Penedès Econòmic nº8 by El Cargol Publicacions, S.L.

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00€

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈS

Núm. 8 gener 2012

CAU LA INVERSIÓ A LA COMARCA Els penedesencs es fan emprenedors per la crisi i els problemes d’atur pàg. 4

El descens en publicitat i inversions posa les TV locals a la corda ﬂuixa pàg. 6

Baixen les taxacions, les vendes i els preus: un 2011 horrible per al totxo pàg. 10

La Generalitat invertirà un 75% menys que ara fa tres anys pàg. 2-3

ENTREVISTA EN PROFUNDITAT A

JOAN AMAT SOLÉ pàg. 16

President de la delegació de la Cambra de Comerç de Barcelona a la comarca

Penedès Econòmic

gener 2012

L’ANÀLISI

La inversió per càpita a l’Alt Penedès ha caigut un 75% en els últims 3 anys El segon CAP de Vilafranca és la inversió estrella dels pressupostos de la Generalitat per al 2012 que no inclouen l’escola Els Pins de Moja LÍDIA OÑATE L’Alt Penedès rebrà 10.662.823,65 euros en inversions a la comarca durant aquest 2012, segons la proposta del Govern de la Generalitat en els pressupostos que s’aprovaran al febrer. Tot i les grans obres que s’han inclòs i que s’esperaven des de feia anys com el segon Centre d’Atenció Primària a Vilafranca, la xifra total s’ha reduït pràcticament a la meitat respecte el 2011, exactament un 48,5%, una xifra que ja va disminuir-se un 58% en els anteriors pressupostos en relació al 2010. Amb aquesta reducció, la inversió que farà la Generalitat per cada penedesenc serà de 101 euros, mentre que tot just fa un any va ser de 198 euros. Però si mirem tres anys enrere, era de 409,8 euros. Així doncs, els penedesencs han vist disminuïts en un 75,35% la seva inversió per part de la Generalitat. Si bé és cert que són moments difícils per a grans despeses, també cal destacar que hi ha obres que no es poden fer esperar gaire més. La necessitat del segon CAP per a Vilafranca és des de fa anys una evidència. La mitjana catalana de metges de capçalera d’adults se situa en 1.420 pacients per metge, mentre que al Penedès la xifra ascendeix a 1.790. En el cas dels pediatres, la mitjana a Catalunya és de 1.057 pacients per pediatre, i a l’Alt Penedès, segons dades del mes de maig de 2011, es trobava en 1.350 infants per metge. El segon CAP, un projecte realitzat per l’empresa GISA, se situarà a la zona del Parc de Llevant, al barri de l’Espirall, i acollirà serveis d’atenció a la salut mental i la delegació de l’Agència de la Salut a l’Alt Penedès, que actualment es troba a Sant Sadurní. Els terrenys tenen una superfície de 2.700 m2 que van ser cedits per l’Ajuntament vilafranquí al Servei Català de la Salut. El pressupost total de l’obra supera els 7 milions d’euros, que es fraccionarà en dues parts. En el primer any, la Generalitat destinarà 3.072.411,20 euros i s’espera que a l’exercici de 2013 s’aboni la resta. El passat 10 de gener el Diari Oﬁcial de la Generalitat va publicar la licitació de l’execució

de les obres de construcció, un pas que apropa, més si cap, el nou CAP a Vilafranca. En aquest moment, el projecte es troba en procés de concurs, en el qual s’hi han de presentar les empreses interessades a dur-lo a terme. Una vegada es decideixi quina el construirà, disposarà de 18 mesos per construir el CAP. L’alcalde de Vilafranca i diputat de CiU al Parlament de Catalunya, Pere Regull, es va mostrar satisfet de saber que l’obra ja s’havia licitat, després d’anys d’espera. “Espero que tothom sigui conscient de la importància i transcendència d’aquesta notícia. Serà un servei comarcal, i no només ens posarem al dia en atenció primària, sinó que assolirem el nivell que ens toca per número d’habitants.” Des de l’òrbita socialista, el diputat al Parlament,

1 Nou CAP Vilafranca del Penedès. ABS: 3 obres 3.072.411,20€

LA MITJANA DE PACIENTS PER METGE A L’ALT PENEDÈS SUPERA EN 300 PERSONES A LA CATALANA Roberto Labandera, veu amb bons ulls que el Govern hagi donat un pas en ferm en relació al CAP vilafranquí, però alerta que faran “un seguiment de l’execució de l’obra i del desenvolupament del projecte que s’havia aprovat inicialment, ja que és complex i inclou diversos serveis”. En relació a aquest projecte tan ambiciós, amb més de 7 milions d’euros de pressupost, Regull ha explicat que “el gran avantatge és que s’ha adjudicat la totalitat de l’obra, primera i segona fase. La licitació és per tota l’obra, fins al final. Això ens dóna la seguretat que en els pressupostos del 2013 hi haurà la segona fase.” Sota els criteris d’austeritat, prioritat en la despesa social, credibilitat fent un ajust planificat per dos anys, i corresponsabilitat, l’equip de Govern liderat pel president Artur Mas ha presentat una proposta de pressupostos que es debatrà en els propers 15 i

2 Cens emfitèutic vinculat a l’immoble de l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès 2.068.227,48€

3 Material sanitari 1.276.483,74€

4 Línia elèctrica Els Vinyets - Sant Quintí de Mediona 773.378,00€

5 Construcció escola Montcau (Subirats) 750.031,44€

6 Obra del CEIP Antoni Grau Minguell 681.125,03€

7 Inversions de maquinària a l’Hospital Comarcal 589.095,89€

8 Obra del CEIP Les Graus (Font-rubí) 486.093,28€

9 Obra del CEIP Rossend Montané (Olèrdola) 135.265,74€

10 Obra de l’Agència Catalana de l’Aigua a Sant Pere Sacarrera a Mediona 87.987,84€

11 Retorn d’imposts per solars no edificats (Institut Català del Sòl) 81.100€

12 Depuradora d’Aigües residuals a Lavern 70.399,18€

13 Inversions en l’Incavi 37.480€

14 Inversions en material al laboratori del Consorci Sanitari de l’Alt Penedès 20.000€

Penedès Econòmic

gener 2012

L’ANÀLISI

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEG

La forquilla trinxant

 El segon CAP de Vilafranca es construirà al Parc de Llevant, al barri de l’Espirall

16 de febrer. La crisi s’ha fet notar arreu de Catalunya, ja que la majoria de comarques han vist minvades les seves inversions en termes absoluts. Només 12 de les 41 comarques que conformen el territori català rebran més diners respecte el 2011. Es tracta de l’Alt i el Baix Empordà, l’Alt Urgell, el Baix Ebre, les Garrigues, la Garrotxa, Montsià, Pallars Jussà, Ribera d’Ebre, Terra Alta, Urgell i Vallès Occidental. D’entre elles destaca l’Alt Empordà que passarà d’ingressar d’un 0,9 a un 3,1% del pressupost general i el Baix Empordà, d’un 1,8 a un 4%. En el cas de l’Alt Penedès, ha vist reduït un 0,4% respecte al total de Catalunya, cosa que l’ha situat com la 19a comarca que rep més ingressos de la Generalitat, dos posicions més enrere que al 2011. El diputat Labandera veu aquesta nova posició com “una pèrdua d’importància” respecte el marc català, “per les inversions en matèria d’educació, transport i salut que no s’han inclòs en els Pressupostos de 2012”. Labandera reconeix que “el Govern ha prioritzat altres obres, cosa que no ens sembla malament, però nosaltres defensem que es facin les nostres, que també són urgents”. Per la diputada del PPC Dolors Montserrat, aquests pressupostos són “totalment insolidaris amb l’Alt Penedès” i recorda que aquest any és el tercer consecutiu que la Generalitat disminueix dràsticament el pressupost per ala comarca. “L’Alt Penedès necessita molts ajuts i suport per tot l’enoturisme i la proximitat amb Barcelona”, comentava Montserrat. La construcció del CAP és l’única nova inversió de cara al 2012, ja que la resta són inversions de continuació. L’àmbit educatiu és el que s’emporta la millor part. Al pressupost s’ha inclòs una partida de 486.093,28 euros pel CEIP Les Graus de Font-rubí; una altra de 135.265,74 euros pel CEIP Rossend Montané a Olèrdola;

una tercera, de 681.125,03 euros pel CEIP Antoni Grau Minguell a Sant Quintí de Mediona; i una última de 750.031,44 euros per l’escola El Montcau de Subirats. Tot i les inversions en educació, Labandera troba a faltar quatre escoles més que ja tenen un projecte aprovat i es troben a l’espera de saber la disponibilitat econòmica. Es tracta de les escoles de Sant Joan de Mediona, Sant Marçal, Torrelles de Foix i els Pins de Moja. En aquesta última, el Govern ha donat a conèixer recentment que no té intenció de construir-la, tot i que els terrenys ja estan a disposició per fer-hi l’ediﬁci. L’escola ja fa 6 anys que es troba en funcionament amb barracons, una situació que es veu

DESPRÉS DE 6 ANYS EN BARRACONS EL GOVERN HA DESCARTAT LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESCOLA ELS PINS MOJA agreujada per la negativa del Govern a complir amb el compromís de construir-la i l’acord al qual van arribar els grups parlamentaris de PSC, PPC, ICV, ERC i C’s, el 14 de juliol de 2011. Tots ells donen suport a la construcció de l’escola per tal de donar continuïtat al projecte educatiu que des de fa anys desenvolupen l’AMPA, els docents i les famílies. Per això, presentaran una esmena conjunta al Parlament, i el PPC una de pròpia, per tal que el Govern rectiﬁqui la seva posició i inclogui l’escola Els Pins al pressupost de 2012. De l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) apareixen dues partides,

per al mateix concepte que en el pressupost de 2011 però amb inversions menors. La primera d’elles està destinada a l’estació depuradora d’aigües residuals a Lavern (Subirats), per a la qual es destinaran 70.399,18 euros. Quant a la segona, és una obra que l’ACA realitzarà al nucli de Sant Pere Sacarrera, a Mediona, dotada amb 87.987,84. Per Labandera aquest pressupost hauria de contemplar també les depuradores de Cantallops i Castellet i la Gornal, ja que “hi ha un procés judicial obert contra els seus alcaldes perquè aquestes depuradores no hi són”, referint-se a la denúncia als Ajuntaments de Subirats i Castellet i la Gornal per contaminació al medi ambient. Una de les grans apostes de l’Ajuntament de Vilafranca és el projecte del Centre de Coneixement i Gestió del Vi i el Cava, que vol ser l’escola universitària dels negocis del vi amb seu al Penedès. Per aquest 2012, la Generalitat destinarà cinc partides a l’Institut Català de la Vinya i el Vi en inversions d’edificis, màquinaria, instal·lacions, mobiliari, estris, utillatge, informàtica i material divers. En total, seran 37.450 euros que sumats als 1,2 milions d’euros del consistori vilafranquí, aprovats en els pressupostos municipals de 2012, permetran iniciar les reformes a l’edifici de l’antic Incavi i posar, així, els fonaments del projecte de formació vitivinícola. Una altra de les sorpreses ha estat l’absència d’inversions per a projectes de la llei de barris, cosa que afectarà el desenvolupament del barri de l’Espirall de Vilafranca. L’Ajuntament vilafranquí ja havia inclòs una partida d’1 milió d’euros en els seus pressupostos municipals de 2012 per iniciar les obres de construcció del centre cívic, però arran de la decisió de la Generalitat el consistori ha optat per paralitzar el projecte fins que se n’asseguri el finançament.

A la taula de Nadal, el Govern de la Generalitat hi va posar el trinxant per servir-nos el nostre pla territorial. Abans d’abordar la planificació de la marca panpenedesenca, des de Barcelona volen saber d’una vegada i per totes amb qui es pot comptar i qui no vol ser comptat. La publicació del projecte de decret del passat 23 de desembre pot tenir tantes lectures com es vulgui –n’he llegit de tots colors; unes més extravagants que les altres i les altres més ingènues que les primeres. I no és pas tan complicat, la qüestió és senzilla: gent de l’Anoia, què voleu fer? Quan es tracta de qüestions polítiques no estem acostumats a tanta cuita, la veritat, i el cas és que s’ha obert una imminència de dos mesos per tal que els ajuntaments anoiencs decideixin si volen pertànyer a l’àmbit de les Comarques Centrals o a la regió penedesenca. La pregunta és d’una frivolitat que esgarrifa, vaja, com si es tractés de decidir entre una escudella i un cap i pota. Ja ho sentirem a dir. Des del principi he pensat que aquest mateix bimestre de gràcia podria tenir una dissort inesperada i que algun alcalde, potser del Baix, tard o d’hora sortiria de l’armari i diria que no, i que, posats a decidir, amb ell no hi comptem, i que la identitat tarragonina el posa més catxondo que no pas el sainet del cep i el margalló. Ens hi farem mal si no avancem en paral·lel. Continuo trobant a faltar un acte d’afirmació contundent i unànime per part dels nostres polítics, començant pels 47 comendataris del Penedès i el Garraf. Necessitem aquesta posada en escena irrefutable i inequívoca. Fins avui s’havien sumat adhesions a la vegueria com qui promet fidelitat al seu cònjuge; ara s’acosta el moment d’anar més enllà del gest i la paraula fàcil. I em temo que hi haurà episodis de banyes. El debat panpenedesenc no ha estat mai homogeni, diguem-ho clar. Hi ha parcel·les en què el personal s’ho ha pres amb el degut rigor patri i n’hi ha d’altres en què s’ho han mirat amb displicència, i encara unes altres, a mig

camí, en què ho han vist amb escepticisme. Tot i aquesta dispersió de criteris i maneres de veure-ho, s’ha volgut tirar pel dret sense fer un necessari proselitisme que calés fins al moll de l’os dels diferents estaments i sectes de la suposada societat del Gran Penedès. Res a dir, quedi clar, pel que fa als banderers de la Plataforma per la Vegueria Pròpia. Ells han estat conseqüents amb les seves idees i han perseverat en les seves actuacions. Tant de bo se’n prengués exemple d’aquest moviment endegat des del subsòl civil. La gent d’empresa no estem ni deixem d’estar per una pàtria incerta, amb afeccions cutànies i litúrgies de poca sal. Aquells i aquelles que tots els dies s’hi juguen els quartos estan disposats a apostar per un mercat amb interrelacions sinceres, que ens faci més eficients i promogui el progrés dels conterranis. Hem de bastir un escenari real en què les iniciatives germinin amb plètora. Des de l’ADEG hem dit sí a la unitat penedesenca perquè els fets, tant o més que les idees, ens demostren que la nostra és una regió amb lligams econòmics i empresarials inextricables i que tenim moltes oportunitats per maldar i moltes amenaces per combatre, plegats. Però la gent de la política ens fa dubtar. N’hem sentit de tots colors, des del ditirambe més exacerbat al miserere més indolent. Segons el flanc polític i segons ha convingut, el discurs ha estat un o un altre, partidari o advers. Trobem a faltar, una vegada més, un consens polític que avali la continuïtat del projecte; d’una altra manera tot quedarà amb un brindis sense esperit, i aquesta, com és sabut, és una terra d’esperits. Escolteu, si penseu que hi ha un fet penedesenc, que hi ha una cultura penedesenca, que hi ha un tot que ens referma, fem-ne proclama, sense dubtar-ho. I si no ho penseu, digueu-ho clar. Perquè el pitjor del cas és que ara, a partit del decret del Govern, haurem deixat els assajos a porta tancada i sortirem a plaça, amb espectadors, i no podem fer el ridícul amb una camisa de cada color.

