Penedès Econòmic 78

PENEDÈS ECONÒMIC

Preu: 1,00e

Núm. 78 - Juny 2018

el mensual de negocis del penedès I DEL GARRAF

El Penedès reclama La contractació laboral aplicar gratuïtat va camíjadelaser un 10%a l’AP-7que i nol’estiu esperar al major passat final de la concessió al Gran Penedès pàg. 64 pàg.

Les franquícies, un negoci en plena expansió, també a la zona del Gran Penedès pàg. 6

El Banc Sabadell Vijazz Penedès busca superar els 55.000 visitants amb un cartell històric pàg. 2-3

Dotze municipis del Gran Penedès hauran d’incrementar el parc social d’habitatges pàg. 8

Entrevista a Martí Gironell i Gamero Periodista i escriptor guanyador del Premi Ramon Llull 2018 pàg. 12-13

2

Penedès Econòmic

Juny - 2018

L’ANÀLISI

El dotzè Banc Sabadell Vijazz Penedès busca superar-se amb un cartell històric

El festival, amb un pressupost d’uns 400.000 euros, té un impacte econòmic de més d’1,3 milions d’euros, segons els organitzadors, Tastavins Penedès emocionant del món, i Kenny Garret Quintet, el saxo alt més important de la seva generació.

Per tancar el festival, actuarà el mític contrabaixista americà Ron Carter Golden Striker Trio. El director del festival, Pere Pons, afirmava durant la presentació de l’esdeveniment que es tractava d’un “cartell històric per la seva trajectòria dins del món del jazz”.

Pel que fa a l’Espai Cava, on s’hi celebra el cicle Elles i el Jazz, dedicat íntegrament a les dones, que cada cop estan agafant més protagonisme en el món del jazz, hi actuaran Eva Fernández Trio, Muriam Swanson Magnolia, Myriam Saphie Wells & The Swing Cats.

Olga Aibar Del 6 al 8 de juliol torna a la capital de l’Alt Penedès el Banc Sabadell Vijazz Penedès, un festival que celebra la dotzena edició plenament consolidat i que ha tingut, al llarg dels anys, una progressió espectacular, tant en espectadors, com en assistents als tastos i maridatges que s’hi realitzen durant els tres dies.

El festival, amb un pressupost de poc més de 400.000 euros, deixa un impacte econòmic de més d’1.300.000 d’euros a Vilafranca del Penedès i a la resta de la comarca, segons fonts de Tastavins Penedès, organitzadors de l’esdeveniment.

El Banc Sabadell Vijazz Penedès compta amb una aportació bàsicament privada, que supera el 80%, amb Banc Sabadell com a patrocinador principal, conjuntament amb l’Ajuntament de Vilafranca. Segons Joan Tarrada, president de Tastavins Penedès, “el retorn és molt important, ja que amb una aportació pública de menys del l5% del pressupost, té un gran impacte a la ciutat, amb més de 55.000 visitants que consumeixen en els nostres bars i restaurants, molts dels quals s’allotgen a la nostra comarca”.

El festival també té tres patrocinadors especials, la Denominació d’Origen Penedès, el Consell Regulador del Cava, i Vallformosa, i cinc més: Cellers Torres, Ri-

Opinió

edel, Vilamòbil, Ametller Origen i la Diputació de Barcelona.

Des de la seva primera edició,

A lA fira de Vins i Caves hi participen una quarAntena de cellers del Penedès l’any 2007, fins a l’any passat el Banc Sabadell Vijazz Penedès pràcticament ha duplicat el nombre de visitants, passant dels

30.000 inicials als més de 55.000 que es van comptabilitzar l’any passat, una xifra que va tenir el seu principal punt d’inflexió l’any 2009, quan es van superar els 42.000 assistents, i que s’ha anat mantenint estable fins arribar a superar-ne els 50.000, l’any 2015.

Un festival amb grans estrelles Un dels grans èxits del festival són les estrelles que hi participen, figures del món del jazz de reconegut prestigi, moltes de les quals estrenen gira europea a Vilafranca, fet que comporta una gran expectació per als fidels a aquest tipus de música, procedents d’arreu. Noms reconeguts

De dilema ètic a oportunitat ètica

L’ètica és la teoria o la ciència de la conducta moral humana; estudia la determinació de què és bo i dolent i sobre com s’ha d’actuar. La moral representa el conjunt de valors, normes i costums d’un individu o d’un grup humà determinat. L’ètica Dolors té com a projecte crear una MarÍn Tuyà moral basada en la raó, uniPsicòloga i membre del Grup versalitzable, transcultural i d’Investigació Globàlium de intemporal. la Fundació Randa - Lluís M. En la nostra vida diària, Xirinacs els dilemes d’ètica econò-

mica més habituals tenen a veure amb l’estalvi, la previsió, l’autosuficiència o en pensar a millorar les formes de laboriositat o de repartiment just. Aquestes qüestions ens poden arribar a neguitejar i a desgastar psíquicament de tal manera que ens costi veure clar per on tirar o ens pot portar a fer fugides endavant que tampoc ens beneficien.

Per altra part, les contradiccions que confrontem en

internacionalment com Chick Corea, Arturo Sandoval, Maceo Parker, Paquito D’Rivera & Chano Domínguez, The JB’s James Brown Original Band, entre molts d’altres, han estat a la capital penedesenca en un festival que se situa entre els millors del sector a Europa i que no té res a envejar d’altres que es realitzen entorn del món del jazz.

Pel que fa al cartell d’enguany inclou artistes de la talla de Charles Lloyd & The Marvels, que protagonitzaran el concert inaugural amb l’única actuació a Catalunya. El dissabte 7 de juliol hi haurà una actuació doble, a càrrec d’Avishai Cohen Big Vicious, el jazzista israelià més

els dilemes ètics remouen aspectes de la nostra personalitat, dignitat i identitat fent que ens costi triar bé.

El més difícil d’un dilema ètic no és decidir el que és correcte, és fer el que és correcte. Les persones que estan en pau amb la seva consciència tenen tot el que els cal per fer front a les pressions externes i fer el que és just, i no simplement deixar-se portar pels altres.

Encara que no ens n’adonem, acostumem a decidir què farem d’acord a uns codis ètics de conducta. Per

el festival ha duplicat el nombre de visitants des de la primera edició, l’any 2007 Més de 300 referències de vins i caves Pel que fa a la Fira de Vins i Caves, ubicada en ple centre neuràlgic de la ciutat, a la rambla de Nostra Senyora, hi participen una quarantena de cellers, que ofereixen més de 300 referències

ser més conscients i convertir un dilema en oportunitat ètica, pot ser útil fer-nos aquestes tres preguntes: - Estic triant l’opció correcta?

- És equilibrada per a mi, i per als altres? Entre el que hi guanyo i el que hi perdo?

- Aquesta decisió, com em farà sentir?

A la pràctica, el caràcter es forja a partir del fet d’anar resolent problemes que no són fàcils. Quan triem amb llibertat entre les diferents opcions, en situacions difícils, si no ens en-

fonsem, ens enfortim. Ens convé saber reconvertir un conflicte ètic en una oportunitat ètica. D’aquesta manera, i actuant amb fermesa anem construint de forma personal i creativa un repertori propi i en positiu. En cas de perseverar, aprendrem a autoprotegirnos i autoenriquir-nos.

Facilitarà que la conducta triada sigui més encertada, i probablement més benèfica fent millor la nostra vida, i la de les persones amb les quals la compartim i allà on siguem.

Penedès Econòmic

Juny - 2018

3

L’ANÀLISI y Degustacions servides durant el Banc Sabadel Vijazz Penedès

y Evolució del Banc Sabadell Vijazz Penedès

de vins i escumosos del Penedès caracteritzats per la seva alta qualitat. En aquest cas també gairebé s’ha quadriplicat el nombre de degustacions servides, que van passar de les 20.000 a les 74.500 de l’any passat, amb un incrrement del 8% en el darrer any.

dinar especial, de 23 euros. Les inscripcions es poden fer a través de la web del festival (vijazzpenedes.com), des d’on també es poden consultar tots els preus i horaris, i també a les taquilles de la fira, ubicades a la Rambla de Nostra Senyora.

Al voltant del festival també s’organitzen una sèrie d’activitats paral·leles, que consisteixen en visites guiades als diferents ele-

Els tastos i maridatges cada cop tenen més adeptes i són un altre dels reclams del festival Una de les activitats de més èxit en les darreres edicions són els tastos i maridatges que s’organizen entorn del festival. Aquest any s’hi han programat una desena a la sala de tast TR3sC, situada a la Rambla de Sant Francesc.

Els assistents podran gaudir de maridatges amb anxoves, foie, pernils, sushi o formatges. També es podrà participar als tastos nocturns maridats amb literatura eròtica. A més a més, hi haurà tastos especials com el de vermuts, i un dinar especial Vijazz de sis plats, sis postres i sis vins.

El tiquet per inscriure’s a la majoria de tastos té un cost de 15 euros, el de vermut és de 12 i el del

ments del patrimoni de la Vila, entre d’altres com caminades.

El Banc Sabadell Vijazz Penedès disposa de diversos escenaris, el principal, a la plaça Jaume I, l’Espai Cava, ubicat al Claustre de Sant Francesc, i enguany s’entrena l’espai Food&Swing Lídia Bosch, a la Rambla de Sant Francesc. També s’està treballant en la possibilitat d’instal·lar-ne un quart.

y Evolució dels assistents a les darreres edicions del Banc Sabadell Vijazz Penedès

Altres espais on es realitzen activitats són l’Espai Lounge Vallformosa, ubicat a la Rambla Nostra Senyora, el Fòrum Berger Balaguer, Cal Figarot, i el Grill Nou. El tret de sortida de les activitats i concerts del Vijazz es donarà el 2 de juliol amb un sopar inaugural que se celebrarà a la Societat la Principal i al qual s’ha convidat el president de la Generalitat, Quim Torra.

4

Penedès Econòmic

Juny - 2018

ACTUALITAT

Foment anuncia que alliberarà aquelles autopistes que acabin la concessió

Els transportistes del Baix Penedès reclamen que es mantingui la proposta d’oferir ja la gratuïtat als trams en què la N-340 no té alternativa y Situació de les concessions de les autopistes de peatge catalanes

Josep Maria Roca L’anunci del Ministeri de Foment d’alliberar les autopistes de peatge a mesura que les concessions vagin vencent ha estat ben acollit per tothom; però els transportistes han posat els matisos perquè no ho acaben de veure clar. D’entrada, pensen que hauran de fer front a una eurovinyeta com ja passa a mitja Europa, perquè el cost de manteniment de les autopistes

PENSEN que el govern d’Espanya crEARÀ una eurovinyeta per als transports que s’alliberaran d’aquí al 2021 té un cost anual de 27 milions d’euros i d’algun lloc hauran de sortir els diners.

L’eurovinyeta és una taxa que es paga a través de banc i que permet circular als camions de més de 3,5 tones de pes per certes carreteres i autovies. El cost pot ser més alt segons el pes del vehicle i es pot adquirir per dies, setmanes o mesos.

A més, els transportistes de

Opinió

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

AP2 AP7 AP7 C16 C31 C32 C32 C33

que “hem decidit que es alliberarà el peatge de les autopistes a mesura que ho puguem fer”.

Això vol dir que quan es vagin acabant les concessions actuals, l’autopista en qüestió passarà a ser autovia gratuïta. Si es compleix la proposta, primer serà l’AP1 entre Burgos i Armiñón i després l’AP4 entre Sevilla i Càdis.

Propietat Tram Concessió Fi concessió Estatal Alfajarin – Sant Feliu de Llobregat Acedsa (Abertis 100%) Estatal La Junquera -Montmeló-Vilaseca Aumar (Abertis 100%) 31-08-21 Estatal Vlilaseca-País Valencià Aumar (Abertis 100%) 31-12-19 Generalitat Barcelona – Manresa Autema (Cintra 76% i Abertis 24%) 31-12-39 Generalitat Barcelona – Montgat Invicat (Abertis 100%) Generalitat El Vendrell – Barcelona Aucat (Abertis 100%) 31-08-21 Generalitat Montgat – Palafolls Invicat (Abertis 100%) 31-08-21 Generalitat Barcelona - Montmeló Invicat (Abertis 100%) 31-08-21

Peatges per túnels Cadí Generalitat Túnels Barcelona Invicat (Abertis 100%) Vallvidrera Generalitat Túnels Barcelona Invicat (Abertis 100%)

la demarcació de Tarragona reclamen que s’apliqui de manera immediata la gratuïtat a l’AP7, sense esperar que s’extingeixi la concessió, en aquells trams en què la N-340 no té l’alternativa d’una autovia. “Això sí que donaria resposta als morts, la inseguretat i al fet que la nacional s’ha convertit en un camí de carros ple de rotondes que només pretenen incentivar el trànsit cap a l’autopista de peatge”,

manifesta Josep Lluís Aymat president de FEAT (Federació Empresarial d’Auto transports de Tarragona).

