estratègia que el territori ha de seguir en el futur. Organitzat per Hèlix Garraf, es van establir les directrius que cal portar a terme per millorar l’economia del Garraf. De fet, i segons explicava la Presidenta de NODE Garraf Rosa Huguet, el 1r Simposi no només vol ser una mera reunió

d’experts, sinó que “un dels objectius és l’edició d’un quadern blanc de l’economia del Garraf que reculli les reflexions i les aportacions dels ponents”. Dos consellers de la Generalitat de Catalunya van ser presents al Simposi. D’una banda el Conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, encarregat d’obrir la sessió de divendres i la Consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacon per posar el punt final a les jornades. Pel Conseller Delegat de NODE Garraf, Isidre Also, aquesta presència institucional “és un reconeixement a la idea que vol projectar el 1r

Nous vehicles híbrids per a la Policia de Vilafranca

L’Ajuntament de Vilafranca i el concessionari Autocam del municipi han signat un acord de renting per als tres nous vehicles de la Policia Local durant els propers quatre anys. L’Ajuntament els ha adquirit per 50.000 euros anuals per als tres vehicles, en el qual s’inclou tot el manteniment necessari i les reparacions. Es tracta de tres Toyota Prius que s’incorporen al parc mòbil policial, que inclou un altre vehicle híbrid i quatre motos elèctriques. Aquests vehicles s’autocarreguen a través del motor, sense que hagin d’aturar-se per a fer-ho, una prestació important ja que es tracta de vehicles que estan en constant circulació.

Els nous vehicles incorporen desfibriladors i un “kit de detinguts”, una mampara per a separar els detinguts dels policies. La presentació dels vehicles va tenir lloc el divendres 21 de setembre davant de les instal·lacions del concessionari vilafranquí. A l’acte hi era present el regidor de Seguretat Ciutadana, Joan Manel Montfort, el cap de la Policia Local, Albert Romero, i el gerent del concessionari a Vilafranca, Jordi Carbó. El regidor de Seguretat Ciutadana, Joan Manel Montfort, va afirmar durant la presentació que l’objectiu del consistori era anar aconseguint “un parc de vehicles policials cada cop més sostenible”.

Simposi i a allò que es vol aconseguir.” Also també va voler fer un reconeixent al món polític, agents socials, formatius i empreses locals i és que, tots són conscients de la necessitat que la comarca té de reaccionar davant la gran onada metropolitana que pot representar Barcelona i tota la seva

àrea metropolitana. En aquest sentit, el director del Master in Business Innovation, Miquel Barceló, va declarar que “al Garraf hi ha molta vitalitat i molta tradició cultural però fa falta transformar això en llocs de treball” i afegia que la comarca ha de fer una aposta per les indústri-

es culturals i creatives. D’altra banda, el gerent de Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona, Francesc Vila, assegurava que “estem progressant en el repte de l’estacionalitat del turisme i ja hi ha una progressió en el nombre d’ocupacions en la pretemporada i la post temporada”.

Penedès Econòmic

Setembre - 2018

ACTUALITAT

L’antiga cimentera Griffi de Vilanova a punt per ser enderrocada L’espai deixarà pas al parc comercial més gran del Garraf amb 19.000m2 i es crearan nous accessos al polígon Masia en Barreres II Lorena Del Amor La propietat de la parcel·la de l’antiga cimentera de Vilanova i la Geltrú, coneguda popularment com a Griffi, ha sol·licitat els permisos i la llicència per enderrocar l’edifici i deixar pas a un gran parc comercial de 19.000m2, al polígon Masia en Barreres II. Un cop finalitzi la tramitació, que es calcula que serà en les setmanes vinents, ja podria ser ensorrat.

El polígon tindrà nous accessos i nova ordenació urbanística, amb un pressupost que ronda els 75 milions d’euros i del qual es farà càrrec el promotor de les obres. Així doncs, la ciutat tindrà un nou accés des de la C-15 el que provocarà que es descongestionin les rotondes d’aquesta carretera, que acostumen a estar col·lapsades. A més, es construirà una nova rotonda i un nou accés entre el futur parc comercial i el segon sector del polígon, on es troba Vila Lauren, un espai que

l’Ajuntament confia a dinamitzar a través del projecte. Amb l’aprovació inicial de la modificació puntual del PGOUM, el mes de març, es va fer el primer pas per fer possible la creació d’un parc comercial en aquest sector. A hores d’ara i finalitzat ja el període d’exposició pública, continua la tramitació d’aquesta modificació amb la resolució de les al·legacions amb l’objectiu que entre l’octubre i el novembre el Ple en faci l’aprovació provisional i es pugui cursar

la tramitació cap a la Comissió d’Urbanisme de Barcelona, l’únic òrgan amb potestat per realitzar l’aprovació definitiva de la modificació del PGOUM que es preveu que podrà fer-se durant el primer trimestre de 2019. En relació al projecte, no podrà ser lliurat a l’Ajuntament

fins que no hagi finalitzat la tramitació urbanística. Vilanova amb aquest nou espai comercial tindrà el centre comercial més gran del Garraf que suposarà la creació d’uns 600 llocs de treball i la inversió privada de 75 milions d’euros a la zona, segons l’Ajuntament.

Neix la marca Garraf Turisme per Sandra Barneda serà la premiada reforçar la promoció de la comarca d’honor de Talent Femení redacció

redacció

L’agència Node Garraf va presentar el 25 de setembre al restaurant La Cucanya de Vilanova i la Geltrú una nova marca que vol aglutinar tota l’oferta de les poblacions de la comarca a nivell turístic: Garraf turisme. Aquesta és una de les quatre eines que s’han creat amb l’objectiu de reforçar la promoció i comunicació de la destinació Garraf. Les altres són una nova web amb informació turís-

Talent Femení entregarà els seus premis anuals el proper 19 d’octubre, en aquest cas a l’Heretat Sabartés de Banyeres del Penedès. La premiada d’honor d’aquest any serà Sandra Barneda, periodista, presentadora de televisió i escriptora. Barneda serà present a la gala per conèixer a la resta de dones premiades del Penedès, el Garraf i l’Anoia. Aquests premis tenen

com a objectiu reconèixer el talent de dones empresàries i directives del territori i en l’àmbit internacional en les categories de: innovació, arts escèniques, vinicultura, enginyeria, tecnologies de la informa-

ció i la comunicació, ciència, empresa socialment compromesa i trajectòria. El jurat el formen persones expertes en tots aquests àmbits i es guien per la documentació que faciliten les empreses.

zar-se en el seu procés de tramitació… segueix encara com a projecte de llei. En el moment en què va ser presentada per primer cop se’n van fer gairebé 400 esmenes. Que tot plegat arribi a bon port sembla anar per llarg. Per això han calgut mesures urgents per adaptar a l’ordenament jurídic espanyol l’esmentada normativa comunitària. És curiós també que una de les primes coses que s’hagi hagut de regular i ordenar amb més cura sigui el tema de les sancions i les inspeccions. Sembla que segueix vigent allò de que ens agrada fer les coses

“per força”. Primer mirem les conseqüències de no fer les coses bé i segons això, farem l’esforç de fer el que calgui per evitar grans mals. La nova norma posa el focus en la inspecció, el règim sancionador i els procediments d’instrucció. Així, delimita per a qui és aplicable el règim sancionador, els terminis de prescripció, les sancions previstes, quines són les entitats de certificació i quines les entitats acreditades per a la supervisió dels codis de conducta. Almenys, temporalment, en això estarem més tranquils. I diem

temporalment, perquè la vigència del reial decretllei serà fins a l’entrada en vigor de la nova legislació orgànica de protecció de dades, l’objecte de la qual serà adaptar definitivament l’ordenament jurídic espanyol al Reglament General de Protecció de Dades. És un pas més cap a la normalitat, però iniciar la temporada, en termes esportius, amb la sensació que com aquest pedaç en poden arribar més segons les contingències del moment, no és del tot engrescador, però somhi!

Opinió

JORDI VENTURA MASSÓ Consultor - Direcció estratègia Windat Membre de la FEGP

tica de la comarca,‘Garraf Sona’, un segell propi dels festivals musicals de la comarca per tal de donar-los més visibilitat, i l’Inspirador, un expositor amb totes les propostes que es poden fer al Garraf i que,

mitjançant el joc de la ruleta, convida als usuaris a realitzar les activitats que es poden fer a la comarca i ofereix tota la informació necessària per portar-les a terme, segmentada en vuit temàtiques.