Penedès Econòmic

gener 2012

ACTUALITAT

Des de la crisi, els penedesencs confien en l’emprenedoria per esquivar l’atur Al 2011 es van crear 107 empreses noves a l’Alt Penedès, la majoria d’elles amb una inversió petita i amb un sol treballador, l’emprenedor LÍDIA OÑATE En vista de l’alta taxa d’atur, les dificultats econòmiques i la poca perspectiva de millora, alguns penedesencs han optat per l’emprenedoria com a valor refugi de la crisi. Crear una empresa petita amb poca inversió i amb només un o dos treballadors és el negoci més comú que escullen els penedesencs que s’apropen al Centre Àgora de Vilafranca, la seu del Servei de Promoció Econòmica de l’Ajuntament. Els emprenedors per necessitat estan guanyant la partida a aquells que busquen en l’emprenedoria una oportunitat per fer negoci o omplir un nínxol de mercat. Així ho corrobora la directora del Centre Àgora, Rosa Figueras, “cada vegada s’apropen més persones procedents de l’atur, d’edat avançada i amb poca formació”. El perfil de l’emprenedor a l’Alt Penedès, com en d’altres comarques, era aquell jove d’entre 25 i 35 anys, amb estudis universitaris o cicles formatius de grau mig o superior, que deixava la feina per iniciar el seu projecte empresarial. La crisi també està modificant els perfils més comuns dels emprenedors i la creació d’empreses petites de poca durada està proliferant molt més en els darrers anys, sobretot en el sector serveis. Aquest canvi s’ha anat fent palès a través de la mitjana d’inversió, que respecte al 2002 ha disminuït un 41,9%, passant de 69.321 a 40.275 euros. Tot i això, el 2010 va ser un any excepcional, tant en la

mitjana d’inversió, que va arribar als 61.770 euros, com en la creació d’empreses (rècord de 114) i les consultes d’emprenedors (també rècord, 342). En el passat 2011 la situació es va mantenir respecte a la creació d’empreses (107) i consultes (335), però la inversió mitjana va baixar als 40.275 euros. De les 1.378 empreses situades a la comarca de l’Alt Penedès, un 7,76% van ser de nova creació. El servei que ofereix el Centre Àgora des de 1989 completa les diferents fases per les quals passa l’emprenedor, és a dir, des de l’assessorament inicial, l’estudi del projecte i el model d’empresa adequat, ﬁns als recursos necessaris per crear l’empresa. A més de la informació sobre ajuts i ﬁnançament, el Centre també realitza

EL PERFIL ACTUAL D’EMPRENEDOR ÉS UN HOME A L’ATUR, D’EDAT AVANÇADA I AMB POCA FORMACIÓ activitats formatives relacionades amb les eines i la capacitat emprenedora, habilitats directives, de màrqueting o la comunicació 2.0. L’Àgora també disposa d’equipaments molt útils per l’arrencada d’empreses. Es tracta de vivers d’empresa i naus de 40, 80 i 140 m2 (una d’elles amb despatx) que permeten situar-hi els

negocis dels emprenedors. Fins al moment, l’Àgora només pot oferir aquesta opció a nou emprenedors, ja que té una capacitat limitada. En aquest cas, l’assessorament és directe, ja que l’Àgora recolza l’empresa perquè es pugui consolidar en el mercat. Aquest període té una durada aproximada de cinc anys, en el qual l’emprenedor lloga una de les naus per desenvolupar l’empresa a un preu molt més baix que en el sector privat. Per Figueras, l’Alt Penedès es troba en una bona posició dins del territori emprenedor català, i així ho reﬂecteix la seva situació en el rànquing de competitivitat comarcal, que avalua les condicions

pel desenvolupament empresarial. L’Alt Penedès es troba en la 14a posició de la llista d’entre les 41 comarques catalanes, que encapçala el Barcelonès, seguit del Baix Llobregat. A banda de la capital de comarca, Sant Sadurní també aglutina un sector serveis i d’indústria força

L’ACTIVITAT EMPRENEDORA TOTAL DE 2010 A ESPANYA VA SER DEL 4,3% important dins de l’entramat empresarial penedesenc, amb 297 comerços i 95 empreses especialitzades en el sector industrial. Santa Margarida i els Monjos és dels municipis amb un volum d’empreses més alt en indústria, ja que el 23,73% del total formen part d’aquest sector. En concret són 42 de 177 empreses. En el cas de Gelida, tot i tenir una població similar a la dels Monjos, registra moltes menys empreses. Malgrat això, manté el percentatge en relació al volum d’empreses al sector industrial (22,22%). L’Associació d’Empresaris de l’Alt i el Baix Penedès, i el Ga-

rraf (ADEG) també posa a disposició d’emprenedors un servei d’assessorament i promoció d’iniciatives empresarials anomenat Adeg Advising. Aquest assessorament personal permet mantenir contacte directe a llarg termini mentre l’empresa es troba en fase de creació i consolidació. Al 2010 l’Activitat Emprenedora Total (TEA) a Espanya es va situar en el 4,3%, és a dir, només 4 de 100 persones d’entre 18 i 64 anys havien iniciat un negoci entre els 3 i 42 mesos anteriors al moment de fer-se l’estudi de Global Entrepreneurship Monitor (GEM). Per la seva banda, Vanuatu, Uganda, Ghana i Bolivia són els països amb una TEA més elevada que supera el 30%. En el cas de Vanuatu, una petita illa de 200.000 habitants situada al Pacíﬁc Sud, és el país amb la TEA més alta, ja que més de la meitat de la població en edat de treballar està emprenent un negoci. Aquest fet s’acostuma a produir en països subdesenvolupats i amb un producte interior brut negatiu. Als països europeus, en canvi, la TEA amb prou feines supera el 5% com a Alemanya, Itàlia o Bèlgica. Per això, l’Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económicos (OCDE) ha reforçat l’interès per l’emprenedoria com un element essencial per promoure la recuperació econòmica i el creixement de l’ocupació.

gener 2012

Penedès Econòmic

gener 2012

ACTUALITAT

Algunes televisions locals, a la corda fluixa a causa de la situació econòmica El pressupost de Penedès Televisió es reduirà un 16% l’any 2012 a causa de la disminució de la publicitat i de la reducció de les inversions OLGA AIBAR La crisi econòmica ha afectat durament els mitjans de comunicació locals, molts dels quals han hagut de tancar portes. Les més perjudicades darrerament han estat les televisions locals. Aquest és el cas, per exemple, de TVL’H (Televisió de l’Hospitalet), Televisió Mallorca, però també d’un dels dos Canals de Mataró o Gavà Televisió, entre molts d’altres. L’Ajuntament de Gavà va anunciar fa unes setmanes el tancament de la cadena de titularitat pública, que emetia a través de la TDT, a causa dels elevats costos que suposava. De fet, la situació financera dels ajuntaments del Maresme està obligant a replantejar el projecte de televisió pública comarcal. Al Penedès, Josep Alsina, director de SERCOM SL, l’empresa pública que engloba Ràdio Vilafranca i Penedès Televisió, explicava a Penedès Econòmic que algunes televisions locals, tant públiques com privades, estan a la corda fluixa, però “també n’hi ha moltes, com la nostra, que funcionen bé, tot i que la crisi ha obligat a fer alguns petits ajustos”. El cost anual dels serveis públics de comunicació és de 900.000 euros i l’aportació de l’Ajuntament és d’uns 640.000 euros. La resta es finança a través de la venda de programes i de la publicitat, una font d’ingressos que s’ha vist clarament minvada en els darrers temps. Un clar exemple és que el pressupost de l’emissora per al 2012 ja s’ha vist retallat un 16% per la disminució de la publicitat i la retallada de les inversions pú-

bliques. Alsina recordava que “les televisions locals fan una funció que no realitzen els mitjans més grans, que és la cobrir la informació de proximitat. Aquestes emissores han de ser canals temàtics d’informació local, de qualitat, però modestos i ben dimensionats, sense pretendre competir amb les grans cadenes”. Tanmateix, mantenir-les és molt costós perquè les estructures s’han d’anar actualitzant i millorant amb els anys, adaptant-les als canvis i a les noves tecnologies. En el cas de Penedès Televisió la prioritat són els informatius, els reportatges locals, els castells i els esports.

EL CONSORCI PENEDÈS TV ESTÀ FORMAT PER DOS CANALS PÚBLICS: UN AL GARRAF I UN AL PENEDÈS La situació actual de les televisions implica que hauran d’esforçarse per sobreviure amb menys o passar a emetre per Internet. Davant del panorama actual, ràdios i televisions han apostat per agrupar continguts per tal d’estalviar costos. La Xarxa de Televisions Locals (XTVL) distribueix programació entre 44 cadenes televisives, entre les quals s’inclou les que emeten via TDT i Internet. Segons Alsina “nosaltres som de

 Estudis de La Granada Televisió

 Centre de control de Penedès Televisió a Vilafranca del Penedès

les televisions que més programes produeix per a la xarxa”. En concret, “Solidària”, “Va de castells” i “L’última troballa”. Tanmateix, la xarxa també ha notat els efectes de la crisi i ha hagut de retallar costos. Per això, actualment es fan menys connexions per satèl·lit, es compren menys programes a les productores i es prioritzen els programes propis. De fet, la primera reestructuració d’aquest mitjà es va fer amb la implantació de la TDT, quan van desaparèixer part de les 111 cadenes locals existents. Tanmateix, els costos van anar creixent, així com el nombre dels consorcis que es van crear per agrupar televisions de diferents municipis. Una situació a la qual s’ha afegit el descens d’ingressos dels ajuntaments. En el cas del Penedès, quan es va aprovar la nova llei de la televisió digital a Espanya, es va crear una demarcació on hi ha dos canals públics: un al Garraf i un al Penedès, que és el Consorci Penedès TV. Tanmateix, contràriament al que va passar al Garraf, pocs municipis del Penedès es van mostrar interessats a formar-ne part, un fet que Alsina lamenta i que atribueix al fet que “Vilafranca està acostumada a incloure partides per a la televisió, però la resta no ho veuen tan necessari”. Aquest consorci, constituït el 14 de setembre de

2007, està format per quatre entitats públiques: els ajuntaments de Vilafranca del Penedès, Santa Margarida i els Monjos, Gelida i la Granada. Malgrat que la incorporació del Vendrell al consorci es va acordar l’any 2007, les al·legacions van provocar que no ho fes realment ﬁns al març del 2010.

EL PRESSUPOST DE LA GRANADA TELEVISIÓ ÉS D’UNS 5.500 EUROS ANUALS El canal començà a emetre a través de la televisió digital terrestre l’11 de desembre de 2009 amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. En aquest moment, les negociacions per la incorporació d’El Vendrell TV a Penedès TV ja estan molt avançades. La televisió més antiga de la comarca és Gelida TV, que va ser fundada l’any 1983. Des de la redacció de Penedès Econòmic hem intentat obtenir informació sobre la situació d’aquesta emissora local però la regidora responsable de l’àmbit no ens ha facilitat les dades en el moment de tancar l’edició.

D’altra banda, La Granada TV, que va ser fundada l’any 1985, continua les emissions malgrat les dificultats actuals, amb la participació d’una vintena de col·laboradors. Actualment es pot sintonitzar pel canal 37UHF a la Granada, Santa Fe, Sant Cugat Sesgarrigues, Subirats, Puigdàlber, el Pla, Vilafranca (barris Barceloneta-St. Magí i Espirall), les Cabanyes i Daltmar (Olèrdola). El seu pressupost anual és d’uns 5.500 euros i l’aportació que fa l’Ajuntament és del 90%, la resta es cobreix via publicitat. Segons el director de l’emissora, Pere Boix,“la televisió fa una funció sociabilitzadora important” i explicava que “tots els periodistes de la Granada que avui exerceixen van fer les seves primeres pràctiques al mitjà local”. Els estudis actuals daten de l’any 1995. Des de l’any 1983 fins al 1994 La Granada TV no tenia estudis fixes i sovint s’utilitzaven espais públics com a platós improvitzats. La Granada TV ha produït els programes VIP’s, un espai ideat i presentat per l’Antoni Antràs en què entrevista a un personatge rellevant del municipi, i també el programa La Granada Esports, un noticiari esportiu amb entrevistes, reportatges i resultats esportius dels diferents equips, atletes i entitats del municipi.