L’escepticisme dels transportistes també afecta l’alcalde del Vendrell, Martí Carnicer (PSC) que ha defensat que “cal executar al més aviat possible el desviament obligatori de camions de la N-340 cap a l’AP7, tal com recull l’acord signat en al seu dia”.

L’alcalde creu que cal celebrar

Banquers Una tarda un famós banquer anava en la seva limusina quan va veure dos homes a la vora de la carretera menjant gespa. Preocupat, va ordenar al seu xofer aturar-se i va baixar a investigar.

Li va preguntar a un d’ells: - Per què estan menjant la gespa?

- No tenim diners per menjar -va dir el pobre home-. Per això hem de menjar gespa.

- Bé, llavors vinguin a

casa meva que jo els alimentaré -va dir el banquer-.

- Gràcies, però tinc dona i dos fills amb mi. Són allà, a sota d’aquell arbre.

- Que vinguin també - va dir novament el banquer-.

Tornant-se a l’altre pobre home li va dir: - Vostè també pot venir.

L’home, amb una veu llastimosa va dir: Però, senyor, jo també tinc dona i sis fills amb mi!

- Doncs que vinguin també. -va respondre el banquer-.

2037 2037

l’alliberament dels peatges, però reivindica que mentre no arribi aquest alliberament, es doni compliment als compromisos adquirits. D’igual manera, l’alcalde de Torredembarra, Eduard Rovira (ERC), creu que l’anunci de Foment no hauria de suposar la renúncia al desviament de camions ni a les bonificacions acordades.

El ministre de Fomento, José Luis Ábalos, ha estat clar al dir

Van entrar tots en l’enorme i luxós cotxe. Un cop de camí, un dels homes va mirar al banquer i li va dir: - Senyor, és vostè molt bo.

Moltes gràcies per portarnos a tots !!!

El banquer li va contestar: -Home, no tingui vergonya, sóc molt feliç de fer-ho!

Els encantarà la meva casa... La gespa està com de vint centímetres d’alt!

Relat-acudit que posa en evidència els tòpics atribuïts als professionals de la banca en aquest cas.

Usurers, prestadors, avars i mesquins han estat, des de

L’AP2 i l’AP7 haurien de quedar lliures de peatge en acabar l’any 2021 La següent serà l’AP7 entre Tarragona (Vilaseca) i Alacant, la concessió de la qual està en poder d’Aumar participada al 100 per cent per Abertis i venç el 31 de desembre de 2019.

Aquesta és una demanda de la Comunitat Valenciana que no ha trigat gaire a través del seu president, Ximo Puig, a felicitar el govern central per “complir amb una de les reivindicacions més històriques que tenim”.

La següent autopoista que s’alliberarà a Catalunya serà l’AP7 dentre Tarragona i la Junquera. La concessió d’Aumar venç el 31 d’agost de 2021.

fa molts anys adjectius utilitzats i atribuïts a la figura del banquer.

Fins aquí, tot és acceptable de forma jocosa, de la mateixa manera que hi ha altres tòpics per a qualsevol altra respectable professió.

Els esdeveniments, casos i notícies aparegudes en els darrers anys han fet un flac favor a la professió.

Un desprestigi guanyat a pols motivat per “abusos” permesos per altres, i lluny de qualsevol moralitat i ètica quan s’estava vivint una profunda crisi econòmica i social.

Accions preferents, deu-

te subordinat, assemblees generals, auto-sous, jubilacions anticipades, targetes opaques, prebendes rescat, ... són “nous” conceptes dels quals s’ha escrit molt durant els darrers temps.

Afortunadament, el nombre d’entitats bancàries s’ha reduït estrepitosament, reduint i aïllant si més no, aquestes pràctiques.

Considero que generalitzar, sent fàcil fer-ho, no és mai bo. Hi haurà segur, entitats “netes”, professionals correctes i, fins i tot alguns... vocacionals.

Juny - 2018

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

Juny - 2018

ACTUALITAT

Les franquícies, un negoci en consolidació i en ple creixement també al Gran Penedès

Els sectors amb més representació, tant a la nostra zona com a nivell general, són el de la moda, l’hostaleria i la restauració, i la bellesa i l’estètica Olga Aibar Darrerament es constata una contínua obertura i tancament de franquícies, també al Gran Penedès, fet que demostra la vitalitat d’un sector amb un model de creixement imparable. Les dades de l’Associació Espanyola de Franquiciadors (AEF) així ho confirmen.

Segons el darrer informe de l’associació, actualment hi ha 1.348 franquícies registrades que operen al mercat espanyol, amb un total de 74.398 establiments

Vilafranca del Penedès queda a molta distància de Vilanova i la Geltrú, sobretot pel que fa a marques de moda i de restauració oberts. L’evolució ha estat exponencial des del 2008, quan hi havia 875 franquiciadors. El sector amb més representació és el de la moda, amb 238 xarxes, seguit de l’hostaleria i la restauració, amb 198 cadenes, desglossades en sis

Opinió

JORDI VENTURA MASSÓ Consultor - Direcció estratègia Aislopd Membre de la FEGP

subsectors, la bellesa i estètica amb 105 xarxes, i les botigues especialitzades amb 78.

Entre els sectors que més han crescut en els darrers anys, també han tingut un pes important les franquícies relacionades amb la salut (centres d’estètica, bellesa, ungles, odontologia, òptiques, fisioteràpia, fitness), alimentació bio, i tots els negocis entorn a les activitats relacionades amb el sector de l’oci.

L’any 2017 es van crear 50 franquícies a Espanya. Les dades de l’informe suposen un creixement global de les xarxes franquícies del 108,7% a un ritme mitjà acumulat del 4,7%.

Vilafranca del Penedès té un pes raonable en els diferents sectors d’activitat de la franquícia, però comparativament amb el Garraf, queda a molta distància, sobretot pel que fa a les marques de moda i restauració. Una de les darreres en obrir a Vilafranca

ha estat Canada House, dedicada a la moda infantil. També està prevista per al juliol de l’empresa vigatana Etalentum Selecció, dedicada a la selecció de personal 100% online, i de cara al setembre la cadena de centres d’entrenament personal Sano Center.

La privadesa de les dades personals a Estats Units segueix qüestionada Nou toc d’atenció per a les polítiques de privadesa als Estats Units. En concret, el Comitè de Llibertats Civils del Parlament Europeu ha formulat una proposta de resolució per a la seva aprovació en ple, en la qual demana a la Comissió Europea la suspensió de l’acord sobre l’Escut de Privadesa o “Privacy Shield” entre la Unió Europea i els EUA, en vigor des de juliol de 2016, en virtut del qual es facilita la transferència internacional de dades entre ambdues

zones.

Suspendre el “Privacy Shield” seria tornar al 2015, quan una sentència del Tribunal de Justícia de la UE va anul·lar el protocol anterior, el “Safe Harbor” perquè el nivell de protecció de les dades personals gestionades als Estats Units procedents de la UE no aconseguien els estàndards europeus. Després de les últimes notícies sobre el gegant Facebook, amb el seu fundador Mark Zuckerberg havent de declarar davant el parlament

Segons Florenci Gallart, membre del departament d’expansió de la consultora FDS Group, el motiu és que “Vilafranca no està en bona posició als rànquings de prioritats. Vilanova i el Garraf en general atrauen més i també tenen l’efecte del turisme”.

europeu, o el cas Cambridge Analytica, sembla que el panorama no és tan ajustat al que es deia sobre la base de l’acord de “Privacy Shield” i, per tant, els criteris per considerar que un país compleix els requisits perquè les transferències realitzades al mateix siguin vàlides, s’aprecien com a dubtosos en el cas d’Estats Units.

Tornem enrere? Tot això té una data límit, l’acord per a l’intercanvi de dades hauria de ser suspès tret que els Estats Units compleixi amb això per a l’1 de setembre de 2018, segons els parlamentaris europeus, per als qui l’acord hauria de romandre

Respecte al tancament de franquícies a Vilafranca del Penedès de sectors diversos com ara Eurekakids, Muy Mucho, la sabateria Mari Paz, Gallart apuntava que “els mercats canvien i la demanda local necessita novetats, per això cada vegada s’ha de filar més prim amb les ubicacions”. També el franquiciat després d’uns anys es converteix en un professional del seu sector i pot valorar si continuar amb la marca o incorporar-se a una altra xarxa que li aporti més valor”. Pel que fa a la inversió necessària per obrir una franquícia, un 41% necessiten fins a 60.000 euros, un 29% entre 60.000 i 120.000 euros, un 29% entre 120.000 i 300.000 euros, i un 9% més de 300.000.

suspès fins que les autoritats nord-americanes compleixin amb els seus termes íntegrament, és a dir, que augmentin els estàndards de privadesa.

I tot això, després de la voràgine de l’entrada en vigor del RGPD. Certament, no té sentit que enfront de l’esforç de la Unió Europea per protegir el dret fonamental dels seus ciutadans a la seva privadesa, es permeti sense més que un actor fonamental en l’economia i societat digital, com és Estats Units, no proporcioni suficient protecció a aquestes mateixes dades i prevalgui el negoci per sobre de

qualsevol altre tema.

Sembla assenyat preveure la fi del Privacy Shield, ja que seria un contrasentit acceptar-ho com un nivell de seguretat equivalent al que el nou RGPD exigeix. Sobre el paper, ho era, però la pràctica ha desvetllat una altra realitat. Per tant, la transferència de dades a Estats Units per al seu tractament (a proveïdors d’emmagatzematge en el núvol o email màrqueting, xarxes socials) passaria a un estadi bastant més complicat de gestionar i justificar. Es preveu tempesta amb l’administració Trump.

Penedès Econòmic

Juny - 2018

7

ACTUALITAT

Balanç positiu de les fires Temps de Vi i ExpoNadó

La Diputació de Barcelona destina 4 milions d’euros al Gran Penedès Els fons es destinaran a equipaments, infraestructures i béns locals, tant en inversió nova com de manteniment

redacció

Els organitzadors de les fires Temps de Vi, que es va celebrar de l’1 al 3 de juny a Vilanova i la Geltrú, i d’ExpoNadó, que va tenir lloc el cap de setmana posterior, van fer recentment unes primeres valoracions positives dels dos certamens.

A manca de dades definitives, el regidor de Promoció de la Ciutat, Jordi Medina, es va mostrar satisfet del desenvolupament i del fet que ambdues fires estiguin molt arrelades dins del calendari d’activitat econòmica de la ciutat, així com pel benefici que suposen per a la restauració i el comerç del centre. Segons assegurava “les dues fires ens situen dins el mapa d’activitats del país”.

El responsable d’organització de Temps de Vi, Òscar Villagarcía, va explicar que la setena edició de Temps de Vi va vendre 40.000 tiquets de consumició, un 10% menys que l’any passat, per la pluja del darrer dia. Malgrat això, Villagarcia va apuntar que l’afluència dels

dos primers dies va ser major que la d’altres anys.

També va apuntar que els tastos de vins van omplir-se, tant al Teatre Principal com els que es van fer als diferents restaurants, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, a l’Espai Far, a la Biblioteca Cardona Torrandell i a la dotzena de sortides en vaixell que es van realitzar.

Per la seva banda, la responsable de la fira ExpoNadó, Mayra Adell, va afirmar que calculava que aquest any s’havien arribat als 40.000 visitants, una xifra superior a la de l’any passat. La dada prové d’una extrapolació del fet que 2.000 nens vagin participar a les activitas de l’estand de Carioca, un dels patrocinadors, i que més de 5.000 persones van omplir butlletes per participar a diferents sorteigs. D’aquestes dades es desprèn que més de la meitat dels visitants són de fora de la comarca i que la valoració global de la fira és d’un 4,7 sobre 5. Per Adell s’ha demostrat que la fira, que celebra la tercera edició, “està consolidada”.

Olga Aibar

y Programa complementari de suport al desenvolupament local

La Diputació de Barcelona va aprovar el dijous 14 de juny un nou programa dotat amb 50 milions d’euros amb l’objectiu d’oferir suport econòmic als governs locals de la demarcació.

Als municipis de l’Alt Penedès es destinaran 2.307.737,55 euros i als del Garraf 1.773.66,59.

Els ajuntaments podran realitzar inversions en equipaments, infraestructures i béns locals, tant en inversió nova com de manteniment, reparació i conservació, que siguin vertebradores del territori.

El repartiment dels ajuts s’ha fet sota un criteri de població i amb la voluntat d’assegurar el reequilibri territorial de la demarcació. Primer s’ha adjudicat un import mínim a cada govern local en funció dels trams de població previstos (a 1 de gener de 2017).

En segon lloc, l’import restant d’aquesta primera distribució, i fins als 50 milions d’euros, s’ha repartit exclusivament entre els governs de fins a 120.000 habitants. Els ajuts del programa s’han repartit en dues anualitats (13 milions per al 2018 i 37 per al 2019) i preveu cobrir les obres executades des del passat 1 de gener fins al 15 d’octubre de 2019.

