Penedès Econòmic 79

PENEDÈS ECONÒMIC

Preu: 1,00e

el mensual de negocis del penedès I DEL GARRAF

Núm. 79 - Juliol 2018

L’any passat el Garraf va guanyar empreses mentre que l’Alt Penedès en va perdre pàg. 4

Les matriculacions d’automòbils no perden embranzida durant el juny al Gran Penedès pàg. 6

El 51,6% de la població de l’àmbit Penedès té algun tipus de privació a les seves llars pàg. 7

Entrevista a Mireia Tetas José

Presidenta de La Carretera del Vi pàg. 12-13

Masies del Penedès, 25 anys de difusió de les cases de pagès pàg. 2-3

2

Penedès Econòmic

Juliol - 2018

L’ANÀLISI

Masies del Penedès arriba als 25 anys en un moment de millora de l’ocupació turística El president de l’entitat considera que els paisatges, la tranquil·litat i la comoditat són els principals atractius d’aquest tipus de turisme Meritxell bayarri L’any 1992, en ple auge de les Olimpíades, quan Catalunya i Barcelona es van obrir definitivament al món, va haver-hi a l’Alt Penedès un grupet de propietaris que es van unir per perseguir un objectiu: la conservació, l’ús i la difusió de les masies catalanes. El turisme rural estava arrencant –la primera regulació que se’n va fer a Catalunya és del 1983– i les persones que tenien masies o cases de poble les van començar a reformar per oferir als turistes l’experiència de viure ben a prop de la natura.

L’estiu passat va ser una bona temporada, l’ocupació va arribar al 87% durant el mes d’agost Va ser en aquest context quan va néixer, ara fa 25 anys, l’associació de Residències de Cases de Pagès a l’Alt Penedès, la predecessora de l’actual associació Masies del Penedès.

Raimon Olivella, president de l’entitat i un dels seus fundadors, explica que el projecte va començar com una “reunió entre amics i

Opinió

MONTSE ESTEVE Clavé Advocada a InDret Advocats

coneguts”. “Els propietaris ens reuníem de tant en tant per compartir idees, coneixements i experiències”, afirma. Va ser llavors quan van decidir crear una associació, per fomentar i promocionar el turisme rural del territori. La mare d’Albert Salvany, Maria Antònia Rius, també va ser una altra de les primeres membres de l’entitat. El seu fill recorda que a principis dels 90 el turisme rural tot just començava a l’Alt Penedès però de forma tímida, ja que “no existien gaires masies que es poguessin llogar”.

Quan es va crear l’associació només hi havia prop d’una desena de socis i amb el pas dels anys s’hi van anar incorporant més.

Però... com eren les primeres

cases rurals del Penedès? Albert Salvany, propietari de Mas Aixola explica que al principi els turistes hi venien “per viure una experiència completa”. Anaven a passar uns dies en un ambient rural no només per gaudir del paisatge sinó també per dormir en una antiga masia. No els importava estar envoltats d’objectes i mobles antics o prescindir de segons quins luxes.

“Avui en dia, en canvi, els clients busquen més la comoditat, sobretot pel que fa als serveis, ja que molts d’ells vénen a descansar”, afirma el propietari d’aquesta masia de Torrelles de Foix.

Al principi, el fet de convertir una antiga casa de pagès en un allotjament turístic també va es-

tar motivat, en part, per la idea de conservar el patrimoni arquitectònic del territori. Albert Salvany comenta que a finals dels 80 i principis dels 90 hi havia masies antigues, moltes de les quals històriques, que es trobaven en mal estat i s’havien de rehabilitar.

Aquest és el cas de la seva, Mas Aixola, una finca que data del 1887 i que la seva mare va restaurar per convertir-la en un allotjament rural.

Masies del Penedès compleix enguany 25 anys i ho fa en un moment en què la demanda de turisme rural al territori ha crescut i de forma continuada, sobretot durant els mesos d’agost. Segons l’informe Flaix d’Ocupació Turís-

Sobre el reglament general de protecció de dades europeu (RGPD): principis, fonaments i objectius Des del recent 25 de maig de 2018 el, Reglament General de Protecció de Dades Europeu (RGPD), relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades, resulta d’obligat compliment per part d’aquelles empreses, particulars i entitats que per la naturalesa de la seva feina, troben a les seves mans la gestió de dades personals de tercers.

Aquesta nova normativa, que per primera vegada és regulada a través d’un reglament europeu, implica canvis importants en la protecció de dades de caràcter personal, tant des del punt de vista dels drets de les persones com de les obligacions de qui les obté. És per aquest motiu i per tal d’evitar possible sancions, que cal dur a terme un procés d’adaptació a la mateixa o bé revisar els sistemes ja existents per a actualitzar-los a les previsi-

ons del Reglament.

Inspirat en els article 8.1 i 16 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, segons els quals tota persona té dret a la protecció de les dades de caràcter personal concernents a ella, el nou Reglament pretén contribuir a la plena realització d’un espai de llibertat i seguretat de les persones físiques en el context econòmic digital del mercat interior. És per aquest motiu que el fet que la normativa pro-

tica de la Diputació de Barcelona, des del 2010 fins al 2017 el tant per cent d’ocupació dels allotjaments de turisme rural a l’Alt Penedès ha augmentat en 32,85 punts percentuals (pp). Per exemple, mentre el 2010 va haver-hi una ocupació del 54,21%, al mes d’agost de l’any passat aquesta va ser del 87,06%.

Pel que fa a la resta de mesos de la temporada estiuenca, han tingut una tendència a l’alça en els últims vuit anys encara que amb alguns alts i baixos. Aquest és el cas del mes de juliol. Del 2011 al 2013 el percentatge d’ocupació va caure en 6,79 pp i va passar del 54,59% del 2011 fins al 47,80% del 2013. Més tard, del 2013 al 2017 l’ocupació es va recuperar i va créixer en 16,28 punts percentuals fins a arribar al 64,08% del juliol de l’any passat.

A grans trets, es podria dir que l’estiu del 2017 va ser una molt bona temporada pels propietaris dels allotjaments rurals de l’Alt Penedès. Va haver-hi una ocupació molt més alta en comparació amb la dels anys anteriors. La dada més significativa és la del mes de juny, ja que d’un any a l’altre l’ocupació va augmentar en 28,63 pp. Així, mentre el 2016 l’ocupació de juny va ser del 36,80%, el 2017 va ser del 65,43%.

De cara a enguany, però, Raimon Olivella, president de l’associació Masies del Penedès, considera que l’índex d’ocupació

vingui de les institucions europees implica l’existència d’un marc comú en matèria de protecció de dades, garantint així una homogeneïtzació en el tractament d’aquestes i una igualtat de protecció efectiva per part dels diferents agents intervinents a nivell de tota la Unió Europea, atès el creixent intercanvi i circulació de dades personals entre els diferents operadors públics i econòmics dels diversos estats membres.

A la vegada, el Reglament preveu una sèrie d’excepcions per a les entitats amb menys de 250 treballadors.

Entre les novetats que aquest nou reglament incorpora destaca la desaparició del consentiment tàcit en l’obtenció de dades o, el que és el mateix, caldrà un assentiment exprés per part del particular a aquests efectes, a la vegada que caldrà indicar expressament la finalitat per a la qual s’utilitzaran, així com la garantia d’una major informació a l’interessat o la introducció de la figura del delegat de protecció de dades, totes elles basades en els principis de tractament lleial i transparència.

Penedès Econòmic

Juliol - 2018

3

L’ANÀLISI en els allotjaments rurals no serà tan elevat com l’any passat. Tot i així seguirà essent bo. Explica que aquest 2018 a causa d’una suma de factors com ara la inestabilitat política, hi ha hagut menys reserves, sobretot durant el primer trimestre de l’any. No obstant això, aquest estiu, el president de l’entitat confirma que està haventhi una recuperació i que si bé no s’arribarà als índexs d’ocupació del 2017, aquests seran molt semblants als dels anys anteriors.

Calcular si un any serà més que bo que l’altre quant a reserves és una ciència incerta com també ho és el temps, encara que sempre hi ha alguns indicadors. En línies generals, el que més atrau de les cases de pagès del Penedès és, segons Olivella, el paisatge, acompanyat de la comoditat i la tranquil·litat: “La gent busca passar uns dies en un entorn que l’atregui i estar un espai confortable”. En aquest sentit, durant les temporades de tardor, hivern i primavera, la majoria dels clients són de Catalunya o de la resta de l’Estat espanyol i vénen els caps de setmana buscant el repòs enmig de la natura i al cor dels pobles.

A l’estiu, en canvi, hi juga un paper molt important la localització. Raimon Olivella explica que de juny a setembre els hostes

principalment són estrangers –la gran part del centre d’Europa– que s’allotgen com a mínim una setmana. “Els agrada l’ambient rural, però a la vegada també volen fer moltes activitats”. El fet que el Penedès estigui ubicat ben a prop de Barcelona, on es pot fer de tot, com també de la costa i de pobles turístics com Sitges és un punt molt a favor.

Actualment, Masies del Penedès és una entitat composta per una quarantena d’allotjaments rurals amb una mitjana de 10 places per immoble. La majoria d’ells estan ubicats l’Alt Penedès, encara que també n’hi ha alguns al Baix Penedès. Cada any s’afegeixen a l’associació una o dues cases de pagès fruit de projectes de nous emprenedors com és el cas de Cal Cols de Sant Pau d’Ordal.

Ara fa poc més d’un any, Xavi Cols va inaugurar aquesta casa de poble dels seus avis reconvertida en allotjament rural. Cols explica que l’arrencada ha estat molt bona i que la casa ha tingut molt bona rebuda. La causa? Diu que es deu al fet d’haver fet una bona rehabilitació, de penjar unes bones fotos a internet i de buscar el contacte amb els clients ja sigui directament a través de les xarxes socials o mitjançant els tour operadors.

Ara bé, siguin quines siguin les

estratègies, el turisme rural ha estat sempre una ocupació a temps parcial. Els propietaris de les cases s’han hagut de dedicar a altres oficis complementaris. Segurament aquest ha estat el motiu, com assenyala Albert Salvany de Mas Aixola, pels quals aquest sector ha aguantat tan bé la crisi. En els últims anys, els índexs d’ocupació turística han crescut de forma continuada, sobretot el mes d’agost.

Què oferirà el futur? De moment Raimon Olivella aposta per seguir treballant en trobar la millor manera de relacionar l’enoturisme amb els paisatges i la comoditat dels allotjaments rurals.

y Ocupació del turisme rural a l’Alt Penedès del 2010 al 2017

y Ocupació per mesos dels establiments de turisme rural a l’Alt Penedès durant l’estiu del 2017

p Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona. 2017

p Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona

4

Penedès Econòmic

Juliol - 2018

ACTUALITAT

El Garraf va guanyar 32 empreses mentre que l’Alt Penedès en va perdre 22 el 2017

L’Alt Penedès és una de les cinc comarques de la demarcació de Barcelona amb balanç negatiu en el registre d’empreses l’any passat sols per davant de l’Anoia i del Berguedà), i el de la construcció creix un 2,5%. Tots tres sectors es queden per sota de la mitjana de la demarcació. Dels 15 subsectors principals 8 guanyen llocs de treball, entre els quals destaquen els sectors del comerç detall que crea 110 llocs nous, les indústries de productes alimentaris, que en produeix 98, i els serveis socials sense allotjament, que en crea 90. Pel que fa a les pèrdues, destaquen en negatiu els sectors de vehicles de motor, que perd 63 treballadors i els serveis a edificis i jardineria que en perd 56.

Lorena Del Amor Aquest mes s’ha fet públic l’informe territorial de la demarcació de Barcelona, elaborat per la Diputació i la Cambra de Comerç de Barcelona, que fa referència a les dades de l’any passat.

