Penedès Econòmic 44

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00e

Núm. 44 - Maig 2015

el mensual de negocis del penedès I DEL GARRAF

Més inversió en serveis Els calçots revolucionen als polígons industrials: els restaurants, que el repteclients dels consistoris reben de tota per captar inversions l’Àrea Metropolitana pàg. pàg. 64

L’atur recupera els nivells dels primers anys de crisi al Penedès i al Garraf pàg. 6

La diversitat de models retorna l’esplendor a la bicicleta com a mitjà de transport i d’oci pàg. 2-3

Freixenet invertirà 40 milions d’euros en un centre logístic de 36.000 m2 a Gelida pàg. 24

Entrevista a Miguel A. Torres Riera President de Cellers Torres pàg. 16-17

2

Penedès Econòmic

maig 2015

L’ANÀLISI

La moda de pedalar torna per quedar-se Als models de passeig i de muntanya se sumen els del vintage pinyó fix i l’elèctric, tota una innovació que poc a poc va revolucionant el mercat Lídia Oñate Ja sigui per oci, esport o com a mitjà de transport, la bicicleta torna a tenir el seu esplendor i a ser considerada tant per petits com grans. La conscienciació de la ciutadania per la mobilitat sostenible, l’encariment del transport en cotxe (peatges i gasolina) i un desig de fer esport, sobretot ara que arriba el bon temps, han condicionat el retorn de la bicicleta que, per a molts, va ser l’amic indispensable de la infància. Hi ha bicicletes per a tot tipus de persones i edats, i això també ha propiciat una expansió del propi sector, que afronta una competència creixent amb noves botigues impulsades per emprenedors procedents de les llistes d’atur i preus més ajustats, originats tant pel canal de venda online com per les multinacionals.

Els comerciants coincideixen a destacar que, després de Setmana Santa, la venda de bicicletes es revifa fins a mitjan setembre, remarcant molt l’estacionalitat d’aquest producte, que al nostre país ha estat força vinculat al turisme i a l’oci, i no tant com a

Preus de vendA més habituals

Bicicletes de pinyó fix

200-600€

Bicicletes de muntanya i de carretera

500-1500€

Bicicletes elèctriques

600-1200€

mitjà de transport com en d’altres països. Tot i això, darrerament s’ha produït un increment de les vendes de bicicletes plegables i de passeig per desplaçar-se per la ciutat. “La tendència de compra ha pujat força des de l’estiu passat, però la gent no es vol gastar més de 200 euros per una bicicleta d’aquest tipus per por als robatoris”, explicava Toni Puig, del departament de ciclisme del Decathlon de Sant Pere de Ribes.

Entre els complements que més demanda tenen es troben els de seguretat com els cascs, obligatoris per a menors de 16 anys, candaus més resistents i elements de senyalització.

L’entrada del model elèctric al mercat, a més, ha fet mirar amb uns altres ulls aquest vehicle, de dues rodes, un manillar i, ara, amb una bateria elèctrica que ens fa arribar allà on no ho crèiem possible. L’energia que aporta al ciclista oscil·la entre el 20 i 80% de l’esforç físic, fet que permet

cobrir un ampli ventall de persones amb diferents necessitats.

Tant si es tracta d’un esportista nat com d’un avi que encara vol fer ruta en bicicleta, el model elèctric proporciona diferents nivells d’embranzida per poder afrontar pujades sense esforç i allargar recorreguts que difícilment seríem capaços de fer sense entrenament previ. El seu elevat preu és el principal escull a superar, fet que ha frenat les vendes als comerços del territori, que encara veuen prematur vendre bicicletes d’entre 1.000 i 3.000 euros.

“N’hi ha de molts preus, però a partir de 3.000 euros, molta gent prefereix comprar-se una moto”, comenta Víctor Iturat, propietari de Bicicletes Iturat, de Vilanova i la Geltrú, qui no acaba de veure arrencar aquest nínxol de mercat, en el qual s’arriben a comercialitzar models d’alt rendiment de fins a 10.000 euros. Mentre més elevat sigui el seu preu, més prestacions ofereix la bicicleta

elèctrica, però a Decathlon disposen d’una gamma baixa que permet adquirir-ne una per uns 600 euros. “Oferim preus econòmics perquè el nostre objectiu és iniciar la gent a l’esport i més endavant ja anirà a les botigues especialitzades”, afegeix Toni Puig.

Com a detall, també és remarcable la recuperació de les bicicletes de pinyó fix, sobretot en zones planes de la costa i grans ciutats com Barcelona. “Notem més interès en models elèctrics, mentre que el client que busca bicicletes de pinyó fix és puntual.

Normalment són persones que ja tenien una d’aquestes bicicletes a casa i les volen arreglar”, explica Antonio Pérez, propietari de Món Biker, de Santa Margarida i els Monjos. En el cas dels joves, aquest model ha tingut bona acollida, ja que “acostumen a agafar bicicletes velles per personalitzarles amb peces que ja compren per Internet. Són senzilles, però econòmiques”, comenta Iturat.

Surt al mercat el Bicicletto, la versió luxosa de la bicicleta elèctrica La firma italiana SPA (Società Piemontese Automobili) ha decidit fer un pas més en el món de la bicicleta i dur-lo a un nivell ple de luxe i elegància. La marca ha llançat al mercat el Bicicletto, un model que reinventa la bicicleta elèctrica que fins ara coneixíem.

Darrerament, la firma ha creat una sèrie de vehicles elèctrics i accessoris esportius, entre els quals destaca aquesta bicicleta esportiva que podríem catalogar dins l’estil “neo retro”, ja que recorda a les mítiques carreres Board Track

de principis del segle XX. A mig camí entre la bicicleta i la moto, la Bicicletto pesa uns 24 quilos i està fabricada en carboni lleuger.

A més, ve equipada amb un motor elèctric de 500 watts instal·lat a la roda del darrera, fet que li proporciona la potència ideal per passejar per la ciutat i, a la vegada, ser utilitzada com a mitjà de transport. Pot arribar a una velocitat màxima de 45 km/h i amb una sola càrrega recórrer 50 km només amb energia elèctrica i fins a 120 km pedalant.

Penedès Econòmic

maig 2015

3

L’ANÀLISI ALBERT MASSANA Vicicling / Bikemotions

“Hauríem de teixir una xarxa perquè la gent es pogués moure lliurement en bicicleta pel Penedès” Albert Massana acaba d’ampliar el seu negoci de lloguer i rutes en bicicleta elèctrica amb la nova seu a les caves Codorníu, des d’on configura l’oferta enoturística sobre rodes Des de fa un parell de setmanes, Albert Massana, propietari de l’empresa Vicicling, disposa d’un centre de bicicletes a les caves Codorníu on rep visitants i configura les rutes en bicicleta elèctrica, tant per a Codorníu com per a la resta de cellers i caves del Penedès.

Aquest canvi ha estat motivat, en gran part, per les sinèrgies creades amb una agència barcelonina, interessada en ampliar la seva oferta al territori penedesenc. Així doncs, sota la nova marca Bikemotions, Massana ha acabat d’impulsar un projecte que va néixer el 2011, que unia la seva passió per la bicicleta, en especial la de muntanya, i el bagatge familiar com a viticultors. “M’encanta mostrar el territori i veure les cares de felicitat de la gent quan admiren el paisatge. A més, les quatre estacions són diferents”, explica Massana, que veu “el turisme experiencial” com a clau del futur de l’enoturisme.

“Hem d’oferir coses diferents i

experiències com ensenyar com es poda o es verema”, afegeix.

Amb la col·laboració de l’agència barcelonina, Massana ha rellançat el seu negoci, en el qual ha fet una gran inversió adquirint una flota de 100 bicicletes elèctriques que li permet absorbir grans grups de visitants, tant d’agències com d’empreses que vulguin fer paquets d’experiències, llogar-ne a cellers o prestarne a d’altres empreses. El 90% dels seus clients solen ser estrangers, principalment d’Estats Units, Suècia, Canadà i Noruega; mentre que la resta procedeix de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Es tracta de parelles, majoritàriament, però també grups i famílies.

Massana confia en el potencial del territori i el transport sostenible. Conscient de l’interès creixent per la bicicleta, defensa que “hem de teixir una xarxa de bicicletes perquè la gent es pugui moure lliurement pel Penedès”.

El model de bicicleta elèctrica impulsa el cicloturisme arreu del Penedès

De cicloturisme fa anys que se’n fa, però amb l’arribada de la bicicleta elèctrica aquesta activitat, molt vinculada a les zones rurals, ha pres embranzida. L’oportunitat que ofereix l’energia elèctrica és un al·licient molt atractiu tant per als ciclistes en baixa forma, ja sigui per l’edat o condició física, com per als esporàdics o nouvinguts en l’esport. El fet que amb mitja pedalada el ciclista ja percebi un impuls endavant ja mostra del que és capaç la bicicleta elèctrica, un model que està tenint molt bona

acollida en empreses que organitzen activitats turístiques i els propis cellers i caves com els de la zona del Penedès. D’un temps ençà han decidit incorporar el cicloturisme elèctric i arrodonir la visita amb un passeig per les vinyes. Sens dubte, és una proposta que convenç, i força, el turista estranger, ja que compleix amb les premisses amb les quals arriba: gaudir del paisatge, d’un bon vi o cava i endur-se un bon record d’aquell territori a tocar de Barcelona anomenat el Penedès.

DAVID SALA Burricleta Penedès-Garraf / Revolts i dreceres

“Amb l’enoturisme hem de potenciar les visites experiencials perquè la gent recorda els detalls” David Sala compagina el seu profund coneixement dels camins i racons del Penedès per elaborar rutes adaptades i proporcionar la màxima flexibilitat a empreses i agències Fa tres anys que David Sala va decidir iniciar el seu camí en el negoci del cicloturisme i el lloguer i venda de bicicletes elèctriques. Sota la marca Burricleta Penedès-Garraf va descobrir que si volia fer créixer el negoci havia de ser el més competitiu possible, personalitzant les rutes i sent molt flexible. “Les empreses, agències i touroperadors són els que m’aporten la majoria d’encàrrecs, ja que treballant només per a particulars no podria subsistir”, explica Sala. Cada cop contacta amb més empreses interessades en organitzar sortides pel Penedès com a incentius. “Són grups nombrosos que em permeten planificar quin tipus d’activitats volen fer, mentre que els particulars són imprevisibles i vénen en comptagotes”, comenta.

La flexibilitat és un dels actius principals del seu negoci que era força incompatible amb la forma de treballar de la

marca Burricleta, adreçada al públic particular. Aquest va ser un dels motius que el va dur a crear Revolts i dreceres, SL, l’empresa a través de la qual gestiona els encàrrecs de les empreses que busquen donar incentius als seus treballadors.

Segons explica Sala, “acostumen a ser grups d’estrangers d’entre 40 i 70 persones que, en gran majoria, vénen al Penedès per ser un lloc proper a Barcelona i de la costa”. Durant les visites guiades, s’ha adonat que cada cop més el turista vol passejar i gaudir del paisatge i els vins. Per això, darrerament està potenciant el Tast&Go, una iniciativa que consisteix en visitar ràpidament els cellers i centrar-se en el tast. “El turista no vol fer visites al celler de dues o tres hores, sinó meravellar-se del paisatge i tastar vins”, afegeix.

Com a complement, també ven bicicletes elèctriques que, estan experimentant un augment notable de vendes.

4

Penedès Econòmic

maig 2015

ACTUALITAT

L’administració local es posa en marxa per millorar l’atractiu dels polígons En plena reactivació de l’economia, el Penedès-Garraf no vol perdre el tren de les inversions a les zones industrials, que necessiten més prestacions Lídia Oñate En temps de crisi, les inversions escassegen, les empreses tanquen i els treballadors emigren. És el que hem viscut en els últims anys i des de l’administració local es vol redreçar aquesta situació captant inversions empresarials a nivell industrial. La cursa per augmentar el teixit empresarial ha provocat que els diferents serveis comarcals i locals de Promoció Econòmica hagin començat a elaborar estudis i informes per analitzar el panorama resultant de la recessió econòmica. Fins al moment, la percepció és que encara hi ha molt marge per créixer, com bé mostren les dades d’ocupació de sòl industrial, poques de les quals arriben a un 90 o 100% En plena reactivació, l’administració local ja ha engegat motors per definir les polítiques d’ocupació que marcaran els propers anys.

L’Alt Penedès disposa de 105 polígons d’activitat econòmica.

Recentment la consultora Actíva Prospect, ha elaborat l’estudi Diagnosi del sector industrial a l’Alt Penedès i orientacions per a la millora de la competitivitat de les empreses (2014) per conèixer de primer mà la realitat de la comarca i censar tant solars, naus i empreses com terrenys disponibles. Segons l’estudi, la comarca està ben dotada d’infraestructures viàries, amb l’autopista AP-7 i les carreteres N-340 i C-15, però existeixen dificultats amb les carreteres locals com la de Sant Sadurní d’Anoia o Sant Quintí de Mediona, a més dels accessos als polígons que travessen zones urbanes. També fa palès la neces-

sitat de peatges tous i la conveniència del tren de mercaderies i l’estació intermodal.

L’estudi recomana millorar la infraestructura ferroviària, promocionar el programa Invest in Catalonia, assegurar la dotació de fibra òptica i informar dels polígons i la disponibilitat de sòl i naus industrials agafant com a lideratge la plataforma online de Vilafranca (polígons.vilafranca.cat). Aquest portal web és una de les iniciatives recents de

l’Ajuntament de Vilafranca, que vol donar a conèixer la seva oferta.

“Donem cinc raons de pes que ens singularitzen”, explica el regidor de Promoció Econòmica, Joan Manel Monfort, “la situació estratègica, les infraestructures, els serveis per a les empreses, la vocació emprenedora i la qualitat de vida”. Montfort és conscient que la competència és alta, però destaca que Vilafranca té un paisatge molt més amable per treballar, és més econòmic per a les empreses i

disposa de sòl industrial molt ben comunicat. A mig termini, un dels objectius és consolidar la formació dual, que és “el gran potencial per garantir la inserció laboral”.

El Baix Penedès també presenta bones comunicacions, tant viàries, ferroviàries, tant aèries com les portuàries. Entre els projectes sobre la taula a desenvolupar es troba el Centre Intermodal del Penedès, conegut com a Logis Penedès, que abasta cinc municipis del Penedès i que ha d’esdevenir una plataforma destinada a empreses logístiques que cerquen espais amb condicions d’infraestructures i serveis raonables amb una situació òptima de comunicacions terrestres.

Actualment, al Garraf hi ha quatre solars sense urbanitzar, de 52 en total, que contenen naus industrials d’entre 600 i 12.000m2.

Segons l’Agència de Desenvolupament Node Garraf, només l’ocupació de les 444 naus que hi ha en oferta suposaria un gran creixement econòmic per a la comarca. En el cas dels preus, el Garraf (1.355 €/m2) és, juntament

amb el Barcelonès (1.446€/m2) de les comarques on el m2 de les naus és més car. Segons l’estudi elaborat per Node Garraf, “no és possible competir en costos, ja que l’oferta de les altres comarques és molt gran”. Per això, han establert una estratègia competitiva de diferenciació que es basi en els avantatges del Garraf com la proximitat amb Barcelona, les bones comunicacions, un entorn natural protegit; el port marítim com a via de comercialització, transport de passatgers i la indústria náutico-pesquera; el bon posicionament turístic amb Sitges al capdavant; i la innovació entorn les TIC, el sector multimèdia i les telecomunicacions.

Les comarques amb més polígons entorn l’àrea de competència de la zona del Penedès-Garraf són el Vallès Oriental (167), el Vallès Occidental (166) i el Baix Llobregat (147). Alhora són les que més naus en venda i lloguer disposen amb el Baix Llobregat al capdavant (1.523), seguit del Vallès Occidental (1.520) i Vallès Oriental (1.050).

y Total naus en venda o lloguer

y Preu mig m2/mes nau lloguer

Empreses als polígons

608 Garraf

240

Baix Penedès

72*

Alt Penedès

(*Només Vilafranca del Penedès) *No es disposen de dades desglossades per més municipis a l’Alt Penedès

Font: Agència de Desenvolupament Node Garraf

maig 2015

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

maig 2015

ACTUALITAT

El Garraf baixa per primera vegada fins els 11.840 parats des de l’octubre de 2010

y Taxes absolutes d’atur comarcal desembre 2014 Val d’Aran

7,63% Alta Ribagorça

Les llargues cues de parats es van escurçant de mica en mica. La recuperació va lenta, però a pas més ferm que el passat 2014, força irregular i amb diverses baixades i pujades estacionals de persones a les llistes de cerca de feina. Per primera vegada des de l’octubre de 2010 la comarca del Garraf va registrar el passat mes d’abril 11.840 persones a l’atur, una xifra que feia gairebé cinc anys que no s’aconseguia reduir (11.835), segons el Servei d’Iniciatives Econòmiques de la Mancomunitat Penedès-Garraf. Enguany tot sembla indicar que la recuperació va més sobre segur i que ja es va consolidant la davallada de l’atur.

En els propers mesos s’espera que aquesta tendència s’acabi confirmant, ja que, tradicionalment, de maig a agost, són els mesos on més contractacions es formalitzen al Garraf, molt marcat pel turisme de sol i platja. Destaquen en gran part Vilanova i la Geltrú i Sitges, on el sector serveis està molt pronunciat.

A l’Alt Penedès, aquest mes d’abril també s’ha produït una nova davallada del nombre d’aturats, que se situa en 8.136 persones. Aquesta xifra no es registrava des del setembre de 2011 (8.109), quan la comarca va començar a percebre els estralls ocasionats per la crisi econòmica.