Amb aquest nou programa, la Diputació de Barcelona vol donar suport a les inversions que han impulsat els governs locals i que, a més, ja han comptat amb el suport de la corporació al llarg d’aquest mandat a través de les

Meses de Concertació; o bé, donar continuïtat als projectes que

ja han tingut el seu suport a través del Catàleg de Serveis.

8

Penedès Econòmic

Juny - 2018

ACTUALITAT

Cal augmentar el nombre d’habitatges socials a dotze municipis del Gran Penedès

Així ho contempla l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, que ha dissenyat un pla per crear aquestes noves llars d’aquí a quinze anys tatge a tot Catalunya.

El seu principal objectiu és quantificar el nombre de noves llars que es formaran en els pròxims 15 anys i sobretot fer incidència en aquelles que quedaran excloses del mercat lliure de l’habitatge.

Segons els estudis realitzats, d’aquí a 15 anys el pla fixa que a Catalunya es necessitaran unes

Meritxell Bayarri En el termini de 15 anys, municipis com Sant Sadurní d’Anoia o el Vendrell hauran d’aconseguir que un 15% de les seves llars comptin amb algun tipus d’ajut social. Així ho contempla el Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge, un projecte de l’Agència de

Sant Sadurní, el Vendrell, Cubelles, Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes i Sitges són els municipis amb una demanda més forta i acreditada d’habitatgeS socials l’Habitatge de Catalunya que té com a objectiu donar resposta a aquelles persones que en un futur necessitaran algun tipus d’ajut públic per accedir a una nova llar.

El passat 19 de juny, durant un esmorzar col·loqui organitzat per

Opinió

Daniel Lafuente Director d’Incognos www.incognos.cat @infoincognos

la Federació Empresarial del Gran Penedès, el director de Promoció de l’Habitatge de la Generalitat, Albert Toledo, va explicar els detalls d’aquest projecte, centrat en el cas del Gran Penedès. Segons aquest, d’aquí a 15 anys una dotzena de municipis del territori tindran l’obligació d’ampliar el seu parc d’habitatges socials per donar resposta a les futures demandes de noves llars.

Aquestes localitats són Sant Sadurní d’Anoia, el Vendrell, Cubelles, Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes i Sitges, que compten amb unes àrees de demanda forta

i acreditada. D’altres, com Gelida, Vilafranca del Penedès, Sant Margarida i els Monjos, l’Arboç, Calafell i Cunit, estan definits com a àrees d’intervenció complementària i són municipis que si bé no tenen una demanda tan forta com els anteriors, ni l’obligació d’arribar al 15% d’habitatges amb ajuts socials, també tenen identificades algunes necessitats.

Actualment, els municipis del Gran Penedès classificats com a àrees de demanda forta i acreditada tenen diferents ràtios pel que fa al tant per cent de llars destinades a polítiques socials. L’objectiu és

El vertigen davant un nou negoci Qui no sent vertigen a l’hora de posar en marxa un nou negoci? Tenir un cert grau d’intranquil·litat o de por sovint és inevitable però també és sensat, ja que ens fa estar alerta dels perills.

Això sí, evitar els riscos no és menys sensat.

Quan posem en marxa un nou negoci o llancem un nou producte o servei al mercat sempre existeix una certa incertesa sobre si allò que tants esforços ens ha costat tindrà o no èxit.

Són moltes les variables

que intervenen en què una idea de negoci acabi o no funcionant, i és impossible ja no només tenir-les totes en compte sinó també saber quin pes té cadascuna d’elles en el resultat final.

Tot i això, hi ha eines que ens permeten reduir els riscos i al mateix temps augmentar les oportunitats.

Es tracta de fer un estudi de mercat previ que contesti a les principals preguntes: - Agrada la nova idea de negoci? A quanta gent li agrada? És primordial co-

que d’aquí a 15 anys tots ells arribin al 15%. Ara bé, alguns ho tenen més fàcil que d’altres. Per exemple, al Vendrell un 12,2% dels seus habitatges són llars amb algun tipus d’ajut públic, mentre que a Cubelles hi ha el 2,4%.

Per la seva banda, Sant Sadurní d’Anoia compta amb una ràtio del 8,7%, Sitges del 8,8% i Vilanova i la Geltrú i Sant Pere de Ribes del 8,9%.

En línies generals, el Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge constitueix el marc orientador per a la producció de les polítiques públiques de promoció de l’habi-

nèixer quanta gent pot estar interessada en el nostre nou producte/servei, per poder dimensionar el seu abast dintre del nostre àmbit d’influència.

- Com són els clients potencials, aquells a qui els agrada la meva idea de negoci? És en aquests clients en els quals hem d’enfocar la nostra comunicació, ja que són el nucli dur, els que amb més probabilitat ens provaran i, si queden satisfets, repetiran. És important conèixer dades bàsiques com el gènere, l’edat o a quina zona resideixen, que ens permetran personalit-

D’aquí a 15 anys es necessitaran a Catalunya 880.000 noves llars, d’entre les quals en 315.000 caldrà algun tipus d’ajut social 880.000 noves llars. D’aquestes, d’acord amb els estudis realitzats, es calcula que en unes 315.000 caldrà algun tipus d’ajut perquè les famílies puguin accedir-hi.

“Per aconseguir això les úniques mesures possibles són ampliar l’oferta de lloguer, així com mobilitzar el parc buit existent, majoritàriament en mans dels grans tenidors, les entitats financeres”, afirma Albert Toledo.

zar els nostres serveis; però també saber quin tipus de mitjans de comunicació segueixen, per arribar a ells de manera més directa.

- Què compren, com, quan, quina despesa fan...?

En resum, quins són els seus hàbits, tant de compra com de consum. Això ens ajudarà també a conèixer quines són les seves necessitats i adaptar-nos a elles. Si ens enfoquem en les necessitats que no estan cobertes per la competència aconseguirem a més a més diferenciar-nos en aspectes que són importants per al client.

Enfocar el nou negoci és

clau, i no hi ha millor manera per assegurar-nos que donem a la diana que fent un estudi de mercat previ. Recorda que els clients són la part més important d’una empresa; sense ells no hi negoci. Coneix-los millor i et podràs adaptar a les seves necessitats i diferenciar-te de la competència.

Optimitza la teva proposta de negoci i augmentaràs les teves opcions d’èxit. Tornant al principi de l’article: sentir vertigen és sensat, evitar riscos i maximitzar oportunitats, també.

Juny - 2018

Penedès Econòmic

9

10

Penedès Econòmic

Juny - 2018

ACTUALITAT

L’Alt Penedès és la comarca amb un descens de l’atur més accentuat

Les Fires de Maig creen casi 8 ME d’impacte total

L’atur ha disminuït gairebé un 4% respecte del mes d’abril a l’Alt Penedès, i a Vilafranca 90 persones han trobat feina redacció

L’Alt Penedès ha estat la comarca on més ha disminuït la taxa d’atur, concretament ha baixat un 3,95% respecte del mes anterior, cosa que suposa en nombres absoluts que 215 persones han deixat d’estar aturades. De manera que la comarca té una taxa d’atur del 10,43%, situant-se així, lleugerament per sota de la mitja catalana que s’ha fixat en un 10,68% el mes de maig, segons dades de la Diputació de Barcelona. No obstant això, el Baix Penedès és la comarca del gran Penedès que més ha disminuït el

sitges va registrar un 8,91% d’aturats el mes de maig nombre de persones aturades respecte del mes d’abril, descendint en 334 individus la llista mentre que el Garraf està en 12,53%, redueix en 244 la llista de persones aturades.

Quant als municipis de l’Alt Penedès, la capital, Vilafranca, ha estat el municipi on més persones han trobat feina respecte del mes anterior, en total hi ha 90 persones menys a l’atur. No obstant això, en proporció, Vilafranca

Opinió

Begoña Cartagena font

Psicòloga i Coach professional. Experta en desenvolupament de talent www.begoñacartagena.com

redacció

ha descendit un 3,96% la taxa d’aturats, una xifra força allunyada del 13,56% de Font-rubí. A Pacs del Penedès la taxa d’atur ha disminuït un 12,24%, al Pla del Penedès un 11,86% i a la Granada un 11,34%. A l’altra cara de la moneda hi ha les poblacions que han augmentat la seva taxa d’atur, Olesa de Bonesvalls lidera aquesta pujada amb un 10% més de persones sense treball, a Pontons ha augmentat un 8,57% i a Torrelavit un 7,14%.

Pel que fa al Garraf, l’únic municipi que ha augmentat el nombre d’aturats ha estat Olivella, amb cinc persones més sense feina. En global, la població té un 14,35% de taxa d’atur mentre que la mitjana de la comarca se situa en un 12,53%. Només Sitges se situa per sota d’aquesta xifra, obtenint un 8,91% d’aturats en

el mes de maig.

Respecte de les dades de l’any passat, Vilafranca torna a ser la població on més persones han trobat feina. Concretament, hi ha 161 ciutadans més amb treball que al maig de 2017. En proporció, Vilafranca té un 6,87%

Vilafranca té un 6,87% menys d’atur que l’any passat menys d’atur però les Cabanyes és la població que ha registrat un descens més accentuat amb 18,18%. En canvi, Santa Fe ha augmentat respecte l’any passat més d’un 23% la taxa d’atur i Vilobí un 20,69%.

Els efectes de no acceptar les errades Per mi el lideratge té a veure amb el desenvolupament personal, amb l’evolució com a persona i professional que qualsevol individu pot fer.

I perquè una persona pugui arribar a ser la seva millor versió de sí mateixa ha de fer una important tasca d’introspecció i autoconeixement.

De fet, així ho comparteixo amb els alumnes i persones amb qui treballo.

Un dels aspectes necessaris és desenvolupar l’autocrítica i la capacitat d’acceptar les errades. Això és el que ens fa humils, estar en disposició

d’aprendre i per tant, per créixer. I no fer-ho ens situa en l’orgull i l’arrogància.

Ja ho van dir grans pensadors fa milers d’anys que la humilitat i la honestedat son valors que formen part d’un bon líder.

I no paro de sorprendre’m com persones, que podríem dir que estan en una posició privilegiada en el sentit que tenen molts recursos al seu abast, actuen de forma totalment oposada, i sembla que alhora busquin la complaença seva i la dels altres.

Sincerament crec que

Més de 48.000 persones van visitar les Fires de Maig de Vilafranca, 2.000 més que l’any passat, dels quals el 32% es mostra interessat en novetats, promocions i compra.

Precisament en aquest sentit s’assenyalava “el més interessant és que s’apropi gent amb curiositat comercial” com deia el tinent d’alcalde de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic i Projecció Exterior, Joan Manel Montfort en fer el balanç de l’edició d’enguany.

L’estudi que s’encarrega cada 2 anys a una empresa especialitzada calcula que les Fires han generat un impacte econòmic de 7,9 milions d’euros, és a dir, un retorn de 64,5 euros per euro invertit en les Fires i la creació de 64 llocs de treball a temps complet. A l’economia vilafranquina l’impacte ha estat de 6,6 milions

amb aquesta actitud estan menyspreant les persones del seu voltant. I sí, em refereixo al govern de Mariano Rajoy, que aferrant-se a amagar fets de domini públic els ha portat a haver de retirar-se del govern, quan tenien a les seves mans el fet de poder acceptar les seves errades i la possibilitat de dirigir-se a la població amb certa autocrítica.

Sí, estic contenta que hi hagi hagut un canvi de govern i aquí no hi entra cap color ni formació política en particular sinó com a símbol de l’actitud que hi ha al darrere. Encara que en política ens tinguin acostumats,

d’euros.

“La metodologia de càlcul ha variat en aquests 2 anys.

Si aquesta mateixa metodologia s’hagués aplicat al 2016 l’impacte econòmic fa 2 anys hauria estat de 5 milions i escaig. El salt quantitatiu fins als gairebé 8 milions d’euros ha estat notable”, deia el tinent d’alcalde.

Quant a l’opinió del públic de les Fires, aquest ha atorgat un 8 sobre 10 de nota mitjana i el 100% de les 441 persones enquestades afirma que té intenció de tornar.

Pel que fa als expositors, la Fira ha comptat amb 6 més que l’any passat arribant als 132 expositors en els 8.038 metres quadrats d’espai. En general la valoració que en fan els expositors és de 7,3 sobre 10. Un 16% han estat nous i un 84% hi assisteixen cada any. Dels expositors, un 80% és de procedència local i comarcal.

no podem tolerar dirigents sense capacitat d’autocrítica, que no sàpiguen assumir errades ni disculpar-se.

Per contra del que se sol pensar, el fet d’admetre una errada és una manera molt potent amb què podem millorar les nostres relacions i influència amb els altres.

Les investigacions han demostrat que quan admetem les nostres errades o demanen perdó no solament ens sentim bé nosaltres sinó que també té un impacte positiu en l’altra persona, i en conseqüència la relació millora.