Inici de curs amb el primer pedaç Com deia el poeta, tot és segons el color del vidre amb què es mira. A finals del mes de juliol, el govern d’Espanya va aprovar un reial decret per regular la inspecció i el règim sancionador en matèria de protecció de dades. Començava a haver-hi massa casos de dubtes, d’indefinició en l’aplicació de determinats punts del nou Reglament General i això estava generant una sensació d’inseguretat jurídica preocupant. L’AEPD havia de pronunciar-se davant de-

núncies d’usuaris però hi havia molts punts difusos. El tema és que, per una banda, és positiu que s’hagi posat fil a l’agulla, ni que sigui esgotant el mes de juliol, quan el reglament va entrar en vigor plenament el passat 25 de maig, dos anys després de la seva publicació a les institucions europees. Acceptem que ha de ser una eina col·laboradora i desbloquejadora. La contralectura és evident. La futura nova llei orgànica sembla eternit-

Setembre - 2018

Penedès Econòmic

Setembre - 2018

L’ENTREVISTA

Damià deàs i Gual

President de l’Institut del Cava i director gerent de les Caves Vilarnau

“Hem de vendre uns 300 milions d’ampolles de cava en quatre anys”

El director gerent de les Caves Vilarnau és, des del passat mes de maig, el nou president de l’Institut del Cava, una de les dues patronals cavistes del Penedès. En un any en el qual han canviat els representants als capdavant de l’Institut del Cava i de Pimecava, i també del Consell Regulador del Cava, hem volgut parlar amb Damià Deàs sobre les inquietuds i els plans de futur del sector. També sobre els nous camins que s’obren en un món que està en plena evolució i transformació. Olga Aibar

Damià Deàs i Gual (15 de febrer de 1962) és el president de l’Institut del Cava des del passat mes de maig. Es tracta d’una associació formada per cellers elaboradors de cava petits, mitjans i grans, que troba els seus orígens a mitjans del segle XX. En termes de producció, representen el 76% del mercat nacional i internacional i el 83% de les exportacions. Deàs també és el director gerent de les caves Vilarnau de Sant Sadurní des de l’any 2001. A aquest celler va començar a treballar l’any 1985 desenvolupant diferents funcions com a encarregat de producció, director de logística, compres i producció. Des de l’entrada del grup González Byass en l’accionariat de Vilarnau, s’han produït diversos canvis, entre els quals el trasllat i la construcció de les noves instal·lacions a la Finca de Can Petit de Vilarnau i la implementació del centre de vinificació en les mateixes instal· lacions, de 1.300 m2.

Des del maig és el nou presi· dent de l’Institut del Cava en substitució de Jaume Gramona. Quines prioritats s’ha marcat en aquests primers mesos i de cara al futur? Tenim molts projectes. Ara estem treballant en un pla estratègic, però no he tingut massa temps per aprofundir-hi, perquè m’ha coincidit tot. Tenim un equip molt consolidat treballant que coneix el sector. Volem seguir treballant en comissions, i ampliar-ne alguna, com per exemple, la de viticultura. La idea és que els pagesos estiguin molt a prop de nosaltres. Hem d’intentar que tot confluexi, que ens sentim tots iguals, que no hi hagi recels, i que tothom estigui content. També vull fomentar que la nostra comissió de marketing segueixi generant propostes així com la relació amb el Consell Regulador del Cava i Pimecava. Ha dit que quan va entrar en el càrrec tot li va coincidir. A què es refereix? Quan vaig entrar ens vam trobar amb un Pla territorial Parcial del Penedès (PTP Penedès) del qual no hem estat prou informats, ni la part agrària ni la part industrial, i que ens afectava de ple. Vam obrir una pàgina web i hem aglutinat més de 150 adhesions. També hem tirat endavant des de l’Institut del Cava la plataforma “Defensem la identitat vitivinícola del Penedès”, juntament amb Pimecava, AVC-UVIPE

(Unió Vinícola del Penedès) i el CEPVI (Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola). Tot plegat ha coincidit també amb les eleccions al Consell Regulador del Cava. Quines seran les següents pas· ses? En relació al PTP Penedès vam tenir una primera reunió amb el departament de Territori el mes passat, i ens va convidar a treballar entre tots perquè siguem capaços de fer un pla territorial que sigui un model per a tota Catalunya. També vam ser convidats a una altra reunió aquest mes a on ja hi haurà un equip de treball. Per la nostra part, estem començant a treballar amb un equip de tècnics multidisciplinari del més alt nivell especialitzat en plans territorials. Volem iniciar un dinàmica proactiva i constructiva i començar a generar propostes per a l’administració amb l’objectiu d’aconseguir un Pla Territorial model i del que les futures generacions se’ns sentin orgullosos. La defensa del paisatge pene· desenc serà un dels principals eixos d’aquesta comissió. Quins en seran els altres? Aquest eix és bàsic, però nosaltres som empresaris i no renunciem a tenir unes infraestructures de qualitat. Anem a endreçar el paisatge, a tenir en compte que l’agroindústria treballa a favor d’aquest paisatge i que estem molt a prop de Barcelona, que mereix tenir aquest pulmó verd que formem nosaltres. Aquesta

proximitat comporta també uns riscos, perquè tenim altres tipus d’indústria que s’han d’ubicar endreçadament al territori. No faríem un favor a Catalunya si al Penedès féssim un “cúmul d’infraestructures anàrquiques”. Entre les qüestions que es deba· tran es troben el Logis Penedès i el quart cinturó. Aquests temes ens afecten a tots i crec que s’haurien de repensar. S’està parlant de liberalitzar els peatges de l’AP-7, fer una A2 més potent, desdoblar la C-15, etc. Caldria veure si el quart cinturó fa tanta falta o no i mirar models d’altres països. Fa poc també s’ha produït el relleu del president del Consell Regulador del Cava. Unes elec· cions que enguany van ser molt disputades. Sí, penso que això és bo perquè si hi havia tants candidats vol dir que hi ha gent que vol treballar pel cava. Jo crec que el nou president té un bon perfil, un home d’empresa gran i que ja havia treballat a l’empresa privada. En Pere Bonet també procedia d’una empresa gran i ens ha ensenyat a tots que podem fer coses qualitatives i amb molt bon criteri. Crec que en Javier Pagès és la persona indicada per seguir recolzant la tasca que s’ha fet, perquè tots els canvis que volem fer no els farem en quatre anys. Quins serien aquests canvis? Al sector s’ha posat sobre la taula el tema de la zonificació perquè ens ajudarà a vendre més en tenir

Penedès Econòmic

Setembre - 2018

L’ENTREVISTA el nostre consumidor més informat i ser pedagògicament més ric. Sabrà d’on procedeixen els nostres productes, els hi posarà cognom i això sempre va en favor del cava. La DO cava és molt potent en el tema del control, del seguiment i ara ens falta donar més valor. Això implica apujar preus? Sí perquè el negoci ha de ser sostenible per la pagesia, l’elaborador, la indústria auxiliar, la zona, etc. Jo penso que això el Javier Pagès ho té molt clar. Aquesta part continuïsta en favor de la percepció de la qualitat del cava crec que la seguirà fent. Des de l’Institut del Cava pensem que tenim una DO molt jove, amb només 36 anys, i amb moltes oportunitats. Tenim un camí molt bo, encara que hi hagi inquietuds i malestar. Si li sumem el creixement que està tenint l’escumós a nivell mundial, crearem un cocktail positiu.

dre més, perquè 37.000 hectàrees donen per a elaborar més de 300 milions d’ampolles i en venem 250. Si una xifra tenim clara en el nou pla estratègic és que hem de vendre d’aquí a quatre anys més de 300 i escaig milions d’ampolles. Com ho pensen fer? Amb una millor promoció i comunicació, anant colze a colze la part comercialitzadora, la gent del carrer, els periodistes, etc. Cal comunicar més i millor, coses positives, no haver de patir per titulars negatius. Ens hem d’impregnar de positivisme.