Penedès Econòmic

gener 2012

ACTUALITAT

Les carreteres de l’Alt Penedès cada vegada tenen menys risc d’accidents El 2011 els accidents de trànsit van disminuir prop d’un 4%. 7 de cada 10 accidents laborals de trànsit es van produir a l’anar o tornar de la feina LÍDIA OÑATE El risc d’accidentalitat a les carreteres de l’Alt Penedès ha disminuït en els darrers anys, en concret un 3,93% en el 2011. L’any passat només es van registrar dos trams amb un risc d’accident moderat, sis amb risc baix i tres de molt baix, segons les dades de l’estudi EuroRAP 2011 que realitza RACC (Reial Automòbil Club de Catalunya), juntament amb el Servei Català de Trànsit (SCT) i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. Els trams que generen més conflicte a la comarca penedesenca són el que va des de l’enllaç de la C-32 fins a l’inici de la variant a Vilafranca per la N-340, i la carretera BV-2244 al seu pas per Sant Sadurní. En el primer dels trams anomenats, de 14,3 quilòmetres de longitud, hi ha una afluència mitjana de trànsit (IMD) de 19.185 vehicles diaris i al llarg del passat any es va comptabilitzar una mitjana de 6,87 accidents, un 0,57% més que al 2010. El segon dels trams és més curt, només 2,6 quilòmetres, però té una freqüència de pas força elevada amb un registre de 10.242 vehicles i 0,67 accidents de mitjana, pràcticament igual que fa dos anys. Al llarg de l’any passat es van produir més de 65.000 accidents laborals de tràfic amb víctimes arreu d’Espanya. El 70% d’ells es van produir a l’anada o tornada de la feina, mentre que la resta van tenir lloc durant la jornada de tre-

ball, segons les dades de l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene al Treball del Ministeri de l’Interior. Quant al nombre de morts, 264 treballadors van perdre la vida en accidents laborals de trànsit, 165 dels quals es van produir durant el trajecte entre el domicili i la feina. Segons l’estudi d’Interior, els accidents de trànsit van representar un terç dels accidents laborals mortals en l’any 2011. En els darrers nou anys, els accidents de risc molt elevat i elevat a Catalunya han baixat un 28%, i només suposen l’11% de la xarxa analitzada. Els de risc moderat només han disminuit un 5%. Les noves mesures de trànsit han permès reduir aquest risc, que s’ha reconvertit en riscos baixos o molt baixos, tal com indiquen les últimes dades de l’informe d’Eurorap.

NOMÉS 4 TRAMS DE L’ALT PENEDÈS VAN AUGMENTAR LA MITJANA D’ACCIDENTS AL 2011 En total, aquests tipus de risc han pujat un 27%. Per aquest motiu, al llarg de tots els trams analitzats a Catalunya, un 51,7% dels km i un 86% de mobilitat, només s’ha detectat un tram de risc molt elevat. Es tracta dels 2,8 km de la

carretera BV-1433 que hi ha entre l’Ametlla del Vallès i Llerona (Vallès Oriental), que va registrar una mitjana d’1,67 accidents amb una freqüència de pas de 7.890 vehicles. Dels trams analitzats en l’última tongada a l’Alt Penedès, només quatre augmenten la seva mitjana accidental, especialment els de casos moderats. L’exemple més pronunciat és a la C-15, entre Vilafranca i Vilanova, on en un tram de 13,3 km de longitud es va produir una mitjana de 6,79 accidents, un 1,6% més que al 2010. Cal dir que aquesta és una de les carreteres més transitades pels habitants tant de l’Alt Penedès com del Garraf, amb una freqüència de

JURISTES GRUP SERRA COROMINAS - VALLÈS ALBORNÀ

pas de 21.122 vehicles. Des del SCT s’espera reduir aquesta mitjana amb l’Eix Diagonal, sobretot amb la part d’autovia, que actualment té dos carrils d’anada i dos de tornada. Com a cas més positiu, trobem el tram que va entre el ﬁnal de la variant de Vilafranca ﬁns a l’inici de la B-24 cap a Cervelló, que ja s’ha mencionat anteriorment, i que ha disminuit un 3,4% la seva incidència en casos d’accidents. Sens dubte, les dades respecte al 2002, any en què es va iniciar aquest recull de dades, han millorat força. Amb un total de 6.312 km analitzats de la xarxa viària catalana, l’estudi constata que els accidents amb víctimes mortals

o ferits greus en els 422 trams ha disminuït un 8,5%, però que la mobilitat també s’ha reduït en un 2,48%, per la qual cosa el risc mitjà de patir un accident ha descendit un 6,2% en el darrer trienni. A la demarcació de Barcelona també va baixar al 2011 el nombre de morts i ferits greus en les carreteres en un 9,34%. En total, se’n van produir 534 a la xarxa interurbana. En el cas dels morts, en l’última dècada s’han reduït un 73,8%, passant de 271 de l’any 2000 als 71 de 2011. Per franges d’edat, només creix la compresa entre els 35 i 44 anys (+22,12%), mentre que la que més disminueix és la dels menors de 0 a 14 anys (-66,67%).

Plaça de l’Estació, 5, 1r, 2ª 08720 Vilafranca del Penedès Tel./Fax: 93 890 32 93

DRET DE FAMÍLIA: - Parelles de fet - Pactes en previsió d’una ruptura matrimonial o de parella - Règims econòmics matrimonials i/o de parella

- Mediació: resolució de conﬂictes en l’àmbit familiar i de parella - Separacions i divorcis - Modiﬁcació d’efectes de sentència de separació i divorci - Divisions del patrimoni familiar RESPONSABILITAT CIVIL DERIVADA DE: Assetjament laboral/Mobbing

- Accidents de treball - Faltes o delictes Accidents de circulació - Responsabilitat professional i Patrimonial dels serveis públics RECLAMACIÓ A LES ENTITATS ASSEGURADORES PER ASSEGURANCES DE:

- Robatori - Incendis - Vida - Malaltia i assistència sanitàris - Defensa jurídica - Responsabilitat civil de l’automòbil - Accidents de circulació - Consorci de compensació, etc.

PILAR BLASCO: Dret Urbanístic i Administratiu GUILLEM MONT: Dret Conjugal, Mercantil i Tributari TORCUATO MARTINEZ: Dret Penal i Laboral DAVID SANS: Dret Civil i de família

Penedès Econòmic

gener 2012

ACTUALITAT

Els directius de Caixa Penedès cobraven més que el president del banc BMN La publicació de les retribucions dels equips directius de les entitats que van rebre ajudes del FROB deixa al descobert sumes escandaloses OLGA AIBAR El dia 31 de desembre acabava el termini màxim que havia donat el Banc d’Espanya a les set entitats espanyoles que han rebut ajudes públiques del Fons de Reordenació Ordenada Bancària (FROB) per fer públiques les retribucions dels seus equips directius. Entre elles, Caixa Penedès, com a integrant del Banc Mare Nostrum. Tot i la obligació, algunes dades no les ha facilitat emparant-se en la investigació que està duent a terme la Fiscalia Anticorrupció de Barcelona i, d’altres, per la no autorització dels afectats.

TROYANO VA REBRE 506.000 EUROS L’ANY 2011 DE CAIXA PENEDÈS I PAGÈS 705.000 Segons les dades a les quals ha pogut accedir Penedès Econòmic a través de fonts de BMN, pel que fa al comité de direcció de Caixa Penedès, format per cinc persones, Manel Troyano va cobrar durant l’any passat 450.000 euros en sous, als quals s’han de sumar 26.000 corresponents a un sistema d’estalvi a llarg termini i 30.000 per pertànyer a consells en d’altres societats del grup o

societats participades. En total, es va endur 506.000 euros durant l’exercici 2011, 50.000 més que el president del Banc Mare Nostrum, Carlos Egea Krauel, el qual va guanyar 456.000 euros en l’exercici 2011. Egea també té un sistema d’estalvi a llarg termini a càrrec de l’entitat per un import de 2,15 milions d’euros i té dos préstecs hipotecaris per a habitatge amb un saldo de 93.000 i 12.000 euros, a un tipus d’interès del 3,37% i del 2,87%, en cada cas. Pel que fa a Troyano, també disposava d’una clàusula de blindatge en contractes d’alta direcció per un salari ﬁx de 1’8 milions d’euros. Un altre dels directius del comitè de direcció de Caixa Penedès, Joan Caellas, va rebre l’any passat 238.000 euros en sous, a més de 1,2 milions d’euros d’indemnització en ser destituït el 3 d’agost, 4.000 euros d’aportació en sistemes d’estalvi a llarg termini i 37.000 euros en concepte de dietes per la seva pertinença a consells d’altres societats del grup o societats participades. En total, es va enbutxacar 1.572.000 euros. El tercer presumpte implicat en l’escàndol dels fons de pensions milionaris, Jaume Jorba, va percebre 136.000 euros en sous, més 12.000 d’aportació al pla de pensions, un total de 148.000 euros. Finalment, dos membres més del consell de direcció de Caixa Penedès, Josep Mª Cuscó i Raimon Sabaté, no van autoritzar la publicació de la seva informació

retributiva. Respecte al Consell d’Administració, integrat per 18 persones, i encapçalat per Ricard Pagès, aquest va rebre 661.000 euros de l’entitat durant l’any 2011 més 44.000 corresponents a dietes devengades per la pertinença a consells d’altres societats del grup o societats participades. En total, va guanyar 705.000 euros.

DOS MEMBRES DEL CONSELL DE DIRECCIÓ NO HAN AUTORITZAT A PUBLICAR ELS SEUS SOUS Dies després de transcendir el que cobraven a l’any els directius d’entitats que han rebut ajuda de l’Estat, el portaveu del Govern de la Generalitat, Francesc Homs, va aﬁrmar que “ens xoca que mantinguin aquest nivell directius que reben diners públics com a conseqüència de la gestió”. Unnim i Catalunya Caixa han estat intervingudes, mentre que Caixa Penedès es va integrar en una “fusió freda” amb entitats de la resta de l’Estat (Caja Múrcia, Caja Granada i Sa Nostra) formant el Banc Mare Nostrum, que va rebre préstecs públics. El sou de les cúpules de les tres respectives entitats es va fer pú-

Cronologia dels darrers fets destacables relacionats amb Caixa Penedès 27/12/11

28/12/11

El president i el director general de Caixa Penedès, Albert Vancells i Ricard Banquells, respectivament, aﬁrmen sentir-se “traïts” pels directius afectats per l’escàndol de les pensions milionàries de l’entitat en el decurs d’una compareixença a la seu del Consell Comarcal per manifestar el suport de la institució comarcal a Caixa Penedès per millorar en la seva vinculació social i territorial.

29/12/11

Alguns alcaldes socialistes de la comarca fan una declaració pública sobre l’assemblea ordinària que s’havia de celebrar el 29 de desembre en la qual expressen el seu suport als treballadors de l’entitat d’estalvis i condemnen la “perversa utilització” per part de la cúpula directiva sortint de la vigent legislació reguladora de les caixes d’estalvi.

31/12/11

L’assemblea de Caixa Penedès ratiﬁca el nomenament de Ricard Banquells com a director general

2/01/12

Darrer dia en què es podia publicar els sous dels directius de les set entitats espanyoles que han rebut ajudes públiques del Fons de Reordenació Ordenada Bancària (FROB).

10/01/12

Caixa Penedès no publica la quantia dels fons de pensions que van auto-adjudicar-se els directius sense el coneixement del Consell d’Administració de l’entitat.

12/01/12

El portaveu del govern de la Generalitat, Francesc Homs, declara sentir-se “sorprès” per les retribucions de les cúpules directives de les entitats d’estalvi que han rebut ajuda de l’Estat. Mor Jaume Jorba, excap de Recursos Humans de Caixa Penedès, d’un atac de cor.

blic a ﬁnals de desembre: el president de Catalunya Caixa, Adolf Todó, va percebre l’any 2011 1,55 milions d’euros de retribució i, en cas de ser cessat, hauria cobrat 2,4 milions. El president d’Unnim, Jordi Mestre, va guanyar a l’any 963.000 euros, mentre que Ricard Pagès, antic president de Caixa Penedès, com s’ha dit, va rebre al 2011 un total de 705.000 euros. A ﬁnals d’any també es va donar a conèixer que el president de Banco Financiero y de Ahorros (BFA) i de Bankia, Rodrigo Rato, va guanyar 2,34 milions d’euros a l’exercici 2011. El salari anual del conseller delegat de Bankia, Francisco Verdú, es va elevar a

1,57 milions d’euros. Rodrigo Rato va cobrar 2,05 milions per la seva tasca a Bankia, uns altres 254.000 euros pel seu treball a la matriu de la cotitzada i 40.000 euros més de Caja Madrid. D’aquesta manera, la retribució de Rato se situa a la banda baixa de les corresponents als presidents de les cinc entitats ﬁnanceres més grans d’Espanya. Només ﬁguraria per sota el president del Popular, Ángel Ron, amb 1,234 milions. Dels altres, la retribució més elevada correspon al del BBVA, Francisco González (5,3 milions), seguit del del Santander, Emilio Botín (4,9 milions), i del de La Caixa, Isidre Fainé (2,6 milions).

Penedès Econòmic

gener 2012

ACTUALITAT

NOU WEB DEL COL·LEGI D’ECONOMISTES DE CATALUNYA

LA UEP MANTÉ LES QUOTES D’ASSOCIAT PER AQUEST NOU ANY 2012

LA JCI VILAFRANCA CELEBRA LA 8A EDICIÓ DEL PREMI JÚNIOR 2011

Aquest mes de gener ha entrat en funcionament el nou web del Col·legi d’Economistes de Catalunya. Aquest web és la part visible del canvi en el sistema d’informació que el col·legi ha dut a terme en el 2011 i que ha consistit en la migració a una ERP lligada amb una plataforma web que a més de millorar substancialment la comunicació bidireccional entre el col·legi i els seus membres permet millorar la funcionalitat i l’eﬁciència

La Unió Empresarial del Penedès ha decidit no augmentar les quotes d’associat per aquest nou any 2012. Des del passat any 2008 la UEP té congelades les quotes dels socis amb l’objectiu de donar el màxim de suport possible a les empreses en aquests moments difícils. Més informació sobre les quotes al web www.uepenedes.com, al telèfon 93 892 54 04 o al correu electrònic info@uepenedes.com

El proper 3 de febrer la Jove Cambra de Vilafranca lliurarà el 8è Premi al Millor Júnior 2011: Gualbert Carrasco, durant el sopar de gala que se celebrarà a la Masia Torre del Gall de Sant Cugat Sesgarrigues, a les 22h. Amb aquest guardó la JCI Vilafranca reconeixerà l’esforç i la feina ben feta realitzada durant tot l’any 2011, però també posarà en relleu el treball de tots els joves que realitzen dia a dia per a generar canvis positius.

en la prestació del serveis. El nou web no neix acabat del tot. En aquesta primera fase s’ha fet un traspàs de la informació i continguts de l’anterior web i, s’ha deixat per a una segona fase l’optimització de totes les funcionalitats.

Els candidats júniors d’aquesta edició són Joan Ollé, Imma Olivella i Joan Marchan. A més, el mateix dia, la JCI Vilafranca celebrarà l’Assemblea de traspàs per fer el relleu del president ﬁns ara, David Delgado, i donar la benvinguda a Joan Marchan com a nou president de 2012.