13,43% Urgell 15,75%

El Montmell i Torrelavit, cara i

Garrigues

13,05%

Alt Camp

14,34% Baix

Camp Tarragonès

L’atur baixa a tot Catalunya durant el mes d’abril A Catalunya la taxa d’atur d’abril ha estat del 14,07%, un 3,67% menys que fa un mes, mentre que a Espanya la reducció ha estat lleugerament inferior, però també significativa amb una

16,68%

Baix Penedès

De 6 a 12%

27,00%

De 12 a 15% De 15 a 18%

19,27%

De 18 a 20%

Montsià

Més de 20%

20,24%

-12,3% 314 Cerdanya

-2,7% 720

-11,6% 1.086

Pallars Jussà

- 4,3% 787

Garrigues

-10,5% 1.033 Priorat

-4,3% 553 Baix Camp

-7,9% 15.394

-11,2% Pla de l’Estany -7,8% 3.001 1.567 Osona

-10,9% 13.831

-8,5% 1.200

Urgell

-7,7% 2.458

Conca de Barberà

-12,7% 1.235 Alt Camp

-9,1% 3.547 Tarragonès

- 8,5% 19.341

Vallès Oriental

Anoia

-10,3% 10.680

Vallès Occidental

Alt Penedès

-10,4% 72.487

-6,8% 8.136 Garraf Baix Penedès

-8,2% 11.840

Gironès

-8,7% 12.895

Baix Empordà

Selva

Bages

Pla d’Urgell

-7,0% 9.658

Garrotxa

-12,2% 10.853

-8,4% 2.494

-4,7% 2.161

-14,8% 1.355

-14,9% 2.692

-11,5% 753

Alt Empordà

Ripollès

Berguedà Solsonès

Noguera

-2,1% 1.494

19,95%

14,77%

Baix Llobregat

Baix Ebre

Alt Urgell

-11,6% 556

Garraf

Pallars Sobirà

-12,0% 132

Terra Alta

19,42%

y Variació interanual de l’atur - abril 2014 i 2015

Alta Ribagorça

Ribera d’Ebre

Vallès Oriental

Vallès 17,79% Maresme Occidental

17,28%

18,15%

12,15% 16,75% 20,42% 19,88%

-4,4% 483

Segrià

Baix Empordà

18,73% 17,90% Alt Barcelonès Penedès

15,30%

Priorat Ribera Terra Alta d’Ebre

Anoia

20,95%

Conca de Barberà

Gironès

15,51% 19,76%

Selva

Bages

17,73%

11,13%

18,54%

Garrotxa

12,11% Pla de l’Estany 19,76%

15,48%

Segarra

Pla d’Urgell Segrià

Osona

13,70%

15,02%

Val d’Aran

-6,8% 15.383

12,85%

Solsonès 16,28%

Noguera

Alt Empordà

Ripollès

Berguedà

14,66%

Segarra

(8,75% i 37 parats) i Torrelavit (7,97% i 58 parats), que presenten una taxa d’atur inferior al 10%. Desgranant les xifres de les comarques del Penedès i del Garraf observem que una quinzena de municipis superen el 20% de la taxa d’atur.

9,71%

14,52%

Pallars Jussà

taxa del 18,62 (-2,67%).

La davallada de l’atur s’ha produït de forma generalitzada arreu de Catalunya durant el passat abril. Entre les comarques on més ha baixat l’atur destaca el Berguedà (-14,9%) amb 2.692 parats; el Ripollès (-14,8%) amb 1.355; i el Montsià (-13,8%) amb 5.518.

el berguedà i el ripollès són les comarques catalanes on més ha baixat l’atur a l’abril

Cerdanya Alt Urgell

16,43%

Lídia Oñate

11,39%

9,13%

L’Alt Penedès també marca un nou punt d’inflexió en les xifres d’atur aconseguint baixar dels 8.140 parats, fet que es va registrar el setembre de 2011 creu de l’atur al Penedès-Garraf Amb una taxa d’atur del 36,61%, el municipi baixpenedesenc del Montmell és el que encapçala la llista dels que tenen més persones a l’atur (172), juntament amb Santa Oliva amb una taxa del 31,63% i 405 parats, i la Bisbal del Penedès (29,97% i 369 parats). Entre els més avantatjats es troben Sitges (9,23% i 1.396 parats), les Cabanyes (9,15% i 45 parats), Vilobí del Penedès

Pallars Sobirà

-11,4% 31.807

-8,9% 9.123

9,9% 11.877 Maresme

-8,5% 35.095 Barcelonès

-9,5% 152.886 Baix Llobregat

-10,8% 59.818

-6,3% 10.331

De -2 a -5% De -5 a -7% De -7 a -9%

Baix Ebre

De -9 a -11%

-10,7% 6.400

De -11 a -14% De -14 a -21%

Montsià

-13,8% 5.518

Font: Departament d’Economia i Ocupació de la Generalitat de Catalunya

y Atur Alt Penedès-Garraf abril 2015

Aturats Montmell, el 172 Santa Oliva 405 Bisbal del Penedès 369 Albinyana 248 Cunit 1.053 Calafell 2.372 Vendrell, el 4.147 Bonastre 62 Bellvei 208 Arboç, l’ 590 Sant Jaume dels Domenys 249 Torrelles de Foix 257 Masllorenç 49 Pontons 51 Banyeres del Penedès 246 Sant Quintí de Mediona 180

Taxa d’atur 36,61 31,63 29,97 28,88 27,10 26,66 25,79 25,10 24,80 24,71 24,10 22,16 22,06 20,99 20,64 17,73

Aturats Taxa d’atur Sant Pere de Ribes 2.760 17,48 Vilafranca del Penedès 3.560 17,44 Vilanova i la Geltrú 5.895 17,17 Santa Margarida i els Monjos 637 16,41 Llorenç del Penedès 161 15,73 Mediona 176 15,69 Castellet i la Gornal 176 15,60 Canyelles 355 15,11 Cubelles 1.154 15,00 Olesa de Bonesvalls 131 14,41 Olivella 280 14,03 Olèrdola 257 13,84 Gelida 524 13,76 Sant Cugat Sesgarrigues 62 13,28 Sant Pere de Riudebitlles 149 13,19 Granada, la 142 12,91

Aturats Taxa d’atur Castellví de la Marca 101 12,90 Pla del Penedès, el 81 12,62 Puigdàlber 34 12,59 Pacs del Penedès 57 12,31 Sant Martí Sarroca 190 11,96 Avinyonet del Penedès 98 11,61 Sant Sadurní d’Anoia 721 11,08 Sant Llorenç d’Hortons 148 11,02 Font-rubí 69 11,00 Subirats 164 10,93 Santa Fe del Penedès 21 10,71 Sitges 1.396 9,23 Cabanyes, les 45 9,15 Vilobí del Penedès 47 8,75 Torrelavit 58 7,97

Penedès Econòmic

maig 2015

7

ACTUALITAT

La firma de roba Naulover, amb seu a Mediona, serà una de les 100 botigues especialitzades en peces de roba, que s’instal·larà a Viladecans The Style Outlets, cap a la tardor de 2016. Amb l’obertura d’aquest segon outlet - el primer es -va obrir a Igualada l’any 2013 - Carme Noguera, administradora de Naulover, busca oferir als clients de Barcelona i rodalies, la possibilitat de vestir peces de roba i accessoris de la marca a preus més assequibles, però amb la mateixa qualitat”. A l’outlet es podran trobar descomptes mínims del 30%.

La nova botiga, d’uns 80m2, suposa per a Naulover una inversió de 150.000 euros i la contractació de tres treballadors.

redacció

Un total de 54.000 persones va visitar les Fires de Maig de Vilafranca que van tenir lloc del 15 al 17 de maig. Aquest és el nombre oficial de persones que van passar pel Recinte Firal, les atraccions firals i la Fira d’Artesans i que enguany ha comptabilitzat per primer cop una empresa.

La procedència majoritària del públic de les Fires de Maig és de Vilafranca, amb un 59% del total de públic, un 21% de la comarca de l’Alt Penedès, un 7% del Garraf (l’any 2014 era un 4%), un 5% del Baix Pene-

dès (l’any 2014 un 3%), un 2% del Bages, un 1% de l’Anoia i de la resta de Catalunya un 5% (el 2014 un 3%).

Si es compara amb l’any 2014, cal destacar l’increment de l’1% al 14% de les persones que diuen tenir una previsió de despesa o intenció de compra major de 500 euros. Els expositors també han mostrat la seva satisfacció pel bon desenvolupament i el grau d’interès mostrat pels visitants i les bones vendes.

En aquest sentit, un dels sectors més satisfets és el de l’automoció, ja que es van vendre 115 vehicles, un 15% més que l’anterior edició. Hi van participar 12 conces-

Fèlix Miró

NAULOVER S’INSTAL·LA A L’OUTLET DE VILADECANS

54.000 persones van visitar les Fires de Maig de Vilafranca 2015

sionaris amb 14 marques.

Una de les principals novetats d’enguany, la Fira de la Cuina del Vi va ser tot un èxit en la seva primera edició. Cuiners de renom com Nandu Jubany o la finalista de MasterChef Junior, Aina Roglan, van ser les icones d’aquesta iniciativa que aquest any s’incloïa en els actes de Vilafranca Capital de la Cultura Catalana 2015.

Més de 450 persones van passar per les demostracions i tastos

de la Fira de la Cuina del Vi i a l’estand de la DO Penedès en van servir més de 4.000 degustacions de vins.

Les activitats paral·leles que es van desenvolupar a la Fira també van tenir molt de públic. A les més de 72 activitats desenvolupades al llarg del tres dies hi van participar més de 4.800 persones i al trenet que es va habilitar per visitar la Vilafranca turística i la Fira hi van pujar 500 persones.

..................................

ACORD PER PROMOURE L’EMPRENEDORIA I LA INCLUSIÓ SOCIAL El Secretari General de BANC, David Garrofé, i el Director Tècnic de la Fundació Pinnae, Antoni Gistau, van signar el 20 de maig un conveni de col·laboració amb l’objectiu de potenciar l’emprenedoria mitjançant la concessió de microcrèdits en condicions favorables i facilitar alhora la inclusió social i laboral. BANC forma part del programa XIP d’ACCIÓ (Xarxa d’Inversors Privats), és entitat fundadora de la xarxa espanyola ESBAN. Des de la seva creació el 2002 fins el 2014, BANC ha tancat 46 operacions d’inversió amb un volum de 6,6M€, generant així un centenar de llocs de treball directe.

La Fira Expomar i la Fira de Medi Ambient es fusionen a BlauVerd redacció

BlauVerd és la nova fira de Vilanova i la Geltrú que fusionarà en una sola les propostes d’Expomar i la Fira del Medi Ambient. Se celebrarà el cap de setmana del 6 i el 7 de juny amb la rambla de la Pau com a eix central però amb enllaços amb el passeig Marítim, el passeig del Carme, el passeig de Ribes Roges, la plaça del Port i el parc de Baix-a-mar. Les activitats més acadèmiques es desenvoluparan a les sales d’actes del Centre Cívic Mar, la Llotja, i el Club Nàutic Vilanova.

Es preveu que nombroses empreses, associacions i organitzacions presentaran els seus projectes per gaudir del mar i l’entorn amb respecte i equilibri.

El regidor de Promoció Econòmi-

ca i Turisme de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Gerard Figueras, indicava que “la voluntat és que BlauVerd acabi sent una fira de referència en l’àmbit de la mediterrània i que es configuri

com la tercera fira més important de la ciutat després de la Fira de Novembre i de Temps de Vi”.

La fira BlauVerd és dissenyarà a través de cinc espais. N’hi haurà un per a l’energia i les noves tecnologies, un altre dedicat a la sobirania alimentària, un tercer centrat en la tradició i el patrimoni, un quart espai sobre l’ecoturisme, i un cinquè espai on es parlarà i practicarà el reciclatge i el mercat de segona mà.

Durant la fira també es promocionarà una vessant més lúdica com els esports nàutics, el submarinisme, la pesca, les sortides en vaixells i les activitats connectades amb el mar en general.

La fira BlauVerd es vol complementar amb un extens programa d’activitats lúdiques, de sensibilització ecològica i de caire mariner especialment adreçades al públic visitant.

Busca un profesional de confiança, competent i flexible?

Estem al seu servei. Des de sempre, hem realitzat un servei de primera qualitat a una gran varietat de clients.

El nostre personal qualificat i l’ús de productes adequats i respectuosos amb el medi ambient ens han permès triomfar en el sector. Li oferim una àmplia gamma de serveis de neteja en

indústries, comerços, habitatges i serveis de Consergeria.

MARCLEAN aposta per maquinària d’última generació, la qual permet aconseguir més bon rendiment, més eficàcia en els treballs, i també facilita la prevenció de riscos laborals i el respecte pel medi ambient.

Els nostres serveis: Neteja industrial - Grans superfícies - oficines i despatxos Locals - Primeres neteges d’obra - Garatges - Comunitats - Vidres - Consergeria...

C/ Amalia Soler nº 132 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 93 817 25 97 Fax: 93 169 42 64 marclean@marclean.net

8

Penedès Econòmic

maig 2015

ACTUALITAT

Les quatre claus de Sala i Martín per aconseguir l’èxit empresarial

Lídia Oñate L’economista català Xavier Sala i Martín, conegut arreu del món per les seves americanes de colors i les seves declaracions plenes de polèmica, va ser fa uns dies a Vilafranca per oferir la conferència Com capgirar una empresa 180 graus, en el marc de les Fires i Festes de Maig. Sala i Martín va relatar a través d’un fil conductor ple d’anècdotes i batalles blaugranes de la seva època a l’equip de Joan Laporta, els diferents passos a seguir per assolir l’èxit de qualsevol empresa i sector.

Renovació continuada per mantenir l’èxit i el lideratge Fins i tot quan l’empresa ja percep certs pulsos de decadència, encara es resisteix a renovar el producte o l’estratègia que l’han dut a l’èxit i a liderar el mercat.

Sala i Martín va posar com a exemple el Barça de Ronaldinho, incapaç de revalidar les gestes d’anys anteriors i amb un futur poc prometedor en aquells moments. També el cas de Nokia, que sent el líder de telefonia no va saber reinventar-se i seguir satisfent els usuaris dels mòbils, seduïts primer amb els correus electrònics i les Blackberrys, i les xarxes socials i apps que van venir amb l’iPhone i els smartphones després. En ambdós casos, la lliçó

és la mateixa: “cal saber gestionar l’èxit, matar el teu propi mercat, si fa falta, i innovar”, assegurava Sala i Martín, que va remarcar que “l’èxit no és permanent i si no canvies estàs mort, encara que tinguis el millor producte i venguis molt”.

L’equip com a viver d’idees innovadores Durant la conferència, Sala i Martín va servir-se del cas de l’empresa Google com a exemple del que pot aportar un equip de

“Moltes empreses no saben gestionar l’èxit” treballadors que siguin escoltats i disposin de temps lliure per pensar idees i aplicar-les a l’empresa. “És important creure en la força de l’equip, que hi hagi bon ambient a l’empresa i que els treballadors siguin capaços de prendre el lideratge de les seves idees per tal que l’empresa pugui tenir garantit un futur”, explicava. En aquest sentit, va afegir que convé crear “una bona pedrera”, és a dir, joves que s’impliquin i donin continuïtat a l’empresa.

Creure en l’ADN que dóna valor a l’empresa Tant en les persones com en les empreses és important conèixerse un mateix, és a dir, “saber qui ets, què ets i entendre el que fas perquè això t’ajuda a prendre decisions. El teu ADN et guia”, comentava Sala i Martín, que va posar com a exemple l’error que va cometre l’empresa Kodak quan va decidir retirar la càmera digital que de forma pionera havia inventat per por a ensorrar el seu mercat. Segons l’economista, “a vegades no entens el teu propi ADN. Kodak no va saber veure que el seu era l’experiència de vendre fotos, els moments Kodak, i no el mitjà, és a dir, la càmera analògica o la digital”. En aquest apartat, Sala i Martín també va aprofitar l’ocasió per relatar el cas blaugrana quan la directiva de Joan Laporta va decidir que l’ADN del Barça no era dur publicitat a la samarreta a canvi de diners, sinó treballar una estratègia a tres bandes en la qual l’equip de futbol promocionés l’ONG Unicef i la marca Nike ho patrocinés amb l’objectiu de millorar la seva imatge amb el treball infantil.

La innovació constant com a garantia de futur “La innovació ha de ser un estil de vida, no importa la mida que tingui l’empresa”, afirmava Sala i Martín que considera que

Fèlix Miró

L’economista va desgranar en una conferència a Vilafranca els passos que ha de fer una empresa per capgirar la seva situació i triomfar al seu mercat

“la innovació passa per tot arreu, ja que vol dir fer coses noves i diferents”. En aquest aspecte, esperonava el públic assistent a innovar a les seves empreses independentment del sector al qual pertanyessin, ja que les grans idees empresarials han passat en sectors absolutament tradicionals i sense departaments d’R+D, com el de l’alimentació (McDonald’s, Starbucks), mobles (Ikea), circ (Cirque du Soleil), o roba (Zara). L’economista va anar més enllà per assegurar que no cal preocupar-se excessivament pels departaments d’R+D, ja que “el 72% de les idees vénen dels treballadors, el 20% dels directius i la resta, un 8%, procedeixen d’R+D, a excepció del sector farmacèutic i de la comunicació.”

El sistema educatiu com a perill per a les noves generacions Ja fa anys que Sala i Martín imparteix classes a la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Colúmbia, d’on és Catedràtic

Tens una mentalitat guanyadora?

Begoña Cartagena font

Psicòloga i Coach professional. Experta en desenvolupament de talent www.begoñacartagena.com

Si tenim una mentalitat guanyadora a l’hora d’encarar qualsevol repte que ens trobem, podem assegurar que tenim la meitat del partit guanyat. A mode d’exemple, et convido a pensar en partits de futbol, en què a la meitat del partit, depenent de com vagi el marcador els jugadors “tiren la tovallola”. T’has fixat què passa llavors? Que els jugadors van corrents amunt i avall perquè ells mateixos ja donen el partit com a perdut. En canvi, què passa als partits on tot pot canviar fins a l’últim minut? Que els jugadors

donen el millor de sí mateixos i s’esforcen fins al final. De fet, aquests escenaris són els que ens podem trobar en el nostre projecte, la nostra empresa i fins i tot amb la nostra vida.

Les persones necessitem desenvolupar una mentalitat guanyadora, una mentalitat de convicció i certesa que podem aconseguir el que ens proposem, per difícil que sembli. Això no vol dir que siguem uns “somiatruites”, sinó que estem predisposant totes i cadascuna de les cèl·lules del nostre cos a dirigir-se cap als objectius que ens

haguem marcat, per ambiciosos que siguin. Evidentment, pot ser que ens trobem molts obstacles i no aconseguim els objectius tal com els teníem plantejats, si bé, voldrà dir que el partit encara no ha acabat. Tal com diu en Xesco Espar, autor de Jugar amb el cor: “L’excel·lència no és suficient, no hi ha objectius impossibles sinó terminis intrèpids”.

Els ingredients clau per desenvolupar una mentalitat guanyadora son: 1) Donar el millor de tu. 2) Confiar amb tu mateix i amb el que pretens

J.M. Grossman d’Economia. Durant aquest temps ha pogut constatar les diferències entre alumnes d’un i altre país: “als estudiants americans no els has d’ensenyar a innovar ni emprenedoria, sinó que ja volen ser el nou Bill Gates o Mark Zuckerberg. En canvi, aquí volen ser treballadors del Banc Sabadell. Es tracta de canviar aquest fet cultural”. Però per fer-lo possible cal començar des de la base. “Tot el que parlo aquí té implicacions en el sistema educatiu. El fracàs escolar d’aquest país no és els que deixen l’escola, sinó els que estudien fins al final i no troben res. I si el sistema no canvia, no es pregunta coses ni innova seguirem ensenyant els nens a memoritzar i calcular. I això les màquines ja ho fan. Per tant, del que es tracta és d’ensenyar els nens a tenir esperit crític i ser creatius, i això els nens ja ho tenen perquè des de petits pregunten, tenen curiositat i moltes idees. La llàstima és que l’escola els ho mata”, va sentenciar.

aconseguir 3) Aprendre de les errades. Dit així sembla poca cosa, ben lluny del que representa, trencar hàbits arrelats sobre com pensem o ens sentim vers nosaltres mateixos. Una gran i apassionant tasca que tenim per endavant les persones.

