Penedès Econòmic 64

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00e

Núm. 64 - Març 2017

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈS I DEL GARRAF

Vilanova, Vilafranca i Igualada, connectades amb fibra òptica a través de la C-15 pàg. 4

El sector restaurador del Penedès-Garraf espera un 2017 amb més activitat i ocupació pàg. 6

La DO Cava aposta per un futur on un de cada cinc caves venuts sigui d’alta gamma pàg. 27

Entrevista a Jaume Carnicer Mas President de la Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú pàg. 16-17

El volum de negoci de l’Alt Penedès quatriplica el del Garraf pàg. 2-3

2

Penedès Econòmic

Març - 2017

L’ANÀLISI

Les empreses del Penedès i Garraf van facturar 5.800 milions d’euros l’any 2014 L’Alt Penedès és la vuitena comarca de la demarcació de Barcelona en volum de negoci i el Garraf la desena, segons el Registre Mercantil Olga Aibar L’Alt Penedès era l’any 2014 la vuitena comarca de la demarcació de Barcelona en volum de negoci, amb una facturació de més de 4.500 milions d’euros. Pel que fa al Garraf, aquesta era la desena, amb una facturació de 1.380 milions, segons dades del Registre Mercantil recollides en l’informe Estructura empresarial de la demarcació de Barcelona, elaborat per la Diputació de Barcelona.

L’ALT PENEDÈS ÉS LA CINQUENA COMARCA DE LA DEMARCACIÓ EN XIFRA DE NEGOCIS PER CÀPITA Aquesta publicació inclou la comptabilitat de l’exercici 2014 de les empreses que van presentar els comptes al Registre Mercantil abans del dia 31 de març del 2016.

Si analitzem la xifra de negocis per càpita, l’Alt Penedès és la cinquena comarca, amb 43.114 euros per habitant, i el Garraf la dotzena, amb 9.459 euros per habitant, molt per sota de la mitjana

de la facturació per càpita de les comarques barcelonines, que va ser de 48.138 euros. El rànquing el liderava l’any 2014 el Baix Llobregat, amb 60.209 euros, seguit del Barcelonès (59.021 euros) i Osona (54.131 euros).

Per sectors d’activitat, a l’Alt Penedès la indústria és el sector amb més pes, amb una facturació de 2.799,5 milions d’euros (el 61,2%), seguit dels serveis (1.589,5 milions, el 34,7%), el sector primari (95,9 milions, el 2,1%) i la construcció (92,5 milions, el 2%).

L’Alt Penedès tenia l’any 2014 1.631 empreses, curiosament una més que el Garraf. El 75,1% de les empreses facturaven menys de mig milió d’euros, la majoria de les quals (618) se situaven entre els

100.000 i els 500.000 euros. A la comarca hi ha una notòria presència d’empreses grans: el 14,6% de les 1.631 empreses eren Societats Anònimes, el percentatge a nivell comarcal més alt registrat a la demarcació barcelonina. El 8,4% de les societats de la comarca facturaven més de 5 milions d’euros, també el valor més elevat de les dotze comarques barcelonines.

Els municipis amb més facturació per càpita van ser Olèrdola, amb 147.403 euros per habitant, seguit a molta distància per Torrelavit, Pacs del Penedès, Sant Sadurní i Sant Cugat Sesgarrigues, amb facturacions al voltant dels 85.000 euros, gairebé el doble de la mitjana de la comarca, situada en 43.114 euros per habitant.

Les empreses del Garraf tenen

y Alt Penedès. Rànquing de les 25 empreses amb major xifra de negocis

una dimensió reduïda El Garraf té 1.630 empreses, les quals facturen anualment 1.381 milions d’euros, de les quals 649 entre 100.000 i 500.000 euros (el 36,8%), i 596 menys de 100.000 euros (el 36,6%). El 43,9% (715) de les empreses de la comarca estan ubicades a Vilanova i la Geltrú. Aquestes 715 empreses concentren el 61,7% dels 1.381 milions d’euros que facturen les empreses del Garraf i ocupen el 54,5% de la força de treball del teixit empresarial comarcal.

Per aquest motiu, Vilanova i la Geltrú és el municipi de la comarca amb més facturació per càpita (12.977 euros per habitant), i l’únic per sobre de la mitjana, situada en 9.459 euros. El segueixen Sitges (8.232), Canyelles ( 7.739), Sant Pere de Ribes (6.400), Cubelles (4.550), i Olivella (1.826).

El teixit empresarial de les societats mercantils de la comarca està caracteritzat per tenir una dimensió reduïda: el 76,4% de les empreses facturen menys de mig milió d’euros, el percentatge més elevat de la demarcació, i l’1,2% factura més de 10 milions d’euros, el percentatge més reduït de la demarcació. De fet, el teixit és més important en termes d’ocupació que en termes de facturació.

Mentre que les 1.630 societats mercantils del Garraf generen el 0,5% de la facturació total de la demarcació barcelonina, aquestes

societats mercantils concentren el 0,8% de l’ocupació total de la demarcació.

Un indicador habitual per detectar la distribució de les empreses per grandària és mesurar el percentatge de SL i SA sobre el total de societats. A partir d’aquest indicador s’obté que el 93,3% de les 1.630 empreses de la comarca són societats limitades, el segon percentatge més elevat de la demarcació de Barcelona.

Gairebé la meitat de les empreses garrafenques van néixer entre els anys 1990 i 2004, el 39,4%

EL 14,6% DE LES EMPRESES DE L’ALT PENEDÈS SÓN SOCIETATS ANÒNIMES I AL GARRAF NOMÉS EL 6,7% van iniciar-se entre el 2005 i el 2014 i només un 10,9% entre el 1975 i el 1989. Per sectors, el dels serveis és el que té més pes (un 53%), amb una facturació de 731 milions d’euros, seguit de la indústria amb 560,8 milions (un 40’6%), la construcció (79,6 milions d’euros, un 5,8%), i el sector primari (8,9 milions, un 0,6%).

y Garraf. Rànquing de les 25 empreses amb major xifra de negocis

Penedès Econòmic

Març - 2017

3

L’ANÀLISI ALT PENEDÈS

GARRAF

Superfície: 592,7 km2

Facturació: 4.577.378€ Població (2015): 106.168 habitants

Empreses:

1.631

238

14,6%

Societats limitades i altres

85,4%

Empreses:

1.393

Empreses segons facturació anual:

110

100%

Societat anònimes

6,7%

Societats limitades i altres

93,3%

1.520

649

618

Entre cinc i deu milions d’euros: 3,9%

438

Entre cinc i deu milions d’euros: 1,0% Entre un i cinc milions d’euros: 10,0%

270

Entre 500,000 i 1,000,000 euros: 10,3%

Entre 500,000 i 1,000,000 euros: 11,4%

168 73

163

Entre 100,000 i 500,000 euros: 39,8%

64

20

Menys de 100,000 euros: 36,6%

Antiguitat de les empreses:

Antiguitat de les empreses: 791

Abans de 1960: 1,0%

434

Entre 1975 i 1989: 18,5%

Entre 1990 i 2004: 48,5%

17

42

Entre 2005 fins ara: 39,4%

Magnituds empresarials: 4.577.993

Facturació per càpita Pes de la facturació sobre la demarcació

1,7%

Ocupació

18.694

Ocupació per 1.000 habitants

176

Pes de l’ocupació sobre la demarcació

1.589,5

4.577,4

1.380.924.938

Facturació per càpita

9.459

Pes de la facturació sobre la demarcació

0,5%

Ocupació

9.789

Ocupació per 1.000 habitants

1,5%

Distribució de la facturació (en milions d’euros):

67

Pes de l’ocupació sobre la demarcació

100%

0,8%

Distribució de la facturació (en milions d’euros):

95,9 Primari: 0,6% 2.799,5

92,5

2

Facturació (euros)

43.114

Indústria: 61,2%

177 18

Magnituds empresarials:

Facturació (euros)

Primari: 2,1%

Entre 1960 i 1974: 1,1% Entre 1975 i 1989: 10,9%

301

Entre 1990 i 2004: 51,3%

Serveis: 34,7%

642

Abans de 1960: 0,1%

Entre 1960 i 1974: 2,6%

Construcció: 2,0%

731,6

8,9

Indústria: 40,6% Construcció: 5,8% Serveis: 53,0% 79,6

Font: Registre Mercantil

186

16

837

Entre 2005 fins ara: 26,6%

596

Més de deu milions d’euros: 1,2%

Entre un i cinc milions d’euros: 16,6%

Menys de 100,000 euros: 26,9%

1.630

Exercici 2014

Empreses segons facturació anual:

Més de deu milions d’euros: 4,5%

Entre 100,000 i 500,000 euros: 37,9%

Facturació: 1.380.925€ Població (2015): 145.983 habitants

Exercici 2014

100%

Societat anònimes

Superfície: 185,1 km2

1.380,9

100% 560,8

4

Penedès Econòmic

Març - 2017

ACTUALITAT

Vilanova i la Geltrú i Igualada ja estan connectades amb fibra òptica per la C-15 La culminació del desplegament de 40 km de la xarxa troncal de fibra per l’Eix Diagonal ha suposat una inversió de 375.000 euros de la Generalitat Olga Aibar Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès i Igualada ja estan connectades amb fibra òptica.

Aquest projecte, que la Generalitat de Catalunya va iniciar el juliol de 2015, utilitza la infraestructura viària de l’Eix Diagonal partint del node ubicat a l’edifici Neàpolis de Vilanova i la Geltrú.

El desplegament de 40 km de xarxa de fibra òptica ha suposat una inversió de 375.000 euros.

El servei l’han realitzat cinc operadors catalans (XOC, XTA,

EL SERVEI DE CABLEJAT L’HAN DUT A TERME CINC OPERADORS CATALANS DE PROXIMITAT

Fibra desplegada per Fibra Penedès

Anxanet, Tecnocolor i Iguana).

Actualment hi ha set municipis amb servei de fibra òptica: Igualada, Capellades, La Pobla de Claramunt, La Granada, Santa Fe del Penedès, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú; dos en projecció (Canyelles i Sant Miquel d’Olèrdola) i vuit a l’àrea d’influència (Cabrera d’Igualada, El Pla del Penedès, Font-rubí, Mediona, Sant Pere de Ribes,

Sant Quintí de Mediona, Torrelavit i Vallbona d’Anoia).

La consellera de presidència de la Generalitat, Neus Munté, va presidir l’acte en el qual hi van participar els alcaldes d’Igualada, Marc Castells, de Vilafranca del Penedès, Pere Regull, i les alcaldesses de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, i Canyelles, Rosa Huguet, i el secretari general de l’ADEPG, Isidre Also.

Neus Lloveras va comparar la importància del desplegament de la xarxa de fibra òptica amb altres fets històrics per a la ciutat i la

comarca com “l’arribada del ferrocarril el 1881, l’autopista Pau Casals i els túnels del Garraf, la C-15 i ara la xarxa de fibra òptica que connecta els municipis de l’Eix Diagonal”. Per a l’alcaldessa “aquest és un pas molt important per a que les comarques de la Vegueria estiguin bon connectades”.

En el mateix sentit s’expressava l’alcalde de Vilafranca, Pere Regull, tot i que alertava que “una cosa és que arribi la fibra, i una altra cosa és que arribi amb la potència que necessiten les empreses”.

Fibra desplegada per la Generalitat

El secretari de Telecomunicacions i Ciberseguretat del Govern de la Generalitat, Jordi Puigneró, va afirmar que aquesta “és una infraestructura que dóna servei als municipis i esdevé un eix fonamental per ajudar i donar competitivitat al teixit econòmic i empresarial del territori” i va anunciar que en el marc de l’Agenda Digital Europea “el 2020 totes les capitals de comarca del país estaran connectades mitjançant aquesta xarxa de la Generalitat i tots els municipis catalans estaran proveïts d’una connecti-

vitat mínima de 30 megabits”.Per la seva banda, el secretari general de l’ADEPG, Isidre Also recordava les reiterades demandes que les empreses del Gran Penedès han realitzat al llarg dels anys per millorar les connexions. Assegurava que “les companyies locals estan fent bona feina i donant qualitat de servei” però “els ajuntaments haurien de garantir que tinguin les mateixes possibilitats i requeriments que les grans operadores.

El problema és que fan de punta de llança del mercat i després les grans es mengen les petites”.

Xta.cat dóna cobertura a cinc municipis i a nou polígons

Anxanet desplega la fibra òptica a empreses i polígons

L’operador local Xarxa de Telecomunicacions Alternatives, Xta.cat, va començar a desplegar la fibra òptica fa un any a Les Cabanyes. Actualment també donen servei a La Granada, Santa Fe, Sant Cugat Sesgarrigues i Avinyó Nou i als polígons del Clot de Moja (Olèrdola), Mercaderies, Domenys I i Domenys II de Vilafranca, el d’Avinyonet del Penedès, les Cabanyes, Sant Cugat

L’empresa Anxanet va néixer l’any 2011 de la unió de dos grups catalans amb un bagatge de més de 20 anys d’experiència: Megatró i ADQA, el primer amb seu a Cornellà de Terri (Girona) i el segon a Vilanova i la Geltrú.

A la capital del Garraf han cablejat els polígons Roquetes I, II, Bòvila i Sant Jordi i ara ho faran al de Santa Magdelena. També treballen per a empreses

Sesgarrigues, Sant Pere de Ribes i a alguns de Vilanova i la Geltrú. Es tracta de connexions de fins a 300/30 Mbps a nivell residencial i de fins a 1Gb a nivell professional i/o d’empresa.

De cara al futur, la intenció és donar servei al Pla del Penedès, Pacs, Sant Quintí de Mediona, Sant Pere de Riudebitlles, Torrelavit, Canyelles i Banyeres del Penedès. L’empresa té més de 3.000 clients, 400 ja en

fibra, i 17 professionals en plantilla. Segons el seu gerent, Jordi Bastardas: “tenim la vocació de cobrir les zones del Gran Penedès on ara no hi ha fibra”.

i clients amb necessitats de connexió específiques.

Segons un dels responsables de l’empresa, David Andreu, “el desplegament de la xarxa troncal per la C-15 ens aporta relativament poc. Cal fer que la xarxa entri als municipis.

El que sí notarem és que la fibra arriba per dos llocs i, si es talla en un, ens pot arribar per un altre”.

Respecte a la velocitat del servei, afirmava que “molts

gigues de velocitat serveixen per a poc, és millor la garantia de servei, i tenir serveis de valor afegit com el nostre datacenter dins la mateixa xarxa”.

Març - 2017

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

Març - 2017

ACTUALITAT

El sector de la restauració albira una temporada estival millor que la de 2016 Restaurants i bars del Penedès-Garraf preveuen obrir més espai de terrasses i que s’incrementi l’activitat i la despesa dels clients Lídia Oñate En poques setmanes gaudirem d’una nova Setmana Santa, que per al sector de la restauració dóna inici a la temporada més forta de l’any. A l’abril molts bars i restaurants de la costa ja obren portes per encarar els següents mesos, durant els quals es produeix el major volum de la facturació. Després d’un 2016 positiu en el qual es van millorar les vendes dels anys anteriors, el sector albira un 2017 amb més activitat que permetrà generar més nous llocs de treball. Una de les claus d’aquesta tendència a l’alça rau en l’augment de la confiança.

Segons Elías Chacón, president del Gremi d’Hostaleria del Baix Penedès, “a mesura que el client té més confiança en l’economia i en mantenir la seva feina, consumeix més.” El darrer any el nombre de consumicions per càpita es va situar en 157 de mitjana a Espanya, dues més que el 2015, segons les dades de l’associació empresarial Marcas de Restauración. En concret, es contempla qualsevol tipus de consumició, des d’un cafè a un àpat complet.

D’altra banda, el sector també ha percebut un lleuger increment de l’1% la despesa mitjana, que se situa en 4,8 euros, després de quatre anys de davallada. “No només ha crescut el nombre de visitants al territori, sinó que també

“A mesura que el client té més confiança en l’economia i en mantenir la seva feina, consumeix més” Elías Chacón

President del Gremi d’Hostaleria del Baix Penedès

la despesa que fan els clients. Ara potser es prenen dues cerveses en comptes d’una, demanen alguna tapa d’acompanyament i, en cas dels àpats, aprofiten per arrodonir el sopar amb postres”, explica

“No només ha crescut el nombre de visitants al territori, sinó també la despesa que fan els clients”

Jaume Martí

President del Gremi d’Hostaleria i Restauració de Vilanova i la Geltrú

RESTAURACIÓ Balanç Espanya 2016

+2%

de creixement el 2016

+1,6% +1,5%

Previsió 2017 Previsió 2018

35.131 milions d’euros de facturació

Jaume Martí, president del Gremi d’Hostaleria i Restauració de Vilanova i la Geltrú. També fa referència al canvi de mentalitat de la ciutadania i com ha repercutit en el sector. “La por psicològica que tenia la gent per la crisi econòmica va desapareixent. A Vilanova i la Geltrú, per exemple, es veu més ambient i la gent es va engrescant, tot i que lentament”, comenta. En aquest aspecte, Martí considera que “per molt que hi hagi crisi, els diners hi són. El que passa és que no sabem on”.

Tanmateix, la tradició del menú diari sembla que encara no acaba de prendre volada, ja que s’han consolidat els dinars en carmanyoles i altres fórmules de negoci com els take away (menjar per emportar) i els delivery (menjar a domicili). “L’increment de clients s’ha notat molt més els caps de setmana i no tant els dies entre setmana”, afegeix Martí.