Tenim una do molt jove i amb moltes oportunitats per endavant

Un cava que està tenint una gran progressió també. En els darrers anys el Cava Premium està creixent força. Partíem de xifres molt baixes, però són molts els cellers que han estat treballant per augmentar la seva producció de Cava ecològic. Penso aquesta és també la tendència al Consell Regulador del Cava.

Abans feia referència a la zoni· ficació. Fa temps que se’n parla, però de moment no s’ha avan· çat gens. Aquestes és una de les coses que ens passa a Catalunya, que parlem molt de molts temes, però després s’ha de posar blanc sobre negre i fer que la gent ho voti i hi cregui. Hi ha d’haver una taula d’experts que digui com s’ha de zonificar i amb argumentació sòlida. Ha de ser una cosa ben feta i ben estudiada. Quines altres línies de futur del sector s’estan debatent actual· ment? En Pere Bonet i els seus vocals van iniciar la piràmide qualitativa amb els caves de paratge i els premium. També el fet de poder identificar les contretiquetes. El vincle amb la parcel·la d’on procedeix el vi ens aportarà molta qualitat. Hi ha molts altres punts que podem debatre entre tots. No podem deixar sol el president. Hi ha unes vocalies que les ha triat tot el sector i aquests representants i les patronals hem de treballar colze a colze amb ell i mostrar-li les nostres inquietuds. Com per exemple? Per mi hi ha dos coses importants: som capaços de pagar més per fer més promoció? Només pagant una petita part més per hectàrea ja tindríem prou, perquè està clar que cal invertir per a una millor percepció del producte. La segona és que tenim més de 37.000 ha plantades perquè no s’ha pogut parar la plantació aquest any. Els elaboradors d’altres zones d’Espanya volíen créixer. Doncs han de ser capaços de ven-

En quina mesura els caves premium han ajudat a aquest crei· xement? Molt, i a més en molt poc temps. En dues campanyes hem venut 30 milions d’ampolles, que és el que ha ajudat a tirar, conjuntament amb el cava ecològic.

Cal comunicarnos més i millor i impregnar-nos de positivisme

El consumidor ho valora? Els mercats escandinaus, Anglaterra, Bèlgica i altres països del nord d’Europa sí ho aloren, i aquí sobretot la gent jove, que viatja i té una mentalitat diferent. No estan tan condicionats, volen que la natura es respecti i el futur passa per ells. I el nostre sector ha d’estar a l’alçada d’aquesta preocupació per la natura. Com creu que serà el resultat d’aquesta verema? Serà una verema que crec que acabarà bé i amb unes bones acideses. Al macabeu li costa madurar, però tindrem un xarel·lo molt maco, un xardonnay que ha estat molt interessant, un pinot noir i la garnatxa també ens ha anat molt bé. Penso que la parellada acabarà bé, tot i l’ha afectat alguna pedregada molt local. Fa uns mesos que va sorgir Cor· pinnat, una nova marca col· lectiva de la UE. Com valora aquesta iniciativa? Jo m’ho miro en positiu perquè els cavistes que en formen part aposten per la qualitat i perquè és una inquietud que hem de treballar i que té coses positives. Tots ens mereixem se’ns consideri, això passa perquè les coses que es plantegin es facin amb solidesa i argumentació. Cal posarho tot en una balança i veure si entre tots ens queda equilibrada.

Penedès Econòmic

Setembre - 2018

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

TEXTOS, POTSER INCORRECTES POLÍTICAMENT, EN UNA ÈPOCA DE CONFUSIÓ (II)

Sobre la qualitat de la nostra democràcia En un article publicat, el 18 de març de 1994, sobre la base de les reflexions d’Octavio Paz sobre els sistemes polítics del tercer món, a Expansión, intentava explicar el perquè les democràcies tenen graus de qualitat diferents i es podia concloure que el camí cap a una democràcia plena era llarg i exigia en la població un alt grau de cultura i maduresa política i uns dirigents polítics que tinguessin Dinamarca com a destinació final dels seus projectes, dels quals no caminàvem sobrats, ni en els començaments de la transició ni menys actualment. Per això, la situació d’Espanya en els barems internacionals (el britànic Democracy Index, l’austríac Global Democracy Ranking o el nord-americà Freedom in the World), que la situen entre els països de democràcia plena té un gran mèrit. “La democràcia és un instrument que ofereix tantes cares com a graus de desenvolupament tinguin els països on està implantada. En les democràcies dels pobles poc desenvolupats es donen, sovint, característiques negatives que no es troben en les democràcies madures. Dues notes diferencien les democràcies: 1.- La relació neutra entre l’Estat i els ciutadans, garantida per l’existència d’un estat de dret que tracta tots per igual. Al moment que els ciutadans es trobin discriminats per l’Estat, a causa de les seves idees, ens trobarem davant un sistema democràtic falsificat, ja que gran part de les llibertats quedaran afectades per aquest abús de poder. 2- La concepció que de l’Estat tingui la classe política dirigent. Mentre que en els sistemes polítics del tercer món les classes dirigents consideren a l’Estat com la seva propietat privada, en les democràcies avançades, l’Estat és de la societat i els polítics són servidors públics i gestors de diners aliens. De manera que, si desvien cap a finalitats particulars o parti-

distes diners comuns, la societat els retira la confiança i els aplica un sever correctiu legal. Per aquest motiu la corrupció no és estranya en la democràcia de les societats poc desenvolupades mentre que els polítics corruptes són habitualment separats de la política per les societats en les democràcies plenes.” Espanya fins a final de la passada dècada, va tenir notes d’aquest tipus de democràcia tercermundista, encara que no en tota la seva geografia ni en tots els sectors de l’Estat ni de manera generalitzada. I per què aquest límit? El 2008 va ser un any decisiu. En les eleccions de març i després de gairebé 2 anys de la punxada del boom immobiliari, sense veure-ho, Zapatero es presenta a eleccions amb el lema “Per la plena ocupació”, la promesa que crearà 2 milions de noves ocupacions i que “Espanya està en condicions per arribar a la plena ocupació”. A la fi del 2008 teníem un milió d’aturats més. Una societat exigent i uns mitjans informatius i intel·lectuals solvents, haguessin demanat la seva dimissió. Sobre la cantarella que Espan· ya té la major corrupció de la història Del nostre article “Per què quan hi havia mes corrupció que ara, la gent no ho percebia?” L’article “El color de la corrupció” (Revista Capçalera del Col·legi de Periodistes de Cata-

lunya) de P. Rey Mazón, sobre la denúncia de la corrupció “quasi tots deixen de cobrir o ho fan però dedicant-los menys espai, els casos dels partits “amics” o més afins. Solament un ciutadà ben informat, amb una dieta informativa que inclogui tots els colors, podrà escapar de la visió partidista d’un periòdic.” De M. Villoria i F. Jiménez, “La corrupción en España” (2004/10). “Les denúncies de la corrupció són part de la política. Aquells que reporten o denuncien instàncies de corrupció poden ser opositors polítics de l’acusat amb la intenció de desacreditar-lo: aquests crítics de les pràctiques corruptes amb freqüència tenen una altra agenda pròpia.” (Sandholtz i Koetzle) La corrupció és una cosa, els índexs de la percepció, una altra diferent. La percepció general de la corrupció està fortament influïda pels escàndols i la seva cobertura mediàtica. Els casos que han sortit en els mitjans i s’han investigat provenen de l’època anterior. La majoria han estat molt vinculats al boom de la construcció i aquest havia finalitzat en l’últim trimestre de 2007. Espanya no té una corrupció sistèmica en la qual els suborns als funcionaris són l’habitual. A Amèrica Llatina, la mitjana de persones que reconeixen haver pagat un suborn és d’un 23% a