Tot i així hi ha moltes persones a qui els costa acceptar errades i demanar perdó per

la por a mostrar les seves debilitats i que les puguin utilitzar en la seva contra.

Tal com discutim en les sessions de lideratge, mostrar la vulnerabilitat és el que ens permet evolucionar i establir les bases per unes relacions saludables amb les persones del nostre entorn.

I per això podem començar per adonar-nos d’allò que no hem fet bé, acceptar-ho, disculpar-nos amb les persones afectades i començar una nova etapa on serem persones més grans solament per haver tingut la valentia de comportarnos així.

Penedès Econòmic

Juny - 2018

11

EMPRESA

La impremta Gràfiques Varias de Sant Sadurní fa 100 anys i publica un llibre sobre la seva història Lorena Del Amor La impremta Gràfiques Varias ha presentat el llibre Varias, una impremta d’etiqueta (1818-2018) que recull els 100 anys d’història de l’empresa però també l’evolució del disseny i el grafisme en aquest temps. L’exemplar també mostra els canvis pels quals ha passat Varias al llarg de les tres generacions fins a arribar al punt actual, en què es produeixen gairebé un milió i mig d’etiquetes al dia.

La idea va sorgir de l’actual propietari de l’empresa Josep Varias Ribot i del periodista i psicòleg,

Josep Forns Varias, que a més és nét del fundador de la impremta.

Les dues fonts que han treballat Forns i l’historiador Antoni Romeu han estat materials d’arxiu en paper que l’empresa ha conservat curosament, sobretot a partir dels anys 30 i que es recullen en l’exemplar. D’altra banda, també han realitzat entrevistes als treballadors més veterans de l’empresa, així com a familiars, proveïdors, altres impremtes i clients.

Entre els actes per commemorar el centenari, l’empresa també va organitzar un sopar al Celler Gran de Codorniu. A la vetllada hi van assistir més de 200 perso-

La FEGP tanca el primer any amb gairebé mil socis

La Federació Empresarial del Gran Penedès va celebrar el 12 de juny a Vallformosa el primer aniversari de la sessió constitutiva com a federació, fruit de la integració de la Unió Empresarial del Penedès i de l’Associació d’Empresaris del Penedès i el Garraf (ADEPG).

Durant aquest temps, la federació ha incrementat els seus socis fins a arribar a gairebé el miler. La majoria d’aquests (el 51,07%) prové del Garraf, seguit del 39,27% de l’Alt Penedès, el 4,94% del Baix Penedès, i el 4,72% d’altres llocs. Per sectors, destaquen el dels serveis (57,63%), per davant de la indústria (13,38%), del comerç al detall

(9,96%), professionals i artistes (9,96%) i la construcció (9,07%).

El president adjunt de la federació, Santi Carda, afirmava que “ara som més forts, fet que ens permetrà tenir un futur esperançador”.

Per la seva banda, el president de la FEGP, Martí Sistané, va explicar que “no ha estat un any senzill en molts aspectes, però hem intentat respondre als interessos i necessitats dels empresaris”.

També va indicar que la idea de la federació és “treballar en xarxa amb altres associacions empresarials com la de l’Anoia, perquè “les empreses són cada cop menys territorials i cal una visió extramurs”.

nes entre treballadors, extreballadors i familiars i l’empresa va obsequiar als assistents amb un exemplar.

Amb motiu dels actes del centenari, la impremta va confirmar també que rebrà a les seves instal·lacions el president de la Generalitat, Quim Torra, però

Óbal Studio

La impremta és la principal proveïdora d’etiquetes a les grans empreses de vi i cava que encara no s’ha fixat una data exacta, tot i que es preveu per al setembre.

Codorníu i Freixenet han estat des de sempre els principals clients de Varias. Actualment, l’empresa té fins a 350 empreses a la seva cartera de clients i fa exportacions a països com Cuba per a

l’empresa de rom Havana Club o a Rússia per a l’empresa de vodka Smirnoff. Des de 2013 assoleix els 10 milions d’euros de volum de negoci i tot i que el 90% de la seva producció es destina a etiquetes de vins, caves i licors comença a obrir el ventall a sectors com l’alimentació o la cosmètica.

12

Penedès Econòmic

Juny - 2018

L’ENTREVISTA

Martí Gironell i Gamero

Periodista i escriptor guanyador del Premi Ramon Llull 2018

“Jean Leon representa valors com la constància, la tenacitat o el sacrifici”

Gràcies a una bona dosi de tenacitat, sacrifici i esforç, Ceferino Carrión, un jove fugitiu de l’Espanya franquista, va acabar convertint-se uns anys més tard en Jean Leon, un dels empresaris més admirats de Hollywood. Una vida que el periodista i escriptor Martí Gironell ha novel·lat sota el títol La força d’un destí (Columna Edicions), obra guanyadora del Premi Ramon Llull 2018. Precisament fins al celler Jean Leon, situat a Torrelavit i fundat pel protagonista del llibre, es va traslladar l’escriptor per presentar la seva publicació el passat 7 de juny Maria Coll / Clack

Martí Gironell (Besalú, 1971) és llicenciat en Filologia Anglesa i en periodisme. Ha treballat a Ràdio Besalú, Ràdio Olot, Catalunta Ràdio i TV3.

Actualment col·labora de manera habitual en mitjans de comunicació com El Punt Avui, El Món, el Mundo, Nació Digital, Diari ARA, la revista Sàpiens i el programa Divendres de TV3.

Entre els seus llibres publicats, destaquen El Pont dels jueus (2007), que ha venut més de 100.000 còpies i que ha estat traduït a diversos idiomes. La venjança del bandoler, que va guanyar el Premi Néstor Luján de Novel·la Històrica el 2008.

L’arqueòleg (2010), L’últim abat (2012) i El primer heroi (2014) que també han estat traduïts a diverses llengües. El 2015 va publicar Strappo, la novel·la de l’espoli del romànic català i el conte infantil El nen dibuixat. Al 2016 va publicar Once upon a time…Històries de Vila Conte un conte que és el catàleg de l’exposició que va crear l’artista Narcís Gironell.

Com li arriba a les mans la història de Ceferino Carrión, posteriorment conegut com Jean Leon?

Vaig conèixer la història d’en Jean Leon en un dinar del diari El Mundo a Catalunya, en el qual estàvem convidats cinc escriptors: en Victor del Árbol, l’Albert Espinosa, la Cristina Fernández Cubas, la Carme Riera i un servidor. A tots ens havien adaptat una novel·la en algun format: teatre, còmic, cinema, televisió... Abans de començar ens van posar una ampolla de vi Jean Leon sobre la taula i ens van explicar que darrera d’aquell nom hi havia una història que també es podia adaptar a qualsevol format. La vida d’un home, Ceferino Carrión, que havia fugit de Santander i havia arribat a Los Angeles passant per Barcelona, França i Nova York, i que allà havia conegut Frank Sinatra, James Dean, Marilyn Monroe, J.F. Kennedy, Ronald Reagan, etc. Una bona colla de secundaris de luxe. Vaig preguntar si algú altre estava interessat en aquell personatge i davant la negativa, l’endemà mateix, vaig començar a capbussar-me en la vida de Jean Leon.

Com és el procés de documentació per una biografia d’aquest tipus?

Vaig tenir la sort de poder contactar de seguida amb familiars i amb persones que l’havien conegut i havien treballat amb ell. A

ens van posar una ampolla de vi jean leon sobre la taula i ens van explicar que darrere d’aquell nom hi havia una història que es podia adaptar a qualsevol format

part de consultar documentals, documentació de l’època, hemeroteques de diversos mitjans, com el Angeles Times, el New York Times o el Washington Post, i biografies de totes aquestes estrelles, per contrastar moltes històries i rumors que existeixen sobre elles; van ser molt importants les converses amb l’Ana –la Chiqui a la novel·la, una de les seves germanes que encara viu a Barcelona; el seu fill, Jean Leon Jr – José Antonio en el llibre-, que actualment viu a Tailàndia però ve bastant sovint a Barcelona; i en Jaume Rovira, aleshores un enòleg de les caves Nadal amb qui Jean Leon va aconseguir el somni de fer un vi al Penedès. Aquestes persones m’han explicat les tres cares del personatge: el germà, el pare i l’empresari.

I un cop tens tota la informació, què t’enamora d’ell?

Uf, moltes coses! Jean Leon és un lluitador, un somiador, un aventurer i una persona que creu en si mateix. I representa valors com la constància, la tenacitat o el sacrifici; ingredients que el self made man necessita i requereix.

La força d’un destí explica precisament la voluntat d’un home que creu en ell mateix i que les seves idees, projectes i somnis poden fer-se realitat. A més, té l’empenta necessària per animar la gent que l’envolta perquè li donin la força que requereix per canviar el seu destí, malgrat que és conscient que serà un perible llarg, amb moltes complicacions i giragonses. Jo em vaig encoma-

Penedès Econòmic

Juny - 2018

13

L’ENTREVISTA nar de la seva força. I, sobretot, em va fascinar la seva energia, perquè malgrat venir d’una família de perdedors, de republicans, en una Espanya grisa i franquista fosca, sempre té l’empenta suficient per tirar endavant i sortirse’n.

L’èxit també demana sacrificis.

Quina és la part fosca de Jean Leon?

La novel·la explica l’aventura vital de conversió de Ceferino Carrión a Jean Leon, però també presenta aquest aspecte. De fet, la Katie, la seva dona, és la gran damnificada d’aquesta història.

Sempre ens fixem en el triomfador quan arriba al final del seu trajecte, però poques vegades ens parem i fixem la vista enrere per veure aquell revolt, renuncia o peatge que hem pagat. I, tot això, de forma explícita també hi és a la novel·la. Es veu com Jean Leon crema etapes a costa de què i de qui. I aquesta part de la seva vida no s’amaga perquè ell volgudament va fer una aposta pel seu somni, la seva feina i la seva empresa sabent que hi hauria danys col·laterals. Això el fill ho explica amb un punt de rancúnia, però tothom és amo del seu destí i tothom decideix què sacrifica.

Pol Alfageme

A La força d’un destí hi ha més ficció que realitat?

Estic enamorat d’una frase d’Umberto Eco que diu: “la ficció és una gran eina per comprendre la realitat”. I aquesta és la premissa que sempre he aplicat a les meves novel·les. Tu parteixes d’un personatge que pots situar històricament en un context, ja sigui l’època neolítica, la medieval o la contemporània, i a partir d’aquest t’emportes el lector de bracet a viure la història.

La feina de l’escriptor de novel·la històrica és ficcionar la història, si el lector vol buscar paràgraf per paràgraf què és i què no és veritat no en gaudirà. De fet, en aquesta novel·la, a diferència de les altres vuit que he publicat, no destaco volgudament que és històric i que no perquè ens movem en el terreny del cinema, de les il·lusions i dels mites. Ara bé, confesso que un percentatge molt alt d’escenes i de diàlegs són reals i extrets d’una biografia descatalogada i escrita per Sebastian Moreno que es diu El rey de Hollywood.

Per què la història d’un home que té el seu nom en una ampolla de vi fins ara no havia estat novel·lada?

No ho sé! La història m’estava esperant a mi o la resta de persones a qui se’ls va proposar no la consideraven prou interessant.

De fet, fora de l’àmbit del vi la història de Jean Leon tampoc és tan coneguda.

un percentatge molt alt d’escenes i de diàlegs són reals i extrets d’una biografia descatalogada

... i amb aquest llibre arriba el Premi Ramon Llull.

Rebre aquest premi és un reconeixement que em fa molt de respecte i il·lusió per a la projecció que suposa per a la novel·la.

Des del 2007, amb El pont dels jueus, he recorregut el país compartint amb la gent aquelles històries que a mi m’han encuriosit i emocionat. I ara, amb aquesta empenta, encara tinc més visibilitat, més possibilitats d’anar arreu, més audiències i més lectors.

Ser guanyador del Premi de les Lletres Catalanes també vol dir representar a l’estranger una cultura i un país. I, finalment, suposa un reconeixement a la feina d’aquests deu anys picant pedra per un somni, a l’estil Jean Leon.

La seva carrera va començar en el món del periodisme, se sent més escriptor que periodista?

Sóc les dues coses. Periodista o escriptor, l’ordre dels factors no altera el resultat. El periodisme m’ha donat un domini del llenguatge que ara no tindria.

Ser escriptor és un ofici que vas aprenent al llarg dels anys. El periodisme també m’ha ajudat a connectar més amb la gent. Per mi el llibre és un mitjà de comunicació més a través del qual explicar històries i coneixement.

He optat per deixar el periodisme en actiu, però no em tanco a fer col·laboracions a mitjans.

Jean Leon al Penedès Jean Leon va visitar el Penedès tot buscant una de les millors terres per complir un dels seus majors somnis: elaborar el seu propi vi per tal que estigués a l’altura de la clientela del seu restaurant La Scala a Beverly Hills.