A nivell metafòric, es diu que un dia un pagès es va trobar un ou d’àguila i el va portar al seu galliner. Una gallina el va incubar i quan naixé, la cria d’àguila es va criar entre molts pollets, fins a creure que n’era un més. Així es que va adoptar el mateix comportament que els seus companys de corral i mai es va atrevir a volar, tal com se suposa que

fan les àguiles. Un dia, quan ja era vella, va veure sobrevolar damunt del corral a una majestuosa àguila i va pensar: Quina meravella, quina manera de volar, Qui pogués ser àguila! Al temps que deia aquestes paraules una gallina li digué: “ni ho somiïs. Tu ets una simple gallina, no la reina de les aus. Consola’t amb el que ets”. Així que l’àguila va acabar els seus dies creient que era una simple gallina.

Cadascú de nosaltres, amb la nostra mentalitat escollim si som àguiles o gallines. Quina mentalitat has de tenir per aconseguir els teus propòsits?

maig 2015

Penedès Econòmic

9

10

Penedès Econòmic

maig 2015

ACTUALITAT

La comunicació interna, clau per mantenir talent a l’empresa

Els Shopping Night donen l’entrada al temps estival

La consultoria TuAlly recomana a les empreses del Penedès-Garraf incidir més en la direcció de recursos humans com a generador de valor al negoci Lídia Oñate Una bona direcció de persones, amb un equip cohesionat que tingui ple coneixement de la cultura i els objectius de l’empresa són la garantia de l’èxit de moltes empreses. Amb aquesta premissa, la directora de la consultora TuAlly, Sònia Ramos, sosté que les empreses, siguin grans o petites, han de procurar destinar una part del pressupost a la direcció de recursos humans, ja que “no només permet treballar de forma més cohesionada, sinó també captar i mantenir el talent dels professionals”. Durant tres mesos, la consultoria TuAlly ha realitzat diverses trobades amb les empreses participants a l’estudi Cimera 2015 Anàlisi de benchmarking sobre bones pràctiques en Direcció de persones, encarregat per l’Associació d’Empresaris del Penedès i Garraf (ADEPG) per tal de radiografiar la situació actual de les empreses del territori en aquest aspecte. En total, han estat onze, establertes al PenedèsGarraf i amb plantilles d’entre 30 i 250 treballadors. “Em quedo amb una sensació positiva perquè abans de la crisi les empreses deixaven de banda el talent, mentre que ara s’atreveixen a

u La directora de TuAlly, Sònia Ramos, explica les claus de l’estudi

aprendre i descobrir noves maneres de fer i treballar, formen els seus treballadors i intenten captar nous talents”, comentava Ramos.

Aquesta evolució ha estat fruit, en gran part, de les dificultats viscudes per un context de crisi, però també per alguns canvis generacionals. Un dels aspectes a treballar és la comunicació interna, que malgrat ser fluïda en moltes empreses, “només és verbal i a vegades cal plasmar el més essencial per escrit per tal d’evitar malentesos”. Ramos explica que es tracta d’un factor cultural, ja que tant a Europa com a Estats Units es tendeix a “comunicar més per escrit i plasmar les pro-

postes, idees i decisions. Així, s’eviten més conflictes perquè els aspectes bàsics ja s’han aclarit per escrit”. En aquest sentit afegeix que “no cal allargar-se molt, sinó ser pràctic, clar i transparent”.

Com a punts favorables de les empreses locals, la vicepresidenta de l’ADEPG, Anna Cols, va apuntar “el compromís de les persones amb l’organització, les millores en seguretat laboral, i les millores en la conciliació laboral i professional”. Entre els reptes a assolir recomana crear plans específics per la direcció i gestió de les persones, assignar un responsable de recursos humans, i seguir apostant la formació continuada.

Com si d’una tradició es tractés, cada cop són més les associacions de comerciants locals que decideixen donar la benvinguda als canvis de temporada, tant estival com hivernal, amb una jornada nocturna.

Els anomenats Shopping Night es perfilen com l’atractiu idoni per captar nous visitants i fidelitzar els habituals que, durant la nit, també podran gaudir d’altres activitats com concerts, passarel·les de moda, performances..., a més d’aprofitar l’ocasió per mirar botigues i comprar amb els descomptes i les promocions que els diferents comerços ofertin.

Vilanova i la Geltrú serà un dels municipis més puntuals, que aprofitarà el marc de la fira Temps de Vi per arrodonir l’esdeveniment. Així doncs, el 29 de maig, de 21 a 00h, les botigues del centre de la ciutat obriran en un horari extraordi-

La força dels nous projectes

Eric Enguita Albet Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

Últimament estic investigant nous projectes que estan sortint i molts d’ells amb un grau d’èxit, i tots estan relacionats amb gent jove, o amb grups de gent jove darrera. Projectes relacionats amb el turisme, amb la gastronomia, idees locals, i que em donen a pensar que no has de crear una start-up tecnològica per tenir èxit (primer hauríem de pensar què vol dir èxit).

Es parla ara dels nous multimilionaris joves, exemples com Mark Zuckerberg (Facebook), Elon Musk (Tesla i Pay-Pal) que

no son més que els primers antisistema, revolucionant el món i posant en contradit els sistemes actuals, ja siguin a nivell de publicitat o la gestió de l’energia.

Hi ha un cas que tenim molt a prop, relacionat amb el turisme, els que som de màrqueting, li diríem l“Enigmàtic cas de Montsonís”, un petit poble de l’Urgell d’uns 25 habitants, que fa uns 20 anys estava abandonat, i que actualment te més places d’allotjament que tota Vilafranca! A l’Urgell, que no hi ha res! Cap atracció turística! Camps de blat

i algun que altre castell a punt de caure de la ruta dels Comptes d’Urgell.

Endisant-me en el projecte, et dones compte que darrera hi ha una persona emprenedora, amb un equip que no deu superar els 35 anys de mitjana, que realment estimen el que fan, que tenen una flexibilitat casi camaleònica i que és un èxit real per si sol.

Un altre cas, Oli d’Oliva Identiat, o com fer d’un producte tan explotat quelcom quasi exclusiu, recuperant antigues finques abandonades a la Te-

nari amb la intenció de crear una experiència única. Aquest any se celebrarà la sisena edició, donant per consolidada aquesta proposta promoguda per l’associació Viu Comerç.

Entre les novetats, destaca la unió de tots els comerços per oferir descomptes especials.

Vilafranca del Penedès també s’ha apuntat a la festa del comerç nocturn i celebrarà per tercer any el 5 de juny la Shopping Night. Com a fet novedós, l’Associació de comerciants i professionals Centre Vila promourà la decoració dels carrers i descomptes especials. A més, s’han preparat activitats dirigides al públic familiar, música en viu als carrers del centre, tastos de vins i caves del Penedès, i una gran desfilada que permetrà unir els esforços de totes les botigues dedicades al sector de la moda i els complements.

rra Alta, i com enfocar-ho a l’exportació des dels seus inicis, dos joves emprenedors d’una trentena d’anys estan darrera, amb les idees clares, mercat focalitzat i producte excel·lent.

I podria posar més exemples… La Bauma, el centre d’escalada a Vilafranca, un projecte que serà el proper que estudiaré perquè té molt bona pinta tal com estan fent les coses.

No vull comparar aquests projectes amb Facebook o Tesla, però si que tenen coses en comú, tant uns com els altres han tingut les coses clares, han estat directes, passió, ganes de fer les coses diferents, i tots a diferents nivells han

canviat el món (de vegades a nivell local, de vegades a nivell mundial).

Queda dit que m’estic adonant que mai que més, la passió és important, i si li posem una mica de coneixement, amb un rajolí d’enfocament hi ha projectes que son imparables, i el toc que els hi dóna la gent jove (tant com a propietaris, com part de l’equip), fa que estiguin al dia de tot! Ho vaig escriure a l’anterior article, l’economia col·laborativa ha arribat per a quedar-se i qui no estigui al dia, ho passarà malament, si no pregunteu-li al meu pare!

Penedès Econòmic

maig 2015

11

EMPRESA

La banca mòbil i online creixen en detriment de les oficines La xarxa comercial dels bancs s’adapta als nous temps per respondre a les necessitats dels clients Olga Aibar Innovar i utilitzar les noves tecnologies per apropar-se al client el màxim possible i alhora estalviar despeses en oficines i personal. Aquesta és la nova màxima de les entitats financeres, que veuen en la banca electrònica una nova forma de negoci amb molt de recorregut. Actualment la majoria d’entitats aposten pel desenvolupament dels canals online per a comercialitzar productes de banca minorista. D’aquesta manera, els clients poden fer les seves transaccions i operacions més ràpida i còmodament, amb el mòbil, tablet o PC, siguin on siguin, sense haver de desplaçar-se a una oficina o fer cues. Aquesta és la prioritat de la nova generació, més preparada i més competent en noves tecnologies, que no vol perdre el temps per fer gestions i que vol productes més adaptats a les seves necessitats.

Chris Skinner, assessor de banquers, afirmava en una entrevista recent a La Vanguardia que “s’han acabat les sucursals dels bancs i que “amb la banca digitalitzada es guanyarà un millor servei i control dels detalls que es vulguin”.

Oficines màster A Banc Sabadell des de l’any passat es realitza a les oficines de Madrid una prova pilot per crear una oficina de referència o màster que aglutinarà serveis de valors especialitzats (assessorament directe, serveix exclusius

Previsió de creixement d’usuaris de la banca online fins el 2016

Banca Mòbil

64%

Xarxes social

56%

Banca online

37%

Oficines

25%

Banca telefònica

-13%

i personalitzats) amb l’objectiu d’aconseguir un contacte directe amb els clients. A Catalunya també s’ha iniciat aquesta pràctica a Cerdanyola i Granollers, on es crearan oficines de servei ràpid, duals (amb zona diferenciada per a l’atenció comercial i l’operativa.

CaixaBank treballa en la mateixa direcció. Fonts del banc apuntaven a Penedès Econòmic que “aquest model permet construir una relació més estreta i personal amb els clients i facilita l’assessorament personalitzat i de valor afegit a la xarxa d’oficines”.

La banca mòbil i electrònica multipliquen els usuaris El creixement dels usuaris de la banca electrònica s’ha multiplicat en poc temps. Segons un informe de la companyia PwC, els usuaris de la banca mòbil augmentaran un 64% fins al 2016, els de les xarxes socials un 56% i els de la banca online un 37%. L’enquesta mundial de banca digital assenyala que el 63% dels enquestats espera que els ingressos procedents dels canals digitals creixin per sobre del 6%.

CaixaBank, Inversis i Santander són les entitats que més bona nota treuen del seus serveis online, seguits de Bankinter i Popular i els més ràpids en accedir-hi són Sabadell, Inversis i Cajamar, segons la companyia Aqmetrix.

El principal escull i repte en aquest camp és la seguretat, ja que només el 47% dels bancs tenen integrat un sistema de prevenció de riscos i compliment normatiu en tots els productes i serveis.

30.000E per a aliments bàsics a Vilanova L’Obra Social “la Caixa” ha realitzat una col·laboració amb l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú de 30.000 euros que serà destinada a projectes relacionats amb la vulnerabilitat alimentària dels infants i adolescents del municipi durant l’estiu.

Aquests inclouen subministrament d’aliments bàsics a través de l’Economat social i suport al menjador dels casals i activitats d’estiu.

En nom de L’Obra Social “la Caixa”, Joaquim Carcereny va manifestar que “la nostra obra social està molt preocupada per

què els nostres ajuts arribin al territori, i tenim l’obligació de saber què preocupa als ajuntaments en l’àmbit social. Ens satisfà participar en aquesta campanya, i tenim la voluntat de fer-ho cada any”. La Regidora de Serveis Socials, Blanca Albà, va agrair a l’Obra Social “la Caixa” la seva aportació.

CaixaBank eliminarà la marca “la Caixa” La marca “la Caixa” desapareixerà de totes les oficines de CaixaBank, que passaran a tenir el nom del banc encara que els rètuls mantindran l’estrella dissenyada per Joan Miró.

La decisió culmina la reorganització del grup financer i contribueix a visualitzar i distingir entre les diferents branques: La Fundació Bancària La Caixa, l’Obra Social, que seguirà utilitzant la marca “la Caixa”, Criteria i CaixaBank.

La migració es va iniciar a mitjans de mes amb motiu de la integració de la xarxa de Barclays Bank, després de l’adquisició del negoci espanyol de banca minorista del banc britànic. Les 261 oficines

de Barclays seran les primeres en utilitzar la nova imatge corporativa. Posteriorment, la implantació a les altres 5.200 sucursals es farà de forma progressiva.

Arran de l’absorció i extinció de Barclays Bank SAU, CaixaBank passa a tenir 14 milions de clients, 5.438 oficines, uns actius de 355.557 milions d’euros i una quota de penetració de particulars del 28,2%.

Amb la integració tecnològica han canviat els números de compte dels 550.000 clients de Barclays. Tanmateix, aquests no han hagut de fer cap gestió ja que l’opertiva de domiciliacions, cobraments i pagaments no es veu afectada pel canvi.

12

Penedès Econòmic

maig 2015

EMPRESA

MicroBank destina 1,5M en microcrèdits a empreses de Vilanova i Vilafranca olga aibar

MicroBank ha concedit durant l’any 2014 177 microcrèdits a Vilanova i la Geltrú per valor d’1 milió d’euros. Un total de 50 d’aquests microcrèdits s’han atorgat a emprenedors que volien iniciar un projecte d’autoocupació i a autònoms i microempreses que necessitaven donar un impuls al seu negoci.

Durant el primer trimestre del 2015 MicroBank ha concedit un total de 286.080€ de préstecs a l’àrea de Vilanova i la Geltrú. 44 a familiars i socials i 12 a emprenedors i autònoms.

A Vilafranca del Penedès, MicroBank ha concedit durant l’any 2014 un total de 102 microcrèdits per valor de 554.056€. Un total de 29 d’aquests microcrèdits s’han atorgat a emprenedors que volien iniciar un projecte

d’autoocupació i a autònoms i microempreses que necessitaven donar un impuls al seu negoci.

Durant el primer trimestre del 2015 MicroBank ha concedit un total de 187.958€ de préstecs a l’àrea de Vilafranca del Penedès.

29 a familiars i socials i 7 a emprenedors i autònoms.

MicroBank ofereix a aquests col·lectius dues opcions de finançament: el microcrèdit Emprenedors i Negocis, que

Una història d’èxit: Sundara Grans Viatges La Natàlia Hernández és una emprenedora de 28 anys que a l’octubre de 2014 va decidir obrir una agència de viatges al centre de Vilanova i la Geltrú.

A la Natàlia, des de sempre li havien agradat el món dels viatges i és per aquest motiu que va decidir estudiar la carrera de turisme. Per un cop de sort va iniciar les pràctiques professionals en una agència molt petita especialitzada en viatges a Àsia, va ser aleshores quan se li va començar a despertar l’ interès pels viatges alternatius, un tipus de viatges no tan massificats i fets més a mida del client.

Després de 10 anys d’experiència acumulada en el sector es va quedar

a l’atur. Aleshores, aprofitant la situació personal se li varen despertar moltes inquietuds professionals, volia canviar i fer alguna cosa diferent. La parella de la Natàlia és de Vilanova i va decidir realitzar un estudi de mercat per tal d’obrir una agència de viatges alternatius i a mida a la localitat. Finalment va decidir fer un tomb a

la seva vida professional i impulsar Sundara Grans Viatges, situat al carrer Sant Pau, 6 de Vilanova i la Geltrú.

Actualment a la Natàlia el negoci li funciona molt bé i això ha fet que a la tarda té una noia de practiques i dissabtes al matí.

Està agraïda a MicroBank que va decidir apostar pel seu negoci i confiar en ells.

La debilitat de l’euro afecta a les PIMES exportadores catalanes Una de les notícies econòmiques a nivell internacional més destacables dels últims mesos és la caiguda de l’euro, tant davant el Dòlar (a l’entorn dels 1,20 $ per €), aquesta és una dada important que hem de tenir molt en compte, ja que té perspectives de continuïtat almenys durant aquest any, i pot ser que més. De manera senzilla, comento les implicacions d’aquesta dada per a la PIME exportadora nacional.

Què l’Euro perdi valor no és dolent? Depèn del

punt de vista, si vols comprar en dòlars, o per exemple anar de vacances a Nova York, et sortirà més car.

Però si el teu objectiu és vendre el teu producte fabricat a Espanya en dòlars, et serà molt més fàcil, perquè al comprador local en el mercat de destí, li resultarà més barat.

Com afecta aquesta situació a la PIME catalana? Per a la PIME catalana, s’obre la possibilitat d’entrar en nous mercats a preus molt atractius per al client internacional, especialment en mercats americans o asiàtics on la influència del

dòlar és més gran.

Vull exportar a Amèrica Llatina, ¿És bon moment?

Per descomptat que sí, però fem primer algun matís: no tot Amèrica Llatina és igual, i l’elecció d’un país amb un règim polític obert, i en creixement econòmic multiplicarà les possibilitats d’èxit, i evitar problemes. Països com els potents Mèxic, Colòmbia, Perú, o Xile, o els més petits però no menys interessants Panamà, Guatemala, o Costa Rica entre d’altres, estan en un gran moment per rebre productes nacionals, ja que la situació de l’Euro

té com a objectiu el finançament de l’ inici, la consolidació o l’ampliació del negoci i les seves necessitats de circulant i el microcrèdit social per a emprenedors que compten amb l’assessorament d’alguna de les entitats col·laboradores de MicroBank per a fer el seu pla d’empresa i posar en marxa el projecte. En ambdós casos es preveu una aportació màxima de 25.000€, amb un tipus d’interès

fixe, sense garantia real i amb un termini d’amortització de cinc anys.

El microcrèdit personal i familiar, per últim, permet finançar projectes vinculats al desenvolupament personal i familiar com despeses vinculades a l’habitatge, salut, necessitats de persones amb discapacitat o reagrupament familiar i atendre necessitats derivades de situacions puntuals o imprevistes.

Una història d’èxit: Bar Cafeteria l’Artesà L’Eduard Parés, de 51 anys, és un emprenedor que al juliol de 2014 va obrir un bar cafeteria a Vilafranca del Penedès.

Anteriorment, l’Eduard, havia treballat en el sector de l’hostaleria durant més de 15 anys. Els seus pares havien tingut un frankfurt i quan es van jubilar ell i la seva dona varen decidir continuar amb el negoci familiar. Finalment, i per circumstàncies de la vida, van haver de tancar.