La banca té immobles adjudicats per un valor de gairebé 65.000 milions d’euros Les entitats en les quals les propietats immobiliàries tenien un alt pes en els actius han estat absorbides, intervingudes o fusionades REDACCIÓ

Les entitats ﬁnanceres espanyoles tenien immobles adjudicats per valor de gairebé 65.000 milions d’euros en acabar l’any 2010, segons les dades de l’investigador de l’Instituto Valenciano de Investigaciones Económica (IVIE) Joaquín Maudos a partir dels balanços de ﬁnal d’exercici que publiquen la patronal de les caixes, la CECA, i l’Asociación Española de Banca (AEB). La xifra podria fregar els 70.000 milions, atès que, com recorda Maudos, la CECA no va facilitar les dades corresponents

BANKIA ÉS L’ENTITAT QUE ACUMULA UN MAJOR NOMBRE D’IMMOBLES al Banc Base, on estava integrada la CAM i la ruptura del qual va determinar la intervenció de la caixa alacantina i la seva posterior venda al Banc de Sabadell. Els esmentats 65.000 milions equivalen a un 1,9% dels actius totals del sector. No obstant això, el percentatge varia segons les entitats, i en alguns casos és molt elevat, com succeeix amb CatalunyaCaixa, que encapçala l’escalafó amb un 8,55%. El també catedràtic d’Anàlisi Econòmica de la Universitat de València

apunta una dada signiﬁcativa: la gran majoria de les caixes i bancs que ocupen les vuit primeres posicions d’aquest rànquing han estat nacionalitzats (CatalunyaCaixa, Unnim, NovacaixaGalicia), absorbits (Pastor), intervinguts (Banc de València i Cajasur) o fusionats (Kutxa). L’entitat amb un volum més gran d’immobles adjudicats, gràcies a la notable aportació de Bancaixa i Caja Madrid, és BFA/Bankia, amb 10.355 milions d’euros, que equivalen al 3,15% dels seus actius. Caixa Ontinyent, la segona més petita d’Espanya i l’única que li queda a la Comunitat Valenciana, està lleugerament per damunt de la mitjana amb 22

milions, que representen el 2,43% dels seus actius. Maudos considera que allò esmentat és un indicador que anticipa problemes a les entitats, perquè, “quan un banc o una caixa té problemes de morositat, intenta no reconèixer-ho per no haver de fer dotacions i evitar així l’impacte en el seu compte de resultats. S’adjudiquen els immobles per no dotar”, una pràctica que sí que fa amb els crèdits morosos i els subestàndard. L’inconvenient és que el balanç de l’entitat és recent, entre d’altres motius perquè el preu comptable sol estar molt per sobre del de mercat. És per això que l’expert de l’IVIE

opina que l’anunci del nou president del govern, Mariano Rajoy, de propiciar el sanejament dels balanços amb la venda dels immobles acabats, segurament a preus de mercat, tal com va anunciar en el seu discrurs d’investidura, tindrà efectes determinants per al sector i, segurament, donarà peu a aquesta segona fase del procés de reestructuració prevista per al primer semestre de 2012, que els experts consideren indispensable perquè ﬂueixi d’una vegada el crèdit. Joaquín Maudos considera que si Rajoy porta endavant el seu pla i força la banca a desprendre’s dels immobles que té en el seu balanç per dació en pagament, obra

IMMOBLES ADJUDICATS A LA BANCA ESPANYOLA (Dades en milions d’euros)

pròpia o acords de reﬁnançament amb promotors l’obligarà a fer provisió i, en conseqüència, que reconegui les pèrdues reals. La conseqüència immediata serà que aquelles entitats que no tinguin capital suﬁcient per fer provisió es convertiran en insolvents i no els quedarà més remei que recórrer

HI HA ENTITAS QUE S’ADJUDIQUEN IMMOBLES I AIXÍ EVITEN QUE HI HAGI UN INCREMENT DE MOROSITAT als diners del FROB o fusionarse (deixar-se absorbir) per una altra entitat més gran i amb més recursos de capital. L’investigador de l’IVIE admet que aquest fórmula, d’alguna manera, suposa crear quelcom semblant a un banc dolent. Del que no hi ha dubte és que forçaria més concentració en el sector. En aquest sentit, fonts ﬁnanceres valencianes van tornar a posar a la palestra una operació sobre la qual s’ha especulat molt: la intenció del PP de crear un gran banc a partir dela unió entre Bankia i BBVA. En sortiria un gegant encara inferior, en mida, al líder, el Santander, però facilitaria que el segon assumís els problemes del primer.

Penedès Econòmic

gener 2012

ACTUALITAT Nombre de taxacions

Font: Ministerio de Fomento

El món s’acaba Els maies preveien la fi del món el 21 de desembre de 2012. El que no van preveure és que per al sector del totxo seria un any abans JOSEP BARELLA Després de molt temps mostrantnos signes catastròfics, el 2011 ha estat l’any en què s’ha confirmat el pitjor presagi. L’apocalipsi dels preus, vendes, taxacions, índex de morositat i concessions d’hipoteques demostren que la fi del món ja ha arribat per al sector immobiliari. Les dades oficials han confirmat el que altres fonts oficials i extraoficials ja venien avançant des de feia mesos. L’exercici que acabem d’acomiadar ha estat el pitjor any per al totxo des que va punxar la bombolla immobiliària. El Ministeri de Foment xifra en un 6,8% la caiguda de preus registrada el 2011 a Espanya, situant els preus als nivells que hi havia l’any 2005. És el descens anual més intens des que van començar a caure els preus fa quatre anys. Aquest percentatge supera les reculades del 3,5% el 2010, del 6,2% el 2009 i del 3,2% el 2008. Entre 2006 i 2007, els preus van registrar encara un augment del 4,7%.

Des dels màxims, que Foment situa en el conjunt d’Espanya en el primer trimestre del 2008 (2.101 euros el metre quadrat), l’ajustament hauria estat del 19%, per sota del que apunten altres fonts oficials com l’INE, que assenyala un 26%. A final de 2011, el preu del metre quadrat es trobava en 1.701 euros de mitjana segons Foment, un 6,8% més barat que fa un any i un 1,5% per sota del tercer trimestre. Les dades de l’INE, per exemple, anuncien un ajustament encara major. Manca conèixer el tancament de l’exercici, però les estadístiques del tercer trimestre reflecteixen una correcció del 7,4% en l’habitatge lliure respecte al mateix període de 2010. A més, mostren com, des que va començar 2011, s’ha accelerat la tendència a la baixa, especialment en el segment de l’habitatge de segona mà. En el cas dels lloguers, els preus van caure un 5,3% el 2011 a Catalunya, segons un estudi elaborat pel portal immobiliari Fotocasa.es i l’escola de negocis IESE. Aquest fet suposa que el metre

quadrat s’ha situat en els 9,54 euros, lluny dels 12,44 euros que es van assolir el 2007. Lleida és la província que presenta un índex del preu de lloguer més baix, mentre que Barcelona continua mantenint les xifres més elevades.

ELS PREUS DELS PISOS TORNEN ALS VALORS DE L’ANY 2005 De fet, les poblacions on el preu dels habitatges de lloguer és més barat són Lleida, Igualada, Reus, Manresa i el Vendrell. Les dades ﬁnanceres, per la seva part, també són esfereïdores. La constitució d’hipoteques ja acumula més d’un any i mig en

descens. La dada del novembre, la darrera publicada, diu que el nombre de noves hipoteques es va reduir el 35,8% i encadena dinou mesos de baixades en termes interanuals. Són dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística, que durant el mes de novembre va comptabilitzar 28.113 noves hipoteques. L’import dels préstecs sobre habitatges va ser, de mitjana a tot Espanya de 106.140 euros, un 5,1% menys que fa un any i un 5,2% menys que el que es va registrar al setembre. A Catalunya, el preu mitjà de les hipoteques constituïdes entre ﬁnques urbanes i rústiques ha estat de 144.800 euros. A banda, continua pujant la morositat de bancs, caixes, cooperatives i establiments ﬁnancers de crèdit (EFC), que es manté a nivells màxims. El Banc d’Espanya assegura que el novembre del 2011

els crèdits dubtosos del sistema ﬁnancer concedits a particulars i empreses van pujar ﬁns al 7,51%, una dècima més que a l’octubre. És la xifra més alta dels últims 17 anys després que el novembre del 1994 va marcar un 8,01%. Centrant-nos en l’Alt Penedès, la tònica és la mateixa que s’ha registrat a la resta d’Espanya. És a dir, horrorosa. El preu dels lloguers a Vilafranca s’ha situat en els 6,97 euros/metre quadrat, amb una baixada en el darrer trimestre del 4,1%. El preu de compra, el desembre de 2011, es va situar en els 1.720,4 metre/quadrat, el mateix que hi havia a principis de l’any 2005, i molt lluny dels 2.247 que es va arribar el primer trimestre de 2008. I si necessitem una dada per assegurar que el món ja s’ha acabat per al sector immobiliari, el podem trobar en el nombre de taxacions de pisos de menys de

Penedès Econòmic

gener 2012

ACTUALITAT

Evolució en el preu de les vivendes a Vilafranca del Penedès Habitatges de menys de 2 anys Habitatges de més de 2 anys

Font: Ministeri de Foment

dos anys, efectuades al llarg de tot l’any 2011 a Vilafranca: cap el primer trimestre, una el segon, cap el tercer i cap el quart. Una sola taxació de pisos de menys de dos anys d’antiguitat en 365 dies, en una ciutat de quaranta mil habitants. Això signiﬁca que no hi ha vendes, que els bancs no concedeixen hipoteques per comprar pisos d’altres entitats i ja no s’arriben a fer les taxacions, i que els immobles que es venen són tots procedents de bancs i ja tenen la taxació realitzada. Mai ﬁns ara s’havia assolit un nombre de taxacions tant baixes a la capital de la comarca i, sorprenentment, molt allunyats de la resta de capitals de les comarques veïnes, que es van aguantant amb prou feines. Per la seva part, les taxacions d’immobles de més de dos anys d’antiguitat han estat de 253 al llarg de tot l’any. Exactament les

mateixes que es van fer en un sòl trimestre l’any 2010, quan semblava, aparentment, que el sector del totxo ja estava tocat de mort. Però res més lluny de la realitat. Les coses, encara podien anar pitjor. Després d’acomiadar un any terrorífic per al mercat immobiliari amb caigudes en les vendes, paràlisis en la construcció i un major ajustament de preus, tot apunta que les correccions de preus continuaran marcant aquest exercici. Són moltes les veus que des del sector reconeixen que el preu de l’habitatge segueix “sobrevalorat” i és previsible que segueixi caient durant, almenys, els pròxims tres anys, tal com s’apuntava en un informe recent des d’Ernst&Young. Bankinter, per la seva banda, pronosticava caigudes addicionals d’entre el 5,5 i el 6%, almenys fins a finals del 2013, davant del fort

augment de l’atur i la consegüent deterioració de la demanda. De fet, les mesures aprovades ﬁns a ara pel nou executiu de

Mariano Rajoy, encaminades totes elles a incentivar la compra, com el manteniment de l’IVA superreduït o la recuperació de la deducció per compra d’habitatge habitual, semblen, segons els experts, que no seran suficients per reactivar el sector. Els promotors les qualifiquen de conjunturals i necessàries però insuficients, mentre que altres veus asseguren que no “mouran” les famílies a adquirir una casa. En el que coincideixen a assenyalar totes les parts és que els bancs tenen en les seves mans marcar quina serà realment la velocitat de la caiguda. ‘Els preus han seguit baixant a Espanya i no hi ha cap factor que ens faci pensar que aquest any que comencem pugui canviar”, apunta Fernando Encinar, cap d’estudis d’Idealista. com. ‘Amb aquest escenari, aquelles persones que estiguin pensant comprar un pis (un 4% dels espanyols), tenen una bona oportunitat de presentar ofertes a la baixa’. La intensitat de la baixada dependrà en bona mesura de

Preu dels lloguers a la província de Barcelona

Font: Fotocasa

la decisió dels bancs respecte als seus actius immobiliaris. Seran ells els que ralenteixin o accelerin l’ajustament dels preus i els venedors particulars haurien de rebaixar també les seves expectatives, marcades no solament per un entorn econòmic d’incertesa sinó per l’evolució dels preus dels

L’ANY 2011 ES VA FER UNA SOLA TAXACIÓ DE PISOS NOUS A VILAFRANCA pisos dels bancs. Fins ara estan sent les entitats ﬁnanceres les que estan marcant el ritme de vendes i el preu de l’habitatge en el mercat perquè són els que tenen en el seu poder el control del ﬁnançament i perquè més de la meitat de les transaccions són d’immobles que tenen la banca.

Penedès Econòmic

gener 2012

ACTUALITAT

OFERTA FORMATIVA PER A EMPRESES ARTESANES AGROALIMENTÀRIES

CURSOS DE MANIPULADORS D’ALIMENTS A L’AULA DEL PENEDÈS

L’Àrea de Promoció Econòmica i Comarcal, a través de la Xarxa de Productes de la Terra, organitza tres sessions gratuïtes de formació i assessorament comercial per a les empreses artesanes agroalimentàries de la comarca. Els temes que es tractaran seran la venda i la seva diﬁcultat en el mercat actual, com comunicar el producte, tècniques de comunicació aplicades a la venda; Publicitat i xarxes socials i Com ﬁdelitzar els clients.

Properament, a Aula de Formació del Penedès, començaran un conjunt de cursos de manipulació d’aliments, totalment gratuïts, per a qui vulgui treure’s o necessiti renovar el seu carnet de manipulador dins del sector de l’hostaleria. Per més informació sobre horaris cal trucar al telèfon 93 890 20 47 o bé entrar al web aulapenedes.com. L’Aula es troba al Passeig Camp dels Rolls, 9 1 a planta de Vilafranca.

Les tres sessions es faran a la sala d’actes del Consell Comarcal de l’Alt Penedès els dies 30 de gener i 6 i 13 de febrer, de 10 a 13h. Les persones interessades s’han d’inscriure prèviament al Servei de Productes de la Terra del Consell Comarcal (Tel. 93 890 00 00 ext. 133).