l’Àfrica Subsahariana un 56%. A Espanya, de 2% (2009) a un 5% (2010) de pagadors, reflecteixen una Administració on el pagament de suborns és l’excepcional i proper a bastants països europeus que tenen nivells de percepció bastants menors (per exemple Àustria 2-9 i França 2-7). El primer informe anticorrupció de la UE evidenciava el contrast, un 63% d’espanyols es declarava afectat per la corrupció (26% UE) mentre els percentatges “sobre si han viscut o han estat testimonis de casos de corrupció” era com la mitjana de la UE, un 8%. Les dades ens diuen que s’ha centrat, sobretot, en l’àmbit urbanístic i en les administracions subnacionals, especialment en l’Administració local. És en l’àmbit de l’urbanisme i els permisos de construcció, on els enquestats denuncien majors demandes de suborn. Si Espanya està en la mitjana, amb la reforma del marc legal en relació a la transparència, la penalització de la corrupció, la UE... anirem corregint aquest problema. Encara que en col·lectius tan enormes (més de 3 milions de funcionaris i 70.000 polítics) sempre hi haurà (com en tots els països democràtics) algú que se surti del guió. Encara que, si els mitjans ho destaquen com a notícia de primera pàgina, la percepció s’anirà reduint lentament encara que, les dades objectives ens apropin a Dinamarca. I, també, si els mitjans solament denuncien la de “l’enemic” la percepció ciutadana oscil·larà més amb els canvis de govern i “la potència mediàtica amiga” que amb les dades objectives de la corrupció. Ho podreu comprovar amb els percentatges del CIS. Si es redueix la percepció a continuació d’un canvi polític serà una mostra que el domini del poder informatiu sobre l’opinió pública és enorme i que el seu únic objectiu era canviar de gestors, ja que les dades són les mateixes.

Carta de comiat Benvolguts amics: avui dijous 20 de setembre de 2018, el BOE publica la resolució de la meva jubilació encara que el meu despatx continuarà obert els primers dies d’octubre. M’ha agafat ocupat en un llibre de política i economia en el qual es pot comprovar que des de la nostra activitat professional i en un poble, si t’hi fixes i llegeixes als que saben, pots tenir mes visibilitat que en les grans ciutats i crec que ho he aconseguit. L’altre dia li vaig dir a un amic que escriure d’economia i política és facil, el que és estrany és que després de 25 anys valgui el que escrius, no perquè encertes sinó perquè sent tan clares les nostres manques siguem tan mandrosos a resoldre-les. El meu agraïment per haverme ajudat a conservar-me “jove” ja que no hi ha cosa que m’ha fet més il·lusió que veure reproduïts els meus articles en el Penedès Econòmic. A un notari de gran projecció social de Barcelona, el dia de la seva jubilació li vaig desitjar que el temps que havia dedicat a la seva professió el pogués aplicar en les altres activitats en les quals havia tingut un gran reconeixement públic perquè aquest país necessitava la seva informació. Això és el que desitjo pel meu de manera que m’acomiado de la meva activitat professional però als que m’han seguit en el Penedès Econòmic, si Déu vol, procuraré emprar més temps per fer-ho millor. Una abraçada del vostre amic. Daniel Iborra Fort

Penedès Econòmic

Setembre - 2018

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

La Vertical: escola d’aeris L’Anna és una jove, emprenedora, dinàmica, inquieta que amb només 25 anys ha aconseguit, ja a hores d’ara, ser la referent de la disciplina de les teles aèries a la comarca. Li agraden les acrobàcies aèries i el món artístic, la dansa i ha decidit posar les seves idees sobre paper i fer de tot això un projecte de vida. Anna, en quin moment deci· deixes que el que vols és treballar per tu mateixa? Vaig començar fent de professora de teles com a hobbie i com a activitat extraescolar a l’escola Montagut. Ben aviat vaig veure que agradava molt i que hi havia molta demanda. De fet jo vaig conèixer les teles quasi per casualitat quan feia INEF i em va agradar tant que tenia necessitat d’ensenyar-ho i transmetre-ho. I així em vaig anar endinsant en aquest món, aprenent i ensenyant. I quasibé sense adornar-me’n vaig acabar creant la meva pròpia empresa. Què és exactament aquesta ac· tivitat dels aeris i les teles acrobà· tiques? Són una modalitat del circ aeri que permet fer acrobàcies a l’aire mitjançant una tela penjada del sostre. Permet fer caigudes, pujades i baixades i fins i tot coreografies amb el propi cos sempre a l’aire. La pràctica de les teles agrada tant perquè són molt versàtils. Aporten molts beneficis al cos, tant a nivell físic moltes (donen molta força, flexibilitat equilibri, resistència, agilitat, coordinació..) com a nivell artístic i d’expressió corporal. Et fan agafar consciència

del cos, del ritme de la creativitat. Però també aporten habilitats psicosocials. El repte de pujar i fer activitat dalt la tela et fa créixer com a persona, permanentment t’estàs autosuperant. I aprens també a compartir, a treballar amb el grup i en equip i això t’ensenya a volar Estem acostumats a moure’ns per terra i aquesta disciplina et permet descobrir el teu cos a l‘aire i aquest descobriment aporta molta adrenalina.

sense límit. Actualment ja treballo amb gent fins a 50 anys que s’han animat a provar el món de les teles i agrada molt. Estarà situat al carrer Sant Fèlix 10, molt aprop del centre i obrirem a partir del mes de gener del 2019. És una nau que té més de 100 anys i que l’estem reformant per conservar la seva essència i història, des de les pedres fins a les encavallades de fusta.

I el fet de muntar un negoci, amb tot el que comporta, et fa volar o et fa tocar de peus a terra? Està molt bé volar i tenir idees i pensar amb la imaginació però cal saber adaptar-se i tocar de peus a terra i cal fer les coses molt ben fetes per triar endavant el projecte. Crear el teu propi Canvas, fer un bon pla d’empresa i econòmic que et garanteixi que l’empresa serà rendible. La inversió inicial em fa por... És la part que em fa més por. Sóc molt jove i és la primera vegada q m’endinso al món econòmic, però d’altra banda penso que el fet de ser jove m’ajuda perquè tinc molts anys per endavant. És un risc però la intuïció em diu que em funcionarà.

Què és el que t’està resultant més difícil de tot el procés? D’una banda el risc econòmic que implica el projecte perquè es una inversió gran a fer i per l’altra se’m fa difícil el fet de ser jove i tenir poca experiència en el món empresarial i qualsevol gestió administrativa fiscal se’m fa molt

Però explica’ns què és exacta· ment la Vertical i què hi passarà allà? Serà una escola d’aeris on s’hi practicaran modalitats aèries del circ com ara les teles, la corda llisa i les verticals, el trapezi fix, aeroioga, acroioga i més disciplines que tenen en comú et giren de cap per avall fent una vertical. Va adreçat a nens i nenes des de 6 anys fins a l’edat que vulguis,

gran Jo sóc professora soc “inefa” i el q m’agrada é el moviment i m’agrada molt dirigir el projecte i encarar-lo però em trobo aspectes que se’m fan complexes pel desconeixement. Recomanaries a altres joves el camí d’empren· dre un negoci propi? El projecte de la Vertical capta joves potents i gent molt maca i amb molta energia... Hi ha molta gent que s’estima el projecte. Jo el que diria és que si t’agrada molt allò que vols obrir, et venen ganes de compartir-ho amb els altres. Crec que és fonamental escriure les idees pròpies. Jo animaria a tothom que tingués el seu projecte propi. És una gran experiència que et fa créixer i et dona la possibilitat

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- La necessitat i ganes d’aprofundir en un tema que t’apassiona t’impulsen a anar creixent. La passió per aprendre junt amb la força de la inquietud per posar-ho en pràctica són un gran impuls pel projecte. 2- Somiar el projecte ben gran diuen que tot es crea dues vegades, la primera en la imaginació i la segona a la realitat. Imaginar un futur en evolució ens ajuda a aconseguir les nostres fites. 3- Preparar el projecte: Tenir dibuixat el model de negoci i un bon pla d’empresa permeten “equivocar-se sobre paper” i aprendre’n. 4- Suport de l’entorn: És bàsic per emprendre, tenir el recolzament de la gent que està més aprop. És la força necessària per avançar. 5- Força i alegria: L’Anna és una dona amb una força vital i una alegria que la converteixen en una gran emprenedora, en un fantàstic exemple per a molts joves. Molts èxits!!!!!

de treballar del que t’agrada. Hi ha molt poca gent que ho pugui fer... Com veus el futur? Veig una macroescola d’aeris on es puguin fer aeris que ara ni conec. Potser n’acabem inventant i tot, amb gent molt professional i bons educadors i alumnes molt potents i amb gent maca al voltant animant a que creixi si érem petits i ara som mitjans, jo ho veig com una cosa molt gran, en constant evolució. Qui t’ha ajudat en aquest procés? He tingut un gran suport a nivell familiar... La meva germana Gina, que és la meva mà dreta, s’estima el projecte com jo. I la meva família (pares i avis) sempre m’han vist molt motivada i disfrutant amb el q faig i ara quan veuen tot això, són els primers en recolzar-me. És bàsic per mi tenir-los al costat, com la meva parella l’Edu que sempre em dóna un suport incondicional.

