Penedès Econòmic 42

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00e

Núm. 42 - Març 2015

el mensual de negocis del penedès I DEL GARRAF

La blava de Els zona calçots revolucionen Vilanova i la Geltrú els restaurants, que se situaclients entre de lestota més reben cares l’Àread’Espanya Metropolitana pàg. pàg. 64

L’arribada de la fibra òptica per a empreses s’endarrereix fora dels grans nuclis urbans pàg. 6

El sector nàutic comença a remuntar gràcies al lloguer i a l’augment de vendes d’embarcacions

pàg. 2-3

El sector del cava recupera el mercat nacional i ja factura més de mil milions d’euros pàg. 26

Entrevista a Carme Noguera Fusellas Administradora de Naulover pàg. 16-17

2

Penedès Econòmic

març 2015

L’ANÀLISI

Preocupació al sector nàutic per l’estancament de les vendes de vaixells Malgrat les dades negatives, el 2014 s’ha produït un canvi de tendència.

Les motos d’aigua i les pneumàtiques sostenen el creixement del mercat Olga Aibar Mala maror al sector nàutic, que viu moments convulsos. La crisi que hem viscut els darrers anys ha fet estralls i ha castigat durament un sector molt atomitzat i format per petites empreses. Malgrat que les darreres dades apunten als primers indicis d’una tímida recuperació, la realitat continua sent molt dura, segons fonts de l’Associació d’Indústries, Comerç i Serveis Nàutics (ADIN). El secretari general, Miquel Guarner, es mostrava caut i, tot i els cants de sirena del darrer congrés nàutic i del Saló Nàutic de Barcelona, afirmava que “estem en un moment complicat. Si l’any 2006 es van matricular 4.000 embarcacions a Catalunya, l’any 2013 ho van fer 3.900 a tot Espanya, un fet que demostra clarament com ens ha afectat la crisi”.

El sector es mostra preocupat per l’estancament de vendes de vaixells a motor. Malgrat les dificultats, segons dades de l’Associació d’Indústries, Comerç i Serveis Nàutics “s’està produint una incipient recuperació, amb un augment de les vendes tant de les embarcacions noves com de les d’ocasió. En aquest darrer àmbit, les vendes han crescut un 6,8%. En el mercat d’ocasió no s’aprecien grans diferències de creixement entre les de motor i les de vela, destacant el creixement de les embarcacions a motor d’entre 4,5 i 6 metres d’eslora

(un 10,5%) . També destaquen les vendes de motos aquàtiques, amb un creixement del 50%, de les semirígides amb un 10% i de les pneumàtiques amb un 6%.

En canvi, es produeix un retrocés de les embarcacions rígides d’un 19%.

A Espanya han caigut les matriculacions de vaixells un 72% i al mercat català un 75%. Tanmateix, l’any passat les vendes van donar un tomb i es van incremen-

Les vendes de vaixells d’ocasió creixen un 6,8% sobretot les de motor de menys de 6m tar un 9%, respecte el 2013, fet que dóna una mica d’esperança a les empreses que s’hi dediquen.

L’any 2014 es van matricular 4.200 embarcacions a Espanya, la majoria per sota dels 12 metres d’eslora.

Segons Miquel Guarner, “cada cop es venen vaixells més petits i econòmics i aquest fet, unit a la gran competitivitat de les empreses , comporta que hi hagi menys guanys per a la nàutica, que té una oferta escassa i cada cop més barata”. El principal problema “és que “la majoria són microempre-

ses familiars, que viuen del manteniment dels vaixells i la venda d’embarcacions per a elles és un plus”. Aquestes són les que han resistit millor els anys de crisi en els quals moltes empreses més grans han hagut de tancar.

Actualment hi ha unes 2.000 empreses nàutiques a Catalunya. Més del 45% són empreses de menys de cinc treballadors, fet que dona feina a unes 10.000 persones. Guarner afegia que “si una família ha de retallar, retalla el més superflu i, una de les primeres coses en les quals es pensa és en treure’s el vaixell, qui el té, perquè té un cost de manteniment que no acostuma a compensar pel temps que s’utilitza”. Per això, molts aficionats opten en els darrers anys per llogar-los quan els necessiten o volen fer una sortida perquè és molt més pràctic i no suposa un cost fix anual. Aquesta

12%

Impostos de matriculació És el que estan obligats a pagar tots els vaixells a partir dels 8 metres.

65%

En mans de majors de 60 anys Són vaixells de menys de 20 metres a la UE que tenen propietaris grans.

25%

Increment del lloguer La venda d’embarcacions destinada a lloguer s’ha disparat un 25% del 2007 al 2014 i la tendència és que continuï

és una nova forma de negoci per als clubs nàutics que intenten incentivar les sortides familiars o turístiques per a incrementar els ingressos.

De fet, el mercat de lloguer ha tingut un increment del 23,2% i ja representa més del 20% del mercat, fet que constata tant un canvi de tendència dels usuaris com la fortalesa del turisme nàutic a Espanya.

En el III congrés nàutic que va tenir lloc a Barcelona, una de les dades que més es van evidenciar és que la nàutica d’esbarjo està en plena evolució a Espanya. Aquest mercat es manté positiu els dos primers mesos de 2015, encara que es modera el creixement que es va produir durant el 2014 (390 matriculacions al gener i febrer, davant de les 377 registrades en el mateixos mesos de l’any anterior).

PREU mensual lloguer AMARRAMENTS Temporada alta

Temporada baixa

6 m.

Club Nàutic Vilanova

Club Nàutic Garraf

Club Nàutic Vilanova

Club Nàutic Garraf

175,45e

237,02e

263,18e

302,48e

290,40e

325,26e

435,60e

367,97e

435,60e

385,19e

653,40e

456,36e

8 m.

10 m.

Penedès Econòmic

març 2015

3

L’ANÀLISI Xavier Soler, dissenyador del trimarà transoceànic espanyol

“Construir un vaixell és, per a mi, com donar forma a un somni” A finals dels anys 70, aquest professor de Geologia de la UAB va construir, de forma amateur, el primer veler de fibra de polièster sense motlle d’Espanya. Ho va explicar en un llibre que va ser un gran èxit de vendes.

dia al costat del mar. Era l’època en que encara hi havia totes les barques a la platja. Hi havia dos calafats i jo em passava el dia veient com feien els barcos. Aleshores em van posar en un internat a Montblanc durant bastants anys i, com a conseqüència de l’allunyament forçat, encara tenia més ganes de baixar a Vilanova. Amb els amics, teníem un petit bot, anàvem a pescar i tot el dia estava al mar. Més endavant el pare es va comprar un Snipe, que era un vaixell per fer regates.

Amb allò ja podíem anar més endins i més lluny. En aquell moment no hi havia titulacions i ens sentíem més valents. També m’atreia la construcció naval. Per això, quan vaig acabar la carrera de Geologia vaig estudiar arquitectura naval.

Quin va ser el seu primer vaixell?

El primer vaixell que vaig tenir va ser un de 9 metres. El vaig començar amb 18 anys i vaig trigar tres en construir-lo. El vaig fer amb una tècnica revolucionària que aquí a Espanya no es coneixia, la fibra de vidre sense motlle. Em va agradar tant fer-ho i ho vaig veure tan senzill que vaig escriure el llibre La construcción Sandwich. Un temps després, el vaig presentar en un saló nàutic i va tenir tan d’èxit que es van vendre 6.000 exemplars en un any.

Olga Aibar El programa Thalassa del Canal 33 va emetre el divendres 27 de febrer la història del vilanoví Xavier Soler, que va construir el primer veler de fibra de polièster de manera amateur a Espanya.

Un temps després, va escriure el llibre La construcción Sandwich explicant com fer el teu propi vaixell, que va ser un gran èxit i que va despertar la febre de construcció de vaixells amateurs al nostre país. També va escriure una novel·la sobre els seus anys

de joventut titulada La muntanya del cardenal, que va publicar l’any 2010 l’editorial vilanovina El Cep i la Nansa.

Doctorat en Geologia i Màster en Hidrogeologia, ha exercit durant més de trenta anys com a professor de Geodinàmica Externa a la Universitat Autònoma de Barcelona. Soler està també diplomat en Arquitectura Naval per l’Institut de Tecnologia Marina d’Stamford (USA). És el dissenyador naval espanyol més prolífic, conegut mundialment pels seus projectes d’embarcacions esportives i professionals.

D’on li ve la passió pel mar i per construir vaixells?

El mar sempre ha estat el meu medi natural. En cap altre lloc he experimentat una llibertat igual.

Al mar no hi ha camins, ni dogmes, els límits se’ls posa un mateix. Mai he perdut la passió que el meu pare em va transmetre als 10 anys amb un petit veler de fusta. Potser per aquest motiu, per a mi, construir un vaixell és donar forma a un somni.

Quins són els seus primers records?

Jo de molt petit, estava tot el

Quants vaixells ha construït?

Quan vaig acabar la carrera d’Arquitectura naval vaig començar a dibuixar durant les hores perdudes a la universitat.

Tenia un despatx a Barcelona al costat d’on vivia. Allà vaig dibuixar i construir després vaixells per moltes drasssanes (Puma, Atlas, Lince, Alcaravàn, etc.). Alguns models, com el Meyba, van guanyar regates com la Copa del Rei o el trofeig Comte de Godó.

La comptetició em va donar prestigi i em va permetre assumir reptes de major responsabilitat. De vaixells fets amb dissenys meus n’hi ha a Portugal, França, Itàlia,

Brasil i a altres països del món.

Els seus dissenys han estat reproduïts per moltes persones.

Sí, hi va haver una època en la qual em demanaven plànols de tot arreu d’Espanya. Vaig descobrir molta gent molt “manetes”.

La part positiva és que vaig fer molts amics, alguns dels quals encara conservo i la negativa que hi va haver gent que no va acabar el vaixell i va patir moltes traves burocràtiques.

També n’ha fet per a parcs temàtics.

Sí, n’he fet per a Port Aventura, Terra Mítica i Isla mágica.

Els vaixells especials són més interessants perquè estan millor pagats. Han de ser molt resistents perquè han d’aguantar el pas de molta gent durant molt de temps.

Costa molt de mantenir un vaixell?

Un vaixell petit costa com un cotxe i l’amarrament uns 100 euros al mes, aproximadament, depèn de cada port. El cost més gran és el manteniment durant l’any perquè un vaixell l’has de tenir sempre bé i a punt, no el pots deixar abandonat.

Quan costa llogar-lo?

Llogar un vaixell petit pot costar uns 70 euros per a una sortida d’un dissabte o un diumenge i hi poden anar fins a quatre o cinc persones. Hi ha el prejudici que això és molt elitista, que és una afició molt cara, però no ho és tant. És com el golf o com l’esquí, que ara tenen una enorme difusió i molta gent hi té afició.

Cal cap preparació especial per a navegar?

Físicament has d’estar bé i t’has de saber adaptar al moviment del vaixell. Al mar no serveixen els discursos, les excuses, les mentides o el victimisme. El mar et dóna una major llibertat però exigeix una ànima valenta i el millor de cadascú.

4

Penedès Econòmic

març 2015

ACTUALITAT

Vilanova i la Geltrú es manté com la zona blava més cara del Penedès-Garraf Dels municipis del nostre territori, els turístics Vilanova i Calafell estableixen uns dels preus més alts per aparcar en zona blava de Catalunya Lídia Oñate Durant aquests darrers anys de la crisi, la pràctica totalitat dels ajuntaments del Penedès i del Garraf han optat per congelar les tarifes dels aparcaments de zona blava. Aquest 2015, aparcar en aquests espais manté la normativa de preus fins ara vigent, que giren entorn l’1,05 i l’1,75 euros, la tarifa més elevada del Penedès-Garraf, situada a Vilanova i la Geltrú. Tant Sant Sadurní d’Anoia com Vilafranca del Penedès tenen establertes unes tarifes força més assequibles, per sota d’altres ciutats mitjanes com Vic (1,65 €/h) o Igualada (1,15 €/h).

Segons un estudi que analitza el preu de 30 ciutats de tot l’estat espanyol, la tarifa vilanovina segueix situant-se entre les més elevades, superada per Barcelona (1,08-2,50 €/h), Sant Sebastià (0,90-2,26 €/h), València (0,802,10 €/h), Manresa (1,90 €/h), i Palma de Mallorca (0,80-1,70 €/h). Tot i que a simple vista podríem justificar aquest preu de zona blava per tractar-se d’una ciutat turística, el cert és que a la llista es registren capitals com Bilbao, Sevilla, Pamplona, Sara-

gossa o, fins i tot, Madrid, amb un reclam turístic més potent i que tenen uns preus que oscil·len els 1,10 i 1,25 euros l’hora.

Per tal de minimitzar la despesa dels usuaris, els aparcaments de zona blava s’han dividit per diferents zones segons la situació respecte al centre de la vila.

Aquesta segmentació sol produirse especialment en localitats cos-

la recaptació es manté en la majoria de localitats entre els anys 2013 i 2014 taneres que a l’estiu poden arribar a ampliar-se notablement com és el cas del Vendrell, que passa de 238 a 298 places.

La recaptació es manté estable els dos darrers anys A diferència d’altres anys, tant el 2013 com el 2014 els preus de les tarifes han estat els mateixos, evidenciant uns resultats recap-

0,80-2,10 €/h Manresa

1,90 €/h

1,15€/h

P

P

P

1.573

Àvila

0,50 €/h

1,05€/h

El Vendrell

0,80-1,70 €/h

Múrcia

Irvine (Califòrnia): 1,78€/h

Sant Sadurní d’Anoia

1,05€/h

238

Oxford: Entre 2,60 i 3€/h

places(1)

Palma de Mallorca

0,50 €/h

140

places

Vilafranca del Penedès

P

Sant Sebastià

París: Entre 2,40 i 4€/h

P

P

places

1,08-2,50 €/h València

El nivell de vida és un dels indicadors a tenir en compte a l’hora de comparar els diferents preus dels productes en altres països, però en el cas dels aparcaments en zona blava sobta la poca diferència que hi ha amb altres ciutats, algunes d’elles capitals de països com Andorra la Vella (1 €/h), o d’estats americans com Califòrnia, on la ciutat d’Irvine (1,78 €/h) té un preu molt similar a Vilanova i la Geltrú. Tot i això, la majoria de grans ciutats europees com París (entre 2,40 i 4 €/h) o Oxford (2,60-3 €/h) superen amb escreix els preus de ciutats catalanes.

A Amèrica Llatina, el sistema de zona blava encara no està gaire estès i als barris on se n’ha instal·lat són molt més barats que a les ciutats europees o nord-americanes. És el cas de Ciutat de Panamà, on la tarifa és de 45 cèntims l’hora.

En aquestes urbs, a més, s’empren els anomenats gorrillas o aparcacotxes, on una persona vigila el cotxe a canvi d’unes monedes, una pràctica il·legal a Espanya.

585

Barcelona

0,90-2,26 €/h

ENTRE CALIFÒRNIA I ANDORRA LA VELLA

tatoris molt similars entre un i altre any. Això demostra, a grans trets, que els visitants, si més no aquells que fan ús d’aquest servei d’aparcament, també s’han mantingut. Així doncs, si observem als municipis del Baix Penedès, a Calafell s’han recaptat uns 268.000 euros, mentre que al Vendrell la xifra augmenta fins als 300.000.

En ambdós casos, la xifra és molt semblant a la de 2013, segons han afirmat a Penedès Econòmic fonts dels ajuntaments.

Sovint, les empreses concessionàries inclouen en la renovació dels contractes de concessió obres de nous aparcaments soterrats. És el cas de Vilafranca, on fa uns anys l’empresa SABA va construir i cedir al consistori un aparcament soterrat de 150 places al barri de l’Espirall. Actualment, SABA té la concessió de l’aparcament de la Rambla de Sant Francesc per 49 anys, incloent la gestió de l’aparcament de Cal Rondina i de les zones blaves per 15 anys, per la qual cosa abona un cànon d’uns 90.000 euros anuals a l’ajuntament.

places

Calafell

1,50€/h

(2)

999

places

2.085 places

Sitges

1,35€/h

Andorra la Vella: 1€/h

(3)

Vilanova i la Geltrú

1,70€/h 1,75€/h

Jaén

0,55 €/h Huelva

0,60 €/h Segòvia

0,60 €/h

(3)A

Sitges són 62 minuts. tarifa de residents de Calafell és 0,20€/h.

(1)A l’estiu, el Vendrell amplia les places a 298.

(2)La

Ciutat de Panamà: 0,45€/h

març 2015

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

març 2015

ACTUALITAT

La fibra òptica per a les empreses del territori: més un somni que una realitat La poca densitat de clients potencials als polígons industrials del Penedès i el Garraf i la seva poca penetració comercial resta atractiu a les operadores Lídia Oñate El pastís de la fibra òptica està en ple repartiment. Tot i l’avantatge del monstre de les operadores Movistar, en el mercat de les telecomunicacions encara no està tot decidit. En ple desplegament de la ja desitjada fibra òptica, principalment a les ciutats i viles ben poblades, moltes empreses situades als polígons industrials de la zona del Penedès i el Garraf estan veient que s’hauran de conformar amb la velocitat de l’ADSL, fins ara l’única opció majoritària per accedir a Internet de forma econòmica. L’endarreriment de la fibra òptica en aquestes zones respon a dos grans factors. D’una banda la poca densitat de clients potencials (massa inversió per poques empreses, que estan repartides pels prop de dos centenars de polígons al nostre territori) i la seva poca penetració comercial (no totes les empreses necessitaran i contractaran aquest servei).

La situació encara s’ha embolicat més d’ençà que la Comissió Nacional de Mercats i Competència decretés que les línies de fibra òptica que es construeixin han de permetre el lloguer d’altres operadores que vulguin prestar el seu servei. La gran damnificada, sens

dubte, ha estat Movistar, que havia previst un ampli desplegament de fibra òptica per aquest any amb uns resultats impactants: donar servei a 20 milions de llars (el 85% del mercat espanyol). Arran d’aquesta decisió, Movistar no ha trigat en rebaixar la seva agosarada planificació fins a un 35% de llars.