La Cambra de Comerç crea un club de negocis per a empreses Els socis del Club Cambra gaudiran d’una línia de finançament de “la Caixa” de fins a 2.000 MEUR REDACCIÓ

La Cambra de Comerç de Barcelona va presentar el dimecres 18 de gener el Club Cambra, una plataforma de negocis adreçada a les seves 250.000 empreses. La iniciativa té com a objectiu promoure l’activitat econòmica i empresarial i fomentar la internacionalització, la competitivitat i la formació mitjançant productes i serveis de suport a les empreses i autònoms. El Club Cambra, amb el suport de les empreses i institucions líders del país, servirà per apropar l’activitat de la Cambra a empresaris i autònoms, per tal d’erigirse com a punt de referència a l’hora de fer negocis. La iniciativa

LA NOVA VISA CLUB CAMBRA TINDRÀ MOLTS AVANTATGES PER A LES EMPRESES va adreçada a les més de 250.000 empreses de la demarcació, que representen 40 sectors diferents, i permetrà l’accés a una xarxa de 1.500 cambres de comerç d’arreu del món, presents a 180 països. El Club Cambra facilitarà l’accés als serveis i productes de la Cambra de Barcelona amb condicions avantatjoses, i també a descomptes en serveis i productes de tercers. La Cambra de Barcelona,

en la seva nova etapa, també oferirà serveis de les administracions públiques gràcies a l’acord entre la Cambra i la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. Un dels aspectes més signiﬁcatius del Club Cambra serà la Comunitat Cambra online, que permetrà als socis del Club Cambra integrar-se en una comunitat empresarial virtual, on seran presents les 250.000 empreses de la Cambra. La xarxa social disposarà d’una intranet on els socis tindran disponible tot un conjunt de funcionalitats i continguts per fer negocis. La iniciativa del Club Cambra neix amb el suport d’empreses i institucions líders en els seus respectius sectors, que oferiran productes i serveis en condicions avantatjoses. Destaca, en aquest sentit, l’acord signat amb “la Caixa”, que permetrà l’accés dels socis de la Cambra, en exclusiva,

a una línia de ﬁnançament de ﬁns a 2.000 milions d’euros per a pimes i autònoms. Totes les empreses de la Cambra de Comerç de Barcelona rebran gratuïtament per correu un carnet de color grana (color corporatiu de la Cambra) que els acreditarà com a membres del Club Cambra. Només caldrà que l’activin i passaran a ser socis en la categoria Member. Per activar el carnet només caldrà que truquin al telèfon 902 448 448 o entrin al web del club (www.clubcambra.com). També podran fer-ho adreçant-se a qualsevol de les 12 delegacions de la Cambra. La Cambra, a més, ha creat una categoria Business per a empreses que vulguin serveis addicionals. En aquest cas, disposaran d’un carnet de color gris plata que també hauran d’activar. Aquest carnet té un cost de 145 euros a l’any.

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

Els excessos del màrqueting Hi havia una vegada, ... en un carrer d’una gran ciutat, cinc sabaters que competien de manera ferotge entre ells per aconseguir el màxim de clients. Això va portar a una “guerra” de cartells anunciant els seus negocis. El primer a anunciar-se va retolar: “El millor de la ciutat”. El segon va posar el següent cartell: “El millor del país”. El tercer, incrementant l’exageració: “El millor de la terra”. El quart ja es va passar amb la seva publicitat: “El millor de l’univers”. Mentre que el cinquè, va ser més honest: “El millor del carrer”. És una anècdota, però, tan real i repetitiva en el nostre entorn... L’honestedat és una qualitat humana que consisteix a comprometre’s a expressar-se amb coherència i autenticitat (dir la veritat). En el seu sentit més evident, l’honestedat es pot entendre com el simple respecte a la veritat. Avui ens trobem amb multitud de productes, que vés a saber com han estat fabricats, d´una “alta, gran o màxima qualitat”. “Serveis immillorables”, personal “altament qualificat”, “tracte personalitzat”, ... amb un únic i ja repetitiu objectiu: “La satisfacció del client”. Son ja tòpics com el “pa

cuit en forn de llenya”, els “productes naturals” o, les “receptes tradicionals de l’àvia”. Sort que vivim en un país capdavanter en màrqueting i publicitat, amb els millors creatius, ... és veritat, però, què hi ha de cert en les campanyes que ens envolten?. Som ja una societat prou madura en el consumisme com per començar a reconèixer la “publicitat enganyosa”. Una cosa és exaltar els punts forts, i l’altre, és copiar per copiar incorrent en el més vulgar tipisme. Avui sembla que una empresa no pugui tirar endavant sense una pàgina web. A més, ha d’estar “molt ben posicionada”, i si no ets a les xarxes socials, no vendràs res. D´acord que poden ser eines que ajudin, però, no traiem les coses de lloc. Són simplement això: eines, però que, tanmateix, se’n fa mal ús i se n’abusa,... Ara són temps de consum responsable, que haurien d’anar acompanyats de campanyes responsables o almenys, més honestes i creatives. Cal triar bé, i les nostres inversions publicitàries potser, més necessàries que mai, però amb seny i honestedat, sentit comú i pensant que la simplicitat té més garanties de correcció i èxit que les complexes.

PENEDÈS ECONÒMIC Consulta les anteriors edicions a:

www.penedeseconomic.com

Penedès Econòmic

gener 2012

ACTUALITAT

L’Alt Penedès augmenta el seu PIB per habitant un 68% i se situa en 31.900 € LÍDIA OÑATE L’Alt Penedès és la cinquena comarca de Catalunya que mostra un major PIB per habitant, amb 31.900 euros, cosa que suposa 1.900 euros més que la mitjana catalana de l’any 2008, situada en 29.000, segons les dades d’Idescat. La Ribera d’Ebre encapçala la llista de comarques amb 57.500 euros per habitant, seguit de la Vall d’Aran (36.300 euros), el Barcelonès (34.000 euros) i el Tarragonès (33.100 euros). Entre les comarques amb menys PIB per habitant se situen el Priorat (14.200 euros), Montsià (17.500 euros), i Terra Alta (18.300 euros), totes elles de la província de Tarragona. En relació al PIB total que genera una comarca, l’Alt Penedès ocupa la 14a posició de 41 comarques, mentre que el Barcelonès recull el major PIB català amb 76.332,3

milions d’euros, un 35,47%. Cert és que el Barcelonès genera molta més activitat que qualsevol altra zona de Catalunya. Les comarques del seu voltant, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat, sumen 48.250,9 MEUR que afegides al que genera el Barcelonès representen un 80,21% del PIB total a Catalunya. En el cas de l’Alt Penedès només suposa l,53%, amb 3.290,1 MEUR. Aquestes dades han millorat respecte al 2001, any en què es van iniciar a recomptar dites xifres. El PIB total de l’Alt Penedès ha augmentat un 68,63%, que traduït en milions d’euros són 1.384,4. Quant al PIB/hab. també ha millorat en l’interval de set anys, augmentant un 26,08%. Per sectors, el valor afegit brut (VAB) de l’Alt Penedès que més pes té és el de serveis amb un 52,7%, seguit de la indústria (36,1%) i la construcció (9,5%). Tot i ser una comarca eminentment agrícola, el sector

de l’agricultura només representa un 1,8%. L’impacte del sector del turisme a la comarca, dins del sector serveis, es tradueix en un 3,1% del PIB, una xifra que es podria veure incrementada ﬁns al 6%, si es manté la política de promoció enoturística i de defensa dels productes del Penedès, tal com s’està duent a terme en els darrers anys. A nivell local, entre els municipis de més de 5.000 habitants a la comarca penedesenca Santa Margarida i els Monjos és dels que té el nivell de PIB per habitant més alt, amb 61.400 euros, tot i que ha disminuït respecte al 2006 amb una diferència negativa de 3.400 euros. Sant Sadurní registra un PIB/hab. de 33.500 euros (puja 200 euros) i Vilafranca, 29.700 euros (1.600 més). En el cas de Gelida és l’únic municipi a la comarca amb més de 5.000 habitants que ha baixat el seu PIB/hab. i se situa en 18.100 euros (1.200 menys).

Si observem el pes del VAB per municipis arreu de Catalunya, Santa Margarida i els Monjos es torna a situar entre les primeres posicions, juntament amb Cas-

tellbisbal, Guissona, Vandellós i l’Hospitalet de l’Infant, ja que presenten una participació del sector industrial superior al 70% del VAB total del municipi.

Penedès Econòmic

gener 2012

ACTUALITAT

ELS FONS DEL BANC BMN, ENTRE ELS MÉS RENDIBLES DEL MERCAT

ASSESSORAMENT FINANCER EXCLUSIU PER ALS SOCIS DE L’ADEG

Els fons de la gestora BMN Gestió d’Actius S.G.I.I.C., S.A. es troben entre els més rendibles del mercat espanyol dins de les seves respectives categories d’inversió. Entre els més destacats ﬁguren Fonpenedès Garantit VII OR, que acumula una rendibilitat del 35,72% des de novembre de 2008 ﬁns al 17 de gener de 2012, i Fonpenedès Dipòsit, el millor fons d’Espanya dels denominats “Fondepósitos”, per

ADEG i la consultoria Kreedit promouen un servei exclusiu i particularitzat d’assessorament ﬁnancer per a les empreses associades. Es tracta d’unes sessions individualitzades en què, una a una, el consultor analitza la documentació aportada i dóna la deguda orientació per tal de solucionar els problemes ﬁnancers. Cal concertar horari de visita, bé per al 3 de febrer a ADEG Vilanova o bé per al 24 de febrer a l’ADEG Vilafranca.

rendibilitat a tres anys. D’altra banda, el fons Fonpenedès Borsa USA, que inverteix en les majors companyies dels Estats Units a través d’una cartera altament diversiﬁcada per sectors i amb baixa exposició al sector bancari, ha acabat l’any amb una rendibilitat del 9,21%.

L’hostaleria ocupa més via pública per no perdre clients La baixada de vendes per la nova Llei antitabac ha deixat Vilafranca amb 40 terrasses en ple hivern LÍDIA OÑATE L’1 de gener es va complir un any de vigència de la nova Llei antitabac, que prohibeix el consum de tabac en qualsevol establiment. Aquesta mesura ha revifat l’enginy de l’hostaleria a l’Alt Penedès, en especial a Vilafranca, que ha experimentat un canvi en la via pública. En temporada estiuenca les terrasses són freqüents al costat de qualsevol bar, cafeteria o restaurant, però en el darrer any es van superar les 120 a tota la vila. Amb la nova regulació, un terç d’aquestes, més de 40, s’han mantingut en el que portem a l’hivern, tal com ens ha facilitat l’Ajuntament de Vilafranca. Els

L’AUGMENT DE TERRASSES VA DEIXAR A L’AJUNTAMENT 25.000 EUROS MÉS EL 2011 permisos de terrasses han augmentat respecte al 2010, sobretot arran de la nova llei. Molts establiments que sol·liciten el permís no disposen d’un espai adequat per instal·lar taules i cadires. Per això el propi consistori ha cedit alguns espais d’aparcaments de vehicles per situar-hi terrasses. Actualment d’aquest tipus n’hi ha 15, però tal com explica el regidor d’Hisenda i Urbanisme, Aureli Ruiz, “no suposen cap ti-

pus de perill, ja que les terrasses han d’estar senyalitzades, i estan situades en carrers de baixa densitat de trànsit. En moltes viles i ciutats de tot el món és habitual trobar terrasses a la via pública”. Tot i això, alguns ciutadans s’han queixat de la poca visibilitat que hi ha quan volen sortir d’un aparcament o garatge. Segons Ruiz, “les queixes han estat molt puntuals, i sempre s’han resolt. Només en algun cas de terrasses que són en una illa de vianants, i a la nit, però ja s’ha actuant reduint horaris”. L’horari de terrasses a l’hivern s’allarga fins a les 00h, però a l’estiu l’Ajuntament aplica una limitació horària més flexible. En general, l’horari permès és fins les 00.30h els dies laborables, mentre que les vigílies de festius i divendres és fins a les 01.30h i les 02.30h en els locals situats a la rambla de Sant Francesc i la de Nostra Senyora. La taxa actual per disposar d’un espai per terrassa està fixada en 6,53 euros/m2 a l‘estiu, i 2,65 euros/m2 a l’hivern, i normal-

ment s’actualitza anualment al mateix nivell que l’IPC, és a dir, un 3%. Amb el creixement tan alt que s’ha produït a Vilafranca, l’Ajuntament ha incrementat també la recaptació que fa per aquest concepte. En tot el 2011, va reunir prop de 90.000 euros, uns 25.000 euros més que al 2010. Si bé per al consistori la nova normativa suposa ingressos addicionals, per als establiments de l’hostaleria i restauració suposa un cost afegit al seu negoci, que també ha patit una disminució de clients arran de la prohibició del consum de tabac. El Gremi d’Hostaleria i Turisme de l’Alt Penedès calcula que les vendes han baixat entre un 10 i un 12% aproximadament a causa de la nova Llei antitabac i la crisi econòmica. Si abans els clients acostumaven a fer els cafès o una copa després del dinar, ara moltes persones surten a fer el cigarret i ja no tornen. Això, a la llarga, ha acabat afectant un sector que no viu els seus millors moments.

