Penedès Econòmic 55 by El Cargol Publicacions, S.L.

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00e

Núm. 55 - Maig 2016

el mensual de negocis del penedès I DEL GARRAF

El els revolucionen contractes Els2015 calçots indefinits van que els restaurants, augmentar reben clientsmés de que tota els temporals l’Àrea Metropolitana pàg. pàg. 66

La inversió comarcal de la Generalitat es recupera i creix un 36% al Gran Penedès pàg. 10

Les fires amb flaire estiuenc: l’arma de promoció econòmica de Vilanova i la Geltrú pàg. 2-3

Inaugurat Crea&Co, un viver d’empreses creatives ubicat a Vilanova i la Geltrú pàg. 28

Entrevista a Oriol Junqueras i Vies Conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya pàg. 16-17

Penedès Econòmic

Maig - 2016

L’ANÀLISI

Temps de fires a Vilanova i la Geltrú, que viurà un juny farcit de propostes Els més de 50.000 visitants de Temps de Vi generen un impacte econòmic a la ciutat d’uns 435.000 euros i 240.000 de creació de nova riquesa Olga Aibar

Vilanova i la Geltrú viurà un mes de juny farcit de fires. N’hi haurà de tot tipus, una cada cap de setmana. I és que són importants elements dinamitzadors de l’economia i generació de riquesa, per això són impulsades o compten amb el suport de les administracions públiques. Aquest és el cas de Temps de Vi, una fira que va néixer fa cinc anys de la mà de dos emprenedors vilanovins, l’Òscar Villagarcía i el Carles Carbonell, amb el suport

per cada euro de subvenció municipal a temps de Vi, SE’N generen 36 d’activitat econòmica del consistori vilanoví, que ha tingut una progressió espectacular. Així ho recordava l’alcaldessa, Neus Lloveras, durant la presentació que es va fer al restaurant Marejol el 23 de maig, que enguany va consistir en un showroom al qual hi van assistir representants dels cellers participants,

patrocinadors, prescriptors, entitats del sector i restauradors de la comarca. L’objectiu era agrair la seva participació i col·laboració en una fira que s’ha convertit en una cita obligada i un dels esdeveniments anuals imprescindibles per als amants del vi. Els més de 50.000 visitants que cada any acostumen a anar a Vilanova i la Geltrú durant els dies de la fira generen un impacte econòmic a la ciutat de més de 435.000 euros i una creació de nova riquesa de 240.000 euros, segons dades de l’estudi encarre-

gat pels organitzadors l’any 2014. Segons aquestes mateixes dades, per cada euro de subvenció municipal, es generen aproximadament 36 euros d’activitat econòmica addicional. I és que els vilanovins i visitants tenen marcada a l’agenda les dates de la fira perquè volen gaudir de l’àmplia i diversa oferta que sempre caracteritza la capital del Garraf. Una fira que enguany se celebrarà del 3 al 5 de juny i en la qual hi participaran quaranta cellers de diferents denominacions d’origen catalanes i també fo-

ranes. Durant uns dies, el vi serà el gran protagonista de la ciutat. Entre les novetats d’enguany es troba la presència d’una delegació de Merignac, localitat francesa agermanada amb Vilanova i la Geltrú. Els cellers de la zona també tindran representació a la fira, sota la denominació d’origen Bordeaux AOC. Una altra novetat destacada és la iniciativa Copa solidària, una idea de la vilanovina Eva Solichero. Consisteix en què per cada copa que els assistents a la fira retornin, l’organització donarà

un euro al banc d’aliments de Vilanova i la Geltrú. Un any més el gran atractiu de Temps de Vi tornarà a ser els tastos en alta mar, una de les activitats més característiques d’aquesta fira que manté la intenció d’atraure el públic jove. Un altre dels plats forts de la fira seran els concerts que es realitzaran en els dos escenaris situats a banda i banda de la fira. Per aquí passaran enguany grups com Sommeliers, Crueladevil, Vilanova Swing Live, D-Covers, Los Juanetes del Apocadixie o Talaia entre d’altres. La fira arrencarà el divendres 3 amb un acte institucional al saló de plens de l’Ajuntament. Després vindrà tot un cap de setmana farcit d’activitats, amb música, gastronomia i bon vi per gaudir de la cultura i de la ciutat, que es tornarà a vestir de gala per acompanyar aquesta cinquena edició de Temps de Vi, on s’espera rebre un bon nombre d’assistents, seguint el bon curs dels últims anys. Però Temps de Vi no és l’única fira que s’organitza al juny. El cap de setmana del 10 al 12 se celebrarà, també a la rambla Principal, l’Expo Nadó, una nova fira dedicada als bebès i als seus familiars, a la rambla de la Pau; l’11 i 12 de juny, tindrà lloc la Fira del Vehicle d’Ocasió i també l’11 al vespre el Mercat de Mar acollirà la quarta edició de Mar de Tapes.

Tapes per a tots els gustos al Mercat de Mar el dissabte 11 de juny al vespre

La Fira del Vehicle d’Ocasió de Vilanova posarà a la venda 150 cotxes usats

El Mercat de Mar de Vilanova i la Geltrú acollirà el dissabte 11 de juny, de 20.30 a 1.00h, la quarta edició d’Un mar de tapes, una proposta que ofereix als vila-

La rambla de la Pau de Vilanova i la Geltrú acollirà els dies 11 i 12 de juny la 26a edició de la Fira del Vehicle d’Ocasió. Hi participaran sis concessionaris: Jounou, Vilamòbil, Autocam, Remm Guitart, Talleres García, i Ford Nicolás, que exposaran els seus vehicles durant tot el dissabte i diumenge de les nou del matí a les nou del vespre. En total, s’hi trobaran uns 150 vehicles de segona mà, totalment revisats i garantits, que es vendran a preus econòmics. La Fira del Vehicle d’Ocasió és

novins i visitants la possibilitat de degustar un gran assortit de tapes a les parades del mercat elaborades amb productes de proximitat. Els preus se situen entre un i quatre euros. Aquesta emblemàtica festa es realitza dues vegades a l’any: a principis d’estiu, i la nit del 31 d’octubre, vigília de Tots Sants, coincidint amb la Castanyada. L’acte, organitzat per l’Associació de Comerciants dels Mercat de Mar, s’iniciarà amb una batucada i estarà amenitzat amb música dels anys 80 i 90 a càrrec d’un DJ.

un certamen veterà, plenament consolidat, a cel obert, que té molt bona acollida entre els vilanovins i els visitants. Pel que fa a les vendes, l’any passat es van tancar un total de 52 operacions, un nombre similar al d’anteriors

edicions. Segons indicava el director del certamen, José Luís Carrillo, a Penedès Econòmic, “la fira és una excel·lent ocasió per poder veure tota l’oferta de vehicles d’ocasió en un mateix emplaçament, uns cotxes que es venen a uns preus excepcionals i amb facilitats de finançament”. A més, tots els compradors d’un vehicle entraran en el sorteig de 1.500 euros, mentre que tots els visitants al certamen podran entrar al sorteig d’un Ipad si omplen una butlleta de participació.

Penedès Econòmic

Maig - 2016

L’ANÀLISI

Vilanova&Família donarà la benvinguda a l’estiu

Mayra Adell Promotora de la fira ExpoNadó

“Vilanova i la Geltrú tindrà la primera fira de bebès a l’aire lliure i gratuïta d’Espanya” Lídia Oñate

Des que Vilanova i la Geltrú va rebre la certificació de Destí de Turisme Familiar, ha accelerat les activitats i fires que l’encaminen a posicionar-se com un dels municipis per excel·lència en el qual les famílies són el principal actiu. Un dels clars exemples és el Vilanova & Família, l’última de les novetats

la fira està orientada a famílies, que tindran promocions i descomptes en allotjaments, restaurants i ACTIVITATS per la qual ha apostat l’equip de govern. Del 17 al 19 de juny un total de 38 empreses oferiran els seus serveis als visitants, que podran gaudir d’activitats per a tota la família just uns dies abans que comenci l’estiu. Durant els tres dies firals, hi haurà promocions a allotja-

ments i restaurants certificats, descomptes i gratuïtats als museus i equipaments certificats, promocions excepcionals en les activitats ofertes per diverses empreses d’oci i lleure certificades i descomptes exclusius a les botigues que hi participaran. L’espai Vilanova & Família estarà ubicat al parc de Ribes Roges, al costat de l’Oficina Municipal de Turisme. Les famílies hi hauran d’anar a recollir la polsera per poder beneficiar-se de les promocions i ofertes. Podran escollir tant allotjaments hotelers com càmpings i cases rurals, on disposaran de preus més econòmics de l’habitual, alguns dels quals amb descomptes del 30%. En el cas dels restaurants participants, oferiran un menú infantil gratuït per cada dos menús d’adult. A més, hi haurà activitats a l’Estació Nàutica, que tindran un 15% de descompte, i al Centre Hípic Rosper, que ha programat passeigs en poni, classes d’iniciació, i rutes a meitat de preu. A tot això, s’hi sumaran les sortides familiars, tallers i festes que es faran a diferents espais.

Del 10 al 12 de juny se celebrarà a Vilanova i la Geltrú la primera fira dedicada al món dels bebès i les seves famílies. L’ExpoNadó serà la primera fira d’aquest tipus a l’aire lliure i d’accés gratuït, dues característiques que juntes suposen un pas innovador dins del sector. Segons la seva promotora, Mayra Adell, “és la primera a tot Espanya i neix amb l’objectiu de conciliar l’oci familiar, a més de prestar informació i guia a les famílies o persones que saben que volen ser pares”. La fira s’adreça a pares, nadons i infants de fins a 4 anys, que durant un cap de setmana

Exponadó tindrà més de 50 expositors a la rambla principal seran els protagonistes de Vilanova i la Geltrú. Al llarg de la Rambla Principal s’ubicaran els més de 50 expositors inscrits, entre els quals destaquen grans empreses com Caprabo, Toys’r’us, Aquarium Barcelona, Aqualeon, Kids&Us, Renault, Mútua General de Catalunya, i Segur Caixa Adeslas, però també d’altres dedicades a la roba, les joguines o els serveis com Comansi, 1000 bebés, i del sector educatiu (Camp Joliu, Xiu Xiu...). Adell

Mayra Adell, l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, i el regidor de Promoció Econòmica, David Montes

també ha avançat que la majoria dels estands faran venda directa de producte i oferiran preus molt rebaixats als visitants. Un dels aspectes que ha volgut destacar Mayra Adell és el fet que “cap dels estands d’ExpoNadó està dedicat al servei immediat d’aliments o begudes. Totes les activitats que organitzem les hem pensat perquè tinguin un impacte econòmic a la vila i per això hem respectat els espais de terrasses de la Rambla de la Pau”. A més, la fira acollirà diferents espectacles i activitats. El cap de cartell serà el concert gratuït que realitzarà el Club Súper 3 el diumenge a les 19h, però també hi haurà màgia, personatges de dibuixos animats, animacions, atraccions ecològiques 100%, inflables, conta contes i un concert a càrrec d’alumnes de l’escola Camp Joliu. També està previst que a la rambla Principal hi hagi una zona de jocs patrocinada per l’empresa Comansi. Les previsions d’assistència de l’organització giren entorn els 40.000 i 45.000 visitants durant tot el cap de setmana, procedents

del mateix municipi, però també de les poblacions de l’Eix Diagonal – Vilafranca del Penedès, Igualada, Manresa –, de la comarca del Baix Llobregat i de la conurbació urbana de la ciutat de Barcelona, on s’ha potenciat la comunicació de l’esdeveniment. En aquest sentit, Adell confia que la Rambla de la Pau no només s’ompli de pares i mares amb els seus fills, sinó “també de tietes, àvies i amics, ja que quan neix un nadó el públic potencial es magnifica”. De cara a l’any vinent, Adell vol habilitar un espai de networking dins de la fira perquè els expositors puguin crear sinèrgies entre ells. “Es tracta de fer un pas més enllà i afavorir un punt de trobada per als empresaris, que és el que li falta a moltes fires.” En aquest sentit, afegeix que “les petites marques locals poden establir contacte amb els departaments de màrqueting directe de grans empreses per tal que els ofereixin una conferència o intercanviar opinions”.

Penedès Econòmic

Maig - 2016

ACTUALITAT

Les empreses familiars donen ocupació a 1,24 milions de persones a Catalunya Cafès Novell, L’Espiga d’Or i Caves Nadal, van exposar les seves principals experiències en una jornada celebrada a Neàpolis, a Vilanova i la Geltrú Olga Aibar

Tres empreses familiars del Gran Penedès, Cafès Novell, L’Espiga d’Or i Caves Nadal, van parlar sobre la importància dels valors en l’empresa familiar en un acte celebrat el 9 de maig a l’auditori Neàpolis de Vilanova i la Geltrú. També hi van participar Pilar Marquès, directora de la Càtedra de l’Empresa Familiar de la Universitat de Girona, i Xavier Cambra, president de Transmission i assessor de famílies empresàries. L’obertura de la jornada va anar a càrrec de l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, i el president honorari de l’ADEPG, Joan Anton Matas, i la cloenda

L’autenticitat i l’emprenedoria, principals qualitats de la majoria de les empreses familiars la va realitzar el vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras. El fundador de Cafès Novell, Ramon Novell, va explicar els orígens de l’empresa, les arrels de la qual es troben en la pastisseria que regentaven els seus pares i

com la incorporació dels seus tres fills a la companyia va aconseguir modernitzar-la i convertir-la en un referent arreu del món. Novell va incidir en els principals valors de l’empresa, entre els quals destaca la seva responsabilitat social, a través de la certificació de l’origen del cafè, un fet que, per a ells, és un valor clau que la diferencia d’altres competidors. També la fidelitat dels seus comercials; “cal que els treballadors se sentin seva l’empresa, que estiguin orgullosos de treballar-hi i que la relació amb ells sigui sempre de cara a cara”, va assegurar. En el mateix sentit va indicar que “cal crear vincles amb els clients a partir de la relació personal”. El director general de Caves Nadal, Xavier Nadal, va explicar que el seu avi va ser el fundador de l’empresa i que ara la tercera generació s’estava preparant per assumir en un futur les regnes del negoci, un fet que li preocupava ja que va preguntar als experts presents quin era el grau de supervivència d’una empresa familiar. Segons va constatar, “a casa nostra tenim clar que família i empresa han d’estar totalment separats, que estan per passar-s’ho bé” i assegurava que “nosaltres sempre hem sigut un i la conversa sempre ha estat en benefici de l’empresa, l’empresa era qui guanyava i de retruc, la família”. Tot seguit, el forner Jordi Morera, cinquena generació de l’Espiga d’Or de Vilanova i la Geltrú, va guanyar-se l’auditori amb les se-

ves apassionades explicacions sobre la importància del pa elaborat de forma tradicional. Morera va afirmar que “les empreses familiars petites hem de tenir inventiva i ser molt flexibles. Nosaltres ho hem fet en tres claus: innovació, autenticitat i comunicació”, La directora de la Càtedra de l’Empresa Familiar de la Universitat de Girona, Pilar Marquès, va indicar que el 85% de les empreses catalanes són familiars i ocupen 1’24 milions de persones. Marquès va destacar algunes de les qualitats de la majoria d’aquests negocis com “l’autenticitat, compromís territorial i emprenedoria” i va assegurar que “les empreses familiars treballen amb certa autonomia, amb lligams familiars i socials que es valoren. Controlen la reputació i

se senten identificades amb el territori i amb l’empresa”. Finalment, Xavier Cambra va indicar que “com a consultor, les empreses familiars ens piquen a la porta quan hi ha la mort del pare, una crisi... i els diem que això és una mala praxi. Igual que anem al metge a fer-nos una revisió, la família empresària hauria de ser previsora i no actuar a cop de crisi, però no hi ha manera que s’avanci als conflictes, que a vegades són crítics i fatals”. Cambra aposta per conservar els valors de l’empesa i reconstruir l’story-telling, el relat d’empresa que revela la història darrere el cognom de les empreses del nostre territori. El vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, va cloure l’acte amb un discurs farcit de referències històriques, en el qual va re-

muntar-se als orígens del comerç i de l’economia catalanes. Va afirmar que “som un país que sempre ha hagut de mirar cap a fora per buscar el que no podia produir”, en referència als cereals i el sucre, entre altres aliments. Junqueras va parlar dels reptes del país i va indicar que una de les claus del futur està en la competitivitat, en l’eficiència dels transports i en l’accés al crèdit. Segons va afirmar: “Les empreses familiars poden ser grans. Bona part de les alemanyes ho són” i indicava que des de Catalunya s’incentiven en aspectes com els 3.700 milions d’euros en crèdits i avals que l’Institut Català de Finances ha destinat en els darrers cinc anys a 12.000 empreses i emprenedors per a projectes d’innovació, internacionalització i competitivitat.