Segons David Andreu, responsable de comunicació de l’operador Anxanet, amb seu a Vilanova i la Geltrú, les empreses que vulguin accedir a una connexió a Internet superior a l’actual

l’anomenada fibra virtual podria esdevenir la solució més competitiva per a les empreses del territori ADSL tenen tres vies: “l’FTTH (Fiber To The Home), la fibra òptica que s’instal·la a les llars pensada per l’àmbit domèstic; el que nosaltres anomenem fibra virtual,

que fa arribar la connexió de fibra òptica a través de radioenllaços; i els circuits dedicats, l’opció més cara, però amb un resultat immediat i a la mida del client”. Cada vegada són més les empreses amb una necessitat major de capacitat de megues i velocitat de connexió, però Andreu afegeix que “la majoria esperen que els arribi la fibra òptica FTTH des dels nuclis urbans, cosa que és força improbable perquè a les operadores no els sortirà rendible”. El cert és que actualment qualsevol empresa pot accedir a fibra òptica si opta pel circuit dedicat, que és el que Movistar vol mantenir per als polígons, ja que suposa una inversió

L’explosió del borró sense haver adobat Arriba el “caloret” i amb això la temporada de turistes, creuers, les rambles de Barcelona de gom a gom, la gerència de l’agència catalana de turisme de Barcelona estirant-se els cabells i fent càbales per veure on coi foten els nostres tan preuats amics turistes... no pas badem!

Permeteu-me que exposi la meva visió sobre l’enoturisme utilitzant una metàfora vitícola; el turisme a les nostres contrades es com un borró que està a punt d’explotar, tal i com fa un cep, però perquè aquest broti correctament pri-

mer s’ha d’haver adobat la terra i tractat amb una mica de caldo bordelès per no tenir problemes en el futur.

Aquí al Penedès, ens trobem que tot just estem començant a podar (enoturísticament parlant), i encara en falta molt per polir, encara s’ha d’acabar de formar el cep i controlar-ne el vigor (de turistes). Però sembla que vulguem anar massa ràpid, la primavera és a sobre, la mitjana de temperatura s’eleva, i hem rebut una pluja magnífica, però encara no hem adobat ni tractat res.

Què succeirà quan brotin i explotin els borrons? doncs que la vinya no tindrà prou múscul i tindrem

un sarments més aviat raquítics i sense força. Tot plegat un problema.

Ja hi ha empreses potents de Barcelona que estan començant a posar els peus aquí, i total, per què no ho fem nosaltres mateixos i així podem crear ocupació aquí? Igual que la primavera te aquella olor especial, l’enoturisme s’ensuma un creixement prou interessant, més quan empreses i institucions de Barcelona estan començant a desembarcar aquí. Alguns hotelers començaran a interessar-se per nosaltres, empreses de serveis turístics, de transport de passatgers, de noves activitats, ho veig, ho olo-

elevada per a les empreses. A més de la instal·lació, les factures mensuals ascendeixen a uns 600 euros, una despesa que difícilment es poden permetre les pimes. A l’Alt Penedès, un dels polígons en els quals s’han instal·lat circuits dedicats és el de Sant Pere Molanta (Olèrdola), on “les empreses negocien el preu amb Movistar per encabir també les trucades”, explica Jordi Bastardas, propietari de l’operador Wifi Penedès. En el seu cas, han potenciat un servei de proximitat adreçat, principalment, a l’àmbit domèstic oferint fins a 6 megues a través d’antenes Wifi. De cara a aquest any, volen començar a connectar fibra òptica

ro... Aishhh, però no hem fertilitzat el terreny.

Ens falta molt! Ens falten polítics i tècnics especialistes en turisme, ens falta formació, ens falten guies!

Ens falten idiomes a tot arreu (restaurants, cellers, botigues...), ens falten salmons que vagin contracorrent i desenvolupin no bons plans, sinó els millors plans, ja no es qüestió d’emocions, es qüestió de fets. Perquè no expliquem a tothom, empresaris, món de l’administració, i societat civil penedesenca quin impacte pot tenir una sublim gestió del turisme? Precisament tots aquests punts són els nutrients que ens falten per assegurar que el “boom” que ens ve a sobre no ens

en nodes per ampliar la capacitat de megues que ofereixen, i realitzar una prova pilot de connexió en un dels pobles de l’Alt Penedès. La seva proposta d’estalvi de fins a un 70%, consisteix en la Telefonia IP, és a dir, les trucades arriben també a través d’Internet, fet que abarateix costos de les trucades a l’exterior. Entre els seus objectius, també es troba iniciar contactes amb empreses.

Des de la patronal Unió Empresarial del Penedès, resten a l’espera de l’evolució del mercat i les accions que decideixi emprendre Movistar, tot i que també contemplen l’opció de disposar de fibra òptica a través de radioenllaços, oferida per Vodafone, amb la qual preveuen negociar per obtenir un preu raonable per als seus associats.

Segons el president del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, Francesc Olivella, és previst que abans que finalitzi l’any l’operador que té la concessió, Xarxa Oberta de Catalunya, desplegui tot el cablejat per la C-15, des d’on l’ens comarcal ja té plantejats els entroncaments que calen per connectar els municipis entorn la via. A partir d’aquí, seran les operadores les qui tindran la propera paraula.

En el cas dels polígons industrials, però, caldrà esperar a veure-ho.

faci morir d’èxit.

I els tractaments de sofre o coure per evitar problemes? Aquí ens hauríem de seure tots i planificar quin turisme i quins turistes volem per protegir-nos i fer el que realment volem fer, tal i com fem gran vins i caves de qualitat. Si volem ser com el Penedès vinícola d’abans, serem com un Salou fest, si volem ser com el Penedès del futur, serem com vulguem ser, una referència enoturística al món.

Però ull! Recordo ara farà uns cinc o sis anys, en una reunió del sector, que vaig proposar el següent eslògan: Penedès, la vinya de Barcelona, i no em van fotre ni cas, casi em van vilipendiar (Guardeu-vos la marca Pe-

nedès allà on ser per un temps), i oh! sorpresa, ahir es presenta la nova imatge de la DO Alella... i sabeu quina és, no? Alella, la vinya de Barcelona.

Cagun l’olla ens ho foten tot! Hem d’espavilar ja!

Eric Enguita Albet Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

Penedès Econòmic

març 2015

7

ACTUALITAT

Els hotels del Garraf i del Penedès van penjar el cartell de complet pel Mobile A Sitges els primers dos dies hi va haver una ocupació del 100% i també Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú van tenir molt bones xifres Olga Aibar El Mobile World Congress, la trobada professional de telefonia i tecnologia més important del món, que va tenir lloc entre el 2 i el 5 de març a Barcelona, va tornar a omplir els hotels de la zona del Penedès i el Garraf, molts dels quals van posar el cartell de complet. Un dels municipis més beneficiats va ser Sitges, una de les localitzacions escollides per l’organització del congrés atesa la proximitat de la localitat amb Barcelona i l’àmplia varietat d’oferta hotelera i de restauració.

La majoria dels hotels van registrar els primers dies una ocu-

Molts dEls clients procedien del Japó i de diferents països d’Europa pació hotelera d’un 100%, segons dades facilitades pel Gremi d’Hostaleria. Els restaurants també van augmentar els seus clients sobretot en horari nocturn i el servei de taxi també va incrementar més els seus serveis durant els dies del certamen.

A d’altres ciutats com Vilanova i la Geltrú i a Vilafranca del Penedès també n’estaven satisfets,

tot i que tenen una oferta hotelera molt més minsa. A Vilafranca els hotels Domo i Casa Torner i Güell van omplir totes les habitacions disponibles els primers dies de la fira. En canvi, el Cava& hotel Mas Tinell no va notar “l’efecte Mobile”, segons afirmava uns dels seus empleats a Penedès Econòmic.

Segons fonts dels hotels vilafarnquins, molts dels clients que van demanar plaça hotelera a la comarca durant la celebració del Mobile World Congress (MWC) procedien de diferents països d’Europa i també del Japó, tot i que també n’hi havia que venien de diverses ciutats espanyoles.

L’estand de Vilanova va ser un

èxit segons el govern L’Ajuntament de Vilanova va ser present a la fira amb un estand propi en el qual va mantenir 35 reunions amb empreses, agències de desenvolupament, universitats i instituts, emprenedors i clústers.

Tant l’alcaldessa, Neus Lloveras, com la regidora de Societat de la Informació, Ariadna Llorens, van valorar positivament la participació de la ciutat en l’esdeveniment, que va suposar una inversió de 2.600 euros.

L’alcaldessa qualificava la participació com a un fet molt positiu: “quan et vols posicionar com a ciutat en un àmbit estratègic has de ser-hi present. A Vilanova apostem per les TIC i això fa indispensable estar al Mobile World

Congress”, assegurava. Segons Lloveras “els resultats no són immediats, és una feina de formigueta”, que “posarà en marxa projectes de futur”.

Per la regidora de Societat de la Informació, el congrés suposarà

un retorn de les oportunitats per a la ciutat “a mitjà i curt termini”.

Es tractava de la quarta vegada que Vilanova participava al congrés dedicat a les telecomunicacions mòbils.

Els temes tractats durant les entrevistes van ser el desenvolupament d’aplicacions i noves tecnologies, la formació i la recerca, els nous mitjans de comunicació i les smart city, entre d’altres.

Un 40% dels interlocutors van ser empreses privades i un 25% agències de desenvolupament.

En un 25% de les trobades la proposta va ser arribar a acords de networking i en un 20% col·laborar en projectes internacionals europeus. En el 10% dels casos es va proposar a l’Ajuntament participar en projectes internacionals no europeus.

El congrés va tornar a batre els rècords d’anteriors edicions, amb més de 93.000 visitants, 2.000 expositors, 4.000 periodistes i 160 delegacions governamentals.

L’any vinent el congrés se celebrarà del 22 al 25 de febrer.

Busca un profesional de confiança, competent i flexible?

Estem al seu servei. Des de sempre, hem realitzat un servei de primera qualitat a una gran varietat de clients.

El nostre personal qualificat i l’ús de productes adequats i respectuosos amb el medi ambient ens han permès triomfar en el sector. Li oferim una àmplia gamma de serveis de neteja en

indústries, comerços, habitatges i serveis de Consergeria.

MARCLEAN aposta per maquinària d’última generació, la qual permet aconseguir més bon rendiment, més eficàcia en els treballs, i també facilita la prevenció de riscos laborals i el respecte pel medi ambient.

Els nostres serveis: Neteja industrial - Grans superfícies - oficines i despatxos Locals - Primeres neteges d’obra - Garatges - Comunitats - Vidres - Consergeria...

C/ Amalia Soler nº 132 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 93 817 25 97 Fax: 93 169 42 64 marclean@marclean.net

8

Penedès Econòmic

març 2015

ACTUALITAT

El transport i comunicacions i la construcció prenen la iniciativa

ELS SECTORS QUE MÉS CREIXEN Garraf Mediació financera

8,2%

Juntament amb serveis socials i sanitat, són els sectors que més van créixer durant el segon semestre de 2014 al Penedès i al Garraf

Immobiliàries i serveis

7,9%

Construcció

6,9%

Lídia Oñate El 2014 va tancar les portes a la recessió a les comarques del Penedès i del Garraf. Durant el segon semestre molts sectors econòmics van aconseguir acabar l’any amb dades positives i optimistes de cara al nou any, segons es desprèn de les dades del darrer Informe ADEG. En el global del PenedèsGarraf, destaquen els sectors del transport i les comunicacions, que va créixer un 6,5%, seguit de la sanitat i els serveis socials (+4,3%) i la construcció (4,2%).

Després de tants anys en nombres vermells, la construcció s’ha revifat, si bé lleugerament, i força focalitzada a la comarca del Garraf.

La mediació financera segueix sent l’assignatura pendent a l’Alt Penedès, que encara que l’any passat perdés prop del 80% de llocs de treball, en el segon semestre de 2014 encara en continuava perdent a un ritme preocupant (-21,7%). L’Administració i la Seguretat Social és un dels sectors que més decreix al Baix Penedès amb 1,1%, mentre que al Garraf registra el menor dels augments (0,7%) en una comarca que ha tancat l’any amb tots els sectors en verd.

Tot i que el president de l’ADEG, Jordi Solé Tuyà, es mostra caut a l’hora d’afirmar la sortida de la crisi, sí veu clar que la dinàmica d’atonia i de de-

ESTHER GARCIA MANCEBO Especialista en Dret del Treball Graduada Social i Auditora Sociolaboral d’Assessoria i Serveis Jurídics G&M

Alt Penedès Altres activitats social i altres serveis

4,4%

Sanitat i serveis socials

3,0%

Transport i comunicacions

2,8%

Baix Penedès Font: Informe ADEG

creixement durant la crisi sembla que ja es pot donar per finalitzada. “Veiem que hi ha hagut un canvi de tendència i comença a crear-se ocupació a la indústria i la construcció, on la rehabilitació d’edificis està sent molt important”, explicava en referència a la comarca de l’Alt Penedès.

Una de les preocupacions que apuntava l’informe és la precarietat de la contractació actual, “com a conseqüència de la situació en la que ens trobem”, afirmava David Moreno, un dels tècnics que ha elaborat l’informe.

Tot i això, confia que “en la mesura que les empreses tinguin més bones previsions i més confiança es millorarà la qualitat de la contractació”. Al Garraf la contracta-

Fa anys que pago als meus treballadors un plus voluntari, l’empresa està passant per un mal moment econòmic i el voldria deixar de pagar temporalment. Voldria saber si legalment és possible. És principi bàsic en Dret Laboral que qualsevol condició mes favorable que l’estrictament exigible per la legalitat vigent, que les empreses donin o reconeguin de fet, s’incorpora al nexe de treball i ha de ser respectada com a “dret adquirit”, i igualment quan les condicions més favorables resultin afectades per una regulació diferent apro-

ció va augmentar de forma molt notable en el darrer trimestre de l’any amb un 22,3% més de contractes (9.316 de nous), respecte el mateix període de l’any anterior. En el cas del Baix Penedès, el ritme de contractació seguia augmentant amb una taxa del 24,8% (508 contractes més). A l’Alt Penedès, l’augment és menor, d’un 12,8%, però millorant els registres de 2013 amb 915 contractes nous. Tot i això, les taxes d’atur revelen un canvi de situació, ja que, mentre el Baix Penedès encara es troba amb una taxa del 27%, l’Alt Penedès s’ha mantingut estable amb un 17%, mentre que el Garraf registra un 20%.

El treball autònom va pren-

vada amb posterioritat, no podrà lesionar situacions laborals ja consolidades.

Si més no, aquesta condició més favorable no té una vigència permanent.

Endemés, de per pacte individual derogatori, la modificació substancial de les condicions de treball i la clàusula “rebus sic stantibus”, la supressió de la condició més beneficiosa d’origen contractual es pot realitzar per la via de la compensació i absorció, que és un mecanisme per el que l’article 26.5 de l’ET permet neutralitzar les pujades de sou que marqui el conveni col·lectiu o un nou

dre embranzida al Garraf, on va créixer un 4,7% arribant fins als 10.205 llocs de treball, al qual cal sumar la bona salut també que demostra el treball assalariat amb un 4,6% més interanual i 21.110 llocs de treball en total.

Al Baix Penedès, el treball assalariat es va revifar amb un creixement del 3%, una xifra molt similar a la dels autònoms (+2,4%), que ja representen pràcticament un terç de la població activa.

Per últim, l’Alt Penedès encadena diversos trimestres de creixement sostingut d’autònoms, si bé de poca intensitat, com el del darrer trimestre de l’any (0,8%). En canvi, el nombre d’assalariats, no millora fins al quart trimestre de 2014, amb un minso 0,3%.

SMI en determinats casos, al ser absorbides pel salari superior que ja estaria percebent el treballador.

L’empresa haurà d’assegurar-se que el conveni aplicable no prohibeix realitzar aquestes compensacions de forma expressa i si en aquest cas estem davant d’una prohibició total o parcial (no aplicable a determinats conceptes salarials).

Per tant, no és possible eliminar aquest plus voluntari però si pot neutralitzarlo quan s’actualitzin les taules salarials del conveni aplicable per la via de la compensació i absorció.

Transports i comunicacions

17,6%

Agricultura

8,1%

Altres activitats socials i altres serveis

Vaig sol·licitar a la meva empresa gaudir de les meves vacances durant el mes de maig i me les van concedir. Recentment he patit un accident de treball i tinc per 6 mesos de baixa.

He consultat a l’empresa que passa amb les meves vacances si al maig no tinc l’alta i diu que les perdo, voldria saber si és legal.

L’Estatut dels Treballadors es molt clar al respecte, l’ art. 38.2 de l’ET disposa que al supòsit que el període de vacances coincideixi amb una incapacitat temporal diferents a

5,0%

Taxa atur registrat (%)

20%

17,3% 27%

l’embaràs, part o lactància, total o parcialment, durant l’any natural a que corresponen el treballador podrà fer-ho un cop finalitzi la seva incapacitat i sempre que no hagin transcorregut més de 18 mesos a partir del final de l’any en que s’hagin originat. De manera que quan tinguis l’alta hauries de poder gaudir de les teves vacances. Si la teva empresa disposa de comitè d’empresa explica la situació o negocia directament amb l’empresa una altra data.

Consultori legal

Les teves consultes a: laboral@assessoriagm.com

març 2015

Penedès Econòmic

9

10

Penedès Econòmic

març 2015

ACTUALITAT

Quines són les claus per a la continuïtat de l’empresa familiar?

EL FESTIVAL SITGES NEXT RECOLLIRÀ LES TENDÈNCIES EN COMUNICACIÓ

L’Ajuntament de Vilafranca i l’ADEG van organitzar una interessant jornada amb destacats ponents d’IESE Olga Aibar Distingits ponents de l’IESE Business School de Barcelona van participar el 19 de març a la jornada L’empresa familiar. Aspectes claus de la seva continuïtat, organitzada per l’Ajuntament de Vilafranca i l’ADEG. Jaume Grego, president de l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar i dels laboratoris LETI, i Josep Tàpies, titular de la Càtedra d’Empresa

Familiar de l’IESE i professor ordinari del Departament de Direcció Estratègica van donar consells i indicacions per a tenir èxit en la successió i la trajectòria de l’empresa familiar.

Durant la jornada es van exposar experiències d’empreses autòctones com Coral Transports & Stocks, de la Granada i Cal Soler, de Vilafranca.

Una de les ponències més destacades va ser la del professor Josep Tàpies que va parlar dels reptes i oportunitats per a la con-

tinuïtat de l’empresa familiar.

Les cinc recomanacions que va donar van ser “tractar l’empresa com un empresa i la família com una família”, anticipar-se i evitar les sorpreses, dissenyar l’estructura de govern apropiada per la família i buscar l’equilibri entre el tamany de l’empresa i el tamany de la família.

També va parlar de les errades més comunes comeses en empreses familiars. Entre aquestes, creure en “l’efecte ADN”, és a dir que el fill d’un empresari serà

La Caixa presenta el nou Pla Estratègic, amb el qual vol potenciar els crèdits redacció

CaixaBank ha establert les línies fonamentals de la seva activitat amb el nou Pla Estratègic 2015-2018, amb el qual espera situar la ràtio d’eficiència per sota del 45%, créixer un 4% en crèdits i un 6% en recursos de

mitjana anual durant el període, a més de reduir el cost del risc per sota del 0,5% l’any 2018.