El nombre d’empreses a l’Alt Penedès va disminuir un 0,6% durant el 2017, la qual cosa implica que hi ha 22 empreses menys, parlant en nombres absoluts. En total, l’any passat, hi havia 3.423 empreses. En canvi, al Garraf n’hi havia 4.089, augmentant en 0,8% les seves companyies, creant 609 llocs de treball i 32 empreses més que el 2016.

les empreses exportades i importadores representen el 67% dels ingressos de l’alt penedès i el 30% del garraf Segons el Sistema d’Anàlisi de Balanços Ibèrics, el 67% de les 200 empreses líders en ingressos d’explotació de l’Alt Penedès són

Opinió

Begoña Cartagena font

Psicòloga i Coach professional. Experta en desenvolupament de talent www.begoñacartagena.com

empreses exportadores o importadores. Entre les deu primeres hi ha elaboradores de vins i caves, com Freixenet, Codorniu i Miguel Torres, i una de comerç al detall de fruites i hortalisses, Casa Ametller, SL; també n’hi ha una de fabricació de productes de molineria, Farinera Vilafranquina; una d’envasos i embalatges plàstics, Silvalac, SA, i tres de productes metàl·lics, components i accessoris per a l’automoció, Brose SA, Calsonic Kansei Spain, SA i Gedia España, SL. Al Garraf, el 30% de les 200 primeres empreses en ingressos d’explotació també són exportadores o importadores. D’aquestes, setze tenen uns ingressos

les 10 empreses líders de l’alt penedès són elaborades de vins i caves d’explotació superiors als deu milions d’euros. Destaquen Prysmian Cables Spain (cables electrònics i elèctrics), Grupo Componentes Vilanova i Mahle (components per a l’automoció), Digital Lola Commerce (comerç al detall per correspondència o Internet) i Kuka Robots Iberica (comerç a l’engròs de maquinària

Estils de lideratge Quan parlem d’estils de lideratge, parlem dels diferents estils de comportament que adopta un líder per arribar a uns resultats empresarials a través de la gestió de les persones.

Els estils que anomenaré a continuació son els que queden recollits en el llibre El Líder Resonante crea más, dels autors Daniel Goleman, Richard Boyatzis i Ann Mckee.

S’entèn com a ressonància en el lideratge quan l’equip dona el millor de sí mateix i el líder també.

Segons aquesta inves-

tigació, n’hi ha 6 estils diferents, que convé que s’utilitzin en funció de la situació, context i maduresa dels col·laboradors. Tots 6 tenen els seus avantatges i desavantatges i van de menys a més resonants: Lideratge Autoritari: Aquest és l’estil menys ressonant, ja que fa disminuir la motivació i la implicació de les persones. És freqüent en aquest estil que hi hagi fuga de talent. Convé utilitzar-lo molt poc i únicament davant situacions crítiques i en les que el projecte està en perill.

i robots industrials).

Quant a l’evolució de les empreses, destaca la disminució a Puigdàlber del 20%, Torrelles de Foix 17,1% i a la capital, Vilafranca un 2%. Entre els municipis que més augmenten en nombre d’empreses, destaquen les Cabanyes amb 8 noves companyies, Sant Quintí de Mediona amb 6 i Sant Cugat de Sesgarrigues amb 6 també.

De l’evolució de les empreses al Garraf, destaca el creixement de Sant Pere de Ribes en un 4,3%, i el descens de Canyelles en un 8,2% d’empreses menys.

A l’Alt Penedès, el sector de la indústria augmenta un 2%, el sector dels serveis, un 2,2% (tan

Lideratge Democràtic: És el que deixa fer. Pretén que les decisions es preguin de forma consensuada entre tothom. Aquest estil fomenta la participació, tot i que el líder desapareix. Està be utilitzar-lo en tasques poc rellevants.

Lideratge Afiliatiu: És el lideratge més proper, que es basa en “les persones primer”, tot i que pot descuidar la consecució de resultats. Aquest estil possibilita la participació, les relacions positives, la cohesió i el bon clima de treball.

Lideratge Timoner: Porta el timó. Sap cap a on vol anar, coneix el rumb, el vai-

el sector de la construcció creix al garraf i a l’alt penedès Mentrestant, al Garraf, el sector de la construcció va créixer un 7,9%, el dels serveis un 2,2% i el de l’agricultura un 0,9%. En canvi, el sector de la indústria va decréixer un 5,2%. En nombres absoluts, els subsectors de serveis de menjar i begudes van crear 148 nous llocs de treball i activitats especialitzades de construcció, 142. Per contra, activitats professionals i tècniques en va perdre 179 i el tractament de residus, 290.

xell, i també el què hauria d’estar fent cada persona en cada moment. Està centrat en resultats a curt i mig termini i no tant a llarg plaç. És per això que les persones que son millors no tenen possibilitat de desenvolupament i abandonen el vaixell.

Lideratge Coaching: Més que dir què han de fer les persones, el líder-Coach promou que les persones s’adonin del que han de fer per arribar als objectius.

Fomenta l’aprenentatge, el compromís i l’actitud de millora contínua. És un estil recomanable per aconseguir resultats a llarg plaç ja que és l’estil més lent. Possibili-

ta el desenvolupament de les persones, la implicació i que les persones siguin protagonistes.

Lideratge Visionari: el líder té una poderosa visió amb la que és capaç de contagiar a la resta de persones. Aquesta visió està fonamentada amb valors, plena de futur per l’empresa, equip... i és capaç d’arrastrar masses.

Davant la funció de dirigir persones és clau utilitzar conscientment cada estil de lideratge i adaptar-lo a les necessitats de l’equip i de l’empresa per poder arribar als resultats empresarials.

Juliol - 2018

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

Juliol - 2018

ACTUALITAT

Les matriculacions d’automòbils continuen a l’alça durant el juny al Gran Penedès

Tot i que l’automoció a Catalunya va perdre impuls el mes de juny, al Gran Penedès no van disminuir les matriculacions y Rànquing de marques més venudes al Gran Penedès

Lorena Del Amor A la totalitat de Catalunya, el mes de juny, les matriculacions de turismes van tancar amb un total de 17.837 unitats, cosa que representa un descens del 7,3% respecte al mes de juny de l’any anterior, segons dades facilitades pel Gremi del Motor.

No obstant això, el mes de juny es van matricular 756 automòbils al Gran Penedès, mentre que al maig se’n van registrar

L’ALT I EL BAIX PENEDÈS HAN AUGMENTAT MÉS DEL 20% LES MATRICULACIONS D’AUTOMÒBILS RESPECTE L’ANY 2017 745, de manera que hi ha hagut un augment, tot i que no gaire elevat, d’onze vehicles.

Només a l’Alt Penedès va disminuir el nombre d’automòbils matriculats i ho va fer tan sols rebaixant-lo en dos. Al mes de maig es van vendre 316 vehicles i al mes de juny, 314. Tot i això, l’Alt Penedès és la comarca que més automòbils ha matriculat al Gran Penedès, ja que el Garraf,

Opinió

Daniel Lafuente Director d’Incognos www.incognos.cat @infoincognos

1

6

2

7

3

8

4

9

5

10

durant el darrer mes va matricular 261 automòbils, 17 més que el mes de maig. Mentrestant, el Baix Penedès, al mes de juny, ha augmentat en 3 els vehicles matriculats, arribant als 188.

Si les dades del darrer mes de juny es comparen amb les de juny de 2017, es pot veure una evolució positiva per part de to-

tes les comarques. L’Alt Penedès ha augmentat un 26,43% el seu parc de vehicles, fet que, en nombres absoluts. vol dir que s’han matriculat 83 cotxes més que el juny de l’any passat. El Baix Penedès ha augmentat un 23,4%, és a dir, compta amb 44 automòbils més. El Garraf ha estat la comarca on menys han

Aprèn a comunicar les fortaleses del teu negoci Parlava l’altre dia amb una persona molt propera, que em comentava que no se sentia capaç de fer de comercial. Sovint confonem el terme de comercial o venedor, una professió molt valuosa, amb la d’un mentider compulsiu que col•loca qualsevol producte o idea sense escrúpols, tot i saber que allò que ven serveix per a poc.

Lluny d’això, un comercial és una persona que és

capaç de posar-se davant d’un producte (o idea), veure-hi els seus punts forts i potenciar-los en la seva comunicació.

Posem un exemple: volem comercialitzar una batedora elèctrica d’ús professional, que potser no és la millor del mercat en quant a consum energètic, velocitat, capacitat de batre,...

Però en canvi, és molt ergonòmica i absorbeix molt bé les vibracions, la qual cosa

crescut les matriculacions de turismes, un 2,68%, que suposa 7 automòbils.

Pel que fa als municipis, destaquen les tres capitals per haver matriculat un major nombre d’automòbils a cada comarca. Vilafranca va matricular 122 vehicles el mes de juny, Vilanova 101 i el Vendrell 62. Destaca el municipi de les Cabanyes, de l’Alt Penedès, ja que durant el darrer mes s’hi van matricular 82 automòbils, una xifra molt diferenciada dels 8 que es van registrar l’any passat. Altres municipis a destacar són Sant Pere de Ribes que va registrar 92 nous vehicles al cens, Cubelles 44 i Calafell 52.

Pel que fa a les marques d’automòbils que més s’adquireixen al Gran Penedès hi trobem: Seat, Volkswagen i Audi. Dels

AL GRAN PENEDÈS ELS VEHICLES QUE MÉS S’ADQUIREIXEN PERTANYEN A SEAT, VOLKSWAGEN I AUDI 4.255 automòbils matriculats en aquesta primera meitat de l’any, el 10,4% pertanyen a la marca Seat, el 10,6% a Volkswagen i el 7,5% a Audi.

A l’Alt Penedès, la marca més venuda ha estat Volkswagen amb

fa que els braços no pateixin. Difícilment trobarem una batedora que s’adapti tan perfectament a la nostra mà, cosa que evitarà que ens rellisqui i pugui causar un accident, que esquitxi més del compte o fins i tot que puguem tenir problemes ossis o musculars derivats del seu ús continuat.

Ser capaç de vendre aquesta batedora no és pas un exercici de mala fe, sempre que no s’estigui dient que té unes capacitats que el producte no té, cosa que evidentment repudiem.

Això sí, si som capaços de

303 unitats, Audi 287 i Seat 193.

Al Garraf, el més venut ha estat el Peugeot amb 144 automòbils, Toyota amb 138 i Seat 118.

Mentrestant, al Baix Penedès, la marca espanyola ha estat la més comprada amb 133 vehicles, Toyota 91 i Citroën 78.

el garraf té el mercat de les dues rodes més dinàmic Pel que fa al mercat de les dues rodes, trobem dos tipus de vehicles: les motocicletes i els ciclomotors. Les motocicletes són, per excel·lència, els vehicles de dues rodes al Gran Penedès.

Entre les tres comarques, al juny es van adquirir 178 vehicles de dues rodes i el 94,4% d’aquests van ser motocicletes. El Garraf és amb diferència, la comarca amb aquest mercat més dinàmic. Al juny es van matricular 113 motocicletes i ciclomotors, mentre que a l’Alt Penedès en van ser 35 i al Baix Penedès 30.

Gairebé tots els municipis del Garraf van adquirir un nombre elevat de motocicletes. Destaca sobretot, Vilanova per haver-ne matriculat 39, Sant Pere de Ribes 33 i Sitges 21. Quant al Baix i l’Alt Penedès, les matriculacions de vehicles de dues rodes són força homogènies, entre 1 i 9.

convèncer al comprador potencial de què aquesta màquina és extraordinàriament ergonòmica i que això farà que l’usuari eviti tenir problemes musculars pel seu ús, estarem parlant d’un bon comercial. Si el nostre discurs encaixa amb les necessitats del comprador, tenim molts números per poder tancar el tracte.

Tots tenim un bon comercial a dins nostre. No només no cal, sinó que no s’ha d’enganyar a ningú.

Pensem en el DAFO del nostre negoci, i en concret en els aspectes que ens di-

ferencien positivament de la competència. Fem d’això un discurs explicatiu que ho argumenti bé i apliquem-lo en tota la nostra comunicació: des de la interna amb els propis treballadors fins l’externa, en tota la seva extensió.

Pensa en el que ofereixes als teus clients, buscahi els punts forts que et diferencien de la competència, elabora un fil argumental i aplica’l a la teva comunicació, en un sentit ampli. A partir d’aquí, la tasca comercial ve rodada.

Penedès Econòmic

Juliol - 2018

7

ACTUALITAT

El 70,8% de les llars de l’àmbit Penedès reben prestacions socials i el 51,6% de la població té privacions L’Àmbit Metropolità i el Penedès són els que tenen una despesa mensual més alta en habitatge Olga Aibar Tot i que el Penedès és un dels àmbits territorials que va tenir els ingressos mitjans nets per llar més elevats l’any 2017 (32.056,2 euros), és també un dels quatre àmbits territorials on més de la meitat de la població declara tenir privacions. En concret, un 51,6%, juntament amb les Terres de l’Ebre (66,4%), a l’Alt Pirineu i Aran (63,4%) i el Camp de Tarragona (51,5%), segons la darrera Enquesta de Condicions de Vida 2017 publicada per l’Institut d’Estadística de Catalunya.

El 49,7% de la població catalana declarava l’any passat tenir dificultats per arribar a final de mes. Tot i que la xifra d’ingressos mitjans de Catalunya supera els 30.000 euros, l’estudi indica que el 20% de la població catalana es troba per sota del llindar de la pobresa, que el 2017 se situa en 10.097 euros en les llars formades per una sola persona i en 21.203 euros anuals en les llars amb dos adults i dos infants.