Jordi Morera

Xavier Nadal

Ramon Novell

Pilar Marquès

Xavier Cambra

El sistema està pensat per als peixos grossos. Per això, les pimes han de tenir inventiva i ser molt flexibles. Nosaltres ho hem fet en tres aspectes clau: innovació, autenticitat i comunicació.

La família i l’empresa han d’estar separades en les decisions. Cadascú ha de trobar la fórmula perquè l’empresa sempre creixi i, si hi ha una mala generació, no permetre que ho faci malament.

El més important és que els treballadors se sentin orgullosos de treballar a la nostra empresa, que coneguin la nostra política empresarial i que es crein vincles amb els clients a partir de la relació personal.

Les empreses familiars treballen amb una certa autonomia i amb lligams familiars i socials que es valoren molt. Controlen la reputació i se senten identificades amb el territori i amb l’empresa.

Igual que anem al metge a fer-nos una revisió, la família empresària hauria de ser previsora i no actuar a cop de crisi. Tanmateix no hi ha manera que s’avanci als conflictes, que a vegades són crítics.

Propietari de l’Espiga d’Or

Director gral. de Caves Nadal

Fundador de Cafès Novell

Directora de la Càtedra de l’Empresa Familiar de l’UdG

President de Transmmission

Maig - 2016

Penedès Econòmic

Maig - 2016

ACTUALITAT

La contractació indefinida va créixer el 2015 a més bon ritme que la temporal Malgrat ser la comarca amb més atur de Catalunya, el Baix Penedès va liderar l’any passat l’augment de nous contractes indefinits al Gran Penedès Lídia Oñate

Evolució de les contractacions a les comarques de Catalunya. 2014-2015

A diferència d’anys anteriors, la contractació ha començat un període d’estabilitat que s’ha generalitzat a gairebé tot el territori català. El Solsonès va encapçalar l’any passat el rànquing comarcal de la contractació indefinida amb un increment del 60% respecte les dades de 2014, segons l’estudi Mapa de l’ocupació i l’atur a Catalunya 2015 de Comissions Obreres (CCOO). En total a Catalunya es van crear 40.217 contractes estables, un 14,1% més que el 2014. En el cas de la contractació temporal, va ser la Conca de Barberà la comarca que va presentar una millor evolució, incrementant un 42% el nombre de contractes formalitzats durant el darrer any, que va ser de 3.204. A nivell català, la xifra va ser molt més elevada que la indefinida, arribant als 249.981 contractes i un 11,6% d’augment. També es

l Contractacions indefinides l Contractacions temporals

Al garraf l’increment de contractes temporals (+12,7%) va superar el dels indefinits (+7,3%) van produir forts canvis de tendència a la Val d’Aran (+31,4% i 1.358 contractes) i a l’Alt Camp (+29,7% i 4.457 contractes). El 2015 només dues comarques van registrar números vermells, tant en la contractació indefinida (Priorat, -2,3%, i Pallars Sobirà, -16%) i temporal (Garrigues, -4,4% i Pallars Jussà, -9,8%). El Penedès, a la meitat de la taula dels contractes indefinits El Baix Penedès va registrar els millors resultats en contractació indefinida al Gran Penedès amb un augment del 14,9%, superant la mitjana catalana, situada en un 14,1%, seguida immediatament per l’Alt Penedès (13,8%). En el

Penedès amb un creixement del 12,7%, empatat a punts amb el Baix Penedès, mentre que l’Alt Penedès es troba a la part baixa del rànquing amb un increment menor, del 7,7%.

cas del Garraf, durant el darrer any va experimentar un creixement més reduït (+7,3%) que a la resta de Catalunya, fet que la va relegar a la part baixa del rànquing (34è lloc). Aquesta xifra és fruit, en gran part, de l’alta temporalitat que caracteritza un dels seus sectors estrella: el turístic, que repercuteix en gran mesura en el dels serveis. Per aquest motiu no és d’estranyar que sigui la comarca del Garraf la que lideri la contractació temporal del Gran

Els nous contractes temporals superen amb escreix els indefinits Malgrat que la contractació indefinida hagi experimentat millores notables, el contracte temporal és el més habitual al nostre mercat laboral. Bon exemple són les xifres de l’any passat, durant el qual al Garraf es van formalitzar 247 contractes indefinits envers els 4.417 de temporals; mentre que al Baix Penedès, van fer-se 306 indefinits i 2.462 temporals. A l’Alt Penedès la diferència va ser lleugerament menor: 435 indefinits i 2.345 temporals. Des de CCOO comenten que

“tot i que la temporalitat s’ha reduït, continua a uns nivells insostenibles i l’ocupació que s’ha generat és inestable i precària, ja que la població amb contracte estable s’ha reduït notablement” els darrers anys de crisi. Fonts del sindicat van més

el 2015 al gran penedès es van crear 988 contractes indefinits i 9.224 temporals enllà i afirmen que gran part de l’ocupació generada el 2015 “no requereix qualificació”. L’atur cau a les tres comarques durant el primer quadrimestre La taxa d’atur s’ha reduït durant

els primers quatre mesos de 2016 a les tres comarques del Gran Penedès amb el Baix Penedès al capdavant, que ha passat del 24,1 al 22,2%; seguit del Garraf (del 17,7 al 16,78%); i l’Alt Penedès (del 15,1 al 14,74%). Des de CCOO expliquen que “l’ocupació ha augmentat lleugerament i l’atur s’ha reduït en part per una caiguda de la població activa”. Però també afegeixen que “la parcialitat continua sent molt elevada en el nostre mercat de treball i cada cop és menys desitjada sobretot pels baixos salaris que comporta”. En aquest aspecte, remarquen que a Catalunya més de 660.000 persones continuen sense feina malgrat buscar-ne. El passat 1 de maig al Gran Penedès hi havia 26.287 persones a l’atur, d’entre les quals 10.320 eren del Garraf, 9.043 del Baix Penedès i 6.924 de l’Alt Penedès. Les tres capitals de comarca, que són els municipis que més persones concentren i, per consegüent, més persones a l’atur, van tancar el mes d’abril amb números verds. La major davallada d’aturats va produir-se al Vendrell (-147), amb una taxa del 22,41%; seguit de Vilafranca del Penedès (-131 i una taxa del 16,66%), i Vilanova i la Geltrú (-118 i una taxa del 17,31%).

Penedès Econòmic

Maig - 2016

ACTUALITAT

Les Fires de Maig baten rècord de vendes de cotxes i reben més de 55.000 visitants Més de 30 petits empresaris i nous emprenedors van omplir el passat 9 de maig l’Espai per a l’emprenedoria social, l’economia solidària i l’ocupació de l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos, per assistir a la jornada organitzada pel consistori, la Mancomunitat PenedèsGarraf i l’ADEPG. Sota el títol Com millorar el meu negoci, les empresàries Dolors Salvany, Sílvia Pinyol, Mireia Bertran i Marisol García van compartir la seva experiència en els àmbits fiscal, laboral i comunicatiu, respectivament. Aquest format de jornada és previst que es realitzi en altres municipis de l’Alt Penedès i el Garraf, amb altres continguts adaptats a les necessitats dels emprenedors i nous empresaris.

Els Germans Torres van protagonitzar el pregó d’enguany i una divertida masterclass a la carpa de La cuina del Vi, que es va quedar petita redacció

Les Fires de Maig 2016 de Vilafranca del Penedès han tornat a batre rècords de visitants i de vendes de vehicles. Durant els tres dies de celebració, del 20 al 22 de maig, hi van passar més de 55.000 persones, segons fonts de l’organització, distribuïdes de la següent manera: el divendres 7.468; el dissabte 28.175 i el diumenge 19.553. La procedència majoritària del públic és de Vilafranca, amb un 57% del total, seguit de visitants del Penedès, i de la resta de Catalunya. Pel que fa la tipologia de públic, cal destacar aquelles persones que vénen amb la família, que han augmentat d’un 42%

l’any 2015 a un 47% aquest any. Així mateix, cal destacar que la franja d’edat amb més presència entre el públic de les Fires de Maig és la de 31 a 40 anys. Entre els motius de visita, predominen la curiositat o passejar per sobre de tots. No obstant això és destacable que el fet de desplaçar-se a les Fires de Maig a comprar vagi incrementant any rere any (2014, 9%; 2015, 23% i 2016, 25%). Pel que fa a les vendes de vehicles, un dels principals reclams de les fires, han tornat a ser excepcionals i han superat la d’anys anteriors, fet que ha satisfet el gremi. En total, s’han venut 140, un 15% més que l’edició anterior, que ja es va considerar excel· lent ja que es van vendre 115 vehicles.

Fèlix Miró

EMPRENEDORS I EMPRESARIS S’INTERESSEN PER MILLORAR EL NEGOCI

Les Fires ocupaven una superfície de 16.500 m2 i comptaven amb 128 expositors, un 7’6% més que l’any passat. El 53,1% pertanyien al sector de Comerç i Serveis, el 23,4% d’automoció, el 9,4% maquinària agrícola, el 7,8% l’ocupaven associacions i

entitats i el 6,3% la plaça del vi. Els Germans Torres han estat enguany els grans protagonistes, ja que van ser els autors del pregó, van recórrer tot l’espai firal, van dinar amb representants de Vilafranca Ve de Gust i van oferir una divertida masterclass.

Penedès Econòmic

Maig - 2016

ACTUALITAT

ADEPG premia Cafès Novell com l’Empresa de l’Any 2016 La 25a Nit de l’ADEPG va guardonar una desena d’empreses del territori en un acte al qual va assistir el president de la Generalitat, Carles Puigdemont

PALMARÈS PREMIS ADEPG 2016 Gran Premi ADEPG • Empresa de l’Any 2016 al Gran Penedès Cafès Novell • Vilafranca del Penedès

l Premi ADEPG 2016 en l’àmbit del Compromís Social Fundació Santa Teresa del Vendrell • El Vendrell

Premi ADEPG 2016 en l’àmbit de la Comunicació La Ruta del Xató

Lídia Oñate Una nit a l’any, l’Associació d’Empresaris del Penedès-Garraf (ADEPG) celebra un sopar amb empresaris i personalitats del món polític local i nacional, la Nit dels Premis ADEPG. L’edició d’enguany de la Nit de l’Empresa, que arribava a la 25a edició, va aplegar més de 500 assistents a l’Hotel Melià de Sitges. Entre ells es trobava el president de la Generalitat Carles Puigdemont, que va ser acompanyat de l’alcalde amfitrió, Miquel Forns, i el president de l’ADEPG, Jordi Solé i Tuyà. Per segon any es va lliurar el premi d’Empresa de l’Any, que va recaure a Cafès Novell, de Vilafranca. El seu fundador, Ramón Novell, va ser l’encarregat de rebre el guardó en homenatge també a la llarga trajectòria d’aquesta empresa vilafranquina, que va néixer el 1958. En total, l’ADEPG va guardonar deu empreses i empresaris de l’Alt Penedès i del Garraf. Durant la nit, també es va reconèixer l’economista vendrellenc Salvador Guasch Figueras en l’àmbit de la cultura d’empresa. A més d’exercir com a professor d’economia a Esade, a EAE i a Harvard, Guasch va fundar l’Aula de Formació del Penedès, ubicada a Vilafranca del Penedès i especialitzada en formació empresarial.