Durant uns anys, la trajectòria professional de l’Eduard es va centrar en el sector del transport i el del cava. Però, van arribar temps complicats per la crisi i finalment es va quedar a l’atur. La situació era difícil però, des de la Man-

comunitat Intermunicipal Penedès-Garraf el van trucar per tal de realitzar un curset d’emprenedoria.

Va ser aleshores, quan va decidir donar un tomb a la seva vida i muntar el bar cafeteria l’Artesà, nom dedicat al seu sogre el qual era brocanter, situat al carrer Amàlia Soler 18 de Vilafranca del Penedès, on hi treballa conjuntament

amb el seu fill de 22 anys.

Al bar hi podem trobar tot tipus de pastes, entrepans, pizzes, sopars a base d’embotits ibèrics, bons formatges, escalivades, etc.

Els seus clients son majoritàriament de Vilafranca del Penedès i rodalies.

Actualment l’Eduard i el seu fill estan molt il·lusionats i amb moltes ganes de seguir endavant.

ens dóna uns preus molt atractius, a més som el país europeu amb major afinitat cultural amb aquests mercats. ¿I als EUA? La situació als EUA és diferent, la UE i els EUA estan negociant un tractat de lliure comerç (TTIP), després de nou rondes de negociació seguia sense tancar-se un acord global, però la intenció de les parts sembla seriosa i és bastant factible que a mig termini, s’eliminin tràmits i barreres tècniques. Tenint en compte això, si ja ets dins, aprofita el moment de l’Euro i potencia la teva posició, però si encara no hi ets, espera al tractat i entrar et pot resultar molt més fàcil i més barat.

Què passa a West Àfrica on la moneda està referenciada a l’Euro? Els preus de les empreses europees, incloses les espanyoles, només patiran variacions derivades dels canvis en els preus dels “fletes”, mentre que les empreses xineses i americanes patiran un fort augment de preu, que portarà al comprador local a preferir alternatives europees als productes xinesos o americans.

A quina conclusió podem arribar? Valora sortir d’Europa, la situació ara és molt bona per buscar mercats extracomunitaris, perquè tot i ser més distants i complexos, és on hi ha les majors oportunitats, i aquesta distància i

complexitat es pot reduir enormement amb el suport d’un soci adequat amb coneixement del mercat de destinació i accés als canals per distribuir el teu producte. Per què al final, es tracta de vendre més, oi?

Roser Colomé castellví Gerent Territorial Barcelona Globalider

maig 2015

Penedès Econòmic

13

14

Penedès Econòmic

maig 2015

EMPRESA

L’entrada massiva de mel xinesa alerta els apicultors locals Se senten desprotegits i demanen una normativa més contundent amb els productes foranis que “no compleixen amb els estàndards de qualitat europeus” Lídia Oñate Set de cada deu quilos de mel que van entrar el 2014 a les fronteres espanyoles procedien de la Xina. Des de 2007, les importacions del gegant asiàtic no han fet més que augmentar, multiplicant per cinc la presència de la seva mel. Com en la majoria de tots els productes xinesos, el preu és el factor que marca la diferència en detriment de la seva qualitat, que els apicultors locals ja han posat seriosament en dubte. És precisament aquest aspecte el que està aixecant més crítiques,

els apicultors espanyols han de vendre fora la seva mel per aconseguir millors preus ja que segons el cap sectorial de l’apicultura de JARC-COAG, Joan Maria Llorens. “les importacions provinents de tercers països no compleixen amb els alts estàndards de qualitat i sanitat exigits als nostres apicultors i que fan

ESTHER GARCIA MANCEBO Especialista en Dret del Treball Graduada Social i Auditora Sociolaboral d’Assessoria i Serveis Jurídics G&M

TANCA EL SETMANARI ‘LA FURA’ DESPRÉS DE 33 ANYS PER MANCA DE RENDIBILITAT ECONÒMICA Després de 33 anys de trajectòria, el setmanari gratuït La Fura es va deixar de publicar a finals del mes de maig. La direcció de Nexos Iniciatives i Serveis, editora de la publicació, va decidir tancar per “manca de rendibilitat econòmica”. Així ho va confirmar a l’ACN l’editor delegat, Alfons Udina, qui va assegurar que l’empresa acumulava problemes econòmics des del 2008.

La Fura es distribuïa gratuïtament cada divendres a través dels forns de pa dels municipis del gran Penedès. Actualment se n’editaven 25.270 exemplars setmanals. El tancament comporta l’acomiadament dels set treballadors que l’empresa tenia a jornada complerta més diversos col·laboradors i repartidors a temps parcial.

Inicialment, La Fura es repartia a les poblacions més grans del Penedès, però mica en mica va

abraçar més territori fins assolir la cobertura dels 41 municipis de l’Alt Penedès i el Baix Penedès. Fa gairebé tres anys, coincidint amb el 30è aniversari, va renovar-se i va ampliar el camp d’acció al Garraf, una vella aspiració que buscava créixer en lectors i en possibilitats comercials, una mesura que no ha donat els resultats esperats.

EL ‘DIARI DE VILANOVA’, A LA CERCA DE COMPRADOR encarir el producte”.

L’origen i solució del problema la trobem en l’etiquetatge, ja que actualment, la Directiva europea de la mel dóna llibertat als Estats Membres per adaptar la normativa a nivell estatal. “Mentre països com Itàlia i Polònia obliguen a detallar el país d’origen en l’etiquetatge, Espanya permet als operadors etiquetar mels de fora de la Unió Europea com a barreja de mels UE-no UE sense indicar cap país”, afegeix Llorens.

La negativa del govern central a modificar la normativa per tal que s’obligui a especificar la procedència del producte a l’etiqueta està causant rebombori entre el sector, que cada any exporta més

L’any passat em van acomiadar deixant a deure diversos mesos de salaris i indemnització, vaig demandar a l’empresa però encara no s’ha celebrat el judici i no he cobrat. He rebut el borrador de la renda 2014 i veig que m’han declarat mesos de salari que no he percebut realment, ho he de declarar o ho hauré de fer quan ho cobri si és que ho cobro?

L’art. 17.1 de la Llei de l’ IRPF defineix els rendiments de treball com totes les contraprestacions o utilitats, qualsevol que sigui la seva denominació o naturalesa, dineràries o en espècie, que derivin, directa o indirectament del treball per-

a l’exterior. Llorens explica que “a França, Alemanya o als països del nord d’Europa ens valoren la qualitat del producte i podem vendre a un preu molt millor”.

Des del Penedès també es viu la situació amb preocupació, ja que “aquí no es valora prou la qualitat”, afirma Xavier Llobet, apicultor de Mel Castell de Penyafort.

Segons Llobet, “cal conscienciar la ciutadania de la importància de la qualitat”. En el seu cas, no s’ha vist obligat a exportar, ja que comercialitza la seva mel a les parades dels mercats de Vilafranca, Santa Margarida i els Monjos, i Vilanova i la Geltrú, a més de la seva seu, on també en ven directament.

sonal o de la relació laboral o estatutària i no tinguin el caràcter de rendiments d’activitats econòmiques.

En quant a la seva imputació temporal, l’art. 14.1 de la mateixa llei estableix, com a norma general, que els rendiments del treball s’imputen al període impositiu en que són exigibles per el seu perceptor. Juntament amb aquesta regla general, l’apartat 2 del mateix article disposa certes regles especials, entre elles: Quan no s’hagués satisfet la totalitat o part d’una renda, per trobar-se pendent de resolució judicial la determinació del dret a la seva percepció o quantia, els imports no satisfets s’imputaran al perío-

La capçalera Diari de Vilanova també es troba en una situació delicada, a l’espera de trobar un comprador que li permeti seguir endavant després de 165 anys de trajectòria. Durant la primera setmana de juny és previst que s’obrin les pliques de les ofertes presentades. El Diari de Vilanova es troba en concurs de creditors des del mes de febrer de 2012 i, de no haver un comprador amb garanties, requisit imprescindible per l’aprovació de l’administrador concursal, la capital del Garraf perdria una de les seves empreses i publicacions històriques.

Actualment el diari compta

de impositiu en que aquesta adquireixi fermesa.

Per tant a la declaració de 2014 haurà de declarar únicament les quantitats realment percebudes, l’IRPF real retingut i les despeses de seguretat social realment generades. Ara bé, segurament tindrà una revisió de la seva declaració i haurà de justificar degudament que aquests ingressos declarats per l’empresa no els ha cobrat, aportant com a prova la demanda judicial i les nòmines realment cobrades.

El període impositiu en que la sentencia adquireixi fermesa i aquests rendiments de treball siguin satisfets els haurà de declarar per l’import realment cobrat.

amb setze treballadors, la meitat dels que hi havia abans de la crisi, i té un tiratge de 5.000 exemplars. Segons Eulàlia Sòria, directora de comunicació del rotatiu, el principal problema que han hagut d’afrontar ha estat la baixada de la publicitat de fins un 70%.

Sóc autònom i actualment mantinc un deute amb la seguretat social, m’ha arribat una ordre d’embargament, vull pagar però ara mateix no puc, m’agradaria saber si puc demanar un ajornament del deute.

En el cas de reunir uns requisits previs existeix la possibilitat de sol·licitar un ajornament del deute amb la Tresoreria General de la Seguretat Social.

Per poder tramitar-ho haurà d’anar a la seva administració i omplir un model de sol·licitud, allà mateix l’ informaran i li gestionaran, en cas de ser el deute supe-

rior a 30.000 € li demanaran garantia suficient per cobrir el deute, interessos, recàrrec i costes.

El termini màxim per amortitzar el deute és de 5 anys, dependrà de l’import del deute i de les circumstàncies existents que se li concedeixi aquest termini o un inferior. La concessió de l’ajornament donarà lloc a la meritació d’interessos.

Pot sol·licitar ajornament dels deutes que estiguin en termini reglamentari d’ingrés. El que no és possible és sol·licitar l’ajornament de quotes futures.

Consultori legal

Les teves consultes a: laboral@assessoriagm.com

Penedès Econòmic

maig 2015

15

EMPRESA

La revolució digital al segon Àgora Pimes

La política centra les jornades del Cercle d’Economia a Sitges El PP, PSOE, CiU, ERC i C’s estaran presents a la XXXI reunió que celebra el Cercle a Sitges Olga Aibar

El Centre Àgora, a Vilafranca del Penedès, serà el fòrum de la segona Convenció de les Petites i Mitjanes Empreses del Penedès i el Garraf, dimecres 3 de juny, pel matí.

Enguany, el programa té dues vessants temàtiques: Àgora Enginy i Àgora Talent.

En aquesta darrera, el capítol presentat amb l’epígraf Rols i competències hi haurà ponències de prestigiosos entesos com Sònia Ramos (TuAlly),

Rafa Segovia (Segovia Assessors) i Maite Piera (Coaching Virtual). Per la seva banda, es parlarà de selecció i motivació d’equips, amb les expertes i alhora consultores Carme Pérez i Begoña Cartagena, així com amb Anna Tarrés, que fou entrenadora de la selecció espanyola de natació sincronitzada.

A més, s’oferiran exposicions casuístiques amb representants de diverses empreses de l’Alt Penedès i el Garraf.

Sitges serà un any més l’epicentre de l’economia europea amb motiu de la celebració de la XXXI Reunió del Cercle d’Economia els dies 29 i 30 de maig. El lema d’enguany serà “Per a consolidar la recuperació.

Dimensions polítiques, econòmiques i empresarials”.

En aquesta ocasió hi haurà més presència política que mai ja que hi seran el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, el de la Generalitat, Artur Mas, el ministre d’Economia, Luis de Guindos, el conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, Felip Puig. el líder del PSOE, Pedro Sánchez, el d’ERC, Oriol Junqueras i el de C’s, Albert Rivera. El president del Cercle, Anton Costas, considera que la

u Anton Costas, president del Cercle d’Economia

institució “no pot ser autista” amb el moment polític en què ens trobem. Costas creu que el debat a Espanya està molt centrat en la dimensió política i va apostar per aprofundir en el component econòmic de la recuperació.

Tanmateix, recordava que també

hi ha una nudrida representació d’empresaris i polítics de companyies com Repsol, Seat, Puig, OHL, Siemens i directius com Josep Oliu (Banc Sabadell), Durant la reunió s’espera que el Cercle d’Economia porti a Sitges més de 500 persones.

16

Penedès Econòmic

maig 2015

L’ENTREVISTA

Miguel A. Torres Riera President de Cellers Torres

“La societat desconeix les conseqüències del canvi climàtic” El respecte al medi ambient és la màxima d’aquesta centenària empresa penedesenca i especialment del seu president. Per aquest motiu, l’any 2007 es va crear el programa Torres & Earth, un dels compromisos del qual és reduir en un 30% les emissions de CO2 per ampolla l’any 2020 respecte a les del 2008.

La dedicació de Miguel A. Torres en la lluita contra el canvi climàtic ha estat reconeguda amb diversos premis de prestigioses revistes de tot el món. fa gaire un llibre de la Noemi Kline This changes everything.

Capitalism vs the Climate, que diu que l’any 2017 és l’any crucial que molts científics han calculat que, a partir d’aquest punt, les pujades de temperatures poden ser superiors encara.

Olga Aibar

Nascut a Barcelona el 1941, és el segon fill de Miguel Torres Carbó i Margarita Riera. L’any 1957 va iniciar els seus estudis a la Universitat de Barcelona (Ciències Químiques) per ingressar, el 1959, a la Universitat de Dijon (Borgonya), on es va especialitzar en Enologia i Viticultura. El 1962 es va incorporar al negoci familiar i actualment és el President de la companyia. El 1967, es va casar amb Waltraud Maczassek. Ha escrit diversos llibres sobre temes vinícoles. El 1996 el govern xilè li va concedir la “Orden Bernardo O’Higgins” en el grau de Gran Oficial, agraint els seus serveis per aconseguir una millor relació entre Espanya i Xile. La seva preocupació pel canvi climàtic i per l’ecologia ha estat reconeguda a nivell internacional.

El 2012 va rebre l’“Ordre del León de Finlandia” i el maig del 2013 va rebre la “Placa de Oro de la Orden Civil del Mérito Agrario, Pesquero y Alimentario”, concedida pel Consell de Ministres d’Espanya.

Cellers Torres ha tornat a ser premiada per la revista The Drink Business per la seva tasca mediambiental i l’aposta per les energies renovables.

No és la primera vegada que The Drink Business ens dóna aquest reconeixement. Sempre és bonic veure que a Anglaterra aquesta revista pensa això o a Alemanya una altra també ens reconeix la tasca que fem, però jo crec que no és que a Torres fem les coses bé, sinó que les fem una mica bé, el que passa que, en general no es fa res. Tenim una societat que no entén la importància i les conseqüències que pot tenir el canvi climàtic i que vol continuar vivint cada dia com si no passés res i, quan algú fa alguna cosa, sembla que això mereixi aquesta mica de deferència. Per això hem rebut, entre altres, els reconeixements d’Empresa Ecològica de l’Any (2010) i al ”millor llançament ecològic” amb la gamma Habitat (2013).

Hi ha molta feina a fer.

El que passa en aquests moments és que les empreses tenen altres prioritats a l’hora d’invertir. Atesa la situació econòmica existent prioritzen altres aspectes i no a les inversions que s’haurien de fer per reduir la petjada de carboni. A la resta del món sí que es fan coses, hi ha una sèrie de cellers que estan fent canvis importants però és un tema que, en qualsevol cas, ja estem fent tard des d’aquest moment. Llegia no

Tenim una societat que no entÉn la conseqüència ni els efectes del canvi climàtic, i que vol continuar vivint cada dia com si no passés res

Vostè ha calculat, fins i tot, els efectes del canvi climàtic al Penedès.

Sí, a la comarca s’ha incrementat 1ºC la temperatura mitjana en els darrers 40 anys a conseqüència d’aquests canvis, fet que ha obligat a avançar la verema uns deus dies abans que fa vint anys enrere i ara es fa a finals d’agost en comptes de a principis o mitjans de setembre.

Invertir en renovables suposa un gran estalvi de costos.

Des de Cellers Torres els teniu comptabilitzats?

En línies generals, quan tu fas una inversió en energies renovables tens un estalvi mensual de consum d’eletricitat però, per altra banda, tens unes amortitzacions de les inversions que has fet. Més o menys les quantitat són similars, la diferència és que així com la factura de l’electricitat tu la pagues i són diners que se’n van, les amortitzacions es queden a casa, són tresoreria de l’empresa. Per tant, a nivell de costos no tens un avantatge però sí a nivell de tresoreria. Crec que la inversió és interessant.

Quins països estan més avançats en aquest aspecte?

Els països nòrdics. Dinamarca

Penedès Econòmic

maig 2015

17

L’ENTREVISTA és un clar exemple, està fent el 100% de la seva electricitat amb energies renovables. Alemanya és un altre exemple de país avançat.

Té una nova llei d’energies renovables de fa cinc o sis anys per la qual les cases particulars es poden fer la seva electricitat i la resta la poden vendre. Amb això ja han conseguit un 20% de reducció del consum d’energia elèctrica. Aquí a Espanya portàvem un bon tarannà, però amb l’arribada del PP al govern, es van suspendre les subvencions en aquest tipus d’energies i es va aturar tot. Nosaltres mateixos, amb altres empresaris catalans, volíem fer un parc eòlic a Santa Maria de Miralles i es va haver de suspendre. Nosaltres vam perdre 900.000 euros amb aquesta operació.

volupant una tècnica per obtenir carbó vegetal de ceps vells a través del procés de piròlisi.

També col·laborem amb Innovine, un projecte finançat per la Unió Europea en què participen 26 entitats, tant acadèmiques com empresarials, de set països europeus. Un dels principals objectius del projecte és adaptar els mètodes i les pràctiques agronòmiques de la vinya a les noves condicions de canvi climàtic.

També vam liderar el projecte Cénit-Demeter que va investigar la influència del canvi climàtic en la maduració del raïm.

invertim al voltant d’un milió d’Euros a l’any en projectes de r+d+i

Cada cop es planta a major alçada. Si l’escalfament global persisteix, s’acabarà plantant per sobre dels 1.000 metres?

Els experts diuen que la temperatura del planeta haurà augmentat entre 2 i 5 graus l’any 2100. Per tant ens hem d’adaptar i preparar-nos per al futur. Per cada 100 metres que guanyem d’alçada, es redueix un grau la temperatura i per això és important buscar terres a més alçada i latitud.

Nosaltres ja tenim vinya plantada a Tremp, a 950 metres, i hem comprat terra a Benabarre, al Pirineu aragonès, a 1.200 metres d’alçada, on estem començant a experimentar però encara hi fa massa fred per cultivar vinya. A Xile, també estem fent el mateix i hem comprat 300 hectàrees al sud del país, al Valle de Itata, on passa un riu i això és important, perquè l’aigua també serà un problema en el futur.

L’augment de les temperatures dependrà de tots nosaltres. Si governs i societat decideixen canviar el seu estil de vida podríem contenir l’escalfament a 2 graus.