Penedès Econòmic

Setembre - 2018

OPINIÓ

MARTÍ SISTANÉ PLANELLA President de la FEGP

Temps de verema Enguany, a les nostres contrades, la verema ha començat més d’hora que mai. Segons els experts el factor principal es deu a l’especial climatologia que s’ha viscut en aquesta temporada, que ha fet avançar la verema fins a una data mai vista fins ara. La verema s’inicià el 31 de juliol amb la collita dels primers raïms de la varietat chardonnay i s’allargarà entrat el mes d’octubre amb les varietats més tardanes. Tot i les conseqüències del canvi climàtic s’espera una bona collita. En temps de verema, mentre els pagesos miren el cel de reüll tot recollint fins els darrers gotims

Estem bastint el creixement sobre uns fonaments encara poc sòlids. Li cal a la recuperació econòmica que estem duent a terme un període més llarg de raïm, els empresaris del sector turístic fan recompte dels mesos d’estiu i la resta d’empreses encaren la recta final de l’exercici. Pel que fa a la temporada turística les darreres dades que tenim són del mes de juliol, on l’ocu-

pació mitjana en els establiments hotelers de l’entorn de Barcelona ha estat del 82,9%, 2,2 punts percentuals menys que l’any 2017; essent les dades de la comarca de l’Alt Penedès un 1,7 per sota de l’any passat i pel que fa al Baix Penedès i el Garraf una davallada del 4,7%, en tots dos casos. Les percepcions a hores d’ara són que es mantindran les xifres inferiors, tot i que hi ha veus que diuen que, malgrat això, els ingressos seran superiors. Esperarem a tenir més dades per confirmar-ho. Al sector empresarial en el seu conjunt, les dades oficials apunten que a Catalunya es repeteix el creixement però amb una lleugera moderació en relació a l’any

passat. Així ho manifesten també els empresaris de les nostres comarques en la darrera enquesta de Clima empresarial de la FEGP, en què el 65,63% dels empresaris enquestats asseguren que a curt termini es mantindrà la tendència actual de creixement i fins i tot un 31,25% creuen que millorarà. Els empresaris del Gran Penedès, de manera generalitzada, manifesten un manteniment de les plantilles actuals de les seves empreses i el 22% dels enquestats preveu un increment. Bones expectatives, doncs, pel tancament d’aquest exercici. Però, si em permeten el símil, emulant els pagesos, haurem d’estar pendents de les tempestes. I no ho dic

per les notícies que corren en el sentit que hi ha intenció de reformar l’impost de societats per augmentar la recaptació, que també, sinó principalment perquè cada vegada més persones del sector de la construcció i del mateix sector financer en petit comitè comenten que estem tornant a cometre els mateixos errors d’abans de la crisi. Estem bastint el creixement sobre uns fonaments encara poc sòlids. Li cal a la recuperació econòmica que estem duent a terme un període més llarg de resultats positius que reforci els seus fonaments i la consolidi en el temps. Les empreses i les famílies encara mantenen un endeutament elevat,

malgrat l’esforç que hem fet tant particulars com empreses per reduir-lo, que, a l’estat espanyol, era de 2,17 bilions d’euros quan va esclatar la crisi, el 200% del PIB, fins a situar-se en 1,598 bilions d’euros, el que equival al 137% del PIB a tancament del 2017, encara per sobre del llindar del 133% que recomana la Comissió europea. Mantenir el creixement econòmic, entre d’altres factors, comporta que les empreses mantinguin la seva capacitat d’endeutament i que el sector financer cobreixi les necessitats d’inversió. Un nou estrangulament del crèdit amb una liquiditat limitada estroncaria aquest creixement.

Setembre - 2018

Penedès Econòmic

Setembre - 2018

VINS&CAVES

El Cavatast i la Setmana del Cava de Sant Sadurní ja escalfen motors

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 80 - Setembre 2018

Olga Aibar Sant Sadurní celebrarà del 5 al 7 d’octubre la 22a edició del Cavatast, la mostra de caves i gastronomia referent en el sector. Una fira amb un impacte econòmic de més de 3,7 milions d’euros, i amb més de 35.400 visitants, la majoria dels quals procedents de la província de Barcelona, a banda del Penedès. Durant els tres dies del certamen se serveixen més de 43.000 tasts de cava i 24.150 degustacions gastronòmiques. També

es duplica la població habitual durant els tres dies de la mostra, i és complicat trobar una plaça hotelera. Aquest any la fira tindrà 51 expositors, 36 dels quals de caves, i la resta d’empreses de restauració, xarcuteria, pastisseria i xocolata, a més de cinc institucionals. La inauguració tindrà lloc el divendres 5 d’octubre a les 18h al Celler de la Fassina de Can Guineu i anirà a càrrec de la periodista especialitzada en enoturisme i comuncació, Ruth Troyano. Els horaris d’obertura seran el divendres 5 d’octubre de 19 a

Fèlix Miró

El Cavatast té un impacte econòmic de més de 3,7 milions d’euros, obté un retorn de 12 euros per cada euro invertit i té més de 35.000 visitants, la majoria de la província barcelonina 23h, el dissabte 6 d’11 a 23h i el diumenge 7 d’11 a 21h. Pel que fa als preus dels tiquets, seran els mateixos de l’any passat: 5 euros els quatre tiquets de tasts de cava, 6 per quatre degustacions de gastronomia, i 10 per a les activitats al celler de la Fassina. La copa Riedel també valdrà 5 euros. Per la seva banda, la Confraria del Cava també ultima els actes de la 37a Setmana del Cava, que s’iniciarà el 6 d’octubre, els actes de la qual s’allargaran gairebé un mes. Entre els actes més destacats de la Setmana del Cava es troben el pregó, enguany a càrrec de

l’actriu Judit Martín, del programa Polònia, i la presentació dels dos nous ambaixadors, que seran els germans Torres. Una de les novetats de la Setmana del Cava és que la Sidral Brass Band farà una cercavila des del Cavatast fins a la plaça de la Vila, on es farà un espectacle i s’acabarà amb un brindis amb cava per a mil persones. Altres actes organitzats a l’entorn de la Setmana del Cava seran les investidures als Confrares d’Honor i de Mèrit, el concurs d’aparadors, i la jornada de portes obertes a les caves del 12 d’octubre.

Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Meritxell Bayarri, Lorena Del Amor i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai, Joan carbó Fotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado: 692 189 896 montse@penedeseconomic.com Xavier Vallès: 657 649 413 xavier@penedeseconomic.com El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès ( 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Lerigraf Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011 Membre de:

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

Torres estrena el seu celler de les Garrigues per al vi el Purgatori

Vilarnau elaborarà l’any vinent caves de llarga criança ecològics

El nou celler Purgatori de la Família Torres, ubicat al terme municipal de Juneda, a la comarca lleidatana de Les Garrigues, comença a elaborar el vi del mateix nom, un vi que ha esdevingut l’emblema de la Família Torres a Costers del Segre, recuperant el llegat dels monjos benedictins que ja feien vi en aquest indret inhòspit l’any 1770.