A més, el 60% de les llars reben algun tipus de prestació social, ja sigui per vellesa i supervivència, atur o altres ajudes.

A l’àmbit Penedès un 70,8% de

Bonet, nou ambaixador de la Marca España

El president de la Cambra de Comerç d’Espanya i de Freixenet, Josep Lluís bonet, ha estat escollit Ambaixador Honorari de la Marca España per ser “un dels grans impulsors de la col· laboració público-privada en favor de la internacionalització de les empreses espanyoles i de la marca país”.

El Foro de Marcas Renombradas Españolas (FMRE), en col·laboració amb l’Oficina de l’Alt Comissionat del Govern per a la Marca España va designar aquest mes la nova promoció d’Embaixadors Honoraris en la seva vuitena edició.

En la categoria de ‘Gestió empresarial’, es va escollir la presidenta de Banc Santander, Ana Botín, per ser “una de les

empresàries amb major vocació, prestigi i reconeixement internacional”.

En l’àmbit de les ‘Relacions Internacionals’, la nova embaixadora és La Lliga de Futbol Professional per “la seva contribució a difondre una imatge positiva d’Espanya per tot el món”.

En l’àrea de ‘Turisme i Gastronomia, es va escollir l’empresa pública Red de Paradores. Entre la resta de nous embaixadors es troben l’ONCE, en la categoria d’‘Acció Social’; la directora de cinema Isabel Coixet, dins d’‘Arte i Cultura’; l’esportista Carolina Marín, i el científic Francisco Mojica, en la vessant de ‘Ciència i Innovació’.

les llars reben prestacions socials, deu punts per sobre de la mitjana i el percentatge més alt de Catalunya. D’aquestes, el 58,4% de les quals per vellesa i supervivència, el 30,8% per atur i el 27,8% reben altres prestacions o subsidis.

Quatre de cada 10 persones a Catalunya pateixen privatitza-

cions materials i, entre les mancances més freqüents, hi ha la incapacitat de fer-se càrrec de despeses imprevistes o la impossibilitat de fer ni una setmana de vacances l’any. El Penedès és precisament un dels quatre àmbits que té un percentatge més alt de llars que no es poden permetre fer

vacances una setmana a l’any com a mínim, fet que afecta un 44,5% de la població.

Pel que fa a les condicions de l’habitatge, el Penedès i l’Àmbit Metropolità són els àmbits que tenen una despesa mensual més alta en l’habitatge amb 393,3 euros i 335,7, respectivament.

8

Penedès Econòmic

Juliol - 2018

ACTUALITAT

NODE Film Clúster El Logis Penedès es reactiva i preveuen desenvolupar 40 hectàrees incrementa els rodatges

El mercat logístic s’incrementa a Catalunya, però la manca d’oferta és un problema al qual han de fer front les empreses Olga Aibar El Departament de Territori i Sostenibilitat i els ajuntaments de l’Arboç, Banyeres del Penedès, Castellet i la Gornal i Sant Jaume dels Domenys s’han reunit aquest mes per intentar consensuar el planejament urbanístic per a construir el Centre Intermodal de mercaderies del Logis Penedès.

Tanmateix Banyeres considera que és el municipi més perjudicat del Baix Penedès i sol·licita alternatives. També la plataforma No Fem el CIM ha posat el crit al cel perquè no volen “que s’imposi un model depredador de recursos”.

la demanda de naus logístiques és constant, però manquen molls i naus de més de 10.000 m2 El Logis Penedès combinarà zones d’activitat econòmica i logística amb serveis, indústries netes i formació. Inclourà una terminal intermodal de mercaderies, connectada en un futur al Corredor ferroviari Mediterrani. El pla preveu desenvolupar, d’entrada 40 hectàrees en una primera fase.

La demanda de naus especia-

Opinió

JORDI VENTURA MASSÓ Consultor - Direcció estratègia Aislopd Membre de la FEGP

redacció

litzades en l’àmbit logístic no ha parat de créixer des de fa quatre anys, en la majoria de casos relacionada amb l’increment del comerç electrònic, però també pel creixement del consum familiar i per l’activitat exportadora.

El mercat logístic a Barcelona ha arribat durant el primer semestre de l’any a un nivell de contractació de 390.678 m², fet que suposa una millora del 74,4% davant del mateix període de l’any anterior. A la nostra zona d’aquest període destaca l’operació de lloguer d’una nau logística d’uns 48.000 m² per part de la plataforma de moda Vente Privee a la Bisbal de Penedès. Sobre la situació logística a les nostres comarques, Joan Comas, gerent de Coral Transports & Stocks, ubicada a la Granada, explicava que “l’activitat de la logística a Catalunya pateix una

manca d’oferta, perquè tot i haver-hi algunes naus, aquestes no reuneixen les condicions per a la gestió de la logística per la manca de molls, així com pels requisits per a l’autorització de l’activitat, com boques d’incendis i ruixadors contra incendis, etc”. Comas afegia que “la forta demanda no pot ser atesa per la manca de terrenys per a aquest objectiu i les poques que avui poden trobar pateixen un cost elevat que en ocasions fa incompatible la rendibilitat de la nostra activitat”.

Com a conseqüència, moltes empreses es traslladen a la perifèria de Madrid”. Comas hi afegia que perquè puguin ser operatives i rendibles les naus de logística han de reunir unes condicions d’accessibilitat i estacionament de vehicles que no impedeixi la correcta circulació i han de se de més de 10.000 m2.

Amb espai propi Dos mesos després de l’entrada en vigor efectiva del nou Reglament General de Protecció de Dades podem veure i comprovar que el món segueix girant.

La voràgine d’avisos i correus rebuts arran del RGPD va donar lloc a una situació de saturació de les safates d’entrada d’email d’empreses i usuaris, que de sobte veien com rebien centenars de correus electrònics per parlar-los del reglament, del tractament de dades, de si volien seguir rebent comunicacions o directament “el gràcies

per seguir confiant en nosaltres”.

Amb una mica més de calma ara. Era necessari?

Molta gent es va deixar portar per la por, el dubte i la desinformació? Podem dir que sí, que el tema se’n va sortir de mare. No calia enviar tants correus. Per tant, primera lectura: faltava bon assessorament per a saber què fer i com.

Segon aspecte a destacar: s’ha generat conscienciació. Això és molt positiu per a tots els ciutadans.

Que moltes empreses, associacions, autònoms i altres

NODE Film Clúster, la promotora de rodatges gestionada per NODE Garraf, fa un balanç molt positiu del primer semestre de 2018, amb un total de 57 sol·licituds de permisos d’enregistrament als municipis del Garraf i l’Alt Penedès.

Durant els primers sis mesos de l’any s’ha rodat a Avinyonet del Penedès, Canyelles, Olèrdola, Sant Pere de Ribes, Sitges, Vilobí del Penedès i Vilanova i la Geltrú. Pel que fa a les taxes municipals, s’han recaptat prop de 25.000 euros en concepte de permisos per a l’enregistrament d’imatges a cel obert o en equipaments de titularitat pública, bé fossin per a produccions de films publicitaris o espots o bé de caire cinematogràfic.

Cal afegir el cànons satisfets a propietaris d’immobles i paratges privats, que s’estimen

entitats hagin agafat respecte a la protecció de dades només pot ser beneficiós pels usuaris. Òbviament, molts ho seguiran veient com una emprenyadora obligació legal, sense tenir en compte la importància que el tractament de les dades personals té en el sí de qualsevol organització. No obstant, molts d’altres han obert els ulls a la realitat del moment, a la necessitat d’establir normes i processos per tractar les dades. Ja no s’hi val en dir que fas, si no en fer.

Finalment, per a aquells que passada la data del maig han tornat a ficar al calaix dels oblits la pro-

per sobre dels 85.000. A més, hem de tenir en compte la facturació que se’n deriva per a les empreses de lloguers de maquinària, vehicles, càterings, allotjaments, restauració, seguretat i tot tipus de comerç i serveis personals; totes elles de la rodalia. En aquesta primera meitat de l’any, diferents escenaris del Penedès i el Garraf han aplegat rodatges publicitaris de marques automobilístiques com ara Citroën (Berlingo), Ford (Fiesta), Seat (Ateca), Audi, Mitsubishi, Volvo, Mercedes Benz i Fiat; a les què cal afegir el segell Ducati.

També el sector alimentari a utilitzat les localitzacions de NODE Garraf. Entre altres És el cas de Danone, Coca Cola, Fanta, Argal, Ligeresa i Vinos de Jerez.

En breu se signaran convenis de col·laboració amb institucions públiques i privades de l’àmbit de Costa Barcelona.

tecció de dades, recordar que allò no era la meta.

Al contrari, encara queda molta feina per fer i molt de camí per recórrer. Cal fer entendre els canvis que suposa el nou reglament.

No es tracta de fer quatre papers i rentar-se les mans. És necessari que les empreses entenguin i concebin la protecció de dades com una eina per a oferir un servei millor i més personalitzat als seus clients, amb la certesa que els esforços comercials es destinen a persones realment interessades en allò que els oferim.

També és necessari que les empreses s’impliquin en la protecció de dades a nivell

intern, formant als seus treballadors i promovent una bona conscienciació sobre protecció de dades facilita que el procés d’adaptació i tractament resulti molt més fàcil, i tantmateix, pot ajudar a prevenir els riscos associats al tractament.

Per últim, però no menys important, un aspecte primordial per al bon tractament de les dades: la seguretat. Dels sistemes informàtics, dels suports, dels tractaments, i en definitiva, de tot allò que envolta les dades.

L’equipament tecnològic és fonamental avui dia.

Seguim caminant.

Juliol - 2018

Penedès Econòmic

9

10

Penedès Econòmic

Juliol - 2018

ACTUALITAT

El Garraf és la quarta comarca catalana amb la pensió mitjana més elevada

Les comarques amb més pensions contributives per cada deu habitants van ser el Berguedà i el Ripollès y Pensions contributives mitjanes per comarques any 2017

Olga Aibar El Garraf, juntament amb el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Tarragonès i el Vallès Oriental superen la pensió mitjana catalana, situada en 972 euros. El Garraf és la quarta comarca catalana amb una pensió mitjana més elevada, amb 1.000,48 euros, mentre que l’Alt Penedès és la vuitena amb 954,10 i el Baix Penedès la desena, amb 931,78euros.

El nombre de pensions contributives de la Seguretat Social percebudes pels residents a Catalunya va arribar a 1.683.463 pensions el 31 de desembre del 2017, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Les comarques amb més prestacions per cada deu habitants van ser el Berguedà i el Ripollès (3,5), i la Terra Alta (3,3), totes elles per sobre la mitjana catalana (2,2). En canvi, les comarques amb menys pensions per cada deu habitants són l’Aran (1,6) i la Cerdanya, l’Alt Empordà i el Tarragonès (1,8).

Les prestacions més altes de mitjana durant el desembre del 2017 es van cobrar al Barcelonès, on es van situar en 1.053 euros.

Els residents a la Terra Alta perceben les pensions més baixes (686 euros), un 29,4% inferior a la mitjana catalana. Els segueixen els de les Garrigues, el Pallars Sobirà i el Priorat, que perceben uns 720 euros per pensió, un 25%

Opinió

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

(56,2%). Les pensions mitjanes per jubilació més elevades són percebudes pels pensionistes del Barcelonès (1.194 euros), seguides del Tarragonès, el Baix Llobregat, el Garraf (1.218 euros), el Gironès i el Vallès Oriental i la més baixa és la de la Terra Alta, que se situa en 751 euros mensuals.

Pel que fa a les pensions de viduïtat, representen un 23% del total, amb un import mitjà de

el baix penedès encapçala l’increment de les pensions contributives del 2016-2017

menys que la mitjana catalana.

En relació amb l’any anterior, l’import mitjà de les pensions ha augmentat a totes les comarques, encapçalades pel Moianès, on augmenten un 2,6%.

Durant el període 2016-2017 el nombre de pensions contributives de la Seguretat Social a Catalunya ha augmentat un 0,9%. Aquest increment s’ha produït a la ma-

joria de comarques, encapçalades pel Baix Penedès (3,0%), l’Aran (3,0%) i el Moianès (2,5%). A Catalunya, el 64,4% de les pensions contributives són per jubilació, amb una pensió mitjana de 1.100 euros. Les proporcions més altes són a les comarques de la Terra Alta, el Priorat i la Garrotxa (entre el 69% i el 68%), mentre que la més baixa és a l’Alta Ribagorça

Tu sí que vals!

Una professora a classe treu de la seva cartera un bitllet de 20 euros i l’ensenya als seus alumnes alhora que pregunta: “A qui li agradaria tenir aquest bitllet?” Tots els alumnes aixequen la mà.