Durant la presentació del pla, a principis de mes, el president de CaixaBank, Isidre Fainé, va afirmar que “ser líders en confiança reforçarà el nostre potencial comercial”. Per a Fainé, “l’entitat compta amb l’equip, la vocació

de servei i els productes necessaris per diferenciar-se de la competència a través de la qualitat i del compromís social”.

5 línies estratègiques en un context de recuperació Segons fonts de CaixaBank, el Pla Estratègic 2015-2018 es desenvoluparà, previsiblement,

L’origen de la dona emprenedora Les dones dels països emergents tenen un paper significatiu en el creixement mundial.

Produeixen el 80% dels aliments a les seves contrades, s’encarreguen del comerç al detall i tenen gairebé la meitat de les petites empreses de l’Àfrica, Sud d’Àsia i Amèrica Central. Però només el 20% d’aquestes dones posseeix un compte corrent i la major part dels seus negocis es mouen en l’economia submergida. Àfrica té tres vegades més emprenedores que països com els Estats Units, o per cinc la proporció europea en

relació als homes.

Que les dones d’aquests països son emprenedores per naturalesa queda clar.

Serà per necessitat, per cultura o per tradició, però és rar la dona que, a més d’ocupar de la seva família, no es dedica a la venda ambulant, té un petit lloc en el mercat o fa trenes i pentinats a les veïnes.

Un fort alè de nostàlgia m’envaeix, i la imatge de les nostres àvies s’aferra en mi, mares, grans cuineres, mestresses de casa que feien bullir l’olla amb l’aviram i els productes de l’hortet que elles mateixes cultivaven. Si en sobrava, anaven a mercat. Grans emprene-

dores, sense saber-ho, que amb quatre llavors i quatre animalons, aconseguien mantenir la infraestructura d’una casa Pairal nombrosa amb un equilibri i una senzillesa digne d’admirar.

Brots del seu “saber-fer”, corren per les nostres venes i moltes vegades per qüestions socials, culturals, o simplement per por al fracàs no gosem despertar.

Aquestes dones tenen gairebé la meitat de les petites empreses de les seves nacions, però tot i això segueixen sense tenir la visibilitat necessària per aconseguir que els seus negocis prosperin com haurien. Molts es queden en

un gran empresari quan no necessàriament és així, barrejar els llaços familiars i la relació professional, oblidar els criteris de mercat en la retribució al treball i la retribució al capital i retardar els processos de successió.

Pel que fa als reptes, afirmà que “cal mantenir un negoci rendible i sostenible i mantenir la unitat i l’harmonia en la família”. La cloenda la va realitzar el director general d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom, Xavier López.

en un context de recuperació moderada i amb uns tipus d’interès molt baixos (prenent de referència l’Euríbor a 12 mesos, entorn el 0,70%). Per tal de reforçar el lideratge al mercat espanyol i diferenciar-se dels competidors, el Pla estableix cinc línies a treballar: focalitzar-se en el client per guanyar en reputació; aconseguir una rendibilitat recurrent per sobre del cost del capital; gestionar activament el capital, liderar la digitalització de la banca i comptar amb l’equip humà més preparat i dinàmic.

l’economia de subsistència i el mercat de negre. En aquest sentit, una sola dada reflecteix molt bé la realitat: s’estima que tan sols un 2% de les dones d’aquest països emergents tenen accés a un compte corrent, però és que en moltes ocasions, les dones s’organitzen en formes més o menys autònomes, fora de l’economia purament financera. Així, és comú la creació de petites cooperatives, una “caixa comuna” o “tontines”: “un grup de persones que contribueix cada mes amb una quota fixa de diners i el total recaptat es lliura, per torn, a un dels membres “, tal com explicava Chema Caballero en la seva entrevista amb Anastasia Wambui Maina,

Sitges acollirà els dies 17 i 18 d’abril la primera edició del Sitges Next, festival internacional d’innovació en comunicació i news media, que neix amb la intenció de reunir les principals indústries creatives de l’àmbit de la comunicació i les noves tecnologies, i de servir d’estímul a la creativitat i el talent tant nacional com internacional.

L’edició “0” de Sitges Next estructurarà la seva programació en vuit conferències i dos workshops, realitzats per professionals internacionals de primera línia, així com activitats paral·leles i la creació d’uns premis que reconeixeran la tasca innovadora de creatius d’arreu del món.

........................................

L’EMPRESA TAULER ES PROMOCIONA A LA GRAN FIRA GRAPHISPAG 2015 Del 24 al 27 de març, l’empresa fabricant de màquines per a impremta Tauler Laminating Tech, amb seu a Vilafranca, va ser present a la fira Graphispag 2015 amb estand propi. Aquesta és la fira de referència de la indústria gràfica espanyola i una de les quatre més importants d’Europa, amb 45 anys d’existència i un alt poder de convocatòria entre compradors internacionals del sector de les arts gràfiques. Amb aquesta aposta, Tauler vol impulsar la seva marca i, en especial, els dos nous models de màquina laminadora (o plastificadora): la Smart B3 i la SmartMatic 2.0

impulsora de la cooperativa Badilisha Maisha (Canvi de Vida) que ofereix precisament” formació i microcrèdits per facilitar la creació de petits negocis a les dones de Korogocho, Kenya”.

I tot i que “no hi ha cap fórmula màgica i les traves són encara moltes”, com assenyala Yassine Fall, assessora econòmica d’UNIFEM -i molt crítica amb els microcrèdits, per cert-, el treball, la constància i la iniciativa de les dones ja ha anat donant els seus fruits i molts negocis prosperen més enllà fins i tot de les perspectives de les seves creadores.

Quan veus exemples com aquests de superació amb unes dificultats immensament superiors a les que

aquí patim, ens haurien d’inspirar, per vèncer aquestes barreres o pors socioculturals que tenim moltes dones, escoltar els nostres gens, creure en els nostres projectes i “arribar a ser dones de profit,” com diuen les nostres àvies.

Roser Colomé castellví Gerent Territorial Barcelona Globalider

Penedès Econòmic

març 2015

11

ACTUALITAT

La compravenda de pisos creix al Gran Penedès després de 3 anys de caigudes Les vivendes amb més sortida a la zona del Penedès i Garraf són les que costen menys de 130.000 euros i tenen menys de vint anys d’antiguitat 130.000 euros i els que tenen més demanda són els situats a la zona del centre i de la platja. Segons asseguraven des de Finques Pascual “molts dels clients són inversors que aposten ara per un mercat que té unes bones perspectives de negoci”. També així ho manifestaven des de Finques Parellades de Sitges, tot i que en aquest darrer municipi els preus són molt més alts.

Olga Aibar Bones notícies per al sector immobiliari que podrien apuntar a l’inici d’un canvi de cicle. I és que la compravenda d’habitatges a Espanya va créixer el 21,6% durant l’any passat, fins a les 365.594 operacions, el que representa un miler per dia, segons l’estadística de transaccions immobiliàries del Ministeri de Foment. Es tracta de la xifra més alta des del 2010.

El creixement interanual va ser del 2,2%, en gran part gràcies al mercat de segona mà, un mercat molt afectat per la crisi ja que han perdut un 42% de valor des d’abans de l’esclat de la bombolla immobiliària. El preu dels pisos i cases noves, en canvi, només ha caigut un 26,9%.

Algunes finques de la zona han incrementat les vendes d’habitatges més d’un 15% En el quart trimestre de l’any passat, les compravendes d’immobles van pujar un 19,5%, la dada més alta registrada en un quart trimestre des del 2010, quan es van registrar 150.494 operacions. Totes les comunitats

Els preus dels pisos també puGEN després de sis anys de caigudes autònomes van registrar increments durant l’exercici passat en relació amb l’any 2013. Les principals pujades es van registrar a Aragó (40,1%), la Rioja (36%) i Catalunya (34%).

Situació al Gran Penedès Des del Penedès i Garraf també s’ha constatat una millora en les vendes de pisos. Des de Vilallar Penedès, la seva gerent, Montse Crespo, apuntava que “hi ha més alegria i es veu ja un altre color però encara costarà que el mercat es recuperi”. Les vivendes que més s’han venut són les que tenen menys de 20 anys amb un preu que oscil·la entre els 100.000 i els 120.000 euros. Els barris vilafranquins amb més demanda són els del Poble Nou, la Girada i Sant

1.463e

Import mitjà del metre quadrat a Espanya

0,3%

Caiguda de la xifra interanual, tot i l’ascens dels preus

7

Exercicis de descens continuat dels preus de l’habitatge

Julià.

Pel que fa al mercat de lloguer, Crespo indicava que “encara tindrà molta tirada perquè fins que la gent no tingui grans estalvis continuarà havent més lloguer.

Tanmateix, ara hi ha més vendes perquè la gent que tenia un raconet el suma al dels pares i els sogres perquè les parelles puguin adquirir el primer habitatge”.

A la zona del Garraf la situació també ha millorat. A Vilanova i la Geltrú, les diferents finques consultades per Penedès Econòmic apuntaven en aquest sentit.

Des de Finques Pascual xifraven l’increment de vendes de vivendes en un 15% respecte a l’any 2013.

Els pisos amb més sortida, segons apuntaven les mateixes fonts, són els que estan per sota dels

S’incrementen també els preus Un altre dels indicadors positius publicats per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) aquest mes ha estat el del preu de l’habitatge, que ha tornat a créixer després de sis anys de caigudes. Un increment molt suau però que trenca amb l’estadística de fa un any quan els preus es van desplomar un 10,6%. De fet, des del 2007, els preus de l’habitatge han caigut a Catalunya un 44,9% (un 48,2% en l’habitatge de segona mà i un 35,8% en la nova).

L’IPV (índex de preus de l’habitatge) va créixer un 1,1% gràcies a l’obra nova, que va repuntar en un 4,7%, mentre que els habitatges de segona mà van pujar un 0,4%.

12

Penedès Econòmic

març 2015

ACTUALITAT

La Fira del Vehicle d’Ocasió de Vilafranca incrementa les vendes

TARGETA “LA PLAÇA DELS AVIS” DE CAIXABANK

Olga Aibar Una fira amb més públic i més vendes. Aquest és el balanç de la Fira del Vehicle d’Ocasió de Vilafranca del Penedès que van fer els representants de l’Associació de Concessionaris de l’Automoció i la Maquinària Agrícola de Vilafranca, formada per 15 concessionaris de les principals marques d’automoció i agrícoles del Penedès. Una fira en què les vendes de cotxes s’han incrementat

un 5% respecte a l’any anterior, un any en què també van tenir unes bones xifres. Pel que fa a la maquinària agrícola, les vendes s’han mantingut respecte l’any passat.

En aquesta edició es va tornar a incrementar el nombre de visitants a la fira. Tot i que la majoria procedeix de les comarques penedesenques, cada cop hi ha més presència de persones procedents de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, gràcies a la important aposta per la comunicació

Foto: Fèlix Miró

Els organitzadors estan satisfets perquè es van tancar més operacions i hi va haver més públic que en d’altres anys de l’esdeveniment duta a terme des de l’organització. En aquest sentit es manifestava Jaume Nicolàs que apuntava que “la fira s’ha consolidat i ha adquirit un caràcter més provincial, un potencial que hem de saber explotar de cara a futures edicions i també tenint en compte que la fira de maquinària agrícola és de les més importants de Catalunya” . Segons Fèlix Tutusaus, del concessionari Renault a l’Alt Penedès, “el primer dia de la fira, dissabte al matí, ja hi havia cues

Més premis al 57è Ral·li Internacional de Cotxes d’Època Barcelona-Sitges redacció

El 57è Ral·li Internacional de Cotxes d’Època BarcelonaSitges va celebrar el 22 de març la segona jornada, tenint com a protagonista la prova de clàssics. Hi van participar 60 cotxes i 13 motocicletes, provinents de diferents punts d’Espanya i d’Europa. Després de recórrer els carrers de Barcelona i Sitges, es van lliurar els premis.

El premi al millor cotxe dins de la categoria I, que inclou els automòbils fins a 1908, va ser

per al Peugeot 1907 de Serge Rinero. El Garatge Terramar, amb un Hispano Suiza de 1914, va ser el guanyador del premi al

millor cotxe dins de la categoria II (entre 1909 i 1914). En la categoria III (cotxes de 1915 al 1920), va guanyar l’España de

i és quan més operacions es van tancar.” Pel que fa als cotxes més venuts, afirmava que “s’han incrementat les vendes de cotxes de gamma alta, de més d’11.000 euros, tot i que també s’han venut força d’entre 6.000 i 8.000”.

Valoració en la qual hi concidia Josep Anton Sànchez, responsable de V.O. del concessionari Opel de Vilafranca, “estem satifets de la fira perquè ha vingut més gent que altres anys, hem tancat més vendes i ja es veu una certa sortida de la crisi”.

1917 de Mercè Freixa i, finalment, el Rolls Royce Phantom I de 1917 de Robert Ricardo es va endur el premi de la categoria IV (fabricats fins a 1928). A l’edició d’enguany es va afegir una nova categoria de premis, centrada en les motocicletes. El primer premi va ser per a Eulogi Garcia amb la seva Zundapp K500. El premi a l’elegància, que avalua la qualitat dels vestits d’època dels participants d’acord amb el vehicle que condueixen, va ser per als ocupants de l’Hispano Suiza de 1907 d’Albert i Ramon Buxeda; i el premi infantil per als més joves del vehicle Citroën Torpedo de 1924 de José Mª Ferraz. Es va lliurar un premi especial en memòria de Gemma Toscas a Jordi Ferrer, amb un Rochet Schneider de 1908.

CaixaBank, en col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Quintí de Mediona, ha llançat una targeta amb la imatge de la Plaça dels Avis. L’objectiu és arribar a tots els ciutadans i visitants del municipi i contribuir a la promoció de la població, donat que les targetes es podran demanar en qualsevol de les 5.600 oficines que integren la xarxa de CaixaBank a Espanya. La sots-directora de l’oficina de Sant Quintí de Mediona, Anna Lujan, es mostrava satisfeta de col·laborar en la difusió d’un dels trets d’identitat de Sant Quintí.

BANC SABADELL LLANÇA SABADELL WALLET Banc Sabadell ha llançat recentment Sabadell Wallet, una innovadora solució que, mitjançant tecnologia NFC, converteix els smartphones en un mitjà de pagament que es pot utilitzar en qualsevol terminal punt de venda (TPV) equipat amb tecnologia contactless. Aproximant només l’smartphone al TPV, i marcant el número secret, els usuaris d’aquest producte podran pagar les compres en tota mena d’establiments comercials.

març 2015

Penedès Econòmic

13

14

Penedès Econòmic

març 2015

EMPRESA JoaN DURALL, GERENT DE SAET SWEETS

“Per competir amb multinacionals hem de fer formats que no els siguin rendibles” L’empresa Saet Sweets, de Sant Jaume dels Domenys, s’ha especialitzat en producció de regalèssia i ara busca créixer al sector de l’alimentació Lídia Oñate Fa dotze anys que Saet Sweets es va establir al Penedès, concretament a Sant Jaume dels Domenys.

A punt de ser centenària, els inicis de l’empresa es remunten al 1916 quan l’avi d’un dels actuals propietaris va començar en el sector del dolç amb una fàbrica al bell mig de Barcelona. Ara, Joan Durall capitaneja Saet Sweets juntament amb el seu germà Bonaventura Durall i el seu soci Javier Torrents, amb qui té el repte d’accedir a un mercat fins ara nou per a ells, el d’alimentació orientat a les cadenes de supermercats.

Des de Saet Sweets remarquen que el seu és un producte de molta qualitat i més saborós que el de la competència, ja que empren un mínim del 10% d’extracte de regalèssia, mentre que la majoria inclou un 2%. Segons el gerent Joan Durall, “el més important és l’essència perquè mentre més bona sigui, més car ho podrem vendre.

El nostre objectiu és oferir qualitat i això té un preu. Per això intentem estar a la gamma alta del sector”.

A través d’una xarxa de distribució de 400 clients i dos canals de venda, el d’impuls amb HORECA (hotels, restaurants i càterings), i el de farmàcies, donen sortida al seu ampli ventall de productes.

Importacions per vendre més gamma de productes Saet Sweets diversifica el seu negoci en dues línies: la fabricació pròpia de regalèssia, que suposa gairebé el 80% de la seva facturació (barretes, granels, llaunes i confits), i les importacions de productes de confiteria. Actualment, venen regalèssia de la marca finlandesa Halva, destinada a competir als grans mercats, caramels de la marca alemanya

“tenim un mercat molt competitiu. si no segueixes el ritme, et mors” Pulmoll, que es distribueixen a les farmàcies, i les xocolates de la danesa Carletti. “Arran d’assistir a fires, vam veure que hi havia diversos productes que podien complementar el nostre assortiment. Des de llavors comprem els seus productes i els introduïm al mercat espanyol”, explica Durall.

El del dolç, un mercat exigent Els assidus a les botigues de lla-

minadures s’hauran fixat que les novetats són contínues i que sovint apareixen nous productes per tastar. “El mercat demana noves gammes de productes constantment”, explica Durall, “i nosaltres els hem de donar resposta perquè el 80% dels clients compra qualsevol novetat”. En el seu cas, afegeix que “estem molt al dia de tots els canvis que es produeixen al mercat per estar preparats i adaptar-nos a les noves necessitats dels clients”. Però no és senzill introduir una novetat al mercat amb èxit, ja que “hem de convèncer tres clients: el distribuidor, el punt de venda i el client final”. Com en molts mercats, el del dolç és “molt competitiu. Cada mes les empreses presenten nous productes o formats. Si no segueixes el ritme, et mors”, sentencia Durall. La seva és una petita empresa que, si bé produeix 300 tones a l’any, pateix per mantenir el ritme d’innovació de les grans multinacionals, que “tenen departaments d’I+D amb equips de cent persones que treballen en noves idees, formats i packagings”. Properament comercialitzaran un nou producte, una regalèssia de maduixa, amb la qual “no podrem competir en preu. Per això, intentem fer un format diferent que no els sortirà rentable, i de qualitat, és clar.”

El packaging, un element d’èxit Ja fa més de 15 anys que a Saet Sweets es van adonar que el packaging seria un filó a explotar.

Llaunes de tot tipus de dissenys i personalitzades per a cada destí amb producte propi va catapultar l’empresa a fabricar per gairebé tot Espanya i part de l’estranger recipients originals, atractius i adreçat als turistes. Des de fa sis anys, a més, comercialitzen llaunes amb caramels de cortesia amb llicència de la marca FC Barcelona, fet que els ha ajudat a vendre a àrees de servei, aeroports, botigues de souvenirs i donar-se a conèixer a les fires com la d’ISM, d’Alemanya, i la Gulfood, de Dubai.