Aquesta verema marca l’inici de l’elaboració dels caves de llarga criança 100% ecològics de Vilarnau, que preveu elaborar de cara el 2019. La cava de Sant Sadurní d’Anoia va començar la seva conversió de cultiu tradicional a ecològic l’any 2013 i el 2016 Vilarnau va obtenir la seva primera collita ecològica. Vilarnau es fixa com a

objectiu per el 2019 “tenir tots els seus caves amb la certificació de producte ecològic-vegà”, segons preveu Damià Deàs. Actualment, la col·lecció ecològica la conforma el cava Vilarnau Rosé Delicat i el vi “Capricis” de Vilarnau, elaborat amb Xarel·lo. La verema és nocturna i es perllonga des de mitjans d’agost fins la meitat de se-

tembre “per evitar les altes temperatures”. La resta es realitza manual i diürna.

temps de descompte. A sobre, el marit de la seva germana a la presó, el llegat del pare és qüestionat, informació sensible en venda (cintes de Corinna), tuf a corrupció per tot arreu… Tot està esclatant, i voler governar en aquestes condicions és pràcticament impossible. Només s’aguanta perquè ell mateix va fer un cop d’estat el 3 d’octubre. Però quan hi hagi una gran esquerda caurà i el deixaran caure. Aznar seria el primer, des de les clavagueres o el poder fàctic, és el primer republicà d’Espanya, i ell es veu com a president de la república, però el PP, PSOE,

Podemos, ERC, el deixaran caure. Mil coses ens fan pensar quelcom així. recordem que l’alcaldessa de Madrid (l’alcaldessa de la capital d’Espanya) va deixar plantat el rei a Arco, que ha de donar premis des d’un restaurant, participar en una inauguració d’uns jocs mediterranis amb l’estadi buit, xiulat a la final de la Copa que porta el nom de la seva institució, el cunyat a la presó, l’envien a Davos i no se li acut res més que parlar de Catalunya i rep una forta llisada, Navarra vol fer un referèndum sobre Monarquia o República, la justícia europea li diu que

cremar fotos amb la seva cara és llibertat d’expressió, inaugura el MWC enmig d’una gran crispació, rep una forta xiulada en la manifestació de Barcelona de final d’agost contra el terrorisme, el CIS pregunta sobre la monarquia però no publica des de fa més de tres anys els resultats, la premsa internacional s’interroga sobre el seu futur… Res fa preveure que pugui aguantar molt de temps. Cal recordar que quan M. Rajoy va rebre els atacs de la premsa internacional va durar sis mesos en el seu càrrec? A partir d’aquí...

Opinió

Eric Enguita Albet Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

Coincidint amb l’inici de la verema, es va inaugurar el celler en un acte al qual hi va assistir la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, el director general de l’Incavi, Salvador Puig, l’alcalde de Juneda, Antoni Villas, entre altres autoritats. El celler s’ha construït amb criteris d’eficiència

energètica. Pel que fa a la finca té més de 200 hectàrees de vinya certificada com a ecològica, i 100 hectàrees d’oliveres.

Mai odiïs els teus enemics Quin paper ha tingut Felip VI en tot el tema dels fets d’octubre de l’any passat? De mica en mica es comencen a filtrar certes informacions que ens poden ajudar a interpretar alguns fets -i fins i tot fer-nos canviar el punt de vista- que han succeït aquests darrers mesos. Sí, ara ja toca parlar del paper que ha jugat Felipe VI en la crisi i el conflicte entre Catalunya i Espanya, un paper que cada vegada sembla que ha estat molt més actiu i rellevant del que alguns podien pensar. Estic convençut que Felip

VI és Estat, i és ell qui té el control de la judicatura, és ell qui ha forçat a defensar el jutge Pablo Llarena, és ell qui decideix assistir a la commemoració dels atemptats de Barcelona, sol i al costat de la dreta més a la dreta. La caiguda de la monarquia és l’enfonsament del règim del 78 i, per tant, la fi del franquisme. I en això Catalunya torna a ser la punta de llança. Quan un monarca ha perdut territori, institucions, partits polítics i és qüestionat a nivell internacional és que ha entrat en

Penedès Econòmic

Setembre - 2018

VINS&CAVES

La URV i Rius & Rius convoquen la XVIIIª edició del Premi d’Enologia “Jaume Ciurana”

Ambdues entitats ratifiquen el conveni que fomenta l’excel·lència enològica dels futurs professionals del sector Joan Miquel Canals, degà de la Facultat d’Enologia de la URV, i Miquel i Santi Rius, gerents de la consultoria vitivinícola “Rius & Rius Assessors” acaben de ratificar el conveni de col·laboració en els àmbits relatius a formació, transferència de coneixement, legislació vitivinícola, sostenibilitat i medi ambient, seguretat i innocuïtat alimentària, gestió de qualitat en cellers i caves, i altres activitats docents i divulgatives. La convocatòria del Premi d’Enologia “Jaume Ciurana” és un dels punts destacats d’aquest conveni. Ja en la XVIIIª edició, el Premi s’adreça als estudiants de la Facultat d’Enologia de la URV que han finalitzat els seus estudis en el darrer curs i està dotat en 3.000 euros i té com a objectiu fomentar l’estudi, la investigació i coneixement de les disciplines acadèmiques impartides a la Facultat d’Enologia i, alhora, reconèixer la figura de Jaume Ciurana, un dels grans enòlegs del país i primer director de l’INCAVI. El Jurat del Premi el formen experts del sector de reconegut prestigi i l’atorguen d’acord amb criteris basats en l’expedient acadèmic universitari ponderat del Grau d’Enologia (50%), el curriculum vitae dels candidats (20%) i un informe confidencial elaborat per la Comissió d’Ensenyament d’Enologia de la Facul-

tat (15%). A més, els candidats hauran presentat un projecte professional (15%) on detallin les seves inquietuds i expectatives i, eventualment, la utilització de la dotació econòmica del premi en el projecte. El Premi d’Enologia “Jaume Ciurana” és un clar exponent de la visió de Rius & Rius Assessors, la filosofia de la qual com a empresa altament especialitzada en

el món vitivinícola, reverteix en iniciatives a l’entorn de la formació i de la col·laboració amb organismes, entitats i institucions per impulsar aquest important sector empresarial de l’economia catalana i, a la vegada, constatar les sinergies que pot generar el binomi Universitat–Empresa. Els actes de deliberació del Jurat i del lliurament del Premi estan previstos per al pròxim dia

23 d’octubre a les dependències de la Facultat d’Enologia de la URV. L’acte d’entrega s’acompanyarà d’una dissertació sota el títol “Enòlegs del demà. Entre la raó i la intuïció” a càrrec de l’eminent i prestigiós sommelier, Josep Roca (El Celler de Can Roca), distingit, entre d’altres, amb el Premi Nacional de Gastronomia al Millor Sommelier i el Premi de l’Acadèmia Interna-

cional de Gastronomia al Millor Sommelier, i comptarà amb l’assistència dels alumnes del Màster Internacional WINTOUR “Erasmus Mundus Master on Wines Tourisme Innovation” que imparteixen conjuntament les Universitats Rovira i Virgili, la Université de Bordeaux i la Universidade do Porto, iniciativa a la qual, Rius&Rius també ha brindat tot el seu suport.

Penedès Econòmic

Setembre - 2018

HISTÒRIA

El Gremi d’Hostaleria de Vilanova i la Geltrú celebra el seu 40è aniversari

El gremi va néixer per promocionar el turisme de qualitat, la gastronomia i el teixit associatiu de la ciutat i que Vilanova i la comarca fossin valorats arreu Olga Aibar El Gremi d’Hostaleria de Vilanova i la Geltrú va commemorar l’any passat el seu quarantè aniversari. Per celebrar l’efemèride es van realitzar diversos actes i també va rebre un reconeixement durant el transcurs de la VI edició de la Nit del Turisme i el Comerç. La darrera acció ha estat l’edició d’una publicació commemorativa que fa un repàs als 40 anys de la seva història. L’objectiu principal des de la seva gènesi ha estat promocionar el turisme de qualitat, la gastronomia i el teixit associatiu de la ciutat i que Vilanova i la comarca siguin coneguts i valorats arreu del món pels seus productes, el seu pai-

Opinió

satge i la seva gent. El Gremi d’Hostaleria també actua com a interlocutor dels problemes del sector, per exposar-los davant les administracions, sols o conjuntament amb altres gremis o federacions,

El cuiner cunitenc Xavier Mestres va ser el primer president del gremi segons l’àmbit de l’administració. També negocia amb les administracions la redacció i aplicació de normatives abans de ser aprovades i fan campanyes gastronòmiques promocionals d’una ciutat o territori, sols

o amb les administracions corresponents. El gremi es gestà el gener del 1977 quan es va celebrar una reunió d’empresaris del sector de l’hostaleria en què es va acordar la creació d’un Gremi d’Hostaleria i Restauració a la ciutat. La primera junta la formaven el gastrònom Xavier Mestres com a president, Julián Mansilla com a vicepresident, Pepa Nolla (secretària), Miquel Gatell (tresorer) i Joan Galofré com a vocal. Els presidents posteriors han estat Julián Mansilla (1982-1986), Pepa Nolla, Jaume Mestres, Joaquim Poveda i Jaume Martí . Al llarg dels anys ha tingut diferents seus. La primera va ser el 1er 1a del número 17 (bis) de la rambla de Salvador Samà.