Des del Gremi d’Hostaleria de l’Alt Penedès, la seva presidenta

47.000

nous llocs de treball

CONSUM

157

consumicions de mitjana

(2 més que 2015)

80% de l’increment

Núria Carbó afirma també que “els restaurants de la comarca van experimentar una millora durant el 2016, en especial a finals d’any”. Després d’un gener fluix, però, Carbó confia que la situació es redreci, ja que “aquest març sembla que s’aixeca el vol”.

En el seu cas destaca les diferents iniciatives que es realitzen al llarg de l’any per ajudar a promocionar els restaurants de la comarca com la Ruta del Xató i el Penedès Tasta’l, que estarà actiu fins a l’abril fent difusió de la cuina d’hivern.

“Els restaurants de l’Alt Penedès van experimentar una millora durant el 2016, en especial a finals d’any”

Núria Carbó

Presidenta del Gremi d’Hostaleria i Turisme de Vilafranca del Penedès

va ser a restaurants de servei ràpid

TENDÈNCIES

TAKE AWAY (Per emportar)

DELIVERY (A domicili)

Font: Marcas de Restauración

El clima, factor clau per tenir una bona temporada L’any 2016 es va caracteritzar per un alt volum de turisme arreu d’Espanya. La bona climatologia, que pràcticament no va deixar dies sense sol ni calor, acompanyada d’una conjuntura internacional favorable per la pèrdua d’atractiu dels principals països competidors com Turquia i França a

causa dels atemptats terroristes, van ajudar a fer calaix a més d’un hotel i restaurant. “Vam tenir un temps excepcional i els pocs dies que va ploure ho va fer en hores que no feien mal”, comenta Martí, que també creu que “els atemptats a l’estranger van contribuir que la gent optés pel nostre país.”

Tanmateix, considera aquests factors “poc fidedignes perquè són puntuals i faltarà veure si l’economia realment es consolida o si és massa aviat”. El cert, però, és que en el que portem d’any ja s’han incrementat les reserves en allotjaments al nostre territori. Per la seva banda, Chacón veu el 2017 amb optimisme relatiu i vincula part de l’èxit a l’augment del nombre de terrasses.

Els gremis d’hostaleria no preveuen una baixada de l’IVA A diferència d’altres sectors com el cultural, que encara batalla per aconseguir una davallada de l’IVA, actualment en el 21%, la restauració no preveu nous canvis en el seu sector. “Cal debatre el motiu pel qual els preus de les cartes inclouen l’IVA i molts restaurants van absorbir l’increment del 8 al 10% fa uns anys, fet que va reduir el marge de beneficis”, explica Chacón. Tot i que en el cas de la cultura s’havien sentit veus sobre la possibilitat de modificar l’IVA a la baixa, des de la restauració afirmen que “estem a l’expectativa, però no tenim constància que s’abaixi a curt termini”, en paraules de Carbó.

Penedès Econòmic

Març - 2017

7

ACTUALITAT

La 25a Fira del Vehicle d’Ocasió de Vilafranca consolida la seva branca de maquinària agrícola Lídia Oñate El proper 1 i 2 d’abril, Vilafranca del Penedès acollirà la 25a edició de la Fira del Vehicle d’Ocasió, que posarà a la venda més de 300 vehicles de 17 concessionaris, tant de turismes com de maquinària agrícola, en un espai de 7.500 m2.

Enguany, la seva branca de maquinària agrícola hi torna a ser present per quart any amb set concessionaris i més d’una seixantena de tractors d’ocasió. Aquest és un dels factors pel qual es distingeix la fira vilafranquina, que vol esdevenir una de les referents arreu de Catalunya. Segons Fèlix Atzerà, gerent de Comercial At-

zerà Bosch, “sempre hem intentat diferenciar-nos en seriositat i qualitat, ja que tots els vehicles han estat revisats i tenen garantia”.

S’ampliarà la zona de proves i venda outlet Amb cada nova edició, la Fira del Vehicle d’Ocasió de Vilafranca incorpora més oferta de marques i facilitats de compra per al visitant. Aquest 2017 reunirà deu expositors d’automoció, un més que l’any passat, i vuit marques de cotxes a la zona de proves i venda outlet de cotxes de demostració, dos més que el 2016. “Els visitants valoren molt que tinguem vehicles a punt per sortir a provar perquè així poden veure com funcionen”, explicava Atzerà.

Albert Riba presenta el llibre d’emprenedoria La Tropa Sàpiens

L’escriptor i conferenciant igualadí Albert Riba va presentar el passat 16 de març el seu nou llibre, titulat La Tribu Sàpiens, en el marc del cicle de xerrades “Actualitza’t” organitzat per la JCI de Vilafranca i l’ADEPG. Aquest és el seu tercer llibre, en el qual desvetlla algunes de les claus a utilitzar perquè un equip treballi motivat cada dia. Durant l’acte, Riba va explicar als assistents com liderar els equips i gestionar-los perquè aquests evoluci-

onin i, alhora, aconseguir que sigui una eina de transformació i de creixement personal.

Al llarg de la seva carrera, Riba s’ha especialitzat en emprenedoria i lideratge. Des de l’any 2002 aplica la seva experiència en l’esport al món de l’empresa. Ha col·laborat en diferents mitjans de comunicació i actualment escriu a la columna d’opinió al diari Expansión i col·labora al programa esportiu Què t’hi jugues? de Cadena Ser.

Des de l’organització esperen revalidar les xifres d’èxit de l’any passat. Durant els dos dies firals i la setmana posterior, es va vendre el 40% dels vehicles exposats, un 4% més que l’any anterior. A diferència d’altres edicions, els darrers anys cada cop són més els compradors que hi van el dissabte de bon matí i, fins i tot, fan cua per ser els primers. La Fira del Ve-

Fèlix Miró

La fira es farà els dies 1 i 2 d’abril a la zona esportiva

hicle d’Ocasió de Vilafranca, que obrirà de forma ininterrompuda, de 10 a 21h, espera la visita de més de 6.000 persones.

La fira s’ubicarà a la zona espor-

tiva, on hi haurà un espai infantil, servei de bar amb el food truck Era Cambuleta i cotxes de carreres a l’estand de la revista Tot Motor.

8

Penedès Econòmic

Març - 2017

ACTUALITAT

Els productes ‘retro’ tornen amb força i nous atractius Darrerament ha proliferat l’oferta de productes clàssics, inspirats en el disseny autèntic, però adaptats a la moda actual les primeres consoles com la Nintendo NES o la Sega, càmeres de fotografia instantània, tocadiscs L’ésser humà és nostàlgic de i màquines d’escriure digitalitzamena. Segons els antropòlegs, des. La moda dels hipster, que de està programat per recordar cons- mica en mica ha anat revalorittantment el passat com a mesura zant els productes de segona mà, de prevenció de problemes fu- ha proporcionat al mercat alguturs. Per molt que ara es prediqui nes idees per recuperar productes el carpe diem (viu el que portaven dècamoment) i tenir des descatalogats. cura del futur, per En són exemple a la majoria de els casos de la les persones el Polaroid, passat és més que amb present que l’arribacap altra da de les cosa. Els càmeres darrers digitals anys s’ha i els A mig camí entre les màquines imposat smartpd’escriure mecàniques i digitals, la una moda hones, Hemingwrite combina l’estètica ‘retro’ que revalohavia amb funcionalitats actuals ritza els obpràcticacom l’opció d’enviar arxius al jectes antics i ment denúvol a través de la els proporciona saparegut; i connexió Wi-fi. un nou aire per Nintendo, captar l’atenció de que ha aprofitat els noves generacions. Els anomesos previs al llançament menats productes ‘retro’ han pres de la nova consola Switch per un espai cada cop més gran de reforçar la marca amb una nova mercat i ja comencen a guanyar versió de l’emblemàtica NES. adeptes amb major o menor èxit Altres objectes com les bicicledepenent del sector. Des de les tí- tes i les màquines de cosir estan piques màquines de cosir, que ara vivint una segona joventut amb incorporen noves funcions, llums models que mantenen el disseny LED i pantalles per aplicar al- autèntic, però que incorporen coguns programes automàtics, fins moditats que en els seus orígens al recent presentat nou mòbil No- no existien. kia 3310, que actualitza algunes de les seves prestacions, passant per bicicletes fixes, videojocs de

Lídia Oñate

El retorn d’una icona mòbil El nou model del Nokia 3310 va ser un dels protagonistes del darrer Mobile World Congress, que es va celebrar del 27 de febrer al 2 de març. La marca finlandesa va aprofitar l’ocasió posar en valor un dels seus productes insígnia, caracteritzat per la seva fiabilitat i durabilitat. Aquest clàssic reinventat es vendrà amb un preu a partir dels 49 euros i tres atractius: bateria de llarga durada, lleuger i resistent, i 2 GB en trucades i missatges de text. “Ens

arribarà el mes que ve, però no crec que tinguin gaire sortida si no té connexió a Internet. Crec que ha estat una estratègia de Nokia per vendre els propers mòbils, que tindran el sistema Android”, explica Josep Maria Guardiet, des de la botiga d’electrodomèstics Guardiet, de Vilafranca del Penedès.

Les noves imatges: entre l’art de les lomografies i les instantànies “Crea instantànies a tot color d’aquells meravellosos anys.”

Aquest és un dels arguments de venda de les càmeres lomogràfiques, que retornen la fotografia analògica al mercat amb el pretext d’oferir efectes d’estètica vintage, diferents enfocaments i contrastos més pronunciats. Sembla tot un paradigma si tenim en compte que gran part del públic objectiu són joves que segueixen la moda dels

objectes ‘retro’ i que, molt probablement, no han viscut en les èpoques a què es fa referència, quan les fotografies destil·laven un aire ataronjat i ple d’impureses pròpies del carret fotogràfic.

Tanmateix, el seu redisseny i el toc ‘vintage’ han aconseguit captar l’interès dels joves (i no tan joves) per fer les seves creacions fotogràfiques que, això sí, surten de l’habitual i superen en particularitat els filtres d’Instagram.

Tot i que vivim en l’època de l’ara

Nintendo i Sega

vegada hi ha més demanda, sobretot de col·leccionistes”, expliquen des de la botiga CEX de Vilanova i la Geltrú, especialitzada en consoles i jocs de segona mà. “És un públic exclusiu que està disposat a pagar més”, afegeix.

També fa temps que diferents marques aprofiten l’afició als jocs de Sega per vendre noves consoles que inclouen les sagues de Sonic i Alex Kidd, entre d’altres.

Nintendo va sorprendre els seus fidels el passat novembre amb el llançament de la Nintendo Classic Mini, una versió en miniatura de la mítica NES, que va sortir al mercat el 1986. “Hem començat a comprar la Nintendo 64 i la Super Nintendo perquè cada

Bicicletes ‘fixies’ Alguns ciclistes afirmen que si les ‘fixies’ tornen a estar de moda és perquè aquestes són el retorn als orígens de la bicicleta. Sense accessoris, cables ni manetes de fre, les ‘fixies’ suposen un nou repte per a les noves generacions, que pràcticament no han tingut ocasió de conèixer una bi-

Nous tocadiscs Ja fa anys que el sector de la música es va adonar que, lluny de morir-se, els discs de vinil encara tenien vida per anys. La seva revalorització no només ve donada per una qualitat que rivalitza amb les noves tecnologies, sinó també per un toc romàntic que pro-

i aquí, endinsats en el món de les xarxes socials, les fotografies instantànies han sabut trobar el seu petit espai i vendre el moment com pocs. Algunes càmeres com les Instax mini de Fujifilm ocupen poc espai i ofereixen fotografies impreses al moment, com en els vells temps. “Ara estan de moda perquè hi ha diferents mides i colors, però les fotos que surten també són petites i el paper per imprimir també és car”, expliquen des de la botiga d’electrodomèstics Grup Carrera del Vendrell.

cicleta tan senzilla i, alhora, tan difícil de maniobrar.

Pensada per als circuits urbans, les ‘fixies’ han acabat per enamorar els ciclistes pels seus nous dissenys, seguint l’estil vintage, i els complements tan bufons com els cistells d’època i d’altres com adhesius per decorar, suports per a iPhone, parafangs de colors i bosses.

porciona un encant especial a aquells treballs discogràfics que per un motiu o altre ens han marcat. La gamma de tocadiscs, però, ha estat capaç d’evolucionar i oferir uns productes nous, que reuneixen totes les opcions actuals del mercat: lector de discs, USB i targetes SD, a més dels discs de vinil.

Màquines de cosir que il·luminen Cosir ha esdevingut tot un món.

Des de ganxet, patchwork, els brodats i la tradicional costura, qualsevol tècnica és vàlida per fer realitat les pròpies creacions. Actualment, el sector de les màquines de cosir ha patit

una revifada notable, que s’ha traduït en un ventall més ampli de productes de preus molt diversos. Els més habituals als establiments oscil·len entre els 80 i 700 euros, depenent del model i les prestacions que es busquin. En els casos més avançats, les màquines incorporen llums LED i programes especialitzats.

Penedès Econòmic

Març - 2017

9

ACTUALITAT

Les Fires de Maig de Vilafranca confien novament en l’expressió dels emojis Després de força anys, la maquinària agrícola tornarà a estar al complet Lídia Oñate Les Fires de Maig de Vilafranca del Penedès 2017 recuperen l’expressivitat dels emojis a la seva imatge gràfica i fan un pas més enllà per introduir-los en fotografies reals que escenifiquen cada sector econòmic present a la fira multisectorial, que se celebrarà del 12 al 14 de maig. Segons l’empresa FeedbackMP, autora de la imatge, “volem sorprendre els receptors de la comunicació i recuperar l’essència de la Fira dels Enamorats dedicant-li el cartell principal.”

Les Fires de Maig incorporaran dos nous espais.

D’una banda, hi haurà l’espai Demo per a les empre-

ses que vulguin donar a conèixer les seves propostes, fer sessions informatives i trobar-se amb clients. Té una capacitat per a 80 persones i s’ubicarà a la Sala d’Actes de la Fassina. D’altra banda, també s’obrirà el

S’OBRIRAN DOS NOUS ESPAIS: EL DEMO, DEDICAT A EMPRESES, I EL JUGAFIRA, PER A INFANTS nou espai del Jugafira, ubicat entre pavellons i dedicat a tallers i activitats per a infants de 6 a 14 anys, que estaran guiats per monitors del Casal de Vilafranca.

Aquest any serà molt important per al sector de l’automoció, ja que “es presentaran moltes novetats, no només models totalment nous, sinó d’altres renovats, híbrids, elèctrics i tot tipus de tecnologia avançada”, explicava Antoni Jounou, gerent del Grup Jounou. Pel sector de la maquinària agrícola també hi ha altes expectatives. Es presentaran models innovadors que incorporen noves tecnologies com la cartografia per drons i opcions de connectivitat, a més d’una major eficiència i sostenibilitat a l’hora d’aplicar els fitosanitaris.

De l’altra, Max Margalef, d’EMMS Vilafranca, avançava que “després de força anys totes les empreses del

sector a la comarca seran presents a les Fires”.

Des de l’organització estan satisfets amb la resposta dels expositors, ja que l’ocupació és superior al 75% i d’aquests, prop

del 86% ja va participar l’edició anterior. Segons l’alcalde de Vilafranca del Penedès, Pere Regull, “sempre cal donar prioritat a les empreses de la comarca, ja que primer són els de

casa els que hem de generar economia”.

L’exconseller Antoni Castells serà l’encarregat d’oferir la conferència inaugural de les Fires, que tindrà lloc a l’Auditori.

Casi dotze comerços per cada mil habitants al Gran Penedès Segons el Cens d’Establiments Comercials de Catalunya, el 92% dels establiments comercials catalans es troben en Trama Urbana Consolidada Olga Aibar En el marc de les jornades Comerç Increïble, celebrades el 22 de març al Mobile World Centre, es va presentar el primer Cens d’Establiments Comercials de Catalunya, elaborat per la Direcció General de Comerç de la Generalitat, en col·laboració amb el Consell General de Cambres de Catalunya. La presentació va anar a càrrec de Joan Morera, de la Direcció General de Comerç, i de Manel Amado, de la Cambra de Comerç de Sabadell.

Els Cens d’Establiments Comercials de Catalunya permet disposar de dades com el nombre total d’establiments, la densitat comercial (en nombre d’establiments per cada 1.000 habitants, i en m2 per cada 1.000 habitants), o la distribució de l’oferta comercial per sectors d’activitat.

Aquesta eina estadística, fins ara inèdita, permet disposar d’informació actualitzada de l’activitat comercial arreu del territori, a partir de les xifres estadístiques relatives a les empreses comercials, als seus establiments i a les activitats que hi desenvolupen.

La idea és actualitzar la informació de manera periòdica perquè estigui sempre actualitzada.

Les dades presentades corresponen al primer trimestre de l’any. Segons el cens, actualment a Catalunya hi ha 86.418 empreses comercials i 101.319 establiments, amb una densitat

comercial mitjana de 13,47 establiments/1.000 hab. D’entre els municipis de més de 75.000 habitants, Lleida és la tercera ciutat amb major densitat comercial: 15,87 comerços per cada 1.000 habitants, per darrera de Girona (16,67) i de Barcelona (16,24) i per sobre de la mitjana catalana.

El cens també revela que els municipis catalans (exclosos els de menys de 1.000 habitants) amb major densitat comercial són la Jonquera (80,78 est./1.000 hab.), Bossòst (50,76 est./1.000 hab.), Sort (/35,76 est./1.000 hab.), Camprodon (35,12

est./1.000 hab.) i Castell-Platja d’Aro (32,18 est./1.000 hab.).

Un terç dels comerços identificats a Catalunya es dedica a la venda d’aliments de consum quotidià, el 18% ofereix productes d’ús personal (roba o calçat), gairebé un 17% productes per a la llar i un 8,6% es dedica a l’oci i als llibres.