Llavors la professora agafa el bitllet i l´arruga, fent una bola. Fins i tot l’esquinça una miqueta en una cantonada. “Qui segueix volent-lo?” Tots els alumnes van tornar a aixecar la mà.

Finalment, la professora llença el bitllet a terra i el trepitja repetidament, di-

ent: “Encara voleu aquest bitllet?” Tots els alumnes van respondre que sí.

Llavors la professora els va dir: “Espero que d’aquí aprengueu una lliçó important avui. Encara que he arrugat el bitllet, l’he trepitjat i llençat a terra tots heu volgut tenir el bitllet perquè el seu valor no havia canviat, seguien sent 20 euros.

Moltes vegades a la vida t´ofenen, hi ha persones que et rebutgen i els esdeveniments et sacsegen, deixantte fet una bola o tirat a

663 euros mensuals. Les proporcions més elevades d’aquest tipus de pensions es localitzen a comarques d’interior com l’Alta Ribagorça (28,7%), el Pallars Sobirà (27,8%) i la Noguera (26,1%), on els imports de la pensió mitjana mensuals són inferiors a la mitjana catalana. En canvi, les comarques costaneres són les que presenten les pensions contributives mitjanes per viduïtat més elevades. En primer lloc se situa el Barcelonès amb 720 euros, seguida del Baix Llobregat, el Garraf (742 euros) i el Tarragonès.

terra. Sents que no vals res, però recorda, el teu valor no canviarà mai per a la gent que realment t’estima. Fins i tot en els dies en què sentis que estàs en el teu pitjor moment, el teu valor segueix sent el mateix, per molt arrugat que estiguis.”

Magistral relat que ens pot ajudar en aquests moments baixos que tot humà solem tenir amb més o menys freqüència.

Com explica el relat, qui no s’ha sentit alguna vegada “arrugat o trepitjat”, amb la moral per terra i dubtant del nostre propi valor ?

TRES PIMES DEL GRAN PENEDÈS DISTINGIDES PEL SEU CREIXEMENT Un total de 48 empreses de municipis barcelonins van rebre el 5 de juliol al Museu Marítim de Barcelona, de mans de la diputada de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Barcelona, Sònia Recasens, i del president de PIMEC, Josep González, els diplomes acreditatius de la seva participació a la sisena edició del programa “Accelera el creixement”, promogut per ambdues institucions amb la col·laboració dels Centres Locals de Serveis a les Empreses (CLSE), per ajudar-les a impulsar el seu desenvolupament.

Aquest programa té com a objectiu que les pimes obtinguin un pla de creixement i d’acció de la seva empresa i les eines de suport per realitzar-lo. Les pimes que hi han participat són empreses amb voluntat d’invertir en el seu creixement, amb tres treballadors o més i cinc anys de vida, que tenen el centre de decisió ubicat a la demarcació de Barcelona.

Entre les empreses que han estat distingides en aquesta sisena edició del programa es troben les caves Giró Ribot de Santa Fe del Penedès, l’empresa Tauler Laminating Tech, de Vilafranca i l’empresa Muñido y Garrido de Cubelles. En aquestes sis edicions han passat pel programa 297 empreses.

La setena edició s’iniciarà el proper mes de setembre.

Amb les nostres virtuts i els nostres defectes, la veritat és que cadascú de nosaltres som únics i irrepetibles. Perquè tots som importants, perquè som diferents i aquestes diferències són les que ens fan ser únics.

El millor “combustible” per minimitzar aquests moments de “baixa moral”, és tenir una autoestima, alta i sana. L’autoestima és el valor que cadascú s’ha de donar pel meravellós fet d’existir.

Per intentar augmentar la nostra autoestima hem, abans de res, començar per ser els nostres millors

amics. Per això hem d’acceptar-nos tal com som, pensant que no hi ha ningú millor ni pitjor, encara que tots siguem diferents, ja que en això es basa la diversitat humana.

Tots podríem ser més llestos, més guapos i més rics, però s’ha demostrat que l’autoestima no depèn del que tens, del que saps o del que ets. Depèn de com t’acceptes.

El fet d’estimar-nos més i millor està a les nostres mans, no en les dels altres. Tot resideix en el cap i nosaltres som els que hem d’intentar canviar el nostre autoconcepte.

Penedès Econòmic

Juliol - 2018

11

ACTUALITAT

El 62,5% dels directius del territori, satisfets per la situació del seu negoci Un 46,88% confirmen un increment en la facturació dels negocis redacció

La darrera Enquesta de Clima Empresarial promoguda per la Federació d’Empresaris del Gran Penedès indica que un 62,50% dels empresaris consideren que la situación dels seus negocis és bona i un 37,50 que és normal.

Per primera vegada es redueix a la mínima expressió el segment d’enquestats que opinen que la situació dels seus negocis és dolenta. En relació amb el trimestre anterior, la majoria de les opinions (71,88%) coincideixen

en el fet que es manté la mateixa dinàmica, mentre que un 28,13% afirmen que ha millorat la situació.

Quant a la facturació, un 46,88% del panell confirma que ha augmentat la xifra de negoci i un 53,13% diu que es manté en el mateix nivell del trimestre precedent. Pel que fa als preus de venda, es mantenen igual en el 87,50% dels casos mentre que en un 9,38% han augmentat.

En relació amb el primer trimestre de 2018, el 21,88% dels directius constaten increment de les plantilles i el 71,88% expli-

quen que no hi hagut variació.

Per contra, un 6,25% reconeix que s’ha reduït el nombre de treballadors a la seva empresa.

També és positiu l’indicador d’inversions, amb un 37,50% dels enquestats que diuen que s’han incrementat i un 59,38% que expliquen que es manté en els mateixos termes del període precedent.

Quant a les expectatives a curt termini, el 65,63% aposten que es mantindrà la tendència actual i un 31,25% consideren que encara millorarà més. En termes similars, un 34,38% dels directius

pensen que augmentarà la facturació i un 62,50% vaticinen que es mantindrà sense variacions.

En conseqüència, prop del 22% tenen la intenció d’augmentar el nombre de treballadors en plantilla i també prop del 22% volen incrementar el volum d’inversions.

Finalment, en relació amb la situació política, el 53,13% dels enquestats consideren que no es nota en la marxa del negoci i un 43,75% pensen que sí, tot i que de manera lleugera. Només un 3,75% afirmen que la política afecta les dinàmiques dels seus negocis.

Fleximobilitat per millorar la formació professional al Penedès

Més de 700 auditors es van reunir a Sitges per debatre sobre el seu futur

redacció

redacció

La Fundació Pro-Penedès va organitzar fa uns dies una reunió per abordar una de les problemàtiques identificades al Penedès: la necessitat de generar, retenir i captar talent. Es vol avançar en la concepció d’un espai formatiu conjunt que multipliqui les opcions que els ciutadans i les empreses tenen al seu abast, facilitant la connexió entre l’oferta i la demanda de formació.

Es van plantejar els objectius de què tothom pugui saber, de forma ràpida, quines són les opcions de

Més de 700 auditors van debatre els dies 5 i 6 de juliol a Sitges sobre el present i el futur de la professió en el marc d’un Fòrum de l’auditor que es va celebrar a l’hotel Melià.

Durant l’acte es van donar a conèixer les darreres dades del sector. L’informe “Situació de l’Auditoria a Espanya 2016” que publica l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) indica que la recuperació del sector es manifesta en l’ocupació, en pasar de 14.108 professionals a càrrec d’auditors

formació que s’ofereixen a la comarca i que es pugui fer un acompanyament a aquelles persones interessades.

En aquest sentit es va parlar de la fleximobilitat, eina que l’AMTU està impulsant, i que és una alternativa al transport públic

massiu per tal de facilitar l’accés a la formació. Per a fer-ho possible es planteja una eina informàtica que aglutini tota la informació sobre l’oferta de formació del Penedès i que es vinculi a les opcions clàssiques de transport i a les més innovadores.

en el 2016 als 16.093 el 2017, un 25% dels quals correspon a Catalunya.

Una altra dada que confirma el procés de recuperació és l’augment del nombre de treballs realitzats, 60.566 pels 59.598 de l’any anterior. També destaca el volum de fac-

turació, que va créixer fins a superar els 663 milions d’euros en comparació amb els 652 milions de l’any anterior. El fòrum va consistir en vuit jornades tècniques sobre els reptes als quals han de fer front els auditors i les noves eines en l’era digital.

12

Penedès Econòmic

Juliol - 2018

L’ENTREVISTA

Mireia tetas JOSÉ

Presidenta de La Carretera del Vi

“El que més m’agrada de La Carretera del Vi són les sinergies que hi ha”

La Carretera del Vi ha inaugurat recentment un local a l’estació de Rodalies de Vilafranca i ha posat en marxa un bus turístic que recorre tota la ruta, dos dies a la setmana, i que inclou un guia. Són les darreres novetats d’aquesta Wine Road, la primera a Espanya d’aquestes característiques. Es tracta d’una inciativa privada, impulsada per tretze cellers, amb el suport dels set municipis de la ruta: Sant Martí Sarroca, Pacs, Vilafranca del Penedès, Sant Miquel d’Olèrdola, Canyelles, Sant Pere de Ribes i Sitges. important i el que més m’agrada de La Carretera del Vi són les sinergies que hi ha i el companyerisme entre els uns i els altres. Tots junts som més forts i podem arribar més lluny.

Olga Aibar

Mireia Tetas José és la quarta generació de la família Pinord i actualment adjunta a la direcció de l’històric celler vilafranquí, amb 150 anys de tradició vitivinícola al Penedès i ubicat al carrer del Dr. Pasteur, molt a prop de l’estació de Rodalies de Vilafranca. És llicenciada en Comerç Internacional a l’Escola Superior de Comerç Internacional (centre adscrit a la Universitat Pompeu Fabra) de Barcelona, i diplomada en Ciències Empresarials per la mateixa universitat.

La seva vessant formativa l’ha completat fins ara amb un curs intensiu d’Enologia, màrqueting i l’actual mercat del vi a la Universitat de Davis a Califòrnia. També és diplomada en Sommelier al Cett de Barcelona i ha obtingut la certificació del tercer nivell del “Wine & Spirit & Education Trust”.

Presideix La Carretera del Vi des de fa dos anys.

La Carretera del Vi va néixer fa tres anys. Com va sorgir la idea?

Vam impulsar-la uns quants cellers del Penedès i del Garraf amb la idea de crear una proposta enoturística diferent de les que hi havia hagut fins ara. Volíem crear la primera Wine Road de l’Estat o carretera que permetés als amants del vi descobrir l’antic traçat que unia les vinyes del Penedès amb el Garraf.

Recuperant la històrica via comercial que ja utilitzaven els romans per fer arribar els vins del Penedès a tothom. Un recorregut lineal d’uns 34 km que va des de Sitges fins a Sant Martí Sarroca, donant la possibilitat de visitar els 13 cellers que formem part dels 7 municipis per on passa la ruta (Sant Marti Sarroca, Pacs, Vilafranca del Penedes, Sant Miquel d’Olèrdola, Canyelles, Sant Pere de Ribes, Sitges), en un entorn amb un alt valor històric i cultural. Un mirall per a nosaltres van ser les rutes que podem trobar a Napa Valley o Texas.

Quants cellers en formeu part actualment?

Actualment som tretze: Mas Bertran, Rovellats, Parés Baltà, Colet Clàssic Penedès, La Xarmada, Cellers Torres, Cava & Hotel MasTinell, Bodegues Pinord, Torreblanca, Viladellops, Torre del Veguer, Puig-Batet i Hospital de Sitges. Els 13 cellers som molt diferents, n’hi ha de més petits i més grans, però anem junts cap al mateix propòsit. De fet, el més

El nostre somni és que La carretera del vi fos un referent per a qualsevol visitant que vingui a Catalunya

Quines han estat les actuacions més destacades en aquest temps?

Un dels primers projectes va ser la creació d’un passaport com a element promocional que dona dret a tothom que el vulgui a una sèrie d’avantatges i premis en la visita contractada. Té un cost de tres euros i tant es pot tenir físicament com descarregar-se a través d’una App premium i validar-se a través d’un codi QR que hi ha a cada celler.

Cada vegada en venem més. Estan funcionant molt bé perquè incentiven els visitants a recórrer tota la ruta.

Quin tipus d’avantatges tenen?