Premi ADEPG 2016 en l’àmbit de la Cultura d’empresa Salvador Guasch Figueras l

Premi ADEPG 2016 en l’àmbit de la Innovació Bidfon • Sant Pere de Ribes l

Premi ADEPG 2016 en l’àmbit de la Consolidació Internacional Torres • Vilafranca del Penedès

u Els premiats de la 25a Nit de l’ADEPG

Premi ADEPG 2016 en l’àmbit de l’Expansió Internacional Garraf Maquinària • Sitges

Premi ADEPG 2016 en l’àmbit de la nova creació Axolot • Rebel Business • La Granada del Penedès l

Premi especial “Anxanet” en l’àmbit de les tecnologies de la Comunicació Granier • Vilanova i la Geltrú

u Ramón Novell recull el guardó de l’Empresa de l’Any (Cafès Novell)

Premi Jove Emprenedor 2016, a proposta i per veredicte del col•lectiu Joves d’Empresa Sensación Activa • Cubelles

Premi Dona Estela Emprenedora 2016, a proposta i per veredicte del col•lectiu Dones d’Empresa Ester Olivella i Imma Olivella • Les Filos • Lavern l

u Carles Puigdemont, president de la Generalitat

Maig - 2016

Penedès Econòmic

Maig - 2016

ACTUALITAT

El Gran Penedès recupera la inversió de la Generalitat, que ascendeix a 21,7 MEUR Les escoles de Calafell i Torrelles de Foix, el Centre de Salut de Sant Pere de Ribes i el Parc de Bombers vilafranquí, les grans obres de 2016 Lídia Oñate La Generalitat de Catalunya ha reforçat aquest any la seva inversió comarcal al Gran Penedès. Els pressupostos de 2016 destinaran 21,7 milions d’euros, un 36% més que l’any anterior. Del total de 10.360.411,70 euros destinats a l’Alt Penedès, destaquen algunes inversions en ensenyament com el CEIP Guerau de Peguera (2.335.266 euros), en concepte d’obres, l’ampliació de l’institut de Gelida (670.668 euros) i l’institut Alt Penedès de Vilafranca (7.800 euros) per adequar els espais de la cuina i menjador en els mòduls que es van construir fa dos anys, a l’espera de la construcció de l’edifici. L’àmbit de la salut també és un dels més rellevants dels pressupostos, en els quals s’han inclòs quatre partides que en total sumen 450.000 euros per a l’equipament de maquinària, mobiliari, informàtica i telecomunicacions del segon Centre d’Atenció Primària de Vilafranca, que encara no ha pogut entrar en funcionament per manca d’aquests recursos. De cara el 2016 també es preveu rehabilitar el Parc dels Bombers de Vilafranca, que recentment va patir un esfondrament del fals sostre. Els pressupostos contemplen una partida de 750.223 euros per a la primera fase d’obres. L’Agència Catalana d’Aigües també té previst realitzar dues grans obres a la comarca com són l’ampliació i millores de l’estació depuradora d’aigües residuals de Sant Pere de

Riudebitlles (1.000.000 euros) i l’adequació de la presa superior de regs del Foix i els cabals de reg (379.337 euros). Dels 8.426.475.81 euros que la Generalitat invertirà al Baix Penedès, destaca el nou institut La Talaia de Calafell, que rebrà més de 3,5 milions d’euros. Les obres, amb un pressupost total de set milions d’euros, van començar el 2014 i s’havien d’enllestir l’any següent. Les altres dues grans partides se les enduu l’empresa Idiada (3,75 milions d’euros) per

fer recerca al circuit de proves i millorar-ne els seus equipaments. Entre les partides per a carreteres, apareix novament una partida per a la C-51, que connecta el Vendrell i Valls. Per últim, la comarca del Garraf és la que s’emporta la menor part. Dels 3,03 milions d’euros sobresurt la construcció del Centre de Salut Nucli Ribes, de Sant Pere de Ribes, una obra que es va aprovar el 2010 amb 4,77 milions d’euros de pressupost. També es destinaran 729.000

y Principals inversions al Gran Penedès 2016 GARRAF 3.034.731€ (-63,31%)

BAIX PENEDÈS 8.426.475 € (+13,90%)

Sant Pere de Ribes

Calafell

780.502,66€

3.584.456,14€

Construcció del Centre de Salut Nucli Ribes Vilanova i la Geltrú

729.000,00€

Urbanització del Moll de Ribera Vilanova i la Geltrú

Construcció de l’institut La Talaia Baix Penedès

2.000.000,00€

Recerca a les pistes de proves d’Idiada

413.087,39€

Baix Penedès

Garraf

Millora dels equipaments de les pistes de proves d’Idiada

Cens edifici Cap Baix a mar

412.811,92€

Senyalització vertical i barreres de seguretat al parc de Viladecans Vilanova i la Geltrú

400.000,00€

Passeig al contradic i Trajo del Garbí

Vilanova i la Geltrú

159.967,46€

Ampliació de l’escola Sant Jordi

1.750.978,41€

Baix Penedès

397.899,45€

euros per urbanitzar el Moll de Ribera de Vilanova i la Geltrú, i 400.000 euros per a les obres del nou passeig del contradic i Trajo del Garbí al port vilanoví. Finalment, l’escola Sant Jordi d’aquest municipi rebrà 159.00 euros per a les obres d’ampliació. ALT PENEDÈS 10.360.411€ (+20,47%) Torrelles de Foix

2.334.266,65€

CEIP Guerau de Peguera Vilafranca del Penedès

2.068.227,48€

Constitució del cens emfitèutic vinculat a l’immoble de l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès

1.000.000,00€

Ampliació i millores de l’estació depuradora d’aigües residuals Vilafranca del Penedès

750.223,02€

Obres de rehabilitació al Parc de Bombers Vilafranca del Penedès

450.000,00€

Equipaments del segon CAP de Vilafranca Gelida

670.668,28€

Ampliació de l’institut de Gelida

Baix Penedès

Castellet i la Gornal

Condicionament de la carretera entre el Vendrell i Valls (C-51)

Font: Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya

Del 26 al 28 de maig l’Hotel Melià de Sitges va acollir el 32è Cercle d’Economia, que cada any reuneix primeres espases del món de la política i l’economia per debatre sobre els reptes de futur. La inauguració va anar a càrrec del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que va donar pas a la primera jornada, a la qual van assistir el secretari general de Podemos, Pablo Iglesias, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. L’endemà va ser el torn del secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, el vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, i el president de Ciutadans, Albert Rivera. La darrera jornada va ser clausurada pel president en funcions d’Espanya, Mariano Rajoy.

Sant Pere de Riudebitlles

Senyalització vertical i barreres de seguretat al parc de Reus

250.018,29€

NOVA EDICIÓ DEL CERCLE D’ECONOMIA A SITGES

379.937,00€

Adequació de la presa superior de regs de la presa de Foix, cabals de reg i ambientals

PREMIEN EMMS PELS SEUS PERFILS A XARXES SOCIALS L’empresa de maquinària agrícola EMMS va ser reconeguda amb el primer premi per la gestió dels seus perfils a les xarxes socials que concedia l’organització de les Fires de Maig de Vilafranca. Aquest esdeveniment va suposar l’inici d’un nou projecte de comunicació compartit amb l’empresa de màrqueting i comunicació Parenthesis Marketing and Consulting.

Maig - 2016

Penedès Econòmic

Maig - 2016

ACTUALITAT

El Baix Penedès se situa entre les vuit comarques que creen més ocupació La zona del Penedès-Garraf va consolidar el dinamisme de l’economia durant el darrer trimestre de 2015 amb un 4,4% de nous llocs de treball Lídia Oñate El retorn de la construcció com un dels sectors que més van créixer el darrer trimestre de 2015 va marcar les dades en positiu de les comarques del PenedèsGarraf. Entre elles destaca el Baix Penedès, que va ocupar el 8è lloc a la llista de comarques catalanes on més ocupació es va crear. Segons

creix la construcció, però els serveis impulsen l’economia l’Informe de Conjuntura Econòmica del Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès de l’ADEPG, elaborat per la consultora Actíva Prospect, l’elevat dinamisme del Baix Penedès prové d’un dels sectors clau de l’economia, la construcció (+9,2%), però també d’altres activitats socials i altres serveis (+9,4%) i l’hoteleria (+8,3%). L’Alt Penedès va fer un salt notable el segon semestre i es va situar com la 14a comarca de Catalunya en creació d’ocupació. Tot i que el comerç i la indústria són els seus principals motors econòmics, van experimentar creixe-

Opinió

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

ments alts els sectors dels transports i comunicacions (+11,7%), el d’altres activitats socials i altres serveis (+7,8%) i hoteleria (+7,4%). El Garraf va mantenir nivells similars de creixement (+4,4%), però va perdre posicions respecte altres comarques passant del 6è al 12è lloc a nivell català. Van sobresortir els sectors d’altres activitats socials i altres serveis (8,8%) i hoteleria (7,4%), però la construcció també va ser un dels que va presentar una evolució més positiva (+5,4%), seguit dels serveis (+4,5%) i la indústria (3,2%). Des de la consultoria Activa Prospect, el seu director David Moreno remarca el creixement de l’exportació, que “ha tingut especial incidència en els sectors de l’automòbil i l’alimentació”. A l’altra part de la taula, encara hi ha sectors que presenten dificultats a l’hora de generar nous llocs de treball. La mediació financera segueix patint un retrocés al territori, en concret a l’Alt Penedès (-9%) i al Baix Penedès (-2,6%). Tanmateix, van ser pocs els sectors en números vermells, ja que la majoria van aconseguir millorar els seus registres. A nivell català, es va mantenir la dinàmica de creació d’ocupació encetada fa dos anys. Durant el quart trimestre el creixement es va situar en un 3,8% interanual i en 39 de 41 comarques es van obtenir registres positius d’ocupació.

y Indicadors del segon semestre de 2015 Garraf

Baix Penedès

Atur registrat

-10,2%

-11,1%

-9,5%

Contractacions

19,2%

8,8% Sectors que més creixen

8,8%

11,7%

11,2% 9,4%

Altres activitats socials i altres serveis

Transport i comunicacions

Altres activitats socials i altres serveis

7,4%

7,8%

9,2%

Hoteleria

Altres activitats socials i altres serveis

Construcció

6,2%

7,4%

8,3%

Sanitat i Serveis Socials

Hoteleria

Sectors amb major pèrdua

-0,9%

-9,0%

-2,6%

Transport i comunicacions

Mediació financera

1,3%

0,1%

-0,7%

Comerç

2,8%

2,3%

0,7%

Mediació financera

Indústria

Administració i seguretat

Font: Informe de Conjuntura Econòmica del Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès de l’ADEPG, elaborat per Actíva Prospect

Optimisme i Pessimisme Hi havia una vegada... Un home que tenia dos fills de signe oposat, un de molt optimista i l’altre molt pessimista. Va seguir el consell d’un amic de donar a cada un per el seu 18º aniversari un obsequi molt diferent: una cosa fabulosa per al pessimista i quelcom horrible per l’optimista. Potser així s’equilibrarien els estats d’ànim, opinava l’amic. Arribat el dia, el pare va fer sortir als nois a veure els dos regals que estaven tapats al carrer per uns llençols. El pessimista descobrir

Alt Penedès

una potent moto japonesa i va començar a cridar i plorar al seu pare: “Tu el que vols és que em mati!” L’optimista va destapar un enorme excrement i va començar a ballar, boig d’alegria. - “Què celebres, idiota?”, Li va preguntar el seu germà. Al que l’optimista va contestar: “Si aquí hi ha aquest excrement és que de seguida ve el meu cavall”. Divertit relat d’autor desconegut que ens il·lustra

sobre aquestes actituds tant divergents. Buscar el costat positiu de les coses ajuda a sentir-nos millor, fa sorgir sentiments de benestar i proporciona força i energia per enfrontar-nos a les situacions difícils. Fixar-se en les coses bones de la vida és una actitud, que pot ser conreada i elaborada. Vegem algunes pautes, segons el psiquiatre Dr. Felix Larroca: - Quan percebem alguna cosa com exclusivament negativa, dubtem d’aquest pensament. Hi ha d’haver alguna manera de trobar al-

guna cosa positiva a la situació o, almenys, a relativitzar la seva gravetat. - Quan ens veiem atrapats en un carreró sense sortida, no reaccionem immediatament. Aturem-nos, reflexionem i busquem alternatives. - Fem freqüentment inventari de tot el bo que tenim, que és molt. Recordem quantes persones estan pitjor que nosaltres. - Escoltem als que ens volen i ens valoren tal com som. - Utilitzem pensaments constructius: “vull”, “puc”, “sóc capaç”. Recordem situacions a què vam respondre

positivament. - No acceptem pensaments com “als meus anys no puc canviar”. - Admetem els nostres errors. Només qui s’equivoca és viu de veritat. Els que mai s’equivoquen, cometen la major de les equivocacions perquè no assumeixen riscos: conscient o inconscientment, s’han rendit, han dit “em postro”. - Les dificultats són oportunitats que ens dóna la vida per enfortir-nos. D’aquestes batalles podem sortir reforçats i amb una major autoestima.

Maig - 2016

Penedès Econòmic

Maig - 2016

ACTUALITAT

El Penedès Nord crea un Pla Estratègic per dinamitzar l’economia Nou municipis de la zona nord de l’Alt Penedès acorden treballar plegats per recuperar el comerç i créixer en turisme Lídia Oñate Els municipis de Gelida, Mediona, Pla del Penedès, Sant Llorenç d’Hortons, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona, Sant Sadurní d’Anoia, Subirats i Torrelavit uniran esforços per dinamitzar l’economia del territori que cobreix el nord de l’Alt Penedès. El passat 13 de maig els seus alcaldes van presentar al celler de La Fassina de Sant Sadurní d’Anoia, el Pla Estratègic d’Activitat Econòmica Penedès Nord, un projecte que té per ob-

jectiu definir les estratègies i accions a seguir durant els propers vint anys. Durant l’acte de presentació, es van desgranar algunes dades econòmiques sobre el Penedès Nord. El secretari de l’ADEPG, Isidre Also, comentava que aquesta “és una zona molt important per a l’economia comarcal, ja que engloba un terç de la població ocupada i activa de la comarca, però també un 32% dels autònoms ubicats a l’Alt Penedès i el 29% dels centres de cotització”. El comerç i el turisme són els sectors en els quals volen incidir la

majoria dels alcaldes del Penedès Nord amb aquest Pla Estratègic d’Activitat Econòmica. L’alcalde del Pla del Penedès, Santi Soler va comentar que “fa 15 anys la comarca va descobrir un nou sector, que és el turisme. Ja s’ha iniciat la línia de treball per ser destinació turística, però encara queda molta feina per fer i també en l’àmbit de transport públic”. Els alcaldes de Torrelavit, Ramón Riera, i Sant Pere de Riu-

debitlles, Rosa Maria Esteve, han fet incís en la importància de recuperar el comerç local per evitar la seva desaparició. Ambdós havien estat municipis amb una bona activitat industrial vora el riu que, amb els anys, ha anat minvant. En el cas de Sant Quintí de Mediona, l’alcalde Pol Pagès posava l’èmfasi a “retenir el talent i atraure’n de fora també, però per fer-ho cal iniciar un procés de reindustrialització, fet

que ens permetrà tenir més capacitat d’exportació i donar treball ben remunerat a mig i llarg termini”. Per últim, l’alcaldessa de Sant Sadurní, Maria Rosell, que va tancar l’acte, va destacar que “és molt important creure en els projectes per tirar-los endavant, però també ho és treballar en xarxa, transversalment i tots a una per fer més força”. Rosell també va excusar l’absència del batlle de Subirats, Pere Pons.