Si no fem res, si tot segueix igual – “Business as usual” – llavors podem tenir 5 graus d’augment de temperatura, amb les greus conseqüències que això tindrà.

Vostè va dirigir Cellers Torres durant molts anys. Què és el que més ha canviat a l’empresa en els darrers temps?

El procés de transició que vam iniciar fa prop de tres anys ha estat un èxit i avui la cinquena generació està fent una feina excel·lent al capdavant de l’empresa. Totes les generacions hem compartit una mateixa visió de cap a on ens hem d’encaminar com a companyia i això ha estat sempre la nostra fortalesa, si bé els camins que es trien poden ser diferents. Amb la cinquena generació hem augmentat la nostra presència en les principals zones vinícoles espanyoles amb projectes molt interessants i altres que encara han de veure la llum, com el cava, o altres vins molt més lligats al territori. Continuem creixent a nivell internacional i ja venem a 150 països.

El celler impulsa el projecte Torres & Earth. En què consisteix? És un projecte que pretén disminuir el consum energètic i substituir l’energia d’origen fòssil per la de fonts renovables als cellers que Torres té a Espanya, Xile i Califòrnia. L’objectiu és reduir en un 30% les emissions de CO2 per ampolla l’any 2020 i això es fa a través d’un pla de reducció en el que col·labora tota l’empresa. El projecte té diferents vessants: el foment de les energies renovables, l’optimització de l’ús de l’aigua, l’eco-eficiència en el transport, la reducció de CO2, la protecció dels boscos i la diversitat i la integració paisatgística. També estem desenvolupant diferents projectes de R+D+i en els quals invertim al voltant d’un milió d’euros cada any.

Expliqui’ns alguns d’aquests projectes.

Al viver de la Bleda estem treballant en un projecte experimental de fixació de CO2 mitjançant un llit d’algues i estem desen-

A la comarca s’ha incrementat 1 C la temperatura mitjana en els darrers 40 anys, cosa que ha obligat a avançar la verema 10 dies o

Quin és el seu vi preferit o tipus de vi? Per quin motiu? És difícil triar un vi, perquè cadascun té una motivació i una història al darrera, però és cert que tinc una predilecció especial per Mas La Plana. El 1966 vam plantar les primeres vinyes de cabernet sauvignon al costat de la masia i el 1970 vam fer-ne el primer vi. Vèncer els millors vins francesos en una competició internacional, la cèlebre Olimpíada del Vi de París de 1979 organitzada per la revista especialitzada Gault & Millau, amb aquella primera anyada, va marcar un abans i un després a nivell empresarial i també a nivell personal. Va canviar la meva visió del que havia de ser la viticultura i l’enologia i va posar en evidència la importància d’anar sempre un pas més enllà, perseverar i innovar contínuament.

18

Penedès Econòmic

maig 2015

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

LA CRISI, UNA OPORTUNITAT PER CANVIAR EL MANIFEST DELS INDIGNATS SOLVENTS I DEMOCRÀTICS: “TRANSFORMA ESPAñA” (PART 2a)

U

na representació de les grans empreses (Telefónica, Repsol, BBVA, Inditex, Ford España, Barclays, La Caixa, Grupo PRISA, Mercadona, Endesa, Mapfre, Acciona, etc.) juntament amb la col·laboració de personalitats de gran rellevància social, (Sagardoy, M. Conthe, Sala i Martin, Ontiveros, Punset, Calzada...) van elaborar un treball fonamental de cara al futur d’Espanya, “TRANSFORMA ESPAÑA”, que va ser presentat a finals del 2010. Us faig un petit extracte, recomanant, per la seva gran importància, la seva completa lectura: “El model vigent d’Espanya que va generar bons resultats en el passat dóna actualment signes d’esgotament. El moment actual és òptim per al canvi, tal vegada fins i tot únic, com va dir McDonnell “l’esperó d’una crisi o un període de gran tensió, la major part dels col·lectius- igual que la major part de les persones- és incapaç de canviar els hàbits i actituds de tota una vida” però aquest canvi cal utilitzar-lo intel·ligentment, diu un proverbi que quan comença a bufar el vent, alguns corren a amagar-se mentre uns altres construeixen molins de vent”. a) REFLEXIONS SOBRE EL MODEL D’ESTAT: 1) Revalorització de la funció política. El desajustament entre la magnitud, complexitat i visibilitat de la tasca encomanada d’una banda, i el nivell de preparació, conscienciació i experiència d’alguns administradors d’altra banda, erosiona la confiança dels ciutadans en la política. Aquest procés de deterioració s’ha aguditzat amb l’entrada a la política de persones sense una preparació contrastada en ciència política, sovint joves i amb poca experiència prèvia, obligats a prendre decisions i a generar resultats des de gairebé el primer

gocis.

- Dificultats per al comerç exterior.

- Marc deficient per al foment de la competitivitat a les PIME. - Pèrdua de fiabilitat i transparència del sistema. Quant a la confiança, transparència, percepció de corrupció i altres aspectes que afecten al marc productiu, el posicionament d’Espanya no és bo i va a pitjor.

- Ineficiències i amenaça de trencament del mercat únic interior.

- Pes elevat i risc d’efecte crida cap a l’economia submergida.

- Debilitament i ensopiment de la societat civil.

- Pèrdua de seguretat jurídica.

dia.

2) Reforç de pactes d’estat/ governança en consens. Es planteja principalment en cinc àmbits: Estratègia educativa, estratègia científica i estratègia d’innovació, identitat productiva, estratègia energètica i model de benestar responsable. ...Necessitat d’aconseguir pactes estables i de llarg termini entre les principals forces del país i la societat civil, són temes tan trascendentes socialment que haurien d’estar allunyats de la lluita partidista.

3) Eficiència global i clarificació del model autonòmic.

Cal aclarir el model autonòmic, d’una manera global, estable i fiable per evitar, d’una banda, ineficiència i inconsistència en el repartiment de rols i competències, i d’altra banda negociacions curt-terministes i oportunistes.

4) Sistema electoral ajustat a noves necessitats del país. Davant l’allunyament entre Ciutadà i Administrador i certa sensació ciutadana de disminució de representativitat per part dels

QUAN COMENÇA A BUFAR EL VENT, ALGUNS CORREN A AMAGAR-SE MENTRE UNS ALTRES FAN MOLINS de vent

polítics les propostes apunten a models que permetin recuperar la representativitat social dels polítics i l’acostament als votants.

5) Adaptació d’associacions empresarials i sindicats a nous reptes del país. Es busca ampliar i millorar la representació i la seva neutralitat i independència.

6) Percepció social clara de la separació de poders. Cal recuperar la percepció social de la plena separació real i fiable de poders de l’estat. b) REFLEXIONS SOBRE EL MODEL PRODUCTIU: La magnitud de l’impacte de la crisi a Espanya és el resultat de l’allunyament creixent entre el model productiu existent al país i el model productiu objectiu que hauria d’haver-se adoptat per afrontar els nous reptes i necessitats, tant interns com a externs.

PROBLEMES A SOLUCIONAR : - Rigidesa del mercat laboral.

- Barreres per iniciar nous ne-

L’avantatge d’aquest treball és que està elaborat per persones que han demostrat la seva competència en les seves respectives professions i activitats econòmiques (en altres països, l’opinió d’un expert és l’obligat, aquí no tant), que saben com crear riquesa i solucionar el problema de l’atur i que han demostrat la seva implicació amb el sistema democràtic, intentant corregir els seus defectes per incrementar la seva eficiència i no per substituir-lo per un altre que només serveixi als seus vitalicis dirigents.

I és que la democràcia és un instrument que aconsegueix les seves millors notes amb la qualitat de l’intèrpret i que cal controlar i cuidar, doncs és el millor sistema que es coneix per a la creació de benestar econòmic i social, per garantir un ampli espai per a la llibertat i per substituir als dirigents corruptes, incompetents i estafadors.

Té defectes, però com no empresona ni apallissa als quals els denuncien o critiquen, es van corregint no com altres sistemes que no publiquen els seus escàndols, però estan, i permanentment, en els últims llocs en corrupció, ineficiència, pobresa i absència de llibertats.

Penedès Econòmic

maig 2015

19

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Penedès Languages: Una manera diferent d’aprendre anglès L’anglès del Casal està de canvi des que la família que tota la vida havia impartit les classes i n’havia fet escola pròpia, marxen. El Jordi Vilella, director de l’escola, d’acord amb la direcció de l’entitat decideixen donar-hi un nou impuls.

Parlal·lement el Rai Escofet, la Roser Reverté, la Marina Serra i la Rosemay Chehab es plantegen obrir al Penedès la prestigiosa franquícia Helen Doron.

Amdues iniciatives coincideixen en el temps i la bona entesa entre tots fa que s’articuli un projecte gran i engrescador que us presentem a continuació.

Què aglutina el projecte de Penedès Languages?

El sector de la formació en anglès és un sector molt competitiu que demana una innovació constant. Això és el que hem fet des del Casal, repensar l’oferta i oferir un projecte molt pioner i competitiu. Podríem dir que hi ha tres branques clarament diferenciades. L’English School Casal que s’adreça a adults i adolescents, que coordinarà el Jordi, el mètode de la franquícia Helen Doron per a nens, des de nadons fins als 12 anys, que coordinarà la Roser i per últim el Let’s go Theatre (teatre en anglès) que coordinarà la Marina Serra.

I tot el projecte té la direcció acadèmica de la Rosemay i la gerència del Rai. Quines són les innovacions que incorpora aquesta nova metodologia?

Doncs la franquícia Helen Doron és un mètode d’escolta repetitiva i reforç positiu. Incentiva l’alumne de forma dinàmica interactuant amb la llengua, juguen, fan tallers, fan activitats...

A banda, Helen Doron aposta per les noves tecnologies. Es fan servir smartphones, tablets i realitat augmentada.

El llenguatge s’adquireix de forma natural, com si fos la llengua materna. És a més, l´únic mètode avalat per Cambridge, cosa que facilita l’avaluació dels alumnes perquè han estudiat amb la mateixa metodologia que després els avalua.

I el Let’s go Theatre, en què consisteix?

Aquest és un projecte de creació pròpia que uneix la llengua anglesa amb el teatre. El que volem aconseguir és fomentar les habilitats del teatre utilizant els mètodes de la interpretació teatral juntament amb la immersió lingüística. Les classes són 100% orals i en anglès. Els jocs i les tècniques d’interpretació teatral enriqueixen en els alumnes altres capacitats que van més enllà del simple aprenentatge de la llengua.

Amb quines perspectives afronteu aquest canvis?

El fet de ser cinc persones, amb habilitats diferents i complementàries ens permet tenir un projecte de creixement per a tota la comarca. Som més forts. Volem arribar a oferir moltes activitats extraescolars a diferents punts de la comarca.

L’English School del Casal ara necessitava un revulsiu per augmentar el nombre d’alumnes.

Creiem que aquesta aposta enforteix molt l’escola i permet fer-la créixer i fer-nos créixer per tota la comarca.

Quins són els motius que us empenyen a emprendre una

aventura com aquesta?

Com que som cinc, doncs hi ha cinc motius diferents. La Roser, la Marina i la Rosemay es queden sense feina d’una antiga acadèmia, fan classes particulars però veuen la necessitat de donar un pas endavant i tenir un projecte propi...

El Rai, dóna sortida a les seves inquietuds per a nous projectes educatius i amb una mirada atenta a noves possibilitats que siguin útils per als nens. La seva llarga trajectòria en acompanyar nens i joves en la seva acadèmia familiar li dóna aquesta perspectiva.

I el Jordi veia que calia donar un pas endavant per tenir més volum des del Casal. Tot plegat ha confluït en un projecte únic i amb molt potencial.

I què us fa por d’aquest negoci?

Doncs que no hi hagi prou gent. No és un producte econòmic, perquè és un mètode que garanteix molta qualitat.

Fa por que no ens donin la con-

fiança inicial per poder demostrar-ho. I és clar, amb un equip de 5 socis, cal saber gestionar els egos de cadascú i fer que l’equip funcioni.

L’experiència també em demostra que no és fàcil que tothom tingui la mateixa implicació i també això caldrà saber gestionar-ho.

I a mitjà termini, com veieu el futur?

A mitjà termini ens plantegem obrir una altra escola a Sant Sadurní i no descartem obrirnos a altres comarques. Tenim des d’aquí una molt bona zona d’influència i poc explotada com és el Garraf i l’Anoia.

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- Tornem a veure un nou exemple de com una franquícia solvent permet afrontar el repte d’emprendre amb bones garanties 2- La complementarietat d’un equip dóna molta força per afrontar reptes més ambiciosos que l’emprenedoria en solitari 3- Aquest és un exemple de creixement d’un negoci tradicional que innova en servei, que innova en ampliar en nous potencials clients per franja d’edat i per territori i que innova en equip de professionals.

4- ¿És un sector generador d’oportunitats el nostre? En aquest cas veiem com el projecte permet expansió perquè està en un sector, l’educatiu, que és generador d’oportunitats de negoci

També tenim clar que la propera edició del Casal d’estiu 2016 hem de poder tenir una oferta d’acord amb la nostra línia de treball. Hi ha molt camí per recórrer...

Sereu generadors de llocs de treball?

Sí, buscarem estudiants universitaris que es formin en el nostre mètode i que vulguin impartir algunes hores i també professorat nadiu.

Encara que la docència en acadèmies no garanteix una feina de continuïtat de moltes hores seguides, però el món de les acadèmies és així...

Què és el que més t’il·lusiona Jordi?

Donar un pas més enllà, passar de ser assalariat a ser l’impulsor del projecte. De cop veig possibilitats de poder donar serveis a molta gent i ser presents a la comarca. Jo ho disfruto i sé que la gent disfruta amb les classes.

M’il·lusiona fer que el que més m’agrada que és donar classes però tenir alhora aquesta possibilitat que em conegui molta més gent. I és clar, perquè no dir-ho, també la motivació econòmica de poder viure més bé a part d’una feina que m’agrada molt.

20

Penedès Econòmic

maig 2015

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEPG

Tenir llengua i no arribar a l’amor

S

ovint conjuguem els factors de competitivitat amb el propòsit de conèixer els potencials i les vulnerabilitats de la nostra demarcació.

Ens vantem d’aquells aspectes que atorguen atractivitat a la rodalia. Com si es tractés d’una ejaculació estadística, se’ns fa plaent llistar els epítets que poden coadjuvar en la captació d’inversions, iniciatives i talent.

La delectança no pot ser més fàtua, perquè fa més de vint anys que aquí gairebé no ha passat res de nou. Com a molt, ens ha passat el tren, de llarg. Com a molt, continuem engalipats amb els peatges, a l’ombra i al sol. Com a molt, hem vist el declivi dels sectors econòmics més contributius.

Com a molt, hem assistit impertèrrits a la devaluació de trampolins estratègics, com la universitat i el port. Com a molt, res.

Connectivitat, proximitat, accessibilitat, mobilitat, acceptabilitat, disponibilitat, activitat, actualitat, assequibilitat, afabilitat, beutat, adaptabilitat..., amb més presumpció que anàlisi, amunteguem aquestes i altres “tats” en la columna dels actius. Així i tot, les maneres de gestionar aquestes fortaleses acaben fent d’aquest tros de món un escenari de badocs, d’esguard pusil·lànime i onanisme climatèric.

Com les plomes d’un paó, obert el ventall de calamacs, aquest no deixa veure un engonal,

a voltes massa vulnerable o massa promiscu. Per molt que el clima sigui benigne, que estiguem a prop de les principals infraestructures del país, que la població tingui un bon nivell acadèmic, que disposem de sòl i sostre industrial (qüestionable) i que les comunicacions siguin adequades (discutible), no hauríem de preterir la nòmina de greuges que bufetegen les nostres comarques.

Aquesta regió no és competitiva; no ho és. La prova és que -una vegada més- aquí mai no passa res de nou; i quan podria passar ens tanquem en banda i apel·lem al paisatge, a cavall de l’immobilisme. Va ser un alcalde

d’aquí, d’això en fa algunes dècades, que va impedir la radicació d’una nova indústria al seu municipi perquè no en volia d’aldarulls i perquè, al cap i a la fi, a la curta o la llarga, una factoria li representaria un focus de conflicte. És aquesta l’herència que hem rebut.

Va escriure el gran Saramago, en el seu irreverent però suggerent Evangeli segons Jesucrist, que “...no és tant voler dir amor i que la llengua no hi arribi; és tenir llengua i no arribar a l’amor”.

En aquesta vegueria de diletants hem assumit els papers de perifèrics i de meridionals en relació amb el gran melic metropolità, la qual cosa ens deixa en una posició

geogràfica i anatòmica més lasciva que no pas propulsiva. És ben sabut que en els ecosistemes del sud la pelussera dels baixos sempre ha fet de mal pentinar.

A tot això, patim alopècia de recursos i escasses inversions, potser perquè no som prou influents.

Aquest Gran Penedès mai ha tingut superàvit d’ambaixadors polítics que es barallessin a Madrid, a Barcelona o a Brussel·les. Fa massa anys que la nostra és una terra germinadora de gregaris, d’homes i dones obedients amb el poder, catecúmens sedents en hemicicles rancis, com si l’enzim de la rebel·lia se l’hagués endut la mateixa fil·loxera.

No és d’ara i ve de lluny que la falta d’influència dels nostres diputats ha escapçat les possibilitats d’aquest cul de món. A alguns d’ells no els agradarà gens llegir aquest epíleg i al·legaran un rosari de fites assolides pel bé del territori; així i tot, els seus èxits difícilment suportarien un acarament amb altres demarcacions del país, amb procuradors més eficaços. No sempre els nostres parlamentaris ens han ajudat a ser més competitius, i això és un desavantatge comparatiu en relació amb altres comarques.

De la mateixa manera, alcaldes i regidors haurien d’assumir que entre els factors de competitivitat dels municipis també és força rellevant la qualitat dels seus decisors. Del criteri i el discerniment dels representants polítics -també d’aquells que estan a l’oposició- en depenen les capacitats d’atraure i retenir iniciatives, de progressar durant tot un quadrienni, d’aconseguir que els ciutadans tinguin una bona qualitat de vida i una bona feina a prop de casa, que les empreses ho tinguin planer a l’hora d’invertir i que la burocràcia administrativa no sigui un jeroglífic babèlic. La política local ha de ser un revulsiu de competències, no pas un destorb.

Un espai dotat de polítics solvents és un territori que pot liderar molts rànquings, encara que la resta de factors competitius sigui més discreta.

Penedès Econòmic

maig 2015

21

EMPRESA

Factory 2 hand i Avícola Garraf, premis Mancomunitat Finança

Giba Holdings farà un biplaça a Santa Oliva

Olga Aibar El president de la Mancomunitat Penedès Garraf, Pere Pujol, va lliurar el 30 d’abril a Canyelles els premis Mancomunitat Finança. Es tracta de la tercera edició d’aquests guardons que tenen com a objectiu potenciar la creació de llocs de treball i contribuir al desenvolupament econòmic de les dues comarques.