I no sabem ni el que tenim per davant

JORDI VENTURA MASSÓ Consultor - Direcció estratègia Aislopd Membre de la junta directiva de la UEP

Fa ben poc hem pogut assistir a una de les fires més impressionants que es fan arreu del món i, per descomptat, a Catalunya: el Mobile World Congress. És espectacular l’activitat frenètica que es viu al recinte firal de L’Hospitalet aquells dies. Allà es troba el millor del millor del sector de les telecomunicacions i les noves tecnologies.

Entre nous models, aplicacions, plans d’expansió empresarials i usos diversos de la tecnologia, una de les grans notícies que tots els

mitjans van encarregar-se de difondre és l’arribada, i sembla que de manera imminent, d’un concepte que s’ha batejat com “la internet de les coses”. L’altra gran que ha estat el “big data”, el tractament massiu d’informació.

En sentir això, el meu cervell es posà en mode protecció de dades. Que no és altra cosa que en alerta. Clar que m’agraden els avenços i les coses meravelloses que la tecnologia ens aporta i ens aportarà, però vull saber també a canvi de

què. Res en aquesta vida és gratis, per molt que el senyor Google ho vulgui expressar així sovint.

El meu primer pensament va ser: si avui el simple ús d’internet ja ens porta maldecaps perquè la protecció de dades personals té encara un recorregut molt ample per ser atesa amb respecte i complint la llei... Quan internet “estigui a les coses” com quedarà l’individu en aquest quadre?

La qüestió de base, un cop més, no serà establir un

Adaptar-se al client per guanyar la competència Saet Sweets exporta a tot Europa, sota la seva marca estrella, Gatos, i també subministrant producte a altres empreses. En la majoria de casos, han d’aplicar canvis en el seu producte per tal de garantir l’èxit de vendes al país de destinació. “A Itàlia, per exemple, les píndoles de regalèssia les volen de color blau, als països nòrdics demanen que la regalèssia sigui salada, i a Anglaterra, que la regalèssia sigui molt forta de sabor i sense sucre”, comenta Durall. Per cada client modifiquen la fórmula i la guarden per quan encarregui les comandes.

marc legislatiu i normatiu més o menys desenvolupat, que estigui harmonitzat a nivell europeu o que sigui sancionador o més restrictiu o més permissiu. Això, actualment ja ho vivim. Per a mi, l’important és posar el focus en la persona i que tothom sigui conscient d’on han d’estar els límits d’aquestes tecnologies emergents i que no son altres que el respecte efectiu als drets fonamentals dels individus.

Massa sovint es vol passar això per alt i obviar que aquell magnífic servei tan innovador i tecnològic fa

coses tan maques perquè remena informació privada que recull, administra i difon. Desitjo que tot plegat es faci amb respecte a les persones. La internet de les coses sembla que ens hagi de traslladar a una vida futura de ciènciaficció. Jo, posant els peus a terra, em conformo que avui continuem la tasca de fer ben evident la posada en valor dels drets innegociables de la persona, que tothom ho tingui clar, i a partir d’aquí la tecnologia serà veritablement una eina capaç d’aportar un enorme benefici social.

Penedès Econòmic

març 2015

15

EMPRESA

La demanda de calçots arriba a Europa La climatologia ha minvat la producció en diverses zones, però les vendes han seguit en augment, gràcies a l’exportació al mercat espanyol i europeu Lídia Oñate Que els calçots han acabat per convèncer a tot Catalunya no és novetat, però el que comença a ser cada vegada un fet més habitual és trobar oferta de calçotades a restaurants d’arreu d’Espanya i, ara, també a Europa. Segons l’equip d’Hortànic, una empresa especialitzada en la producció i comercialització de productes ecològics, aquesta temporada han augmentat les seves vendes un 15% a través de la pàgina web, respecte l’any anterior. “Hem enviat calçots per tot Catalunya i a diferents zones d’Espanya com Madrid, Sevilla, Galícia, La Rioja...”, explica Marc Bargalló, emprenedor d’Hortànic. En dos anys d’activitat, Hortànic també ha fet el salt a l’estranger, on envien calçots a França, Alemanya, el Regne Unit, Irlanda, Islàndia,

Dinamarca, Holanda i Itàlia, entre d’altres. “Enviem pressupostos per comandes a l’exterior, ja que el transport va en funció del volum de les comandes i això requereix una atenció més per-

les vendes de calçots s’arrodoneixen amb altres productes com la salsa sonalitzada”, comenta Bargalló.

“La majoria d’aquestes vendes estan enfocades a grans grups de catalans que viuen a l’estranger i s’encarreguen de promoure la nostra cultura culinària arreu d’Europa”, afegeix.

L’èxit va en augment i de cara aquesta temporada preveuen comercialitzar uns 300.000 calçots, una xifra que ja pensen en incrementar de cara l’any vinent.

El cert és que aquesta demanda creixent, tant de cadenes d’alimentació, restaurants com particulars, ha ocasionat un repte per als productors com Casa Ametller, que ven 150.000 calçots cada setmana durant els quatre mesos de temporada. Segons explica Pere Meya, responsable de producte fresc, “aquest any arribarem als 2,5 milions de calçots venuts, tant a les nostres botigues com als majoristes als quals subministrem a Catalunya”. Tot i això, Meya lamenta que aquesta temporada la climatologia no hagi estat del tot positiva, ja que “hem tingut una tardor calorosa, molta pluja i després fred, fet que ha castigat les plantes de calçot”. Aquests fac-

tors han originat “una producció menor, ja que molts cultius s’han perdut, i de més baixa qualitat”, explica. Per aquest motiu, han hagut de reduir els subministraments als majoristes per poder donar resposta a la demanda de les seves botigues Casa Ametller.

D’altra banda, també s’han vist obligats a posposar la seva entra-

da al mercat espanyol per manca de producció suficient. En el cas dels preus, tot i que els han ajustat, el feix de 25 calçots s’ha incrementat un euro. Un dels atractius de les calçotades són els complements com, per exemple, la salsa, que està tenint molt bona acollida com acompanyant dels feixos de calçots.

16

Penedès Econòmic

març 2015

L’ENTREVISTA

CARME NOGUERA FUSELLAS Administradora de Naulover

“El desencís de la deslocalització ha fet tornar moltes empreses” Amb una llarga tradició de sastres i modistes a la família, Carme Noguera és l’actual propietària d’una de les grans empreses del Penedès. La firma de moda Naulover, amb seu a Sant Joan de Mediona, exporta el 20% de la producció arreu del món i, malgrat la crisi, ha aconseguit incrementar les seves vendes fent-se una marca pròpia combinant qualitat i disseny.

Lídia Oñate

Carme Noguera Fusellas (Barcelona, 1964) és llicenciada en Ciències Empresarials per la Universitat de Barcelona i des dels 18 anys forma part de l’empresa familiar, Naulover.

El 1993 va ser nomenada Consellera Delegada de la societat mercantil Esturion, SA, dedicada a la fabricació de teixits de punt per a senyora, a les instal·lacions de Mediona. La seva implicació total al negoci familliar va arribar amb el nomenament l’any 2001 com a Consellera Delegada de Naulover, SA, empresa de confecció de peces de roba de punt exterior per a senyora. Actualment, Naulover té una plantilla d’uns 130 treballadors directes i 300 més d’indirectes a través dels tallers externs.

Amb una facturació entorn els 18 milions d’euros, l’empresa penedesenca n’exporta el 20% a més d’una desena de països d’arreu del món, i disposa de més de 90 córners al Corte Inglés, 4 a Itàlia i 1 a Andorra, 600 clients multimarca i botiga pròpia a Barcelona.

La indústria tèxtil catalana s’ha revifat d’una manera impensable. El secret ha estat reiventar-se?

Crec que ha estat el desencís de la deslocalització, que és el que ha fet plantejar-se a algunes empreses tornar a produir aquí.

La deslocalització s’havia venut com la gran ganga i realment no ho és perquè cal sumar els costos del transport i la pèrdua d’agilitat i qualitat.

A Naulover, per exemple, per fer una col·lecció estem constantment evolucionant les peces de roba. A la Xina no tens temps de modificar els prototips, sinó que hauries d’estar allà mateix. Per nosaltres és molt més còmode tenir la fàbrica a Mediona perquè si durant els sis mesos que estem evolucionant la col·lecció volem fer un canvi, és un moment.

Per tot plegat, algunes empreses han decidit començar de nou al nostre país. Nosaltres vam optar per no deslocalitzar-nos perquè veiem més desavantatges que no pas avantatges. En el nostre cas, emprem un fil especial, i tenim una forma de teixir i confeccionar molt personal. Temíem perdre-ho si ens deslocalitzàvem, ja que no volíem ser una marca més que produïa al mateix lloc i al final acabar-nos assemblant a qualsevol altra. Tot i això, va ser una decisió que vam prendre sabent que els costos de producció serien més elevats i els marges de beneficis, menors.

Segons els fabricants a Catalunya es produeixen peces per a tota mena de marques, des de low cost fins a etiquetes de luxe.

Quan comprem roba, per què és tan complicat trobar una peça elaborada al país?

Abans gairebé tot es fabricava aquí, però des de la deslocalització d’empreses fa uns quinze anys, es va reduir la producció al nostre país.

“vam decidir no deslocalitzar la producció perquè temíem perdre allò que ens caracteritza: una forma de confeccionar molt personal”

pensin el preu. Perquè moltes vegades, allò barat ens surt car.

Actualment, la societat viu abocada al consumisme, sobretot, de moda. Acumulem roba que ràpidament es fa malbé i, alguns, fins i tot no s’arriben a posar mai les peces que s’han comprat. L’abaratiment de preus ha trencat el mercat de la moda?

Després de la crisi, l’anomenat usar i llençar s’ha vist com el que és, quelcom incorrecte. No és normal comprar i llençar la roba i la gent ha anat prenent consciència. A més, molts s’han adonat que aquí no hi ha feina i, en canvi, s’està donant feina a fora, on no es respecten els drets laborals. Per tot això, crec que el client final valora que la peça de roba que compra ha estat elaborada per persones que no han estat explotades, encara que sigui una mica més alt de preu.

És possible que s’estigui exportant massa?

No. El que es fabrica aquí es ven aquí i una part s’exporta, però el motiu principal és que encara no es produeix suficient al nostre país.

La crisi ha servit també per posar fre a aquesta tendència?

Hi havia una bogeria de consumir sense parar i amb la crisi s’ha canviat una mica aquesta manera de pensar. Ha sorgit un moviment de persones a favor del reciclatge, de la cultura de l’slow, és a dir, fer les coses a poc a poc, però ben fetes.

Enmig d’aquesta batalla per retallar costos, es pot ser competitiu sense deslocalitzar la producció?

Has de fer un producte diferent del dels altres, especialitzar-te en el que fas, i que els resultats com-

En el sector empresarial existeix aquesta consciència d’estar disposats a produir al nostre país pagant més pels seus treballadors?

Jo sí estic conscienciada. No es pot permetre que succeeixi el

Penedès Econòmic

març 2015

17

L’ENTREVISTA mateix que a Bangladesh, on es va ensorrar una fàbrica i es van morir mil persones. Crec que s’està canviant la forma de pensar i es valora més la bona feina i els drets laborals.

Des de Naulover defenseu el producte elaborat de forma artesanal. Malgrat el pas del temps, seguiu la tradició de les antigues sastreries?

Sí, perquè les màquines quan teixeixen un jersei minven les mànigues i la forma del coll i així s’estalvia teixit. En el nostre cas, treballem amb peces rectes, que tallem com feien els sastres, és a dir, amb el patró sobre el teixit.

Sempre ho hem fet així i seguirem produint d’aquesta manera perquè també és el que ens caracteritza.

La gran diversitat de talles causa controvèrsia cada certs anys. Entre els fabricants no hi ha intenció de fer una normativa conjunta que unifiqui el tallatge?

L’altre dia vaig estar a una fira i realment és un caos que cada país tingui les seves talles. Fa anys es va unificar el tallatge de les sabates i crec que no ha de ser tan difícil posar-nos d’acord amb la roba. Però ara mateix no veig intenció d’unificar les talles i això és un desgavell per a les compres online, perquè si el comprador no té clar la seva talla en altres països no sé com pot encertarho. A més, hi ha força diferència de mides entre les diferents zones del món. Al nord d’Europa les persones solen ser més grans, mentre que a l’Àsia o Sud-Amèrica són més menudes. Nosaltres, per exemple, fem des de la talla 38 fins a la 52 i ja ens permet cobrir un ampli ventall de mercat, ja que uns països ens compren les talles grans i altres, les petites.

Ens trobem en uns mesos plens de fires de moda com les que s’han viscut a Barcelona o Madrid. Com es pot arribar a endevinar les tendències que tindran èxit?

En totes les fashion weeks ens fixem molt, tant a Milà, Londres, París, Nova York... Et mires la desfilada i és d’allà d’on surten les tendències de la moda, no només del dia a dia, sinó de les vessants artístiques com la fotografia o la pintura.

Quant de temps es requereix per consolidar una tendència de moda?

En un parell d’anys, podem dir que una peça de roba ja comença a tenir èxit entre el públic en general. A vegades, però, ens adonem que una peça no funciona i llavors l’has de retirar. Donem cert marge de temps. però si els clients no l’accepten, ja no la in-

cloem a la propera temporada.

El món de la moda dels darrers anys s’ha inspirat molt en dècades passades com la dels anys 60, 50 o 20. La moda sempre ha de mirar el passat?

Sempre es fan coses noves, però es diu que són inspiració d’uns o altres anys. La moda està en constant evolució i tota la creativitat és un viatge al futur.

Encara que sembli que la roba és de dècades passades, es nota molt quan és actual i quan és d’una altra dècada. En canvi, quan et poses roba d’ara inspirada en una època concreta es veu moderna.

“amb la crisi la gent ha pres consciència que no podíem seguir amb la cultura d’usar i llençar. era una bogeria consumista” En el futur reconeixerem la roba de la nostra dècada?

Sí, és clar. Perquè ara ja podem catalogar la dels anys 1980, 1990, i, properament, la dels 2000. Cada dècada és diferent i, malgrat que es mesclin moltes tendències, es veu claríssim la roba d’una època i d’una altra. Però la roba no és un canvi rere canvi, sinó una evolució de l’anterior etapa, i durant aquest temps hi ha diverses temporades. Cada generació va adoptant mica en mica la moda d’aquell moment fins que se sent còmode. Normalment, els joves tenen

Però llavors som com ovelles que seguim les tendències del mercat de la moda?

Una mica ho som, però crec que la gràcia és que cada persona tingui la seva personalitat. De la mateixa manera que el teu gust determina quines pel·lícules veus o quins llibres llegeixes, també has d’escollir la teva forma de vestir. Si no t’agrada una cosa, no tens per què posar-te-la.

No a tothom li escau el mateix, sinó que hi ha molt per triar i t’has de fer teva la moda del moment.

I a vegades se sent pressionada a elaborar roba que no li agrada, però es ven molt?

No, jo faig el que m’agrada.

Encara que hi hagi roba que estigui molt de moda, si ho trobo horrible no ho fabricarem perquè crec que cal escollir allò que s’adapta a la teva marca.

De cara als propers anys teniu pensat ampliar mercats a la Xina i Orient Mitjà. És factible fer-se un lloc en aquestes zones amb cultures tan diferents?

Nosaltres obrirem una botiga a Dubai l’any vinent i és cert que has d’adaptar-te. Cal tenir en compte que hi ha certs colors que no els agraden, les transparències no les volen... Com que el nostre mostrari és molt ampli, ja ens seleccionen aquelles peces que tindran sortida com les que tenen brillants i joies.

I la marca Espanya els atrau força?

Sí, tant a Dubai com a SudAmèrica o als Estats Units el producte espanyol atrau molt.

El valoren bastant per la qualitat i no tant pel seu preu, ja que és pràcticament impossible competir per preu com fa la Xina.

“si les grans empreses de tèxtil com inditex, mango i desigual tornessin a produir aquí crearien molts llocs de treball”

La indústria tèxtil ja ha entrat en la recuperació econòmica doncs?

Més que una recuperació econòmica veig que la gent que disposa de feina ha perdut la por a consumir, però encara tenim un alt nivell d’atur i moltes persones ho estan passant malament. En el cas de les empreses, crec que aniran tornant i començarà a créixer el teixit empresarial. En el cas de la indústria tèxtil està en mans de les tres grans empreses com Inditex, Mango i Desigual. Si tornessin a produir-ho tot al nostre país, es crearien molts llocs de treball.

menys recança a provar noves modes perquè no les han viscut anteriorment. En canvi, quan ja has portat cert tipus de roba, no vols tornar-te-la a posar. La idea és anar renovant l’armari per no anar sempre igual.

En el cas de Naulover, com preveu el 2015?

El 2014 les nostres vendes han crescut un 15%. De cara aquest any esperem seguir creixent de forma controlada i de mica en mica, tal com fins ara, amb paciència i la feina ben feta.

18

Penedès Econòmic

març 2015

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

PER QUÈ NO ENS VAM ASSABENTAR DE LA CRISI?

D

e la ruïna de la crisi econòmica van ser còmplices una gran part dels mitjans de comunicació que van ocultar la responsabilitat dels gestors públics i d’amplis sectors culturals i socials que van donar suport aquesta gestió.

I és que, des de l’exterior, la nostra economia s’observava amb una altra perspectiva. Així després del “dimarts negre”, el 24 d’abril del 2007, davant la caiguda de la borsa i especialment de les constructores encapçalades per ASTROC (FADESA, SACYR, URBIS, INMOCARAL…), la premsa internacional: Le Figaro, Financial Times, Corriere della Sera, The Wall Street Journal, The Daily Telegraph, etc. ja destacaven el final del nostre procés especulatiu.

Quan, a l’agost del 2007, va esclatar la crisi immobiliària d’EUA, que va commocionar a les grans institucions internacionals i als governs dels països més importants del món, amb prou feines va afectar al discurs oficial: “els efectes d’aquesta crisi hipotecària tenen un impacte relativament petit en l’economia d’Espanya” (Solbes 17-8-2007), “Espanya està a resguard de la crisi financera” (ZP 21-8-2007), “El model econòmic espanyol és solvent i eficient” (ZP 6-9-07), “Espanya està a la Champions de l’economia mundial” (ZP 11-9-2007), “La crisi és una fal·làcia, pur catastrofisme” (ZP 14-1-2008).

A finals d’agost del 2007 les principals agències internacionals (Moody’s, Standard & Poor’s...) avisaven dels riscos sobre el nostre futur econòmic. En el seu informe del 23-8-2007, S&P assenyalava ja que “Espanya era un dels països en què els efectes se sentirien més ràpidament.”