Gran coneixedor de Catalunya, tot i ser de Santander, l’any 1962 va adquirir 150 hectàrees de les millors terres de la comarca, concretament a Torrelavit, on va situar el seu celler, i li va proposar a Jaume Rovira (un jove de 21 anys i estudiant d’enologia) incorporar-se a la futura bodega.

Davant la sorpresa dels viticultors penedesencs, Jean Leon va substituir els ceps locals per empelts de vinyes de Cabernet Sauvignon, Cabernet Franc i Chardonnay procedents de prestigioses bodegues franceses. Una decisió insòlita però que va donar lloc a l’elaboració dels primers vins de Cabernet Sauvignon d’Espanya. L’any 1973 van sortir al mercat les primeres ampolles Jean Leon fruit de la collita de 1969 i el

1976 va obtenir la denominació d’origen.

L’any 1994, a Jean Leon li van diagnosticar un avançat càncer de laringe i va decidir conferir el seu llegat a la Família Torres amb la condició que Jaume Rovira, el seu enòleg, continués al capdavant del projecte. Amb aquest traspàs, Jean Leon pretenia donar continuïtat a la seva bodega i mantenir la personalitat i la identitat dels seus vins.

Des de la seva mort, la família Torres ha continuat fidel a la filosofia del personatge apostant per la innovació i l’elegància dels seus vins.

14

Penedès Econòmic

Juny - 2018

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

LA PROPERA CRISI TAMBÉ DIRAN QUE ERA IMPREVISIBLE I D’ORIGEN EXTERIOR, COM L’ANTERIOR? “És important que els dirigents públics auxiliïn les víctimes de les crisis però és millor per als ciutadans que comptin amb gestors competents que les evitin”

1.- Corrupció, incompetència, immaduresa i irresponsabilitat: El 19 de març de 2016 a Hay Derecho vaig publicar un article (“Corrupción, incompetencia, inmadurez e irresponsabilidad”) en el qual denunciava la falta de solvència i seriositat de bona part del sector informatiu i dels nostres dirigents polítics que, en contra de l’interès general, estaven ignorant els greus problemes socials.

“Hom calibra el repte que suposa per als gestors públics i ho compara amb el nivell de preparació i el comportament actual de molts dels nostres polítics, ocupats en batalles partidistes i en problemes que només a ells obsessionen i el tractament de bona part dels mitjans que han acabat a especialitzant-se en escàndols, temes trivials i d’entreteniment i, amb total passió, en l’enjudiciament de personatges públics i especialment de polítics “enemics”, estomacats sense cap tipus de prevenció ni de garantia, en lloc de proporcionar una solvent informació als seus clients que els permeti defensarse de l’inquietant futur i comença a témer que Espanya té un problema de corrupció, que segurament acabarà resolent-lo, però hi ha a més uns altres, d’immaduresa, irresponsabilitat i incompetència, que trigaran una mica més.

El curiós és que, si els “nous representants” promoguts per la frivolitat de gran part dels nostres mitjans, per la seva tan evident ineptitud, ens portessin a una altra gran crisi serien aquestes empreses les primeres a assaborir la ruïna (com els va passar en l’anterior). Tot això si no són substituïts o eliminats pels que van promocionar amb tanta alegria, perquè els milloraven els índexs d’audiència. Ara bé, sempre podran excusar-se de com ens anaven a avisar de tal desgràcia si van ser incapaces d’anticipar la seva.”

aquests fonaments perquè no recaiguin els costos sobre els ciutadans. Perquè si 200 punts més de prima equivalen a 15.000 milions d’euros, la retallada social serà inevitable i profunda (exemple previsió pujada funcionaris 3.477 milions i pensions 2.200).

De tot això n’està assabentada la població? Per que ens serveixen els mitjans si no ens informen sobre el què ens interessa? Si es genera una altra gran crisi diran que era imprevisible i d’origen exterior en la qual els gestors interiors no van tenir cap culpa i els mitjans (que quedin) tampoc? I si millorarà el país i progressaran els ciutadans amb el canvi polític, per què no puja la borsa i es redueix la prima de risc?

2.- Sobre el futur d’Espanya: El 25 d’octubre de 2017 en un article publicat al Penedès Econòmic, “Segurament el futur ja no està a les nostres mans” vam fer la següent previsió: “Si es produeix una elevació general del tipus d’interès o de la nostra prima de risc, l’ajust, llavors, ja no el faran els nostres polítics que han de cuidar a la seva clientela, sinó els prestadors exteriors que tindran una altra preocupació major que l’electoral.

El gran deute (1.124.961M al juliol) especialment provocat, en els últims anys per l’engegada del mecanisme de liquiditat autonòmic i municipal, fa que tinguem una posició vulnerable.

El FMI i la Comissió ens avisen que el control de la despesa autonòmica és “crític perquè Espanya aconsegueixi quadrar els comptes públics”.

El tipus d’interès mitjà s’ha pogut reduir des del 4,07% el 2011 al 2,59 a l’agost passat pels resultats positius de la nostra economia que han provocat la confiança dels mercats financers i l’actuació del BCE. Però les dades del pressupost

de 2017, posen els pèls de punta si es produís un increment important del cost del deute : IRPF 78.027M, Imposat de Societats 24.399M, IVA 67.463M i interessos 32.171M.

Per a què ens serveixen els mitjans si no ens informen sobre el què ens interessa?

L’Autoridad Independiente de Responsabilidad Fiscal (AIREF) va fixar en més de 200.000 milions l’import emprat en els mecanismes de finançament per a les Comunitats Autònomes en el període 2007 a 2015 (20 punts dels 65 del PIB incrementats en el total de deute, més altres 8 punts per interessos = 86.501milions).

En aquest mes d’octubre s’ha publicat que AIREF ha calculat que 200 punts més de prima equivalen a 15.000 milions d’euros.

L’increment de la inestabilitat política o el canvi de la direcció econòmica a rutes menys rigoroses, segurament intensificarà la reconversió.”

Adaptació Maig de 2018: A l’abril ens ve el senyal del canvi del marc general del finançament per “la normalització de la política monetària que constarà de tres passos, primer, el BCE deixarà d’imprimir diners; en segon lloc, passarà a retribuir els dipòsits i, finalment, pujarà els tipus...” (La Vanguardia, 9 d’abril de 2018, Lalo Agustina).

Això està recollit al nostre pressupost de 2018 que, després de destacar la reducció de la factura d’interessos a 31.547 milions ja que el cost mitjà del deute ha descendit des de finals de 2017 del 2,55% al 2,51% a la fi de febrer ja anticipa “una senda ascendent dels tipus d’interès a mesura que es normalitzi la política monetària”.

I serà com la de tots si complim els compromisos de reducció del dèficit i del deute i es mantingui el creixement actual.

Per aquest motiu els nous projectes polítics haurien de garantir

3.- Corrupció i incompetència: Francesc de Carreras en un recent article a El País, “Mirarnos en el espejo”, el 23 de maig de 2018, inclou aquesta opinió: “Sempre he pensat que fa més mal un polític inepte que un de corrupte, encara que moralment sigui més condemnable aquest”.

Aquesta mateixa reflexió la vam fer en el tema de la gran crisi. Els dirigents no van saber gestionarla, ni la van veure, creant una de les catàstrofes econòmiques i socials més grans a Espanya. És possible que no s’haguessin emportat diners. Però el mal que van fer va ser immens.

Provocat per “una gestió incompetent, potenciada per la falta d’independència i professionalitat d’una gran part dels seus mitjans d’informació i d’institucions de representació social i l’apatia de bona part de la seva població” (“El desastre perfecto” publicat a Notarios y Registradores) Per aquest motiu el professor Joaquim Muns va dir que “hem tingut la mala sort històrica que la pitjor crisi en moltes dècades hagi coincidit amb la pitjor classe política en molts anys”.

Encara que, tot pot empitjorar.

Penedès Econòmic

Juny - 2018

15

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Arcanum, el primer escape room de Sant Sadurní d’Anoia El Joel i el Jonai han obert fa just un mes una sala d’escapisme a Sant Sadurní d’Anoia. Una casa antiga, una vident, el tarot, intriga i terror s’uneixen per fer viure un experiència “de pel·lícula” als intrèpids que s’apuntem a l’Arcanum.

El Joel Valero, veí de la Ràpita, té 20 anys, ha estudiat una FP de grau mig de comerç i màrqueting i fins fa ben poquet treballava en un restaurant.

El Jonai Garcia també té 20 anys i és veí dels Monjos. Va cursar, com el seu soci la mateixa especialitat de formació professional al mateix institut Eugeni d’Ors. Estava fent dual en una oficina com a comercial, el van contractar i també va deixar el seu lloc de treball per obrir aquest negoci.

Sou dos emprenedors joveníssims, d’on us ve la idea? Érem a classe i ens va sortir la idea després d’anar a fer un escape room.

Anàvem imaginant com ens agradaria tenir el nostre propi escape room.... De mica en mica se’ns anaven acudint proves i històries, ho fèiem mig jugant...

Però des d’un inici ja pensàvem en el local, en com serien els espais, la idea era allà i, a poc a poc, vam començar a tirar endavant.

Vam començar a mirar un local als voltants de Nadal. Vam avisar a les feines que marxaríem, ens vam posar a fer obres i el 20 de maig vam inaugurar.

Així vau gestar la idea, però quin procés heu seguit per fer-la realitat?

De mica en mica hem anat ad-

quirint coneixements, no sabíem de res... de fet seguim amb la sensació de no saber-ne prou, però ens hem assessorat molt i ens han ajudat molt des del Centre Àgora.

Ens feia molta por la part econòmica. Cinc mesos abans de deixar la feina ja estàvem estalviant per poder posar els diners per poder començar.

Vam anar a veure primer els arquitectes. Ens vam assessorar per conèixer els permisos que ens calien, vam fer molts números per saber el cost que podia tenir i després vam anar a buscar el local. Quan ja crèiem que ho teníem tot.... canvi de local.

I el local modifica el joc, la forma, els m2 que té. No és fàcil que la gent que t’ho lloga et doni confiança perquè encara costa una mica de fer entendre en què consisteix una sala d’escapisme.

Vam treballar moltíssim per adequar el local. Però també cal dir que la família ens ha ajudat moltíssim, no només pel que fa al suport moral sinó també en la posada en funcionament.

Què és el que us ha resultat més difícil de tot el procés?

D’una banda l’esforç físic que va suposar adequar l’espai i el fet que ens ho vam fer tot nosaltres.

Després t’adones que no saps molt bé on t’has posat i surten 15 problemes en un minut i tens la sensació d’estar tot el dia apagant focs.

Hi ha mil imprevistos.... i també costa viure amb aquesta incertesa de no saber què farem després i la sensació de dubtar tantes vegades i desconèixer si el que

volem fer és possible i/o legal...

La veritat és que des del moment que comences ja no pares de pensar permanentment en el tema... però això ja ens agrada.

Què hi podem trobar exactament a Arcanum?

Venem una experiència, no només un joc. Tot comença quan truques a la porta, acabes sent com el protagonista d’una pel· lícula.

Volem aconseguir que quan la gent entra al joc s’oblidi que està jugant.

Nosaltres mateixos fem d’actors. Hem investigat profundament els room escape de Catalunya i el nostre aporta un valor ben diferent.

Però aprenem cada dia de la gent que ve i anem fent petites modificacions per millorar.

I que us diu la gent quan surt?

Doncs que és una passada, ens diuen: “és superxulo i ho recomanaré.”

I és que el boca-orella és el que està funcionant millor.

La veritat és que ens està funcionant millor del que pensàvem.

I quin futur imagineu?

Ara mateix hi ha una tendència en això dels escape room, la gent cada cop vol viure més experiències. Però jo no crec que es tracti només d’una moda... però cal veure que passarà.

Nosaltres aspirem a ser el millor escape room de Catalunya.

Malgrat això, aquest no és un negoci per tenir-lo molts anys.

Tot el que fem té una vida de 4 anys...

Després de la vostra experiència, quina recomanació donaríeu a algú que vulgui emprendre un negoci?

Hi ha molta gent que té somnis i que voldria tenir el seu negoci hi ha qui diu: “a mi m’agradaria fer”

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- Volem ser el millor escape room de Catalunya: Aquesta mirada ambiciosa i reptadora de futur és l’estímul necessari per créixer cap a l’excel·lència.

2- Aprendre permanentment: És l’actitud que mostren els nostres protagonistes quan expliquen que aprenen d’altres sales, dels seus clients i de preguntar i buscar tot allò que desconeixen.

3- Realisme: Ambició i realisme, una barreja fascinant. Saben que la vida de la sala com la tenen ara no anirà més enllà de 4 anys i amb aquest “tocar de peus a terra” imaginen el futur.