Els guanyadors han estat les empreses Factory 2 hand i Avícola Garraf. Factory 2 hand és una empresa de Vilafranca del Penedès dedicada al sector de la roba de segona mà a l’engròs amb una visió de mercat internacional. Avícola Garraf és una empresa ubicada a Olivella de dedicada a la producción d’ous ecològics amb mètodes tradicionals de criança de gallines i de pastoreig de les aus per complir amb els requisits de benestar animal i produir amb la máxima qualitat i garantia sanitària.

Els premis consisteixen en la concessió d’un préstec de 15.000

euros a retornar a un 3% anual, en un termini de 5 anys. S’hi van presentar 27 candidatures, vuit més que en l’edició anterior. La majoria dels projectes pertanyen a l’àmbit del comerç i la venda (10), seguits pels dedicats als serveis (8), la restauració (4), la producció de béns (3), la ramaderia (1) i els transports (1). La majoria de projectes o bé són unipersonals (12) o contemplen crear entre 2 i 5 llocs de treball (13).

A l’acte hi va assistir el Director General d’Economia Social i Coo-

perativa de la Generalitat, Xavier López, l’alcaldessa de Canyelles, Rosa Huguet, i diversos representants de la Mancomunitat. Pujol va explicar que la Mancomunitat ha atès més de 2.000 consultes i ha realitzat 500 plans d’empresa en els darrers anys. Xavier López apuntava que “per fer bullir l’olla cal activitat econòmica i, per això, cal empresaris i un context favorable” i Rosa Huguet que “els emprenedors i els autònoms són la força de moltes famílies i del país”.

La firma automobilística Giba Holdings vol produir vehicles biplaça a Espanya.

La companyia ha firmat una ampliació de capital de 75 milions d’euros a Giba Real Estate, la societat propietària de les naus que té a Santa Oliva i a Almansa (Albacete) per a convertir-les en un centre de desenvolupament i logística i en una planta de producció, respectivament.

La multinacional suïssa fa-

bricarà un buggy que es dirà Giba Jacaré i que podria sortir al mercat abans de finals d’any.

Segons els càlculs de l’empresa, en cinc anys es podrien fabricar 350.000 unitats.

La planta de Santa Oliva té 107.000 m2, 37.000 dels quals de superfície edificada, on s’hi situaran les àrees d’R+D, enyinyeria, prototipus, logística global, gestió de recanvis, administració i comercial a nivell mundial.

22

Penedès Econòmic

maig 2015

EMPRESA

Fusteria Ollé crea el seu nínxol de mercat apostant pel concepte creatiu Des que l’actual gerent, Joan Ollé fill, va posar-se al capdavant de l’empresa enmig de la crisi, han aconseguit doblar la facturació anual que ofereixen. “Estem oberts a satisfer les necessitats del client perquè obtingui el que vol”, afirma. Recentment, han decidit aprofundir en aquest aspecte i incorporar nous serveis com el de vernissat per evitar dependre de tercers i poder agilitzar al màxim l’entrega de productes.

Lídia Oñate Els inicis no són fàcils ni tan sols quan es tracta d’un relleu generacional. Però encara ho són menys si el traspàs es fa enmig d’una de les crisis econòmiques que més ens ha afectat el darrer segle. Però a Fusteria Ollé han sabut redreçar la delicada situació i reinventar un negoci que des de 1983 estava centrat en ebenisteria i fusteria. El jove Joan Ollé va fer-se càrrec de l’empresa familiar i juntament amb la seva germana Imma Oller, van decidir apostar

fusteria ollé ha inclòs un centre de vernissament per agilitzar els encàrrecs fort pel concepte creatiu per proporcionar valor afegit a un producte que ja elaboraven amb cura i artesania al seu taller de Sant Cugat Sesgarrigues.

“Tenia molt clar que si en temps de crisi treballàvem fort, donàvem una imatge a l’empresa, aconseguíem nous clients, i seguíem oferint un bon servei per mantenir els clients podríem sortir de la crisi molt millor del

que havíem entrat. I el cert és que ara estem facturant el doble que abans de la crisi”, explica Joan Ollé. Per aconseguir convertir l’empresa, que fins llavors estava molt arrelada a la tradició de taller, en un concepte innovador per als clients, la nova generació va potenciar els seus contactes amb decoradors per tal que aportessin valor afegit als seus dissenys i establissin una xarxa de contactes per obtenir encàrrecs. Pràcticament el 90% dels seus projectes procedeixen de decoradors. Els més habituals són cases particulars i del sector de la restauració, entre els quals destaquen els restaurants dels germans Ferran i Albert Adrià. A curt ter-

mini també preveuen fer el salt a l’exterior i realitzar encàrrecs de locals de restauració de França i Alemanya, a més de seguir amb projectes de cases a l’Àfrica. “Tot i les despeses de desplaçament, encara tenim marge per ser competitius”, comenta Ollé, ja que “en salaris i nivell de vida podem ajustar el preu”. Del Penedès, lamenta que no s’experimenti més i sigui massa difícil aconseguir encàrrecs, ja que seguint la filosofia de KM0 “els productes, els hauria de fabricar l’empresa que tinguis al costat de casa”.

El tret diferencial com a empresa, però, és el tracte familiar, que han mantingut al llarg dels seus 30 anys de trajectòria, i el servei

Ordre

JORDI VENTURA MASSÓ Consultor - Direcció estratègia Aislopd Membre de la junta directiva de la UEP

He comprovat sovint com moltes persones tenen dificultats per traslladar a la pràctica el que anomenem “implementar la Llei de Protecció de Dades”. M’ha passat en diferents entorns, així que no ho aplico a cap situació ni perfil de persona concreta, i sí a una percepció generalitzada. Tant és a petites empreses com a grans corporacions.

I això que partim del fet que la llei, en essència, és molt simple: la informació de caràcter personal s’ha de gestionar amb respecte per

a la privacitat de les persones, i sempre dintre un pacte entre les parts quant a la manera com, quan i per què es fa servir. Tanmateix, a l’hora d’aplicar la norma a la pràctica, la confusió i els dubtes són enormes.

En primera instància, és normal que calgui l’ajuda d’un expert, per a això estem els qui oferim aquest servei i assessorament, però si ho mirem des d’un punt de vista menys dramàtic, es veu clar que el quid de la qüestió és una mera focalització en un concepte:

El bambú, la nova aposta per innovar en estètica i qualitat Seguint la línia d’innovació iniciada amb el nou relleu generacional, Fusteria Ollé ha inclòs en el seu ventall de fustes el bambú, que obre noves opcions en el món de la decoració d’interiors, gràcies a l’estètica que aporten els petits llistons amb els quals es forma, però també pel valor afegit que aporta per ser un producte sostenible, ecològic i natural. “El bambú es regenera en només sis anys i és una de les fustes que dóna un resultat més òptim per ser dur i elegant”, però Ollé afegeix que “és car perquè s’ha de transformar, és a dir, la canya de bambú s’ha de tallar i encolar. Per això no és la fusta amb la qual més treballem”. En aquest sentit comenta que la indústria innova més en aplicats com tenyits, lacats o canvis en materials.

El consum de fusta ha disminuït en els darrers anys i, si bé ara es troba en un moment baix, també cal dir que els consumidors han pres més consciència i opten per fustes de més qualitat. Segons explicava Ollé, “abans hi havia més volum de construcció i per

ordre. És el que el nostre equip fa dia rere dia. Observar la situació actual allà on volen la nostra ajuda, apuntar les recomanacions principals i establir un ordre de funcionament en les tasques relacionades amb la gestió de dades de caràcter personal. De fet, es pot resumir en marcar unes pautes.

Facilitar la feina. Minimitzar errades. Delimitar responsabilitats. Establir una traçabilitat... ordenar, en definitiva.

Quan enfoquem la feina a endreçar, a ajudar, tot s’entén millor. Té lògica, no

això es venia molt més fusta, però de menys qualitat”. En canvi, darrerament podem comprovar que les cases que s’estan construint inclouen més detalls i espais fets amb fusta per tal d’aportar un toc diferencial, prescindint del ciment, també en hores baixes.

A Espanya la tradició fustera s’ha vist engolida per la cimentera, conseqüència, en part, de les poques extensions d’arbres per satisfer l’alta demanda de construcció. “Potser a Galícia i a Astúries trobem força producció de fusta, però en general, el país no pot abastar tant consum”, afirma l’empresari. Per aquest motiu, les seves fustes procedeixen, en gran part, del nord d’Europa

LA FUSTA S’HA REVALORITZAT COM A ELEMENT QUE APORTA UN TOC DIFERENT A LES CASES (el pi) i França (roure), tot i que també estan intentant potenciar el castanyer del nostre país per la seva qualitat. “Aguanta molt bé a l’exterior, la seva estètica és similar al roure i el preu és econòmic”, afegeix. Tant el roure com el pi són les fustes amb les quals més treballen, el primer per ser la fusta que proporciona una relació qualitat-preu més satisfactòria, i el segon per ser considerada una fusta molt noble i econòmica.

De cara a nous projectes i inversions, Fusteria Ollé ampliarà les instal·lacions amb un nou magatzem, però Joan Ollé té clar que vol mantenir la seu a Sant Cugat Sesgarrigues ja que “és el taller del meu pare, però també perquè el Penedès és un dels llocs més ben connectats de Catalunya i em permet estar a prop de Barcelona sense tenir grans costos”.

ho dubto pas. Hi ha molts camps en què l’empresa necessita assessorament extern per poder fer les coses bé. El que m’agrada és que quan posem ordre en un tema tan transversal a l’empresa com la protecció de dades, paral·lelament el benefici reverteix en altres àrees i la metodologia aporta valor al conjunt, ja sigui al departament de compres, d’atenció al client, de comunicació, de vendes, etc.

Si una empresa va a una fira perquè vol aconseguir clients i té ordenat el procediment per gestionar les

dades que vol recopilar, la futura campanya de comunicació que té planificada té molts números de ser un èxit.

Per això, tot i que cal recordar que estem parlant d’una llei i, per tant, el seu compliment no és negociable, la manera òptima d’acostar-se a la LOPD és amb aquesta vocació receptiva, què més em pot aportar posar ordre a casa meva? El compliment de la llei és una obvietat, però si es quantifica la millora extra que se n’extreu, queden clar quins beneficis marginals s’obtenen.

Penedès Econòmic

maig 2015

23

TRIBUNA UEP

Les Pimes del Penedès i l’Anoia reclamen més facilitats a l’administració i millors telecomunicacions i infraestructures Les petites i mitjanes empreses del Penedès i de l’Anoia van participar el dijous 21 de maig a Igualada en una sessió de treball conjunta per analitzar les dificultats amb què es troba l’activitat empresarial al territori. La trobada formava part del II Congrés de Pimes de Catalunya, des d’on la Federació d’Empresaris de la Petita i Mitjana Empresa (Fepime) pretén analitzar l’estat actual de la petita i mitjana empresa catalana i elaborar un memorial de propostes de millora que es lliurarà al Govern de Catalunya el proper estiu. La trobada va reunir una vintena d’empresaris associats a la Unió Empresarial de l’Anoia (UEA) i a la Unió Empresarial del Penedès (UEP) aplegant una gran varietat de sectors com el químic, la construcció, la metal·lúrgia, el tèxtil, l’alimentari, el paperer, les arts gràfiques, la consultoria o l’elèctric.

L’anàlisi que van fer els empresaris reunits per Fepime assenyala

com un punt problemàtic el paper “distorsionador” que, segons ells, juga l’Administració elaborant normatives impossibles d’aplicar i moltes vegades contradictòries entre departaments de la pròpia administració en tots els seus nivells i que dificulten el bon funcionament de les empreses. També es va constatar que les facilitats de l’Administració només afavoreixen les grans empreses i, alhora, es va reiterar el seu paper de principal incomplidor dels terminis legals de pagament.

Referent a les infraestructures, es va valorar la manca de plantejament estratègic, especialment pel que fa a les telecomunicacions i les infraestructures de transport.

El desplegament de la fibra òptica hauria de ser un objectiu de país i en canvi la xarxa actual de telecomunicacions és insuficient, consideren els petits empresaris.

Les necessàries infraestructures de mobilitat sempre han tardat massa en planificar-se i més encara en

executar-se. La C-15 és un bon exemple.

La manca de personal qualificat a nivell tècnic és una dificultat que també perjudica greument les pimes, donat que elles mateixes han de formar els seus treballadors. El sistema educatiu actual i la desaparició del paper de l’aprenent han provocat que per a moltes tas-

ques tècniques no hi hagi personal format.

El finançament ha estat una mancança important en els pitjors moments de la crisi. Tanmateix, actualment les empreses que han sobreviscut ja no tenen aquest tema com a problema principal encara que es considera que és important. Es va proposar la crea-

ció d’un Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI) català per a la inversió en innovació.

Els participants també van denunciar els excessius costos laborals (cotitzacions socials) que han de sostenir les empreses i que molt sovint dificulten la contractació de treballadors.

Finalment, es va tractar el tema de la inversió estrangera pel que fa a la compra d’empreses familiars catalanes i es va considerar que en moltes ocasions és un concepte equivocat, donat que no és una inversió real, sinó que és la venda a baix preu del teixit empresarial català.

El II Congrés de la Micro, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya 2015 finalitzarà els primers dies del mes de juliol a Barcelona. El congrés consta d’un total d’onze trobades sectorials als diferents territoris on es tractaran les principals qüestions transversals des de la perspectiva de les Pimes.

un tast de dos dels vins de la finca recentment distingits en el 49è Concurs de Vins de la DO Penedès organitzat per l’Acadèmia de Tastavins: Masia Freyé Syrah i

Tempranillo, medalla d’or en la categoria de negres de criança, i Masia Freyé Xarel·lo i Chardonnay, medalla de plata en la categoria de vins blancs joves.

Masia Vallformosa acull una nova trobada del Club RRHH UEP, que ara dirigirà Yasmina Ortiz Una vintena de professionals i responsables del departament de recursos humans d’empreses del Penedès van participar el dijous 7 de maig en la trobada del Club RRHH UEP que es va celebrar a la Masia Vallformosa i que va servir perquè la nova coordinadora del club, Yasmina Ortiz, presentés el full de ruta de les activitats que es desenvoluparan fins a final d’any.

Yasmina Ortiz, assessora en recursos humans i experta en talent i eficàcia organitzativa de l’empresa

Dracma, va explicar que, a part de la d’aquest dijous, fins a final d’any se celebraran dues trobades més (al juliol i a l’octubre), una taula rodona al juny, una conferència al novembre i un dinar al desembre. El contingut d’aquestes activitats es definirà a partir de les aportacions que dijous van fer els participants a la trobada i a través dels nous canals de comunicació que posarà en marxa el Club RRHH UEP (un grup a Linkedin i la newsletter UEP Informa que l’organització

empresarial envia regularment als seus associats per informar-los de novetats i activitats relacionades amb el món de l’empresa). El Club RRHH UEP es va crear fa tres anys amb l’objectiu de ser una eina de reflexió i divulgació del valor de les organitzacions humanes en les empreses, un laboratori d’intercanvi d’experiències i un espai de treball en equip.

La trobada va tenir lloc al Celler de l’Avi Pepet de la Masia Vallformosa, a Vilobí del Penedès.

El celler va oferir als participants

Guia de Serveis l l l l l l l

Assessoria i Serveis en Protecció de Dades

Barcelona Berga Girona Manresa Tarragona Vic Vilafranca del Penedès T. 931 934 001 www.aislopd.com twitter@aislopd

Informe #gratuit de situació per la seva empresa-negoci, mencionant #alvostrecostat #penedèseconomic

24

Penedès Econòmic

maig 2015

VINS&CAVES

Freixenet invertirà 40 ME en un centre logístic i estratègic a Gelida A partir de 2018, les caves sadurninenques centralitzaran a Gelida tota la logística dels quinze magatzems que tenen repartits arreu de Catalunya Lídia Oñate El Grup Freixenet ha avançat un dels seus projectes més importants per guanyar en productivitat i eficiència. A finals d’aquest any es posaran en marxa les obres del centre logístic a Gelida, que agruparà l’activitat dels seus quinze magatzems repartits arreu de Catalunya. Amb una inversió que gira entorn els 40 milions d’euros, Freixenet construirà un gran magatzem en una superfície de 36.000 m2, ubicat al costat de l’autopista.

Segons el president de Freixenet, Josep Lluís Bonet Ferrer, s’han tingut en compte diferents opcions, però finalment “hem escollit Gelida per la seva proximitat amb la seu central, a Sant Sadurní, i estar

molt ben comunicat”, fet que els permetrà agilitzar encara més el transport de mercaderies. Les noves instal·lacions, que es preveu que s’enllesteixin el 2018, estaran equipades amb les darreres novetats tecnològiques per fer un “magatzem intel·ligent”. Pere Bonet, director de Comunicació de Freixenet, ha explicat a Penedès Econòmic que

“feia temps que teníem en ment aquest projecte perquè el grup anava creixent i s’anava escampant la capacitat d’emmagatzematge, ja que no la teníem en un únic lloc. Així que tard o d’hora necessitàvem reagrupar-ho tot per ser més eficaços a nivell de logística”. La seva situació geogràfica, a més, els permetrà ser més àgils i disposar d’una gran su-

perfície molt a prop de la seu. Actualment, Freixenet exporta el 60% dels seus productes a través de la carretera, mentre que el 40% restant ho fa per transport marítim.

El fet que es tracti d’un magatzem intel·ligent permetrà fer picking, és a dir, serà capaç d’agrupar les caixes de cada comanda per després servir-les. “És un magatzem que funciona a través d’un ordinador de comandes i respostes. No només és important per la inversió, sinó també perquè funcionarà amb tecnologia d’última generació”, explicava Pere Bonet.

Pel funcionament del nou magatzem es crearan 50 llocs de treball, tot i que Freixenet encara desconeix si seran de nova contractació o es reubicarà personal d’altres magatzems.

Els jugadors del Barça celebren la 23a Lliga amb cava Freixenet El Barça va celebrar amb cava Freixenet el seu 23è títol de Lliga després de coronar-se campió el passat 17 de maig en guanyar l’Atlètic de Madrid al Calderon. Els propers dies el club blaugrana podria tornar a brindar, primer per la Copa del Rei i després per la Champions League.

El braille com a element artístic, a Cava Guilera Cava Guilera, ubicada a Subirats, ha fet un pas més enllà en la creació d’etiquetes per a caves. La darrera de les novetats en el món del cava és un nou disseny d’etiqueta que reinventa el braille tradicional i el converteix en un element de disseny que no només crida l’atenció pel seu colorit, sinó també pel seu relleu fet a base de punts que conformen el llenguatge per a invidents. La innovació ha anat a càrrec de Zekogram, una consultora de màrque-

ting inclusiu que veu un gran camí per recórrer en aquest aspecte. Precisament, des de Cava Guilera volen potenciar aquest element inclusiu a altres caves i cellers, ja que “fins a dia d’avui, el braille només havia estat utilitzat com a eina de llenguatge” i no com a valor afegit amb la seva vessant artística, explicava Pere Guilera, propietari de la cava.