M. JOSEP TUYÀ I MANZANERA Regidora d’ocupació de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Noves ocupacions del Penedès A principis de gener van sortir publicades les dades de l’atur de Vilafranca del Penedès i de l’Alt Penedès. El total de parats, a finals del 2011, a Vilafranca era de 3.675 persones, 2.004 homes i 1.671 dones, mentre que a la comarca era de 8.508 persones, 4.458 homes i 4.050 dones. Les dades d’ocupació per contractes realitzats a Vilafranca en el quart trimestre ha estat de 1.998 persones, repartides en 932 homes i 1.066 dones, a la comarca ha estat un total de 7.156 persones, 4.570 homes i 2.586 dones. Com a reflexió, caldria assenyalar que el perfil més alt de desocupats, tant a Vilafranca com a la comarca, correspon a homes que vénen de sectors com la indústria, la construcció i l’agricultura. Tot i que el més afectat és el sector serveis, que englobaria el col·lectiu home- dona. Quant als contractes formalitzats, es constaten més contractacions entre els homes que entre les dones. Aquest fet podria estar motivat per la facilitat dels homes a accedir a més sectors com; serveis, indústria, construcció o agricultura. Les dones, per contra, queden més emmarcades en el sectors serveis. Entre els sectors econòmics en recessió destaquen l’agricultura, la construcció i les activitats complementàries d’aquesta com són la fusteria, l’electricitat, etc. Caldria fer un esforç per mantenir l’ocupació en sectors de l’economia pe-

nedesenca com la indústria derivada de l’automòbil, el comerç o la guarda i cura de les persones grans, entre d’altres. Entre els nous sectors emergents de la comarca, que poden ser futur motor de l’economia del Penedès, tenim les energies alternatives i la indústria del vi i del cava, amb les seves activitats complementàries: l’enoturisme. L’Ajuntament de Vilafranca del Penedès ha encarregat un estudi a la Fundació CIREM, per tal d’adequar la formació -ocupacional, professional i continuadaa tots aquests nous sectors emergents de l’economia penedesenca. Aquest estudi, amb títol Estudi per a la creació d’un centre de formació professional de l’enoturisme i la cultura del vi, ha de ser un referent en l’ensenyament dels nostres joves i dels nostres desocupats. Aquest estudi ha d’estar en plena consonància amb la futura universitat del vi, que estudiarà la importància del vi i el turisme, el seu pes econòmic, la seva capacitat emprenedora, per anar cap a la creació d’ocupació en un mercat de treball vinculat a l’enoturisme en plenes capacitats professionals. Aquesta és l’aposta de futur que hem endegat des de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, amb la intenció que els diferents sectors de l’economia s’impliquin per assolir els objectius econòmics per a la comarca: emprenedoria, ocupació i ser un referent a Catalunya.

El diari on-line del Penedès

www.penedesdiari.com

www.penedesdiari.cat

Penedès Econòmic

gener 2012

ACTUALITAT

Els Premis ADEG 2012 tindran Setze joves pagesos dues categories més al palmarès rebran ajuts per incorporar-se al camp REDACCIÓ

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) ha concedit 460.588 euros en ajuts a 16 joves pagesos de la nostra comarca per instal·larse en una explotació agrària. Pel que fa al conjunt de Catalunya, s’han atorgat prop d’11 milions d’euros a 326 beneﬁ-

ciaris. Aquesta dada, segons el Departament d’Agricultura, representa “el major nombre d’expedients de joves agricultors aprovats en una convocatòria de tot el que es porta de període de programació 20072003 del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya (PDR).

L’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf obre la convocatòria dels Premis ADEG 2012. Aquesta serà la tretzena edició d’aquests tradicionals premis que tenen per objectiu reconèixer les millors pràctiques i les fites més rellevants assolides per les empreses del Penedès i el Garraf. S’hi poden presentar totes les empreses del Penedès i el Garraf, tot i que les candidatures només podran ser suggerides per empreses o entitats associades a l’ADEG. Per participar en la convocatòria cal omplir un formulari que es troba a l’espai: www.adeg.cat/premis. Hi ha temps fins al divendres 9 de març. Enguany s’han obert dues categories noves: Entorn laboral, que reconeixerà les empreses que hagin consolidat un entorn laboral favorable per a les persones que hi treballen, i Eficiència energètica, que

 L’entrega dels Premis ADEG 2011 celebrada a Sitges

en el marc de l’Any ADEG 2012 dedicat a l’Optimització dels recursos energètics, premiarà aquella empresa que acrediti una millor planificació d’actuacions amb la finalitat d’assolir l’eficiència energètica en tots els processos de l’organització. El lliurament dels Premis ADEG 2012 tindrà lloc durant La Nit

de l’Empresa, que se celebrarà el proper 27 d’abril, a la Finca Mas Solers de Sant Pere de Ribes. A més, com ve sent habitual any rere any, l’ADEG també entregarà els Ducs de reconeixement a empreses i entitats associades que aquest 2012 celebrin un aniversari prou destacat de la seva creació.

Llibresdempresa.cat, El vilafranquí Carlos Moreno la nova botiga online presidirà la JCI Catalunya de l’ADEG O A LGA

L’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, ADEG, acaba de treure al mercat un nou segell especialitzat en llibreria d’economia i empresa. Llibresdempresa.cat ja està operatiu a la xarxa i ofereix serveis d’entrega arreu de Catalunya. El client pot fer la seva comanda alhora que fa efectiu el pagament per mitjans electrònics. En aquest cas rebrà els títols sol·licitats amb la major brevetat, ﬁns i tot el mateix dia

o en un termini de 24 hores. D’una altra manera, també via online, el client pot demanar un determinat títol i farà efectiu el pagament en el moment de la seva entrega, bé en el seu propi domicili o bé en qualsevol de les dues seus socials de l’ADEG a Vilanova i a Vilafranca. A banda d’això, una altra opció és la de fer servir el web per encarregar un llibre com a obsequi d’empresa i fer-lo entregar directament al domicili de l’obsequiat.

IBAR

El vilafranquí Carlos Moreno, de 34 anys, va ser escollit, el passat 14 de gener, President Electe Nacional de la Jove Cambra Internacional Catalunya en substitució del president sortint, Jordi Plens. Es tracta de l’única candidatura que es presentava de les 12 joves cambres catalanes. El traspàs de poders es farà efectiu el 28 de gener en el decurs de l’Assemblea General que tindrà lloc al Col·legi Oﬁcial d’Agents Comercials de Barcelona (COACB), ubicat al Carrer Casp, 130. Moreno es mostrava molt satisfet i agraït pel suport que ha obtingut durant el procés de presentació de la candidatura i apuntava a Penedès Econòmic que un dels seus objectius és “millorar la interrelació amb d’altres organitzacions catalanes del territori per tal d’aproﬁtar les sinergies que ens uneixen i crear una xarxa de relacions més gran”. D’altra banda, també ens explicava que, per a ell, una de les coses més importants de la JCI és que és

“una escola d’emprenedoria” que ofereix formació als seus membres per tal d’aconseguir millorar les seves habilitats. El seu lema és “acció, reacció i repercussió”, és a dir que et dóna oportunitats per créixer i progressar i que, aquest fet, tingui una repercussió en la

societat. Vilafranca és de les poques ciutats que ha tingut dos presidents nacionals de la JCI Catalunya. En concret, Jordi Solé, també va ser president de la Jove Cambra Internacional de Catalunya l’any 2007.

Penedès Econòmic

gener 2012

L’ENTREVISTA

JOAN AMAT SOLÉ

President de la delegació de la Cambra de Comerç a la comarca

Volem que els empresaris es trobin a la Cambra com si fossin a casa seva El sadurninenc Joan Amat és el president del Consell de la Delegació de la Cambra de Comerç de Barcelona a la comarca de l’Alt Penedès. Una delegació que vol obrir-se més als empresaris i a la societat en general i donar a conèixer tots els serveis que ofereix, que molts desconeixen. La intenció del nou president és canviar aquesta inèrcia i que els empresaris se sentin la Cambra com a seva. Per això, aquest any es duran a terme diverses accions. OLGA AIBAR

Nascut a la capital del cava ara fa 67 anys, té tres ﬁlls. És el president de l’Institut del Cava des de l’any 2010, vicepresident de les caves sadurninenques Raventós i Blanc, membre de la junta de la patronal Foment del Treball i president del Consell de la Delegació de la Cambra de Barcelona des del 2011. Va entrar com a regidor de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia per Convergència l’any 1979 i, després d’un parèntesi de quatre anys, l’any 1995, va encapçalar la llista de CiU del municipi, aconseguint guanyar les eleccions. Des d’aleshores, i ﬁns l’any 2011, va ser alcalde de Sant Sadurní d’Anoia. Aquesta llarga i intensa trajectòria municipal és una etapa de la qual se sent “especialment orgullós” perquè ha pogut “fer realitat molts projectes que han transformat la fesonomia de la ciutat i que ha millorat la qualitat de vida dels seus ciutadans”.

Per accedir-hi, s’ha de ser soci de la Cambra de Comerç? S’ha de ser membre del Club Cambra, l’adhesió al qual és gratuïta durant aquest any. Per apuntar-se, només cal entrar a la web www.clubcambra.com.

Quins són els reptes de la delegació de la Cambra de Barcelona a la comarca per a aquest any? El meu personal és intentar que els empresaris ens coneguin i es trobin a la Cambra com a casa seva. La Cambra sempre s’ha vist com una cosa llunyana, una entitat que no és prou coneguda ni a la comarca ni a nivell de país, quan s’ha ajudat moltes empreses a tirar endavant. Nosaltres hem de ser capaços de donar a conèixer els diferents serveis que oferim, que són molt diversos. En aquest sentit, el nou Club Cambra pot ser un revulsiu i un al·licient perquè s’hi interessin? Aquest és l’objectiu principal del Club, a banda de promoure l’activitat econòmica i empresarial. La Cambra de Barcelona està lligada a estitats, empreses i institucions molt potents del país, que poden ajudar les empreses en diferents aspectes. També es faciliten serveis i productes de la Cambra i d’altres institucions amb condicions avantatjoses, així com descomptes. Per començar, “la Caixa”ha obert una línia de ﬁnançament de 2.000 milions d’euros per a pimes i autònoms. Sí, aquesta és una acció molt important en aquests moments difícils que estem patint, en els quals costa molt d’accedir als crèdits. Aquesta nova línia permetrà l’accés dels socis a un crèdit per millorar o ampliar els seus negocis, cosa que suposa una ajuda inestimable.

LA CAMBRA DE COMERÇ ESTÀ LLIGADA A EMPRESES DEL PAÍS MOLT POTENTS

Quants socis té la delegació de la Cambra de Comerç actualment? És complicat de dir-ho perquè ara estem en un procés d’impàs. El motiu és que, fins l’any passat, qualsevol empresa s’havia d’afiliar a la Cambra de forma obligatòria. Ara, l’eliminació de les quotes camerals, adoptada per llei el desembre de l’any 2010, elimina aquesta obligació per a les pimes, mentre que les empreses que facturin més de 10 milions d’euros encara hauran de cotitzar a la Cambra. Aquest fet comportarà una reducció d’ingressos i un replantejament del paper de la Cambra, fet que ha motivat la creació del Club Cambra. Quines quotes es pagaven fins ara? Es pagaven unes quotes anuals molt baixes, en concret, els autònoms pagaven entre 10 i 20 euros a l’any, les pimes, uns 100 euros i les empreses més grans, en funció del que tributaven per l’impost de societats i per l’IAE. Quins són els serveis més utilitzats pels socis? Principalment, les certificacions de les exportacions, que només realitzem nosaltres. Per exemple, ajudem a buscar i trobar empreses que importin vins i caves i facili-

Penedès Econòmic

gener 2012

L’ENTREVISTA tem l’accés a potencials inversors i socis, ﬁnançament per a projectes internacionals o licitacions a l’estranger. També assessorem en el procés de creació de noves empreses, ajudant a elaborar plans de viabilitat, expedició de documentació, pla de ﬁnançament, etc. I els nous que ofereix el Club? N’hi ha molts i molt diversos. Proporcionem les eines per emprendre nous projectes, oferim solucions globals en formació, acompanyem les empreses per ferles més competitives i les ajudem a projectar-les al món, a internacionalitzar-se. En aquest sentit, es crearà una comunitat empresarial virtual, en la qual estaran presents les 250.000 empreses de la Cambra, cosa que permetrà als socis tenir disponibles diferents continguts per fer negocis.

mateix, cal potenciar-la encara molt més.

LA CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA FORMA PART D’UNA XARXA MUNDIAL DE MÉS DE 1.500 CAMBRES DE TOT EL MÓN

Per poder accedir a una sèrie d’avantatges exclusius, s’ha creat la targeta Visa Business Cambra de “la Caixa”. Sí, aquesta targeta, que no té cap quota anual, ofereix descomptes del 2% en carburants a les estacions de servei SOLRED (Repsol, CAMPSA i Petronor), l’accés a les sales VIP de l’Aeroport de Barcelona a meitat de preu, CaixaProtect (un servei que cobreix les operacions fraudulentes), assegurances d’accidents en viatges o descomptes en aparcaments SABA, entre d’altres. També existeix una categoria business dins del club. Sí, aquesta targeta empresarial, que té un cost de només 145 euros a l’any, va destinada a empreses que necessitin més serveis, sobretot en l’àmbit de la internacionalització. Incorpora la tecnologia Contactless a Barcelona, que està considerada com la forma de pagament amb targeta més ràpida que existeix. I no us solapeu en els serveis que oferiu amb altres institucions comarcals com l’ADEG o la UEP? Nosaltres no som una competència d’altres organismes o associacions, però podria passar que es dupliquessin serveis, fet que hem d’evitar. Hem de ser capaços de compartir i sumar sinèrgies i esforços. Cadascú ha de prioritzar els que sap fer millor. Per exemple, nosaltres tenim a la Cambra grans professionals que ofereixen cursos d’internacionalització. Quantes delegacions de la Cambra hi ha actualment? Una desena. N’hi ha a l’Alt Penedès, Anoia, el Baix Llobregat, el Barcelonès Nord, el Berguedà, el Garraf, L’Hospitalet de Llobregat, el Maresme, Osona i al Vallès Oriental. La Cambra de Barcelona fa un gran paper acostant els seus serveis a les comarques. Tan-

Existeix un contacte habitual entre delegacions? Sí, estem en contacte permanent. Ara vull iniciar una ronda de contactes a nivell de les institucions i empreses de la comarca i de la resta de delegacions per incentivar encara més les accions que podem oferir conjuntament. Quina relació hi ha entre les Cambres? La Cambra de Barcelona forma part d’una xarxa mundial de més de 1.500 cambres de comerç de tot el món, presents a 180 països, en les quals participa activament com ara l’Eurochambres, la Cambra de Comerç Internacional (CCI), l’Associació de Cambres de Comerç de la Mediterrània (Ascame) o l’Associació Iberoamericana de Cambres de Comerç (AICO). Tanmateix, estem en un moment en el qual moltes associacions empresarials estan perdent aﬁliats. Sí, moltes empreses han optat per reduir costos. Si abans formaven part de dues o més associacions o organismes, ara només en són d’una, perquè així només pagues una quota. Nosaltres recomanem a les empreses que es facin socis de la cambra perquè els avantatges són molt grans.