A l’Alt Penedès, l’any 2016 hi havia 1.259 establiments per a una població de 106.275 persones, una superfície de venda de 214.764 m2, i una densitat comercial de l’11,85 establiments per 1.000 habitants. Pel que fa a la densitat comercial, era de 2.220,83 m2/1.000 habitants. Al Baix Penedès, hi havia 1.155 establiments per a una població de

99.813 persones. La superfície de venda resultant sera de 192.879 m2, la densitat comercial del 12,68 establiments/1.000 habitants i 1.603,35 m2/1.000 habitants. Finalment, al Garraf hi ha 1.863 establiments per 146.876 habitants, una superfície de venda de 235.494 La directora general de Comerç va valorar una de les principals conclusions extretes del cens, que indica que el 92% dels comerços estan situats dins de trama urbana. A aquest respecte, Vilalta va assenyalar que “és una bona notícia que indica que les polítiques publiques han funcionat i que estem treballant en la línia de les ciutats compactes i cohesionades que volem”.

10

Penedès Econòmic

Març - 2017

ACTUALITAT

La comunicadora Teresa Baró, premi Dones d’Empresa 2017

Projecte per potenciar el comerç local ribetà

Un centenar de persones van assistir a la trobada anual de Dones d’empresa al Sant Jordi “Ca la Katy”

redacció

Olga Aibar Més d’un centenar de persones van assistir el divendres 10 de març a la trobada anual que organitza Dones d’Empresa, un col·lectiu vinculat a l’ADEPG. El sopar es va celebrar a la carpa del Restaurant Sant Jordi-Ca la Katy, a Sant Martí Sarroca. La ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, la sadurninenca Dolors Montserrat, va excusar la seva absència per una malaltia.

Durant l’àpat, es va lliurar el Premi Dones d’Empresa, que tots els anys reconeix una trajectòria empresarial remarcable. Enguany el guardó va ser per a Teresa Baró, docent experta en comunicació

Opinió

BEGOÑA CARTAGENA FONT

Psicòloga i Coach professional. Experta en desenvolupament de talent www.begoñacartagena.com

no verbal. Les trobades anuals de Dones d’Empresa es caracteritzen per la participació d’una empresària que explica la seva trajectòria. Enguany, va ser Carmen Mur, sòcia i fundadora de Mur&Martí i també d’Impulsió de Negocis i la primera dona a formar part de la junta directiva de Foment del Treball Nacional. Mur va explicar que, quan va començar en el món laboral, “el treball temporal era una bona sortida per a molta gent ja que més del 35% de les persones que s’agafaven a través d’una ETT després es quedaven a l’empresa”. Tot seguit, la directora gerent de l’Institut Català de la Salut i de l’ICO, Candela Calle, va detallar la seva trajectòria professional. Segons va assegurar,

“la veritable força que et dóna tirar endavant un projecte és qui tens al costat. Per això, jo sempre m’he envoltat dels millors”. Acabades les dues intervencions, la coach vilafranquina Elena Trilla va fer un discurs sobre els valors a partir de les paraules que els assistents van escriure en pòstits abans d’iniciar-se el sopar. Finalment, el president de l’ADEPG, Martí Sistané, va parlar de la discriminació positiva que es va impulsar per minimitzar la desigualtat generada per raons de sexe i va afirmar que “cal continuar treballant en aquest sentit” i, adreçant-se als homes presents a la sala, va assegurar que: “això no és feina de les dones, sinó de tots i en benefici de la societat”.

La síndrome del caixer automàtic Quina similitud hi ha entre un caixer automàtic i un professional autònom o empresari?

Pel que vaig veient força... i ara m’explicaré.

El caixer automàtic sol estar disponible 24h. Podem anar-hi sempre que vulguem i a la nostra conveniència.

Semblant a aquest símil és el que sol passar a molts professionals, i especialment els independents. Sembla que estiguin disponibles 24h. al dia, tot i que no ho hagin decidit ni tan sols ells

mateixos.

Normalment, quan una empresa comença, especialment en el sector serveis, tot i que m’atreviria a dir que en molts altres, costa ser clars en la forma de funcionar. Al principi, generalment per la manca de clients, es pot ser flexible en les peticions dels clients, comandes, horaris... etc. I així sol ser freqüent que hi hagi molts negocis que de forma continuada segueixin sense posar límits. A disposició de qui vulgui, quan vulgui i per al que vulgui.

L’Ajuntament de Sant Pere de Ribes va presentar recentment el projecte d’assessorament adreçat a les associacions de comerciants del municipi.

La proposta és el resultat del treball conjunt de l’Ajuntament, un professional extern en dinamització, les associacions de comerciants Fem Ribes i Unió de Comerciants i Empresaris de Les Roquetes (UCER) i el suport de la Diputació de Barcelona.

L’objectiu principal d’aquesta nova iniciativa és assessorar les entitats gremials per tal d’optimitzar la gestió i els plans de dinamització comercial que ambdues duen a terme conjuntament amb l’àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament. Del projecte es poden extreure tres conclusions que marcaran les línies de treball: intentar incrementar

I la veritat és que si hem creat un negoci amb aquest leitmotiv, està fantàstic. Ara bé, sovint em trobo persones molt cremades que han entrat en una roda que no saben com sortir-se’n.

Professionals sense agenda pròpia, que es mouen plenament a conveniència dels clients i les seves reincidents urgències.

Professionals que no saben ni poden respectar el seu descans, el seu horari, quan respondre trucades o agafarse un dia de festa.

Perquè no oblidem que ens movem en un mon urgent, on tot es vol per ahir, amb el conseqüent desgast

el nombre d’associats per crear teixit comercial; establir un protocol de reunions internes i externes amb l’Ajuntament i altres agents, per perfeccionar les metodologies de treball i introduir millores en les campanyes ja existents i afegir-ne de noves.

Per treballar sobre aquestes qüestions, el 23 de febrer es va reunir la Taula de Treball pel Comerç Local a Sant Pere de Ribes. Entre els temes que es van tractar hi ha les jornades de formació per a persones emprenedores, la creació d’un espai cowork i viver d’empreses a Les Roquetes i seguidament a Ribes, i qüestions diverses sobre ajuts i subvencions. Les associacions de comerciants també van presentar propostes pel calendari anual d’activitats i campanyes i van manifestar la necessitat de seguir treballant conjuntament per millorar el comerç i promoure la compra de proximitat.

per tota la cadena de valor.

Aquesta manera de funcionar no beneficia a ningú, sinó que ens fa viure en un estat d’alerta permanent, generant temes pendents i cortisol.

No oblidem que la urgència no ens fa efectius sinó tot el contrari. Alguna cosa passa quan tot acaba sent urgent, no creus? No voldrà dir que en algun moment de la cadena no s’ha planificat bé?

No voldrà dir que es desconeixen les prioritats? O possiblement, que anem a remolc de les circumstàncies?

La síndrome del caixer automàtic és quan de forma involuntària no es posen lí-

mits, i moltes vegades per por a perdre clients, a què diran o a qualsevol altra manera de pensar que ens limita.

El meu desafiament per a tu, si t’hi has sentit identificat, és que comencis a clarificar les teves bases, quin tipus de negoci és el que vols, què és el que et mou, de quina manera vols atendre els teus clients. I a partir d’aquí crear una manera de fer que ho sostingui i puguis seguir amb coherència.

Perquè no hi ha satisfacció més gran que la llibertat de saber que fas el que vols fer.

Penedès Econòmic

Març - 2017

11

ACTUALITAT

Prop de 20.000 persones van omplir Sitges pel Festival Internacional de Patchwork La 13a edició supera els registres d’anys anteriors amb més de 100 parades i tot l’espai firal complet Lídia Oñate La passió pel patchwork viu un dels moments més dolços amb més oferta i afició que mai.

Del 9 al 12 de març, Sitges es va convertir en la capital espanyola d’aquest sector amb el Festival Internacional del Patchwork, al qual van assistir prop de 20.000 persones, segons dades de l’organització. A la seva tretzena edició, el festival va reunir 107 parades i multitud d’exposicions, tallers i cursos en els seus 2.100 m2 de superfície distribuïts en tres carpes. “Aquest any ha estat impressionant. Ja no podem créixer més perquè tenim tot l’espai ocupat”, explicava Imma Ferreró, gerent de l’Associació Espanyola

de Patchwork, entitat que organitza l’esdeveniment. La valoració de la present edició és molt positiva i en destaca l’increment de públic jove. A més, “hi ha una

AUGMENTA EL PÚBLIC JOVE I PREN VOLADA LA LÍNIA DE PATCHWORK INFANTIL tendència fortíssima de la línia de patchwork infantil, que atreu tant mares com àvies”.

Durant els dies firals, els ex-

positors van mostrar les darreres tendències del sector. A més, els visitants van poder veure els treballs d’artistes reconegudes com Anna Dolanyi, Katie Pasquini o Jinny Beyer, que van passar per Sitges. “Intentem portar principals figures del patchwork, ja que un dels nostres objectius com a associació és promoure i difondre l’art tèxtil”, comenta Ferreró. Enguany, molts dels visitants habituals van decidir allargar la seva estada i passar-hi un parell de dies. “Vénen grups de franceses que tenen moltes hores de viatge i aquest any han optat per passarhi una nit”, afegia. Els hotels més propers al Passeig de la Ribera, on hi havia la fira comercial, van ser els que van registrar una ocupació més alta, de prop del 90%,

i la resta, d’un 80%. Es calcula que els turistes s’estan tres nits de mitjana al municipi i set de cada deu es queden en hotels. Segons

el darrer estudi realitzat per la Diputació de Barcelona, el festival genera un impacte econòmic de 2,5 milions d’euros.

12

Penedès Econòmic

Març - 2017

ACTUALITAT

La construcció d’habitatges creix un 266% a l’Alt Penedès

La I Taula de Turisme de Cunit vol posar en valor el patrimoni

CaixaBank i els promotors penedesencs van analitzar la situació del sector immobiliari català

Olga Aibar

Olga Aibar

CaixaBank i els promotors penedesencs van analitzar el 6 de març la situació del sector immobiliari en una jornada que es va celebrar a l’oficina de la Plaça Sant Joan de Vilafranca. Hi van participar Marc Torrent, director general de l’Associació de Promotors de Barcelona; Alan Pagan, director del Centre d’Empreses Negoci Immobiliari de CaixaBank; Estanislau Codina, de l’assessoria Jurídica-Tècnica d’Ediseguros Mediación, Corredoria d’assegurances de l’APCE, i Josep Donés, secretari general tècnic de l’APCE. Els assistents van confirmar el canvi de tendència i els inicis de la recuperació del sector a Catalunya. Durant el tres primers trimestres de 2016 s’ha iniciat la construcció de 6.268 habitatges, el que representa un increment del 41,2% respecte al mateix període de l’any anterior.

L’increment està liderat pel Penedès, on la comarca de l’Alt Penedès creix un 266,7% respecte al 2015.

Fins al tercer trimestre del 2016 es van iniciar a aquesta comarca 88 habitatges enfront dels 24 que

Opinió

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

es varen iniciar en el mateix període del 2015.

També s’incrementa durant els tres primers trimestres del 2016 el nombre d’operacions de compra-

FINS AL TERCER TRIMESTRE DE L’ANY 2016, A L’ALT PENEDÈS ES VAN INICIAR 88 HABITATGES venda d’habitatges nous a Catalunya que ha estat de 3.646 unitats, és a dir, augmenta en 102 unitats respecte al mateix període del 2015. En quan als habitatges de segona mà, les operacions de compravenda en els tres primers trimestres de 2016 han estat 50.944

unitats quan en el mateix període del 2015 aquesta xifra va ser de 40.092 unitats.

L’APCE va presentar l’informe d’elaboració pròpia Característiques de l’oferta d’habitatges d’obra nova a la comarca de l’Alt Penedès, basat en l’Estudi de l’oferta d’habitatges lliures d’obra nova a Catalunya. Destaca que a l’Alt Penedès hi ha 201 habitatges en oferta (44 unifamiliars i 157 plurifamiliars) amb una superfície mitjana de 88,4 m2 útils i preu de venda mitjà de 1.626 euros/m2 útil. A Vilafranca del Penedès el nombre d’habitatges en oferta és de 58 (3 unifamiliars i 55 plurifamiliars), amb una superfície mitjana de 84,3 m2 útils i un preu mitjà de 1.783 euros/m2 útil.

Canviar jo perquè canviï el món Hi havia una vegada... algú que va dir sobre si mateix: “De jove jo era un revolucionari i la meva pregària consistia a dir a Déu:” Senyor, dóna’m forces per canviar el món”.

“A mesura que vaig fentme adult i vaig adonar-me que m’havia passat mitja vida sense haver aconseguit canviar una sola ànima, vaig transformar la meva pregària i vaig començar a dir:” Senyor, dóna’m la

gràcia de transformar a quants entren en contacte amb mi. Encara que només sigui a la meva família i als meus amics. Amb això em dono per satisfet”.

“Ara, que sóc un vell i tinc els dies comptats, he començat a comprendre l’estúpid que jo he estat.

La meva única oració és la següent: Senyor, dóna’m la gràcia de canviar-me a mi mateix. Si jo hagués pregat d’aquesta manera des del principi, no hauria mal-

L’Hotel Adia va acollir el dimecres 22 de març la primera Taula de Turisme de Cunit, impulsada per la Regidoria de Turisme i Patrimoni,amb la participació del sector de la restauració i l’hostaleria del municipi, així com altres agents del món turístic.

Posar en valor el patrimoni local i la importància de donar-lo a conèixer en un lloc centralitzat com un museu van ser algunes de les primeres aportacions.

De cara a aquest any,

per part de la regidoria de Turisme i Patrimoni s’està treballant en diverses activitats i esdeveniments com la V Xarel·lada, el II Foodtruck Festival, una Jornada de Recreació Històrica,

la III Fira del Contraban, entre altres. També hi ha en marxa projectes com la senyalització turística de les 4 rutes rurals i la nova senyalització direccional i patrimonial del nucli antic.

Gestinet rep un premi a la Fira eShow Awards Barcelona 2017 redacció

L’empresa vilafranquina Gestinet va rebre el dimecres 22 de març a la Fira de Barcelona un premi en reconeixement a la seva trajectòria i lideratge com a empresa catalana referent en el sector TIC. Amb vint anys de trajectòria, són experts en manteniment informàtic, disseny web, posicionament web Google i xarxes socials.

Els eShow Awards re-

gastat la meva vida”.

Alliçonador relat extret del llibre “El cant de l’ocell”, d’Anthony de Mello.

El pensament que es desprèn d’aquest relat, podria estar lligat al conservadorisme que ens atorga la maduresa. Crec que no és una postura conservadora sinó derivada de l’auto-coneixement al que podem accedir amb els anys. Conèixer-nos millor a nosaltres mateixos, sempre produeix tranquil· litat i ens permet un major control davant qualsevol situació que ens puguem

coneixen públicament les innovacions desenvolupades pels eCommerce d’Espanya, la seva excel·lència,

professionalitat i investigació, amb la finalitat de millorar l’experiència de compra dels clients i usuaris.

trobar.

Qui no ha utilitzat alguna vegada el tòpic: “tant de bo fos més jove, però amb l’experiència que tinc ara”?

La infantesa, la joventut, la maduresa, són simples etapes per intentar arribar a aquesta plenitud que tots anhelem. L’ésser humà està en constant creixement, el temps i les vivències juguen al nostre favor.

Avui, apareixen en tots els àmbits gran quantitat de “reformadors” que no han començat si més no a reformar-se a si mateixos.

Moltes de les nostres

peticions de canvi del món no són més que una coartada per esquivar el nostre fracàs a l’hora de canviar-nos a nosaltres mateixos i un alt percentatge de les acusacions de deshonestedat que fem als altres no són altra cosa que un autoengany per no mirar-nos en el nostre propi mirall.

Contemporani a Anthony de Mello, va ser el novel·lista rus León Tolstoi qui també va dir: “Tothom pensa a canviar a la humanitat.

Gairebé ningú pensa en canviar-se a si mateix”.

Març - 2017

Penedès Econòmic

13

14

Penedès Econòmic

Març - 2017

ACTUALITAT

Neix una plataforma web per aglutinar Inicien els tràmits per tots els productes turístics del Garraf construir el càmping Aquest mes s’ha posat en marxa el web www.envilanova.com, que ha de ser el revulsiu del turisme al territori

Lídia Oñate El Garraf ja disposa de la seva pròpia plataforma web, www.envilanova.com, on es dóna a conèixer i facilita la compra dels diferents productes turístics que ofereixen els establiments del territori. Des del passat 17 de març està operativa i ja recull prop de 300 productes diferents, repartits entre allotjaments, activitats i experiències, i paquets turístics. Els propers mesos també es desenvoluparà la branca de turisme de reunions, que ha d’ajudar a desestacionalitzar el turisme de sol i platja i proporcionar

als diferents establiments oportunitats per rendibilitzar els seus espais. “Tenim capacitat per atendre grups d’empresa, congressos i altres esdeveniments, però cal fer un inventari dels nostres recursos i promocionar-los”, explicava Joan Manuel Gallego, gerent d’Estació Nàutica i impulsor de la plataforma web.

El projecte inclou, a més, una aplicació mòbil i una base de dades a través de la qual els proveïdors poden nodrir la plataforma web amb els seus productes. Un dels principals atractius del web és la programació dels diferents productes, que ara es poden comprar sabent la

Com aconseguir clients fidels Un dels paràmetres que s’han de considerar quan tenim un negoci és el Cost d’Adquisició de Clients (CAC). Hi ha moltes diferències segons el tipus de negoci, però en la majoria de casos no només no és fàcil captar nous clients, sinó que resulta entre 5 i 7 cops més car que mantenir un client que ja tenim.