Aliances simbiòtiques

Un dels mites dels mariners que solcaven els oceans era trobar-se amb grans masses d’aigua d’una llum blava i fosforescent, estesa per tot arreu, que solia durar uns dies. S’anomena Mar d’Ardora. La primera Mar d’Ardora que va ser Dolors fotografiada per un satèl·lit MarÍn Tuyà oceanogràfic enfront de les Psicòloga i membre del Grup costes de Somàlia, ocupava d’Investigació Globàlium de una extensió com la d’Anla Fundació Randa - Lluís M. dalusia. És una proliferació de Xirinacs trilions del Vibrio harveyi,

un bacteri bio-luminiscent associat a microalgues de plàncton. Sobtadament s’il·luminen, a fi d’atraure les balenes i altres especies perquè se’ls mengin i poder romandre ens els seus budells, veritable paradís on s’hi reproduiran, per en acabat tornar a l’oceà. S’ha constatat que els microorganismes tenen consciència, són lliures, no tenen jerarquia i es comuniquen transversalment de manera instantània entre si

El segon va ser l’edifici de la Caixa Rural de Crèdit ubicada al carrer de la Llibertat, 2, 2n 2a; i després es va traslladar al carrer de Manuel Tomàs, 26 baixos i finalment la seu actual es

troba a l’edifici del TOC, al carrer de Sant Sebastià, 11, 1r. Una de les fites importants al llarg d’aquests gairebé mig segle d’història va ser la constitució, el 15

de juny de 1983, del recordat i molt actiu Club Gastronòmic El Rebost de Vilanova i la Geltrú per tal de promocionar la gastronomia i els restaurants de la ciutat.

per decidir per consens tot allò que els permet adaptar-se i evolucionar. Nosaltres també som microorganismes. Són els nostres aliats i no els nostres enemics com hem paradigmat fins ara. “Ser microbiòtic”, com em va introduir el company d’estudi Òscar Balada, té a veure amb estimar i sentir-se agraït als microorganismes que ens poblen, que som i que ens envolten. Sense microorganismes no existiria la vida. Nosaltres morim, però els microorganismes, no. No en sabem tant com els bac-

teris. La microbiòtica busca, conscientment, la comunicació amb aquest món invisible per anar trobant les aliances simbiòtiques saludables i l’equilibri global. Aquestes aliances innoven l’ajuda mútua entre els éssers vius com les claus de l’evolució i l’origen de la vida, com va introduir na Lynn Margulis, fa més de 40 anys. I deixa obsolets, tant el patró bacteriofòbic de Pasteur, que considera els microbis com l’origen de malalties que hem d’eliminar amb antibiòtics,

bactericides, pesticides, com la teoria neodarwinista basada en la competència com a motor de l’evolució de les espècies. Un Model global de la realitat, ens permet cultivar les aliances simbiòtiques de vida, de tot amb el Tot. De micro a macro i viceversa. Inclou les connexions sintròpiques/entròpiques. On el divers sempre hi cap, on els oposats somriuen i es piquen l’ullet a distància, on floreix el coneixement i la pau de la festa de la vida.

Penedès Econòmic

Setembre - 2018

TECNOLOGIA

El pànic dels espanyols a quedar-se sense bateria als seus smartphones

Més de la meitat dels usuaris no surt de casa sense un carregador i el 69% el carrega totalment abans de sortir al carrer, segons un estudi de Huawei Lorena Del Amor Els espanyols són addictes als seus telèfons mòbils i aquesta addicció els crea una sensació de pànic de quedar-se sense bateria. El 20% dels usuaris afirma que carrega el seu dispositiu tres vegades o més al dia. D’altra banda, més de la meitat (51,6%) no surten de casa sense portar un carregador o una bateria mòbil a sobre i intenten connectar-los al seu mòbil per no quedar-se sense càrrega, siguin on siguin. Aquestes són algunes de les conclusions d’un estudi realitzat pel fabricant xinès d’smartphones Huawei, entre més de 10.000 usuaris a tota Europa, dels quals 2.000 entrevistats han estat espanyols.

més de la meitat dels usuaris es considera addicte als carregadors L’estudi revela que el 56% dels espanyols es queixa que la bateria del seu smartphone dura menys de 24 hores realitzant un ús intensiu. El 10% afirma que la seva bateria dura menys de 10 hores i el 78% assenyala que voldria tenir un telèfon intel·ligent, el qual la seva bateria pogués durar almenys un dia amb un ús conti-

nuat. El 18% prefereix comprar una bateria mòbil portàtil abans que demanar-li a un desconegut que li deixi el seu mòbil per realitzar una trucada. Pel que fa als motius d’aquesta por a quedar-se sense bateria, el 55% dels espanyols considera que la part que més tensió els genera és no poder realitzar una trucada d’emergència en cas que fos necessari, seguit de la possibilitat de perdre una trucada important (18,5%), o no poder entretenir-se a través de música o vídeos (10,6%). L’estudi revela que hi ha tres tipus de comportament en els espanyols quant a la seva actitud enfront de la manca de bateria al mòbil: més de la meitat es declaren “addictes” als carregadors, una tercera part són “supervivents” i poden intentar fer la seva vida sense fer un ús intensiu del mòbil i el 15% es declaren “buscadors professionals” de carregadors. Als addictes al carregador els fa por perdre menys de la meitat de la seva bateria. El 63% no surt de casa sense tenir el mòbil totalment carregat, el 42% fins i tot carrega la bateria del seu mòbil quan està mig plena i el 22% carrega el seu telèfon més de tres vegades al dia. Gairebé el 33% dels espanyols es confessa “supervivent” quant a la gestió de la duració diària de la bateria del seu smartphone: amb freqüència tanquen les aplicacions que no utilitzen o mantenen

el seu telèfon en ‘mode avió’, a fi que el percentatge de càrrega es mantingui sempre alt.

La por a quedarse sense bateria es deu majoritàriament a haver de fer una trucada d’emergència El 60% dels usuaris supervivents carrega el seu telèfon només una vegada al dia i gairebé el 38% espera fins que la bateria estigui per sota del 25% per car-

regar el mòbil. Quan es queden curts de bateria, el seu instint de supervivència s’activa. El 62% sosté que pot “viure” unes hores sense mòbil. En el suposat cas de quedar-se amb només un 5% de bateria, el 64% assenyala que prefereix posar el seu telèfon en mode estalvi d’energia i el 59% apaga el wifi. El 72% d’aquests usuaris tanca la seva aplicació de missatgeria instantània i el 22% envia un missatge o truca als amics o familiars per avisar de que està a punt de quedar-se sense bateria. Per últim, el 15% dels espanyols es confessa “buscadors professionals de carregadors”: amb freqüència s’obliden de carregar els seus mòbils i passen el dia

demanant el carregador a companys de treball i amics. Gairebé el 26% d’aquest tipus d’usuaris tendeixen a carregar els seus mòbils, com a mínim, tres cops al dia, sempre que puguin “robar” un carregador d’un company quan estigui desprevingut. Mantenint-se fidel a la seva naturalesa, el 30% d’aquest tipus d’usuaris sosté que demanaria en préstec un telèfon si es quedés sense bateria, el 13,5% seria capaç de pagar 25 euros per una recàrrega de bateria i un imprudent 19% sosté que faria “gairebé qualsevol cosa” per poder carregar el seu mòbil. En el cas de la totalitat dels espanyols, només un 5% pagaria 25 euros per una recàrrega.