APOSTEM PER LA MARCA COSTA DE BARCELONA PERQUÈ EL NOM I EL PRESTIGI DE LA CIUTAT SÓN UN REVULSIU PER ATRAURE ELS TURISTES A LA COMARCA

Com valoreu els últims esdeveniments que han fet que Caixa Penedès surti habitualment als mitjans de comunicació? És una llàstima, perquè ha comportat una gran desconfiança en una entitat que va néixer aquí i que és molt representativa de casa nostra. Cal que torni a recuperar-se aquesta confiança perquè Caixa Penedès ha donat molt de servei a la comarca. Els canvis que s’han produït al si del consell d’administració poden ajudar en aquest sentit. I sobre la marca Costa de Barcelona quina opinió en teniu? Nosaltres hi apostem plenament perquè el nom i el prestigi de la ciutat són un gran revulsiu per atraure els turistes a la comarca. Quan viatges, t’adones que el nom que té Barcelona és molt important, fins i tot més que Catalunya. I això no és anar en contra del Penedès. Ens hem d’enganxar a un carro gran perquè vingui més gent a la comarca. Per això no entenc les crítiques que s’han fet als cinc productes turístics de l’Alt Penedès que promociona la nova marca turística “Barcelona és molt més” (Freixenet, Codorniu, Bodegues Torres, els Castellers de Vilafranca i la Festa Major de Vilafranca) perquè són els nostres principals atractius.

Penedès Econòmic

gener 2012

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

EL DESASTRE PERFECTE

a uns mesos, estava veient a casa l’entretinguda pel·lícula La tempesta perfecta sobre els violents fronts tempestuosos (un d’ells l’huracà Grace), que a l’octubre de 1991 van col·lisionar formant una de les tempestes més aterridores del passat segle. I em vaig recordar de l’article que, partint del mateix tema i amb el mateix nom, havia publicat Xavier Sala i Martín en el periòdic La Vanguardia el 8 de gener de 2008. Metàfora marítima que després completaria en l’excel·lent article Els Músics del Titanic, publicat en el mateix periòdic i el mes següent, el 17 de febrer, en què comparava el que estaven fent, en matèria econòmica, Zapatero i Solbes amb els músics del Titanic, que tocaven el violí aliens a l’enfonsament del transatlàntic, per calmar els ànims. Anticipava, en el primer article, que s’anava a produir una profunda crisi econòmica durant el 2008, per la conﬂuència de 6 factors: la crisi ﬁnancera de les subprime, que havia creat un enorme forat de dimensions desconegudes, la caiguda dels preus de l’habitatge, l’augment del preu del petroli, la revalorització de l’euro, el risc del debilitament del dòlar i la incertesa de la situació geopolítica. Mentrestant, en somnis, revivia la pel·lícula de la lluita titànica dels vaixells per resistir en aquell entorn tan dramàtic i vaig començar a generar dins de mi una

enorme angoixa. M’imaginava que era passatger d’un d’aquests vaixells en el qual el capità no cessava de repetir que “el vaixell no tenia risc de la crisi marítima”, que “el model era un exemple internacional de solvència i eﬁciència”, que “en sortiríem a velocitat de creuer i superant la resta de vaixells”, que “la tempesta era una fal·làcia, pur catastroﬁsme”, que “l’actitud dels que exageren sobre l’abast de l’actual tempestat és antipatriota, inacceptable i demagògica” i que

UNA SOCIETAT PRÒSPERA EN UNA TEMPESTA FINANCERA HISTÒRICA POT ACABAR EN EL DESASTRE PERFECTE

“l’actual adreça era la que més havia encertat en les seves prediccions”. El problema era que, en no veure els riscos d’aquest temporal, i això que era un dels més importants de la història, les mesures que prenia distaven de ser les més adequades. En lloc d’utilitzar els recursos per millorar la potència del motor, reforçar l’armadura del vaixell i dotar-lo dels últims avenços tecnològics, es gastava els diners per reparar la piscina i les pistes de tennis i de ball, i

per pintar-lo amb vius colors. En lloc de millorar la capacitació tècnica dels mariners per afrontar una situació tan complicada, els formava per entretenir el públic. I, en lloc d’explicar als passatgers la greu situació perquè s’anessin preparant per mesures extremes, els distreia amb festes, futbol i jocs de mans. Mentrestant, els altres vaixells que estaven dirigits per capitans més seriosos i capacitats, que havien fet un diagnòstic més adequat de la tempestat i havien invertit els seus diners i les seves energies a dotar els seus vaixells de dimensions competitives, anaven sortint de la crisi marítima, amb dificultats però sense pausa. Això no passava amb nosaltres, que ens estàvem enfonsant en el nucli de la tempestat i deixant per als estudiants d’economia una experiència excepcional: de com una societat pròspera, en una tempesta financera històrica pot, per una gestió incompetent, potenciada per la falta d’independència i responsabilitat d’una gran part dels seus mitjans d’informació i d’institucions de representació social i l’apatia de bona part de la seva població i, perquè s’oblida del principi fonamental de la navegació econòmica, el que diu que la competitivitat del seu sector productiu és la que determina la producció, la renda, l’ocupació i fins al nivell d’ingressos públics i la seguretat de les prestacions socials, pot acabar en el que es s’anomenarà: EL DESASTRE PERFECTE.

SUBSCRIU-TE al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon:

Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Penedès Econòmic

gener 2012

EMPRESA

MARIONA CABALLÉ SAULA Advocada de De Cara Assessors, empresa associada a la UEP

Novetats fiscals del 2012 L’últim dia de l’any 2011, el nou govern espanyol publicà al BOE el Reial DecretLlei 20/2011, de 30 de desembre mitjançant el qual aprovava una sèrie de mesures de caràcter pressupostari, financer i tributari amb l’objectiu de reactivar l’economia de l’estat espanyol, reduir-ne el dèficit i augmentar la recaptació. Sense dubte, l’apartat que ha sorprès més d’aquest Decret i que afecta un major nombre de ciutadans és la ja coneguda “la pujada d’impostos”. Pel que fa a l’IRPF, i amb efectes a partir del dia 1 de gener de 2012, s’estableix un gravamen complementari que serà d’aplicació temporal durant els exercicis 2012 i 2013 sobre els rendiments del treball (salaris, pensions, prestacions d’atur, entre altres). És a dir, que durant dos anys, i pel que fa a aquesta font d’ingressos, s’aplicarà un gravamen addicional del 0,75% a les rendes més baixes (fins a 17.707,20 euros) passant pel 2,3,4,5 i 6% per als diferents trams de l’escala general, fins a un 7% per a les rendes superiors a 300.000,20 euros. Els rendiments de capital mobiliari també s’han vist afectats per aquesta mesura del gravamen complementari temporal: tindran un augment addicional del 2% per als primers 6.000,00 euros, del 4% per als 18.000,00 següents i del 6% per a les rendes de capital superiors a 24.000,00 euros. L’altre impost a destacar que ha estat objecte de reforma és l’impost sobre béns immobles (IBI). S’estableix l’aplicació transitòria durant els anys 2012 i 2013 per als immobles urbans d’un increment del tipus impositiu de l’IBI. Amb aquesta reforma, el

govern ha previst un increment de la recaptació dels ens locals de 918 milions d’euros. Aquest increment s’ha establert d’una manera progressiva (4, 6 i 10%) en base a l’antiguitat de la revisió cadastral: a major antiguitat del valor, més pujada. Per tal d’evitar penalitzar les rendes més baixes, s’ha exclòs de l’increment el 50% dels habitatges de menys valor de cada municipi, sempre que els seus valors cadastrals hagin estat actualitzats després de l’any 2001. També estan exempts els habitatges amb un valor cadastral revisat durant el període 2005-2007. Amb aquestes mesures, el govern espanyol pretén reduir el dèficit però hi ha molts economistes que afirmen que un augment de la pressió fiscal no implicarà un augment de la recaptació basant-se en la ja famosa corba de Laffer. Al contrari, abaixar impostos permetria una liberalització de recursos a disposició de les famílies i de les empreses per tal de posar en marxa de nou el motor de l’economia. Afegint el fet que les mesures siguin de caràcter temporal i, tenint en compte que les rendes del treball i de capital més elevades poden ser variables en el temps, aquestes es podrien posposar dos anys per tal que tributin als tipus reduïts anteriors a la reforma, sent les rendes mitjanes les que rebrien l’important augment impositiu. Finalment destaquem una dada positiva, es recupera la desgravació en l’IRPF per l’adquisició de l’habitatge habitual en les mateixes condicions que hi havia fins el 31 de desembre de 2010 i amb caràcter retroactiu per al 2011.

El grup Schlecker presenta la declaració d’insolvència La cadena de drogueries té 9 establiments a la comarca i 1.100 al conjunt d’Espanya REDACCIÓ

Les grans marques no s’escapen de la crisi. Si fa uns dies va ser el gegant de la fotograﬁa Kodak, que va presentar la suspensió de pagaments, ara li ha tocat el torn a la cadena alemanya de drogueries Schlecker, que va presentar declaració d’insolvència davant l’audiència de la ciutat alemanya d’Ulm, el dilluns 23 de gener. L’empresa alemanya havia anunciat recentment que tenia problemes de ﬁnançament per continuar amb el pla de reestructuració que va començar el 2010. No obstant això, la seva intenció seria la de continuar amb la seva activitat, ja que, de fet, en la declaració d’insolvència presentada s’inclou un “pla de sanejament”, tal com ha assegurat la companyia, per conservar “l’empresa en el seu conjunt amb el major nombre de botigues i empleats possibles”. El grup Schlecker té 9.000 establiments, va facturar 6.550 ME el 2010 i té 47.000 treballadors. A Espanya, el grup de drogueries té uns 1.100 punts

 Botiga Schlecker del carrer Tossa de Mar de Vilafranca

de venda, dels quals 9 es troben a la comarca (Vilafranca, Sant Sadurní, els Monjos i Gelida), té una plantilla de 3.200 persones i va tancar el 2010 amb una facturació de 403,39 ME (-4,9%). Segons fonts de la ﬁlial espanyola, sembla que no s’hauran de veure afectats per la mesura adoptada per la seva matriu, ja que aﬁrmen que ‘la societat espanyola és independent, no està afectada per aquest procés i seguirà complint amb totes les seves obligacions de pagament’. De fet, segons les ma-

teixes fonts, per al present 2012 l’empresa té previst invertir en la remodelació d’un centenar de botigues i en l’obertura de nous locals. Al ﬁl dels seus establiments a Espanya, des de 2009, la cadena de drogueries ha anat patint un clar retrocés que ja dura 3 anys. El 2009, Schlecker va obrir 62 botigues i en va tancar 91; el 2010 en va obrir 8 i en va tancar 99 (una de les quals a Sant Llorenç d’Hortons), i el 2011, a manca de les dades oﬁcials, va obrir 6 noves botigues i en va tancar 22.

Luis de Guindos, del Consell de BMN a ministre d’Economia REDACCIÓ

El Consell d’Administració del Banc Mare Nostrum (BMN), l’entitat sorgida de la fusió de Sa Nostra, Caja Murcia, Caja Granada i Caixa Penedès, es va quedar sense un dels seus pesos pesants: el conseller independent Luis De Guindos, que va renunciar al càrrec el mateix dia que va ser proposat per Mariano Rajoy com a ministre d’Economia i Competitivitat, el passat 22 de desembre. De Guindos també va abandonar el Comitè executiu i la comissió d’auditoria de l’entitat i el seu lloc com a membre del Comitè de nomenaments i retribucions d’Endesa. De Guindos havia entrat a formar part del Consell d’Administració de BMN, el 3 de desembre de l’any 2010. El BMN considera un “gran encert”

l’elecció de De Guindos, de qui destacaven que és “una persona excel·lent, un gran economista, intel·ligent i amb determinació, que ha aportat “molíssim valor” en els mesos que ha estat al Consell de BMN”. Nascut a Madrid el 16 de gener de 1960, De

Guindos és llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials i tècnic comercial. També pertany, des dels 23 anys, al Cos de Tècnics Comercials i Economistes de l’Estat i va ser Secretari d’Estat d’Economia en el darrer govern de José María Aznar (2002-2004).

Penedès Econòmic

gener 2012

OPINIÓ

ANDRÉS PÉREZ ORTEGA Químic i MBA per ICADE Columnista d’Expansión

PROPÓSITOS PARA EL AÑO QUE HA TERMINADO

ues ya estamos de vuelta. Aunque no me he movido fisicamente, he conseguido desconectar bastante de dospuntocerolandia y me ha cundido bastante. He dado un empujón potente a mi trabajo. Pero ya iré contándolo poco a poco. Como en años anteriores, estos días hemos visto y leído un montón de buenos propósitos para este año que empieza. Supongo que, hace unos meses, tu también te planteaste hacer algunas cosas, pero entre los follones diarios, la percepción del tamaño del objetivo o simplemente la dejadez, en el día de hoy estás igual que hace doce meses excepto en una cosa, tienes un año más… (o menos, según se mire). Así que se me ha ocurrido hacer un ejercicio tipo Regreso al Futuro tratando de ver lo que habría pasado si, hace un año, hubiéses puesto en marcha un plan de Branding Personal. En realidad, lo que sale se parece mucho a la subasta del ”1,2,3 Responda otra vez” cuando a los concursantes les enseñaban lo que habían perdido (con un ¡Ohhhhhhh! muy grande) Autoanálisis. (Tiempo necesario: Indefinido) Una de las cosas más difíciles a la hora de diseñar tu Plan de Marca Personal es decidir una serie de cosas sin las cuales no es posible posicionarse de una forma sólida. En algún momento de tranquilidad, pudiste haber reflexionado sobre tus objetivos, tus valores, tus prioridades. Si no tienes una visión, si no haces un análisis claro de aquello que te apasiona o que te motiva, no puedes dejar una huella en nadie. La mayoría de la gente a la que me dirijo no tiene ni idea de lo que quiere ni hacia donde se dirige. Y sin esto no es posible trazar ningún plan. Esto no es filosofía ni autoayuda, es pura estrategia. Lo que te propongo es lo mismo que propondría cualquier consultor de empresa, ¿Qué narices quieres? No lo sabías hace un año, pero hoy sigues sin decidirlo.