Caprabo amplia un 13% els productes del Penedès

Torres fa el primer assaig al país d’un tractor de metà desenvolupat per New Holland

El darrer any, Caprabo ha introduït als seus supermercats de la comarca del Penedès 12 noves referències de dos petits productors i cooperatives agràries de les comarques penedesenques, un 13% més de productes respecte de l’any passat. Actualment, les vendes de productes de proximitat a Caprabo ja superen els 25 milions d’euros de facturació, un 10% més que en l’exercici anterior. De cara al 2016, la companyia preveu mantenir l’evolució positiva de les vendes d’aquests productes, amb

Cellers Torres i New Holland, fabricant líder de maquinària agrícola amb seu a Torí, han firmat un acord de col·laboració per realitzar el primer assaig de camp a Espanya del prototip de tractor de metà. Aquesta iniciativa pionera respon no només al compromís mediambiental de les dues companyies per explorar fonts d’energies renovables que permetin reduir les emissions de CO2, sinó també a la visió que comparteixen sobre l’agricultura del futur, que passa per la sostenibilitat i l’autogeneració d’energia.

un creixement del 15%. Les previsions que realitza la companyia per al 2016 són mantenir l’evolució positiva de les vendes d’aquests productes amb un creixement del 15%.

Consultori legal

ESTHER GARCIA MANCEBO Especialista en Dret del Treball Graduada Social i Auditora Sociolaboral d’Assessoria i Serveis Jurídics G&M

Sóc treballador per compte aliè amb contracte fixe-discontinu des de 2010, a un hotel que obre de maig a octubre. L’hotel ha obert el dia 1 de maig, està donant ocupació i encara no ha fet la meva crida. La meva categoria és de cuiner i tinc coneixement que han contractat un ajudant de cuina que està fent la meva feina. He parlat amb el director de l’hotel i em diu que de

moment no necessiten els meus serveis que si de cas ja em trucaran més endavant. La meva consulta és si l’empresa està obligada o no a cridar-me cada any. El contracte fixe discontinu es troba regulat principalment a l’article 15.8 del ET. Es tracta d’un contracte indefinit concertat per a realitzar feines que no es repeteixin en certes dates dintre del volum normal de l’activitat de l’empresa. La principal caracterís-

Per comprovar el funcionament del prototip de segona generació del T6 Methane Power de New Holland, Cellers Torres està realitzant, durant el mes de maig, proves a la seva finca de l’Aranyó, a la província de Lleida, que té una superfície de 175 hectàrees de vinya i 80 ha d’oliveres centenàries. El tractor objecte d’assaig té un motor de 6 cilindres i 175 CV de potència, utilitza gas metà o biometà per funcionar, emmagatzemat en 9 cilindres. El tractor de metà és una màquina de pràcti-

tica d’aquest tipus de contractes és la imprevisibilitat per determinar la data de realització de les feines, ja que a feines discontinues que es repeteixin en certes dates els hi ha de ser d’aplicació la regulació del contracte a temps parcial celebrat per temps indefinit. El contracte fixe-discontinu implica una obligació de crida per part de l’empresari. El treballador ha de ser cridat cada cop que vagi a reiniciar la seva

cament impacte zero pel que fa a emissions de carboni – emet 80% menys d’emissions que un tractor dièsel estàndard – i pot representar un estalvi de combustible d’entre 20 i 40%.

activitat. S’ha de tenir en compte que es tracta d’un sol contracte i varies crides. Els treballadors han de ser cridats en l’ordre i la forma que sigui determinada al conveni col·lectiu, per tant s’hauria de consultar el que disposa el conveni d’Hosteleria de la zona on esta ubicat l’hotel en qüestió. En cas d’incompliment, l’omissió de la crida constitueix un incompliment empresarial equiparable a l’acomiadament. En el seu cas, i tenint

en compte que l’hotel ha obert i es troba en funcionament s’ha d’entendre que ha reiniciat la seva activitat i que per aquest fet té el dret a la seva reincorporació, per tant hauria de reclamar per acomiadament improcedent davant la jurisdicció competent, iniciant-se el termini de 20 dies hàbils des del moment en què es tingui coneixement de la falta de convocatòria. Les teves consultes a:

laboral@assessoriagm.com

Penedès Econòmic

Maig - 2016

ACTUALITAT

Tornen les Shopping Night al Penedès-Garraf

El 95% dels expositors de la Fira BlauVerd volen repetir Lídia Oñate

A principis de juny Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú viuran una nova jornada de compres nocturnes. La primera d’elles serà el divendres 3 de juny amb la quarta edició de la Shopping Night de Vilafranca. La música en viu, els tastos de vins del Penedès i les desfilades de moda i complements seran els tres eixos del programa d’activitats, que enguany serà més colorida que mai. Les 150 botigues associades que hi participaran vesti-

ran els aparadors de colors (taronja, vermell, groc, verd, blau i fúcsia) per crear una ruta festiva, de 20 a 24h. En el cas de la Vilanova Shopping Nit, que el dissabte 4 arribarà a la setena edició, les botigues obriran de 21 a 24h amb descomptes especials, regals, degustacions i tot un seguit de sorpreses i activitats. Com l’any passat, col·laboren en l’acció els restaurants i bars del centre de la ciutat, que oferiran un menú especial.

La Fira BlauVerd de Vilanova i la Geltrú va tornar a demostrar durant la seva segona edició que la seva és una proposta que té un llarg recorregut. La fira, a la qual va assistir el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, es troba en plena expansió i enguany va créixer fins a la vuitantena d’expositors repartits per la Rambla de la Pau i la plaça del Port. D’aquests, el 95% va manifestar el seu interès per repetir el 2017, fet que dóna prou garanties a l’actual equip de govern per mantenir un dels esdeveniments locals que pot guanyar pes durant els propers anys. Segons l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, “la gran quantitat d’expositors i la varietat d’activitats proposades demostren que és una fira que avança per consolidar-se. És un encert unir en un mateix recinte tot allò referent al mar i

les seves possibilitats i, alhora, tot el que afecta la gestió sostenible del litoral”. Durant els passats 7 i 8 de març, es van realitzar fins a 79 activitats diverses en el marc de la Fira del Mar i del Medi Ambient. Entre elles van tenir una gran acceptació les atraccions i els tallers per a infants, les sortides en veler, i el concurs d’Instagram #BlauVerd16, una de les novetats d’enguany i en el qual van parti-

cipar 400 fotografies. A falta de conèixer l’assistència exacta, des de fonts del govern afirmen que va haver una forta afluència durant tot el dissabte i diumenge al matí, ja que a la tarda va ploure. El 57% dels visitants eren de Vilanova i la Geltrú, mentre que la resta eren de poblacions properes com Vilafranca del Penedes, Cubelles, Castelldefels i Barcelona, entre altres.

Penedès Econòmic

Maig - 2016

L’ENTREVISTA

Oriol junqueras i VIES

Conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya

“La independència és l’única via per controlar l’esforç fiscal que fem” El vicepresident del Govern català i conseller d’Economia va presentar al Parlament el 23 de maig l’avantprojecte de Pressupostos de la Generalitat per al 2016. Sobre la situació financera i altres temes d’actualitat va respondre a Penedès Econòmic instants abans de la jornada “Els valors de les empreses familiars”, que es va celebrar el 9 de maig a Neàpolis, a Vilanova i la Geltrú. tualment els seus venciments de deute i els compromisos de pagament a proveïdors, però és l’Estat qui recapta la major part d’aquests diners i només en transfereix una part a les comunitats. Si afegim que el problema de fons rau en què la Generalitat només recapta el 5% dels impostos, és fàcil d’entendre que l’administració catalana no conserva cap capacitat per millorar la seva qualificació creditícia. Estic segur que si el govern català fos responsable dels seus ingressos, tenint en compte l’esforç fiscal que fan els catalans, la qualificació de les agències de ràting milloraria.

Olga Aibar

Oriol Junqueras (Barcelona, 1969) és diputat al Parlament de Catalunya des de 2012, i president d’ERC des de 2011. Del 2009 al 2011 va ser diputat al Parlament Europeu per la coalició Els Verds-Aliança Lliure Europea. Del 2013 al 2016 va ser cap de l’oposició al Parlament de Catalunya i alcalde de Sant Vicenç dels Horts del 2011 al 2015. Des del 14 de gener del 2016 és el vicepresident del Govern i titular del Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya. Llicenciat en Història Moderna i Contemporània i doctor en Història del Pensament Econòmic, ha estat professor al departament d’Història de la Universitat Autònoma de Barcelona. Durant la seva carrera va col·laborar en diferents mitjans de comunicació. També va ser promotor de la plataforma Sobirania i Progrés i membre del Consell Directiu de la Institució Cultural de la Franja de Ponent. És autor i coautor de diversos llibres.

Fa uns dies va entrevistar-se amb el ministre d’Economia en funcions, que va mostrarse preocupat per la caiguda de ràtings a Catalunya, que estan a nivell de bons brossa. Com s’entén aquest fet si és una de les regions europees que més creix? Efectivament, l’economia catalana manté un creixement vigorós. Va tancar l’any passat amb un increment del 3,4%, i el primer trimestre del 2016 ha crescut un 3,7% en taxa interanual. Les previsions d’evolució del PIB d’enguany arriben al 2,9%. Amb tot, aquesta elevada activitat del consum interior i de les exportacions tenen poc a veure amb l’ofec financer que pateix Catalunya i amb les qualificacions del deute que practiquen les empreses de ràting, que són del tot artificials. Les tres agències reconeixen que la situació catalana no és normal, perquè no té accés als mercats per finançar-se. Per què no es pot fer? Amb la creació del FLA l’any 2012, l’estat espanyol va restringir a la Generalitat la possibilitat d’emetre deute. Això suposa un efecte similar al del peix que es mossega la cua, tenint en compte que si no hi ha accés als mercats tampoc hi ha possibilitat d’afrontar els venciments de deute. Ens trobem en un atzucac doncs. Catalunya genera prou recursos com per poder atendre pun-

l’economia catalana manté un creixement vigorós

Vostè va demanar-li al ministre agilitzar l’autorització de deute a llarg termini, una reclamació que ja s’havia fet a la tardor i més recentment al ministre Montoro. Ara la pilota torna a estar al ministeri d’Hisenda. Quan creu que serà aplicable? Si depengués de nosaltres, ja ho seria. Els bancs estan d’acord amb la conversió i el Ministeri d’Economia ha emès el seu informe positiu. Ara només falta la decisió del Ministeri d’Hisenda, que dirigeix Cristóbal Montoro, que és qui ha de portar la proposta al Consell de Ministres. Esperem que ho faci en les properes setmanes, pel bé de tothom; no oblidem que la capacitat d’endeutament de l’Estat espanyol depèn de la marxa de l’economia catalana. El deute que es demana autoritzar és de 1.600 milions d’eu-

Penedès Econòmic

Maig - 2016

L’ENTREVISTA ros. Aquest canvi dóna més aire al govern català? Quan el deute bancari de la Generalitat a curt termini passi a llarg el podrà assumir el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) i això ens permetrà fer una gestió més eficient del deute. No és el mateix renovar els crèdits un cop a l’any que haver-ho de fer cada trimestre. El fet que es fes públic que el seu departament estava considerant incrementar alguns impostos, sobretot a les rendes altes, va provocar una forta tensió entre els socis de Govern. El que vaig dir és que tenim un mandat parlamentari, una resolució del ple de la pobresa, que ens insta a estudiar les opcions que hi ha en tots els àmbits, i això és el que estem fent. Teniu prevista alguna acció per aconseguir que els ciutadans de Catalunya tributin a la Hisenda catalana? El que hem de fer és que la hisenda funcioni, quan la tinguem ens podrem plantejar les altres passes. Per tant, el primer que hem de fer és que hi hagi cobrament executiu, cosa que no s’ha fet mai i que fins ara pagàvem perquè ens ho fes el Ministeri d’Hisenda. Si la hisenda no funciona, qualsevol altra cosa és secundària.

i això s’anomena independència. El fet que no hi hagi govern a Espanya, pot agreujar encara més la situació financera de la Generalitat? L’experiència ens ensenya que els governs del PP i del PSOE acaben actuant de forma força semblant respecte a Catalunya. Per tant, no crec que el panorama polític canviï en els propers mesos.

Si tinguéssim l’impost sobre la banca tindríem més capacitat per fer més polítiques socials

Jordi Elias

Quines passes donarà per intentar incrementar les arques de la Generalitat? El millor dels elements és ser responsables del conjunt del nostre esforç fiscal i la millor manera per aconseguir-ho és la independència perquè és l’única cosa que ens garanteix que puguem tenir el control de l’esforç fiscal que fem. Les resolucions del Tribunal Constitucional respecte a algunes lleis aprovades pel Parlament han suposat una merma d’ingressos per a la Generalitat. Com la pensen compensar? El Tribunal Constitucional i el govern espanyol, a través del mecanisme de petició de suspensió, fa tot el possible per impedir que nosaltres puguem exercir les nostres funcions i que puguem ajudar la gent en tots els àmbits. Ho han fet amb l’impost sobre la banca, la llei d’igualtat efectiva entre homes i dones, a totes les lleis d’emergència residencial o l’ajuda a la lluita contra la pobresa energètica. Si tinguéssim alguns d’aquests recursos com, per exemple, l’impost sobre la banca, tindríem més capacitat per fer més polítiques socials. Per això treballem, perquè els mandats del govern espanyol no impedeixin que la voluntat dels ciutadans de Catalunya es pugui concretar,

El que hem de fer és que la hisenda Catalana funcioni. quan la tinguem, ens podrem plantejar la resta de passes a fer

Quins són els sectors que poden “tirar” del carro de l’economia en els propers mesos i en el futur? El Projecte de llei de pressupostos que acaba d’aprovar el Govern preveu un creixement del 2,9% per a l’any 2016 i del 2,7% per a l’any 2017. El nostre gran actiu és que és que tenim un creixement econòmic diversificat i de base àmplia, tant pel que fa a components com a sectors productius. La demanda interna segueix sent el motor principal, gràcies a l’increment de la despesa en consum de les llars, de la formació bruta de capital i, en menor mesura, del consum de les administracions públiques. L’altre element que explica aquesta previsió de creixement de la nostra economia és el comportament de les exportacions, de béns i de serveis, que milloren molt notablement. També són esperançadores les previsions en l’àmbit de la creació de llocs de treball i de la disminució de la taxa d’atur expressada en termes de l’enquesta de població activa. Tem que la CUP finalment no doni suport als pressupostos arran de la decisió d’“alliberar-se” de l’acord d’estabilitat firmat amb Junts pel Sí? El govern ha proposat uns molt bons pressupostos que, per sobre de tot, prioritzen la despesa social. Es destinaran a l’increment de recursos, generat per la millora del context econòmic i la reducció dels interessos del deute, a atendre els col·lectius més vulnerables que han patit de forma més directa els efectes negatius de la crisi econòmica. Creiem que aprovar-los és molt millor per al país que mantenir la pròrroga i per això confiem que els grups parlamentaris actuaran amb la màxima responsabilitat i no permetran que els ciutadans es quedin sense els 874 milions d’euros que els nous comptes preveuen destinar a finançar polítiques socials. Vull recordar, per exemple, els 317 milions de més que es destinaran a salut, els 211 milions addicionals que rebrà ensenyament o els 173 milions d’afers socials que, si no s’aproven els pressupostos, no veuran la llum.