Per això, sense deixar de banda la importància de crear nous clients (per poder créixer i com una via de renovació), el rep-

te està en com fidelitzar els nostres clients actuals.

Primer de tot, hem de tenir en compte que mantenir els clients va més enllà de mantenir el nivell de vendes. Amb una bona estratègia comercial podem optimitzar els serveis que oferim i incrementar el volum de venda, bé augmentant la freqüència de compra del client o bé augmentant el volum de compra en cada ocasió.

Una eina molt útil i que cada cop s’està convertint en més indispensable és el

disponibilitat en funció de la data escollida. “El client vol comprar un dia i hora concret i poques pàgines web ho permeten. En el nostre cas, el 90% dels productes ja ofereixen aquesta opció”, comenta Gallego.

Ja fa més d’un any que es va començar a teixir el web www.envilanova.com, amb l’objectiu d’estructurar tot el producte turístic existent al Garraf, donar-li visibilitat i millorar-ne la seva comercialització. Segons Gallego, “hem enfocat el web a la venda del producte. La plataforma té una doble vessant. D’una banda, inclou una passarel·la de pagament perquè els cli-

CRM, que no és més que portar un registre dels nostres clients on anotem tot allò que ens pot servir per oferir-li un millor servei: freqüència amb què ens visita, quan compra, què compra, quant compra, quines necessitats té, què li agrada... El nostre objectiu ha de ser oferir-li un tracte personalitzat, que el client senti que és important i únic per a nosaltres. Les vendes vindran després, però no ens capfiquem en això i centrem-nos a donar el millor servei a cadascun dels nostres clients.

Compte, però, de no caure en el parany de crear falses expectatives. Fa uns

ents, tant finals com professionals (agències de viatges, petits touroperadors i altres empreses) puguin comprar online els productes que desitgin, i de l’altra, ha de servir com a mostra del que tenim per fer-ne difusió a agències de Barcelona, i fires especialitzades on som presents, entre altres”.

Un dels principals reptes del web és aglutinar el màxim de productes possible d’arreu del Garraf, però també d’altres zones interessades com el Penedès, segons ha avançat Gallego al Penedès Econòmic: “ha de ser una eina base per al territori i està oberta a comar-

de luxe de Cubelles

redacció

ques veïnes perquè junts hem de ser capaços de destacar-nos d’altres zones per volum d’activitat”. També ho veu com una oportunitat per a molts ajuntaments que “ara tenen un web potent on anunciar els seus productes.”

L’empresa Vilanova Park ha començat el procés administratiu per obtenir els permisos de construcció del que serà el seu nou càmping de luxe, ubicat a Cubelles. Fa unes setmanes, el director general de Vilanova Park, Xavier Martínez, i el seu conseller delegat, Albert Cases, van presentar a l’Ajuntament de Cubelles el Pla Especial Urbanístic per la Implementació d’un càmping a la finca de Mas Guineu. Amb aquest projecte Vilanova Park preveu generar un centenar de llocs de treball directes, a més dels serveis indirectes que es requeriran com els de socorrisme, neteja i vigi-

quants mesos, en un restaurant al qual acostumem a anar ens van servir un entrant extra que no havíem demanat, com a obsequi per ser clients assidus.

Vam agrair-ho, però d’això fa ja gairebé un any i hem seguit anant fins i tot amb més freqüència que abans.

Des de llavors no han tornat a tenir cap detall i ara pensem que ja no som tan importants per a ells. Portar una estratègia d’atenció personalitzada requereix una inversió constant o pot acabar creant l’efecte contrari al desitjat.

Molt lligat a això, cal tenir en compte que la fredor de la transacció comercial

no crea un compromís per part del client. Si la decisió de compra està basada només en aspectes purament comercials, així que aparegui un competidor que ofereixi una transacció millor ens canviarà. Crear un clima d’emocions positives, en canvi, fidelitza els clients fins i tot quan la transacció no és la millor a la qual poden optar els nostres consumidors. Com s’aconsegueix? Moltes vies: confiança, tracte personalitzat, amabilitat, servei postvenda...

En resum, dediquem temps a pensar en els nostres clients i fem-los sentir com són: especials i impor-

EL WEB OFEREIX L’OPCIÓ D’ESPECIFICAR EL DIA I HORA EN LA COMPRA DEL PRODUCTE

lància, entre d’altres.

L’alcaldessa de Cubelles, Rosa Fonoll, es mostrava satisfeta dels nous passos de la companyia, ja que “és una gran notícia per al municipi. El càmping serà un revulsiu per al sector del comerç, l’hostaleria i la restauració de la vila, a banda de potenciar la projecció turística del poble”.

El projecte es va anunciar el passat octubre i aleshores ja es preveia que el càmping s’aixequés sobre una superfície de gairebé 315.000 m2 i que acollís al voltant de 900 parcel·les i diferents zones d’acampada, bungalows, piscina, espais de jocs, alberg, serveis diversos (supermercat, sanitaris, bugaderia...) i instal·lacions esportives, entre d’altres.

Opinió tants. No hi ha dos clients iguals!! Incorporem aquest hàbit al nostre dia a dia; el client ho acaba tornant amb escreix.

DANIEL LAFUENTE Director d’Incognos Research & Consultancy

Penedès Econòmic

Març - 2017

15

ACTUALITAT

El Penedès rep el suport de FERRMED per acollir un centre d’intercanvi de mercaderies El president de l’associació va protagonitzar el Fòrum ADEPG davant d’empresaris i polítics de la comarca el passat 14 de març al Centre Àgora de Vilafranca Olga Aibar “Catalunya podria ser un gran hub ferroviari” si s’aposta pel corredor Mediterrani. Així es va expressar el president de FERRMED, una associació internacional empresarial que impulsa aquest projecte des del 2004, durant el decurs del Fòrum ADEPG que va tenir lloc el 14 de març al Centre Àgora de Vilafranca.

Els representants del territori presents a la sessió es van mostrar favorables a la idea, però no pas a què el Penedès sigui una zona de pas sense treure’n rèdit. Per això, van aplaudir les paraules d’Amorós referents al fet que el Penedès “hauria d’acollir una de les tres o quatre grans terminals intermodals que s’hauran de construir per acollir-lo”. Les altres es podrien situar al Vallès Oriental, a la Catalunya Central i a Lleida.

Per Amorós, els agents econòmics i socials del Penedès haurien de reclamar aquesta terminal que “implicà una potenciació econòmica del territori arran de la indústria complementària que s’hi instal·larà”. Un dels assistents, el geògraf i historiador cunitenc Jaume Casañas, se sumava a la idea i, fins i tot, va assegurar que “el futur del Penedès passa per l’èxit del corredor mediterrani”.

Tanmateix, el president de FERRMED alertava que posar

en marxa el corredor “suposarà unes servituds”, ja que, segons els seus càlculs, “caldrà augmentar del 56% de la superfície logística i industrial a Catalunya d’aquí a l’any 2030”.

Amorós també va defensar la importància de construir un intercanviador entre la línia de tren convencional i l’alta velocitat al Penedès, fet que beneficiaria tant el trànsit de mercaderies com el transport de viatgers, ja que permetria l’aturada de trens regionals d’alta velocitat a la zona.

El president FERRMED va lamentar reiteradament les constants traves que troba l’associació

ho veuen com un error perquè caldria prioritzar les que s’han de fer cap a València i la resta de ciutats de l’eix de la Mediterrània”.

També va afirmar que “aquest el corredor és tan important que necessita quatre vies sempre. Des de la frontera fins a Tarragona aquestes vies hi són, però des de Tarragona fins al sud hi ha un tros de via única i a Madrid no tenen cap intenció de desdoblar la línea, així que seguirem anant a València en Euromed i es continuarà produint la paradoxa

y Esquema ferroviari en l’àmbit de Tarragona

EL TERRITORI DEMANA TREURE RÈDIT DEL PAS DEL CORREDOR MEDITERRANI PEL PENEDÈS perquè el govern espanyol aposti per aquest corredor: hi ha pànic a Madrid de connectar Barcelona amb València, una por purament política”. Va explicar que, des del Ministeri de Foment “s’ha optat per invertir més en la branca del corredor Mediterrani que va cap a Madrid, fet que des de Brusel·les

que triguem tres hores i quart en arribar-hi, quan a Madrid s’hi arriba en dues hores i mitja”.

Tanmateix, assegurava que “és una batalla que acabarem guanyant perquè és una qüestió de lògica. Estem en el rovell de l’ou del futur perquè el futur torna a estar en la Mediterrània, però per aconseguir-ho cal un recolzament per part dels governs i de la Unió Europea”.

Pel que fa a la inversió necessària per a construir el corredor, Mediterrani Amorós va explicar

Font: FERRMED

que tenen un estudi del 2007 que establia que es necessitarien 56.000 milions d’euros.

Els problemes del tercer fil El màxim responsable de FERRMED va parlar també del tercer carril i dels problemes que té: “és més car perquè s’han de canviar les catenàries de lloc i té problemes d’alçades, mentre que canviar de vies no costa res”. Per això, considera que “la única solució és canviar l’ample de vies a tot arreu”.

16

Penedès Econòmic

Març - 2017

L’ENTREVISTA

JAUME CARNICER MAS

President de la Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú

‘Des de la llotja volem obrir mercat dedicat al consum directe’ Acabats de complir els seus primers cent dies al càrrec, el president de la Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú, Jaume Carnicer, té per davant quatre anys de legislatura durant els quals s’ha proposat fer arribar més peix del territori als restauradors i clients locals, millorar la competitivitat a la llotja i apujar el valor del peix, que des de fa quinze anys té estabilitzat el seu preu Lídia Oñate

De família de pescadors, Jaume Carnicer Mas (Vilanova i la Geltrú, 1974) fa més de trenta anys que passa gran part de la seva vida envoltat de mar. Va iniciar-se en l’ofici de pescador als 16 anys, de la mà del seu oncle, i des del primer moment el va captivar.

Després d’estar uns anys a l’embarcació del seu tiet, va continuar en una altra de la confraria de pescadors de Vilanova i la Geltrú durant prop de nou anys. Gairebé el mateix temps va dedicar-se a la següent embarcació on va seguir aprofundint en l’ofici. Aquesta, però, especialitzada en la pesca de la gamba. Fa uns anys va decidir fer un pas endavant i va adquirir una embarcació pròpia, juntament amb un altre soci. Des de llavors, viu el dia a dia de la pesca del territori garrafenc com a empresari.

El passat 19 de novembre, va prendre el relleu de mans de Miquel Illa Sagarra al capdavant de la Confraria de Pescadors, de la qual ara n’és president.

Les confraries de pescadors es van crear fa molts segles per defensar les necessitats del sector.

Avui dia, quines són les batalles de les confraries?

Ara mateix les prioritats de la confraria són ajudar en totes les tasques administratives, gestionar el sistema de venda del producte del mar i informar de les noves lleis i modificacions que van sorgint. És més burocràtic del que ens podem imaginar?

Sí, pensa que gairebé cada embarcació al moll és una empresa que requereix la seva documentació.

La confraria de Vilanova i la Geltrú, per exemple, està composta per una setantena d’empreses i una part dels moviments administratius ens els deleguen a nosaltres, que també oferim el servei de gestió als associats.

Els preus es marquen a la llotja, on es produeix un ball de xifres que a alguns els pot sorprendre.

A Vilanova i la Geltrú què guanya més: l’oferta o la demanda?

Un gran nombre de compradors de la Llotja de Vilanova són de fora de la comarca. El nostre horari de venda és molt especial, ja que tenim dos serveis: un al matí dedicat al peix blau i un altre al migdia, cap a les 15.15h, en el qual venem el peix blanc. Això va molt bé a les peixateries, ja que poden vendre peix fresc tant al matí com a la tarda, però ho posa difícil als restauradors per venir a

comprar peix per als seus locals, ja que coincideix amb el seu horari de feina. Per això, una de les línies que estem treballant és trobar una manera de fer-los arribar el peix de la nostra confraria de pescadors a temps per al seus restaurants. Però aquest no és l’únic motiu pel qual han deixat de venir, ja que ara els majoristes els ofereixen més facilitat per accedir a aquest peix.

Amb tants compradors foranis, on se’n va el producte de Vilanova i la Geltrú?

Als restaurants de qualitat de Barcelona i a les capitals de comuni-

“A LA LLOTJA DE VILANOVA SE’N VA MÉS PEIX FORA DEL QUE ES QUEDA. LA MAJORIA ES DESTINA A BARCELONA I ALTRES CAPITALS” tats autònomes com Madrid, per exemple. Al final, se’n va més peix del que es queda. El nostre peix és de qualitat i als que els interessa fan tot el que poden per tenir-lo.

I si fa falta els ho encarreguen a majoristes perquè els el portin.

I des de la Confraria de Pescadors heu calculat la quantitat de

peix que marxa de Vilanova i la Geltrú? És molt difícil saber-ho perquè la majoria dels que compren són majoristes. Saps què compren, però no saps on venen el peix després perquè pot ser que sigui a restaurants vilanovins, vilafranquins o d’altres llocs. Costa molt seguir la traçabilitat d’una caixa de peix.

Quins peixos són més comuns a la Llotja de Vilanova?

L’any passat es van comptabilitzar 138 espècies diferents, però d’entre elles sobresurten la gamba, el seitó, la sardina, el lluç, el moll o rogès, el cargol punxenc i el pop.

En una societat com la que tenim, en què pràcticament no destina temps ni a la compra d’aliments frescos ni a la seva cuina, què en queda de la tradició “del mar a la taula”?

L’intermediari ha de fer molta feina. El peix ha d’arribar de la millor manera per tal que per al comprador no suposi una feinada cuinar-lo. Hem d’aconseguir que el client només necessiti deu minuts de cocció per tenir-lo al plat.

Tothom sap que els congelats no són saludables, però hem d’oferir una alternativa bé de preu que els sigui ràpida de cuinar. Per això, una de les vies de futur és que una part del peix que es vengui a la llotja ja es trobi en condicions de consum directe. Es tracta d’obrir mercat.

El sector ha recuperat les vendes anteriors a la crisi?

Durant la crisi hem tingut setma-

Penedès Econòmic

Març - 2017

17

L’ENTREVISTA nes molt complicades amb preus molt baixos, quan pràcticament intentàvem cobrir, com a mínim, els costos. En èpoques difícils els que més pateixen són els primers punts de venda. El consumidor nota una petita baixada dels preus, però el greuge més fort és en el producte en origen.

I alguns pescadors han hagut d’abandonar?

En deu anys, una tercera part de la flota de Vilanova i la Geltrú ha tancat l’empresa o ha venut l’embarcació i se l’han endut fora. A més, cada vegada hi ha menys gent que segueix l’ofici, que és bastant vocacional. En moltes empreses, quan arriba l’edat de jubilació, l’armador tanca la barraca si no hi ha cap familiar que vulgui continuar. Molta gent prefereix dedicar-se a altres feines, ja que els pescadors pateixen per partida doble. D’una banda, han de suportar les inclemències meteorològiques que els toqui i, de l’altra, si no poden sortir a pescar un dia no cobren. Per això, si no ho has viscut de petit, possiblement optis per una altra feina.

Però no és el mateix ser un pescador al mar Mediterrani que a l’oceà Atlàntic. És molt diferent, però també ho són les seves embarcacions, que oscil·len entre els 50 o 70 metres de llargada. Més que vaixells, són empreses flotants. Sovint es diu que veuen el mar, però no el tasten perquè molts dels treballadors es troben a les bodegues filetejant el peix, a la sala de màquines o fent altres feines. Aquí, en canvi, s’han de fer més coses a l’hora i tots hem de saber una mica de tot. A més, estem més en contacte amb les inclemències meteorològiques. Per això sempre dic que qui ho prova i li agrada des del primer dia està perdut perquè s’enamora d’aquesta feina.

En què ha canviat el sector durant aquests anys?

Els beneficis s’han mantingut molt baixos aquests anys i, en canvi, els costos han continuat augmentant. Estem venent moltes espècies al mateix preu que fa quinze anys i poques s’han apujat com és el cas de la gamba. Ara bé, si el preu final és superior no és pel producte, sinó pels afegits i els impostos. D’altra banda, la crisi també ha repercutit en el nombre de compradors, que ara són menys que abans. Per això, hem d’intentar atreure’n de nous per tal de mantenir la competitivitat a la llotja i no tinguem subhastes a la baixa.

També sabem que molts restaurants volen oferir peix de Vilanova i la Geltrú i anunciar-ho a les seves cartes. Per aquest motiu hem de trobar algun al·licient perquè vinguin com, per exem-

ple, proporcionar-los algun distintiu que els identifiqui com a compradors.

Alguns sectors confien que aquest 2017 el creixement econòmic acabarà enlairant-se. El de la pesca també ho preveu així?

Hi ha hagut empreses que durant la crisi ho han passat molt malament i ara comencen a funcionar de forma més tranquil·la. Això és

“EN DEU ANYS, UNA TERCERA PART DE LA FLOTA DE VILANOVA I LA GELTRÚ HA TANCAT O S’HA VENUT A FORA” el que et dóna esperances de veure que els que han sobreviscut seran més forts d’ara endavant. Tot i la llum que es veu al final del túnel, he de dir que nosaltres encara no hem acabat de passar la crisi. Però veient que les captures de peix no aniran a més i cada vegada tenim menys embarcacions a la confraria hem de pensar que cada any també pesquem menys peix.

Però llavors els preus podran anar a l’alça perquè hi haurà menys oferta...