De moment, han estrenat l’etiqueta amb el nou producte insígnia titulat el Brut Nature Gran Reserva Musivari 2006, el primer de la línia de caves prèmium que durà aquest tipus d’etiquetes que trenquen amb l’experiència del consumidor.

Segons Luis Garcia, de Zekogram, “es poden fer moltes coses amb el braille com treba-

llar formes diferents com els punts ovalats o quadrats, jugar amb la tipografia o combinar-ho amb el logo de la marca sense perdre les característiques tècniques que requereix el llenguatge”. En el cas de Musivari s’ha treballat el disseny com “un mosaic de colors que simbolitza la diversitat de paisatges, viles i camins del Penedès”, explicava Marta Guilera, responsable d’imatge, comunicació i enoturisme de la cava.

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

Relacions interpersonals en l’àmbit laboral Durant l’Edat de Gel, molts animals van morir a causa del fred.

Els eriçons adonant-se de la situació, van decidir unir-se en grups. D’aquesta manera s´ abrigarien i es protegirien entre si, però les punxes de cadascun ferien als companys més propers, els que just oferien més calor. Per tant van decidir allunyar-se els uns dels altres i van començar a morir congelats.

Així que van haver de fer una elecció, o acceptaven les punxes dels seus companys o desapareixien de la Terra. Amb saviesa, van decidir tornar a estar junts. D’aquesta manera van aprendre a conviure amb les petites ferides que la relació amb una persona molt propera pot ocasionar, ja que el més important és la calor de l’altre.

D’aquesta manera van poder sobreviure.

L’anomenada “psicologia social” és la ciència que estudia les relacions entre la gent i els grups.

Les relacions personals són la base de la convivència social. Donat que una empresa és una organització social, si no hi ha unes relacions òptimes, és impossible que l’empresa funcioni.

Així doncs, la gestió de les relacions personals és bàsica pel bon funcionament de l’empresa.

Darrers estudis identifiquen com els principals problemes relacionals dins les empreses, les gelosies i una baixa autoestima, que provoca o bé que la gent es tanqui, o bé que sigui molt dictatorial.

Ben sovint, els problemes poden començar amb una mala selecció. Tothom busca el millor candidat, però no es té en compte si lligarà o no amb l’equip. I és que una mala convivència fomenta la presència de mercenaris laborals.

Ara bé, la principal mala pràctica és no comunicar.

Ens passa a tots els nivells, els rumors fan molt més mal que qualsevol comu-

nicació que puguis fer.

Els caps, per proteccionisme propi o per paternalisme, no volen donar informació a empreses amb problemes econòmics, per exemple. No afrontar la comunicació de tu a tu augmenta la distància entre empresari i treballador, i en dificulta l’empatia que permetria comprometre’s plegats.

Un pla de màrqueting per vendre més o organitzar-se millor o una acció de formació, pot ser un bon pretext per millorar les relacions, per aconseguir que tothom s’impliqui a treballar aquestes qüestions. Permet parlar de tercers, explicar pel·lícules on se sentin identificats. I és que quan veus un conflicte propi escenificat en un altre, entens el que està passant i ets capaç d’analitzar i posar-te en disposició de solucionar-ho.

Per exemple, en el cas d’una empresa afectada per rumors de mala situació, quan l’empresari fa un exercici de comunicació i de compartir aquests sentiments, els treballadors s’impliquen amb la seva frustració, i entenen els sacrificis que ha hagut de fer.

L’empatia que genera compartir incerteses i voluntats de superació genera que els empleats acceptin treballar junts amb l’empresari. Estem acostumats a assenyalar només els errors, i el salari emocional realment existeix.

Felicitar la feina ben feta soluciona moltes coses.

Al món de l’empresa se sent parlar de “la creació d’ambients laborals ecològics”. Quelcom que hauria de ser una obvietat, senzill, quelcom “instintiu” com el comportament dels eriçons, s’acaba convertint en un art: - Donar valor als altres.

- Reconèixer la seva feina.

- Oferir-los ajuda.

- Dedicar-los temps.

- Tenir en compte les emocions.

- Donar suport a les seves idees.

- Etc.

Penedès Econòmic

maig 2015

25

VINS&CAVES

JUVE & CAMPS RESERVA, MILLOR CAVA AL CONCURS DE BRUSSEL·LES El cava Juvé & Camps Reserva de la Família ha estat valorat com el millor cava amb la Gran Medalla d’Or al “Concours Mondial de Bruxelles” 2015.

Més de 300 professionals procedents de 50 països formen part del jurat, que tasta en tres dies més de 8.000 vins de tot el món. El cava Reserva de la Família va rebre també, el passat mes de gener, la millor puntuació de la seva categoria a la Guía de Vins OCU 2015; guia que l’Organització de Consumidors i Usuaris edita anualment i on es tasten i analitzen els millors vins tranquils i escumosos.

Temps de vi cerca seduir el públic jove i arribar a més ciutats de l’entorn Enguany hi participen 39 cellers de diverses DO catalanes que oferiran tastos singulars i maridatges diversos Olga Aibar Temps de vi celebra, del 29 al 31 de maig, la quarta edició amb diverses novetats i atractives propostes. La intenció arribar més lluny i atraure més públic, sobretot jove, ja que, en la darrera edició, un 57% dels visitants registrats eren menors de 36 anys.

A la fira de vins, art i cultura de Vilanova i la Geltrú hi participaran enguany 39 cellers catalans i diversos estands d’alimentació

que exposaran els seus productes en carpes situades al llarg de la Rambla Principal. Els assistents podran tastar fins a quatre degustacions de vi i cava per 9 euros i quedar-se amb una copa Stölze o bé abonar 13 euros i gaudir de dues degustacions de vi i dues de menjar. Al principi i final de la rambla hi hauran dos escenaris on es realitzaran actuacions gratuïtes i diverses activitats paral·leles.

Els visitants que vulguin tastar vins des del mar podran ferho, dissabte i diumenge. Altres

La DO Penedès es dividirà en 7 subzones l’any vinent MIQUEL PONS PRESENTA EL RENOVAT NÚRIA DE MONTARGULL

redacció

Canvi de look per a un dels blancs més apreciats del catàleg de vins del Celler Miquel Pons, el Núria de Montargull. El dissenyador Pere Pagà ha creat una nova etiqueta per a aquest vi que reprodueix la imatge d’una noia, desenfadada i seductora.

La renovació forma part d’un pla de modernització de la imatge dels productes de Miquel Pons per adequar-los a les noves tendències del mercat.

El territori de la DO Penedès es dividirà en set subzones: Conca del riu Anoia, Valls del Bitlles Anoia, la Conca del riu Foix, Serra d’Ancosa, Massís del Garraf -Costers de l’Ordal, Marina del Garraf i Costers del Montmell.

Es preveu que l’aplicació sigui efectiva la verema de l’any vinent.

La DO Penedès és la primera denominació d’origen espanyola que fa una zonificació d’aquestes característiques. De fet, s’ha seguit el model de la Borgonya o

Bordeus on ja fa molts anys que les subzones estan implantades.

Segons el president de la DO Penedès, Josep Maria Albet, “l’objectiu és donar un valor afegit i contingut a aquells vins que s’elaboren amb un raïm d’una zona concreta on les característiques del sòl i el clima marquen molt el seu caràcter”.

Aquest era el primer pas per poder continuar amb aquest projecte liderat pel consell regulador a petició d’alguns cellers, principalment de la zona del Garraf i de l’Ordal. El següent pas és aprovar la normativa per a cada subzona.

al·licients seran la celebració del 10è Ral·li de Cotxes d’Època País del Cava, que organita la Confraria del Cava Sant Sadurní o el Mercat de la Terra Slow Food que se celebrarà a la plaça de la Vila.

Temps de vi vol continuar creixent en assistents. Per això es farà difusió a les línies d’autobusos Vendrell-Barcelona i Vilanova-Barcelona L’alcaldessa de Vilanova, Neus Lloveras, assegurava que “Temps de vi és una proposta única que combina terra, mar i vinya i una necessitat

de la ciutat i del Gran Penedès”.

Les setmanes prèvies a la celebració de la fira, s’han realitzat una cinquantena d’activitats Entre aquestes destaquen per la seva singularitat un tast de vins de missa que es va fer al campanar de l’església de Sant Antoni o tasts exclusius com el tast de Copes Orrefors (les que utilitza el millor restaurant del món, el Moma de Copenhaguen, que estan bufades artesanalment) que es va fer el 19 de maig a la Biblioteca Víctor Balaguer.

Covides inaugura una Agrobotiga a Sant Sadurní redacció

Covides va inaugurar el 12 de maig la nova Agrobotiga del celler de Sant Sadurní d’Anoia. Es tracta d’unes instal·lacions de 250 m2 dividides en tres espais.

El més gran és el cash & carry de 172 m2, on els clients es podran endur les principals marques de Covides (Duc de Foix, Xènius i Molí de Foc) en caixes. En un altra secció es troba l’exposició de botelleria i els productes gourmet de proximitat com l’oli i les conserves. També hi ha la tradicional

zona de vi a granel juntament amb un nou espai amb una gran barra central preparada per oferir tastos i fer presentacions de producte. El president de la cooperativa, Joan Marcé, apuntava que “després de 50 anys d’activitat Covides té nous reptes”.

26

Penedès Econòmic

maig 2015

VINS&CAVES

NIT DELS XAREL·LOS 2015

Neix La carretera del vi, la primera Wine Road espanyola i la més antiga Dotze cellers del Gran Penedès i set municipis s’uneixen per recuperar aquest antic traçat comercial romà redacció

Dotze cellers i set municipis del Penedès i el Garraf impulsen La carretera del vi, una nova iniciativa enoturística que recupera l’antic traçat comercial que unia l’interior del Penedès i la costa i que utilitzaven els romans per fer arribar els vins a tot el món.

Es tracta d’un recorregut d’uns

40 Km que va des de Sant Martí Sarroca a Sitges, i que passa per Pacs, Vilafranca, Olèrdola, Canyelles i Sant Pere de Ribes. La ruta inclou informació dels cellers i dels principals recursos turístics, històrics i arquitectònics d’aquestes set poblacions. S’ha pensat inicialment per a fer-la en cotxe però, en un futur, també es podrà fer a peu o en bicicleta.

Els cellers que integren La Ca-

rretera del Vi i que s’han constituït en associació, són Mas Bertran Viticultors, Rovellats, Parés Baltà, Colet, Cellers Torres, Heretat Mas Tinell, Pinord, Torreblanca, Finca Viladellops, Clos Lentiscus, Torre del Veguer i Puig Batet. El president, Marcelo Desvalls explicava durant la presentació que La carretera del vi, es posarà en marxa el 13 de juny, i “es convertirà en la pri-

Més de 120 científics van participar al XXXIII Congrés del Cava de Subirats redacció

Més de 120 especialistes internacionals de països com Alemanya, Argentina, Austràlia, Àustria, Croàcia, França o Eslovènia, a més d’un destacat grup d’espanyols, vinculats al món científic, acadèmic i empresarial del vi van participar en el XXXIII Congrés Internacional del Cava que es va celebrar el 20 de maig a la seu de la Cofraria del Cava, a Sant Sadurní d’Anoia.

Aquest congrés coincidia amb la reunió que celebra la xarxa

de centres de recerca i formació ‘Oenoviti Internacional’ els dies 21 i 22 de maig a Barcelona liderat per la Université de

Podemos o no podemos Aquest passat cap de setmana, malgrat vaticinarho totes les enquestas, per molts de nosaltres va saltar la sorpresa amb l’ascens aclaparador de la formació Podemos, i totes les seves marques blanques com Barcelona en Comú i altres, i a continuació van encendre’s totes les alarmes del món empresarial.

Vam veure declaracions sobre la nova formació, dels grans patrons de l’empresariat català demanant precaució i seny, entre ells els bons amics Gay de Montellà i José Luís Bonet,

president del Foment del Treball i president de Freixenet, respectivament.

Quan tens una edat i un bagatge professsional totes les coses i els fets els relativitzes.

Vivim en un món que, agradi o no, hi ha unes regles de joc, que s’han de complir, i per més que es vulguin canviar, ens hem d’ajustar i els politics també. Ja sé que direu que aquests senyors que han guanyat no són polítics, us donaré la raó, però l’endemà de prendre possessió del seu càrrec, vulguin o no vulguin ja són polítics.

Els empresaris hem hagut

Bordeaux. Segons Pere Bonet, president del Consell Regulador del Cava, la trobada d’experts tenia com a objectiu “transme-

de lidiar amb toros molt més grossos. Alguns de nosaltres ja érem empresaris amb en Franco amb els problemes del moment: molta feina però amb una gran inflació. Amb la transició hi havia, dia si dia també, segrestos i atemptats que feia que no sabíem ben bé cap a on anàvem. Després el govern de l’UCD amb Adolfo Suárez i la legalitzacio del Partit Comunista, un Divendres Sant si no recordo malament, la descomposició de l’UCD, i l’arribada dels socialistes de Felipe González, no cal dir que la paraula socialista l’any 1982, a l’empresariat majoritàriament de dretes, li feia una mica

mera Wine Road de tot l’estat entesa com a ruta linial, que ressegueix un traçat existent i definit flanquejat per cellers i altres punts d’nterès turístic”. S’inspira en les Wine Roads de llocs com Califòrnia o Nova Zelanda. S’ha creat una aplicació amb sistema de geolocalització amb tota la informació dels cellers i de l’oferta turística, hotelera i de restauració de la zona.

tre el potencial de coneixements científics i tècnics que comporten els vins escumosos, i contribuir al desenvolupament de l’excel·lència educativa a nivell internacional”. Segons Bonet, aquest congrés es reeditarà en el futur. La jornada la van inaugurar Josep Anton Ferré, rector de la Universitat Rovira i Virgili i Pierre-Louis Teissedre, coordinador de la xarxa internacional d’Oenoviti i la va clausurar el president del Consell Regulador del Cava, Pere Bonet Ferrer.

Els ponents van exposar les seves recerques en diferents camps sobre enologia i viticultura organitzats en tres grans blocs temàtics: en primer lloc el futur de la R+D+I en el sector, en segon lloc la producció i qualitat del Cava i, finalment, el “gushing”.

de respecte. Després el Partit Popular de José María Aznar amb el famós boom immobiliari. Posteriorment ve la crisi total i l’enfonsament immobiliari, emportant-se per davant tot el sistema bancari i financer espanyol. Tot això passava sota la batuta dels presidents José Luís Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy.

Després d’una crisi tremenda i que possiblement mai oblidarem, en la qual hi ha hagut moltíssimes baixes, sembla que el vaixell de la nostra economia ja veu el port on podrem aixoplugarnos de la tempesta passada, però la felicitat no és mai total, mirant des de la torre

El 5 de juny se celebrarà la “Nit dels Xarel·los” al Claustre Sant Francesc de Vilafranca. L’acte, organitzat pel Restaurant El Gat Blau de Vilafranca i patrocinat per la DO Penedès, es farà a peu dret per arribar a un ventall més ampli d’assistents i a la població més jove. Hi participaran vuit cellers. El tiquet d’entrada costarà 10 euros i inclou dues degustacions de vi, dues de menjar i la copa de regal. Els tiquets es podran adquirir al Restaurant El Gat Blau i el mateix dia al Claustre Sant Francesc.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 44 - Maig 2015 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado, Xavier Vallès El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès ( 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Lerigraf Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011 Membre de:

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

de control del nostre vaixell veiem en l’horitzó una possible interferència anomeneda Podemos.

Podemos o no podemos, era el títol del nostre editorial, que he volgut fer jo personalment. Us preguntareu per què he volgut fer un petit recull de la nostra història política i econòmica. Per demostrar-vos que les hem passat de tots els colors, hem pasasat els 20N, 23-F i nosaltres treballant hem tirat el país endavant.

No hem de tenir por a res.

Recordarem les paraules de Luís Aragonés que deia als jugadodor de la selección: “Ganar, ganar, ganar, ganar, ganar y volver a ganar”. Nosaltres

direm: ”Treballar, treballar, treballar, treballar, treballar i tornar a treballar.” Com deia el gran Henry Ford: “No busquem culpables, busquem solucions”. Sí, podem, només som nosaltres els que podem, no busquem excuses, ni intentem “escórrer el bulto”. Querer es poder.

josep barella puig Editor Penedès Econòmic

Penedès Econòmic

maig 2015

27

VINS&CAVES

Els Tastavins reconeixen la qualitat dels millors vins de la DO Penedès Heretat Mont-rubí, Albet i Noya, Eudald Massana Noya, Torelló Llopart, Pere Olivella i Masia Vallformosa aconsegueixen les medalles d’or y Premiats en el Concurs de Vins DO Penedès 2015

redacció

Els Tastavins Penedès van celebrar el dimarts 5 de maig el Concurs de Vins DO Penedès, un concurs de reconegut prestigi que premia els millors vins del territori de la denominació d’origen penedesenca.

L’esdeveniment, que arribava a la 49 edició, va començar amb un tast dels vins finalistes a la platja de Sant Salvador.

Els Tastavins volien reivindicar d’aquesta manera tot el Penedès, aquell que comença vinya endins, però que arriba fins a la platja.

A l’acte hi va assistir el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, de la Generalitat, Josep Maria Pelegrí; el Director General de l’Incavi, Jordi Bort i l’alcalde del Vendrell, Martí Carnicer. Tampoc no hi van faltar els elaboradors amb més projecció del Penedès que van compartir una gran nit al restaurant el Casinet de Sant Salvador. Un restaurant que va oferir

un menú de maridatge amb els 30 vins finalistes. Hi van assistir més de 150 persones, un fet que confirma la consolidació d’uns premis que van guanyant prestigi entre el sector.

Els premiats En la categoria de “Vins Blancs Joves” l’or va ser per a Heretat Mont-Rubi amb el seu “HMR White”, la plata per al “Masia Freye” de Vallformosa i el bronze per al “Mireia” de Pinord.

Pel que fa als “Vins Blancs amb Criança” l’or va ser per a “El Fanio” d’Albet i Noya, la plata per al “Sauvignon blanc” de Gramona i el bronze per al “Gran Cristal” de Torelló Llopart.

En el capítol dels “Vins Blancs Xarel·los” l’or va recaure en “L’avi Ton”, d’Eudald Massana, la plata per a “Finca la Boltana” de Cellers Alsina i el bronze per al “Descregut” de Can Descregut.

En el capítol de “Rosats” el triomfador va ser el “Petjades” de Torelló Llopart, la plata va ser

per a “Varias” de Berral i Miró i el bronze per a “Jaume Llopart” de Llopart i Güell. Pel que fa els “Vins Negres Joves” la medalla d’or va ser per a “Negra nit” de Pere Olivella, la plata per a “HMR Black” d’Heretat MontRubí i el bronze va recaure en el “Barthomeus Negre” de Barthomeus.