4- Ment oberta és l’actitud que van mostrar des del primer moment que vaig contactar amb ells. S’han anat engrescant i imaginant nous horitzons.

però aquesta no és la frase. Del que es tracta és de passar del “m’agradaria al vull fer” Però el que sí que els diríem és que vagin a poc a poc... Que s’ho pensin tot molt bé i que es facin moltes, moltes preguntes i que s’informin bé abans de donar el pas.

Jo els recomanaria molt que es llencin però que ho pensin bé abans.

I què és el que més us ha agradat de tot el procés?

Doncs, encara que hi hagi hagut moments de molta feina, m’agrada molt el que tenim.

Mai hauria imaginat que podria treballar del que és el meu hobbie que és l’escapisme.

Entrevisto aquests dos joves de 20 anys i sento una profunda admiració. Si el fet d’engegar un negoci em genera sempre fascinació cap a les persones que ho fan, veure dos joves tan joves amb aquesta empenta i determinació em resulta encara més agradable. Oberts, curiosos, generosos i sobretots contents i orgullosos del que han estat capaços de crear.

Moltes felicitats nois!

16

Penedès Econòmic

Juny - 2018

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general de la FEGP

L

La formació professional demana auxili

a indústria va molt bé.

La construcció repunta.

Els serveis a empreses recuperen trempera. El turisme continuarà en positiu, una temporada més. El comerç online bat rècords. El comerç de tota la vida resisteix. L’activitat cultural està en efervescència. Els camps del lleure i de l’esport recuperen embranzida.

L’econografia del Gran Penedès mostra tendències molt favorables. A terra endins ens arriben noves implantacions industrials i logístiques i es creen llocs de treball. A prop de mar la construcció ha despertat i els serveis de consum final han entrat en dinàmiques més favorables. Les tres comarques progressen amb escreix.

La conseqüència immediata és l’augment de l’ocupació, que ben aviat tindrà el seu retruc esperat en una millora qualitativa de la contractació, amb la consegüent millora de la renda disponible. El cas és que a hores d’ara el mercat de treball demanda un ventall ampli de perfils curriculars. Més que mai, avui es parla de la necessitat de cobrir llocs de treball amb personal qualificat o qualificable; bé tingui aprenentatge o bé vulgui aprendre.

El problema és que les empreses tenen dificultats per trobar operaris i professionals; sobretot amb capacitació tècnica o amb

estudis d’enginyeria, però també a l’hora de cobrir perfils de menor exigència. És en aquest punt on no ens quadren les estadístiques. Potser és que ho estem fent molt malament, tot plegat.

Segons les llistes dels serveis públics d’ocupació, a 31 de maig, en el conjunt de les tres comarques del Penedès i el Garraf hi constaven 20.844 persones que buscaven feina; un 3,66% menys en relació amb el mes anterior i un 5,79% menys en la comparativa interanual, la qual cosa corrobora l’increment de la demanda.

Així i tot, la taxa d’atur del Gran Penedès queda en un 13,5%, gairebé un punt i mig per damunt de la mitjana catalana. La realitat és contundent: prop de vint-i-un mil residents en el nostre econosistema granpenedesenc estan buscant feina i, en canvi, les em-

preses no troben personal tot just quan, ara sí, estan disposades a augmentar les seves plantilles.

Ensems la vitalització econòmica s’observa un declivi del mercat laboral, que no pot donar resposta a la demanda de les companyies.

Els departaments de RRHH han d’importar mà d’obra competent d’altres demarcacions, cosa que genera un maldecap afegit perquè es fa difícil consolidar els llocs de treball amb personal no resident a la mateixa zona, tret dels perfils directius.

Què ens està passant? Les mirades més crítiques es centren en la formació professional i en la formació ocupacional.

Per endavant, cal dir-ho, els dèficits del sistema tenen molt poc a veure amb els professionals que ens trobem en els centres educatius. Al contrari, un canvi

d’impressions amb qualsevol responsable de la FP o de l’ocupacional us farà veure que, lluny de la indolència, se senten impotents davant la incapacitat de propiciar una major integració laboral i satisfer les necessitats dels sectors productius. Ells no en tenen la culpa.

La formació ocupacional ja fa temps que està damnada per un Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) que ha esdevingut una macroestructura ineficaç i farcida de vicis burocràtics i peremptorietats fàtues. Sempre de manera subreptícia -ells sabran per què- els tècnics dels departaments d’ocupació que estan a peu de carrer, i que coneixen com ningú les vergonyes del sistema, blasmen la seva operativitat.

Pel que fa a la formació professional, aquesta és la ventafocs dels

sistema reglat. Les modalitats de formació en alternança -particularment, la dual- van despertar les majors expectatives tant a les empreses com en les mateixes factories de cicles de FP. Des del primer moment, la direcció general de la Formació Professional n’ha fet valoracions positives, però contradictòries.

Segons uns i altres -aquells i aquelles que ho pateixen a les aules- la posada en marxa de la FP Dual va ser precipitada. Han passat set anys i amb prou feines s’han reparat les esquerdes d’una implementació sobtada. Es pot dir que la dual funciona, més o menys, perquè està dopada, però no pas perquè hagi satisfet les expectatives polítiques, com tampoc les dels docents.

Cal interpretar que la FP està ben tutelada però mal planificada. Caldria abocar-hi molts més recursos per fer-la més atractiva i per categoritzar-la socialment.

Si hi ha una assignatura pendent més que cap altra aquesta és la necessitat de prestigiar la formació professional. A més, cal duplicar els pressupostos per diversificar el catàleg de cicles formatius, fer-los més eficients i dotar les instal·lacions amb laboratoris, tallers i àrees d’experimentació. Només així podrem atraure més alumnes i conjugar el binomi formació i empresa.

Ara no hi ha manera.

Penedès Econòmic

Juny - 2018

17

HISTÒRIA

El cotxe impulsat amb 24 coets compleix 90 anys: així es va gestar la llegenda de l’Opel RAK 2

A

les 10 en punt del matí del 23 de maig de 1928, fa ja 90 anys, un futurista cotxe de carreres amb ales laterals recorria el circuit d’Avus a Berlín xiulant com una bala. Fritz von Opel, de 29 anys, nét del fundador de la companyia, Adam Opel, havia engegat successivament 24 coets de combustible sòlid situats en la part posterior del seu RAK 2 i va passar com un raig davant de les abarrotades graderies deixant una estela de foc.

Així, amb 3.000 espectadors embogint quan el cotxe negre brillant en el qual apareixia el nom Opel es va detenir, es va gestar la llegenda de Fritz, ‘el Coet’ de Rüsselsheim, ja que s’havia establert el nou rècord de velocitat aconseguint els 238 km/h, una xifra capdal avui dia però inimaginable en aquells temps. A més, havia demostrat al món la potència de la propulsió per coets i la capacitat de controlar-la. Opel va impressionar en l’era dels coets davant de les càmeres de televisió, i va establir les bases per als vols espacials tripulats.

Però quan neix la llegenda de l’Opel RAK 2? Els seus orígens es remunten a la tardor de 1927.

Fritz von Opel va decidir participar activament en el projecte de recerca amb coets del publicista i astrònom Max Valier (18951930) quan va conèixer l’austríac.

El pilot de carreres, empresari i enginyer qualificat va aportar el seu propi compromís juntament amb la força innovadora i la solidesa financera d’Opel. En part, perquè estava personalment fascinat per la tecnologia dels coets i, en part, perquè esperava que el pla visionari tingués un efecte positiu en la marca Opel. La firma

del raig va convidar a Friedrich Sander (1885-1938) a participar en el projecte per aconseguir una implementació ràpida del motor de coets, ja que l’empresa de Sander fabricava coets de senyals amb combustible sòlid.

La cooperació entre Valier, Sander i von Opel va començar a donar els seus fruits al març de 1928. Els primers prototips propulsats per coets es van testar en el circuit de proves d’Opel a Rüsselsheim -com és de suposar, a porta tancada-. L’11 d’abril, l’Opel RAK 1, amb l’enginyer d’Opel i pilot de carreres Kurt Volkhart al volant, va aconseguir els 100 km/h en vuit segons. El vehicle, que ja portava unes petites ales en els costats, es basava en l’Opel 4/12. Estava impulsat per dotze coets Sander amb uns 40 quilograms d’explosius.

Així, quedava provada la viabilitat de l’ús de coets. L’equip va acordar realitzar proves a majors velocitats, sobretot en vista de l’entusiasta resposta de la premsa.

Com que el circuit de proves de

Rüsselsheim no era adequat per a aquestes proves, l’equip va optar pel d’Avus a Berlín, amb les seves dues llargues rectes.

Disseny futurista amb 24 coets L’Opel RAK 2 es va dissenyar especialment per intentar batre el rècord de velocitat en l’Avus.

Es basava en el xassís de l’Opel 10/40 i era una versió perfeccionada del RAK 1 en molts aspectes. Era més llarg que el seu predecessor, amb una longitud de 4,88 metres, s’havia millorat

l’aerodinàmica, les ales superiors eren més grans i portava 24 coets de combustible sòlid que desenvolupaven una embranzida de sis tones. D’altra banda, es va mantenir la ignició elèctrica seqüencial de les càrregues mitjançant un pedal en el terra. El cotxe de carreres d’aspecte futurista i 560 kg de pes no tenia motor ni transmissió.

Fritz von Opel va decidir ser el pilot, i va planificar meticulosament, des del punt de vista tècnic i organitzatiu, l’espectacle per batre el rècord a Berlín. Una vegada

llest per a la gesta, es va retirar la lona que cobria l’Opel RAK 2 i el van empènyer acuradament fins a la sortida. Va ser llavors quan es van instal·lar els coets i es van connectar al mecanisme d’ignició.

La policia va buidar el circuit i Fritz von Opel es va col·locar darrere del gran volant de fusta. A continuació es va donar una eloqüent encaixada amb Friedrich Sander. Els entusiasmats espectadors es van quedar sobtadament en silenci. Després, tot va succeir molt ràpid. “He trepitjat el pedal d’ignició i els coets han rugit darrere de mi i m’han llançat cap a davant. He tornat a trepitjar el pedal, després una altra vegada, i -es va apoderar de mi una espècie de fúria- una quarta vegada. Ha desaparegut tot el que hi havia als meus dos costats... L’acceleració em va produir una gran excitació.

He deixat de pensar. He actuat únicament per instint, mentre que unes forces incontrolables rugien darrere de mi”, va manifestar Fritz ‘el Coet’ en evocar el que havia succeït.

L’empresari nascut a Rüsselsheim va prendre bé el revolt nord i va aconseguir evitar que el cotxe es desenganxés del terra, ja que les ales no subministraven suficient adherència aerodinàmica per a la vertiginosa velocitat. En només tres minuts tot havia acabat. El RAK 2 va rodar lentament fins a aturar-se, la gran columna de fum blanc es va dissipar en el cel de Berlín i va donar pas a l’ensordidor aplaudiment dels espectadors. La utopia es va fer realitat i el triomf va ser espectacular. Von Opel va aconseguir una velocitat de 238 km/h i el seu nom va ser conegut a tota Alemanya de la nit al dia.

18

Penedès Econòmic

Juny - 2018

OPINIÓ

Gemma Beltran Aniento Traduccions, creació de continguts, classes d’anglès www.gemmatraductora.com

Escriu com un professional

E

scrivim constantment. Escrivim correus, escrivim informes, escrivim whatsapps, i cada vegada més la nostra comunicació és escrita.

Però això no fa que escrivim millor, sinó tot el contrari.

Abreugem paraules, no posem la puntuació que toca, i escrivim tan ràpidament que de vegades costa d’entendre què volíem dir. És clar que quan ens cal un text perfectament redactat (perquè l’hem de publicar, perquè té importància per qualsevol motiu), podem comptar amb la col·laboració d’un corrector professional (humà, no el corrector de Word), però no sempre tenim el temps o podem invertir diners en aquesta tasca i necessitem més ràpidament poder ser capaços d’escriure sense faltes nosaltres mateixos.

En aquest article et donaré algunes claus per escriure millor i evitar la vergonya de publicar un text amb faltes i que algú t’ho hagi de dir quan ja sigui massa tard.

La primera recomanació que dono a les persones que volen millorar la manera com escriuen, és llegir molt.

Les paraules, fins i tot les més difícils, es tornen conegudes i familiars a mesura que les veiem amb més freqüència. Com més llegeixis, més paraules memoritzaràs i ampliaràs el teu vocabulari, fins i tot encara que no ho notis.

D’altra banda, no menyspreïs

els correctors automàtics, i aprofita els que són gratuïts per millorar la qualitat dels teus textos.

El corrector ortogràfic és una manera dinàmica de corregir la major part dels errors del text, i si ens fixem en els canvis que ens suggereix i intentem entendre quin és l’error que hem comès, probablement aquella paraula ja ens quedarà fixada a la memòria i no la tornarem a escriure malament mai més.