Que són els mateixos organismes i entitats internacionals i agències de qualificació que ara ens feliciten per les reformes i els seus resultats, sense que tampoc s’assabentin ni ho valorin aquests mateixos mitjans, periodistes i tertuliants, que sembla que els disgusti que el país surti dels seus problemes. Per aquest motiu va subratllar el professor Joaquim Muns en el seu article publicat a La Vanguardia (“¿Democracia sin demócratas?” El 2 de març del

2014): “L’actitud de no reconèixer cap virtut a les reformes que ha realitzat el Govern tanca una enorme dosi d’injustícia de cara al poble espanyol… En contra de l’opinió generalitzada de la comunitat internacional, tant dels mercats com dels nostres socis i, molt especialment, la Unió Europea.

Resulta xocant que els elogis des de fora del país, encara que matisats per la necessitat de prosseguir les reformes, siguin menyspreats per l’oposició”.

Al nostre país, els tècnics del Banc d’Espanya, van avisar als seus superiors del procés especulatiu que s’estava generant amb el risc, no només per al sector de la construcció sinó, també, per al financer, l’economia general i les famílies espanyoles.

El truc consistia a desplaçar la responsabilitat dels desastres econòmics a l’exterior amb l’objecte d’ocultar la responsabilitat dels gestors interiors.

A la crisi se la tracta com un cicló o una catàstrofe natural d’origen extern sobre la qual el gestor públic protegit no té cap culpa i l’única cosa que pot fer és esperar passivament que escampi.

L’excusa exterior impedeix que el procés d’ajust interior es realitzi amb diligència, ja que, en centrar la responsabilitat en causes alienes, impossibilita que es corregeixin les interiors que estan provocant la deterioració general.

I com el marc general en què es desenvolupa el sector productiu no millora, tampoc ho fa la competitivitat dels productes interiors

ginativa. Inicialment pot cridar l’atenció, però si el mercat continua rebent els productes amb la mateixa qualitat i preu, aquest pla només haurà servit per empitjorar financerament la situació de l’empresa”.

I, sobre la base d’aquesta mentalitat, es pot dir “sense posar-se vermell” la següent frase que va pronunciar Fernández Ordóñez, davant el jutge Andreu atribuint l’enfonsament de les Caixes d’Estalvi a la recessió patida per l’economia espanyola “un fet que ningú podia preveure”. I també explica que aquesta desinformació hagi arrelat en bona part de la nostra població i en amplis sectors d’influència social. El 13 de gener d’enguany, El Confidencial ho testificava amb el següent article de

I quant als nostres economistes, em semblen injustes i equivocades les manifestacions de crítica generalitzada, com una de Gonzalo Bernardos: “Els economistes hem fallat perquè hem dit el que els polítics volien”. La veritat és que els que van fallar van ser els que van fer cas a aquest tipus d’economistes i un núvol de tertuliants i periodistes insolvents, moguts per l’interès polític o econòmic i que van donar l’esquena als interessos generals.

D’aquesta època guardo articles, dels molts que es van publicar, que ens van prevenir del que ens anava a passar sobre la base un semblant diagnòstic i elaborats per economistes amb diferents opinions polítiques: J. Muns, J. Velarde, Sala i Martin, A. Laborda, R. Pampillon, Lorenzo B. Quirós, A. Pastor, etc.

Fins que, el 2011, després dels avisos al maig d’Obama (i del Primer ministre xinès) i la carta del BCE d’agost, no es va produir un veritable canvi de rumb de la política econòmica, aquesta va estar defensada per gran part dels nostres mitjans d’informació.

i, amb això, la solució a l’atur i a l’empobriment dels ciutadans.

Com no se’ls exigeix responsabilitat i els problemes es van agreujant cal trobar temes per entretenir al públic i ciutadans o sectors a qui culpabilitzar del que succeeix esperant la reactivació anunciada per persones i institucions que van ser incapaces d’anticipar la crisi... …Al novembre del 2008, s’aprova el Plan E que segons el Tribunal de Comptes va afegir 12.110 milions d’euros al nostre endeutament per ocupar aturats durant només 3 mesos en 56.000 projectes generalment sense utilitat social. I entretant, nombroses empreses van haver de tancar davant la falta de liquiditat i de recursos financers.

El seu fracàs era tan previsible com la crisi per això vam anticipar que “era com si una empresa a la qual li va malament el negoci perquè els seus productes no són competitius en preu i qualitat se li ocorre al gerent pintar l’edifici amb colors moderns, omplir de plantes l’interior, canviar els mobles i donar-li a un artista el treball per a una marca més ima-

D. Forcada: “Els espanyols culpen als bancs i als polítics europeus de la crisi econòmica”.

Res a veure amb el que vivim.

La crisi econòmica nostra procedeix de la incompetència històrica dels nostres dirigents polítics i la financera, bàsicament, de l’extensió del seu control polític sobre les caixes. “Hem tingut la mala sort històrica que la pitjor crisi en moltes dècades hagi coincidit amb la pitjor classe política en molts anys” (Joaquim Muns).

Aquesta ruïna ha constituït un exemple recent de com acaben les empreses quan són gestionades per gestors no professionals i només la gran manipulació informativa justifica que hi hagi partits que promoguin l’extensió d’aquesta gestió a altres sectors econòmics.

Com vam exposar en l’article sobre la fallida de les caixes (¿Tendremos, otra vez, un sector de cajas de ahorros solventes?). “Si, per exemple agafem una de les grans empreses de l’IBEX i canviem el seu Consell d’Administració, “obrint-li a la societat” o “incrementant la democratització social de les companyies capitalistes” i

l’omplim de representants socials de gran repercussió mediàtica: consumidors, ONG, Creu Roja, representants socials de religions diverses i d’estrats culturals polítics o sindicals, segurament ens estalviarem, de moment, els escandalosos sous als consellers que hem vingut coneixent (en les caixes i per a tots els partits i grups socials, econòmics i sindicals), però dubto que no acabés en la ruïna” I és que una cosa és ser “bona o simpàtica gent” i una altra un bon gestor.

I això ho tenim clar en la nostra vida privada en la qual difícilment confiem una important intervenció quirúrgica, la construcció de la nostra casa o un complex servei professional a gent el principal mèrit de la qual és “que cau bé”.

Davant d’aquesta desinformació trobem a faltar una autocrítica en els nostres mitjans que van participar en ella, com relatava García Montalvo “a EUA als opinadors que el 2005 parlaven de cercle virtuós i que el Dow Jones arribaria als 36.000 punts, els han eliminat. A Espanya, aquesta gent que el 2006 deia que tot era perfecte, avui explica com sortir de la crisi”. Quants drames personals i familiars s’haguessin evitat entre la seva clientela amb una informació honesta i amb un mínim de rigor!

Si eren mitjans d’informació...

Per què no van informar als seus seguidors dels riscos, per evitar que la crisi els afectés tan greument? Quantes portades i textos van dedicar a la incompetència de la gestió econòmica, a la ruïna que provocaria l’esclat del boom immobiliari, a la sobrevaloració dels immobles, a l’irresponsable creixement de la despesa pública i de les inversions inútils i a les decisions econòmiques purament electoralistes o a la falta de reformes que milloressin la competitivitat de l’economia? I quants als vestits, als viatges i despeses menors dels polítics (i no de tots), a personatges i temes trivials i a la denúncia selectiva de la corrupció (la dels altres)?

I davant la gran diferència entre el que publicaven i el que informaven mitjans tan allunyats geogràficament, què els impedia explicar la veritat del que estava passant?

març 2015

Penedès Econòmic

19

20

Penedès Econòmic

març 2015

OPINIÓ

Grup d’Opinió · Think Tank ADEPG adepg@adepg.cat

ÈTICA I DESIGUALTAT. UNA VISIÓ DES DE L’EMPRESA

L

’Any ADEPG 2015 posa èmfasi en l’ètica empresarial, un tema que ja va ser capçalera de l’Any ADEPG 2006 i, que entre d’altres fruits, va deixar un decàleg de l’ètica empresarial que encara té plena vigència.

Enguany s’ha començat per fer una reflexió sobre l’ètica empresarial i la desigualtat social i ampliar el focus també a la desigualtat empresarial. Perquè l’ètica en les pràctiques empresarials és un element necessari per evitar les desigualtats, però no és l’únic. I així, mentre l’ADEPG defensa el comportament ètic dels empresaris, denuncia també les desigualtats derivades de comportaments, en ocasions poc ètics, en l’entorn polític i econòmic.

Un dels motius que ens porten a fer aquesta reflexió per incorporar-­la al corpus de l’opinió de l’ADEPG han estat les paraules que el Dr. Antón Costas va dirigir­nos en el pòrtic de la proppassada Fira de Novembre, a Vilanova i la Geltrú. El professor Costas va referir­se a l’obra de Piketty, l’economista que ha posat damunt la taula el concepte de desigualtat derivada del capitalisme contemporani.

Des de l’ADEPG no podíem deixar passar l’oportunitat de lligar aquest concepte amb l’Any de l’Ètica empresarial, posant de relleu la necessitat de fixar­-nos com a prioritat la lluita comuna a favor de l’ètica i contra la desigualtat.

L’ètica empresarial vista per l’ADEPG L’ètica destaca com un pilar fonamental de l’empresa i alhora com un factor especialment valorat per la societat. En aquest sentit les empreses tenim una obligació ètica cap als grups d’interès (propietaris, accionistes, empleats, proveïdors i societat). És a través de l’ètica que les empreses assumim la nostra responsabilitat i contribuïm a minimitzar les desigualtats socials, econòmiques i empresarials, generant valor, també en benefici de la societat.

En aquest context la responsabilitat social empresarial (RSE) és una forma de gestió que té com a objectiu l’establiment de fites empresarials que siguin compati-

bles amb el desenvolupament sostenible de la societat; preservant els recursos per a les generacions futures, respectant la diversitat i promovent la reducció de les desigualtats socials i econòmiques.

Les empreses generen una important contribució a les comunitats on estan ubicades. Per la seva pròpia naturalesa les empreses interactuen amb el seu entorn local generant impactes positius (p.ex., creant llocs de treball, dinamitzant econòmicament el territori, etc.), però també generant impactes negatius (p.ex. contaminació, impacte sobre el paisatge, etc.). És desitjable que l’empresa retorni a la societat part del valor que la societat li ha donat, especialment al territori proper, tot contribuint al seu desenvolupament social, econòmic i ambiental.

L’empresa socialment responsable és aquella que té com a objectiu crear i maximitzar el valor per als seus grups d’interès mitjançant un comportament ètic, generant valor econòmic i alhora tractant de generar valor social i mediambiental.

La desigualtat social L’economia va millor quan menys desigualtats es donen a la societat. Sembla obvi, per tant, que la lluita contra la desigualtat ha de ser una constant dels empresaris i de la resta d’actors econòmics.

Ens han de preocupar les desigualtats econòmiques que es produeixen en el marc d’una societat de la que tothom n’ha de formar part, i també en el marc d’un sistema econòmic on tothom ha de poder jugar el seu paper sense veure’s arraconat. L’exclusió social és un patiment pels que la viuen, però és un mal negoci per a la resta de la societat.

L’Any ADEPG 2015 posa èmfasi en l’ètica empresarial També cal combatre la desigualtat de gènere, pel que té d’injust i pel que suposa d’ineficiència econòmica. O les desigualtats territorials, que tant a escala global com també local suposen una injustícia entre els habitants dels diferents territoris o països, i un fre al desenvolupament.

Des de l’ADEPG reivindiquem allò que sembla obvi, però que encara es troba a faltar per resoldre aquestes desigualtats. Una educació universal, d’alta qualitat i pensada per la integració a la vida laboral és el primer camí.

Però la formació en el marc de les

empreses continua essent imprescindible per a la competitivitat laboral dels treballadors, i de retruc per a la competitivitat de les empreses.

Les polítiques redistributives també són eines que cal afinar per fer­-les efectives i justes, i que siguin juntament amb l’educació un camí per a la igualtat d’oportunitats. Una redistribució que serveixi realment per a la cohesió social i la integració plena de tots els ciutadans a la societat i al teixit econòmic.

Estem convençuts que aquestes polítiques redistributives, l’educació i formació a les empreses, així com les pràctiques empresarials ètiques han de contribuir a reduir les desigualtats, i ajudar a crear una societat més justa i cohesionada. Des de l’ADEPG no només en fem bandera, sinó que hi prenem un compromís.

Desigualtat empresarial D’una naturalesa evidentment diferent però que guarda certa analogia amb la desigualtat social és la desigualtat empresarial. Entenem aquesta desigualtat com la que es dóna entre les grans empreses i les empreses petites i mitjanes.

Des del nostre punt de vista és evident que existeix una elit empresarial identificada amb la gran empresa, que pot influir en el poder polític, i com a conseqüència

en la legislació, la contractació pública o el tractament fiscal.

La vinculació de la gran empresa amb la política té una de les expressions més evidents en el que es coneix com a portes giratòries, quan polítics que deixen la política entren a treballar en empreses de sectors molt vinculats a la gestió pública. Aquests casos enterboleixen la confiança que els ciutadans dipositen en les decisions públiques, i posen en dubte que aquestes siguin en benefici comú, i no en benefici d’interessos encreuats entre alguns polítics i algunes empreses.

Aquesta capacitat d’incidir en les decisions polítiques és una competència deslleial, que pren encara una dimensió major en el cas d’empreses semipúbliques, a totes les escales, les quals en ocasions suposen també un greuge comparatiu per als emprenedors privats amb qui competeixen en condicions desiguals.

Però la gran empresa, a més d’obtenir en alguns casos el favor de l’administració, pot imposar per la seva força unes regles del joc injustes. La morositat de la gran empresa ofega els seus proveïdors. La seva posició dominant, o oligopoli en alguns sectors, ofega el desenvolupament econòmic col∙lectiu en favor dels seus interessos.

Els petits i mitjans empresaris hem de demanar una major transparència i un respecte més gran per a les lleis del mercat. Hem de ser vigilants amb la concentració de poder, i reivindiquem un tracte just en la legislació i la fiscalitat. Per això exigim als representants públics que actuïn amb independència i lleialtat cap a tota la societat.

En favor de l’ètica i contra les desigualtats L’ADEPG fa una crida a preservar els veritables valors que hi ha darrera l’empresa. Com a empresaris ens comprometem una vegada més a promoure l’ètica empresarial. Però també volem ser l’altaveu d’aquells que reclamen un tracte més just que limiti les desigualtats. Ho fem pensant en les persones, i ho fem pensant en les empreses. Ho fem, en definitiva, pensant en la cohesió de la nostra societat.

Penedès Econòmic

març 2015

21

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

e-torres, instal ·lacions i xarxes per la mobilitat elèctrica El Raimon és un enginyer elèctric que ha anat forjant la seva trajectòria professional compaginant treball i estudis. Un treball sempre vinculat en el sector elèctric (primer com a instal·lador de ràdios, com a operari després i com a tècnic, tant en l’àmbit domèstic com l’industrial). Ha treballat una bona colla d’anys a Elèctrica Güell i és allà on justament va descobrir tot el món dels cotxes elèctrics. Descobriment que desperta la guspira d’una afició i ara, del seu negoci.

Raimon, fes-nos cinc cèntims de quin és l’objectiu d’e-torres. És un projecte que neix per promocionar la mobilitat elèctrica.

Aquesta promoció es fa donant a conèixer l’alternativa del cotxe elèctric davant del clàssic de combustió i fer veure que amb els mitjans que posarem a l’abast dels qui el tinguin, això és possible. Hi ha encara molts mites i pors al voltant dels cotxes elèctrics El principal problema és l’autonomia dels vehicles i mentre no surtin al mercat bateries de més capacitat i que donin més autonomia als cotxes la solució passa perquè hi hagi més punts de càrrega que minimitzi l’“ansietat per autonomia” (terme estudiat i que s’utilitza per definir una por fonamental dels qui tenen cotxes elèctrics) que és la por a quedar-te sense càrrega.

I també volem, a través de la nostra empresa, promocionar el cotxe elèctric.

Sembla un objectiu ambiciós, com es fa? Quina estratègia estàs seguint?

Hi ha una primera estratègia important que és amb les institu-

cions públiques, els ajuntaments sobretot. Es tracta que un municipi instal·li punts de càrrega amb un sistema novedós que farà molt més fàcil que qualsevol persona que tingui un cotxe elèctric pugui carregar-lo en un temps raonable (entre 30 i 60 minuts).

La instal·lació corre a càrrec de l’ajuntament i els usuaris en paguen el consum i la funció d’etorres és donar suport tècnic a aquestes estructures.

La novetat radica en que, a diferència del model que avui impera, en els nostres serveis no et caldrà fer-te soci per carregar el teu cotxe. El sistema serà el més semblant possible a una gasolinera.

Una altra estratègia passa per donar servei i punts de càrrega a les gasolineres independents que vulguin donar un servei extra als seus clients.

Altres clients poden ser centres comercials, hotels, etc. que tinguin interès en col·locar punts de càrrega en les seves instal·lacions.

També són o poden ser clients les pròpies marques dels cotxes elèctrics, donat que és molt freqüent que amb la compra del cotxe et regalin alguns elements vinculats amb la càrrega.

Però dona la sensació que no hi ha encara prou massa crítica.

Sembla que hi ha poca gent encara que disposi d’aquest tipus de cotxes...

Efectivament és encara un mercat molt incipient. Però sabem quants cotxers elèctrics hi ha en cada zona, perquè com que reben ajudes estan controlats a través dels propis concessionaris. És per això que una de les funcions, també d’e-torres és fer accions de promoció per tal que augmen-

ti aquest mercat que, segur, serà creixent.

Altres països com per exemple Noruega tenen un ús molt extens d’aquests tipus de cotxes, de fet és el país on més se’n venen de tot el món, és un tema de mentalitat.

Per què et sembla que el Penedès és un bon enclavament pel teu negoci?

El Penedès per la seva situació estratègica i per la seva idiosincràsia és un lloc ideal tant per instal·lar punts de càrrega com per promocionar un tipus de transport com aquest que és molt respectuós amb l’entorn i el medi ambient. Casa molt bé en un territori que vol fer bandera de la preocupació pel medi natural.

Una insal·lació a Barcelona busca solucionar un altre tipus de problema com pot ser la contaminació. Justament allà l’ajuntament hi fa actuacions importants en aquest àmbit.

Per tant, què podrem veure al Penedès?

Doncs en la nau d’e-torres, al Polígon de Mercaderies, hi haurà en un parell de setmanes el primer punt de càrrega pilot.

Podràs anar allà amb el teu cotxe elèctric, hi trobaràs un punt de càrrega i seguint les instruccions que et donaran i el podràs carregar.

I en poc temps podrem veure altres punts de càrrega a diferents llocs... En pocs dies estrenarem també la web que serà un punt d’informació sobre els cotxes elèctrics, notícies i sobretot mapes de carreteres amb punts de càrrega.