Sí, això és el que hem d’intentar que passi. És a dir, hem de mirar de pescar millor a les èpoques que toca per poder vendre més bé de preu. Això no és nou, però hem de ser capaços d’adonar-nos de quan hem de pescar el peix per tal que el seu valor sigui més adequat. Això només ho pots fer quan les necessitats diàries no són tan fortes com les que hem tingut

“DESCONEIXEM LES CONDICIONS EN LES QUALS ES PESCA A ALTRES PAÏSOS, PERÒ TAMBÉ COM ES CONGELA, QUE ENCARA ÉS MÉS DUBTÓS” aquests darrers anys. Si sabem que aquesta temporada serà molt bona de moll, per exemple, no cal que els pesquem tots els primers dos mesos, sinó que podem anar dosificant la pesca per incrementar-ne el valor. És a dir, ajustar l’oferta a la de-

manda que hi hagi.

Sí, però realment costa molt perquè cada empresa intenta sobreviure com pot i vendre el màxim per guanyar més diners. Hem d’arribar a un acord entre tots per no sobrepassar una quantitat concreta. Costarà, però crec que aquesta és una de les línies a seguir. Si no desbaratem l’oferta i la demanda podrem garantir la nostra supervivència i mantenir la qualitat dels nostres productes.

La gamba de Vilanova és el producte estrella que es promociona, però sota el mar hi ha molt més. Què en queda de la resta? És cert que d’entre tots els nostres productes potser la gamba ha quedat com el més emblemàtic, i ja està bé que es promocioni, però també hi ha altres espècies que necessitarien aquesta promoció, ja que poden ser igual de bones que la gamba. Escamarlans, llagostins i verats són extraordinaris i no se’ls ha donat el mateix ressò.

Us ha afectat molt l’arribada de peixos d’altres països i continents que han guanyat mercat pel seu preu inferior?

La necessitat econòmica viscuda durant les crisis fa que ajustis més el teu pressupost. Per això, molta gent ha suplert la necessitat de peix amb productes congelats externs que arribaven en unes condicions més que sospitoses.

La panga n’és un exemple, però n’hi ha molts més. No només desconeixem les condicions en les quals es pesca, sinó també com es congela i amb quines substàncies, que encara és més dubtós.

També patiu per la contaminació en augment del mar Mediterrani?

Fa un parell de mesos va sortir un estudi francès que explicava que la mida del peix blau al Mediterrani ha disminuït moltíssim per la manca de nutrients com el plàncton. És a dir, el peix creix per edat, però no de mida. La contaminació ha estat la causant i ara tenim peixos adults que són més petits que fa dècades. Però els pescadors ja fa temps que ho denunciàvem a l’Administració, que ens deia que pescàvem peixos immadurs. Amb l’estudi també volem trencar amb la idea que els pescadors som uns depredadors i només volem treure el màxim profit perquè no és veritat.

En una ciutat que viu abocada en el sector turístic, quin paper juga la pesca?

Si vols vendre un país mediterrani, famós per la seva dieta saludable, no pots abandonar el sector pesquer. Per mantenir els nostres mercats i cuines, que tanta demanda turística tenen, has de veure que tot va lligat i que una cosa beu de l’altra.

18

Penedès Econòmic

Març - 2017

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

EN HOMENATGE A JOAQUIM MUNS INTRODUCCIÓ El 2 de novembre del 2015 va morir Joaquim Muns (19352015), Catedràtic d’O.E.I. a la UB, Premio de Economía Rey Juan Carlos I, Creu de Sant Jordi...

Va ser director executiu del FMI (proposat per Fuentes Quintana i Varela), va formar part del primer Consell d’assessors econòmics del Vaticà, la Comissió Europea li va concedir el títol de Catedràtic Jean Monnet d’integració europea, va formar part del Consell de Govern del Banc d’Espanya, va ser director executiu del Banc Mundial i, fins i tot, va participar com a independent en les llistes de CiU a les eleccions europees, a proposta de Jordi Pujol, el 1987.

Al ser tan brillant tant en economia com en dret, separava el fonamental de l’accessori, la ficció de la realitat i l’interès del poble i el de les seves classes dirigents, que no sempre coincideixen, obria finestres que ens permetien descobrir el que ocultaven les grans operacions de propaganda i amb totes les condecoracions i recompenses del sector públic i informatiu (Premi de periodisme Conde de Godó 2011) català, va saber estar en tot moment al servei del seu poble. Com a mostra de la seva vàlua i amb l’objecte de perpetuar el seu record, us adjunto una selecció de les seves opinions: 1- SOBRE LA CRISI: “Ens endeutàvem per viure millor, no per ampliar la nostra capacitat productiva, de la qual

haurien de fluir els recursos per fer front al deute i això acaba sent autodestructiu”.

“El vell i fracassat guió de deute, consum i importacions ha de passar a la història per ser substituït pel de l’estalvi, inversió i exportacions... Cal evitar vigorosament que el consum desaforat sigui una altra vegada el motor de la nostra economia” i amb això ha d’haver-hi “un canvi de mentalitat econòmica del país, pel qual la llibertat econòmica, la creativitat i l’eficàcia jurídica siguin els pilars sobre els quals es pugui assentar l’actuació dels agents econòmics”... sense això “el vaixell de l’economia espanyola sempre estarà amarrat en el mateix dic de la ineficiència, de la falta de competitivitat i, en definitiva, del balafiament endèmic del potencial econòmic del país”.

“La raó última d’aquesta crisi es troba en el desplaçament del poder econòmic des dels països desenvolupats als emergents, amb la Xina al capdavant, i a la nostra incapacitat per reaccionar adequadament davant aquest canvi... les retallades i en general, l’aprimament de les economies occidentals no és una altra cosa que el reconeixement del greu error de no haver sabut crear un marc adequat per competir amb la nova fàbrica i d’haver inflat amb l’endeutament una demanda que a tots complaïa i que ens alliberava del jou d’una dura adaptació que no vam voler contemplar

i que ara la realitat, sempre implacable, ens imposa”.

“HEM TINGUT LA MALA SORT HISTÒRICA QUE LA PITJOR CRISI EN MOLTES DÈCADES HAGI COINCIDIT AMB LA PITJOR CLASSE POLÍTICA EN MOLTS ANYS”

2- SOBRE ELS POLÍTICS: “Hem tingut la mala sort històrica que la pitjor crisi en moltes dècades hagi coincidit amb la pitjor classe política en molts anys”. “És el moment de deixar de costat la grapejada retòrica partidista que ja pràcticament no signifiquen res -dretes, esquerres, progressistes, etc.- i prestar especial atenció a la categoria intel·lectual i a l’experiència dels candidats.

En la nostra societat s’està produint un fenomen lamentable i paradoxal. Em refereixo al continu descens del nivell de preparació dels nostres polítics en el precís moment en què la gestió pública esdevé més complexa i exigent.

L’evolució cultural, social i econòmica dels últims anys a tots els nivells és vertiginosa. La crisi econòmica global que el món pateix des de fa tres anys, fruit dels desajustaments i tensions que produeix aquest procés accelerat de canvi, té dues conseqüències que, com a electors, hauríem de tenir en compte. D’una banda, la relativització dels programes electorals. Cada vegada és més difícil que aquests puguin seguir l’acceleració de la realitat. En segon lloc i com a corol·lari d’això, la competència i l’experiència dels dirigents passen a ser la millor garantia per afrontar amb esperança

raonable d’èxit les conseqüències dels problemes i crisis que ens han sacsejat i que, desgraciadament però inevitablement, seguiran flagel·lant-nos durant molt temps.

El cas de la Xina és paradigmàtic. Encara que es comenta poc, el gran enlairament d’aquest país coincideix amb l’arribada al poder d’una classe política jove i molt preparada, en contrast amb la gerontocràcia forjada exclusivament en les lluites internes del Partit Comunista que va governar el país fins als anys vuitanta.

En l’actualitat, tant el President Hu Jintao com el primer ministre Wen Jiabao són enginyers; el primer especialitzat en temes hidràulics i el segon en geologia.

Si ens desplacem a l’altra gran potència emergent asiàtica, l’Índia, comprovem amb admiració que el seu primer ministre, Manmohan Singh, és graduat per les Universitats de Panjab, Cambridge i Oxford, amb un doctorat en aquesta última. Si saltem de continent a un altre país que, com hem pogut comprovar recentment, està fent les coses molt bé, Xile, descobrim que el seu president, Sebastián Piñera, és doctor per la Universitat d’Harvard. No crec que es tracti de casualitats; és més, costa trobar un líder d’un país seriós i dinàmic sense un títol universitari.

El progrés de les nacions depèn de molts factors, però crec que l’experiència dels últims anys està demostrant el creixent protagonisme dels líders polítics ben preparats”.

SUBSCRIU-TE al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon: Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament

Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Penedès Econòmic

Març - 2017

19

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Córrer una marató, la millor metàfora d’emprendre un projecte La Mercedes té 50 anys és llicenciada en farmàcia per la UB des del 1991 i fa pocs dies va fer la seva primera marató. Sempre ha treballat en oficina de farmàcia, una feina de dispensari però també d’ assessorament. Aquesta faceta d’acompanyament, la seva passió per la nutrició (fa 25 anys s’hi va especialitzar) i per l’esport, l’han portat a fer xerrades a centres de salut, escoles i instituts.

Però poc pensava fa només 10 anys que avui hauria aconseguit córrer una marató.

Entrevisto la Mercedes perquè fer una marató als 50 anys em sembla una excel·lent metàfora d’esforç, tenacitat, voluntat, repte i il·lusió. Valors absolutament clau per emprendre qualsevol projecte a la vida. En una secció com aquesta crec que val la pena emmirallar-nos en exemples d’emprenedoria més enllà dels aplicats a una empresa Quan vas començar a córrer ?

Fa més o menys uns 12 anys, vaig començar a córrer des de zero.

Corria un 1 minut i en caminava 5. Potser estava mitja hora per fer la pujada de les Clotes. Mica en mica vaig començar a augmentar els minuts que corria. Jo admirava la gent que corria.

Quan vaig fer 40 anys com que sortia sola em van regalar el meu primer pulsòmetre. Aquí vaig començar a córrer més estona.

La meva primera cursa va ser una Sant Silvestre a Cunit de 4km.

La vaig fer amb les meves germanes que corrien i feien triatlons, les admirava. Vam arribar les últimes ella i jo.

Després vaig fer la cursa de la Dona, de 5km i no la vaig aguantar tot i que portava un any cor-

rent. El meu objectiu, aleshores, era poder-la acabar.

L’any següent vaig poder-la fer tot i que aquell any era de 6km Durant molts anys sortia a entrenar sola. Vol un esforç enorme.

Quan portava 5 minuts corrent un diumenge al matí em preguntava, què faig jo aquí? Però quan passes aquesta dificultat després et trobes super bé.

He estat molts anys sortint sola, fins que vaig començar a sortir amb una amiga, la Eli, ara fa 6 anys i així és molt més fàcil.

I quan et planteges fer una marató, quan ho veus possible?

Fa 4 o 5 anys vaig contactar amb un entrenador, em va passar pel cap la idea de fer una marató, però em semblava una cosa del tot impossible, seria tant gran fer una marató...

Però quan vaig contactar amb ell li vaig dir que tindria feina amb mi fins que fes la marató als 50 anys.

Perquè els 50? Perquè amb entrenador?

Els 50 era simplement per posar-me una fita i una data que en aquell moment era llunyana.

Canvia molt quan tens un entrenador, vas molt més orientada.

Et marca els dies d’entrenament i els ritmes i els dies de descans.

Jo combinava bicicleta i natació perquè els estius he fet alguna triatló esprints (750 nadant, 20km bici i 5km). Ell cada tres setmanes m’enviava els entrenaments i jo li feia el retorn del que havia aconseguit A més els dilluns vaig anar al taller de córrer on vaig aprendre tècnica de carrera.

Com ha repercutit la teva afició en la teva professió?

A diferents nivells. Quan veig algú que ve que té algun problema relacionat amb l’esport empatitzo molt més, no em costa gens posarme a la seva pell.

D’altra banda, també sento que puc transmetre un esperit de superació davant de la malaltia.

Crec que l’esport fa que transmetis més idees positives a la vida en general.

M’han arribat a dir que sóc una bona coach. Crec que l’esport t’ajuda a relativitzar els problemes i aprendre a visualitzar un final. I això, en el cas d’una malaltia ajuda moltíssim.

Et veiem en molts actes donant consells de nutrició i esport. Et criden perquè saps de nutrició o perquè ets esportista? Com hauria estat la teva carrera professional si no haguessis fet esport?

No sé que és primer, va tot molt lligat.

La meva carrera professional... (pensa) crec que no estaria tant feliç.

Veig la vida diferent, fer esport ajuda a viure.

Què representa entrenar una marató?

Dedicar moltes hores pràcticament 5 dies a la setmana durant molt de temps.

Només fa 4 anys vaig fer la meva

primera mitja. Jo he anat molt a poc a poc.

Representa molt patiment.

Acostumar el cos a córrer és cansat i vol sacrifici...

Però també representa il·lusió.

Cada nova fita il·lusiona. Passar de 2h corrent a 2h 15 corrent et fa molta il·lusió. Penses, puc i jo pensava que no podia.

Dóna molta confiança en tu mateixa i això ajuda molt a la feina i a la vida.

Necessites molt recolzament.

En el meu cas el David m’ha ajudat molt. M’ha donat ànim però també m’ha fet tocar de peus a terra...

En els moment de dubte penses molt en molta gent que t’ha donat ànim... no sé perquè però quan estic patint i sento que no puc més sempre penso en nens i nenes hospitalitzats.

I què representa fer-la? És complir un somni, aconse-

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

Una marató com qualsevol projecte que emprenguem demana: tenir un repte, preparar-se de forma pacient, deixar-se ajudar, ser constant en el procés, buscar la motivació que surt de dintre, apreciar els petits detalls, tenir capacitat d’il·lusionar-se, saber visualitzar el final, treure la força quan et sembla defallir i celebrar l’èxit.

Ella, la Mercedes, és una dona que ens ensenya des de la senzillesa, que això és possible. Gràcies per l’exemple! Ets una gran emprenedora

guir una fita que em semblava impossible. És molt emocionant des del moment la sortida, ja surts amb llàgrimes. Tot són sensacions, la música, la gent, l’expectació...

Un senyor de 76 anys que ha fet les 37 edicions sense lesionarse i de forma ininterrompuda... em va fer un petó al front, com si fos el meu avi i em va transmetre una força tan gran.

Passes per diferents etapes, primer molt tranquil·la a la sortida, mirant molt al voltant com actua la gent, al·lucinada amb tanta gent i tants estils de córrer, tan idiomes, gent sola i acompanyada.

Després et sents segura i veus pancartes molt maques. Em vaig quedar amb una: “si sou valents per estar a la sortida sou forts per arribar a la meta”.

La primera mitja part es molt bonica, et sembla inclús més fàcil del que semblava... Però en arribar al km 33 no podia i vaig dubtar i començar a pensar que potser hauria de plegar i comença un lluita interna entre la prudència i el seny i les ganes d’acabar. Busques la seguretat que et va donar l’entrenador, baixes ritme i comences a veure que millores i has d’anar buscant l’automotivació. Em va ajudar molt el meu fill que estava allà... veus molta gent que para.

Quan pares i tornes a començar veus que tornes a avançar, és un moment dur i passes per llocs tan bonics i amb tanta gent però no ho disfrutes perquè pateixes tant... i dura fins el km 40. I quan ja veus la meta penses ara ja arribo ni que sigui caminant.

Aquells 7km se’m van fer eterns, vaig patir molt.

I quan arribes “ja està” aixeques els braços... ho he aconseguit una cosa que veia impossible... s’ha realitza. Ja tinc el meu somni.

20

Penedès Econòmic

Març - 2017

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEPG

UNA VEGUERIA DE CINE Les indústries fílmiques han descobert el Penedès i el Garraf a l’hora de localitzar els escenaris per a rodatges i tota mena d’enregistraments. La vegueria del Penedès ha esdevingut un gran plató que atrau productores d’arreu del món.

L’activitat de rodatges ja era molt habitual a Sitges, des de fa molts anys. Les seves postals modernistes i mediterrànies encara estan molt presents en els àlbums dels agents localitzadors. Hi ha tot un històric d’espots publicitaris i curtmetratges que s’han enregistrat a la Blanca Subur. Des del sector privat, la tasca portada a terme per la Sitges Film Office ha estat remarcable, com també ha estat decisòria l’actitud facilitadora per part de l’Ajuntament.

La necessitat de trobar complementarietats, com més a la vora millor, ha fet que recentment es descobrissin a prop altres localitzacions de gran atractiu per als productors. Més enllà de Sitges però no gaire més lluny s’hi troben excepcionalitats, com ara les cales i platgetes del litoral, l’entranyable autòdrom del Terramar, les viles de Ribes, Olivella, Canyelles, Cubelles i Vilanova.

El mateix nucli de la Geltrú i la seva església ja tenen un post-it en tots els catàlegs dels cercadors d’indrets singulars.

També Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d’Anoia han entrat a la col·lecció de cromos dels localitzadors, i la resta de poblacions també hi tenen moltes possibilitats. Aquest tros de món pene-

desenc és ben especial i aquesta vegueria que tot just estrenem és una vegueria de cine.

L’anunci de la companyia de Costa Crociere, amb la cantant Shakira, va obrir una nova finestra al món des de la què excel·lia la paisatgística urbana de la capital del Garraf i revelava unes condicions excepcionals de la ciutat com a plató à plein ciel. Més intimistes però igualment fascinants són les possibilitats que ofereixen els nostres equipaments museístics, arreu del Gran Penedès.