Només pel fet de tenir aquest passaport totes les visites que es fan als 13 cellers tenen un tractament diferencial o upgrade en la visita. Cada celler escull què vol aportar, uns fan un tast de vins de la línea d’alta gamma, uns fan maridatge de formatges pel mateix cost, descomptes en activitats especials, etc. A més, quan es visiten sis cellers s’obsequia amb una caixa de fusta amb sis ampolles, amb un dels vins premium de cada celler. I si fas els 13 una altra caixa amb les 7 ampolles restants. També s’ofereixen visites culturals amb descomptes en diferents museus o patrimoni cultural per on passa la ruta.

Penedès Econòmic

Juliol - 2018

13

L’ENTREVISTA Quin tipus d’informació recull l’aplicació mòbil?

Té informació de tots els cellers i punts d’interès de la ruta, i també dels restaurants, patrimoni cultural, i allotjaments de proximitat. El que pretenem no és només fomentar la vessant enoturística, sinó també intentar incentivar el territori, la cultura, la gastronomia, etc.

La Carretera del Vi és la primera Wine Road d’Espanya i la primera d’emissió zero.

Sí, volem fomentar la sostenibilitat. Molts de nosaltres som cellers ecològics, biodinàmics o que intentem respectar al màxim la sostenibilitat en el territori. Per això es va decidir crear l’empresa de carsharing que es diu MEC (Mobilitat Elèctrica Compartida). Va sorgir la idea arran de la necessitat de mobilitat sostenible entre els diferents punts del nostre territori inexistent fins al moment. I l’objectiu d’aquesta empresa és donar un servei accessible de lloguer per hores de cotxes elèctrics reduint així les emissions de CO2 en el territori.

Quants vehicles hi ha disponibles?

Actualment en tenim dotze.

Prop de 200 usuaris ja els han utilitzat i s’han produït més de 2.000 reserves. Actualment estan en diferents punts de la ruta com per exemple, en tenim tres al pàrquing SABA i ara a l’estació de Rodalies. Però no només estan disponibles per a la gent que va a visitar cellers, sinó també per a ús municipal, per a empreses o per a particulars.

Fèlix Miró

Quin és el perfil del visitant?

Hi ha de tot, parelles que aprofiten el cap de setmana per fer visites aquí, famílies que volen fer una sortida diferent o amics, companys de feina. Són principalment de Catalunya, però també de l’estranger. El que notem és que cada cop hi ha més interès, tenen més ganes de conèixer més sobre els vins i sobretot conèixer què hi ha darrere de les ampolles de vi que consumeix com la història i la filosofia. Cada cop pregunten més i això ens agrada molt.

Quin volum de visitants heu tingut a la ruta en aquests tres anys? És difícil dir-ho amb exactitud, perquè cada celler de la ruta té els seus propis visitants i també els que ens venen per formar part de La Carretera del Vi. L’any passat es van registrar més de 115.000 visitants, amb una important presència a les xarxes socials (1.200 seguidors a Twitter, 700 a Instagram), i més de 10.000 descàrregues de l’App.

Heu pensat en ampliar el nombre de cellers o de municipis de la ruta?

Al principi èrem deu i actualment en som tretze. Com més cellers siguem millor, però de moment els cellers que es vulguin incorporar han de ser dels set municipis de la ruta i el requisit és que han de fer visites, tant els caps de setmana com entre setmana. La idea és que creixi i que la carretera pugui tenir a la llarga alguna bifurcació però creiem que primer és important consolidar-nos.

Recentment heu inaugurat un local de La Carretera del Vi a l’estació de Rodalies Renfe de Vilafranca.

Sí, és l’últim projecte que hem desenvolupat i crec que pot ser el més important de tots. Poder tenir un lloc per poder explicar tot el que estem fent, donar al usuari informació i poder donar i cobrir diferents opcions de mobilitat sostenible i de promoció turística és ideal. Hem sumat esforços i la veritat és que amb aquest projecte també col·labora l’empresa de carsharing amb la possibilitat de continuar la ruta amb cotxes elèctrics o a través de l’empresa Sportec per poder llogar bicicletes elèctriques, convencionals o segways. Vam trobar aquest local que és molt cèntric i està a dins de l’estació de tren, i n’estem molt contents.

També heu estrenat un bus turístic.

Hem començat aquest mes, els primers dies vam fer una prova pilot i ara ja funciona els dimecres i els dissabtes. És un minibús de 19 places i a més a més té un guia que explica tot els punts d’interès del territori. Surt des de Sitges i passa pels set municipis de la ruta. El tiquet s’ha de comprar per la plataforma d’Enoturisme Penedès o per la pàgina web de La Carretera del Vi. La imatge de La Carretera del Vi és visible en algunes rotondes dels municipis que hi participen i en els cellers.

Sí, és un fet que ens ajuda molt a donar-nos a conèixer i a situar la ruta, ja que no podíem fer cap més tipus de senyalització.

Aquestes rotondes senyalitzades amb una escultura amb el nostre logo de la Carretera del Vi es troben a Pacs, a dos punts de Vilafranca, a Canyelles i a Sitges. A la resta de municipis de la ruta les estan tramitant i segur que aviat les veurem. La veritat és que creiem que és molt important per nosaltres però també per al territori ja que ens recorden que estem en una zona vitivinícola i segur que els visitants o locals tindran més ganes de conèixer o de demanar vi.

De quina manera participen els ajuntaments en la ruta?

Han col·laborat en les escultures de les rotondes i també facilitant-nos llocs on tenir els nostres cotxes elèctrics i posant punts de recàrrega. Sense l’ajuda dels ajuntaments i de la Diputació no hauríem pogut avançar al ritme que estem avançant. Quan comences un projecte, t’esforces i li dediques hores i quan veus que altres hi creuen i et volen ajudar fa que encara t’engresquis més i en tinguis més ganes. I com que no tenim molt de pressupost per promocionar-nos intentem fer les coses a poc a poc però intentem fer-les bé.

Com es promociona La Carretera?

Hem estat presents a les fires que es fan com a la d’Alimentària, les Fires de Maig, Temps de Vi, o la festa de la verema de Sitges, on tenim un estand, donem a tastar els nostres vins i expliquem la carretera del vi i promocionem els passaports i les activitats que fem. Cada celler promociona la carretera amb els visitants que tenim tant els que venen a través de la carretera com els que ens venen perquè ens coneixen pels nostres vins. També hem explicat el projecte a diferents hotels de la ruta i a restaurants els quals ens donen a conèixer i ens recomanen i estem a la plataforma d’enoturismePenedès. Ara amb el local nou de l’estació esperem donar-nos a conèixer més i als punts que disposem dels cotxes elèctrics també hi ha informació.

De totes maneres encara ens falta arribar més al públic final, tenim molta feina per endavant...

Quins objectius teniu de cara al futur?

Doncs de moment, acabar de consolidar els dos projectes que hem iniciat, el del local i el del bus turístic. Depenent de com hagi anat el bus, al setembre ens reunirem i mirarem les millores que podem fer. Volem donar a conèixer més el local que hem inaugurat, intentar dinamitzarlo tot el que puguem i consolidar i donar conèixer més la Festa de la floració que hem impulsat aquest any. El nostre somni i el que ens agradaria molt és que La Carretera del Vi, en un futur, fos un referent per a qualsevol visitant de fora i local que vingués a conèixer Catalunya. I que un cop aquí no se la volgués perdre i tingués ganes de fer-la i visitar-la, com si fos una icona. Seria genial que ens tinguessin de referent com els que volen anar a fer el camí de Santiago Apropar el turista que ve a Barcelona, al Penedès i al Garraf per fer la Carretera donaria molta vida al territori, a la restauració i als allotjaments.

14

Penedès Econòmic

Juliol - 2018

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

TEXTOS, POTSER INCORRECTES POLÍTICAMENT, EN UNA ÈPOCA DE CONFUSIÓ

1.- Sobre la situació actual i el futur de la democràcia espanyola En el camí cap a una democràcia eficient hi ha tres etapes que mereixen la mateixa atenció social i la mateixa responsabilitat.

L’etapa primera, la contribució social, sol ser discriminatòria, aportant més recursos els que obtenen més ingressos. Perquè aquesta discriminació no perjudiqui la creació de riquesa i ocupació ha de ser equilibrada perquè, si els ciutadans la consideren excessiva, la desmotivació reduirà la seva aportació al desenvolupament de l’economia La manera d’incrementar els ingressos públics que s’ha revelat més eficaç i permanent, és la de crear les condicions legals i financeres per a la germinació d’activitats empresarials que generin ocupació i riquesa, la qual cosa proporcionaria més base imposable, nous contribuents a les arques públiques i a la seguretat social i reduiria les càrregues socials.

En la segona etapa, és fonamental que l’Estat racionalitzi els seus costos perquè l’atenció dels ciutadans compti amb el màxim finançament. És lògic que els responsables polítics, una vegada instal·lats, sentin la preocupació d’aconseguir la seva permanència. Una manera

d’ampliar el nombre de votants és el fet d’utilitzar els ingressos de tots, durant el seu mandat, d’una manera partidista, amb l’objecte d’assegurar-se la seva reelecció.

Els pobles amb poca maduresa democràtica es veuen perjudicats, per la seva desídia en el control de la gestió pública, per un procés de transvasament de recursos cap a finalitats o sectors socials en funció, no de l’interès general del país, sinó de l’opció política que el dirigeix, donant lloc a un increment del control social, cultural i informatiu progressiu i a la creació de grans bosses de beneficiaris en aquests sectors.

Aquesta fase és especialment perillosa per a la població, perquè redueix, si l’extracció és im-

portant, el flux de recursos que van destinats a finançar l’Estat del benestar i perquè, en afavorir el control de la informació, contribueix a ocultar la malversació dels ingressos públics i la incompetència del gestor polític, fent que els problemes econòmics interns no siguin detectats i corregits, la qual cosa incrementa la ineficiència i la improductivitat del sistema.

En aquestes circumstàncies, l’increment de la pressió fiscal de la primera fase quedarà reduït en la segona, sense que mai vegin els ciutadans recompensa del seu esforç fiscal.

En les societats desenvolupades és molt difícil que els ciutadans admetin una reducció important

d’ingressos per veure’ls evaporats en una funció tan insolidària.

El nivell educatiu i la maduresa democràtica de la societat són bàsics en el canvi de comportament de la classe política.

També és important la tercera fase. Com en una empresa amb una administració competent, l’Estat té l’obligació d’aconseguir una professionalització de la funció pública de manera que, a través de procediments d’incentivament i reconeixement de mèrits, es trobin els funcionaris millors en els llocs de major responsabilitat i la prestació d’obres i serveis públics en mans de les empreses més competitives.

I finalment, és fonamental la competència del gestor públic,

la qualitat tècnica del seu equip i l’elaboració d’un programa seriós i solvent, dirigit al bé comú i no a guanyar les eleccions. Un Estat no pot ser eficient si els seus dirigents no ho són. “Una propuesta para mejorar la eficiencia de nuestra democracia” ( 21-122015).

Si Sánchez vol millorar l’actual posició d’Espanya en el grup de Democràcia Plena* per què va de la mà dels partidaris de règims autoritaris? Si els necessita per governar està segur que els reconduirà per la senda de la democràcia plena o acabarà dirigit per ells? *L’índex britànic de classificació mundial “Democracy Index 2017” reparteix els països en grans grups: Democràcia plena (1/19), Democràcia imperfecta (20/76), Règim híbrid (77/115) i Règim autoritari (116/167). La classificació situa a Espanya amb 8,08 punts en el lloc 19 integrat en els de Democràcia plena. Ja dins de la Democràcia imperfecta i per comparar i comprovar la manipulació informativa: EUA amb 7,98, el 21; Japó amb 7,88, el 23; França amb 7,8 el 29; Bèlgica amb 7,78 el 32. Estan situats en el grup de Règim autoritari: Veneçuela amb 3,87 en el 117, Cuba amb 3,31 en el 131 i Corea del Nord, l’últim (167) amb 1,08 punts.

Subscriu-te al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon: Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament

Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Penedès Econòmic

Juliol - 2018

15

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Ser freelance Sovint des d’aquest privilegiat espai parlo de persones que obren un negoci, una botiga o qualsevol altre tipologia d’empresa.

Poques vegades he parlat del “freelance” com a tipologia d’emprenedor i en realitat és una categoria professional que cada cop serà més habitual. El que avui s’anomena “nòmada del coneixement” té molt a veure amb aquest tipus de treball al qual avui dedico el post. Estic parlant de gent autònoma sense una clientela fixa, que ven els seus serveis i el seu coneixement i que fa d’home o dona orquestra en el sentit que toca les tecles de tot el negoci.

Jo mateixa pertanyo a aquesta categoria i com tantes altres formes de treball, té coses molt bones i d’altres de complexes.

Serveixi doncs l’entrada del mes de juliol per aportar alguns suggeriments a aquesta apassionant forma de treball.