En un parell de mesos treurem moltes novetats (somriu, mentre ho explica...).

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- Els sectors emergents generen oportunitats de negoci encara que estiguin envoltats de més incertesa (precisament perquè son emergents).

2- L’especialització és la millor garantia de que podem oferir una solució diferenciada i exclusiva.

3- Saber detectar problemes és el primer pas per descobrir oportunitats.

4- Veure tendències d’altres països ens pot donar pistes de coses noves que acabaran succeint a casa nostra.

5- La il·lusió (com la que ens mostra el Raimon amb la seva rialla) és l’energia més potent, renovable i no contaminant que existeix. El punt de càrrega, la força que ve de dintre i de la motivació per tirar endavant.

Tu tenies una feina que t’agradava. Què et va portar a tirar endavant el teu projecte?

Per què el decideixes tirar endavant?

Sempre havia pensat que algun dia m’agradaria tenir la meva pròpia empresa, però mai no em sentia ni prou preparat ni sabia molt bé de què m’agradaria muntar-la.

En l’àmbit personal em feia il·lusió comprar-me un cotxe elèctric i quan l’he tingut, de seguida vaig descobrir que hi havia un problema que era i és el de l’autonomia i aquesta angoixa que he explicat que existeix. Detecto el problema i se m’acudeixen solucions.

Sé que el meu és un negoci d’impàs mentre les bateries siguin petites. En algun moment sortiran bateries que donin una autonomia de 500km. És evident que aleshores el problema serà un altre que és el temps i rapidesa de la càrrega.

Estàs a l’inici. Què et fa por i com veus el futur?

La veritat és que estic molt convençut que en un any el negoci pot funcionar bé. He aconseguit un soci i també tinc diners estalviats i entre una cosa i una altra crec que puc donar el temps que necessita el projecte per veure’ l funcionar.

I el futur el veig molt obert i amb possibilitats, ja que és un sector que anirà, segur, a l’alça.

Fa només tres anys tot això era una utopia i avui és una realitat.

Una última cosa. Si haguessis de fer una recomanació a algun emprenedor/a que vulgui començar, què li diries?

La primera és que tiri endavant alguna cosa que li faci molta il·lusió i li motivi i sobretot que ofereixi alguna solució a algun problema i, si pot ser exclusiu i únic, millor!

22

Penedès Econòmic

març 2015

EMPRESA

La start-up imobils busca especialitzar-se en el món de les app per a mòbils i tauletes L’empresa vilafranquina opera de forma deslocalitzada i amb equips multidisciplinars que varien per adaptar-se a cada nou projecte el model de negoci el que més neguit genera a les empreses.

A grans trets, la inversió es pot recuperar a través de tres vies: l’opció de pagament, que pot interessar si l’app s’adreça a un nínxol de mercat concret oferint un servei important; l’opció freemium, de descàrrega gratuïta, però amb certes opcions extres bloquejades perquè els usuaris que ho vulguin puguin accedir a millores; i els bànners publicitaris, que s’adreçarien a un públic molt més ampli, ja que per ser rendible es requereixen moltes descàrregues (i impressions de pantalla).

Lídia Oñate A principis de març, Barcelona es va convertir en la capital de la telefonia mòbil amb la macrofira internacional Mobile World Congress. L’èxit d’assistència i el ressò mediàtic van evidenciar l’auge d’un sector amb empenta, ambició i molt camí per recórrer Els vilafranquins Francesc Puig i Agustí Tort van decidir endinsar-se en aquest món, on les anomenades app s’han fet un lloc cada cop més present entre les empreses. Fa dos anys van constituir l’start-up imobils (www.imobils.cat), una empresa de serveis amb la qual ofereixen desenvolupar aplicacions per a dispositius mòbils, bé sigui smartphones o tauletes, aportant “valor afegit com a transformadors i promocionadors de les idees del client”, detalla Francesc Puig.

A través d’imobils han tingut l’oportunitat de realitzar projectes de diferents àmbits i temàtiques com la cultura, l’esport o la comunicació, entre altres.

El seu objectiu és dedicar-se exclusivament al desenvolupament d’aplicacions, ja que “tot i que tenim experiència com a creadors i dissenyadors de pàgines web, volíem profunditzar en aquest nínxol de mercat, en ple creixement”, explica Puig. Tanmateix, “això no significa que no puguem fer una pàgina web per

u Francesc Puig i Agustí Tort, fundadors d’imobils

a un client, que la necessitarà per sincronitzar-la amb l’aplicació.

Així doncs, oferim serveis que, col·lateralment, ajuden a que l’aplicació funcioni”.

Entre els seus darrers projectes realitzats destaca Afables, una aplicació que busca cuidadors i empreses d’ajuda a domicili; Lastpresent, que permet saber els regals o compres realitzades, el seu cost, quan les has fet i a qui ho has regalat; o CinemaCat, una cartellera que recull totes les pel·lícules que es projecten o es subtitulen en català.

Crear apps que siguin rendibles per a empreses locals Com a desenvolupadors, el

repte és oferir una aplicació competitiva, tant per a empreses multinacionals com per a locals, que disposen d’un pressupost molt més reduït, si bé també uns requeriments menys exigents. “Cal veure quines empreses necessiten aquest tipus de tecnologia”, comenta Puig, perquè “actualment hi ha empreses que ni tan sols tenen pàgina web i crec que és un error perquè estan perdent oportunitats. Les aplicacions ben dimensionades, sense sobrepassar pressupostos, i dirigides al seu públic objectiu concret pot reportar molts més beneficis que pèrdues. Com a mínim. la inversió en el desenvolupament la recuperarien”. És, precisament,

Abundància: una actitud davant la vida Coincidint que col·laboro en un event virtual internacional per augmentar la consciència de l’abundància, avui em centraré en aquest tema, ja que és un concepte sobre el que sovint es parla tot i possiblement estiguem confosos sobre què representa ben bé.

La paraula abundància prové del llatí abundantia i es refereix a una gran quantitat d’alguna cosa.

El terme s’utilitza com a sinònim de prosperitat, riquesa o benestar.

A mi m’agrada dir que l’abundància és un aspecte mental i no material tal i

com el solem tenir associat, ja que és freqüent relacionar l’abundància amb els diners.

De fet una part així és, tot i que si ens quedem únicament amb aquest pensament ens allunyem força del seu significat.

La vertadera abundància no és un estat de TENIR o POSSEIR sinó de SER, ja que no es tracta de tenir-ho tot sinó de sentirnos mereixedors de tot, i a partir d’aquí endegar tots els nostres recursos perquè així sigui. Vivim en una societat on hi ha un sentiment generalitzat d’escassetat i mancança, ja que ens manca temps, ens manquen diners,

recursos... I aquesta manera de pensar afavoreix l’actitud de centrar-nos amb els defectes, amb el que no funciona, en lloc de desenvolupar una actitud possibilitadora i centrada amb les alternatives i les solucions. I això és el que fan les empreses i persones que prosperen.

Una actitud permanent centrada amb el no tenir o no ser suficient ens genera involuntàriament una gran insatisfacció i perquè no dir, frustració. I és just aquest pensament el que ens impedeix connectar amb l’abundància de la vida, perquè la vida és abundant i la natura és un reflex

L’enoturisme, el sector que veuen més atractiu al Penedès De cara als sectors on volen potenciar la seva presència, destaca el vitivinícola, ja que “ens volem centrar en allò que caracteritza més el Penedès com són els cellers i l’enoturisme, tot i que també tenim en ment entitats públiques i empreses en general”, afirma Puig, que veu que cada cop són més les empreses que volen “tenir nous canals de comunicació amb els seus usuaris i aprofitar tot allò que permet la tecnologia mòbil per esprémer aquest nou canal”.

Tot i això, no totes coneixen el potencial d’aquesta tecnologia, que permet connectar les empreses directament a l’usuari, en qualsevol moment del dia i sense passar pel correu electrò-

d’abundància.

En sentit metafòric, hi ha un proverbi que diu: Si un roure pensés i actués com un humà creixeria la meitat de com ho fa ara.

L’abundància és una actitud, és una freqüència energètica vibratòria, i, és un viatge interior. Una connexió amb els nostres desitjos, els nostres somnis i un viatge de transformació per manifestar allò que volem.

Si volem obrir-nos a l’actitud de l’abundància, hem de prendre consciència de la nostra actitud davant la vida. Revisar les nostres creences, detectar quin tipus de missatges ens llança la nostra ment per poder anar reconduint-los cap altres

nic. Segons Puig, “no es tracta d’una web mòbil, sinó que una aplicació et permet enviar notificacions push, és a dir, l’usuari ja no ha d’adreçar-se al web expressament, sinó que li arriben notificacions amb enllaços al web de l’empresa per facilitar-li l’accés i sense que abans ho hagi pensat”.

El Mobile World Congress, una oportunitat per crear sinèrgies Fa unes setmanes l’equip d’imobils va tenir ocasió d’assistir al Mobile World Congress, on es

“NO VOLEM SOLS DESENVOLUPAR APPS, SINÓ TAMBÉ TRANSFORMAR I PROMOCIONAR LES IDEES DEL CLIENT” van posar al dia de les novetats actuals i les que vindran aquest any com els wearables i la tecnologia contactless per efectuar pagaments amb l’smartphone. En el seu cas, els va ser útil per establir sinergies amb clients i per copsar les tendències de mercat, a més d’actualitzar-se amb els nous dispositius mòbils que sortiran a la venda properament.

que puguin afavorir la nostra freqüència vibratòria. I una manera de començar a ampliar-la, és aplicant els següents principis: - Crear una consciència d’equilibri entre el donar i rebre. Mai cap d’aquests dos conceptes hauria d’estar descompensat.

- Desenvolupar l’agraïment i la gratitud. Aquesta és una eina magnífica que costa ben poc de posar en pràctica i a través de la qual obtindrem grans beneficis.

- Confiar que som Cocreadors de la nostra realitat. Quan confiem en la vida ens adonem que ens dóna el que necessitem. Potser no som capaços d’entendre moltes vegades situacions

que estiguem vivint, si bé, quan confiem plenament sabem que tenim el necessari per caminar, evolucionar i donar un nou pas en la nostra existència.

Begoña Cartagena font

Psicòloga i Coach professional. Experta en desenvolupament de talent www.begoñacartagena.com

Penedès Econòmic

març 2015

23

EMPRESA

Els cervesers artesans del Penedès es promocionen al Barcelona Beer Festival La fira va reunir més de 300 cerveses d’arreu del món, el 40% catalanes Lídia Oñate Les microcerveseries Ales Agullons de Sant Joan de Mediona, BeerCat de Sant Marçal (Castellví de la Marca), Cervesa Espiga de Sant Llorenç d’Hortons i Reptilian del Vendrell van participar a la quarta edició del Barcelona Beer Festival, que es va celebrar del 13 al 15 de març amb l’objectiu de promoure la cultura de la cervesa artesana i de qualitat.

Des del mateix festival també es vol donar a conèixer la feina dels productors artesans, tant catalans com d’altres països, i potenciar la cervesa com a producte gastronòmic. A la fira, les quatre empreses cerveseres que produeixen amb el mètode artesanal van poder promocionar els productes que hi portaven i establir sinèrgies amb els empresaris que s’hi reunien. És

el cas de BeerCat, que va aprofitar l’ocasió per posicionar-se com una empresa a tenir en compte pels restauradors i empresaris del sector per fer arribar la seva cervesa arreu del país. “Per nosaltres el Barcelona Beer Festival és un gran esdeveniment en el món de la cervesa artesana i és molt important participar-hi. Al festival, vam poder contactar amb una empresa de Gran Canària amb la qual ens hem compromès a distribuir la nostra cervesa a la seva zona”, explica Peter Bonner, un dels propietaris de BeerCat. Aquesta era la quarta edició del festival, al qual Ales Agullons sempre hi ha prestat el seu suport. “Des que es va crear tinc un lligam molt estret amb els organitzadors, que cada any em demanen que elabori una cervesa especial per al festival”, comenta el propietari Carlos Rodríguez.

Al llarg dels tres dies, els assistents van poder degustar més de 300 referències de cervesa artesana d’arreu del món (40% catalanes, 15% de la resta d’Espanya, i 45% internacionals), 30 de les quals eren inèdites. Seguint la línia de promocionar la cultura de la cervesa, el festival va potenciar

les jornades professionals i les activitats de cata i maridatges.

BeerCat va apostar per quatre maridatges diferents, combinant la cuina asiàtica, el peix i la xocolata, unes propostes que van tenir molt d’èxit amb quaranta assistents. Per Rodríguez és molt interessant l’oportunitat de conèixer de prop mestres cervesers a les jornades professionals, ja que “en pots aprendre moltíssim”.

Cervesa Espiga també ha assistit a totes les edicions del festival.

El seu propietari, Arnau Rovira, el valora “molt positivament per l’oportunitat de contactar amb diferents agents del món de la distribució, així com proveïdors de maquinària i matèries primeres”.

En qüestió d’uns anys, la febre per elaborar cervesa artesana no ha fet més que començar. Segons el Gremi d’Elaboradors de Cervesa Artesana i Natural (GECAN),

la facturació de 2013 va ser de 2,8 milions d’euros, mentre que la de 2014 va duplicar aquesta xifra fins als quatre milions d’euros.

“Ara estan sortint cerveses molt bones, però també d’altres que no tenen tanta qualitat. Hi ha molts elaboradors a qui els falta bagatge, però necessiten una sortida a la crisi i es llancen a produir sense agafar més experiència”, comenta Rodríguez, que veu amb bons ulls que la Generalitat hagi aprovat la certificació específica per a les cerveses artesanes. Aquest ha estat un procés llarg, d’uns tres anys, que ha permès donar reconeixement a aquest segment de producte, alhora que ha establert uns requisits de qualitat. D’altra banda, GECAN també demanda que es reconeguin les microcerveseries i que siguin diferenciades dels grans productors, amb els quals els és molt difícil competir.

24

Penedès Econòmic

març 2015

EMPRESA

Els Vallès Petit, els millors ramaders de l’any per a Danone Actualment només queden tres explotacions lleteres a la comarca de l’Alt Penedès de la quinzena que hi havia hagut durant els anys vuitanta

la resta realitza les tasques del camp i de la vinya, fins a quarts de dues. A la tarda, hi tornen a les 16h quan es torna a fer una revisió general de l’estat de les vaques, els hi acosten el menjar, donen novament llet als vedells, tornen a munyir les vaques i netegen. Les vaques estan tot el dia lliures a l’estable. Tenen una zona d’alimentació i una de descans i una sala on es munyeixen.

Les vaques consumeixen uns 100 litres d’aigua al dia i van menjant durant el dia la barreja de farratge i cereals que han preparat al matí i que conformen una ració equilibrada. Segons explicava “les vaques de producció no es poden engreixar. Les millor són les que estan primes”.

produeixen uns 700.000 litres de llet a l’any que venen a l’empresa danone

Olga Aibar Danone va premiar fa unes setmanes la granja Cal Jep de Gra de la Granada amb el màxim premi dels Supplier Awards, els guardons amb què reconeix cada any l’excel·lència dels ramaders i proveïdors que col·laboren amb l’empresa a Espanya i Portugal.

En concret, la granja va rebre el premi Ramader de l’Any en la categoria de producció de menys de 2.000 litres al dia.

El mateix premi també el van rebre les granges torrellenques Làctics Foix l’any 2010 i Solana de Foix l’any 2013, uns reconeixements que demostren la

qualitat de la producció lletera penedesenca. De fet, actualment, només queden tres explotacions bovines a l’Alt Penedès de la quinzena que hi havia en els anys 80. Es tracta de tres granges familiars, totes regentades per gent jove que ha volgut seguir la tradició familiar. L’explotació de la Granada la gestionen tres germans i el seu pare, que en continua al capdavant.

Josep Maria Vallès, enginyer agrònom, afirmava que “és el que hem mamat tota la vida”. Explicava que “va arribar un moment en el qual ens vam plantejar que o ens hi posàvem tots i modernitzàvem les instal·lacions, o ho deixàvem córrer i vam apostar

per seguir endavant”. I ho van fer, tot i les dificultats del moment, en ple boom de la cons-

la granja de la granada la porten tres germans que han Seguit la tradició trucció, quan els preus dels materials i de les obres eren alts.

La granja té unes 70 vaques en producció i uns 90 vedells

d’engreix. També estan diversificats amb el cultiu de farratge i vinya. En ser una explotació de dimensions reduïdes, els tres germans Vallès Petit i el seu pare es poden combinar bé les tasques. El Josep Maria assegurava que “la jornada diària en una granja no és fàcil, és sacrificada i no existeixen dies festius”. La feina comença a les sis del matí, quan munyeixen les vaques, preparen el seu menjar i donen la llet als vedells. Aquesta tasca els ocupa fins a les nou del matí.

Després d’esmorzar, i de controlar l’estat de salut dels animals i d’inseminar-los si cal, s’aprofita per realizar les tasques administratives pendents. Mentrestant,

Termòmetre o termòstat? - Actius o passius?

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

Hi ha moltes persones que semblen un termòmetre.

Ho observen tot, però no controlen res i no canvien res. Aquestes persones, com un termòmetre, reben els estímuls del seu entorn i els afecta el que passa. Com un termòmetre, el que passa, dins de l’abast de la seva comprensió, es reflecteix en els seus rostres; però, com un termòmetre, aquestes persones no fan res per modificar aquests esdeveniments, ni quan els són desfavorables

La seva actitud és clarament passiva.

Altres persones són com un termòstat.

Un termòstat està constantment alerta davant el que succeeix i fa que sigui necessari per ajustar les condicions segons un pla predeterminat o les seves pròpies necessitats.

La seva actitud és indubtablement activa.

Curiosa metàfora, d’autor desconegut per explicar l’actitud passiva

davant l’actitud activa.

En l’àmbit laboral, els treballs on la capacitat de decisió de l’empleat està molt limitada, on no et demanen que pensis, només que executis el que et diuen, estan deixant d’existir. Aquesta forma de treball que oferia seguretat i estabilitat, a canvi de simplement “hores”, està esgotada. Són probablement els últims rampells d’un model i una era industrial que ja és història.

Persones que funcionen

Fins a aquest mes de març, la producció de la granja s’havia de regir pel que establia la quota lletera, tanmateix, a l’abril s’acaba el sistema de quotes, fet que dibuixa un futur incert. Segons Josep Maria Vallès: “a Espanya sempre ha faltat llet i molts cops hem estat supeditats a França o Alemanya”. Actualment, el preu està en uns 33 cèntims el litre.

La majoria de la llet que produeixen a la granja, uns 700.000 litres a l’any, la venen a Danone.