Penedès Econòmic

Maig - 2016

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

UNA PROPOSTA PROGRESSISTA PER A la REFORMA CONSTITUCIONAL A ESPANYA

n el pròleg del meu llibre ¿Cuando saldremos de la crisis? (2009), deia que, amb el temps, m’havia especialitzat a escriure sobre les crisis perquè, com que se’m reduïa tant el treball professional, em podia dedicar a això. I això és el que m’està passant des de principi d’aquest any, per la qual cosa estic aprofitant per ordenar i repassar tot el que m’ha cridat l’atenció durant el 2015. I entre els textos, n’he trobat algun de gran interès. Crec que la missió de la ciutadania és aconseguir una democràcia eficient al servei dels contribuents, que són els que la financen. El sistema polític més útil socialment és el que proporciona a la població més qualitat de salari en espècie (sanitat, educació, justícia...) en relació als impostos que administra. L’eficàcia de l’Estat dependrà de la qualitat del dirigent públic, com més competent millor gestor. És molt important que els polítics estiguin al corrent de les reformes estructurals que més èxit han tingut en altres països per solucionar els principals problemes de la societat, com la desocupació. I, també és fonamental, que redueixin els costos de funcionament de l’administració i estableixin mecanismes per eliminar la corrupció, amb l’objectiu que

reverteixi a la ciutadania el major nombre d’ingressos fiscals. En aquesta línia estan els dos líders progressistes, l’italià Renzi i el francès Valls, tots dos socialistes. Per assegurar la solvència de l’Estat i millorar la capacitat competitiva de la seva economia, que tanta importància té sobre la renda i el treball i en definitiva, el sosteniment de l’Estat del benestar, estan escometent reformes molt profundes. Per exemple, Valls, amb la millora del règim legal empresarial i especialment pel seu significat polític, la projectada reforma laboral que “va a ser important, més agressiva que la d’Espanya en recursos financers i que la que

es va fer a Alemanya en flexibilització”. Els punts bàsics són el de la potenciació de la formació, la descentralització de la negociació col·lectiva, la qual cosa pot afectar el manteniment de la setmana laboral de 35 hores i eliminar les rigideses del mercat laboral (El Mundo, 23 de gener de 2016). I, d’altra banda, amb la reducció de l’estructura administrativa regional, de 22 a 13 regions. I Renzi, amb el conjunt de canvis per ampliar la productivitat empresarial (flexibilitat laboral, reducció d’impostos i de traves per a la creació d’empreses...) i dues reformes que considero d’interès per al moment actual a Espanya. La reducció de la burocràcia i

de la despesa pública inútil i, entre aquest paquet de mesures, es troba l’ajust de l’organització regional, provincial i municipal i la reforma electoral que garanteix, en atorgar un premi d’una majoria del 55% dels escons a la llista que superi el 40% dels vots i en el cas que cap de les llistes aconseguís tal llindar, les dues més votades anirien a una segona volta. I va ser aprovada per 334 vots a favor i 61 en contra (El País, 4 de maig de 2015). Aquest canvi tan radical, que Renzi va considerar que amb això “Itàlia serà un país més lliure i més just” ja que opinava que “la responsabilitat de la crisi està al meu país i no a Europa i en la competitivitat de la seva econo-

mia i en el mal funcionament del seu Estat” (El País, 30 de maig de 2014), està explicat molt clarament per Sergio Fabbrini (Luiss School of Government) en una interessantíssima entrevista al diari ABC, el 15 de març de 2015. D’aquesta recullo el següent: El desordre va ser conseqüència de la reforma realitzada el 2001 pel Govern de Massimo D’Alema. Llavors es va traspassar a les regions un considerable nombre de competències. El centre-esquerra va pretendre així llevar l’aigua als peixos d’una Lliga del Nord que era cada dia més forta. Però aquesta situació va portar conflictes constants entre Roma i els governs regionals en nombroses polítiques... El Tribunal Constitucional es va veure inundat de conflictes sobre competències... les regions van rebre moltes competències i han demostrat que no van saber utilitzar-les. La corrupció dels polítics de l’àmbit regional ha superat a la corrupció dels polítics de l’àmbit nacional. El nou sistema electoral permetrà que s’arribi al “ballottagio” (segona votació) amb dos partits. No hi haurà governs de coalició amb petits partits que puguin fer xantatge constantment als grans partits. Amb el sistema anterior, els governs eren febles: en la primera República duraven una mitjana d’onze mesos i el Gabinet de Prodi el 2006-2008 va estar constituït per dotze partits. Com es pot governar així?

Subscriu-te al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon: Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Penedès Econòmic

Maig - 2016

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Fem Camí La Mònica Cardús i la Núria Plana amb el seu projecte Fem Camí, s’han convertit en les guanyadores del CRAJOVE 2016. Ambdues mestres d’educació especial amb experiència en diferents escoles i centres, amigues de la universitat i companyes de professió han engegat una iniciativa pionera a casa nostra de teràpia conductual per a nens amb Transtorns d’Espectre Autista entre d’altres serveis. Què és Fem Camí? Som un centre d’intervenció educativa que portem totes dues amb d’altres col·laboradors i que aplica diferents metodologies per ajudar a persones amb diversitat funcional i que dóna molt bons resultats. Acompanyem el nen en els seus contextos naturals i així aconseguim que aprengui en un entorn real. Fa molt poquet que hem obert, des del mes de setembre i estem a la Plaça Milà i Fontanals encara que ens movem per les escoles i pels domicilis dels nens i joves amb que treballem. Sou molt joves i no és molt habitual que persones que vinguin de la vostra especialitat optin per tirar endavant un projecte propi, en quin moment us vau plantejar obrir un servei d’aquest tipus i a Vilafranca? Ens vam especialitzar en Transtorns d’Espectre Autista. Ens va agradar molt aquesta formació. Posteriorment en el lloc de treball anterior, quan algun alumne a l’escola ordinària, venia amb la seva terapeuta, em sorprenia molt el munt de materials que es podien utilitzar per millorar. Allà

vaig aprendre molt. De seguida ens vam adonar que no hi havia cap servei a les nostres comarques que oferís aquesta ajuda. Des del primer dia que vam obrir hem tingut feina i el 80% dels qui acudeixen als nostres serveis són nens i nenes amb autisme. Què fa tant diferent el vostre servei? La nostra metodologia pivota sobre l’eix casa/centre/escola. La intervenció es basa en treballar totes les àrees de desenvolupament del nen, en els diferents àmbits en els quals es mou, a casa, a l’escola i també en el nostre centre. Treballem les seves habilitats socials, la millora de la seva autonomia, també les habilitats cognitives així com el tema emocional, conductual, i de comunicació i llenguatge, sempre de forma individualitzada. De fet treballem tot el que és funcional, el que l’ha d’ajudar a viure una vida més autònoma i normalitzada possible Per això sortim al carrer amb ell, estem en el dia a dia a casa seva, sortim a comprar amb ell. Aquesta metodologia la fem servir també per altres nens amb d’altres dificultats. Si hi ha la necessitat d’entrar a l’escola fem la intervenció per poder aconseguir la inclusió a l’escola ordinària perquè de vegades els mestres no tenen prou recursos, o hi ha vetlladores que potser no estan prou formades. Evidentment fem assessorament als pares i quan són més grans els ajudem a fer la transició

a la vida adulta. Contínuament enregistrem tota l’evolució per avaluar el dia a dia i veure el progrés. Feu més activitats? Sí, fem també reeducació i reforç escolars nens amb TDAH, planificació i tècniques d’estudis, fem formació per a AMPES i per a professorat. Com ha estat el procés de crear la vostra empresa? Doncs ens han ajudat i donat molt suport des de l’Àgora. Nosaltres som educadores i desconeixíem molt tot el món de l’empresa. Ens han acompnayat i conduit molt en tot el procés. Ens va fer tant contentes i alhora ens va sorprender molt que resultéssim triades i premiades en el CREAJOVE. Han passat tantes coses en tant poc temps... Què ha estat el més difícil d’aquest procés? Les inseguretat de tot plegat i sobretot la por a saber com funcionava una empresa i tots els papers i el tema legal. La incertesa de saber si ho farem bé o no...

Cada dia n’anem aprenent però el que ens ha ajudat molt és l’assessorament que hem rebut. Quins reptes us plantegeu a mig termini per l’espai ? Créixer, formar un equip amb logopedes, psicòlegs i diferents especialistes en educació... Tot això ens porta a haver de necessitar un local més gran. Vam ser molt prudents en la tria però ja veiem que se’ns ha quedat petit.

Què podem aprendre d’aquesta experiència? 1- Descobrir una necessitat totalment desatesa és la millor garantia que el negoci funcioni. 2- L’especialització ens diferencia . Trobar una especialització que ens faci únics ens converteix en referents en el sector. 3- Deixar-se assessorar. Especialment si som desconeixedors de tot el que implica obrir un negoci. 4- La vocació, la passió, el fet de sentir una màxima implicació en allò que fas provoca que el projecte tingui sentit més enllà de l’àmbit professional. La Mònica i la Núria han trobat a partir del seu projecte Fem Camí una manera d’experimentar al màxim la seva vocació.

Però el nostre gran objectiu és contribuir a la inclusió dels nens i nenes amb dificultats a l’escola ordinària i també que aquest tipus de servei que oferim estigui subvencionat perquè hi ha moltes famílies que en tenen necessitat i que no hi poden accedir. És una teràpia que dóna molt bons resultats. Si haguéssiu de donar algun consell a algun emprenedor que vulgui engegar el seu projecte, què li diríeu? Que és bàsica la vocació en allò que vols fer. És clar que has d’escoltar altres persones però el que t’ha de moure de veritat és la vocació per allò que vols fer. En el nostre cas és això el que ens mou. Ens ha costat molt fer números , però en això ja ens han ajudat des de l’Àgora però en el que segur que no pots tenir ajuda és en el fet de trobar la vocació. Perquè el nom FEM CAMÍ? Perquè volem fer camí cap a la inclusió, aquest és el nostre gran repte i ens el creiem molt.

Penedès Econòmic

Maig - 2016

OPINIÓ

DAVID ANDREU Vicepresident de l’ADEPG

L’enquesta sobre el clima empresarial de l’ADEPG

’ADEPG ha engegat un nou projecte, l’Enquesta de Clima Empresarial. Aquesta enquesta, plantejada com un panell d’opinió i prospecció, ens servirà per a conèixer l’opinió dels empresaris representats per l’ADEPG en relació a la marxa del seu negoci. Els panellistes han estat triats com una mostra representativa del teixit empresarial del territori. Aquests panellistes respondran trimestralment a un total d’onze preguntes en relació a tres aspectes de la marxa del negoci: la situació actual, l’evolució respecte el trimestre anterior i la previsió de cara al proper

trimestre. Gràcies a mantenir una mostra d’enquestats constant, i administrant-los sempre la mateixa enquesta, no només obtenim dades en relació al moment actual, sinó que ens permet dibuixar una tendència de l’opinió i perspectives dels empresaris en relació a la marxa del seu negoci. Aquesta iniciativa, impulsada pel Think tank de l’ADEPG, té com a objectiu conèixer el pols de la percepció que els empresaris del nostre territori tenen en relació a les seves empreses. Aquest tipus d’enquesta és habitual en altres països, i fins i tot a casa nostra. La de l’ADEPG,

però, té la particularitat de fer una aproximació territorial, apropant-nos a la realitat dels empresaris de les nostres comarques. Comentaris dels resultats de la primera onada, 1r semestre de 2016. Situació del negoci: A primer cop d’ull destaca que només un 3% dels empresaris del Penedès i el Garraf valoren com a dolenta la situació del seu negoci, mentre que el 39% la consideren bona. Evolució del negoci: La gran majoria dels enquestats afirmen que el negoci ha millorat, i que encara ha de millorar.

Facturació: Seguint la tendència detectada en l’opinió sobre l’evolució del negoci, també en el cas de la facturació els empresaris constaten que ha augmentat, i encara en un percentatge més alt, afirmen que augmentarà de cara al proper trimestre. Preus de venda: Aproximadament 3 de cada 4 empresaris opinen que els preus de venda s’han mantingut, i es mantindran en el futur immediat. Nombre d’empleats: És remarcable que un 29% dels empresaris afirmen que l’ocupació a les seves empreses ha augmentat en l’últim trimestre, i preveu que augmentarà de cara el proper.

Inversió: Gairebé la meitat (42%) dels empresaris afirmen que en l’últim trimestre han augmentat la seva inversió, i de cara al proper trimestre, un de cada tres empresaris augmentarà la inversió. En resum: L’enquesta del clima empresarial de l’ADEPG posa de manifest que els empresaris han començat a veure la recuperació econòmica, i també preveuen que en el futur immediat continuarà millorant. Això es pot veure en tots els indicadors utilitzats, i és especialment significativa la perspectiva d’un augment de la ocupació a les empreses del nostre territori.

Maig - 2016

Penedès Econòmic

Maig - 2016

TRIBUNA UEP

La Unió Empresarial del Penedès convoca els Premis UEP 2015 a les millors iniciatives empresarials La Unió Empresarial del Penedès ha convocat el Premis UEP 2015 que tenen caràcter biennal i distingeixen les millors iniciatives empresarials. El lliurement dels guardons tindrà lloc el dijous 14 de juliol en el transcurs del sopar de la 5a Nit Empresarial que en aquesta ocasió se celebrarà al restaurant Mirador de les Caves, a Subirats. En aquesta edició, s’han convocat nou categories dels Premis UEP: a la millor iniciativa innovadora del Penedès, a la millor iniciativa d’expansió internacional, a la millor iniciativa mediambiental, a la millor iniciativa de responsabilitat social empresarial, al comerç o servei més dinàmic del Penedès, a

la millor iniciativa empresarial jove i a les empreses que han destacat en la prevenció de riscos laborals. En aquesta darrera categoria es lliuraran tres guardons diferents, a

les empreses que hagin disminuït l’accidentalitat durant el període 2014-2015, a les que hagin aconseguit l’objectiu d’accidentalitat zero durant el mateix període i a la

millor iniciativa preventiva. Les candidatures es podran presentar per iniciativa pròpia de l’empresa o mitjançant un proposant fins el dia 30 de juny de 2016

a la seu social de la UEP, al carrer Santa Clara número 12-16 baixos de Vilafranca. Les candidatures es presentaran en sobre tancat indicant el premi al que opten. S’ha d’incloure el màxim d’informació referida a les característiques del premi, així com les dades de l’empresa, adreça, telèfon, correu electrònic i persona de contacte per facilitar l’avaluació del jurat qualificador i el contacte amb l’empresa. El jurat estarà composat per Santi Carda, president de la UEP, i tres membres que seran designats lliurement per la UEP entre les persones que aquesta consideri oportú, atenent la seva vàlua personal i capacitat professional. L’entrega dels guardons tindrà lloc en el transcurs del sopar de la 5a Nit Empresarial que en aquesta ocasió se celebrarà al restaurant Mirador de les Caves que el grup gastronòmic Cal Blay té a la carretera entre Sant Sadurní i Subirats. Resta pendent de confirmar l’assistència a la gala del president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, que ha estat convidat formalment per la UEP.