Penedès Econòmic

Setembre - 2018

LLIBRES

Un llibre per millorar la cohesió i la productivitat dels equips

La màgia dels equips extraordinaris Enric erola PROFIT 19,85€ i e-book 9,99€

El llibre recull l’experiència de l’autor com a líder, coach, formador i facilitador d’equips, compartint un model indispensable per construir equips extraordinaris. Un equip és disfuncional per naturalesa. En rares ocasions és d’alt rendiment quan es forma, aconseguint ser altament productiu, com una gran co-

hesió entre els seus integrants, i aliniat respecte a un objetiu comú. Pel contrari, la falta de confiança entre els seus membres, la falta de coordinació entre els mateixos, o la confusió de rols i responsabilitats, són alguns dels trastorns més habituals que pateix qualsevol equip. La satisfacció professional de

Els set elements necessaris per fer créixer el teu negoci

Cómo construir una Storybrand Donald Miller empresa activa

L’autor utilitza els set elements necessaris que tota història commovedora hauria de tenir per ensenyar als lectors a millorar dramàticament i, d’aquesta manera, connectar amb els seus clients per fer créixer el seu negoci. El procés de construcció d’una “Storybrand” és una solució provada per explicar millor als

teus clients i consumidors quin és el teu valor diferencial i per què haurien d’escollir-te a tu per sobre de la competència. Es tracta d’un llibre ideal per a tot líder que ha de comunicar el seu missatge, tant cap a dins com cap a fora de la seva empresa. És imprescindible per a qualsevol que treballi en

Els millors experts opinen sobre el secret d’obtenir grans resultats

Liderazgo servicial Ken Blanchard i Reneé Broadwell EMPRESA ACTIVA 17,50€ i e-book 5,99€

El món necessita desesperadament un model diferent de lideratge. Tots hem vist l’efecte negatiu dels líders que actuen en el seu propi benefici en tots els sectors de la societat. No obstant hi ha una alternativa millor, consisteix en preparar líders que, a més dels resultats i les relacions, centren els seus objectius en un bé comú i de-

senvolupen un lideratge servicial, el qual és el que lidera a través del servei a la gent i no a un mateix. Aquest llibre és una recopilació única en què els millors experts sobre lideratge exposen la seva visió sobre la matèria. Encara que tots tenen punts de vista diversos, el resultat és una sèrie de temes comuns

les persones i la productivitat de les organitzacions estan amenaçades si en lloc d’equips forts i cohesionats, tenim equips dèbils i desaliniats. El llibre ajuda el lector a diagnosticar la salut d’un equip a partir de la identificació dels seus transtorns més habituals, que l’impedeixen oferir un alt desenvolupament i així poder cotribuir plenament dins de l’organització. També es presenten els “tics” del lideratge que estan presents en els integrants de l’equip i

que en bloquegen la millor versió. El llibre també ofereix un model de cinc ingredients per impulsar equips d’alt rendiment, oferint plantilles de treball, infografies sobre els conceptes, així com atractives il·lustracions que clarifiquen els continguts que s’aborden. El llibre està pensat per a totes les persones que formen part d’equips (d’empresa o qualsevol altre tipus d’organització) que desitgen millorar la productivitat i la cohesió.

l’àmbit del màrqueting i la comunicació d’una empresa o negoci i és útil tant per a grans corporacions com per a l’autònom o botiguer. Donald Miller ha ajudat a més de 3.000 empreses a fer més entenedors els seus missatges per tal d’ajudar a créixer el seu negoci. És el CEO de Storybrand i ha escrit diversos llibres que han estat a la llista dels més venuts del New York Times. Es va fer famós com a autor

de memòries, escrivint assaigs personals i reflexions sobre la fe, Déu i l’autodescobriment. El seu primer llibre supervendes del New York Times va ser Blue Like Jazz. Miller, amb 21 anys era el propietari d’una empresa de llibres de text de Portland anomenada Coffee House Books. També va fundar The Mentoring Project, una organizació sense finalitat de lucre que s’associa amb esglésies locals per tal de ser mentors de joves sense pare.

que destaquen eficaçment els pilars de l’aplicació del lideratge servicial i no només els seus principis. Organitzat en sis parts, el lector podrà començar a descobrir els elements essencials del lideratge servicial, per acabar amb els relats en primera persona de la seva posada en pràctica i descobrir com, al ferho, notarà ràpidament el canvi positiu i els bons resultats. D’aquesta manera, aconseguirà aplicar el coneixement sobre

el poder d’ajudar als altres i, de pas, contribuir a l’èxit de tots. Ken Blanchard és un dels millors experts en lideratge del món. És autor o coautor de més de 60 llibres entre els que destaquen El ejecutivo al minuto o Un servicio legendario, aquest últim publicat per l’editorial Empresa Activa. Reneé Broadwell ha estat editora de The Ken Blanchard Companies durant més de 10 anys i també ha treballat en diversos projectes editorials.

Penedès Econòmic

Setembre - 2018

VIATGES

Les illes Pitiüses: Un parell de paradisos a dues passes

Són el lloc ideal per a moltes persones gràcies a la varietat d’activitats que ofereixen, preparades per rebre a tot tipus de públic redacció

ILLES PITIÜSES A la regió marítima més oriental d’Espanya es troba un important arxipèlag conegut com a Balears, integrat per illes i illots d’important renom. Entre aquestes destaquen les illes Pitiüses, formades per Eivissa i Formentera juntament amb els centenars d’illots que les rodegen. El nom de Pitiüses prové del gran nombre de pins que posseïen en l’antiguitat, quan estaven freqüentades pels grecs. L’encant d’aquestes illes són les seves platges d’aigua cristal·lina i sorra clara. Són ideals per practicar submarinisme o bussejar entre tota la vegetació de les seves aigües. El secret de les costes cristal·lines d’Eivissa i Formentera és el seu fons marí, ple de Posidònia, una alga depuradora natural que neteja l’aigua i permet la sedimentació de la sorra al litoral. Aquesta autèntica selva submarina va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

País: Espanya Idioma: Català i castellà Població: 161.369 habitants Superfície: 654,28 km² Moneda: Euro (EUR) Clima: La temperatura mitjana anual de les illes és de 17,5ºC. La influència marina fa que no hi hagi grans contrastos de temperatura entre la nit i el dia ni tampoc entre els mesos més freds i els més calorosos. Economia: El turisme suposa el 50% del treball directe d’Eivissa i el 60% de Formentera.

Formentera és l’illa més petita de les Balears. Plena de llum és un destí amb un clima suau amb més de 2.800 hores de sol a l’any. Fins a aquesta illa només es pot arribar per via marítima i partint d’Eivissa. Aquesta inaccessibilitat la converteix en un lloc tranquil on fugir de l’estrès i de la massificació. Les platges de la Pitiüsa menor no tenen res a envejar a les del Carib i és que el turquesa i la blancor del seu paisatge és capaç d’enlluernar qualsevol dels ulls que la mirin. Durant molts anys, la platja de Ses Illetes, a Formentera, ha estat considerada la segona millor d’Europa i la cinquena del món. Amb les aigües més cristal·lines i

els colors més vibrants del Mediterrani és la platja paradisíaca per excel·lència a l’illa. El recomanable és recórrer la seva extensió en moto o bicicleta i visitar les platges i els fars que omplen l’illa. D’altra banda, Eivissa és coneguda per la seva vida nocturna però tot i el que pugui semblar, l’illa té molt més que oferir als seus visitants. Compta amb parcs naturals, tranquil·les costes d’aigües turqueses i abruptes penya-segats, pobles tradicionals, records del sentiment hippie, ambients selectes i les postes de sol més maques del Mediterrani. La capital d’Eivissa compta amb un impressionant recinte emmurallat declarat per la UNESCO Patrimoni de la Hu-

manitat el 1999. Aquesta distinció reconeix el valor històric, cultural i arquitectònic de la fortalesa costanera millor conservada del Mediterrani. El recinte emmurallat està ple de carrerons i monuments com el Castell o la Catedral. Passejant per Dalt Vila es pot contemplar tot aquest paratge i gaudir de les vistes de la ciutat i el mar. A les Pitiüses s’hi poden trobar diversos ambients vacacionals, des de la tranquil·litat de Formentera fins a l’eclecticisme de la nit d’Eivissa, i es poden visitar durant qualsevol època de l’any. Això sí, hi ha qui diu que les illes tenen un magnetisme especial i que qui les visita hi acaba tornant tard o d’hora.