Un dels projectes de futur és elaborar productes làctics i vendre’ls. Per això, tenen reservada una sala per quan decidieixin donar el pas. També voldrien adquirir un robot de munyir per tal de treure més rendiment de cada vaca.

com autòmats, que només reaccionen davant d’una petició expressa, que fan el que els demanen i es tornen a parar... I si no entenen qualsevol detall, o no els sembla adequat, el “reboten” o el posposen amb qualsevol excusa .

Són, subjectes passius.

Però com és evident, i més en aquests temps, les coses estan canviant, i molt.

Les empreses neixen i moren a gran velocitat, sorgeixen nous tipus de treballs (i altres desapareixen). La globalització, Internet, l’automatització,

la robòtica, les noves tecnologies... I mil coses més fan que el grau d’exigència sigui cada vegada més gran per a tots i alhora més interessant.

Avui dia es necessiten persones que s’avancin a les situacions, que siguin capaces de prendre decisions, que es facin responsables del seu treball, i que no depenguin de la supervisió d’un cap per avançar, que crein coses noves, que no deixin de formar-se.

Es busquen perfils emprenedors, persones proactives i sobretot, actives.

Penedès Econòmic

març 2015

25

EMPRESA

La pràctica de pàdel, a ple creixement Des que va obrir el 2013, més de 3.000 jugadors s’han registrat al Pàdel Center Penedès, que ha ampliat els serveis de gimnàs i restaurant Lídia Oñate Amb un espai de 5.000 m2, nou pistes de pàdel, gimnàs i barrestaurant, el Pàdel Center Penedès ha aconseguit fer-se un lloc al Penedès i erigir-se com el centre de referència de la pràctica de pàdel. Aquest és un dels esports amb més creixement dels últims anys. Tot i que només té uns trenta anys de vida, el cert és que en poc més de dos anys ha eclosionat de tal forma que famílies, parelles i grups d’amics s’han fet assidus d’aquest esport de la raqueta. Actualment, cada setmana s’obren noves pistes, tant a Catalunya com a la resta d’Espanya, però també a Europa, on pràcticament cada país té la seva pròpia selecció nacional. Raúl Balladárez, un dels tres socis del Pàdel Center Penedès, juntament amb Noni Oliveras i Jordi Oliveras, comenta que

“el pàdel és l’esport més practicat a Catalunya i el segon a Espanya, després del futbol”. Segons Balladárez, que havia estat un dels 20 millors jugadors de pàdel a Catalunya, “la resposta de la gent

El repte a assolir és conquerir nous públics com els d’escoles i més empreses ha estat molt positiva perquè els que jugaven van venir al nostre centre i després es van apuntar els que volien provar-lo”. En aquests moments, ja disposen d’una base d’uns 3.000 jugadors registrats.

L’arribada de nous adeptes també ha originat una demanda de professors. Actualment, Pàdel Center Penedès compta amb un equip de quatre persones i l’objectiu és captar públic jove i adolescent, “que són el futur”, a més d’empreses que vulguin estrènyer lligams entre els membres dels seus equips. De moment, el públic habitual solen ser grups d’amics, tant homes com dones, i parelles, ja que “el pàdel és un esport que té molt en compte la dona i li permet participar més fàcilment, no com passa amb el futbol, on rara vegada hi accedeix”, explica Balladárez.

Les instal·lacions inclouen tres pistes cobertes, una oferta poc habitual que és tot un al·licient en dies plujosos. A més, disposen de diverses pistes reglamentàries, és a dir, que permeten la sortida dels jugadors per poder tornar aquelles boles que surten durant

u Jordi Oliveras, Noni Oliveras i Raúl Balladárez

el joc. A tot això, cal sumar el gimnàs, que els promotors del centre han volgut potenciar amb l’externalització d’aquest servei.

“Per nosaltres, el secret del nostre èxit és la gestió del centre, és a dir, no només donar-lo a conèixer, sinó organitzar esdeveniments,

torneigs i ensenyar la tècnica de pàdel. Tot això, ens suposava molt de temps i no ens permetia dedicar-nos al gimnàs. Per això, amb l’externalització el servei ha pogut seguir endavant i ampliarse amb activitats dirigides a càrrec dels monitors que ho gestionen”.

26

Penedès Econòmic

març 2015

VINS&CAVES

El mercat interior del cava creix un 7% i compensa la caiguda de vendes a l’exterior El descens del 25% del consum d’ampolles per part dels consumidors alemanys explica, en gran part, el decreixement de les exportacions J.M. Roca El cava gaudeix de bona salut.

El prop d’un milió d’ampolles més venudes pel sector al 2014, gràcies a l’espectacular recuperació del mercat interior en són la mostra. Amb tot, econòmicament, la facturació, xifra en 1.030 milions d’euros, només ha crescut un mínim 0,2% com a conseqüència de la nova baixada del preu mitjà de cada ampolla.

Aquest és el factor que el Consell Regulador del Cava considera que cal corregir potenciant la qualitat amb la venda de les ampolles Premium.

tot i la baixada de preu de les ampolles s’ha facturat més de mil milions, un 0,2% més que el 2013 Les xifres confirmen que el cava continua essent el líder mundial en vendes d’escumosos elaborats segons el mètode tradicional. El total de 242.288.000 ampolles venudes l’any passat –la tercera xifra en la història dels registres- en són la confirmació.

Aquesta xifra s’ha assolit mitjançant un augment espectacular

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 42 - Març 2015

i inesperat de les vendes al mercat espanyol que ha absorbit 87,6 milions, un 7,54 per cent més que fa un any i després d’alguns d’exercicis en pèrdues continuades que s’excusaven en la crisi i el boicot. Aquestes creixement interior ha pal·liat el sotrac que ha suposat vendre quasi 10 milions d’ampolles menys al mercat alemany, el més important a l’estranger i que durant el 2014 només va comprar 30,5 milions d’ampolles. Polítiques comercials del principal distribuïdor del país teutó han motivat una davallada que Pere Bonet, president del Consell Regulador del Cava, considera “estacional i poc durador”.

De fet, aquesta davallada ha estat a punt de donar a Bèlgica el primer lloc com a país on s’exporta el cava, ja que amb un augment de l’11,68 per cent, ha arribat als 30,4 milions d’ampolles.

Les exportacions de cava són fortes a la Comunitat Europea, amb 111,6 milions d’ampolles, el 72 per cent del total exportat, tot i que s’ha perdut un 5 per

AMP. 75 cl ALEMANYA 30.546.013 BÈLGICA 30.405.353 REGNE UNIT 28.833.567 EEUU 18.224.031 JAPÓ 7.662.657 FRANÇA 6.364.745 FINLÀNDIA 2.918.707

Dedicat als autònoms

Marc barella hernandez Director Penedès Econòmic Economista

tar el fet que els millors números percentuals els han aportat els caves Premium, és a dir els reserves i grans reserves, amb 15 i 30 mesos de criança. Tot i així, encara són una part mínima del producte, 27,5 milions d’ampolles (l’11,3 per cent del total), dels quals s’exporten 7,9 milions d’ampolles.

El cava rosat, per contra, ha retrocedit el 2014 a nivell global amb 1,7 milions menys d’ampolles venudes, tot i que els caves reserva i gran reserva, els de més qualitat, han mantingut el seu creixement que encara és poc rellevant en el total d’aquest producte.

He de confessar que no sóc un usuari massa actiu de les xarxes socials. Diríem que en sóc més aviat passiu, doncs entro un cop al dia a Facebook, i normalment ho acostumo a fer per les nits, esperant que em vingui el son. Quasi mai comparteixo notícies i poques vegades li dóno al “me gusta”, però he de reconèixer que l’altre dia molts amics meus van compartir una “notícia” d’elmundotoday.com (ho poso entre cometes perquè aquest portal sempre pu-

blica notícies inventades en clau d’humor) que em va encantar.

L’article en qüestió es titulava “Analizarán la sangre de los autónomos para investigar por qué nunca enferman” i era tan bo que m’agradaria compartirlo, en part, amb vosaltres: Investigadores del CSIC tomarán muestras de la sangre de cientos de autónomos españoles para averiguar el motivo por el que nunca se ponen enfermos. También procurarán descubrir por qué no ne-

%BOT.s/2013 -24,18 11,68 -3,58 2,12 -0,83 16,92 6,11

cent per culpa del cas alemany.

A més del bon comportament dels belgues, el cava ha tornat a sumar adeptes a França, la terra del xampany, el principal competidor. 6,36 milions d’ampolles venudes, un important increment del 16,9 per cent, mostren el potencial del sector en el país gal. El grup de països emergents, coneguts com a BRIC, son destinacions amb molt futur com ho deixa palès l’augment del 40 per cent en les vendes assolint la xifra de 2,6 milions.

D’altra banda, el número d’empreses elaboradores de cava que exporta a l’estranger ha augmentat un any més i ja son 151 les caves, del total de 244 existents, que comercialitzen el seu producte fora de l’Estat espanyol.

Aquesta és una dada que també ajuda a millorar les vendes globals. Pere Bonet també va ressal-

cesitan vacaciones ni una vida familiar estable para conservar su salud mental.

“Los autónomos son capaces de subsistir sin tener asegurado el suministro regular de ingresos y comida.

En algunos casos, llegan incluso a reproducirse. No tienen una joroba como los camellos o los dromedarios, ni varios estómagos como las vacas, por lo que es un auténtico milagro que sobrevivan estando tan expuestos a la precariedad”, admite el doctor Israel Graulio, funcionario del CSIC que describe a los autónomos como “una ex-

Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado, Xavier Vallès El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès ( 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Lerigraf Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011 Membre de:

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

traordinaria y exótica forma de vida”.

Los expertos sospechan que los autónomos comparten con los primeros organismos que se formaron en la Tierra esa capacidad para florecer en condiciones muy adversas.

“Muchos de ellos trabajan sin contrato. Para mí, que soy funcionario desde los veintidós años, es como ver una planta crecer sin tierra, encima de un trozo de plástico”, insiste Graulio.

“Puede que la clave esté en las pizzas frías que comen de pie frente a la pantalla del ordenador. Nece-

sitamos más muestras de vida autónoma y muchas más horas para experimentar. Lo que pasa es que, entre la pausa para el bocata y el cigarrillo, las bajas del personal y la excedencia que he pedido esta semana, creo que no podremos empezar la investigación hasta el año que viene. Ya sabes cómo van estas cosas”, asegura el especialista del CSIC. Espero haver pogut aconseguir un “me gusta”, sobretot dels autònoms, amb aquesta paròdia que malauradament s’ajusta tant a la realitat.

Penedès Econòmic

març 2015

27

VINS&CAVES

JUVÉ & CAMPS RESERVA DE LA FAMÍLIA, EL MILLOR DELS CONSUMIDORS L’empresa Juvé & Camps ha doblat les exportacions en 5 anys després de créixer a un ritme de 100.000 ampolles anuals en els últims tres anys. Al darrer exercici van exportar 600.000 ampolles, cosa que suposa el 18% de la producció i el 15% de la facturació. L’empresa va tancar el darrer exercici amb unes vendes de 22 milions d’euros, un 4,5% més.

La facturació va créixer un 4% en el mercat nacional i un 20% en exportació.

L’ESPAI PENEDÈS | BCN REP MÉS DE MIL PERSONES

NOVA ANYADA DE FERRÉ I CATASÚS El celler Ferré i Catasús, situat a la Granada, ha llançat al mercat les primeres ampolles de la anyada 2014, de la qual destaquen els vins de la DO Penedès: Somiatruites (vi blanc), Sóc un Rosat (vi rosat), i Cap de Trons i Sonat de l’Ala (vins negres).

Agustí Torelló Mata celebra els 80 anys amb un nou espai enoturístic que desperta els sentits Coincidint amb la celebració del 80è aniversari d’Agustí Torelló Mata, propietari del celler que duu el seu nom, el passat 22 de març es va inaugurar el nou espai enoturístic a les seves instal·lacions. A partir d’ara, el visitant pot viure tot el procés del cava des del seu origen a través d’una experiència impactant del cicle vinícola, on la vinya es converteix en el fil conductor en una pantalla corba de 61,5 m2 que desperta tots els sentits. El nou espai ha estat projec-

Èxit del maridatge de Cava Premium i alta gastronomia a Düsseldorf

redacció

Més d’un miler de persones van participar enguany a la Festa del Vi jove i l’Oli novell que organitzava Cellers Domenys, una de les cooperatives més grans i sòlides del territori, fruit de la unió de set cooperatives catalanes (Sant Jaume dels Domenys, Banyeres del Penedès, La Bisbal del Penedès, Rocafort de Queralt, Blancafort, Rodonyà i Pira). A la jornada va assistir el conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, Felip Puig, qui va destacar que “si som capaços

de fer el que heu fet a Cellers Domenys, juntar-vos i esforçar-vos per multiplicar resultats, Catalunya se’n sortirà”. El president de la cooperativa, Lluís Urgell, va avançar que “pretenem continuar com fins

ara per seguir consolidant la nostra cooperativa i ser un referent”. Durant la celebració es va presentant el vi jove i l’oli novell de la temporada, que es van poder degustar durant el tradicional esmorzar.

Els vins i caves del Penedès obren mercat a la fira alemanya Prowein redacció

tat per Ramon Robert de Connecta Global Desing, amb imatges de Joan Simó i Sonostudi.

Raïm, vinya, vi i bombolles es fusionen en un passeig que acaba amb la bella tradició del KRIPTA, el cava més emblemàtic del celler que transporta al passat de les àmfores romanes.

Torres adquireix més hectàrees de vinya a Ribera del Duero per fer un vi icona de producció limitada Cellers Torres ha ampliat els seus terrenys en propietat. Recentment, ha adquirit 14 hectàrees de vinyes a la denominació d’origen Ribera del Duero, a la província de Valladolid, refermant així la seva presència en aquesta reconeguda zona vinícola, on des del 2003 té un celler dedicat a l’elaboració de dos vins: Celeste Crianza i Celeste Roble. Aquesta operació té el propòsit d’assegurar el proveïment de raïm de gran qualitat amb la vista posada a elaborar un vi

Tastavins Penedès va inaugurar oficialment fa uns dies l’Espai Penedès | BCN, que des que va obrir abans de finals d’any ha rebut més de mil persones, que han assistit als tastos, maridatges, cursos conferències i presentacions relacionats amb el Penedès. A l’acte van assistir els alcaldes del Gran Penedès, que van visitar la sala, que també ha d’esdevenir “l’ambaixada del Penedès al centre de Barcelona”, segons va afirmar l’alcalde vilafranquí, Pere Regull.

El conseller Felip Puig assisteix a la festa del vi i l’oli de Cellers Domenys

icona de producció molt limitada.

La vinya, de 23 anys, es troba al nord de Peñafiel, a 800 metres d’altitud.

Els ceps de ‘tinto fino’ o ‘tinta del país’, equivalent a la varietat ull de llebre, produeixen vins intensos i elegants amb una gran capacitat d’envelliment.

Segons Miquel Torres Maczassek, director general dels Cellers Torres: “És un projecte que ens il·lusiona i en el que podrem bolcar l’experiència acumulada des de fa una dècada”.

En el marc de la Fira Internacional de Prowein a Düsseldorf, la Denominació d’Origen Cava va organitzar un esdeveniment de gran nivell, adreçat a premsa especialitzada d’Alemanya, per tal d’assegurar el seu èxit a l’hora de promocionar el seu producte estrella: el Cava Premium.

PERE BONET VA PRESENTAR EL “CAVA DEL PARATGE QUALIFICAT” A més, el president de la DO Cava, Pere Bonet, va aprofitar l’ocasió per presentar la nova classificació “Cava del Paratge Qualificat”.

La trobada va tenir lloc al restaurant Victorian, on es van maridar diferents tipus de cava amb l’alta gastronomia. A la trobada va col·laborar Yvonne Heistermann, una sumiller de reconegut prestigi, que va ser l’encarregada de presentar els caves escollits per acompanyar el menú del xef Matthias Hein.

Fins a 66 representants de cellers i caves procedents d’alguna de les tres comarques que engloba el territori de vinya penedesenca van ser presents del 15 al 17 de març a la fira Prowein d’Alemanya, que va tenir lloc a Düsseldorf.

Enguany la participació de cellers catalans ha augmentat un 80%, fet que

demostra el gran interès que desperta entre el sector el mercat alemany, que actulament lidera les importacions dels vins i caves de Catalunya. El 83% dels 79

cellers elaboradors tenien origen penedesenc, una xifra que any rere any va en augment dins d’una de les fires vinícoles més prestigioses d’Europa com és Prowein. Sota el lema Cataloniawines.cat, l’estand català va permetre a les empreses participants establir i consolidar contactes comercials. Al certamen també va assistir el conseller Josep Maria Pelegrí.

Les colles castelleres, estrelles de la nova imatge de vins i caves Covides redacció

La cooperativa penedesenca Covides estrenarà enguany una nova imatge dels vins i caves Casteller. La gamma de productes Casteller està formada per cinc vins DO Penedès: blanc (Castellers de Vilafranca), blanc semi dolç (Minyons de Terrassa), rosat (Colla Vella dels Xiquets de Valls), negre (Colla Jove dels Xiquets de Tarragona) i merlot barrica (Capgrossos de Mataró), i quatre caves: brut nature (Colla Joves Xiquets de Valls), brut (Castellers de Barcelona), brut

rosat (Xiquets de Tarragona) i semi-sec (Castellers de Sants). Les seves etiquetes incorporen fotografies de pinyes de diferents colles castelleres, fetes pel fotògraf de castells David Oliete, així com un codi QR vinculat a una pàgina web específica on es vin-

cula la cultura del vi i dels castells.

Covides ha rebut la col·laboració de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, qui ha determinat les nou colles escollides emprant el rànquing casteller de la temporada 2013.

28

Penedès Econòmic

març 2015

LLIBRES

Losada intenta combatre el que ell anomena la societat neofeudal

Los ricos vamos ganando Antón Losada DEUSTO 17,95€

Vivim en l’edat d’or del pensament patrocinat. Des de l’inici de la crisi, el neoliberalisme s’ha acreditat com un corsari de la veritat, i tothom qui en discrepi és titllat de pervers, perillós i inútil. Antón Losada pensa diferent. En aquest llibre es troben rics i pobres, guanyadors i perdedors, afavorits i desafavorits. Ni la crisi pressuposa una

desgràcia inevitable, ni les coses succeeixen perquè sí. Losada afirma que les coses succeeixen perquè algú hi surt guanyant, sempre queda un altre remei i sempre existeixen alternatives a les polítiques de sofriment massiu que ens presenten com les úniques possibles.

La tesi central és clara i senzilla: els rics han sabut convertir la

Màrqueting digital per a pimes exportadores i emprenedores

Exportación 2.0 Rafa Olano EMPRESA ACTIVA Preu a concretar

Les exportacions creixen en la majoria de països del món a mesura que el món es va globalitzant. En el cas espanyol van créixer un 0,9% en els vuit primers mesos del 2014 respecte al mateix període de l’any anterior, marcant un nou màxim històric des del començament dels registres.