Espai Socis GEDIA GEDIA España, empresa dedicada al desenvolupament, fabricació i subminstrament de co-

ponents i conjunts metàl· lics per a l’automoció, amb seu a Santa Margarida i els Monjos. L’empresa, perta-

SERVEI DOLÇ Servei Dolç és una empresa familiar ubicada a les Cabanyes que es de-

dica a la comercialització i distribució de productes d’alimentació de gamma

GLASSKEY-EUROSELECCIÓ Glasskey ofereix diversos sistemes professionals de rentacopes.

Opinió

JORDI VENTURA MASSÓ Consultor - Direcció estratègia Aislopd Membre de la junta directiva de la UEP

S’adapta a cada necessitat i garanteix copes immaculades, sense taques ni olors i

LOPD a casa Tot i que en un principi no hi tingui una afectació aparent i l’essència de l’objectiu de la llei no sigui adreçar-se a aquest grup, de tant en tant els particulars, les persones físiques, també necessiten fer les seves aproximacions a la LOPD. Principalment, és a causa d’un tema cada cop més estès, la videovigilància. Aquest camp està regulat la Llei de Seguretat Privada (5/2014) i allà recull temes específics relacionats amb la protecció de dades. Per exemple, quan parla de mo-

nitorització, gravació, tractament i registre d’imatges i sons per part dels sistemes de videovigilància remet directament a la LOPD i té en compte sobretot els conceptes de proporcionalitat, idoneïtat i intervenció mínima. De cara a les empreses, cada cop és més comú que el prestador del servei de vigilància indiqui al client que a més de tota la seva intervenció per preparar la infraestructura tècnica, caldrà adequar a la instal· lació a la llei de protecció

nyent a la multinacional alemanya GEDIA Automotive Group, va iniciar la seva activitat al Penedès l’any 1998 i actualment té un volum de facturació su-

perior als 80 milions d’euros i una plantilla de 300 treballadors. Els clients de Gedia són els principals fabricants de vehicles a nivell mundial: Ford, VW, GM,

PSA, Daimler, entre d’altres. El 70% de la nostra producció s’exporta a la UE i Nord Amèrica. www.gedia.com

mitja i alta, principalment dirigits a pastisseria, fleca i hosteleria, tant matèries primeres i preparats per a la confecció de productes,

com productes acabats, sempre oferint un servei excel·lent. També comercialitza i distribueix ingredients per gelateria i té una

tercera línia que consisteix en l’emmagatzematge i distribució de productes congelats a tercers. www. serveidolc.cat

amb una brillantor excepcional que no necessita repàs gràcies a un específic tractament de l’aigua, al control de la temperatura i a la do-

sificació exacta de detergent i abrillantador. A més, evita trencaments i ratllades en les copes en requerir una manipulació manual míni-

ma. Demani més informació sobre les diverses màquines i productes químics que podem oferir-li. www.euroseleccio.com

de dades. Comencen a ser habituals consultes sobre què es pot gravar, on es poden posar càmeres o si cal informar aquí o allà de les gravacions, etc únicament referides al tema LOPD. Tècnicament és fàcil avui dia instaurar infinitat de mesures de videovigilància, control i seguretat. Afortunadament, pel bé de tots, prèviament s’està valorant si a més de tot això, de la seva funció preventiva, s’estarà aplicant correctament la protecció de dades, que no ho oblidem, té com a objecte el dret a la privacitat i la intimitat de les per-

sones. La qüestió és que la popularització dels sistemes de vigilància entre els particulars també està portant aquesta necessitat d’estar al dia amb la LOPD als domicilis privats, si enregistren l’exterior, perquè la gravació o captació d’imatges de persones constitueix un tractament de dades personals. La decisió de dotar-se de càmeres per a la pròpia seguretat implica alhora una sèrie d’obligacions que no ha de deixar de banda i que, en bona lògica, esperarà que l’empresa de videovigilància, ben asses-

sorada en aquest àmbit, hi sàpiga donar resposta. Aquell cartell anunciant que hi ha càmeres no és un element decoratiu. Per tant, s’haurà de comunicar l’existència del fitxer de videovigilància, s’haurà d’informar de l’existència i finalitat de les càmeres i fer-ne un ús proporcionat. No és l’únic tema on la LOPD pot afectar els particulars. Segurament veurem més casos en el futur, alguns tan complexos com l’ús de drones, un camp amb una regulació gestant-se a marxes forçades.

Maig - 2016

Penedès Econòmic

Maig - 2016

GASTRONOMIA

La Ruta del Xató clou la 19a edició amb una masterclass per a periodistes Lídia Oñate La 19a temporada de la Ruta del Xató, la de 20152016, es va acomiadar dilluns amb un acte d’allò més especial. Enguany, l’organització va decidir agrair la tasca comunicativa dels periodistes amb una masterclass de xató a la Masia d’en Cabanyes, situada a Vilanova i la Geltrú. Una vintena de professionals del sector van inscriure’s a l’acte, durant el

qual van elaborar xató de les diferents poblacions que conformen la ruta seguint les indicacions de mestres xatonaires. L’ambaixador de la 19a Ruta del Xató, Raül Balam, va comentar que s’havia sentit “orgullós de representar la Ruta del Xató i haver transmès la cultura gastronòmica, en especial el xató”, als seus clients internacionals del restaurant Moments. Durant la cloenda, es van destacar les millores en la comunicació

de la Ruta, ara més vinculada a la promoció turística dels atractius del territori,

per la qual cosa van rebre un premi ADEPG 2016 en l’àmbit de la comunicació.

Beercat obre portes a Vilafranca per ser l’espai de referència de la cervesa artesana Lídia Oñate El passat 10 de maig es va inaugurar Beercat, una nova cerveseria ubicada al carrer Sarriera, 10 de Vilafranca que vol ser un espai de referència de la cervesa artesana. Es tracta d’un antic celler de vi i cava reconvertit en una fàbrica de cervesa artesana amb tap room (sala de tiradors de cervesa) d’estil típicament anglès i una sala per a cates, maridatges i tallers al voltant del món de la cervesa.

Opinió

Begoña Cartagena font

Psicòloga i Coach professional. Experta en desenvolupament de talent www.begoñacartagena.com

Beercat és el fruit del somni de la Martina i el Peter, una parella britanicoirlandesa que fa deu anys es va enamorar del Penedès mentre feia turisme. El projecte de crear una cerveseria en un antic celler va néixer l’any 2011 i dos anys més tard va veure la llum la primera cervesa. Des de llavors Beercat ha crescut i ha desenvolupat una àmplia gamma de cerveses artesanes, totes amb un toc arrelat al Penedès amb ingredients naturals com els préssecs d’Ordal.

A més de les cerveses artesanes, Beercat ofereix embotits i formatges artesans de proximitat, així com

Ordre + Claredat = Benestar Hi ha un llibre que està fent furor i millorant la vida de moltes persones que l’estan posant en pràctica. La Màgia de l’ordre, escrit per la japonesa Marie Kondo. Què té aquest llibre perquè sigui un èxit de vendes i tan revolucionari? He pogut comprovar que qui el llegeix i realment aplica el que s’explica al llibre aconsegueix el seu propòsit: Posar ordre a l’espai físic i de retruc obtenir més claredat mental. Si partim de la base que tot és energia, l’acumulació de papers, estris, bens ma-

terials i fins i tot relacions tòxiques (enteses com a relacions que no ens convenen) ens genera caos i fa que l’energia s’estanqui, i a l’inrevés, la consciència, l’ordre i les coses a lloc fa que l’energia flueixi. Aquí és on les persones tenim un repte: Aprendre a fluir amb la vida. Amb els esdeveniments de vegades conscients i de vegades inesperats que la vida ens proposa. Aquest llibre fa prendre consciència de quantes coses innecessàries arribem a acumular. Desfer-nos de tot allò innecessari pel moment en

d’hamburgueses gourmet de carn ecològica. El projecte de Beercat també inclou visites guiades a la fàbrica. què ens trobem (no oblidem que les persones estem en evolució contínua) ens aporta benestar, per difícil que pugui ser desfer-nos del que ja no necessitem. Soltar tot allò que ja no ens aporta prou en el moment vital que ens trobem ens connecta amb el que sí volem, sí desitgem i per tant amb allò pel que estem disposats a lluitar i donar passos cap endavant. Detectar allò que és important a la nostra vida ens connecta amb els nostres valors i quan més presents estiguin en el nostre dia a dia, millor ens hi trobarem. Viure una vida alineada amb qui som, fer una feina on podem fer aflorar el

Granier acabarà l’any amb 100 noves botigues

La cadena de fleques més gran d’Espanya seguirà expandint-se aquest any. Granier, amb origen a Vilanova i la Geltrú, espera tancar el 2016 amb un centenar de botigues més al ter-

ritori espanyol. Fins al moment, n’ha inaugurat una trentena i els propers mesos és previst que continuï obrint-ne fins arribar a la centena. La companyia creada per Juan Pedro Conde

ja disposa d’una xarxa de 315 fleques Granier, però el seu propòsit és créixer també fora de l’àmbit nacional. A les sis botigues del Regne Unit, tres de Miami, dos de Roma i dos més a Portugal, se’ls sumarà una fàbrica a Estats Units per atendre les seves franquícies instal· lades a Miami. Fonts de Granier han afirmat a Penedès Econòmic que s’establirà aproximadament cap el 2017 o 2018, però “dependrà del nombre de punts de venda, que hauran de ser un mínim de 20”. Des de Granier preveuen que s’arribarà a aquesta xifra en un parell d’anys. L’empresa vilanovina va encetar la venda de franquícies fa sis anys i des de llavors el seu atractiu ha anat en augment.

nostre talent, co-crear relacions positives i espais que ens facin sentir be, només poden aportar-nos una cosa: Benestar. I això està a l’abast de qualsevol persona que vulgui crear una realitat que s’acosti a la seva visió, a la seva fantasia de fa un temps, i per què no, que s’atreveixi a manifestar el seu somni. Algú pot pensar que m’he begut l’enteniment, que això no és possible, i realment, sóc una defensora de pensar que el fet d’augmentar la nostra consciència, ens porta a decidir amb responsabilitat què i com volem viure. De nosaltres depèn regular el nostre nivell de benestar i consciència. Aquest

punt és el que sempre comparteixo amb els meus clients: Ens podem queixar perquè les coses no ens agraden i voldríem que fossin d’una altra manera, o, ens podem moure per fer que les coses passin. El benestar és fruit d’una actitud proactiva en qualsevol àmbit de la vida, tant en l’aspecte personal com professional. I això és el que aporta el llibre, una presa de consciència sobre els béns que volem mantenir o no. Una simple decisió que ens alleugereix l’espai, la ment i la vida. No li venen ganes de començar a endreçar? Per on començarà?

el 2017 preveu arribar als 20 punts de venda a estats units, on establirà una fàbrica per atendre les franquícies

Maig - 2016

Penedès Econòmic

Maig - 2016

VINS&CAVES

El Banc Sabadell Vijazz Penedès celebrarà els 10 anys amb nous espais Destaquen l’Espai Cava, dedicat al jazz fet per dones, i l’Espai Food&Truck, que ampliarà la gastronomia al festival redacció

En el marc del seu 10è aniversari, el Banc Sabadell Vijazz Penedès incorporarà nous ambients durant el festival a Vilafranca del Penedès. Entre ells destaca l’Espai Cava, al claustre de Sant Francesc. Serà un espai solidari dedicat a la música jazz protagonitzada per dones del nostre territori dins el cicle “Elles i el jazz”. Els beneficis es destinaran a l’as-

sociació vilafranquina contra el càncer de mama. També hi haurà l’Espai Lounge Vallformosa a la Rambla de Nostra Senyora, amb una nova proposta jazzística de la mà de DJs de renom. Per últim, s’estrenarà la plaça Food&Jazz: deu propostes gastronòmiques de la mà de deu foodtrucks acompanyades de música jazz. A la ja tradicional Fira de vins i caves hi participaran més de 40 cellers del Penedès. A més, els visitants podran escollir entre

ELS VINS NEGRES DE LA DO PENEDÈS SORPRENEN

un ampli ventall de tastos, “tots ells maridats amb productes de qualitat per intensificar els seus sabors”, expliquen des de l’organització. Destaca l’Espai Ametller Orígens, on es faran maridatges amb productes Casa Ametller, dinamitzats pel cuiner Isma Prados. Els principals caps de cartell seran Dee Dee Bridgewater, Richard Bona i Ibrahim Maalouf, als quals se sumaran artistes internacionals com Manu Katché i GoGo Penguin, i nacionals com

WOM Trio, Eva Fernández Gropu, entre altres. El festival tindrà lloc el primer cap de setmana de juliol, de divendres a diumenge des de les 17.30h fins les 1h (excepte diumenge, que serà fins a mitjanit). Tots els concerts de jazz són gratuïts i els tiquets de degustació tenen un cost d’11 euros (inclou tres degustacions i una copa Riedel) i es poden adquirir al web www.vijazzpenedes.com, així com les entrades als tasts guiats.