1- La clau està en l’especialització i la diferenciació És ben cert que aquest “consell” podria ser bo per a qualsevol altre tipologia de negoci, però esdevé fonamental en el cas dels freelance. En què pots ser clarament un referent? Per què t’agradaria que els teus clients ideals t’identifiquessin? En què ets realment bo/ na? Què fas de diferent respecte a altres professionals competidors teus? Es fa visible a la teva web?

Saber respondre sense dubtar d’aquestes quatre preguntes et permetrà prendre el pols a l’especialització del teu negoci.

2- La innovació com a repte permanent Ens cal ser més ràpids que la resta. Ens contracten els coneixe-

ments i la forma de treballar però també la novetat i la capacitat d’estar sempre una passa per endavant.

Adquirir la destresa de paquetitzar serveis que resolguin el problema principal dels clients ens farà molt més atractius.

3- El maldecap permanent de saber posar preus correctes (rendibles per nosaltres i assequibles pels clients) Disposar de diferents tarifes de preus per a diferents tipus de necessitats. Val la pena esmerçar esforços per dissenyar la nostra política de preus, sabent que “rebentar preus” és la pitjor de les estratègies. És normal a l’inici pensar que si no ho fem barat ningú no ens comprarà, però és que vendre per preu i exclusivament per preu, és el camí més directe al fracàs. Sempre hi haurà algú disposat/a de fer-ho més bé de preu i més ràpid.

4- La presència on-line Tenim avui l’enorme sort de disposar d’eines online que ens permeten tenir un gran altaveu fins allà on ens vulguem fer sentir. Per aconseguir-ho cal tenir una plataforma online que expliqui bé qui ets, què fas i per a qui ho fas i paral·lelament dinamitzar un blog especialitzat sobre el teu sector amb entrades setmanals que generin tràfic al web 5- Petits regals per als visitants Els freelance ens caracteritzem per tenir coneixement profund i especialitzat sobre algun tema.

I justament això és el que ens fa especials. Un cop tinguis aquesta plataforma online i amb l’objectiu de fidelitzar els visitants i poten-

cials clients, és molt recomanable “regalar informació” en format de pdf desagregables (sempre amb la contrapartida de que et deixin els seus mails).

6- Treballar amb estratègia Quin és el teu objectiu? Em refereixo a identificar clarament amb quina tipologia de clients voldries treballar i quina és la feina que més et satisfà i quin seria el preu hora ideal al qual vols arribar. És possible que en aquest moments et sentis lluny d’aquest ideal. Però cal definir-lo per poder corregir tot allò que t’allunya del camí per arribar-hi.

Potser fins i tot per aconseguirho et caldrà “filtrar clients”. Em refereixo a saber discernir quan ens convé o no treballar per determinats clients si el que ens estan fent és allunyar-nos del nostre repte.

Quan vas triar l’opció de ser freelance, possiblement una de les motivacions principals era no tenir un cap. Si des d’aquesta modalitat acabes treballant un munt d’hores bé pot passar que els teus nous “jefes” esdevinguin els teus clients senzillament perquè se’n sentin.

7- Fidelitza clients No és estrany que dediquem més esforços a aixecar clients nous que a pensar estratègies per tenir cura dels existents.

Costa molt més convèncer un

nou client que no pas tenir content el qui ja ens ha fet confiança i ens coneix. És per això que suggereixo “mimar aquells clients que de veritat voldries fidelitzar.

8- Construeix la teva marca personal El freelance viu de la seva marca personal i crear-la i cuidar-la no és tan difícil.

Forma part de la nostra marca tot allò que ens identifica, des de la nostra presència física fins a la virtual. Per tant ens cal elaborar una doble estratègia en ambdós espais.

Cm vestim, com són els nostres documents, la nostra presència, la nostra educació, la puntualitat, el com parlem... absolutament tot construeix marca. Però possiblement on més treballem de forma conscient la marca és a través d’Internet.

Què mostres al món de la teva persona? Com gestiones les teves xarxes socials? I la teva web i el

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- Ser freelance és una bona manera de “vendre el teu coneixement i saber fer” 2- Cal una estratègia per donar-se a conèixer molt laboriosa i constant 3- Esdevé clau tenir una forta especialització 4- Els nostres valors humans i professionals es barregen i som transparents en aquest sentit.

blog?

Potser no cal ser a 4 xarxes si no les podem gestionar, però en aquella/es en la qual estiguis, ens convé definir molt bé l’estratègia.

Personalment recomano molt que el domini del mail porti el teu nom.

9- I, posats a parlar de nom, l’eterna pregunta: quin nom li posem al negoci, el nostre propi o en busquem un altre?

No hi ha una recepta única i universal, però val la pena tenir en compte alguns pros i contres del fet que el negoci porti el teu nom i cognoms.

En el cantó dels pros i tenim que el client s’emporta la imatge que la relació serà directa, i sense intermediaris, s’estableix una millor connexió a nivell emocional, dóna una sensació de molta més transparència, flexibilitat, proximitat i fins i tot credibilitat. En el cantó dels contres podríem destacar que si el negoci porta el teu nom pot ser que limiti una mica el creixement i que si algú vol fer un atac a la teva reputació professional acabi també embrutant en teu nom. Has d’estar disposat a deixar enrere la timidesa perquè té un punt de fer molt públic el teu nom, més quan més actiu/va siguis a les xarxes. I per últim pot passar que si el teu nom és molt comú costi de trobar i de diferenciar-se.

16

Penedès Econòmic

Juliol - 2018

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general de la FEGP

El setembre que ens ve Nous socis de la FEGP 1876 VILAFRANCA Vilafranca del Penedès www.1876vilafranca.com

COACHING & MINDFULNESS Sitges www.julianecoaching.es

ACCENT YOUR ENGLISH ACADEMY Sant Pere de Ribes www.accentenglishacademy.es

FARAH TOURS VIATGES Vilafranca del Penedès www.farahtoursviajes.com

ALTRAERA Sitges www.altraera.com Us agradarà l’agenda de la FEGP pel mes de setembre. Una bona programació d’accions formatives s’acompanyarà amb un calendari d’actes i presentacions de màxim interès.

D’una banda, començarem una vintena de cursos subvencionats, que s’impartiran a qualsevol de les nostres tres seus, al Vendrell, a Vilafranca del Penedès o a Vilanova i la Geltrú. A més, des de la nostra Escola de Direcció d’Empresa (EDE) obrirem un nou curs amb un cicle de microgrames per a la nostra gent d’empresa.

Cal destacar la 16a edició del Programa de Direcció de Pimes (PDP), que aquesta vegada es podrà cursar a Vilafranca, entre el 4 d’octubre i el 22 de novembre, durant 7 úniques jornades, sempre en dijous i en horari intensiu, inclòs el dinar de treball.

El 13 de setembre farem la presentació de l’Informe FEGP de

Conjuntura Econòmica. Serà de la mà d’Actíva Prospect, la consultora que ens fa l’estudi des de fa gairebé 15 anys, ara amb el suport de CaixaBank i la Diputació de Barcelona. Aquest Informe és de periodicitat semestral i, en aquest cas, exposarà novetats a partir de les dades registrades fins al passat 30 de juny.

El 18 de setembre rebrem la directora general d’Indústria, Matilde Villarroya, que serà la ponent de l’esmorzar col·loqui del Fòrum Gran Penedès, al Centre Àgora, a Vilafranca.

També resulta atractiva la sessió formativa que ens proposa ACCIÓ i que explorarà les quatre fases d’acceleració d’una startup: Tracció, Màrqueting i Vendes, Sistematització i Equip. Això serà el 25 de setembre, pel matí, a Neàpolis, Vilanova. La inscripció és gratuïta i només cal confirmar assistència.

BANC SANTANDER · VILANOVA Vilanova i la Geltrú www.bancosantander.es BARCELONA WINE EVENTS Vilanova i la Geltrú Turisme i esdeveniments BCN OFISERVEI Barcelona www.bcnofiservei.com CARLOS JAÉN VIÑUALES Vilafranca del Penedès Advocat laboralista CLÍNICA DENTAL DR. MIQUEL A. ÀLVAREZ Vilanova i la Geltrú www.clinicadentalalvarez.es

GENIURIS LAWYERS L’Hospitalet de Llobregat www.geniuris.com HOTEL RESTAURANT CEFERINO Vilanova i la Geltrú www.hotelceferino.com IDIADA AUTOMOTIVE TECHNOLOGY Santa Oliva www.applusidiada.com INTELBLAST · ENICECO Vilanova i la Geltrú www.intelblast.es IRENE GUASCH · PSICOLOGIA Vilanova i la Geltrú www.ireneguasch-psicologia.com JOCS RECREATIUS DEL PENEDÈS Vilafranca del Penedès www.recreatiuspenedes.com

MAITE CAMACHO PUIGVERT Vilanova i la Geltrú Programació web · Màrqueting digital PREMIUMLAB Sant Boi de Llobregat www.premiumlab.eu RESPONSABILITAT GLOBAL Vilanova i la Geltrú www.responsabilitatglobal.com TIRONI ULTRASONICS Sant Pere de Riudebitlles www.tironiultrasonics.com VILANOVACOWORKING Vilanova i la Geltrú www.vilanovacoworking.com VIOLET’S WAY Calafell Org. d’actes corporatius i wedding planner YOGUINATURA Subirats Ioga · Mindfulness

Juliol - 2018

Penedès Econòmic

17

18

Penedès Econòmic

Juliol - 2018

VINS&CAVES

El Consell Regulador del Cava seguirà controlat pels productors catalans

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 79 - Juliol 2018

Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Meritxell Bayarri, Lorena Del Amor i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado: 692 189 896 montse@penedeseconomic.com Xavier Vallès: 657 649 413 xavier@penedeseconomic.com

Els productors de Requena (València) i Almendralejo (Extremadura), que havien forçat les eleccions, no van aconseguir cap representació dins la DO Lorena Del Amor El dia 26 es van celebrar eleccions per escollir els nous òrgans de govern del Consell Regulador del Cava. Els resultats van donar com a guanyadors amb majoria als productors catalans en els quatre censos, aconseguint les sis vocalies que estaven en joc. Tradicionalment no s’havien convocat eleccions perquè es presentaven llistes consensuades, però aquest cop els productors de Requena i Almendralejo havien forçat les eleccions. El xoc d’interessos va

mobilitzar els pagesos catalans per anar a votar per por de què València i Extremadura aconseguissin representació. Els catalans no volen ampliar la superfície dedicada al raïm que es fa servir per elaborar cava, en canvi els elaboradors de la resta de l’estat sí.

Finalment, la participació global va estar entorn el 40% i va ser força paritària entre Catalunya i la resta de l’estat.

El resultat al cens més disputat, el de productors que no estan dins de cooperatives, va ser de 934 vots per als productors catalans, 170 per als valencians i 103

per als extremenys. Jaume Domènech, el candidat de JARC de la candidatura Viticultors del Cava, es mostrava molt content per “haver aconseguit entrar tota la candidatura tot i la por de perdre un vocal per la Llei d’Ohm”. Domènech assegurava que “l’objectiu és continuar amb la unitat aconseguida fins ara amb tot el sector i buscar el valor afegit del vi, el raïm i el cava”. A més, afegia que “volem seguir apostant pel cava prèmium, reserva i gran reserva”.

El resultat al cens A, els productors associats a cooperatives agrícoles, va estar de 1.200 vots

per als catalans i de 192 per a les cooperatives de Requena.

El tercer cens, format pels elaboradors de vi base, va donar una majoria de 79 vots per als productors catalans i 14 per als valencians de Requena.

Al darrer cens no hi va haver eleccions perquè els cellers van acordar presentar una candidatura única.

El següent pas serà constituir el ple el 28 d’agost. Fins ara el president era Pedro Bonet, de Freixenet. De moment, el nom que més sona és el de Josep Graells March, propietari de Vallformosa.

El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès ( 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Lerigraf Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011 Membre de:

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

La Carretera del Vi estrena espai a Innovi aconsegueix el finançament l’estació de tren de Vilafranca per encetar dos nous projectes La Carretera del Vi compta amb un nou local a l’estació de tren de Vilafranca per oferir propostes de mobilitat sostenible i promoció turística. En concret, un servei de lloguer de bicicletes i cotxes elèctrics per als usuaris de RENFE com per als turistes. A més, en l’espai es vol complementar aquest servei amb la promo-

Opinió

Eric Enguita Albet Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

ció de la ruta enoturística.

D’altra banda, la carretera vol apropar-se al màxim nombre de turistes possibles i ha presentat un servei de bus turístic que recorrerà la ruta i permetrà als turistes visitar els cellers i museus.

El servei se centrarà en els turistes de la costa que volen conèixer la wine road i unirà les vinyes del Penedès

amb les platges del Garraf els dimecres i dissabtes.