No obstant això, el percentatge

de fracàs de pimes espanyoles que comencen a exportar és alt i el nombre d’empreses exportadores regulars decreix des del 2008, principalment a causa de la limitació de recursos i de la baixa competitivitat.

En aquest context que estem vivint d’oportunitat i dificultat, el màrqueting digital ofereix multitud d’eines semigratuïtes

Quan comprar més barat contribueix a perdre el treball

La economía del absurdo Josep Burgaya DEUSTO 17,95€

L’economia s’ha situat en el centre de les nostres vides, ocupant pràcticament tot l’espai. La política, desplaçada i reduïda a mera retòrica de l’economia, ja és només l’expressió de la seva incapacitat per administrar i millorar el benestar de les persones. El mercat ha diluït les ideologies, al mateix temps que els sacerdots del liberal-con-

servadorisme ens han promès una apoteosi de riquesa en un món globalitzat, sense fronteres i sense més regles que la lliure competència. Però alguna cosa no encaixa. Cada vegada es produeix més, tenim a la nostra disposició productes exageradament barats, però les nostres rendes es redueixen, el treball es torna escàs, perdem cobertures

crisi en una oportunitat política per subvertir el model de les societats del benestar. L’autor busca explicar per què els rics van guanyant, però també intenta explicar que no té per què ser així, ni és l’única opció disponible.

Antón Losada (Xove, Lugo, 1966) és professor titular de Ciència Política a la Universitat de Santiago, Doctor Europeu en Dret, màster en gestió pública per la UAB i politòleg.

Va començar en el periodisme com a guionista a RNE, TVE

i TVG. Com a articulista va treballar a La Voz de Galicia, a Diario16 i a El País.

Actualment és analista de la Cadena Ser, escriu per El Periódico i eldiario.es i col·labora en diversos programes de televisió de Telecinco i Cuatro. És autor de La política del mar. Políticas públicas y autonomía. El caso de la pesca gallega, també de Piratas de lo público i de nombrosos artícles i estudis acadèmics sobre polítiques públiques, gestió pública, federalisme i nacionalisme.

per aconseguir l’èxit fora de les nostres fronteres. I aquest és, precisament, l’objectiu principal d’aquest llibre, el fet d’acompanyar la pime i a l’emprenedor en la difícil tasca de l’exportació digital, o “Exportació 2.0”.

Aquesta obra no només posa al nostre abast les diferents fonts sinó que ens ajuda a transitar per aquest apassionant conjunt d’eines i possibilitats per facilitar l’obertura de la nostra empresa als mercats exteriors

amb èxit.

En definitiva es tracta d’un llibre pràctic per a petites i mitjanes empreses que estarà disponible a les principals llibreries el proper 6 d’abril.

Rafa Olano, autor del primer llibre sobre màrqueting digital per a exportadors, és director de Loft & Co, una agència de màrqueting i comunicació amb seu a Barcelona, responsable del taller Exportación 2.0 del programa Exportar para crecer i professor d’ESADE.

i ens tornem molt més vulnerables. La crisi econòmica actual, l’origen de la qual està en les pràctiques fosques d’un sector financer definitivament independitzat de qualsevol control i desvinculat de la realitat, ens va despertar de manera sobtada i brutal del somni en el qual ens havíem instal·lat plàcidament.

Així arrenca l’anàlisi de Josep Burgaya, un assaig lúcid i crític sobre el món actual, en el qual la falta d’escrúpols, la manca del mínim sentit moral i la cob-

dícia com a valor suprem permeten explicar les pràctiques que durant anys es van imposar en el sector financer, i que van inflar una bombolla especulativa que va explotar i ens va esquitxar a tots el 2008. Ara, el futur passa per trencar amb l’economia de l’absurd i retornar als ciutadans una economia basada en la justícia.

Burgaya és doctor en Història Contemporània per la UAB. Des del 1986 és professor titular de la Universitat de Vic.

Penedès Econòmic

març 2015

29

TRIBUNA UEP Neix l’Aula de Prevenció UEP per conscienciar sobre els riscos i l’accidentalitat laboral S’han celebrat dues sessions formatives sobre què cal fer davant d’una inspecció de treball i quines responsabilitats té l’empresa i els seus directius en cas d’accident càrrec de Xavier Pladevall, gerent de l’empresa Acció Preventiva Europrevent Catalunya, que de manera molt didàctica va donar una sèrie de consells bàsics des del punt de vista de la prevenció per fer front a la campanya d’inspeccions que el Ministeri de Treball durà a terme aquest any 2015. La trobada va aplegar una trentena de directius d’empreses, la majoria del departament de recursos humans.

Pladevall va recalcar que la formació homologada dels treballadors i les condicions de salut de l’entorn laboral són dues peces clau que cal tenir al dia davant d’una inspecció de treball, així com una pla d’emergència degu-

La Unió Empresarial del Penedès (UEP), juntament amb l’empresa Estratègia i Pedagogia i Acció Preventiva Europreven Catalunya han posat en marxa l’Aula de Prevenció UEP, un espai de debat, divulgació i formació destinat a conscienciar les empreses sobre els riscos i l’accidentalitat laboral.

La creació d’aquest observatori és fruit de l’increment que ha patit l’accidentalitat laboral des que va esclatar la crisi i que l’any 2013 ja acumulava un creixement de més del 25%.

La primera sessió de l’Aula de Prevenció UEP es va celebrar el 24 de febrer i va abordar les claus per afrontar una eventual inspecció de treball. La xerrada va anar a

dament actualitzat en el cas de les grans empreses o les indústries que manipulen matèries perilloses. El gerent d’Acció Preventiva també va recomanar a les empreses que disposin d’un cens actualitzat de la maquinària degudament revisada i homologada.

De fet, el tímid compliment de les mesures preventives per part de les empreses i el desconeixement de l’abast de la seva aplicació ha portat l’administració a incrementar el nombre d’inspeccions de treball fins al punt que a Catalunya el nombre d’inspectors en actiu s’ha multiplicat per deu en els darrers anys. Actualment a Catalunya actuen més d’un centenar d’inspectors.

La segona sessió es va celebrar el 19 de març i va tractar sobre les responsablitats de les empreses i tots els seus directius davant d’un accident laboral. El ponent també va ser Xavier Pladevall i va reunir una cinquantena de directius i professionals. Pladevall va explicar els tres tipus de responsabilitats en cas d’un accident laboral: les responsabilitats administratives (multes econòmiques i sancions), les responsabilitats civils (indemnitzacions) i les responsabilitats penals (presó). Pladevall va insistir que molts cops els

Tres empreses de la UEP ajuden persones discapacitades o en situació de vulnerabilitat social a preparar-se una entrevista per trobar feina

Compromís, confiança i valors, les principals claus de l’èxit de les empreses

Xocolates Simón Coll, el grup de càtering Cal Blay i la botiga de formatges Xerigots participen en una iniciativa impulsada per l’associació d’inserció sociolaboral Entrem-hi

La UEP, l’empresa Dracma i l’Ajuntament de Vilafranca organitzen una sessió formativa sobre la importància del compromís en la gestió empresarial

La Unió Empresarial del Penedès (UEP) juntament amb l’associació d’inserció sociolaboral de persones amb discapacitat o trastorn mental sever Entrem-hi van organitzar una sessió d’speed dating, una fórmula de mini entrevistes de feina fictícies que tenen per objectiu millorar les capacitats i els recursos de cada aspirant per fer front a una futura entrevista real.

En aquesta ocasió, tres empreses associades a la UEP –Xocolates Simón Coll, el grup de càtering Cal Blay i la formatgeria Xerigots¬– es van prestar

a participar en aquesta experiència i van entrevistar de manera individual i rotativa deu persones que l’associació Entrem-hi ha format per anar a buscar feina dins del programa Junts trenquem el cercle.

Després de les entrevistes, que tenien una durada d’un minut i mig per cada aspirant i cada empresa, els representants de les tres empreses van exposar als aspirants els principals punts forts i punts febles

que es van anar repetint en les diferents entrevistes.

En aquest sentit, els empresaris van assenyalar que la presència física i el llenguatge no verbal (la manera d’asseure’s, la manera de saludar o de moure les mans) són molt importants en una entrevista de feina. I també van recomanar als aspirants que es mostrin com són i que no presentin mai la seva discapacitat i disfunció com un problema sinó com un valor real per afrontar el lloc de feina amb les mateixes condicions i possibilitats que la resta d’aspirants.

La Unió Empresarial del Penedès (UEP) juntament amb l’empresa Dracma i el Servei de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilafranca van organitzar una sessió formativa sobre la importància del compromís en la gestió empresarial. La sessió va anar a càrrec de Ramon Pes, expert en desenvolupament de persones i organitzacions i Yasmina Ortiz, de l’empresa Dracma, que van destacar que el principal capital de qualsevol empresa és la seva organització humana i que cal creure-hi i confiar-hi de veritat per assolir l’èxit.

Ramon Pes va relacionar compromís amb con-

fiança, ja que una cosa no existeix sense l’altra.

“Per generar confiança cal creure en l’empresa i en els seus treballadors”, va assenyalar l’expert, que va afegir que els directius han de ser actors motivacionals per transmetre aquest compromís al conjunt de l’organització. En aquest sentit, també va assegurar que cal renovar el sentit del treball perquè “la feina no està renyida amb la felicitat de les persones”. “Ningú no es comprometrà amb algú quer no cregui en el compromís”, va concloure Ramon Pes, que defensa un major treball emocional de les empreses i directius amb els seus treballadors

Guia de Serveis l l l l l l l

Assessoria i Serveis en Protecció de Dades

Barcelona Berga Girona Manresa Tarragona Vic Vilafranca del Penedès T. 931 934 001 www.aislopd.com twitter@aislopd

Informe #gratuit de situació per la seva empresa-negoci, mencionant #alvostrecostat #penedèseconomic

info@passbusiness.com 93 818 04 57 www.passbusiness.com

Traspassos I VENDA de negocis franquIcies Gestors de finques Finançament DE circuLANT

directius de les empreses desconeixen el seu grau de responsabailitat en cas d’un accident laboral i per això va afegir que el millor antídot contra aquestes responsabilitats és una bona prevenció que permeti evitar els accidents.

Fruit de la crisi moltes empreses han optat per reduir la inversió en prevenció, fet que incrementa el risc d’accident i, per tant, de conseqüències legals contra l’empresa i totes les persones amb un grau de responsabilitat, des del gerent, passant pel director o el responsable de personal.

per aconseguir uns millors resultats, tants d’eficiència com d’eficàcia.

Yasmina Ortiz, de l’empresa Dracma, va afegir que l’objectiu de qualsevol empresari hauria de ser que els seus treballadors sentin passió per la feina que fan. “La passió atrau el talent”, va dir Yasmina Ortiz, que també va emplaçar els empresaris i directius a ajudar a créixer personalment i professionalment els seus treballadors dintre de l’empresa.

En aquest sentit, Ortiz va assegurar que el talent és la suma de tres paraules que comencen amb “C”: coneixement, competència i compromís i va concloure que “per fer una bona feina has d’estimar el que fas”.

30

Penedès Econòmic

març 2015

història

L’AMPOLLA DE COMPLEIX 100 ANYS Sota l’eslògan “Cent anys sospirant per ella” Coca-Cola vol retre homenatge a la seva ampolla Contour, que compleix ni més ni menys que un segle. I és que han passat cent anys des que el 1915 John Pemberton tragués a concurs el disseny de l’ampolla i la dissenyés Alexander Samuelson

U

n 8 de maig de 1886 el farmacèutic John S. Pemberton donava inici a la història de Coca-Cola a Atlanta (Estats Units). En els seus primers dies, la farmàcia de Jacobs comercialitzava la beguda a doll a un preu de 5 cèntims el got. Intuint l’èxit, Pemberton va encarregar al seu comptable, Frank Robinson, qui li va posar el nom de Coca-cola i amb la seva cal·ligrafia va dissenyar el logotip actual de la marca.

El 1887 se signava el primer acord per embotellar CocaCola als Estats Units, marcant les bases del model de negoci de la companyia a tot el món: Coca-Cola els subministrava el concentrat i els embotelladors elaboraven la beguda, la distribuïen i la comercialitzaven.

Amb el refresc arribant a més i més gent, a través de diferents embotelladores, va sorgir un problema: cada embotellador utilitzava unes ampolles diferents, i això creava confusió entre el públic, que trobava diferents envasos a cada zona.

Gairebé 30 anys després del seu naixement, el 1915 CocaCola va decidir unificar els envasos utilitzats en totes les seves embotelladores. Després de convocar un concurs, el projecte guanyador va ser el dissenyat per Alexander Samuelson ampolla Contour, tota una icona encara present avui. Amb el disseny de l’ampolla, la fabricació la va portar l’empresa Root Glass Company de Terre Haute (Indiana).

Campanya mundial per celebrar l’aniversari Per commemorar el centenari del naixement de l’ampolla Contour, Coca-Cola ha engegat una campanya que englobarà l’emissió de nous anuncis publicitaris, un himne musical i una sèrie d’obres d’art d’obres d’alguns d’alguns dels principals artistes contemporanis de tot el món, inclosos Andy Warhol, Norman Rockwell i Peter Blake.

El High Museum of Art, en col·laboració amb The CocaCola Company, presentarà l’exposició titulada L’ampolla de Coca-Cola: Compleix cent anys una icona americana, una

mostra que retrà homenatge a l’ampolla Contour i al lloc que ha ocupat al món de l’art, el disseny i el comerç durant els últims cent anys. Per primera vegada en la història es podrà contemplar dos quadres originals d’Andy Warhol de l’ampolla de CocaCola, al costat d’altres cent obres d’art i fotografies originals protagonitzades per l’ampolla.

En l’exposició, que romandrà oberta al públic des del 28 de febrer fins al 4 d’octubre del 2015, també s’exhibiran al públic prototips i esbossos originals de l’ampolla.

Ogilvy & Mather Paris ha creat l’anunci que narra la història èpica de la creació de l’ampolla Contour a través del conte relatat per un germà major al seu germà petit. L’ampolla viatja per terres llunyanes i curiosos escenaris, captivant la imaginació del nen. A través d’aquest viatge, l’ampolla va cobrant els seus trets distintius i es va omplint de Coca-Cola ben freda per acabar el viatge novament en mans del germà gran. A més d’aquest anunci, la història del llegat de l’ampolla de CocaCola es donarà a conèixer a través del cinema en un total de 14 pel·lícules digitals i de televisió originals que seran emeses a tot el món el 2015. Els anuncis han estat produïts per Ogilvy & Mather Paris i Wieden + Kennedy Portland.

Personatges icònics com Marilyn Monroe, Elvis Presley i Ray Charles reviuran de la mà de Coca-Cola protagonitzant la nova campanya publicitària mundial que es desenvoluparà en més de 130 països, formada per anuncis a l’exterior, en els mitjans digitals i en establiments comercials. Les imatges mostraran als seus protagonistes besats per l’ampolla de CocaCola, una experiència compartida generació després de generació durant els últims cent anys.

Entre presa i presa a l’Estudi 1 de RCA, el rei del rock, Elvis Presley, gaudeix d’una CocaCola. Durant aquesta sessió d’enregistrament, que va tenir lloc el 2 de juliol de 1956, Elvis i grup van passar a la història de la música amb l’enregistrament dels temes Hound Dog i Don’t Be Cruel.

Penedès Econòmic

març 2015

31

VIATGES

El Marroc, el regne de les emocions El Marroc és un país de fascinants contrastos per això recórrer-lo suposa un veritable plaer, des de la costa fins als cims més alts redacció

El Marroc és un país fascinant en el qual el visitant es veu submergit en un onatge continu de noves sensacions que desperten les més variades emocions en el seu cor fent que aquesta destinació romangui per sempre en el seu record com alguna cosa molt especial.

Aquest Regne ofereix una sorprenent simbiosi entre elements moderns, propis d’occident i tradicions seculars que ha tingut lloc en aquest gran país des de temps immemorials units a la seva condició de país situat a l’Àfrica, el continent considerat com el bressol de la humanitat.

El Marroc és lloc de zocos, mesquites i àmplies avingudes flanquejades per arbres fruiters. És terra de màgics deserts, fèrtils oasis, aigües transparents, boscos de coníferes de gran bellesa, parcs naturals amb una fauna de gran riquesa i grans cadenes muntanyoses amb impressionants cims en les quals la neu roman durant

MARROC Capital: Rabat Idioma: Àrab i amazic Població: 32.878.400 habitants Superfície: 446.550 km2 Moneda: Dírham marroquí (MAD) Clima: És mediterrani en les costes i més continental a l’interior.

Economia: És la pròpia d’un país emergent, amb un sistema econòmic mixt. Des de 1993 el govern va seguir una política de privatització de les empreses públiques, així com de la liberalització de molts sectors de l’economia

gairebé tot l’any.

A les seves belles ciutats imperials -Fes, Marrakech, Meknés i Rabat- es poden admirar les construccions que les diferents dinasties marroquines van deixar al seu pas, evocant un temps d’esplendor històrica i cultural que encara es pot reviure en la senzilla contemplació de la bellesa que en elles encara es percep.

I continuant amb l’encanteri, com si d’un miratge es tractés, el Marroc ofereix majestuoses fortaleses de color sorra i ciutadelles abandonades a la seva sort. Aquestes esquitxen la denominada Ruta de les Casbahs, les antigues fortaleses berbers. En

l’encreuament dels camins que porten a les valls del Draa, el Dadés i el Ziz, a Ouarzazate, es pot iniciar un recorregut inoblidable per una de les més fabuloses sendes turístiques de tot el continent africà, en la qual amb una mica de sort, es podrà admirar la grandesa dels mítics homes blaus, els berbers i les seves dones amb els cabells tenyits per l’henna i els estranys tatuatges amb que s’adornen la cara, els peus i les mans.

En les proximitats del litoral marroquí, la sempre fascinant Casablanca amb l’extraordinària Mesquita de Hassan II, la desitjada Tànger i l’antiga possessió

portuguesa d’Agadir, continuen fent les delícies dels visitants que mantenen l’alegria en visitar Rabat, la capital del Regne, Tetuan situada als peus del Rif i Essaouira, un dels més bells ports del nord d’Àfrica.

La cultura, l’aventura, el gaudir de la pau i la tranquil·litat sota el sol de les platges, l’art del regateig, la degustació de la deliciosa gastronomia marroquina, l’afabilitat de la seva gent i un llarg etcètera d’atractius més a l’espera de ser descoberts, són només alguns dels contrastos que aconsegueixen que els viatgers se sentin fascinats pel meravellós regne de les emocions, el Marroc.