Darrerament, les marques automobilístiques estan concentrant rodatges d’espots al parc del Garraf, al Rat Penat i a les Cases del Mar, a Sant Pere de Ribes. Un altre plató en erupció és la vànova

vitícola del Penedès i els camins que la transiten entre vinyes; amb revolts, cruïlles i canvis de rasant que semblen dissenyats per al deler dels directors artístics, sovint amb Montserrat com a teló de fons. No cal més atrezzo que la càmera ni altre decorat que l’embolcall perenne d’un entorn bonic perquè sí, faci el temps que faci.

Vet aquí que les peculiaritats d’aquests espais mereixen un interès creixent per part de la indústria audiovisual. Les condicions climàtiques no poden ser més favorables. La proximitat d’infraestructures viàries, l’aeroport del Prat i, no ho oblidem, la metròpoli de Barcelona són arguments de pes a l’hora de comptabilitzar

els costos logístics i reduir el seu impacte en els budgets de les produccions.

Per tot això, sovint els nostres alcaldes i regidors es veuen sorpresos pels requeriments dels agents localitzadors, què volen aquesta gent. En la majoria dels casos, les ordenances municipals no preveuen les activitats de rodatge i s’acaben aplicant les d’ús de l’espai públic, cosa poc profitosa. Les taxes que es poden aplicar són molt interessants per als ajuntaments si el criteri d’aplicació és encertat i no resulta prohibitiu.

Entre una cosa i una altra i enmig de tota aquesta efervescència es feia necessària la creació d’una agència que coordinés els rodat-

ges, facilités la tasca dels localitzadors, estimulés l’activitat dels productors, assessorés els ajuntaments i, alhora, promocionés el nostre gran plató en els mercats europeus, amb presència a fires i en el cosmos internètic. D’aquí, la creació del primer film cluster català, orquestrat des de Node Garraf, amb l’acompanyament de la Catalunya Film Commission.

El nou film cluster del Penedès i el Garraf s’acaba de presentar com una plataforma d’acolliment, gestió i promoció de rodatges cinematogràfics i comercials, com també de reportatges fotogràfics. Els experts afirmen que en menys d’un any es podria doblar l’activitat d’enregistraments i, en conseqüència, la repercussió contributiva i de dinamisme.

A més, el concepte de clúster suposa l’activació d’un mosaic d’oficis i activitats professionals, bona part dels quals ja es poden trobar a casa nostra. Només cal pensar en les nombroses acadèmies d’arts escèniques o en la docència dedicada a les tècniques audiovisuals. Això ja ho tenim. Al voltant d’un rodatge poden passar moltes coses i sovint es requereix el concurs de molts especialistes. Es tracta de tenir-ho tot a punt i oferir-ho amb la diligència que requereixen els cronogrames de rodatge.

Us en parlaré més i amb major detall el mes vinent. De moment, prepareu la claqueta o bé poseuvos guapos.

Com si res.

Penedès Econòmic

Març - 2017

21

ACTUALITAT

Catalunya, Madrid i Andalusia, les destinacions més demanades aquesta Setmana Santa Les agències de viatges del Penedès i del Garraf preveuen un bon estiu, amb un increment en les reserves de més de dos dígits Olga Aibar Les capitals europees (principalment Londres, París, Roma, Praga i Venècia), Madrid, Andalusia, i les costes daurada i valenciana són les destinacions més sol·licitades pels granpenedesencs per aquesta Setmana Santa.

Per a les persones que disposen de més dies de vacances, també es demanen força els creuers i destinacions de llargues distàncies com Argentina, Perú, Guatemala, la Xina, l’Índia, els Estats Units, Colòmbia i Islàndia. En aquest cas, el pressupost se situa entre els 2.000 i els 3.000 euros per a estades d’entre 10 i 15 dies.

Tanmateix, la majoria opta per tres o quatre dies amb pressupostos més modestos, que se situen

entre els 500 i els 1.000 euros per persona.

Des de Viatges Equador, Pere Albornà explicava a Penedès Econòmic que “aquesta Setmana Santa hem incrementat força la

ELS CLIENTS RESERVEN MÉS DESTINACIONS DE PLATJA QUE D’INTERIOR demanda respecte a l’any passat i, si no passa res, preveiem tenir un bon estiu, perquè l’augment de les reserves és de dos dígits”.

En el mateix sentit s’expressava Cristina Almirall, de Panda Vi-

Noves oficines centrals de Granier a Vilanova

La cadena de fleques i rebosteria Granier ha obert recentment noves oficines centrals a Vilanova i la Geltrú.

Situades al carrer Olèrdola, 47-49, disposen de 700 metres quadrats, gairebé el doble de les anteriors. El canvi d’ubicació es deu a la necessitat de l’empresa gestora de la cadena, Consupan, de disposar d’unes instal·lacions més grans i operatives per assumir el creixement i la projecció internacional de l’empresa.

A la nova seu hi treballen més de 70 persones.

La firma disposa de més de 350 establiments a Espanya i també a l’estranger, a ciutats com Londres, Lisboa i Miami.

Segons el fundador i consellerdelegat de la companyia, Juan Pedro Conde, Granier ha apostat per mantenir la seva seu principal a la ciudad on va néixer, Vilanova i la Geltrú, a on també estan ubicats l’obrador central i set establiments.

atges, que “ens ha anat molt bé aquest any. De fet, estem una mica col·lapsats, perquè ja tenim molt avançades les reserves de cara a l’estiu”. En canvi, a VNG viatges apuntaven que les reserves per Setmana Santa han estat “més o menys com l’any passat”, tot i que les previsions per als propers mesos són positives: “ara sembla que la gent s’ha espavilat i ja comencen a pensar en les vacances”, afirmava Francesc Álvarez.

Al Baix Penedès la tònica positiva per aquestes vacances d’abril es trunca. Almenys a Agatha Viatges ens explicaven que “per Setmana Santa no tenim molta demanda, perquè molta gent va a la platja. Hem venut algunes escapades, però amb un pressupost reduït, afirmava el seu director, Josep Cid.

Barcelona

València

Granada

Neix a la Vilanoveta el clúster gastronòmic Coolinary Market

redacció

El 30 de març es va inaugurar Coolinary Market, un espai gastronòmic ubicat a la Rambla del Garraf, 90 de la Vilanoveta, a Sant Pere de Ribes, que donarà cabuda a propostes de restauració diverses, esdeveniments i propostes culinàries.

Es tracta d’un espai de 6.000 m2 de terrassa, un ampli pàr-

quing amb 200 places, un supermercat gourmet, activitats d’oci i 20 parades.

A més, disposa d’una sala polivalent i un escenari, tots dos amb cuina completa, on es donaran cita show-cookings, tallers i demostracions de productes.

L’horari serà de diumenge a dijous de 8 a 23h i els divendres i dissabtes de 8 a 2h.

Coolinary Market és una nova forma de relacionar-se amb el

menjar. El nou concepte uneix la compra amb la degustació i ho acompanya amb oci i formació.

Cursos gastronòmics per a les famílies, per restauradors professionals show-cooking, degustacions, concerts, etc.

L’objectiu és evolucionar el format de mercat d’aliments de tota la vida, oferint una experiència gastronòmica completa, tant per al client final com per al professional.

22

Penedès Econòmic

Març - 2017

TRIBUNA UEP

La UEP impulsa els valors de la reforma horària Presenta la campanya “Canvia el xip, canvia l’hora” en una jornada empresarial a Sant Boi de Llobregat La Unió Empresarial del Penedès va aprofitar la jornada empresarial “Una oportunitat per a la igualtat”, organitzada per l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, per promoure els valors de la racionalització horària que es promouen des de la Campanya per la Reforma Horària. La UEP va participar a la jornada explicant la campanya “Canvia el xip, canvia l’hora”, que es va organitzar a Vilafranca del Penedès el setembre de 2015 i que va afectar sobretot el sector del comerç. En aquella ocasió es va fer una prova pilot,

juntament amb les tres associacions de comerciants de Vilafranca —Centre Vila, Comerç Espirall, i l’Associació de Comerciants de la Girada— amb un canvi d’horaris comercials que va consistir fonamentalment a allargar les hores d’obertura dins la franja del migdia per tancar abans al vespre. Les botigues i els professionals que s’hi van adherir van tancar els seus negocis entre les sis i les set de la tarda.

L’objectiu de la campanya que es va fer a Vilafranca fa dos anys era demostrar els efectes positius de la reforma horària i així

va ser: concentrant les hores de feina al migdia i primera hora de la tarda, els comerciants i empresaris poden avançar l’hora de tancament i això es tradueix en més productivitat, més eficiència i, sobretot, més qualitat de vida, benestar i motivació dels treballadors. Algunes empreses associades a la UEP han fet proves

JORDI VENTURA MASSÓ Consultor - Direcció estratègia Aislopd Membre de la junta directiva de la UEP

TOENDE

ENGIND II

És una societat amb més de 50 anys d’experiència en el disseny i fabricació de matalassos i elements per al descans.

Combinant la tradició amb les noves tecnologies, el disseny amb estil propi, la recerca de noves matèries primeres i una gran dosi d’entusiasme, aquesta empresa ha aconseguit oferir un catàleg de productes en constant evolució.

És una assessoria tècnica integral, on es projecta, es controla i es dirigeix tot tipus de construccions i instal· lacions industrials, des de magatzems per a mercaderies fins a indústries en general, botigues, forns de pa, etc.

També realitzem projectes per obtenir els informes d’incendis segons la Llei 3/2010, llicències comercials i Plans d’Autoprotecció, i assessorem i supervisem controls inicials, i periòdics.

COMEPACK IBÈRICA

Guia de bones pràctiques Estem expectants! Sí. Tots aquells que ens dediquem a la protecció de dades de caràcter personal estem en un any de grans canvis, com ja hem exposat aquí en alguna altra ocasió... i les que faltaran amb tota seguretat!.

La novetat, aquest cop, és que abans que acabi aquest primer trimestre del 2017, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades presentarà el primer esborrany de la nova LOPD. Són motius per estar ben alerta, oi? Vindran després tràmits, dis-

aconsegueix els suports necessaris al Parlament de Catalunya. Des de la UEP l’objectiu és aconseguir el màxim compromís i acompanyament de les institucions públiques, però sobretot, la implicació i empenta de la societat civil i les empreses privades que, al final, seran el veritable motor del canvi per construir país amb horaris més racionals i ciutadans més feliços.

Espai Socis

És una empresa logística de lloguer, pooling i neteja de caixes i palets.

Amb més de cinc milions d’embalatges en circulació, Comepack ofereix una solució global logística par a l’embalatge reutilitzable, i posa a disposició del client i els seus proveïdors el seu pool d’embalatges amb una gran varietat de caixes i palets de plàstic.

Opinió

pilot amb aquesta idea, aplicant flexibilitat horària en alguns departaments i en tots els casos fan un balanç positiu dels resultats.

Una vegada més, els comerciants i empresaris de Vilafranca van ser pioners en un camí que després moltes altres ciutats han volgut continuar i que podria desembocar en uns nous horaris comercials més racionals, si el projecte per la reforma horària

cussions, esmenes i noves aportacions, però s’espera un document força aclaridor.

Hi ha molts temes que estan oberts sobre com s’haurà d’aplicar el nou reglament general europeu i, per això, l’adaptació de la llei orgànica espanyola a aquesta norma d’obligat compliment a tots els països de la Unió Europea ens ha de marcar el camí a tothom, als qui ajudem a fer que la llei s’apliqui bé i de manera profitosa per a les empreses i

a les mateixes empreses, que cal que d’una vegada per totes afrontin amb responsabilitat les seves actuacions davant les dades personals.

Caldrà esperar que tot el que ara són recomanacions i indicacions obertes aterrin en qüestions concretes que siguin clares per a tothom.

Una de les més interessants serà, probablement, la recomanació que fa el nou reglament que les autoritats nacionals de protecció de dades publiquin documents de bones pràctiques i codis de conducta que generin uns mecanismes efectius de verificació del compliment

de la normativa.

Serà un bon pas endavant per a la difusió i conscienciació davant la privacitat i la protecció de dades personals. Si fins ara ha quedat clar que la llei actual peca de ser molt reguladora, molt normativa i, de vegades, amb certa distància del que pot ser el dia a dia del tractament de la informació per part d’empreses i professionals; el nou horitzó aspira a oferir un escenari més terrenal. Si ara costa fer pedagogia sobre l’indiscutible valor de la protecció del dret a l’honor, la privacitat i la intimitat dels indivi-

dus, el fet que apareguin segells de certificació en protecció de dades i codis de conducta públics i accessibles per a tothom hauria de ser un pas endavant perquè augmenti la sensibilització i la voluntat de complir amb la llei.

Tenir o no tenir un segell de qualitat és una targeta de presentació immediata i amb un contingut darrere clar. Aportarà prestigi i diferenciació... i fins i tot pot esdevenir un requisit imprescindible per actuar el fet de demostrar que fem bé les coses amb les dades personals.

Penedès Econòmic

Març - 2017

23

EMPRESA

Èric Enguita obrirà El nou drac de la 15a Jornada de Montblanc, de l’Emprenedor creació penedesenca L’empresa Protopenedès, de Font-rubí, va rebre l’encàrrec de la figura, que s’estrenarà a la Setmana Medieval Lídia Oñate

redacció

El proper 29 de març, tindrà lloc a l’Auditori Municipal de Vilafranca del Penedès la 15a edició de la Jornada de l’Emprenedor.

Serà un matí dedicat al foment de l’emprenedoria a través de l’intercanvi d’experiències, la formació i el reconeixement als comportaments emprenedors dels joves de la comarca.

La 15a Jornada de l’emprenedor s’iniciarà a les 9.15h amb la presència d’Èric Enguita, jove emprenedor penedesenc i fundador de les empreses ARTCAVA i REMUS, que explicarà a través d’una ponència dinàmica el repte d’emprendre removent consciències.

A les 10.45h es lliuraran els premis del concurs Creajove’17, un programa

promogut pel Servei de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilafranca que va posar-se en marxa fa quinze anys amb la finalitat d’incentivar la cultura emprenedora al Penedès. El Creajove té caràcter anual i s’inicia amb uns tallers de generació d’idees de negoci als centres d’ensenyament secundari de la comarca en els quals enguany han participat un total de 601 alumnes en 27 tallers impartits en 10 centres de la comarca. En concret, s’entregaran el premi al millor projecte empresarial, adreçat a persones emprenedores de fins a 40 anys, i dels premis a la idea de negoci més creativa i al millor projecte empresarial presentat per alumnes de secundària, dues categories reservades a alumnes que han participat als tallers Creajove.

L’empresa Protopenedès, especialitzada en escultura, prototips i modelatge 3D, ubicada a Font-rubí, ha estat l’autora del nou drac de la Setmana Medieval de Montblanc. De la mà de la productora barcelonina OvniMedialab, l’empresa penedesenca ha creat un drac de 8 metres de longitud per 4,50 metres d’altura que vol esdevenir la ico-

na d’aquesta festa que cada any reuneix més visitants.

Segons Martí Baltà, creador del drac i responsable de Protopenedès, “he volgut fer una bèstia d’aparença ‘realista’ que portés a l’àmbit festiu els dracs que podem veure al cinema, i que trenqués esquemes.

Alhora, que també fos un reclam per interactuar amb altres actors damunt dels escenaris”. Per guanyar en realisme, hi ha col·laborat l’empresa Quagga, de Sant

Martí Sarroca, que ha aportat els seus coneixements d’escultura biològica.

El drac està pensat per ser mogut per dos operaris des del seu interior. Té esquelet de ferro i alumini articulat en cinc punts: coll, ales, mandíbula, potes i cua, que ha anat a càrrec de l’empresa Ferroluar, especialista en ginys i estructures de ferro articulades.

El nou drac es podrà veure en acció els propers dies 23 i 24 d’abril durant els

actes de la Setmana Medieval de Montblanc.

Laboratoris Esteve amplia en 60.000 m2 la seva superfície a Banyeres del Penedès redacció

L’empresa Esteve Química, ubicada a Banyeres del Penedès, ha rebut recentment el vistiplau de la Comissió territorial del Camp de Tarragona per poder ampliar les seves instal·lacions a Banyeres del Penedès. El Pla abasta uns terrenys de 86.666 m2 de superfície situats a ban-

da i banda de la carretera TP-2125, entre l’AP-7 i el nucli de Saifores, al nord de les instal·lacions que té actualment l’empresa.

Mitjançant el Pla parcial, Laboratoris Esteve desenvoluparà una parcel·la de 60.000 m2 de superfície, on situarà les edificacions separades per carrers interns. En total, l’empresa disposarà de 52.000 m2 de sostre per a ús industrial.

24

Penedès Econòmic

Març - 2017

GASTRONOMIA

El sector pastisser i forner espera una bona campanya de Pasqua Garlandes, mones de pastís i figures de xocolata de tot tipus ja han començat a omplir els aparadors Lídia Oñate La campanya de Pasqua és una de les més llamineres de l’any, en especial pels més menuts de la casa, que esperen amb desig la mona. Cada any, però, hi ha més varietat i a hores d’ara, els sectors pastissers i forners omplen els seus aparadors amb un ampli ventall de mones de pastissos, figures de xocolata de totes mides, colors i sabors, i garlandes que mantenen la tradició dels ous i d’altres que, fins i tot, es farceixen de crema, xocolata o nata.

“Fa uns anys la tendència general era fer una mona de pastís, però ara la garlanda sembla que faci més mona”, explica Anna Valls, del Forn Valls, que té establiments als Monjos i Vilanova i la

Geltrú. També matisa que “dependrà de si el nen és llaminer o de l’edat que tingui, ja que si és més gran potser ja es menja el pastís.” Des de fa uns anys, les mones de forner, les més típiques formades per ous de debò i una figura de xocolata al bell mig, han aconseguit fer-se un lloc entre la gran diversitat de mones. “Com a forners, elaborem garlandes i mones de forner, i com a pastissers elaborem fins a cinc mones de pastís diferents: de fruita, de mantega, de xocolata, de mantega i xocolata, i de sara i praliné”, explica Dolors Rius, del Forn J.Rius de Vila-

franca del Penedès. En el seu cas, també treballen molt la decoració de les figures de xocolata per tal de despertar la il·lusió dels fillols.