El nostre pseudoturisme Em sap greu, que en aquestes alçades de desenvolupament turístic de la vegueria, la política d’estar per casa provinciana no permeti actuacions més enllà.

Sitges mira per sobre l’espatlla al Garraf (i amb raó), Garraf no li parlis d’interior que prou feina té, i al Penedès que mira per sobre l’espatlla als altres (sense raó), ah, i encara hi ha el Baix Penedès, que no mira enlloc. És molt trist que la pròpia política eviti un millor desenvolupament de la nostra contrada, si, tal i com escolteu, és IMPOSSIBLE, unir

Garraf + Penedès, és una lluita de veure qui la té més grossa, i és trist.

Si el primer que hauríem de desterrar és la paraula Enoturisme, i començar a pensar en Turisme, aquesta associació de mar i vinyes n’és la clau de tot plegat.

Segons la Diputació de Barcelona el Garraf engloba el 10,2% dels turistes allotjats a la província de Barcelona, i el Penedès el 1,5%, sí l’1,5%, només per sobre l’Anoia amb un 1,4%, la resta de comarques estan per sobre, Bages, Vallesos, Osona... Si investiguéssim del fil del 10,2% del Garraf,

La Generalitat de Catalunya i dos fonts europeus han atorgat a Innovi, dos ajuts per tirar endavant nous projectes innovadors que impliquen de forma transversal la millora de la competitivitat de tota la cadena de valor.

Els dos projectes aprovats son el d’OPTIVINYA i CAVA-NoFML, que

compten cadascun amb un pressupost total de 212.000 €, i un finançament de 151.998€.

L’objectiu d’OPTIVINYA és controlar de la quantitat de la collita i de la maduració de les parcel· les per determinar la data de verema de forma acurada. CAVA-NoFML vol minimitzar la fermentació

malolàctica no volguda en els vins escumosos.

hauríem de veure quin percentatge engloba Sitges, altíssim segur. I quina relació “real” (no parlo de Consells Comarcals) té el Penedès amb Sitges?

Ara resulta que a tot li diem Penedès... però els hi heu preguntat als del Garraf (Sitges), empresaris, que els hi aboca la marca Penedès?

Res, zero... i lo fotut és que en part com a activitat turística els hi interessa, tant el parc natural del Garraf com el Penedès, però som lluny, molt lluny i no de forma figurada.

Al Penedès, seguim amb la Penedesitis, i ens creiem els reis del mambo, ja fa uns anys amb l’annexió

de la marca Barcelona i ara sense tenir en compte el Garraf (Sitges), ens creiem destinació turística, i no ho som, estem a anys llum de fet. Puc entonar un “mea culpa” a nivell empresarial, però em treu de polleguera l’àmbit polític, i no del Garraf, sinó d’aquí, del Penedès i de Vilafranca del Penedès, ens hem cregut el melic del turisme i no SOM RES, ho dic en majúscules, i ens estem equivocant i molt.

Espanya és el quart país del món en número de turistes, del món! I no n’estem traient cap fruït. Us deixo el meu punt de vista sobre com organitzar una destinació turística, s’està fent?

El 1973, un tal Plog va relacionar l’auge i el declivi de les destinacions amb les característiques dels turistes, suggerint que es relacionen amb diferents segments del mercat en les diferents fases de desenvolupament. Aquestes idees van ser represes per Butler, qui va distingir sis etapes caracteritzades pels atributs del turista juntament amb el tipus i escala del desenvolupament: - Etapa d’Exploració - Etapa d’Implicació - Etapa de Desenvolupament - Consolidació - Etapa d’Estancament - Declivi

Penedès Econòmic

Juliol - 2018

19

VINS&CAVES

Defensen la identitat vitivinícola del Penedès

El retorn econòmic del Vijazz 2018 supera el milió i mig d’euros L’organització no vol créixer més en visitants per evitar massificar el festival i minvar la seva qualitat Lorena Del Amor

redacció

Pimecava, l’Institut del Cava, l’Associació Vitivinícola Catalana i el Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola han presentat la plataforma Defensem la identitat vitivinícola del Penedès, ja que veuen “grans amenaces en el plantejament actual del Pla Territorial Parcial (PTP) del Penedès”.

Segons la plataforma, l’actual gestió del PTP del Penedès, “caracteritzada fins ara per la man-

ca de transparència, genera una forta inquietud social respecte el futur de la comarca i de la seva identitat vitivinícola”. Algunes de les possibles conseqüències que detecten són la pèrdua del conreu de la vinya com a sòl de protecció, que obvia els enclavaments vitivinícoles com gestors del paisatge, que traça nous vials i que proposa implantacions d’activitat industrial amb una gran afecció a paisatges de gran valor, desconsiderant especialment el valor singular del paisatge de la vinya.

Nissan presenta les seves noves furgonetes a Torres

El president de Tastavins, Joan Tarrada, i l’alcalde de Vilafranca, Pere Regull, han valorat molt positivament la dotzena edició del Banc Sabadell Vijazz Penedès.

Tarrada confessa que no vol que el festival creixi gaire més quant a visitants ni estands de cellers, ja que no volen malmetre la qualitat de l’esdeveniment. Aquest any, més de 55.000 persones han visitat el Vijazz, s’han ofert més de 75.000 degustacions i 37 bodegues han presentat els seus productes. A més, es van vendre el 95% dels tiquets dels tastos i maridatges.

Per l’any que ve, l’organització

redacció

ambient.

Actualment, la Carretera del Vi compta amb 12 vehicles de la marca Nissan pel projecte MEC Carsharing i les bodegues Torres també compten amb aquests vehicles a la seva flota.

franca”.

L’impacte econòmic del festival també es consolida, superant el milió i mig d’euros. L’ajuntament aporta 50.000 euros i tal com declara Regull, “es recupera més de 10 vegades el que s’inverteix”.

Toni de la Rosa abandona la Confraria del Cava al·legant motius personals

redacció

Nissan va presentar la segona generació de la furgoneta elèctrica de zero emissions e-NV200 i va triar les bodegues Torres per fer-ho. L’empresa d’automòbils va convocar a la premsa a Sitges per desplaçar-se fins a les vinyes de la família Torres, seguint la ruta enoturística de la Carretera del Vi. La nova furgoneta, compromesa amb el medi ambient, comparteix els mateixos ideals que la Carretera del Vi i la Família Torres: emetre zero emissions al medi

vol ampliar el nombre d’ubicacions de 7 a 8, afegint l’espai del Claustre dels Trinitaris i fer diferents actes a les mateixes hores. El president de Tastavins, assegura que això “no és dolent sinó que el públic es distribuirà arreu de Vila-

El fins ara president de la Confraria del Cava, Toni de la Rosa i Torelló, va anunciar fa unes setmanes que deixava el càrrec al capdavant de l’entitat. De la Rosa, que era el president de l’entitat des de l’any 2013, explicava que marxava de la Confraria per motius personals, argumentant que es vol dedicar de ple a l’empresa familiar (Caves Torelló).

En una carta enviada als socis de la Confraria, l’elaborador

va comunicar que Jaume Armengol i Calvet –que fins ara era vicepresident de l’associació- assumirà les seves funcions fins que es convoqui l’Assemblea General per elegir nou president i fer les renovacions que calguin a la junta.

Durant els cinc anys en què De la Rosa ha estat president de la Confraria s’han consolidat les activitats habi-

tuals de l’entitat i se n’han introduït de noves. Entre aquestes destaca el canvi de la coronació de la Reina del Cava pels Ambaixadors del Cava que es va produir fa dos anys, la posada en marxa de la campanya “Per Sant Jordi llibre rosa i Cava” que se celebra des del 2014 en col·laboració amb RAC1 o la consolidació de la Nit Solidària del Cava.

20

Penedès Econòmic

Juliol - 2018

HISTÒRIA

Bibendum, el ninot de Michelin, està d’aniversari Probablement sigui un dels logos més icònics del mercat. Les seves formes han donat nom als mitxelins i la seva imatge ha canviat al llarg dels anys.

Aquesta és la història de Bibendum, el ninot que posa cara a Michelin.

M

ichelin és el major fabricant de pneumàtics del món i des de la seva fundació al 1889 s’ha convertit en la referència del mercat. Els seus productes són reconeguts per tot el planeta, i en gran mesura es deu a la seva inconfusible mascota, que aquest any ha bufat 120 espelmes: Bibendum.

Encara que el ninot de Michelin va néixer de manera oficial a l’abril de 1898, la seva gestació va començar cinc anys abans, quan en la Fira Internacional de Lió de 1894, Edouard Michelin li va dir al seu germà en veure un munt de pneumàtics apilats “mira, si li poses braços sembla un home”.

Els germans Michelin van destacar des d’un principi per la qualitat dels seus productes i per la seva audàcia a l’hora d’evolucionar el concepte de la roda.

Un altre dels aspectes en els quals sempre van destacar va ser en la publicitat. Des dels seus orígens, Michelin ha sabut treure bon partit dels seus èxits esportius. El primer d’ells va arribar aviat, el 1891, quan Charles Terront va guanyar la primera carrera ciclista de llarga distància del món, la Paris-Brest-Paris, amb una bicicleta calçada amb els pneumàtics de càmera desmuntable patentats per Michelin.

El ninot de Michelin va arribar d’una forma una miqueta

Opinió

fortuïta. A l’anècdota amb la pila de pneumàtics en la qual els germans Michelin van veure la silueta d’un home se suma un cartell que l’artista Marius Rossillon havia creat per a una cerveseria alemanya i que aquesta va desestimar. Al cartell es veia un home brindant amb una gran gerra de cervesa. Michelin li va proposar canviar l’home per la seva pila de pneumàtics i, en comptes de

cervesa, el que s’empassaria seria una copa plena de cristalls amb l’eslogan “nunc est bibendum”, que traduït del llatí seria alguna cosa així com “ara a beure”. Mentre que el protagonista es veu rodonet i inflat, la resta de comensals estan punxats, al·ludint a la durabilitat i qualitats dels pneumàtics patentats pels germans Michelin.

Els cartells de Michelin amb

Amor propi

Del sentiment d’autoestima, la capacitat d’autovaloració, l’actitud de no aplicar violència contra la nostra persona i de no permetre ser ultrapassats pels altres se’n diu amor propi.

L’amor propi és més ètic que passional, no és egoista ni possessiu i tampoc Dolors és un desig. Tenir amor MarÍn Tuyà propi ens fa feliços i quan Psicòloga i membre del Grup se’ns desajusta, per falta o d’Investigació Globàlium de per excés, ens fa desgracila Fundació Randa - Lluís M. ats als nostres ulls i als ulls Xirinacs dels altres. Saber com tenir

en equilibri l’amor propi és essencial per a la supervivència psicològica.

Sentim amor propi, satisfacció i orgull quan nosaltres o les persones que estimem i ens estimen assolim els nostres propòsits.

L’amor propi genera confiança, ens dignifica, fa que creiem en nosaltres i en les nostres aptituds. Sentir orgull per allò que aconseguim nodreix i fonamenta l’amor propi.

L’amor propi i la dig-

Bibendum van tenir uns inicis molt atrevits en els quals fins i tot es dibuixava el simpàtic ninot (amb ulleres i un puro) acoltellant els pneumàtics de la competència. Aquestes escenes tan sagnants van durar poc i a partir de 1920 els dissenys de la seva mascota es van anar normalitzant i estandarditzant en un departament exclusiu de la pròpia companyia Michelin, en lloc de

nitat han de formar part de la nostra vida, encara que només funcionen en equilibri. La seva falta ens enfonsa, i el seu excés ens porta a un fals orgull.

La falta d’amor propi fa que les persones afectades no es considerin prou dignes, desconfiïn d’elles mateixes, no es tinguin en gaire bon concepte i no facin cas dels seus raonaments. Fa que busquin ser acceptades, no vulguin causar problemes ni destacar i cedeixin davant de les pressions externes i els hi costi mantenir una postura

fer-se en els estudis d’O’Gallop, com es coneixia popularment a Marius Rossillon.

Al llarg de més d’un segle de vida és lògic que Bibendum hagi anat canviant de morfologia. A poc a poc les seves formes es van anar apropant més a les que coneixem avui dia. La pila de pneumàtics va anar augmentant la grandària dels mateixos i reduint el nombre, tractant de representar l’àmplia gamma de pneumàtics que la marca ofereix, no només per a bicicletes i cotxes (que fins als anys trenta muntaven rodes molt estretes), sinó també per a camions i vehicles industrials.