Els correctors gratuïts més habituals que pots fer servir inclouen el de Word, el de la web de Softcatalà (per a textos en català) o el de Stilus en castellà, que si

bé té una versió de pagament que pots instal·lar a Word i que és molt completa, també es pot fer servir, per a textos breus, la versió gratuïta que tenen a la web.

A més dels correctors, si dubtem si hem d’escriure “per” o “per a”, o si és correcte “invitar” en català, per exemple, tenim al nostre abast molts recursos gratuïts que ens poden ajudar a solucionar els dubtes.

Com que hi ha molta contaminació entre el castellà i el català, molts de nosaltres dubtem quan hem d’escriure en alguna d’aquestes dues llengües. La pàgina web de l’Optimot és un

diccionari català>castellà que a més ens ajuda a resoldre dubtes concrets de paraules que normalment ens suposen problemes.

El Termcat, el centre de terminologia de Catalunya, també té un buscador que ens ajudarà a buscar paraules en diversos idiomes, i altres pàgines com el Servei Lingüístic de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), també gratuït a Internet, ens resoldrà dubtes relacionats amb l’ortografia, la gramàtica, la puntuació o algunes expressions concretes.

En el cas del castellà, a banda dels diccionaris de la RAE o

el Panhispánico de Dudas, tots dos de consulta gratuïta per Internet, recomano (i gairebé diàriament faig servir) la pàgina web de Fundéu, el buscador urgente de dudas. El millor de la web de Fundéu és que a més, s’hi poden fer consultes directament a través de les xarxes socials, que l’equip de correctors contesta en només unes hores.

Altres consells complementaris a l’ús i la consulta d’aquestes pàgines serien, per exemple, si no sabem com s’escriu certa paraula, en lloc d’arriscar-nos a cometre un error, podem buscar un sinònim.

També podem millorar la nostra escriptura fent mots encreuats de diferents dificultats, sopes de lletres, dictats, revisant tot el que hem escrit abans de donar-ho per acabat, o demanar l’opinió a algú altre si no estem segurs.

Avui en dia, fins i tot hi ha jocs de taula i altres aplicacions que et poden ajudar a desenvolupar millor la teva destresa amb l’ortografia i el vocabulari, i que no són tan avorrits com fer un dictat.

Un exemple són els Enigmàrius d’en Màrius Serra a Catalunya Ràdio, o el seu joc de taula del mateix nom per jugar-hi amb la família o els amics.

Perquè, al cap i a la fi, la nostra escriptura diu molt de nosaltres mateixos (o fins i tot de la nostra empresa) i pot transmetre tan aspectes molt positius, com altres de molt negatius. I la teva manera d’escriure, què transmet?

Penedès Econòmic

Juny - 2018

19

TECNOLOGIA

Dinks: parelles sense fills i dos sous Els últims anys ha crescut un nou tipus de llar, els anomenats Dinks o Double Income No Kid, és a dir, parelles d’uns trenta anys que viuen junts, treballen, però no tenen intenció, almenys de moment, de tenir fills.

també Valdemoro (9,4%) i RivasVaciamadrid (9,2%). Pel que fa a la perifèria de Barcelona, Viladecans i Rubí amb un 7,8%, són els que se situen en els llocs més alts.

La ciutat de Barcelona és la primera capital de província pel que fa a densitat de Dinks. Un 6,3% de les seves llars estan formats per parelles amb dos sous i sense fills.

Se situa en la posició 16 d’entre les 144 ciutats espanyoles de més de 50.000 habitants. Palma de Mallorca és la segona capital en el rànquing (posició 27 entre els grans municipis) amb un 5,7% de llars Dinks. I Gijón amb un 5,5%, la tercera (lloc 33 en el rànquing

Josep Barella Barcelona és la província espanyola amb una major densitat de Dinks segons l’última actualització de les tipologies de famílies Habits Big Data, elaborada per la consultora AIS Group. D’acord amb aquest informe, a la província de Barcelona hi ha 131.667 famílies Dinks, un 6% del total de famílies.

Els Dinks són una de les tipologies favorites de les grans marques comercials, ja que són un públic objectiu ideal per als seus productes. El desafiament és saber on són.

Un 6% de les famílies de Barcelona responen a la definició de Dinks Els ingressos dels Dinks Els Dinks són un públic molt cobejat per nombroses marques ja que es considera que en tenir dos sous i no contemplar tenir fills a curt termini, tenen una disponibilitat econòmica considerable. Si bé a nivell de renda, al voltant del 66% d’ells està per sobre de la renda mitjana espanyola que ronda els 2.300 euros mensuals per llar, només un 10,4% de les 765.000 llars Dinks tenien una mitjana

d’ingressos mensuals superior als 3.750 euros.

Què consumeixen els Dinks?

Una de les principals característiques d’aquest segment de consumidors és el seu elevat poder adquisitiu. Volen gaudir d’un estil de vida en el qual preval l’oci i la diversió i busquen viure, en la majoria dels casos, en habitatges en règim de lloguer. A més, són impulsius en les seves compres, arribant a gastar fins el 72% del seu sou en productes com a roba, calçat, restaurants, viatges, etc., segons destaquen des de Casaktua. com. Amants del luxe, els encanta comprar ‘gadgets’, mobles de disseny o productes per a la cura de la salut, la imatge i l’alimentació. Als Estats Units el nombre de parelles

Dinks -a la dècada dels anys 60era d’un 15%. Avui la xifra supera ja el 20%.

Els Dinks arriben a gastar fins el 72% del seu sou en productes com a roba, calçat, restaurants, viatges, etc.

Els Dinks per províncies El 2017 Barcelona concentrava el major nombre de famílies Dinks d’Espanya: el 6,3% de les famílies

barcelonines pertanyen a aquesta tipologia. El segueix la província de Lleida, on representen el 5,4% de les llars; Balears amb un 5,1%; i Tarragona amb el 5%.

Les províncies amb la densitat de llars Dink més baixa són Zamora i Salamanca, on només un 2,1% de les famílies s’emmarquen en aquesta tipologia.

Els Dinks en els municipis de més de 50.000 habitants En analitzar la presència de Dinks en ciutats de més de 50.000 habitants, el percentatge més alt se situa en les localitats que envolten Madrid i Barcelona, especialment la primera. San Sebastián de los Reyes és el municipi amb major densitat de Dinks, gairebé un 10%. Per sobre del 9% estan

El 66% de les famílies Dinks tenen ingressos superiors a la mitjana espanyola global). Salamanca és l’última.

Només un 1,9% de famílies residents a la capital de la província formen part d’aquesta tipologia de llars.

Terol i Sòria, ambdues localitats fora del rànquing per comptar amb menys de 50.000 habitants, destaquen per tenir un volum de Dinks força elevat: un 6,5% en el cas de Sòria i un 6,8% en el de Terol, que presenta així un percentatge de llars d’aquest tipus més alt que Barcelona.

20

Penedès Econòmic

Juny - 2018

VINS&CAVES

L’ Experiència Gran Reserva va reunir 400 persones al castell d’Olèrdola

La iniciativa de Pimecava vol donar a conèixer els caves Gran Reserva així com la seva qualitat. En aquesta edició hi van participar divuit cellers

Lorena Del Amor El Conjunt Monumental d’Olèrdola va reunir 400 persones a la segona edició de l’Experiència Gran Reserva organitzada per Pimecava. Aquest esdeveniment va acollir el tast de més de 60 caves Gran Reserva provinents de 18 petits i mitjans cellers.

L’objectiu d’aquesta jornada era donar a conèixer la qualitat dels caves amb una criança en ampolla superior als 30 mesos i elaborats per petits cavistes.

L’alta qualitat dels vins escumosos i la diversitat del públic assistent, demostra la gran salut dels caves Gran Reserva i el potencial d’actes com aquest. A més del tast, els assistents van poder conèixer l’entorn del castell

d’Olèrdola amb una visita guiada, així com gaudir de propostes gastronòmiques i tallers infantils.

El motiu de tornar a escollir el Conjunt Monumental d’Olèrdola per celebrar l’acte va ser la seva situació estratègica.

Aquest emplaçament va permetre als assistents conèixer el territori on neixen els caves que s’hi tastaven i, a la vegada, descobrir un dels enclavaments històrics més importants de la zona.

A més a mes, per aprofundir en la història del Conjunt Monumental d’Olèrdola i conèixer la seva vinculació amb la cultura vitivinícola, es va realitzar una visita guiada a càrrec de Triade Serveis.

Durant l’acte també es van desenvolupar diversos tallers de pintura i manualitats per als

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 78 - Juny 2018 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Meritxell Bayarri, Lorena Del Amor i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado: 692 189 896 montse@penedeseconomic.com Xavier Vallès: 657 649 413 xavier@penedeseconomic.com El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès ( 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Lerigraf Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011 Membre de:

infants. Una manera didàctica d’introduir-los en el món vitivinícola, a través de jocs amb elements com taps de suro o etiquetes per a ampolles de cava.

La bona acollida per part dels assistents a la segona edició de

l’Experiència Gran Reserva, i la satisfacció dels elaboradors participants a l’esdeveniment, empeny els organitzadors a continuar treballant en aquest projecte i seguir potenciant la qualitat i el prestigi dels caves Gran Reserva.

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

La Confraria del Cava homenatja Tarragona pels Jocs Mediterranis

La Família Torres finalitza la construcció del celler Purgatori

La Confraria del Cava Sant Sadurní va investir l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, com a Confrare d’Honor. Una setantena de persones van assistir a l’acte que es va fer a la Casa Joan Miret i que l’entitat havia organitzat per homenatjar Tarragona amb motiu de la celebració dels Jocs del Mediterrani.

Torres ha finalitzat la construcció del seu celler a Costers del Segre, situat al Mas de l’Aranyó. El nou celler vol refermar el projecte en aquesta zona amb l’adquisició de 870 hectàrees, 200 de les quals dedicades al cultiu de vinya. El celler s’ha construït seguint criteris d’eficiència energètica i integrat en l’entorn

paisatgístic de les Garrigues. A més, connecta amb l’antiga cava subterrània on els monjos benedictins provinents del Monestir de Montserrat elaboraven vi al segle XVIII. El projecte, amb una inversió de més de 3,8 milions d’euros, s’estrenarà amb la verema d’aquest any, que es destinarà a l’elaboració del vi

que porta per nom el mateix del celler, Purgatori.

na cosa diferent. Si li oferim i viu el que espera podem tenir èxit, clar que sí, però si innovem i ens sorprèn la probabilitat de l’èxit és molt major.

Vegem llavors alguns beneficis d’innovar en enoturisme: Donem més oportunitats al potencial client, el centre de gravetat, sobre qui ha de girar tota la nostra estratègia de màrqueting.

Sempre hi ha d’haver el factor sorpresa, el que contribueix a estar al capdavant de la ment del consumidor. La sorpresa impacta en la ment del nostre client, cosa que

ajuda que la nostra marca (el nostre vi, el nostre restaurant, botiga, agència, hotel o nostre negoci d’Enoturisme) quedi en la memòria del client en una de les primeres posicions. Interessant no, el següent.

Ajuda a fidelitzar, a millorar el posicionament de marca, reforça la reputació, ens ajuda a diferenciar-nos, augmentem valor del vins, augementen les vendes directes...

Com innovar en enoturisme Tot això sona molt bé, però com innovar en enoturisme? La pregunta del

milió.

El sector turístic veiem que està en constant innovació. No tenim més que obrir els ulls i veure ofertes de turisme molt sectoritzades, singulars, personalitzades, constants canvis en la distribució, en allotjaments, etc.

Centrar-nos en un públic objectiu d’Enoturisme molt concret. Conèixer-lo bé, saber quins són els seus hàbits, les seves preferències, el seu estil de vida (venem el estil de vida que desitja)... I el territori també hauria de fer-ho! Si-usplau!

Opinió

Eric Enguita Albet Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

A més del reconeixement a Josep Fèlix Ballesteros, l’acte també va incloure la investidura de diferents Confrares de Mèrit, representants de la societat tarragonina.

La visita es va aprofitar per segellar l’agermanament entre la Confraria i la DO Tarragona on es va recordar que la

majoria de raïm de la zona és per fer vi base cava.

Innovació en l’enoturisme Innovar en enoturisme és una necessitat, no una opció, perquè la innovació està íntimament lligada a l’evolució.

Si el sector enoturístic vol evolucionar ha de necessàriament innovar.

Fa molt pocs anys no es parlava d’enoturisme. Recordo que sent jo petit només s’obrien les bodegues els caps de setmana, i qui visitava un celler era generalment algú molt entès o un professional del vi o de la gastronomia.

Els temps canvien i els

consumidors també, parlo de consumidors no només de vi sinó també d’experiències, i si el potencial client canvia la bodega o qualsevol altre negoci del sector l’enoturisme ha de fer-ho també, per subsistir, evolucionar i liderar.

L’enoturisme és un 30% de vi i un 70% de turisme, per tant és turisme.