Tastavins Penedès va lliurar al Born els premis del 50è concurs de vins DO Penedès redacció

En el marc d’El Born Centre Cultural de Barcelona, Tastavins Penedès va lliurar el passat 18 de maig els premis del 50è Concurs de Vins de la DO Penedès. Les medalles d’or van ser pels vins Vinya Anais del celler U Mes U Fan Tres (Blancs Anyada); Finca Els Camps Macabeu de Jané Ventura (Blancs Criança); Masia Freyé SYSN de Masia Vallformosa (Rosats Anyada); Curios UL d’Albet i

Noya (Negres Anyada); Finca Els Camps Negre de Jané Ventura (Negres Criança); Brut 21 d’Albet i Noya (Clàssic Penedès); i Xarel·lo D’At Roca d’Agustí Torelló Roca (Blancs Xarel·lo). D’altra banda, les medalles de plata van ser per Blanc Prínceps Muscat de Canals Munné (Blancs Anyada); La Creu 2015 de Pere Ventura i Família (Blancs Criança); Petjades de Torelló de Torelló Llopart (Rosats Anyada); Black 2015 HMR d’Heretat Mont-Rubí (Negres Anyada); Cultivare Crian-

L’equip de la Guía Peñín va catar aquesta setmana un total de 435 referències de vins i escumosos de la Denominació d’Origen Penedès corresponents a l’anyada 2015. Segons Pablo Vecilla, un dels catadors, “estem molt contents per l’evolució dels vins negres i rosats perquè cada any tenen bona maduració i són més balsàmics”. Des de l’equip valoren positivament que ara es busqui més el protagonisme del terrer en comptes de la fusta de les barriques. En el cas dels vins blancs, reconeix que són menys intensos en boca i els falten cos i estructura, però veuen interessant que es potenciïn els vins naturals. Dels escumosos Clàssic Penedès se sorprèn de la gran evolució, ja que han passat de 8 a 27 referències en dos anys.

LLOPART ÉS RECONEGUT AL MERCAT XINÈS ça de Masia Vallformosa (Negres Criança; i Argila Rose de Mas Bertran Viticultors (Clàssic Penedès); L’Era Xarel·lo 2016 de Pere Ventura i Família (Blancs Xarel·lo). Les medalles de bronze van ser per Blanc Selecció de Jané Ventura (Blancs Anyada); Creu de Lavit de Segura Viudas (Blancs Criança);

Pere Punyetes (Varias) de Berral i Miró (Rosats Anyada); Arrelium Negre de Pons i Font Elaboradors (Negres Anyada); Parató Samsó de Parató Vinícola (Negres Criança); At Roca Reserva Barrica d’Agustí Torelló Roca (Clàssic Penedès); i White HMR 2015 d’Heretat Mont-Rubí (Blancs Xarel·lo).

Les caves Llopart de Subirats van ser distingides el passat 8 de maig amb el segell de qualitat del mercat xinès i asiàtic, atorgat durant l’entrega de premis de la Federació Industrial d’Empresaris de Shenzhen, a la Xina, que va tenir lloc a l’hotel Wuzhou.

tell medieval, de propietat comtal i documentat des de l’any 1121. La construcció de planta quadrada té una superfície de 1.300 m2, amb baluard, escalinata d’accés i

pati interior, i està situada al costat de l’església romànica de Santa Maria de la Bleda i del cementiri. Al costat també hi ha la casa dels masovers de 115 m2.

Cellers Torres compra el Castell de la Bleda, on experimentarà amb varietats Olga Aibar Cellers Torres ha adquirit recentment el Castell de la Bleda, a l’Alt Penedès, i les 19 hectàrees de terreny que l’envolten, de les quals 16 ha són de vinya d’entre 25 i 35 anys. Aquesta finca està ubicada a poca distància de Mas La Plana, la finca de Torres que dóna nom al seu vi més emble-

màtic, i del seu Centre de Visites, a Pacs del Penedès. Torres ha decidit comprar aquesta històrica finca per protegir i preservar el patrimoni arquitectònic rural del Penedès, així com el seu paisatge vitivinícola. La qualitat del sòl i de la vinya la converteixen en un lloc òptim per experimentar amb varietats ancestrals catalanes, un projecte en què el celler familiar porta més

de trenta anys treballant i que li ha permès recuperar 40 varietats d’arreu de Catalunya, de les quals 10 tenen un gran interès enològic. L’històric Castell de la Bleda, pertanyent al terme municipal de Santa Margarida i els Monjos, és una casa de grans dimensions catalogada com a ‘Bé cultural d’interès nacional’ per la Generalitat des del 1949, que va ser rehabilitada el segle XIX. Té l’origen en un cas-

Penedès Econòmic

Maig - 2016

VINS&CAVES

ACORD A CODORNÍU AMB EL QUAL ES CONSOLIDA L’AUGMENT DE SOUS Els treballadors i la direcció de Codorniu a Sant Sadurní d’Anoia han arribat a un acord per fixar el nou conveni col· lectiu. La normativa pactada consolida un 1% d’increment de sous per a aquest 2016, amb caràcter retroactiu a l’1 de gener, i inclou una clàusula de revisió salarial si l’IPC interanual supera l’augment acordat. Al mateix temps, s’estableix una reducció de la jornada laboral anual de vuit hores a partir de l’any 2017. El conveni recull diverses millores de caire social, com l’equiparació de les parelles de fet als matrimonis a efectes de permisos retribuïts, alhora que hi ha el compromís de fer un protocol que protegeixi els drets de maternitat i paternitat. MIQUEL PONS ESTRENA ETIQUETA: “77 VEREMES” El celler Miquel Pons ha creat una nova imatge per als seus vins més especials: “77 veremes”. És una nova gamma que neix amb un vi blanc multi premiat, el xarel·lo fermentat en barrica. L’anyada del 2015 ja es comercialitza amb la nova etiqueta, que a partir d’ara concentrarà els vins més exclusius del celler de la Granada. En aquests moments ja hi ha a les botes en procés de criança, el primer vi negre que s’etiquetarà aquest hivern sota la mateixa imatge. El concepte “77 veremes” és un homenatge al fundador del celler, Miquel Pons, i a l’experiència acumulada.

La DO Penedès i la DO Catalunya perden quota de mercat a Espanya Per segon any consecutiu, el 2015 les DO catalanes van liderar el mercat autòcton amb un 32% de quota Lídia Oñate El 2015 les denominacions d’origen Penedès i Catalunya van perdre quota de vendes al territori català i també a Espanya. Segons el darrer informe Nielsen encarregat per l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), el conjunt dels vins amb DO catalana van liderar el mercat a Catalunya amb una quota de mercat del 32,51%. D’aquests, el 13,05% va ser de la DO Penedès i el 8,66% de la DO Catalunya, de la qual formen

part alguns cellers amb origen penedesenc. Les vendes d’ambdues es van reduir durant el darrer any: la DO Penedès un 3,69% i la DO Catalunya, un 12,46%; mentre que la majoria de les DO catalanes van millorar els seus registres. Aquests augments, però, van ser minsos comparats amb les dues mencionades, fet que es va traduir en una davallada de vendes de vins de les DO catalanes (-0,54%). El 2015 la quota de mercat de vins catalans amb DO va baixar del 6,70 al 6,43%, tot i que es van mantenir a la cinquena

posició al rànquing de DO espanyol. En el cas de la DO Penedès, va consolidar-se al setè lloc i la DO Catalunya, al 12è. Aquestes xifres contrasten amb les de l’any anterior, quan van millorar-se les vendes de vi d’ambdues. La primera DO a Espanya va ser Jerez amb una quota del 33,81%, que

va perdre un 1,21%. A nivell de tot Catalunya, el conjunt dels vins amb DO catalana van liderar el mercat autòcton amb una quota del 32,51%. Revalida, així, la primera posició aconseguida l’any anterior, tot i que la quota es va reduir un 1,01%.

tir-se en una forma de creació de vins. El director de la DO Penedès, Francesc Olivella, va comentar que “tant el Consell Regulador

de la DO Penedès com els cellers participants estem molt contents de la recepció que ha tingut l’esdeveniment, ubicat en un entorn immillorable.”

països presents al Fòrum. A la cloenda va assistir la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, que va subratllar la im-

portància del cooperativisme en aquest sector: “a Catalunya, 52 de les 221 cooperatives agràries són vinícoles i produeixen la meitat del vi del nostre territori”.

Unes mil persones van assistir al primer CreaTast Penedès, a Barcelona Lídia Oñate Gairebé mil persones van assistir a un dels grans esdeveniments de l’any de la DO Penedès. El primer CreaTast Penedès va reunir professionals del sector de la restauració, hostaleria, botiga especialitzada i premsa. Enguany també es va donar accés als aficionats, els quals van respondre amb força interès. A la jornada, que va

tenir lloc el passat 23 de maig al Born Centre Cultural de Barcelona, van participar 42 cellers, que van presentar les seves novetats a la ciutat comtal. En total, els assistents van poder tastar fins a 150 nous vins de gran qualitat. Una de les novetats d’enguany era el canvi de nom, enlloc de Nous Penedès, però també la filosofia, que porta la DO Penedès molt més enllà de la pura denominació geogràfica per conver-

Lídia Oñate En el marc del V Fòrum Mundial de Cooperatives Vitivinícoles, que es va celebrar del 14 al 18 de maig a Vilafranca del Penedès, el sector cooperativista va posar sobre la taula els reptes de futur als quals han de fer front. A la trobada hi van participar diversos representants de Fecovita i la Rioja-

na (Argentina), Vinadets (França), Fecovinho (Brasil), Baco (Espanya), Capel (Xile), Caviro (Itàlia) i Cooperativa Agraria Viticultores Asociados (Uruguai), a més de la catalana Cevipe. El seu president, Xavier Ferrer, va incidir en la necessitat de que les cooperatives es facin càrrec de la comercialització, ja que “el 60% de la producció de vi a nivell mundial la fan les cooperatives, que només comercialit-

zen el 10%. Hi ha molt de marge a mans d’intermediaris que cal recuperar perquè això ajudaria al sector a guanyar-se millor la vida”. En aquest aspecte, l’alcalde de Vilafranca Pere Regull, va afegir que “el romanticisme de la vinya està molt bé, però cal que sigui rendible per atraure els joves i garantir-ne el relleu generacional”, un dels majors reptes que van evidenciar tots els representants dels

Fèlix Miró

El món cooperatiu vinícola vol recuperar la comercialització cedida als distribuidors

Penedès Econòmic

Maig - 2016

EMPRESA

CASAAMETLLER OBRE UN TALLER MECÀNIC

S’inaugura el nou viver d’empreses creatives de Vilanova, el Crea&CO Ubicat a la planta baixa de Neàpolis, acull cinc empreses que se sumen als 40 coworkers de la tercera planta redacció

L’Agència Pública d’Innovació de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va inaugurar oficialment el dimarts 25 de maig el nou viver d’empreses creatives i tecnològiques Crea & Co. Ubicat a la planta baixa de Neàpolis, aquest nou espai dedicat al talent, l’emprenedoria,

la indústria del coneixement i la innovació dóna cabuda a cinc noves empreses, d’entre dos i cinc treballadors, que se sumen a la quarantena d’emprenedors coworkers instal·lats a la tercera planta de Neàpolis, al Cowork TIC. Neàpolis va iniciar la seva activitat l’any 2006. Per a la regidora d’Innovació i TIC de l’Ajuntament de VNG, Ariadna Llorens,

la transformació que ha experimentat Neàpolis en aquests deu anys mostra la dedicació, el treball i la il·lusió de totes les persones i institucions que hi són presents. A Neàpolis hi treballen 168 persones, hi tenen la seva seu 35 empreses de les quals només 3 són de caràcter públic i 41 emprenedors. El 100% tenen la innovació i la creativitat com a elements de desenvolupament

del seu negoci i un 84% “han triat aquest espai i la ciutat per la qualitat de vida, per la bona connectivitat i les infraestructures i pels preus competitius”. El cap de servei de la Societat de la Informació de la Generalitat, Ricard Faura, va afirmar que “utilitzem Neàpolis com un exemple d’èxit quan altres territoris d’Espanya o de fora volen conèixer projectes com aquest”.

Viena, Norauto i Sprinter obriran centres a Vilafranca

Saher amplia instal·lacions a Sant Pere Molanta

Viena, Norauto i Sprinter obriran properament establiments a Vilafranca del Penedès, en concret, al polígon de l’Avinguda de Tarragona, al costat del concessionari Renault. Sprinter és una cadena de distribució de moda, complements i material esportiu. amb més de 100 punts de venda a tot el país i una botiga online, on es poden adquirir una àmplia gamma de primeres marques esportives de prestigi internacional. La de Vilafranca serà la vuitena obertura de la firma a Catalunya.

L’empres Saher, ubicada a l’avinguda Mare de Déu de Montserrat, al polígon de Sant Pere Molanta, ha ampliat les seves instal·lacions per disposar de més espai i guanyar en unificació. Fins el moment, Saher disposava de 2.500 m2 en tres centres de treball propers però separats. Amb la seva nova infraestructura, passa a comptar amb 4.000 m2 repartits en dos naus contigües, optimitzant així els seus recursos i convertir-los en més eficaços i eficients. Així mateix, s’ha destinat

Opinió

Eric Enguita Albet Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

Viena és una coneguda cadena d’entrepans i Norauto és un autocentre dedicat al manteniment i equipament de l’automòbil amb 73 centres a Espanya.

Vilafranca capital del vi Valladolid serà la capital mundial del vi el 2017 i organitzarà el concurs internacional de Brussel·les, un dels premis més importants del món del vi. Ras i curt, tots volem que Vilafranca lideri aquesta posició a nivell internacional, però ningú en fa res per assolirla. O algú ha treballat per fer de la nostra vila capital mundial del vi? Què serà el pròxim? Que a Haro s’estableixi la universitat de Davids? Porto temps intentant fer

veure que cal quelcom més, hem avançat molt començant a creure’ns que podem ser una capital de referència del món del vi, però no falta encara algú que fermament lideri el projecte, institucions i una obertura de les grans empreses privades. Es més, si no es pot assolir el cim, busquem adaptar estratègicament un posicionament, Vilafranca capital de l’enoturisme, o Vilafranca capital de l’agricultura ecològica, dic per dir, però cal un objectiu i

L’empresa penedesenca Casa Ametller ha començat a diversificar encara més el seu negoci i ha obert recentment Ametller Mecànics. Es tracta d’un taller mecànic que està ubicat a l’Avinguda Barcelona, 21-23, al polígon de Sant Pere Molanta, al costat de les instal·lacions d‘Ametller Origen. Al taller es realitzen revisions Pre-ITV i de manteniment, mecànica, electricitat, canvis d’oli i de pastilles de fre, diagnosi entre molts altres serveis.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 55 - Maig 2016 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado, Xavier Vallès El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès ( 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Lerigraf Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011 Membre de:

un espai més ampli per a la divisió de Cultivadors i cavadores Escala, marca i personal que va adquirir Saher el 2013. L’any vinent Saher complirà 50 anys de trajectòria.

cal treballar-hi coordinats amb algú que estigui enfocat en pensar com col·locar d’una vegada el Penedès i la seva capital al mapa del món. El repte no és fàcil, ningú ho ha dit, i la idiosincràsia del territori tampoc hi ajuda, però és que no ens hi hem posat, ja hem fet feina ja, però ara cal un pla. Sempre he cregut que seria prou notori i interessant una regidoria del vi, amb el seu regidor o regidora destinat exclusivament al sector, promoció i defensa davant de les institucions, que vetllés per la difusió en di-

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

versos idiomes a les xarxes socials, i fer-ho tot plegat amb seny, econòmicament sostenible, i amb uns objectius a assolir, tal i com seria un departament d’una empresa privada. Vull aprofitar per comentar i rendir-me davant la proposta del VINSEUM amb un tast de vins Sub21, chapeau, podria estar dins les funcions de la regidoria del vi, buscar formes d’incentivar la cultura del vi entre la gent jove, sigui sub-21 o sub-25, promocionant cursos de tast, tast als instituts i mirar de trencar l’estigma del consum

del vi amb menors de 18 anys (per cert caldria canviar la llei respecte aquest tema, el vi en moderació no és un alcohol dolent). Quants de vosaltres vàreu començar a veure vi a casa abans dels 18? Quasi tots, n’estic segur. M’emprenyo sol, perquè no estem fent tot el que hauríem de fer! Hi ha idees, hi ha gent jove amb ganes d’empènyer, i continuem fent polítiques del s.XX, només desitjo que l’anhelada regeneració política ens porti també només formes de fer i amb noves idees! Salut i vi!