Una altra de les genialitats de Michelin va ser dotar Bibendum de tres dimensions. No es van limitar només als dibuixos i cartells plans, també van crear ninots i fins i tot vestits amb els quals disfressar persones que es mostraven per promocionar els seus productes. Fins i tot va arribar a ser un dels personatges en una de les aventures d’Asterix, encarnant a un venedor de carretes.

Els que ja tenen una edat segur que es recordaran dels ninots de Michelin il·luminats sobre les cabines dels camions dels anys vuitanta.

El 2018, Bibendum celebra els seus primers 120 anys de vida i, malgrat els mitxelins, sembla tenir millor salut que mai.

moral forta.

El fals orgull és un defecte per excés d’autoestima o d’autoestima excloent, una forma negativa i distorsionada d’amor propi, que dóna lloc a la vanitat i a l’arrogància. Les persones afectades per fals orgull acostumen a convertir les discrepàncies en confrontació. Mentre ataquen o es defensen no escolten i es perden informació vital aportada pels altres. Un bon remei per a evitar el fals orgull és practicar la humilitat, que no vol dir menysteniment, vol dir

pensar menys en un mateix.

Cal aprendre a confiar, a sentir-nos dignes, a capgirar els sentiments d’inferioritat i de desconfiança.

A prioritzar l’equilibri personal, a sentir-nos a gust amb allò que fem, a afirmar-nos i no rebaixarnos, a procurar envoltarnos de persones que ens estimulen i a allunyarnos de controvèrsies eixorques i evitar competicions a qualsevol preu, és tenir cura del nostre amor propi.

Penedès Econòmic

Juliol - 2018

21

TECNOLOGIA

L’APP STORE COMPLEIX 10 ANYS La botiga online d’Apple, que aquest mes està d’aniversari, té 2,2 milions d’aplicacions disponibles i està present a 155 països

E

l 10 de juliol del 2008, Apple va llançar l’App Store amb només 500 aplicacions i el món ja no va tornar ser igual.

Ara, 10 anys després, té més de 2,2 milions d’apps disponibles i al mes es calcula que rep més de 500 milions de visites.

“En aquesta primera dècada, l’App Store ha superat les nostres expectatives, des de les apps innovadores que els desenvolupadors inventen fins a la forma en què els clients han integrat les apps en les seves vides quotidianes”, assenyala Phil Schiller, vicepresident de màrqueting global d’Apple.

I és que avui, el “baixa’t l’app per agafar un hotel, reservar un restaurant, demanar alguna cosa o baixar de pes...” s’ha convertit en una de les frases més populars entre els consumidors d’Apple.

Un dels seus èxits més recents va ser amb Nintendo, Super Mario Run. En quatre dies disponible en l’App Store va ser descarregat 40 milions de vegades.

I en el primer dia del 2018, any en què compleix el seu desè aniversari, l’App Store va reportar un rècord històric de vendes amb més de 240 milions de dòlars.

“L’App Store ha estat la forma més senzilla que tenim els desenvolupadors d’arribar al públic amb les nostres apps fent que el desenvolupament sigui accessible a tots i ens permet que ens centrem en la nostra passió: Crear les millors apps que puguem”, va assenyalar Marco Arment, desenvolupador d’Overcast.

Deu anys després, l’App Store ofereix les “aplicacions” de Netflix, Spotify, The New York Times, eBay i de moltes empreses que no volen quedar-se fora.

“L’App Store i l’iPhone ens han canviat la vida. El nostre primer joc, Imangi, es va llançar el mateix dia que va obrir l’App Store.

10 anys després, hem creat molts

fundadors d’Imangi Studios.

Apple assenyala en el comunicat que “empreses com Calm, Uber i Instagram van adoptar la càmera de l’iPhone, Apple Pay,

jocs, inclòs Tremp Run, que s’ha descarregat més de mil milions de vegades”, van comentar Keith Shepherd i Natalia Luckyanova,

GPS i els serveis de localització per oferir experiències personalitzades”.

Pokémon Go i Mario Run són

dues apps molt famoses i Shigeru Miyamoto de Nintendo va opinar: “Ens fan molt feliços els resultats i seguirem treballant per oferir noves experiències de joc”.

Aquest és el mateix cas d’una de les apps més reeixides de la plataforma: Candy Crush amb milions de descàrregues.

“Fa més de cinc anys vam llançar el joc i això ens va permetre arribar a un públic totalment nou. Els nostres jocs s’han jugat a tot el món inclosa l’Antàrtida!

Això demostra la influència i la projecció de l’App Store”, va assenyalar Riccardo Zacconi, CEO de King, creadors de Candy Crush.

Top aplicacions més populars

22

Penedès Econòmic

Juliol - 2018

LLIBRES

Manual de comunicació corporativa i relacions públiques

90 Técnicas de comunicación y relaciones públicas Manel Palencia-Lefler PROFIT 39,50€ i e-book 9,99€

La comunicació i les relacions públiques són una clara activitat d’assessorament a l’alta direcció de les organitzacions, ja siguin aquestes empreses, administracions públiques o entitats no lucratives.

Aquest manual de comunicació corporativa exposa les noranta tècniques més importants de forma estructurada i les seves

bases conceptuals.

El llibre de l’editorial Profit, que ja ha arribat a la seva tercera edició, ens descobreix els interiors de la professió, les seves tècniques, però al mateix temps atorgant-li una categoria professional més enllà dels tòpics. Es tracta d’una eina útil per a estudiants, agències de relacions públiques i comu-

El futur laboral que ens espera en referència a les noves tecnologies

La economía WTF Timothy F. O’Reilly DEUSTO 19,95€ i e-book 11,99€

Ho veiem diàriament: el món s’està transformant a una velocitat fascinant. Les noves tecnologies estan canviant la manera de treballar, els negocis i l’economia. Tothom busca nous models de negocis, cap empresa és immune a la disrupció. Què passarà en el futur quan el treball sigui realitzat per màquines

intel·ligents en comptes de per persones? Quins són els reptes laborals als quals ens enfrontem amb la nova economia sota demanda?

Uber i Airbnb no són més que alguns exemples de la creixent cerca per part dels clients de serveis a la carta. Com es transformarà la naturalesa del treball una vegada sigui

Una guia pràctica per trobar un propòsit en el camp professional

Encuentra tu porqué Simon Sinek EMPRESA ACTIVA 16,00€ i e-book 5,99€

A través dels seus Empieza con el porqué, Los líderes comen al final i Juntos es mejor, Simon Sinek ha fet reflexionar milions de persones i equips sobre què és el que fan i per què ho fan.

En aquest nou i pràctic llibre, fruit del treball de l’autor i el seu equip amb centenars de persones i empreses, explica

com trobar el teu per què i es brinden eines pràctiques per aconseguir-ho. Tothom té el dret a sentir-se realitzat amb el seu treball i per a això el més important és saber per què ho fa.

Aquest llibre de l’editorial Empresa Activa brinda la resposta que molts buscaven sobre com buscar i trobar aquest “per

nicació, acadèmics i investigadors.

L’autor d’aquest llibre, Manel Palencia-Lefler, és doctor en Publicitat i Relacions Públiques, llicenciat en Dret i tècnic en Relacions Públiques. Exerceix com a consultor especialitzat en Comunicació Interna i Responsabilitat Social Corporativa. Amant dels processos de canvi d’organitzacions i persones és investigador i professor analista de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i de l’Escola Superior de Relacions

Públiques, adscrita a la Universitat de Barcelona. Conferenciant habitual en seminaris i congressos, és autor dels llibres L’activitat professional de cercar recursos i Fundraising. El arte de captar recursos. Manual estratégico para ONLs, i també d’articles publicats en revistes professionals i de reconegut prestigi en el seu camp d’activitat professional.

Per a més informació sobre la seva trajectòria personal visiti la seva web: www.manelpalencia.com

dirigit per algoritmes, big data i robots? Tot el que pugui ser digitalitzat o automatitzat, ho serà. Com afectarà tot això el nostre model educatiu? Les noves exigències implicaran major atenció a la tecnologia i a la ciència, però també a la creativitat.

Aquestes són algunes de les qüestions que planteja O’Reilly en el seu interessant i nou llibre. Hem de prepararnos per a aquest desafiament, hem d’adaptar-nos als canvis

fonamentals en la nostra manera d’organitzar-nos i hem de desenvolupar noves modalitats de treball. I ara és el moment, perquè les grans transformacions estan encara per arribar.

O’Reilly és el fundador i conseller delegat d’O’Reilly Media, la prestigiosa editorial de llibres especialitzada en informàtica que va fundar el 1978. Està considerat com un dels gurús tecnològics de les últimes dècades

què” que et permetrà aconseguir fer el que més et satisfà.

Simon Sinek és un escriptor i motivador anglès. El 2009, va oferir una xerrada a TED sobre la inspiració dels líders.

How great leaders inspiri action es va convertir en la tercera xerrada de TED més vista i set anys més tard ja l’havien vist més de 25 milions de persones. A l’octubre de 2009 va publicar el seu primer llibre, Start with why: How great leaders inspiri everyone to take

action, en el qual desenvolupa la seva idea de «cercle daurat»: un patró biològic que, segons ell, explica per què ens inspiren alguns pensadors, organitzacions i per què uns altres no.

Un any més tard es va unir a la corporació Rand com a consultor en matèria d’innovació i planificació militar. Posteriorment es va traslladar a Nova York per ensenyar Comunicació estratègica a la reconeguda i prestigiosa Universitat de Columbia.

Penedès Econòmic

Juliol - 2018

23

VIATGE

Les Açores: un petit paradís de natura en estat pur Han estat assenyalades com “les segones millors illes del món” per part de la prestigiosa revista National Geographic redacció

LES AÇORES Descobrir les illes Açores és alguna cosa que el viatger experimenta de manera molt personal.

Situades entre Europa i Amèrica, aquestes meravelloses illes són un autèntic edén que s’ha mantingut al marge el turisme massificat durant anys i anys. I és que a les Açores, el visitant no trobarà grans resorts, turisme de “xiringuito” o discoteques internacionals; en canvi, s’emportarà en el cor i la retina un conjunt d’increïbles paisatges, fons marins tropicals, pobles acollidors, patrimoni colonial i, potser, la majestuosa silueta d’una balena que se submergeix, elegant i silenciosa, en el mar...

Les illes Açores són illes “verdes”, plenes de flors, llacs interiors i cràters volcànics; per descomptat, també estan envoltades d’espectaculars costes. Els ports esportius d’aquestes illes són visitats per navegants de tot el món; en realitat, allà es troba el tercer port més cèlebre del planeta pel

País: Portugal Idioma: Portuguès Població: 246.745 habitants Superfície: 2.333 km² Moneda: Euro (EUR) Clima: Tenen un clima temperat durant tot l’any amb temperatures que oscil·len entre els 16 i 24º Economia: Tot i ser una de les regions més pobres de Portugal i d’Europa, aquesta pobresa no és evident als ulls del visitant com ho pot ser en altres llocs

que fa a navegació a vela. Situades en precioses localitats plenes d’encant i atraccions per al visitant, les seves aigües blaves i càlides i el fabulós equipament amb què compten les converteixen en cita ineludible per a alguns dels vaixells més espectaculars que es puguin contemplar.

L’interior de les platges guarda moltes sorpreses per als aficionats a activitats com el senderisme, el cicleturisme o l’escalada, entre d’altres. Els paisatges volcànics esquitxats de calderes, llacs interiors i cràters són habituals, així com les caigudes d’aigua o fins i tot els guèisers. Increïbles espectacles naturals que deixaran bocabadat el viatger més avesat, que necessitarà molts dies per

descobrir tots els encants repartits entre les nou illes. Encants als quals no és aliè al gran patrimoni cultural de les illes Açores, assenyalat amb la bella empremta de l’arquitectura colonial. Sense anar més lluny, l’illa de Terceira i la seva capital, Angra, estan qualificades com a Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO. Els amants de la història i la cultura podran gaudir d’un passeig pels seus carrers senyorials, que també es repeteixen en molts punts de l’illa de Sao Miguel.

La ubicació atlàntica, al centre del Corrent del Golf, aporta a aquestes belles illes un clima privilegiat, amb temperatures que oscil·len entre els 16 i els 24º

durant tot l’any. Les aigües càlides, fruit de la presència d’aquest corrent, converteixen als fons de les Açores en autèntics “aquaris naturals” en els quals els submarinistes podran bussejar acompanyats de tot tipus d’espècies marines. Sense oblidar, per descomptat, que aquestes illes són un dels millors enclavaments del món per albirar cetacis, activitat molt habitual entre els que les visiten; la localització entre continents fa que les seves costes siguin lloc de pas de balenes, dofins i catxalots.

Tot això i molt més, fan de les Açores, una de les destinacions més especials per a qualsevol viatger. Un autèntic paradís a l’abast de la majoria