Els “Negres de Criança” el guanyador va ser “Masia Flyer” de Vallformosa, la plata per al “Syrah Col·lecció” d’Albet i Noya i el bronze per al “Miquel Jané” de Celler Cal Costas. En matèria d’escumosos el triomfador va ser “Albet i Noya Brut”, la plata va recaure en “Colet Vatua Extra Brut” i el bronze va ser per “Mas Comtal Cuvee”.

A la vetllada també es va lliurar el 6è Premi de Poesia Vínica Tastavins Penedès. Aquest va recaure en Tots els colors del verd d’Israel Clarà, un autor que ja ha publicat altres treballs, però que s’estrenava ara amb aquest registre.

28

Penedès Econòmic

maig 2015

TECNOLOGIA

Els 35 del Pac-Man Un 25 de maig de 1980, ara ha fet 35 anys, naixia un dels videojocs més icònics de la indústria, el cèlebre Pac-Man Josep Barella Convertit en un dels grans icones de la nostra època, Pac-Man encara avui es passeja per tot el món en tot tipus de suports físics, des de samarretes fins a galetes. No obstant això és en el món digital on millor es mou l’incansable perseguidor de fantasmes.

El 25 de maig de 1980, quan la indústria dels videojocs donava les seves primeres passes, va ser el dia en què es va produir el llançament oficial de Pac-Man, entre nosaltres conegut inicialment com a Comecocos. Estava dissenyat pel professor japonès Toru Iwatani, un apassionat del pinball.

Era un videojoc que aviat es va convertir en un fenomen mundial gràcies a la seva senzillesa i capacitat addictiva. Perseguir i ser perseguit per fantasmes de colors (Blinky, Pinky, Inky i Clyde) per una pantalla es va convertir en un dels passatemps favorits a tot el món.

alienígenes i els jocs de disparar.

El Comecocos va acabar amb el domini d’un altre gegant dels videojocs, que encara està a la me-

El joc ha generat un negoci de 120 milions de dòlars mòria dels primers jugadors que avui superen la quarantena: el famós Space Invaders, i en menor

mesura, també amb l’Asteroids.

El canvi cap a la persecució de fantasmes suposava menys violència, cosa que li va obrir les portes a un públic més jove i també al femení, molt present durant el procés de creació del joc. PacMan va aconseguir entrar al llibre Guinness com el videojoc arcade més exitós de tots els temps, amb 293.822 màquines venudes entre 1981 i 1987.

L’èxit sense precedents del joc va fer que s’estengués per tot el món i es convertís en un producte extremadament popular, especialment als Estats Units, un país on, encara avui, és reconegut pel

94% dels consumidors. La popularitat del joc va donar lloc a una llarga llista de competidors, clons, versions no autoritzades i articles de merchandising relacio-

Toru Iwatani, creador del joc de Pac-Man

‘El personatge de Pac-Man és una pizza a la qual li falta un tros’ El professor Toru Iwatani, de l’empresa Namco, va ser el creador del videojoc més famós de tots els temps. Nascut a Tòquio el 25 de gener de 1955 ha creat més d’una trentena de videojocs, si bé la seva popularitat li arribaria després de crear Pac-Man.

En aquella època Internet estava lluny de la seva popularització, els telèfons mòbils sense fil eren solament un experiment i les tablets, un somni. No obstant això Pac-Man va aconseguir fer-se molt popular gràcies a les grans màquines de videojocs que començaven a disseminar-se per racons de tot el món, en el nostre cas fonamentalment en sales recreatives i bars. També es va colar en els primers ordinadors personals i les rudimentàries consoles, com l’Atari 2600.

El joc va sorgir com una alternativa als jocs del moment que es caracteritzaven per les invasions

nats amb el joc. Es diu que el joc ha generat un negoci de més de 120 milions de dòlars i que s’han fet més de 10 bilions de partides arreu del planeta.

En què està basat el personatge?

S’han explicat moltes versions, però la veritat és més simple. És una pizza a la qual li falta un tros.

Com explicaries què és el joc?

Menjar una galeta energètica per augmentar el teu poder i poder derrotar els fantasmes. Com quan Popeye menjava espinacs i li donaven una força sobrehumana.

Un cop decidit que seria un joc de menjar, quin va ser el pròxim pas?

Bé, un joc de menjar no tenia massa atractiu, així que vam decidir posar-hi enemics per injectar una mica de tensió. El jugador havia de lluitar amb els enemics per aconseguir el menjar.

Quina va ser la part més difícil del disseny del programa?

L’algoritme dels quatre fantasmes enemics de Pac-Man. Aconseguir que es moguessin de forma correcta va ser difícil. El moviment dels enemics és el cor del joc. Jo volia que cadascun tingués un caràcter específic i moviments

propis, així no tots sortirien directes a menjar-se el protagonista. Seria més avorrit. Un d’ells, per exemple, el vermell, sempre surt directe a perseguir el PacMan. Quants nivells té el joc?

En total són 256.

Com va sorgir la idea?

Està inspirada en un conte japonès antic.

Aquí coneixíem els fantasmes pels noms dels seus colors. Però

quin eren els noms reals?

Akabei (vermell), Pinky (rosa), Aosuke (blau) i Guzuta (taronja).

I puc dir que cada un es comportava de manera diferenciada durant el joc.

Per què el nom de Pac-Man? El nom original era Pakkuman, que ve d’una paraula japonesa -paku paku- que significa el moviment que fa la boca al mossegar, que és el que va fent el personatge al llarg del joc.

Se sap qui té el rècord de punts?

Es diu que va ser a Florida el 1999. Es deia Billy Mitchell i va fer una puntuació de 3.333.360 punts. I amb només una vida!

Quanta gent va participar en el projecte?

Hi havia un enginyer de hardware, l’escriptor de la música i cinc dissenyadors, comptant el programador i jo.

Ara fa 35 anys de l’arribada d’aquest icone dels videojocs...

Em resulta difícil de creure que ja han passat 35 anys des de la seva creació. Ha estat molt emocionant veure com el món ho ha acceptat com una cosa seva.

T’esperaves l’èxit?

Com qualsevol creador, vaig voler fer una cosa que durés en el temps, però evidentment això ha sobrepassat totes les meves expectatives. Em sento molt orgullós i el meu desig és que el joc continuï fent feliç tothom.

Què hi ha de cert en el rumor que diu que el joc estava concebut per a les dones?

Has de pensar que abans de les consoles domèstiques, en aquella època, només es podia jugar als salons recreatius. La majoria dels videojocs d’arcade de l’època eren violents i estaven centrats en els jugador masculins, de manera que els centres de joc es van convertir en llocs freqüentats principalment per homes. Vam decidir canviar aquest fet, i dissenyar jocs que també podien atraure les dones, i en conseqüència també les parelles. Això va fer que els salons recreatius ampliessin el ventall de públic.

Penedès Econòmic

maig 2015

29

LLIBRES

Com emprendre la teva marca personal des de l’anàlisi interior

Emprender tu marca personal Núria Costa PROFIT EDITORIAL 11,95€

La seva autora, Núria Costa, sap el que és acabar d’estudiar i haver d’enfrontar-se a la por de començar una carrera professional. Ella forma part de la generació de la crisi, aquells joves que han sortit de la universitat sobradament preparats, però s’han trobat amb un panorama desolador. Davant les possibles opcions que hi

ha d’esquivar la crisi (emigrar, conformar-se, perseverar en un objectiu que ofereix poques garanties d’èxit...), Costa proposa apostar per un mateix i llançarse a l’aventura d’emprendre.

Cada persona té una marca que explotar i tot comença amb l’autoconeixement: Quins són els nostres límits? Quina imatge tenim de nosaltres mateixos?

Tot el què hem après i encara ens queda sobre la crisi financera

La gran crisis: cambios y consecuencias Martin Wolf DEUSTO 22,95€

A La gran crisis: cambios y consecuencias, Martín Wolf presenta la seva controvertida i original anàlisi del curs econòmic dels últims set anys. Molts són els llibres que han tractat d’explicar les causes i el desenvolupament de la crisi financera i econòmica que es va iniciar el 2007, però el lector no té a les mans una altra història de-

tallada de la recessió, sinó el relat més convincent i complet publicat sobre els ensenyaments econòmics de la crisi.

El llibre identifica l’origen de la crisi en la complexa interacció entre la globalització, uns desequilibris globals enormement desestabilitzadors i el nostre fràgil sistema financer.

A l’eurozona, aquestes fonts

Veritats, mentides i deures pendents de la recuperació econòmica

¿Dónde estamos?

José María Gay de Liébana DEUSTO 16,95€

Espanya està ara en una pista d’aterratge. Inicia un vol que té moltes dificultats i que no podrà protagonitzar en solitari. Les economies de l’entorn europeu hauran d’ajudar i la sort d’Espanya dependrà també de les bones decisions que prenguin internament els seus governants. Ens enlairem, però com i cap a on?

És correcte afirmar que l’economia espanyola ha començat a créixer -després d’una dolorosa etapa que ens ha deixat un deute públic i privat encara enorme-, però camina encara amb una infinitat de dubtes i, sobretot, de càrregues que impedeixen que aquest creixement aconsegueixi una velocitat de creuer.

Quins referents han d’influirnos? Què et fa pensar que les teves capacitats són limitades?

Quins són els teus punts forts?

Què et pot posicionar per davant dels altres? Series capaç de muntar el teu propi negoci?

Costa es dirigeix a lectors de diverses edats, des d’adolescents que s’enfronten a la important decisió de triar la seva carrera universitària, joves que acaben els seus estudis i adults que volen donar un gir a la seva trajectòria professional convertint-se en el seu propi cap.

Núria Costa va néixer a Igualada però ha viscut a Tortosa, Reus, Àmsterdam i Barcelona. Graduada en ADE a ESADE i Master of Science in Marketing per ESADE. Escriptora i àvida lectora des de petita, va començar el blog personal nurcosta.com a inicis del 2014, amb 21 anys, després de tornar de San Diego, amb el propòsit d’escriure sobre marca personal, màrqueting, llibres i carreres professionals.

Recentment, ha iniciat el seu canal de Youtube on crea també contingut audiovisual.

d’inestabilitat es van multiplicar per l’arquitectura defectuosa de la unió monetària.

Wolf mostra com gran part de l’ortodòxia que va donar forma a la política monetària i financera abans de la crisi era errònia. En fer-ho, revela sense pietat els fracassos de les elits que dirigien el sistema. El llibre també avalua les reformes realitzades en els sistemes financer i monetari: tenim ara una economia sostenible? La resposta és no, i noves crisis

estan per venir.

Escrit des del rigor intel·lectual i la crítica mordaç que han fet de Martin Wolf (Londres, 1946) un dels comentaristes econòmics més influents del món, La gran crisis: cambios y consecuencias aglutina una impressionant anàlisi amb una crítica sense embuts i bons consells per un futur més estable. Aquest és un llibre que ningú a qui interessin els assumptes globals voldrà perdre’s.

En aquest llibre s’analitzen tots els elements que han de confluir perquè aquest creixement aconsegueixi la creació de llocs de treball i permeti redreçar el rumb, encara que amb un model que ja no podrà ser el que es va conèixer abans de la crisi.

Els deures estan clars, però si es fan bé, a Espanya li espera un bon futur a mitjà i llarg termini, com ha demostrat en les últimes dècades.

Entre aquests deures, el professor Gay de Liébana no oblida

l’atenció a la demografia i la necessitat d’abordar el nostre sistema de pensions, així com tampoc el pes just que han de tenir les infraestructures públiques.

Gay de Liébana és doctor en Economia i Dret, i exerceix de professor titular d’Economia Financera i Comptabilitat a la Universitat de Barcelona. Participa habitualment com a comentarista d’actualitat econòmica en diversos programes de televisió i ràdio

30

Penedès Econòmic

maig 2015

història

MAHOU RENOVA IMATGE AMB MOTIU DEL 125è ANIVERSARI

E

l grup cerveser Mahou San Miguel ha adaptat la seva imatge corporativa per celebrar els seus 125 anys d’història. Durant tot el 2015, la icònica “M” del seu logotip abandonarà el color vermell per vestir-se de daurat en tots els seus materials corporatius. A més, buidarà lleugerament la seva grafia per incloure sobreimpresionats els tres nombres que conformen la xifra de l’aniversari i incorporarà dues dates: 1890, any en el qual va començar la seva activitat, i 2015, moment actual en el qual s’estableix un punt i seguit per a aquesta trajectòria d’èxit. La nova ensenya de l’empresa ha estat realitzada per Pablo Martín, reconegut dissenyador d’un dels estudis més prestigiosos del nostre país.

1890 1891 1957 1961

Amb aquest canvi d’imatge, Mahou San Miguel vol fer un homenatge a l’esforç i l’experiència de set generacions de professionals que han fet de Mahou San Miguel una companyia capdavantera en el seu sector i compromesa amb la societat. La seva història ha transcorregut de forma paral·lela al creixement d’Espanya, contribuint a l’avanç de la seva economia, al seu desenvolupament sostenible, a la innovació industrial i a fomentar la cultura cervesera i les experiències de qualitat entre els consumidors.

Al llarg dels anys ha sabut combinar la tradició amb la màxima innovació, sempre compromesos amb el desenvolupament sostenible, convertint-se d’aquesta manera amb la companyia cervesera líder a Espanya i la més internacional (produeix el 75% de la cervesa espanyola que es beu al món).

Per Mahou San Miguel, la clau dels seus 125 anys d’història és l’èxit compartit. Per això, i sota el lema “Junts 125 anys més”, vol commemorar el seu aniversari i mostrar al món el seu ferm compromís amb els seus professionals, accionistes, distribuïdors, col·laboradors i proveïdors.

1969 1990 2000 2011

Fundació de “Hijos de Casimiro Mahou” El seu origen està a Madrid, on els germans Alfredo, Enrique, Luis i Carolina Mahou Solana constitueixen l’empresa “Hijos de Casimiro Mahou”, dedicada a la fabricació de cervesa i gel.

Primera cocció de cervesa Mahou a la fàbrica del carrer Amaniel de Madrid Comença la cocció de cervesa a la fàbrica madrilenya del carrer Amaniel. La tecnologia aplicada llavors era principalment d’origen alemany.

“Hijos de Casimiro Mahou” es converteix en Mahou Després dels difícils anys de la postguerra, Mahou experimenta una espectacular reactivació i el 1957 es converteix en una societat anònima sota la denominació actual de Mahou, S.A.

Construcció de la fàbrica del Paseo Imperial La fàbrica d’Amaniel no podia atendre la creixent demanda i s’inicia la construcció d’un nou centre de producció al Paseo Imperial, en el que llavors era la perifèria de Madrid. L’antiga fàbrica cessa la seva activitat tres anys després.

Llançament de Mahou Cinco Estrellas Amb l’objectiu de satisfer als paladars més exigents, es duu a terme el llançament de la cervesa especial Mahou Cinco Estrellas. Un producte d’excel·lent qualitat i alta acceptació al mercat, caracteritzat per la seva aroma i caràcter.

Inici de les obres de la fàbrica d’Alovera Comencen les obres del centre d’elaboració de cervesa a Alovera (Guadalajara), un projecte que incorporava les tècniques industrials més modernes del moment. Aquest mateix any es llança al mercat Laiker, l’actual Mahou Sin.

Neix Mahou San Miguel Mahou adquireix San Miguel, fundada a Manila el 1890 i present a Espanya des del 1957. Es crea, així, la primera companyia cervesera de capital 100% espanyol: Mahou San Miguel.

Diversificació amb Solán de Cabras Solán de Cabras s’uneix a la companyia, reforçant el portafoli de begudes amb la seva marca d’aigua i els refrescs Bisolán.

Penedès Econòmic

maig 2015

31

VIATGES

El Mont Saint-Michel, la meravella d’occident El Mont Saint Michel és un dels llocs més visitats de França i, per descomptat, la gran joia del turisme de Normandia redacció

El bisbe d’Avranches, Aubert, hauria fundat un santuari l’any 708 en el Mont Tombe, després de 3 aparicions successives de l’arcàngel Sant Miquel. Després de consagrar el santuari el 709, l’església no va deixar d’atreure curiosos i pelegrins del món sencer.

El Mont Saint-Michel té la peculiaritat d’haver estat edificat sobre un illot rocós on es poden descobrir nombroses joies arquitectòniques: edificis convencionals romànics i gòtics, juntament amb l’església de Sant Pere i l’abadia del Mont Saint-Michel.

Transformada en presó des de la Revolució Francesa fins al Segon Imperi, l’abadia està gestionada, des del 1874, pel departament dels Monuments Històrics. Des del 1969, una comunitat monàstica assegura també una presència espiritual permanent.

Conegut com la “Meravella d’occident”, el Mont Saint-Michel està envoltat d’una magnífi-

MONT SAINT-MICHEL País: França Regió: Baixa Normandia Idioma: Francès i normand Població: 41 habitants Superfície: 0,97 km2 Moneda: Euro (EUR) Clima: És oceànic i es caracteritza per tenir estius no massa calorosos i primaveres i tardors bastant plujoses Economia: La principal, i quasi bé única, font d’ingressos és el turisme

ca badia, teatre de les més grans marees d’Europa. Un espectacle increïble. Per primera vegada en aquest mil·lenni, el març passat va submergir completament la passarel·la que connecta la costa amb l’illot. Es tracta d’un fenomen que es repeteix en cicles d’uns divuit anys i que deixa completament envoltat d’aigua el poble. L’anomenada “marea del segle”, que no tornarà fins el 2033, respon a la inusual alineació del Sol i la Lluna.

Declarat monument històric el 1862, el Mont Saint-Michel figura des del 1979 en la llista del patrimoni de la humanitat de la Unesco, en la declaració de

la qual estan inclosos també la badia i l’antic molí de Moidrey, situat a uns quatre quilòmetres terra endins.

Terra d’història i de llegendes, el Mont que descobrim actualment va conèixer, durant mil·lennis, els capricis d’una naturalesa la potència de la qual es mesura gràcies a les dificultats de la badia. Avui dia, la conquesta de l’home consisteix a retornar al Mont la seva insularitat.

A partir de finals d’abril, descobrirem el Mont Saint-Michel amb uns altres ulls. Un nou projecte per eliminar els sediments que han modificat els fluxes marins en la badia està en curs per

retornar la seva anterior insularitat a l’illot rocós. Els treballs es van iniciar el 2005 i seran finalitzats el 2015. Entre altres coses s’ha construït una presa per regular les aigües del riu Couesnon, nous aparcaments per als visitants a certa distància, la carretera-dic serà reemplaçada per un pont-passarel·la i els turistes accediran a peu o en transport especial organitzat. Des d’aquí es podrà triar un dels diferents camins senyalitzats per als vianants que portaran els visitants fins al dic. Un meravellós passeig durant el qual es podrà gaudir de les increïbles vistes de l’abadia del Mont Saint-Michel.