Penedès Econòmic

Maig - 2016

LLIBRES

La revolucionària guia per liderar equips d’una forma diferent i eficaç

¡Todos a una! César Piqueras PROFIT EDITORIAL 11,95€

Ets un bon líder? T’agradaria ser-ho? Creus que qualsevol persona podria arribar a ser-ho si s’ho proposa? Quines són les principals habilitats del líder? Com podem entrenar i desenvolupar el nostre lideratge? En aquest llibre trobaràs les respostes gràcies a consells, tècniques i coneixements que poden ser útils en la labor quo-

tidiana de liderar equips i projectes, considerant el lideratge una forma de vida, una actitud davant les situacions, un conjunt d’habilitats que ajuden a les persones a aconseguir resultats extraordinaris. Les habilitats del lideratge han estat sempre reconegudes com les principals raons de l’èxit d’una empresa, un equip, un

Una anàlisi de les dades que auguren una nova recessió

¿Por qué en 2017 volveremos a entrar en recesión? Juan Ignacio Crespo DEUSTO 17,95€ i e-book 9,99€

Aquest llibre combina pronòstics i reflexions, però també és un balanç de previsions antigues. Per a això el prestigiós analista financer Juan Ignacio Crespo parla de passat, present i futur. En la primera part repassa les prediccions que va fer per a economies i mercats en llibres anteriors amb el seu mètode,

el chartismo histórico. En el present analitza la desacceleració de l’economia de la Xina i el seu impacte sobre el preu del petroli i altres matèries primeres, així com sobre unes economies emergents que s’afebleixen per la pujada de tipus d’interès a Estats Units i per l’apreciació del dòlar.

Manual per augmentar l’eficàcia personal i del teu equip de treball

24 formas de mejorar el rendimiento personal Michael Maginn PROFIT EDITORIAL 11,95€

En un món professional tan competitiu, el treball en equip és imprescindible. 24 formas de mejorar el rendimiento personal y de tu equipo et proporciona les recomanacions clau per convertir un grup de persones en un equip unit que ofereixi millors resultats en conjunt que la suma de les seves parts. En aquest concís i útil manual

trobaràs tot el que necessites per crear equips d’èxit, innovadors i excepcionals. Amb ell, ensenyaràs als teus membres a fixar un objectiu clar i comú, definir les responsabilitats, evitar els problemes predictibles, potenciar la col·laboració, convertir les idees en realitat, prendre decisions clares, arribar al consens, gestionar les diferèn-

projecte social o un país. És indubtable avui dia, que el lideratge és determinant per dur a terme un projecte empresarial, social o polític. Sense bons líders no seríem capaços d’aconseguir bons resultats. A ¡Todos a una! es posa en comú tot allò recomanable perquè qualsevol líder faci un bon treball, no només a nivell professional, sinó també personal, perquè el lideratge també té molt a veure amb la capacitat de dirigir-nos a nosaltres mateixos. César Piqueras és escriptor,

conferenciant, formador i blogger d’èxit en el món de parla hispana. És autor de més de 10 llibres sobre management, lideratge i vendes. És Executive MBA, Màster en Psicologia de la Gestió d’Organitzacions per la London Metropolitan University Business School, Màster en Teràpia Gestalt, Màster Trainer en PNL, coach ORSC d’equips i coach PCC certificat per ICF i AECOP. Entre els seus clients figuren empreses i universitats com ESADE, Harley Davidson, Virgin.

En el capítol dedicat al futur fa noves prediccions per a la borsa, or, divises... i extreu les conseqüències dels tipus d’interès negatius dels bancs centrals: expropiació silenciosa de l’estalvi i capitalisme d’Estat. I parla, principalment, de la propera recessió i del que segurament la desencadenarà. Juan Ignacio Crespo és llicenciat en Ciències Matemàtiques per la Universitat Complutense de Madrid, és membre del Cuerpo Superior de Esta-

dísticos del Estado, professor d’universitat durant més de 10 anys i ha format part dels consells d’administració de Corporación CajaMadrid i del Banco Hipotecario de España. Col·labora a El País, El Mundo, La Vanguardia, RNE, Cadena Ser, TVE o Capital Radio. És també autor dels llibres Las dos próximas recesiones (2012) i de Cómo acabar de una vez por todas con los mercados (2014), tots dos publicats per Deusto.

cies, confiar en els altres, dirigir les reunions i liderar sense imposar autoritat. Els equips de treball funcionen amb èxit si eliminen les rivalitats internes i concentren les diferents perspectives i habilitats en un objectiu comú. 24 formas de mejorar el rendimiento personal y de tu equipo t’ensenya a construir equips que funcionin amb èxit, a treballar amb els individus i amb el grup per obtenir resultats creatius, resolutius i recolzats

sempre per tots. Michael Maginn és president i director de Singularity Group, una empresa que porta més de 20 anys ajudant als seus clients a aconseguir resultats sostenibles i a millorar l’eficàcia dels seus equips, el lideratge, les vendes i la direcció. Maginn també ha escrit Effective Teamwork i compta amb una àmplia experiència en assessoria d’empreses reconegudes d’Amèrica del Nord, Europa i Àsia.

Penedès Econòmic

Maig - 2016

TECNOLOGIA

Vull un mòbil tonto!

Al món es venen 44 milions de dumbphones. Les persones estan optant per un mòbil bàsic, sense internet, com a segon dispositiu per desconnectar Josep Barella

A la parada del bus. A la cua del metge. En un viatge amb tren. Fins i tot, a l’ascensor. Tothom fa el mateix: mirar el mòbil. Un pip, un altre, i un altre… Vivim esclaus del mòbil i a mesura que augmenta el nombre d’aplicacions amb diferents serveis, creix el nombre d’avisos i alertes que rebem al dispositiu. El mateix president de Telefónica, César Alierta, va reconèixer l’any passat en una junta d’accionistes que la seva terminal era una ‘carraca’. “La gent que usa un smartphone no té llibertat perquè (els gegants d’internet) coneixen la seva vida”, va assegurar. La moda ara, es diu dumbphone. Cosa que es podria traduir com a mòbil tonto. Com que ja passem prous hores pendents del nostre smartphone, el més cool ara, és tenir un segon mòbil que no faci res. Per desconnectar els caps de setmana o quan arribem a casa, i sense haver de posar-lo en mode avió. Només trucades i els antics SMS. I poca cosa més. No té WhatsApp. Tampoc pots consultar Facebook mentre vas cap a la feina. A l’autobús o al tren, pots tenir el cap alt i mirar què fa l’altra gent: estaran enganxats amb el seu smartphone repassant els emails. Hi ha tanta dependèn-

La nova moda són els dumbphones. Telèfons que no fan res. Només truquen. I al 2015, ja se’n van vendre 44 milions. cia que els espanyols passen més de tres hores al dia navegant per internet, consultant les seves xarxes socials o llegint el correu electrònic amb el telèfon intel·ligent. D’aquesta addicció, ha nascut la ‘nomofòbia’, és a dir, la por a sortir de casa sense el dispositiu i que afecta un increïble 75 per cent dels espanyols (3 de cada 4!).

No obstant això, pot ser que aquests dispositius siguin més llestos del que semblen perquè just quan els smartphones estan tocant sostre (segons la consultora IDC la seva venda ha registrat un creixement de tan sols el 0.2% el primer trimestre de 2016, el menor augment de la seva història), el mercat dels telèfons bàsics no para de créixer.

El 75% dels espanyols pateixen nomofòbia: tenen pànic a sortir de casa sense el telèfon mòbil El major exponent d’aquesta nova moda és l’empresa Punkt, amb seu a Suïssa, que porta des de 2008 treballant en la idea de generar productes simples que compleixin la seva funció únicament. Amb aquesta idea va néixer el MP01. Un telèfon mòbil sense pantalla tàctil, càmera per fer-se selfies ni aplicacions. Això sí, el seu preu és de 295 euros. Es tracta d’un mòbil que no superaria cap reunió de producte en una empresa: no té pantalla tàctil, ni teclat, no s’hi poden instal·lar aplicacions i, de fet, només serveix per fer trucades. L’aposta de Punkt, però no és l’única i a Espanya, l’oferta és variada i amb preus molt millors. El mes d’abril, Orange va llançar el Card Phone (29 euros) per als que vulguin desconnectar del món digital sense deixar d’estar comunicats. Alcatel segueix comercialitzant telèfons com el 10·35, amb tapa (25 euros). Light Phone (88 euros), NoPhone (9 euros) o Dauro Secure 580 (145 euros) són unes altres de les alternatives. La moda dels dumbphones sembla que s’està imposant i el passat mes d’abril l’actor britànic Eddie Redmayne -candidat a un Oscar per La noia danesa-, va acaparar

titulars en confessar que havia canviat el seu sofisticat iPhone per un senzill model antic, després d’adonar-se que estava “enganxat al telèfon tot el dia. Volia viure el moment i no estar sempre comprovant correus i missatges”. Les dades de vendes confirmen el canvi de tendència als mercats. Segons el Financial Times, cada any es venen al món 44 milions de dumbphones, la qual cosa representa un 2% del mercat global. Al Japó, les vendes dels telèfons bàsics creixen un 6% in-

teranual. Petites xifres però significants. Les persones estan optant per un telèfon mòbil com a segon dispositiu amb l’objectiu de desconnectar. És l’única manera de no estar pendent de l’e-mail del treball, del Facebook o del grup de WhatsApp d’amics de l’oficina. A Espanya, però, serà difícil de capgirar aquesta tendència. El 2015 hi havia a Espanya 50 milions de mòbils i, d’aquests, el 81% eren telèfons intel·ligents. Encara que som el país de la Unió Europea amb major penetració

d’aquesta tecnologia –ha crescut gairebé 20 punts en dos anys–, la xifra té la seva contrapartida: existeix encara un 19% d’usuaris, més de 9 milions de persones, que no tenen accés a internet des del seu cel·lular.

Les vendes d’smartphone han crescut el primer trimestre de 2016 un 0.2% només, el menor augment de la seva història El que es perd en no tenir smartphone és la pantalla tàctil, la càmera de fotos, la reproducció de música, les xarxes socials, el navegador, els vídeos, els jocs i les aplicacions més pelegrines. I clar, també es perd els grups de WhatsApp, amb els acudits, els vídeos, les cadenes, els malentesos i la capacitat de produir 1.857 comentaris si et despistes 10 minuts... Potser, després de tot, això del telèfon ximple no és cap ximpleria.

Penedès Econòmic

Maig - 2016

VIATGES

Suècia, l’estat del benestar La bellesa de les ciutats i els seus esplèndids monuments són els principals atractius d’aquest preciós país nòrdic, el més important tant per tamany com per població redacció

Suècia és un país de llibertat, puresa i bellesa en una mescla ben dosificada. Altes muntanyes, mar i llacs, casetes de camp pintades de colors, àmplies platges de sorra i les últimes terres verges d’Europa. En resum, un paradís natural en el qual sobresurten magnífiques ciutats on la vida transcorre a ritmes tranquils i assossegats. A Suècia es poden organitzar excel·lents excursions, des dels creuers amb vaixell pels seus rius, llacs, canals i illes, fins als passejos en trineu per Lapònia. Passejar amb bicicleta entre les seves fèrtils prades, esquitxades de petites granges, o caminar per les muntanyes i descansar al costat del corrent dels rius que les refresquen, són experiències que mai s’oblidaran. Perdre’s entre els seus boscos o admirar la cultura tradicional en els seus múltiples esdeveniments són uns altres dels secrets que amaguen aquestes terres. El viatge a Suècia suposa una

SUÈCIA Capital: Estocolm Idioma: Suec Població: 9.828.655 habitants Superfície: 450.295 km2 Moneda: Corona sueca (SEK) Clima: És temperat, humit i encapotat amb hiverns de molt vent i relativament suaus i estius frescos Economia: Depèn principalment del comerç internacional per poder mantenir una elevada productivitat. Les exportacions suposen aproximadament el 50% del PIB

trobada amb la tradició cultural nòrdica, plena de misteris i història, i al seu torn una cita amb la modernitat. Els suecs comparats amb els habitants del sud d’Europa, són persones menys obertes i amb poc interès a relacionar-se fora del seu propi cercle d’amistats. No obstant això, al llarg de la història el poble suec ha sofert algunes transformacions en la forma de veure i de viure la vida. Entre 1865 i 1930, el país va experimentar una emigració a gran escala, la majoria va marxar a Estats Units amb l’esperança d’una vida millor. En els anys seixanta i setanta van venir, en canvi, a treballar a Suècia,

més de mig milió d’immigrants, en la seva majoria finlandesos, però també iugoslaus i grecs entre d’altres. A més, Suècia ha acollit refugiats de molts racons agitats del món. Aquesta gran immigració, que suma avui dia més d’un milió de persones en una població de 8,4 milions, ha provocat canvis significatius en el comportament dels suecs. Els immigrants aporten els seus hàbits i costums que es van sumant als propis del país. El suec de les ciutats s’ha tornat més obert i fa més vida al carrer, obrint pas a altres costums i maneres de vida abans impensables. Pel que fa a les compres, no és necessari anar a una botiga turís-

tica per trobar alguna cosa típica ja que els suecs solen comprar la seva pròpia artesania per decorar les seves llars. En general l’artesania gira entorn de la llar: objectes decoratius i d’utilitat pràctica, sobretot en la cuina i la taula. Cal destacar la coberteria d’acer inoxidable, una de les més prestigioses del món. No obstant això, el més conegut a l’exterior és la cristalleria. També mereix tenir en compte l’artesania de forja o els objectes de fusta. En matèria de peces de vestir destaca la pelleteria, on el visó, o l’abric de pell de guineu o llop no és tant un luxe sinó una necessitat a causa dels freds dies d’hivern.