Després d’una bona campanya de Nadal durant la qual es van millorar les vendes de l’any anterior, el sector pastisser i forner espera seguir la tendència a l’alça.

Enguany, les figures de moda per les quals aposta el sector són els Trolls, una de les últimes pel·lícules d’animació de DreamWorks, Ladybug, les princeses Disney, amb la Bella y la Bestia com a principal reclam, i els clàssics com les pilotes de futbol amb personatges del Barça, la Hello Kitty, la Peppa Pig i les Tortugues Ninja.

Entre les darreres novetats del sector al nostre territori destaquen les garlandes farcides de Nutella del

Forn Valls i l’ou de Pasqua de xocolata que l’empresa sadurninenca Simón Coll va crear amb el valor afegit de ser una opció creativa, ja que l’infant pot decorar-lo a la seva manera amb perletes de colorins i dues mànegues pastisseres amb xocolata. També han començat a guanyar adeptes les mones de llaminadures, una nova opció que trenca amb la tradició

pastissera, però manté la devoció per la mona de Pasqua, ja que conté bona part dels elements decoratius com les plomes, els ous de xocolata i els pollets que els acompanyen. Des de la botiga de llaminadures La casa de sucre de Sant Sadurní, expliquen a Penedès Econòmic que cada cop tenen més demanda d’aquest tipus de mones.

El Penedès Marítim dobla les Conveni entre el sector vendes de menús de xató servits hostaler i CaixaBank La campanya, d’un mes, va tenir una repercussió econòmica directa als restaurants de 33.000 euros redacció

La segona edició de la campanya gastronòmica del Mes del Xató al Penedès Marítim es va tancar el 28 de febrer passat amb més de 2.000 menús venuts i una repercussió econòmica directa als restaurants participants superior als 33.000 euros. Les xifres certifiquen, doncs, l’excel·lent acollida d’aquesta campanya de promoció gastronòmica conjunta entre Cubelles i Cunit en la qual han participat 18 establiments.

En total, han participat catorze restaurants de Cubelles i quatre de Cunit que van vendre 2.066 menús de xató durant els 28 dies que va durar la campanya, el doble que el 2016. Segons els impulsors de la iniciativa, el sector

de la restauració de Cubelles va obtenir un benefici de 27.475,50 euros i Cunit, 5.525 euros.

Entre els establiments que més menús van servir destaquen El

Racó d’en Pinilla, La Salseta i l’Hostal del Foix, de Cubelles, amb més de 300 cadascú, i el restaurant Travessa Casa Carmiña de Cunit, amb 400.

La Federació Intercomarcal d’Hostaleria i Restauració de Barcelona van signar fa uns dies un conveni de col·laboració per posar a disposició dels seus associats una àmplia oferta de productes financers de l’entitat en condicions avantatjoses. Va ser rubricat per Pere Santos, president de la Federació, i Cristina González, directo-

ra comercial de CaixaBank a Barcelona Província. Santos va destacar l’oportunitat “d’aprofitar sinèrgies comercials entre institucions presents al territori per afavorir un creixement pròsper”. Amb el conveni, CaixaBank oferirà condicions exclusives en mitjans de pagament, sistemes de seguretat, rènting i plans de pensions.

Penedès Econòmic

Març - 2017

25

VINS&CAVES

El sector vinícola debat sobre Nadal busca 50 joves per crear un escumós amb xarel·lo vermell un futur de la mà de les TIC redacció

Lídia Oñate

Nadal ha posat en marxa un nou projecte per elaborar el primer escumós a partir de la varietat xarel· lo vermell. Amb l’objectiu que el producte final s’aproximi al màxim al gust del consumidor jove, el celler està buscant 50 joves, d’entre 20 i 40 anys, que els agradi el vi perquè integrin un comitè de tast a través del qual s’escollirà el perfil del nou escumós.

Més d’una cinquantena de persones van assistir el passat 23 de març a la Jornada d’Innovació TIC (JIT) a Vilafranca del Penedès, especialitzada en el sector del vi i del cava, durant la qual es va exposar la situació actual de la transformació digital a la nostra societat i a les empreses. La capital de l’Alt Penedès ha estat una de les primeres ciutats en acollir aquest tipus de jornades, que habitualment se celebren a Barcelona. Segons el president de CTecno, Jordi William Carnes, “hi ha molt d’interès per la digitalització al nostre país i, més, si ho tematitzes. Anteriorment, vam fer una jornada TIC a Igualada, centrada en la indústria tèxtil, i al juny tenim prevista una altra a Vilanova i la Geltrú, especialitzada en turisme”. Per l’alcalde de Vilafranca del Penedès, Pere Regull, “les TIC poden influenciar molt el sector de l’agricultura, ja que poden reportar més qualitat i competitivitat als nostres productes.”

La conferència inaugural va anar a càrrec de Genís Roca, president de l’empresa Roca Salvatella, que ofereix serveis de de-

Aquest comitè es reunirà un cop cada trimestre i estudiarà l’evolució dels escumosos elaborats a partir

de tres microvinificacions amb raïm de la verema 2016 amb tres punts de maduració diferents.

45 cellers penedesencs van participar a la fira ProWein 2017 redacció

La fira alemanya del vi ProWein, que es va celebrar del 19 al 21 de març, va comptar amb una notable presència de cellers penedesencs. En concret, hi van participar 45, onze dels quals a l’estand compartit per l’Institut del Cava i Pimecava. La resta es trobaven al Hall 10.

ProWein és un esdeveniment comercial dirigit a especialistes del comerç

Opinió

ERIC ENGUITA ALBET Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

minorista, majorista, distribuïdors nacionals i internacionals i professionals

de la gastronomia i l’hostaleria provinents de 120 països.

El vi al Penedès és gratis i altres deformacions del sector Quants cops hem sentit a amics i coneguts queixar-se del preu d’una copa de vi en un bar, o de quant car és una ampolla de cava?

Sí, estimats lectors, al Penedès ens pensem que el vi és gratis.

Partint d’aquesta hipòtesi en podem extreure moltes coses, hem sabut explicar el procés d’elaboració del vi? Encara més el del cava? Ens afavoreix tenir grans cellers (no dic noms perquè després sóc el dolent)? Com podem sortir d’aquesta situació?

El Penedès (i Catalu-

nya) és una de les regions vitícoles més importants d’Europa, però els seus vins no són entesos pels locals ni pels estrangers, i aquí recau una de les deformacions en la “transició” del vi al nostre país.

Fa uns 30-40 anys, el consum de vi per càpita estava al voltant dels 40 litres/ any/persona, actualment estem en 17 litres/any/ persona (ja no valorem les dades en època dels romans, 120 litres/any/persona), la innovació en els processos d’elaboració, el canvi cultural del consum

del vi, i una estratègia en part correcte en part errònia, i m’explico: Fa 30 anys es va apostar per el vi embotellat en contra del vi a granel, sembla a priori una estratègia correcte, però es va abandonar el vi a granel, i vet aquí l’error.

Vendre vi de qualitat embotellat ha fet pujar el preu del vi, ha disminuït el seu consum, però el problema ara és que la gent es queixa del preu del vi (és per percepció, no per realitat), i els cellers en general han abaixat el preu, però seguint amb el vi embo-

senvolupament del negoci.

“Des del 2005, la xarxa és un flux de continguts generats per empreses i per individus a títol personal, però ara també està formada per sensors que ens proporcionen informació que repercuteix en l’àmbit físic a temps real”, explicava als assistents. Davant d’aquest nou paradigma, Roca afegia que “el rellevant no és el Big Data, sinó el Fast Data. Ja no es tracta de tenir un gran volum de dades, sinó quant de temps es triga a prendre una decisió sobre una dada obtinguda a temps real que suposi una acció al respecte”.

Jordi Castells, CIO de Bodegas Torres, va explicar que al celler ja apliquen eines de business intelligence per fer prediccions en quatre àmbits: la qualitat de

l’anyada, l’automatització del rec, malalties i plagues i campanya de verema.

Gonzalo Marín, CEO de l’empresa Bynse, que desenvolupa tecnologia per aplicar a l’agricultura predictiva, va afirmar durant la seva exposició que “en el sector agroalimentari cada vegada s’implanten més tecnologies que recullen dades, però falten decisions predictives, ja que aquí és on trobem l’eficiència i la rendibilitat”.

A la jornada també van participar Jordi Ferrando, director adjunt de l’empresa d’informàtica Infordisa, Fernando Zamora, professor d’enologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), i Salvador Camps, representant de New Group Maquinaria Moderna.

tellat “de qualitat”. Personalment auguro un retorn al vi a granel, seguint la normativa higiènica, ja sigui amb sistemes tradicionals o amb nous envasos com el bag-in-box (jo fa almenys 5 anys que l’utilitzo i n’estic encantat).

Ni vi embotellat vol dir vi de qualitat, ni vi a granel vol dir vi de poca qualitat, ras i curt. Tenim davant un repte de mercat i de territori, i fer pedagogia és bàsic, jo aposto per fer una fira de vins a granel i bag-in-box, per començar a fer aquesta transició... Ja no tan sols el consum per càpita està baixant, sinó que el mercat està confós, qualitat/preu?

Crec que l’estratègia

ara seria posicionar els vins per al moment de consum, vins del dia a dia, vins romàntics, vins per a seduir, i deixar el posicionament clàssic de qualitat/preu, femho fàcil al consumidor, i recuperarem el consum de vi per càpita! Seguim amb l’estratègia dels vins de qualitat embotellats, clar que sí, però també apostem fort pels vins de qualitat a granel, sinó serà fotut...

I els que pensin que el vi és gratis, que estiguin uns dies a la vinya i després ens diguin quina percepció del vi tenen en relació al preu... Parafrasejant Bill Clinton... ÉS LA VINYA, ESTÚPIDS!

26

Penedès Econòmic

Març - 2017

VINS&CAVES

Torres va augmentar un 4% les vendes al mercat espanyol

Cinc restaurants del Penedès, a la final dels premis Cartaví 2016

Lídia Oñate Cellers Torres va tancar l‘exercici 2016 amb una facturació de 263 milions d’euros, igualant la de 2015. Les vendes de l’any passat es van incrementar en pràcticament tots els mercats i van compensar la forta depreciació de la lliura esterlina i la política de reducció d’estocs de brandi a Mèxic.

El mercat espanyol, que representa el 29% de la facturació global, va augmentar un 4% en valor en comparació amb l’any anterior gràcies a la recuperació del consum i la bona campanya turística. Les Illes Canàries, una de les places tradicionalment més fortes de Torres a Espanya, va registrar un creixement del 7% en relació al 2015.

PREMIEN EL VI GRANS MURALLES DE TORRES

Cellers Torres continua reforçant la seva presència en la restauració al mercat nacional. Les vendes dels vins de gammes superiors van augmentar prop d’un 7% el darrer any.

En l’àmbit internacional, els mercats que més van créixer en valor al llarg de 2016 van ser Xile, Suècia, Rússia, Estats Units i Reg-

ne Unit. Totes les filials de l’empresa penedesenca van millorar la seva facturació.

La Xina, però, es va veure afectada per un canvi de divises desfavorable i la facturació en euros es va situar en 33,5 milions d’euros, un 5% menys. Per la seva banda, Xile va suposar una facturació de 24 milions d’euros.

Grans Muralles 2010, un dels vins més emblemàtics de Torres, va obtenir la màxima distinció al Concurs Internacional de Vins Bacchus, que va celebrar la 15a edició del 10 al 13 de març a Madrid. Un total de 85 professionals vinícoles de rellevància mundial van escollir en un tast a cegues el vi de Torres per premiar-lo amb el Gran Bacchus d’Or. Gran Muralles és el primer exponent del projecte de recuperació de les varietats ancestrals catalanes, ja que en el seu cupatge conté la querol i la garró, a més de les ja conegudes garnatxa, monastrell i carinyena.

redacció

Els premis Cartaví 2016 ja tenen finalistes. En aquesta edició, cinc restaurants del Penedès han estat escollits per competir a la final entre els millors de Catalunya. Es tracta de Cal Ton i El Cigró d’Or, de Vilafranca del Penedès, Clos d’en Pep, de Sant Pere de Riudebitlles, Il Picarolo, de Sant Sadurní d’Anoia, i Al costat del

Més de 150 vins del Penedès La DO Cava promociona al CreaTast de Barcelona els seus prèmium a Polònia

museu, del Vendrell.

Els guardons, organitzats per l’Associació Vinícola Catalana, també tindran com a protagonista Josep Roca, sumiller del Celler de Can Roca, que recollirà el premi especial Cartaví per la seva defensa i promoció dels vins catalans a nivell internacional.

La gala del lliurament tindrà lloc el proper 3 d’abril, a les 18.30h, al Palau de Pedralbes de Barcelona.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 64 - Març 2017 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai, Sílvia Grau Fotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado: 692 189 896 Xavier Vallès: 657 649 413 El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès ( 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64

Amb una gran presència de públic, l’edició 2017 del CreaTast Penedès a Barcelona va seduir els assistents amb més de 150 referències de vins i la presència de 35 cellers, que van donar a conèixer les noves anyades i les seves darreres novetats en vins tranquils i escumosos. L’acte, organitzat per la DO Penedès, va tenir lloc a les Drassanes del Museu Marítim de Barcelona i s’adreçava a professionals del món de la restauració, l’hostaleria, les botigues especialitzades i la premsa del sector.

Per al director de la DO

Penedès, Francesc Olivella, actes com aquest “enforteixen la marca Penedès en el nostre mercat natural”. També hi va assistir Salvador Puig, director general de l’INCAVI, que va destacar “la riquesa, la varietat i la qualitat dels vins del Penedès”.

Enguany el món 2.0 va tenir un protagonisme especial, ja que una dotzena de blocaires de la gastronomia i del vi van assistir a un tast de vins exclusius de la mà de l’enòleg Xavier Barba.

La pròxima data marcada al calendari de la DO Penedès és el 27 de març a Palma de Mallorca.

Més de 30 periodistes de la premsa especialitzada i prescriptors del món del vi i la gastronomia es van reunir el passat 6 de març a Varsòvia (Polònia) per tastar els Caves Prèmium de la Denominació d’Origen Cava.

Periodistes, sumillers i botigues especialitzades, entre d’altres, van gaudir d’un sopar-maridatge en el Restaurant Amber Room de la capital polonesa. El prestigiós sumiller, Julio César Sobrino, va ser l’encarregat de presentar el maridatge dels Caves Premium amb els vuit plats que el xef del restaurant, Robert Sku-

bisz, havia dissenyat per a l’ocasió. Durant la vetllada, nou caves van acompanyar i harmonitzar els productes de l’alta gastronomia polonesa, com les amusébouche (crestes d’ànec amb verdures i mantega), la carn de xai acompanyada de pernil, espinacs i mousse de romaní i les postres elaborades amb bescuit i poma, entre d’altres.

A més, els assistents van poder conèixer de mà del president de la DO Cava, Pere Bonet, la història del cava, el seu origen, la situació actual del sector i la labor que exerceix la denominació d’origen.

http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Lerigraf Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011

Membre de:

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

Penedès Econòmic

Març - 2017

27

VINS&CAVES

La DO Cava es proposa que el 20% dels caves venuts sigui prèmium Lídia Oñate Les aspiracions de futur de la Denominació d’Origen Cava passen per consolidar els caves prèmium, en especial al mercat exterior. El darrer any les seves vendes han augmentat un 0,66% fins a representar el 12% del total, fet que ha ajudat a incrementar la facturació del sector fins els 1.079 milions d’euros, un 2,3% més que l’any anterior. Segons el president de la DO Cava, Pere Bonet, “volem que el 20% del conjunt d’ampolles venudes sigui de caves prèmium, una xifra superior a la d’altres DO,

11,52%. Tanmateix, des de la DO Cava esperen capgirar la situació i que, a la llarga, el mercat exterior sigui superior l’interior.

Aquestes són algunes de les dades que es van presentar el passat 28 de març a la seu del Consell Regulador del Cava, a Vilafranca del Penedès. El 2016 es van produir 245.155.988 ampolles, un 0,42% més que l’any anterior. El 87% d’aquestes van ser de cava tradicional, mentre que l’11,6% corresponien a la gamma prèmium. En un

ACTUALMENT EL CAVA ÉS PRESENT A MÉS DE 130 PAÏSOS lles. Per Bonet, aquesta xifra és un gran avenç, ja que moltes de les 235 empreses elaboradores de cava de la DO han apostat per la pro-

y Evolució de les vendes de cava al mercat interior

LA VENDA D’AMPOLLES DE CAVA VA CRÉIXER UN 0,42% DURANT EL 2016, FINS ELS 245,15 MILIONS on la seva producció d’alta gamma se situa entorn el 15% del total.” Entre els països estrangers que més aposten per aquesta gamma alta de caves destaquen Bèlgica, amb 3,14 milions d’ampolles venudes, els Estats Units (1,28 milions) i el Japó (1,07 milions).

Espanya, però, representa el mercat més important (17,18 milions), tot i que el darrer any va caure un

y Evolució de les vendes de cava al mercat interior

Font: Consell Regulador del Cava

perfil menor, però cada cop més important, es van situar els caves ecològics (1,6%), dels quals es van produir 4 milions d’ampo-

Fèlix Miró

El 2016 la facturació del sector del cava va superar els 1.079 ME, un 2% més que el 2015

ducció ecològica.