El turista busca l’oci, l’aprenentatge en molts casos, busca trencar amb la seva rutina, la desconnexió, etc. És a dir, necessita algu-

Penedès Econòmic

Juny - 2018

21

VINS&CAVES

Èxit de participació a la desena Nit dels Xarel·los

El fons d’inversió estatunidenc Carlyle compra Codorníu per 300 milions d’euros Carlyle, que ha adquirit entre el 55% i el 60% de les accions, preveu doblar la facturació fins als 400 milions d’euros Lorena Del Amor

redacció

La Nit dels Xarel·los va celebrar el seu 10è aniversari el 16 de juny al claustre de Sant Francesc de Vilafranca, al mateix lloc que les darreres edicions. L’esdeveniment, organitzat pel restaurant El Gat Blau i patrocinat per la DO Penedès, va comptar amb un gran nombre d’assistents que van valorar molt positivament el conjunt de les propostes víniques i gastronòmiques.

Un dels aspectes més ben valorats, va ser el forfait de vins, la principal novetat d’enguany, que permetia tastar les més de 30 referències dels 15 cellers participants i deixava de banda els tiquets de tastos de les passades edicions. La gastronomia també va tenir un paper rellevant, especialment les ostres del Delta de l’Ebre i les crackanies de Casanella Xocolaters. La bona música i el bon temps van arrodonir un acte que va comptar amb l’actuació dels Castellers de Vilafranca.

Finalment, el fons d’inversió estatunidenc Carlyle ha aconseguit el control del grup Codorníu després de comprar entre el 55% i el 60% de les accions de l’empresa. L’operació es va desbloquejar després que les parts de la família menys disposades a la venda de l’empresa acceptessin la transacció, tal com publicava La Vanguardia.

Carlyle ha valorat l’empresa en 300 milions d’euros, després d’elevar fins en dues ocasions l’oferta i fer-la així més atractiva davant de les darreres trucades que havia rebut Codorníu, principalment de l’empresa francesa de xampany Vranken Pommery. A més, el grup

català havia contractat AZ Capital per trobar una oferta alternativa a Carlyle però va acabar per recomanar l’operació que oferia el fons d’inversió.

Tot i això, finalment Carlyle pagarà fins a 390 milions d’euros en assumir el deute de la família

Raventós.

L’objectiu dels nous accionistes de Codorníu és fer de la marca la capdavantera d’un grup continental i duplicar la seva facturació actual fins als 400 milions d’euros, venent actius de la companyia per finançar compres a Europa.

El Raval, centre neuràlgic del Cavamarket d’estiu

El celler Loxarel de Vilobí consolida l’ús d’ovelles i cabres en la poda de la vinya

redacció

redacció

Sant Sadurní va viure un cap de setmana de Cavamarket farcit de vendes i tastos de cava. El Raval va ser el centre neuràlgic de les activitats amb la instal·lació de les carpes de les empreses expositores.

El barri va acollir les persones que es van acostar a comprar i a tastar caves, amb les terrasses dels bars plenes, les botigues obertes i música en directe.

A més, diumenge va coincidir amb la tretzena edició del Ral·li de cotxes d’època País del Cava va lluir 26 vehicles anteriors a 1940 pel centre de la vila on

El celler Loxarel, ubicat a Vilobí del Penedès, ha iniciat una nova campanya de poda de la vinya utilitzant un ramat d’ovelles i cabres, defugint de tècniques manuals o mecàniques amb l’ús de tractor. L’empresa vol potenciar l’agricultura biodinàmica, basada en mètodes ancestrals en els quals es té en compte la posició de la lluna a l’hora de treballar la terra.

També, hi juga un paper destacat la ramaderia. El propietari de Loxarel, Josep Mitjans, apunta que l’ús del ramat “aporta petites coses que donen un ‘plus’ al pro-

més d’un centenar de persones van votar el cotxe que més els va agradar. Acabada la fira, organitzadors i empreses participants es troben immersos es valoracions tècniques de cara a la millora de l’esdeveniment. La propera serà el Cavamarket d’hivern el 2 de desembre.

ducte”, tant a l’hora d’elaborar vi tranquil com també escumós clàssic Penedès.

L’activitat de les ovelles i les cabres a les 20 hectàrees de Loxarel es concentra en la segona meitat del mes de juny, en una campanya de poda que aquest any s’ha endarrerit a causa de les pluges.

Mitjans puntualitza que les bèsties pasturen tan sols durant quinze dies perquè es tria el moment en què el raïm tot just comença a créixer.

La funció del ramat és menjarse les fulles que tapen el fruit perquè pugui rebre millor l’impacte del sol i madurar en “òptimes condicions”, de manera que

“s’evitin riscos de podridura”. El propietari de Loxarel reconeix que pot resultar “sorprenent” veure com les ovelles i les cabres només es mengen les fulles sense tocar el raïm. El motiu, explica, és “l’aspror” del fruit, que encara és molt verd, mentre els pàmpols són més dolços.

22

Penedès Econòmic

Juny - 2018

LLIBRES

Aconseguir equips més productius amb una nova visió del lideratge

La magia de los equipos extraordinarios Enric Arola PROFIT 19,85€ i e-book 9,99€

La paraula «lideratge» sol associar-se amb un professional que és capaç de guiar un grup de persones fins als seus objectius amb entrega i entusiasme. No obstant això, liderar no té tant a veure amb les persones, com amb el fet de donar resposta a alguna cosa que ens mou a l’acció, per la qual cosa tots estaríem cridats a actuar i convertir-

nos en líders.

Aquest llibre està dirigit a tots aquells que formen part d’un equip, del tipus que sigui, on es requereixi cooperar, organitzar-se i aconseguir un objectiu comú. Un llibre pensat per acompanyar el lector en el seu lideratge professional i personal, impulsant una nova visió del mateix, fomentant equips

Com la intel·ligència artificial canviarà el món i les nostres vides

Inteligencia artificial Pablo Rodríguez DEUSTO 17,95€ i e-book 9,99€

Les dades són el combustible de la intel·ligència artificial.

Diuen tant del nostre comportament i interaccions i de com ens relacionem amb l’entorn que, amb l’ajuda de potents ordinadors i sofisticades tècniques estadístiques, i en conjunció amb la intel·ligència artificial, poden transformar per millor

la vida de milions de persones.

Gairebé tots els problemes importants de l’ésser humà es poden abordar usant les dades i la intel·ligència artificial. I, en aquest mateix moment, els algorismes d’intel·ligència artificial estan intentant predir el teu proper moviment, aprenent a conduir i lluitant contra el càncer. Allà on hi

Per què uns líders faciliten la innovació i uns altres la limiten?

Autenticidad Fran Chuan PROFIT 18,95€ i e-book 9,99€

La cultura de la innovació en l’empresa és una assignatura ineludible en l’actualitat.

A través d’un diàleg entre dos protagonistes, aquest llibre aprofundeix en els valors humans, la gestió del canvi i el lideratge d’equips i organitzacions, per ajudar-nos a aconseguir l’èxit en un entorn econòmic i social en el qual els canvis

es produeixen d’una forma ràpida i continuada.

Fran Chuan, expert en cultura de la innovació, ens revela de forma senzilla i clarificadora les pautes que ens portaran a una transformació personal que repercutirà en el nostre entorn.

Una obra que ajudarà a millorar la manera de dirigir les empreses i relacionar-se amb els

autodirigits que evitin els problemes derivats d’una autoritat jeràrquica i creant una cultura productiva sostenible mitjançant la presa de consciència, per part de les organitzacions, del seu paper dins de la societat. Per aconseguir aquests objectius, s’ofereix una sèrie d’eines: - Diagnòstic i presentació de dades.

- Mètode vertebrador del treball.

- Plantilles per afavorir la integració de conceptes.

- Infografies per facilitar l’aprenentatge de conceptes.

- Il·lustracions per amenitzar el procés de lectura.

Una guia pràctica per a líders que desitgen portar els seus equips a la màxima productivitat amb un nou estil de treball i que es convertirà en imprescindible.

Enric Arola és escriptor i executiu: CEO de Far Coaching i cofundador de Global Leaders.

També és coach executiu especialitzat en lideratge i equips d’alt rendiment.

hagi una base de macrodades, probablement hi hagi un algoritme d’intel·ligència artificial treballant per aprendre el que pugui d’ells.

I és que aquestes dades poden ajudar a prevenir malalties, epidèmies i catàstrofes, permetre que les persones amb discapacitats gaudeixin d’una vida millor, optimitzar els recursos escassos i treballar en favor de la inclusió, la seguretat i l’equitat.

Aquest fascinant llibre

planteja un recorregut per la història de les dades, una mirada extraordinària al seu funcionament, un mapatge de les xarxes, el retrat dels gurús de les macrodades i el futur de l’internet de les coses i de la intel·ligència artificial.

En ell, Pablo Rodríguez, doctor en informàtica i expert en tecnologies d’internet, desenvolupa el que potser sigui l’anàlisi més completa de la propera gran revolució que experimentarem els humans.

equips.

Fran Chuan és expert en cultura de la innovació. En l’actualitat combina la seva activitat com a speaker amb l’assessoria i la formació en grans corporacions. Chuan inspira les persones a través de les seves ponències perquè diagnostiquin, desenvolupin i implantin una cultura de la innovació en les seves organitzacions.

A més de ser conferenciant internacional, ha fundat dues empreses, DícereGlobal i Inno-

Quotient, i és consultor d’Innovació a Europa, als Estats Units i Amèrica Llatina. És empresari, emprenedor, conferenciant, escriptor i divulgador en diferents suports, dinamitzador d’equips per a la innovació, esportista... Moltes facetes i un denominador comú: La innovació.

El 2012 va publicar, juntament amb el polifacètic professor Jay Rao, el llibre Innovación 2.0 (Profit editorial), traduït a l’anglès i al xinès.

Penedès Econòmic

Juny - 2018

23

VIATGES

El petit San Marino Molts turistes que es troben visitant Itàlia decideixen dedicar-li un dia perquè els resulta curiós visitar un país tan petit que encara conserva la seva independència redacció

Localitzat en un meravellós escenari en els vessants de la muntanya Titano, San Marino és una destinació encantadora que a més de constituir un dels països més petits del món (61 quilòmetres quadrats), també és la república més antiga d’Europa.

Actualment format per nou municipis, San Marino és un país carregat d’història que ha aconseguit mantenir la seva independència amb el pas dels anys, vivint especialment dels beneficis que li aporta el turisme.

La ciutat antiga, d’origen medieval, encara conserva els seus estrets carrerons i les antigues construccions i fortificacions que cada dia enamoren la gran quantitat de visitants que rep.

San Marino és una destinació encantadora encara que la seva petita grandària fa que es pugui visitar en mig dia, un dia complet si es vol aprofitar per fer algunes compres. Resulta agra-

REPÚBLICA DE SAN MARINO Capital: San Marino Idioma: Italià Població: 33.203 habitants Superfície: 61,19 km² Moneda: Euro (EUR) Clima: És mediterrani, amb estius calorosos i hiverns freds Economia: El turisme representa més del 50% del PIB. També és important la banca, l’electrònica i la ceràmica, i entre els productes agrícoles destaquen el vi i el formatge

dable passejar pels seus empinats i estrets carrerons (plens de botigues sense impostos), encara que mereix la pena destacar els següents punts d’interès: - Fortalesa de Guaita: Coneguda com la Primera Torre o la Rocca, va ser construïda al segle XI convertint-se a la primera torre construïda a la muntanya Titano. Al llarg de la seva història la torre es va convertir en la seu de diverses institucions militars abans de convertir-se en una petita presó a mitjan segle XVIII. - Rocca Cesta: Erigida dos segles després que la Fortalesa de Guaita en el punt més elevat de la muntanya Titano, la segona torre alberga el Museu d’Armes

Antigues en el qual es mostren més de 500 peces que es conserven des de l’Edat Mitjana. La torre ofereix atractives vistes de la Fortalesa de Guaita i una bella panoràmica de San Marino.

- Montale: Construïda al segle XIII, la tercera torre compta amb una grandària menor que les seves predecessores però va tenir un important paper en el passat gràcies a la seva estratègica ubicació. Envoltada per enormes roques i amb una presó localitzada a 8 metres de profunditat en el seu interior, Montale és l’única de les tres torres que no pot ser visitada en l’actualitat.

- Porta de Sant Francesc: Construïda el 1361 com a part

del sistema defensiu de San Marino, la Porta de Sant Francesc, també coneguda com la Porta dels Bojos, constitueix el principal punt d’accés a la ciutat. En la porta es conserva una placa amb un advertiment als viatgers que planegessin entrar amb armes, informant-los que serien seriosament castigats.

- Plaça de la Llibertat: Presidida per una imponent estàtua de marbre que representa la llibertat per mitjà d’una valenta guerrera, la plaça de la Llibertat constitueix el centre civil i polític de la ciutat. A la plaça es troba la seu de la nació i el Palau Públic, un dels edificis més cridaners de la ciutat.