Durant l’any passat, les vendes de cava van disminuir als principals mercats exteriors com l’alemany (-14,1%), l’anglès (-3,87%) i el belga (-1,74%). En el cas d’Alemanya, l’augment de preus del cava es troba entre els principals motius d’aquesta davallada. “És un país molt sensible i rígid, però també hem d’anar incrementant el preu del cava

per adequar-lo a la seva qualitat”, afegia Bonet.

Tanmateix, la DO Cava en el seu conjunt va tancar el 2016 amb un creixement de l’1,10%, gràcies, en part, als increments notables a França (+20,75%), Suècia (+14,04%), els Països Baixos (+11,53%) i el Japó (8,67%). En aquest sentit, Bonet té clar que “el camí per consolidar la marca i les vendes és la interna-

y Comercialització

y Rànquing de vendes de cava prèmium. Per països

per categories de cava (respecte de 2015)

cionalització”.

A la presentació dels resultats també va assistir el director de l’Incavi, Salvador Puig, i el subdirector general de Qualitat Diferenciada i Agricultura Ecològica del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Javier Maté, que va avançar que és previst que el 2018 comenci amb els primers caves de Paratge Qualificat al mercat.

28

Penedès Econòmic

Març - 2017

TECNOLOGIA

Quin és el dia de la setmana més barat per comprar online?

Si estàs llegint aquest text en dissabte o diumenge, per anar bé, hauries d’esperar fins el divendres de la setmana que ve. Sí, el cinquè dia de la setmana és el millor moment per treure la cartera i prémer el botó de comprar a Internet.

Josep Barella El comparador de preus Idealo ha estudiat la variació de preus en els diferents articles al llarg de la setmana i ha descobert que els divendres el preu mitjà acostuma a ser menor que la resta dels dies. Per contra, els dimarts i els dimecres són els dies en els quals els preus solen ser més alts.

En concret, Idealo ha realitzat la comparativa entre dotze tipus

EL PREU D’UN PRODUCTE POT VARIAR FINS UN 13% EN FUNCIÓ DEL DIA DE LA SETMANA diferents de productes i ha tret unes curioses conclusions. El cas dels dijous és particular, ja que es revela com el dia més car per adquirir determinats articles, com les ulleres de sol o les videocon-

soles, però també és el dia més barat a l’hora de comprar càmeres réflex o ordinadors portàtils.

Cal destacar que també és el dia preferit pels espanyols per buscar

EL MILLOR DIA PER COMPRAR ONLINE ÉS EL DIVENDRES. PER CONTRA, DIMARTS I DIMECRES SÓN ELS DIES MÉS CARS productes i fer compres online, ja que durant aquesta jornada es realitzen un 16% més de compres que la mitjana setmanal.

Les diferències entre dies de la setmana no són petites. Realitzar compres a Internet un dia o un altre pot suposar una variació de preu de fins a un 13%, com succeeix en el cas de les polseres de fitness. Un altre cas és el

dels articles de Lego, els quals els divendres solen ser fins un 7% més barats que en altres dies de la setmana. Si allò que es busca són sabatilles de running, el dia més indicat per fer la compra és el dilluns, el preu del qual baixa un 2%. És important destacar que aquest comparador ha basat el seu estudi portals com Amazon, Ebay, Pixmania o El Corte Inglés. En concret, Idealo presumeix de tenir més de 12 milions d’usuaris en vuit països i

EL DIJOUS ÉS EL DIA DE LA SETMANA PREFERIT PELS ESPANYOLS PER FER COMPRES A LA XARXA recopilar 46 milions d’ofertes de productes procedents de més de 6.500 tendes.

El secret de tot plegat és que

els preus a Internet tenen preus dinàmics. “Aquesta és una nova tendència que consisteix que els detallistes que venen online introdueixen en les seves pròpies plataformes de comerç electrònic algorismes per determinar ràpidament els canvis en l’oferta i la demanda de certs productes, a més de monitorizar els preus de la competència, i així ajustar el preu del seu producte de forma constant per oferir sempre el preu més competitiu”, segons ex-

plica Laura Sales, de Idealo.

A Amazon, per exemple, el preu dels productes canvia fins a 2.5 milions de vegades al dia per situar-se sempre com un dels ecommerce amb millors preus.

A causa d’aquesta pràctica han sorgit aplicacions com Camelcamelcamel o Monitorizo, que permeten a l’usuari seleccionar el producte que vol a Amazon i rebre alertes de quan aquest article baixa de preu i és recomanable comprar-lo.

Penedès Econòmic

Març - 2017

29

LLIBRES

El llibre capital per detectar els maquillatges comptables a temps

Empreses que menteixen Oriol Amat PROFIT 19,95€

Per prendre decisions de tipus financer, com pot ser la compra d’accions, la sol·licitud d’un préstec o l’avaluació d’una inversió, és imprescindible tenir tota la informació financera de les empreses.

També hi ha moltes decisions en matèria de màrqueting electrònic, recursos humans, tecnologia o qualsevol altra

dimensió de l’empresa en les quals el coneixement de la situació financera és decisiu. Per això és bàsic que els comptes siguin fiables, ja que, sinó, es poden prendre decisions errònies per no avaluar correctament la situació en què es troba la companyia.

Tanmateix, sovint es produeixen problemes de fiabilitat

Descobreix com potenciar la marca gràcies a l’influencer marketing

Soy Marca Luis Díaz PROFIT 14,85€

Ningú dubta que la publicitat tradicional ha quedat enrere.

El consumidor té múltiples recursos de comparació i informació. Això el va convertint en un consumidor més informat, més exigent i més escèptic. Per aquesta raó, ara tothom parla d’influencer marketing, la nova i més eficaç línia d’actuació

del màrqueting. Però què hi ha darrere d’aquestes dues paraules?

El màrqueting influent és una forma de màrqueting que ha sorgit a partir d’una varietat de pràctiques i estudis recents, en la qual s’enfoquen en les claus específiques dels individus més que al mercat objectiu en el seu conjunt. Identifica a les

La guia que fa que els teus projectes arribin sempre a bon port

Despegar Christian Rodríguez PROFIT 17,95€

Començar una aventura empresarial pot ser de tot menys fàcil. Per això amb aquest llibre aprendràs d’una manera amena i molt realista els passos i etapes que viuràs i els principals reptes als quals hauràs d’enfrontar-te. De la idea fins al final del teu projecte, passant pel/s soci/s, l’equip, el mercat o els inversors.

El seu autor és expert en tendències qualitatives de mercat, emprenedor des dels 17 anys, fundador de més de sis companyies en sectors molt diferents però amb un comú denominador: la innovació i revolució d’aquest sector. És mentor i col·laborador en reconegudes acceleradores digitals, a més de professor,

comptable. El maquillatge comptable, per tant, és una maniobra que preocupa, per això augmenta l’interès per detectar enganys abans que sigui massa tard. Empreses que menteixen descriu i analitza la naturalesa dels maquillatges comptables i les seves motivacions. Així mateix, proposa diverses tècniques per detectar aquestes pràctiques i, al final del llibre, l’autor proposa un conjunt de mesures que ajuden a reduir els maquillatges comptables.

Oriol Amat és Catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra. És president d’ACCID. És autor de diversos llibres de comptabilitat i finances, alguns dels quals han estat traduïts a diversos idiomes.

Ha estat professor visitant de diverses universitats i escoles de negocis europees, americanes i asiàtiques. Forma part del consell d’administració de diverses empreses i ha estat conseller de la Comissió Nacional del Mercat de valors del 2011 al 2015.

persones que tenen influència sobre els compradors potencials i les activitats de màrqueting orientades entorn d’aquestes persones influents.

Descobreix en aquest llibre les claus per maximitzar l’èxit de les teves campanyes amb influencers i convertir-te en un expert. A més, podràs conèixer de primera mà les opinions de 16 influencers que han parlat amb l’autor sobre la relació marca i influencer. Les seves confessions no et deixaran

indiferent.

Luis Díaz és llicenciat en ADE i Economia per la Universitat Carlos III de Madrid. Té més de 17 anys d’experiència professional, tant a Espanya com en altres països (Vodafone, Telefónica i Sony). El seu últim repte ha estat dirigir l’equip de Comunicació i Màrqueting a Europa per Sony Mobile.

Després de diversos anys treballant amb influencers, s’ha convertit en un referent en aquesta disciplina.

conferenciant i, el més rellevant per a ell, un somiador. És feliç de viure en l’era de la revolució tecnològica, on la revolució en els negocis i mercats actuals solament acaba de començar.

Aquest llibre t’ajudarà a prendre totes les teves decisions.

Christian Rodríguez Fornós (Barcelona, 1984) va començar les seves primeres incursions al món dels negocis amb 16 anys, organitzant i gestionant esdeveniments mentre estudiava, i amb 18

anys va crear la seva primera empresa. Des de llavors ha estat fundador de més de set companyies de diferents sectors: publicitat, turisme, hostaleria, eCommerce...

Entre els seus molts projectes destaquen: Byhours.com, Northweek, WashRocks, Urban Secrets o Spotbus. A més, és professor, col·laborador i conferenciant en diferents universitats de prestigi com Esade, Pompeu Fabra, Blanquerna.

30

Penedès Econòmic

Març - 2017

HISTÒRIA

100 ANIVERSARI DE NIKON L’empresa japonesa i líder del sector fotogràfic complirà 100 anys i comença a celebrar-ho amb una web, vídeo i logo commemoratius

E

l 27 de juliol de 2017 es compliran 100 anys des que Nikon es fundés amb el nom de Nippon Kogaku K.K. Va ser l’inici d’una firma que a dia d’avui és una de les marques més destacades de la indústria fotogràfica, la història de la qual està lligada, tal com ells expliquen, al descobriment de les possibilitats de la llum.

I per començar les celebracions d’aquest esdeveniment, la marca nipona ha presentat un logo, una pàgina web i un vídeo commemoratius on s’explica bona part de la història de Nikon, des d’aquests modestos començaments fins al desenvolupament de múltiples tecnologies relacionades amb les òptiques, els sensors, els semiconductors, etc.

La societat va ser creada el 1917 producte de la unió de dues societats capdavanteres en el sector de l’òptica. La societat es va especialitzar en la construcció de lents i instruments de precisió per fotocàmeres, prismàtics, microscopis i instruments de mesurament.

Durant la Segona Guerra Mundial Nikon es va convertir en proveïdora de prismàtics, periscopis i altres instruments òptics per a l’exèrcit japonès, i va créixer fins a comptar amb 19 establiments industrials i 23.000 empleats.

Després del final de la guerra, va tornar a la producció civil, reduint-se a una sola fàbrica i 1.400

empleats. El 1946 va agafar el nom Nikon, de la unió Nippon Kogaku (“òptica japonesa”) amb la paraula Ikon, una referència a la Zeiss.

Entre els productes més cèlebres de la Nikon es poden citar els objectius Nikkor, les càmeres SLR de la sèrie F, les càmeres subaqüàtiques Nikonos i, recentment, la sèrie D de les SLR digitals o DSLR. La sèrie D (sobretot models com Nikon D300, Nikon D90 i Nikon D40), juntament amb la sèrie Coolpix, han contribuït notablement a la popularitat de la fotografia digital entre principiants i semiprofessionals.

Entre els principals competidors de Nikon es poden citar Canon Inc., Olympus, Sony, Lumix.

En particular, Nikon i Cànon es disputen una notable porció dels fotògrafs principiants, semiprofessionals i professionals. Tan-

mateix ara Nikon ha començat a jugar dur amb la seva nova sèrie D300 i D3 que deixen a la marca en molt bona posició. En el cas de la D3, és la càmera professional que es ven en sèrie que fa ràfegues d’11 fps, i és la segona més ràpida després de la Canon 1D-X amb 14 fps.

Ja des del 2012 es troben al mercat les substitutes d’aquestes càmeres: la Nikon D4 i la D800.

La D4 amb 16 milions de píxels i de fotograma complet, per la seva capacitat per proporcionar imatges de la més alta qualitat fins i tot en condicions de dificultat extrema. Segons les proves efectuades per les revistes de l’EISA, aquesta càmera presenta una combinació excepcional d’alta resolució, rang dinàmic ampli, nivells de soroll molt reduït fins i tot amb ISO 12800, autoenfocament molt ràpid, temps de

resposta curt i alta velocitat de fotogrames que es pot mantenir en seqüències molt llargues. Presenta un cos robust i ben protegit contra la pols i la humitat. El visor proporciona una visió definida, còmoda i molt precisa del que es grava. El fet que la D4 es pugui manipular gairebé a la perfecció, fa que sigui fàcil i còmoda d’utilitzar. A més, cal destacar el nou joystick que es pot utilitzar tant en posició vertical com en horitzontal. La D4 també ofereix una qualitat de vídeo molt alta gràcies a la seva sortida sense compressió. La D800 amb el seu sensor de pantalla completa de 36 milions de píxels ofereix una resolució d’imatge excepcionalment elevada i, segons les proves efectuades per la revista de l’EISA, no es comprometen els nivells de soroll ni el rang dinàmic de la càmera, fins i tot quan s’utilitzen

ajustos d’ISO elevats. Aquesta càmera de cos compacte, robust, resistent i amb un preu raonable, ofereix un mesurament excel·lent i un sistema d’autoenfocament de 51 punts que s’ha pres de la D4 professional. A més, presenta un visor 100% nítid i brillant molt precís i còmode d’utilitzar fins i tot per a les persones que porten ulleres. El seu flaix diminut és compatible amb totes les unitats de flaix Nikon i proporciona la quantitat exacta d’il·luminació fins i tot en condicions complexes d’il·luminació. La versió D800I ofereix imatges amb una resolució encara més alta, sense necessitat de dur a terme un procés de nitidesa: la qualitat d’imatge s’assembla a la de les càmeres de mig format, però amb els avantatges i la versatilitat d’una càmera réflex lleugera de 35 mm.

D’altra banda, Nikon també ha anunciat que aquest any hi haurà canvis en els seus dos habituals concursos de fotografia anuals, Nikon Photo Contest i Small World. Per celebrar el 100 aniversari el primer d’ells serà una edició especial que es denominarà Nikon 100th Anniversary Award mentre que el segon tindrà premis especials.

Segurament d’aquí a l’estiu tindrem més activitats relacionades amb el 100 aniversari de Nikon així que haurem d’estar alerta de les següents novetats.

Penedès Econòmic

Març - 2017

31

VIATGES

Perú, la terra dels déus És tasca de tots descobrir i comprendre els designis dels déus, amagats amb tota certesa, en les innombrables belleses que guarda el Perú redacció

PERÚ Quan reflexionem sobre el passat del Perú i especialment sobre la història dels inques, sorgeix, de forma irremeiable, una pregunta a l’espera d’una resposta. I és que no podem acabar de lligar totes les peces que van provocar la fi d’un imperi tan esplendorós. El que si és cert i més enllà de les possibles aliances divines (entre els déus occidentals i els déus andins), és que la història i el passat van possibilitar la trobada entre cultures diferents.

Aquella llunyana trobada és el que fa possible que nosaltres, els viatgers, tinguem l’oportunitat de conèixer i descobrir el Perú.

No només per gaudir dels seus impressionants llocs arqueològics o per aprendre i descobrir la saviesa de l’home andí, per deixar-se captivar per Cusco (Qosqo), el melic del món, o per travessar les seves impenetrables selves i espectaculars santuaris de vida animal, o per sorprendre’ns per les seves àrides i enigmàtiques costes.

Capital: Lima Idioma: Castellà a tot el territori, i el quítxua, l’aimara i altres llengües aborígens on siguin predominants Població: 31.488.625 habitants Superfície: 1.285.216 km2 Moneda: Nou sol (PEN) Clima: No presenta un clima exclusivament tropical; la influència dels Andes concedeix una gran diversitat climàtica Economia: Ha tingut un nivell de creixement notable respecte a altres economies del món, solament comparable al de la Xina

Perú té una població propera als 31 milions d’habitants, més del 50% dels quals viuen al llarg de la regió costanera, principalment als grans centres urbans.

Lima, la capital, compta amb prop de 9 milions d’habitants, seguida d’Arequipa, amb un milió vuit-cents mil habitants, i Trujillo amb un milió i mig.

Aproximadament el 30% viu a la zona dels Andes i entre un 5 i un 7%, a les zones de la selva. La població peruana és fruit d’un ric mestissatge, no obstant això, els indígenes d’ascendència quítxua, han conservat la puresa de la seva sang. Els mestissos o ‘cholos’, resultat de llargs anys de trobada amb els espanyols,

viuen majoritàriament a la regió de les costes i es caracteritzen pel seu bon humor, la seva picardia, el seu sentit nacionalista i per les seves estranyes formes de supervivència, que discorren entre una forta afirmació de la seva identitat.

La gastronomia de Perú té el seu origen en la mescla entre els plats indígenes i espanyols.

Aquesta particular trobada ha donat per resultat la cuina criolla, caracteritzada pels sabors forts, excitants i sobretot, deliciosos. Tot i que que existeixen diverses ofertes regionals, el menjar peruà està molt uniformat, raó per la qual podem trobar gairebé tots els plats en

la majoria dels llocs, a excepció de la zona de la serra, on els peixos i els mariscs són menys freqüents. Perú és un deliciós i extens Edèn per a les compres.

Aquí trobarem una gran varietat d’articles, sobretot artesania, que constitueix tota una temptació. Aconsellem deixar-se seduir pels colors i les formes, ja que els preus són avantatjosos. Cal tenir present que regatejar és la consigna i que aquesta constitueix una forma de comunicació i de negociació, però no cal esperar els grans descomptes que es troben en altres mercats (com els d’Orient o d’Àfrica), ja que els peruans tan sols pugen els seus preus entre un 10 i un 20%.