Aprendizaje. (Tiempo necesario: 4-5 horas/semana) Seguramente cuando terminaste tu licenciatura, tu MBA y nosecuantos programas de especializa-

EL QUE NO QUIERE APRENDER ES PORQUE NO LE DA LA GANA ción más, pensaste que te ibas a comer el mundo. Pero el mundo está a punto de comerte a tí… si no lo ha hecho ya. Lo que nos enseñan en nuestro sistema educativo suele ser bastante inútil para la vida “real”, así que es necesario aprender y actualizarse constantemente. Siempre suelo decir que cada año habría que incorporar dos “productos” nuevos al “portfolio”. Me reﬁero a aprender algo nuevo sobre tu profesión, conocer una herramienta o desarrollar una habilidad. En este momento tenemos los medios para aprender o actualizarnos a un coste ridículo o nulo. Hay conferencias por todas partes, hay documentos gratuitos,… El que no quiere aprender

es porque no le da la gana. ¿Cuantas cosas útiles (no gilipolleces de dospuntocerolandia) has aprendido este año? Blog. (Tiempo necesario: 1-2 horas/semana) Te pasas el día leyendo blogs y viendo lo que dicen los demás. Pero seguro que tienes algo que decir. En algún momento te has planteado crear un blog, pero siempre lo acabas dejando. Crees que no se te va a ocurrir nada, o piensas que se van a reir de lo que dices, o crees que no vas a tener tiempo. El caso es que ha pasado un año y aquí estás, leyendo esto en lugar de escribirlo tú. Si hubieses puesto en marcha tu blog hace 365 días y hubieses escrito una cosa a la semana, en este momento tendrías 52 post escritos, que es más de lo que suele escribir la mayoría. Ponencias. (Tiempo necesario: Preparar, 4-8 h. Impartir, 1h) Seguramente has asistido a alguna charla, conferencia o ponencia en los últimos meses. Puede incluso que la hayas visto por “streaming” sin moverte de tu casa o de tu oﬁcina. Y quizás has pensado que tu podrías hacerlo mejor o decir cosas más interesantes. Pero si es otro el que está hablando y tu

quién está escuchando, la responsabilidad es sólo tuya. Que te inviten a hablar en público es tan sencillo (o tan complicado) como ofrecerte a hablar sobre un tema interesante. Y si no cobras nada, no te quiero ni contar. No tienes que aparecer en Expomanagement, puedes coger “tablas” en el colegio de tus hijos o en la universidad en la que estudiaste hablando a los alumnos.

NO TE QUEDES CALLADO EN UNA ESQUINA, HAZ EL ESFUERZO DE CONOCER GENTE Poco a poco vas entrando en el “circuito”, puedes utilizar tu blog o tus redes sociales para divulgarlo (grabar vídeo, hacer fotos) y puedes conseguir que otros hablen de tu conferencia en sus propios blogs. Si te hubieses puesto las pilas podrías haber dado una charla cada dos meses. No es demasiado, ¿verdad? Networking. (Tiempo necesario: 2 horas/semana)

Todos los días comes. Seguramente irás con la misma aburrida gente de siempre para hablar del trabajo. Pero hay formas más útiles de establecer contactos. No puedes pretender desarrollar una Marca Personal potente si siempre te diriges a la misma audiencia. Es necesario diversificar, conocer gente interesante en otros sitios. Vale, ya sé que da pereza (al menos a mí), pero si solo tuviese tiempo para hacer una cosa me quedaría con esta. Intenta asistir al menos una vez al mes a algún evento interesante. En este momento podrías haber conocido a unas cincuenta personas interesantes (4 por evento). Pero no te quedes callado en una esquina, haz el esfuerzo de conocer gente. O llama a aquellos amigos de los que hace tiempo que no sabes nada. Y sobre todo, no lo hagas para pedir o para llorar. Hazlo cuando no necesites nada o aún mejor, cuando puedas dar algo. Libro. (Tiempo necesario: 3 horas/semana) Lo he dicho aquí alguna vez, pero lo repito, no me gusta escribir, aunque no lo parezca. Cuando he escrito los dos libros he sufrido mucho, especialmente porque soy muy perezoso. Pero un libro típico suele tener unas 150-200 páginas. Eso significa que si le dedicas un rato cada día (1 hoja/día), podrías escribir dos o tres libros al año. La mayor dificultad a la hora de escribir es… escribir. Si tienes un blog, dedicas un tiempo para aprender, preparas conferencias y conoces gente, te aseguro que el libro está casi escrito. Estas son solo algunas ideas. Podría darte algunas más, pero ya las iré compartiendo poco a poco. Lo que quiero dejarte claro es que debes dejar de llorar por la leche derramada y ponerte las pilas. Nadie te va a regalar nada, más bien al contrario. No digo que lo hagas todo, pero debes comenzar por algo. Así que más vale que empieces ya (que el público se va) o dentro de un año podrás leer de nuevo este artículo y deprimirte.

Penedès Econòmic

gener 2012

EMPRESA

GUILLEM MONT BARCELÓ Advocat Mercantil de Juristes Grup

Alerta! (El concurs de creditors, 2a part) En la mesura que sigui possible, a la pràctica processal concursal cal evitar posicionaments i personalismes que no hagin de ser útils als pressupostos del concurs, ja que són aquests els que garantiran la continuïtat de l’empresa, o la millor solució als crèdits generats en situacions d’insolvència. Normalment, per presentar un concurs de creditors, necessitem un advocat que confeccioni la petició de concurs i que coordini la documentació que caldrà entregar al jutjat. En l’elaboració d’aquesta documentació serà útil disposar de la col•laboració d’un economista. Això, però, no es pot generalitzar, ja que hi ha advocats que tenen la formació suficient per atendre ells sols el tràmit amb tota garantia. Com tot tràmit judicial a Espanya, és necessari comptar amb un procurador per acudir als tribunals. Això significa que ja tenim tres actors en el concurs: l’empresa, el seu advocat i el procurador, si bé aquest últim esdevé un col·laborador habitual de l’advocat. Admès a tràmit el concurs, el jutge nomenarà un administrador concursal. En el cas més habitual, que és el de les petites i mitjanes empreses, l’administrador concursal serà només una persona. Ara ja tenim definits els actors principals en un concurs. Repassem: el concursat, també nomenat deutor, el seu advocat, i l’administrador concursal. En una propera entrega (si la direcció d’aquesta magnífica publicació ho vol, és clar), parlaré de la part judicial i l’administració de justícia en el que pertoca a aquesta disciplina apassionant que és el Dret Concursal. L’altre dia, un col·lega, administrador concursal per més informació, em va explicar una situació viscuda que traspassa la línia vermella, aquella en la qual convé que empresari i administrador concursal estiguin alerta. La situació no us l’explicaré, ja que consideraríeu que estic re-

latant una escena de vodevil. Però, en un moment determinat, l’advocat de l’empresa va afirmar en to de sentència tot dirigint-se a l’administrador concursal: “Tu i jo som enemics”. Tant si sou empresaris com persones físiques, si esteu fent un concurs de creditors o penseu fer-lo, si sentiu que el vostre advocat (que és qui ha de coordinar la dificultat de la travessia concursal) té aquests sentiments... estigueu alerta! Estigueu alerta, i demaneu-vos si aquesta persona serà útil per a la tasca que ha de dur a terme. No es pot simplificar el tràngol concursal en el clàssic derbi dels plets, allò tan tronat del guanyar o del perdre. Tal com ho veig, en el procés concursal tothom ha de tenir molt clara la seva posició i els seus interessos, però tots han de compartir un mateix objectiu: la continuïtat de l’empresa i la millor solució per als creditors. No hi ha lloc per a posicions diferents d’aquesta. No hi ha lloc per els egos desmesurats. El 90% dels concursos de creditors espanyols (dels quals el 24% es produeixen a Catalunya) acaben en la desaparició de l’empresa i, per tant, de l’empresari; dels llocs de treball, del fons de comerç, de tota la riquesa que comporta un negoci en explotació. Això és indicador de l’esforç i enginy que són necessaris per formar part del 10% de mercantils que concursen i sobreviuen. I no es pot fer sense una implicació sincera i entregada de tots els actors esmentats. Personalment no confiaria mai un procés d’aquesta envergadura a una persona que fes aquestes simplificacions. Encara més: no confiaria res de res, per més insignificant que ho consideri, a cap persona que cregui que té enemics. Si realment els té, que siguin els seus, no sigui que per associació esdevinguin meus. I si no els té, vol dir que els fabrica ell mateix en el seu magí i això, tal vegada, costarà molt car.

Vallformosa ultima un pla per aconseguir més notorietat El grup, que va facturar 25,2 MEUR l’any passat, destina el 80% de les vendes a l’exportació REDACCIÓ

Les bodegues Vallformosa, de Vilobí, ultimen un pla estratègic amb l’objectiu d’aconseguir major qualitat, prestigi i notorietat de marca. Després d’invertir un milió d’euros en la robotizació dels processos productius i en un projecte integral d’estalvi energètic, el pla de inversions previst per al període 2012-2015, és d’uns 700.000 euros a l’any. Les noves inversions es destinaran a instal·lar un sistema de control integral de la producció, actualitzar les línies d’embotellament i potenciar el departament de màrqueting, comunicació i enoturisme. El grup ha tancat l’exercici 2011 amb unes vendes de 25,2 milions d’euros, fet que suposa un increment del 14,5% respecte a l’exercici anterior. L’any 2010, la facturació ja havia augmentat un 21% més que el 2009. Les exportacions suposen el 80% de la producció, d’un total de 10 milions d’ampolles anuals, 8 milions de les quals són caves.

 Imatge de les bodegues Vallformosa, de Vilobí del Penedès

Vallformosa exporta a més de 50 països, entre els quals destaquen Bèlgica, la Xina, el Japó, Alemanya, Holanda, Mèxic, els Estats Units i el Canadà. Pel que fa al mercat interior, s’hi destina un 20% del total de vendes. D’altra banda, l’empresa va remodelar, fa uns mesos, la cúpula directiva en nomenar president d’honor el primer accionista i president executiu, Josep Domènech, de 82 anys. La seva ﬁlla Queta, que feia d’administradora

de la firma, ha assumit la presidència executiva i els seus germans Oriol, Xavier i Àngels continuen en els mateixos càrrecs que tenien fins ara. Entre les activitats que organitzen, proposen, fins al 31 de març, una jornada enoturística amb una visita a les bodegues i una calçotada. Aquesta experiència es pot realitzar de dilluns a diumenge per 36 euros per persona. Per a reserves cal trucar al telèfon 93 897 89 99.

Caixa Penedès ven a Suma les accions de la consultora GEC REDACCIÓ

Caixa Penedès, fins ara un dels socis de referència de la firma GEC (Gestió del Coneixement) a través de la seva filial Vector Cabdal, ha sortit de l’empresa i ha venut les seves accions a la gestora de cabdal risc Suma Cabdal. Gestió del Coneixement és una consultora catalana dedicada a la formació online per a empreses, i una de les companyies capdavanteres del sector a Espanya. Tant Vector com Suma tenien, cadascun, el 48,5% del capital de GEC. La resta està en mans de l’equip directiu que lidera Francesc Fàbregas. Després de l’operació, de la qual no ha transcendit l’import, Suma arriba a prop del 98% del capital. La sortida de Caixa Penedès de GEC seria conseqüència de les

necessitats de capitalització de BMN, el banc en el qual participa la caixa catalana juntament amb Caja Murcia, Sa Nostra i Caja Granada. GEC va néixer a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) l’any 1996. El 2009, la institució

universitària, que tenia el 65% de la ﬁrma, i La Caixa, titular del 35% restant, van vendre la companyia a Suma, Vector i l’equip directiu. Segons fonts de Suma, GEC va registrar, durant el passat exercici, una facturació propera als deu milions d’euros.

Penedès Econòmic

gener 2012

EMPRESA

Tips@ de Vilafranca es trasllada al polígon de Mercaderies La companyia Tips@ té més de 250 agències a tot Espanya, Portugal i Andorra, i més de 13.000 clients REDACCIÓ

La delegació de Tips@ a Vilafranca, empresa dedicada al transport integral de paqueteria, ha traslladat les seves instal·lacions al carrer Font de Sant Llorenç, 25 del polígon industrial de Mercaderies de Vilafranca, per tal d’oferir un millor servei. Segons José Manuel Sos, gerent de la delegació de Vilafranca, “oferim una àmplia gamma de serveis en funció de les necessitats dels nostres clients, amb diferents complements de servei d’alt valor afegit. La nostra missió és oferir la millor relació qualitat-preu, amb un tractament proper i professional, garantint aquest compromís mitjançant una adaptació constant a les demandes del mercat”. Per altra banda, Sos destacava que “amb un modern sistema informàtic de comunicació entre tots els punts

 Noves instal·lacions de la delegació de Tips@ a Vilafranca

de la Xarxa i tecnologia de classiﬁcació de mercaderies d’última generació, gestionem totes les expedicions amb dobles rutes pròpies d’enllaç diari, garantint la rapidesa i ﬁabilitat en tots els nostres enviaments. Tips@, és una companyia especialitzada en serveis de transport urgent de paqueteria i documen-

tació amb més de 250 agències a tot Espanya, Portugal i Andorra. Actualment es troba posicionada entre les empreses líders a Espanya, amb una evolució continua que ha propiciat la seva expansió internacional; i que ha aconseguit que més de 13.000 clients confïin diàriament en els seus enviaments.

Carrefour descompta l’IVA a les persones majors de 65 anys REDACCIÓ

La cadena de supermercats Carrefour ha impulsat una iniciativa que descomptarà l’IVA a les persones majors de 65 anys en més de 4.000 productes. L’anomenat “Pla65+” va començar a posar-se en funcionament, a tots els establiments que l’empresa té a Espanya i també al comerç electrònic, el passat dimarts i cap al març se’n farà una primera avaluació. El descompte s’aplicarà a productes de les seccions de carnisseria, peixateria, forn de pa, xarcuteria, fruiteria, pastisseria, verdures, ous, hortalisses, formatges i plats preparats. Segons Carrefour, aquests productes representen el 65% de les compres d’alimentació que duen a terme els majors de 65 anys, i tenen un IVA del 4 o del 8%. L’objectiu principal és ajudar el grup de la tercera edat, que ja arriba a 7,9 milions de persones a Espanya, que suposen un 16,9%

de la població. Només a Vilafranca se’n podran beneﬁciar més de 6.000 persones, i a l’Alt Penedès, més de 16.000, cosa que suposa un 15,17%. A la comarca només hi ha un establiment Carrefour, situat al polígon de Sant Pere Molanta, a Olèrdola. Per poder beneﬁciar-se del descompte, els majors de 65 anys hauran de donar-se d’alta al Club Carrefour i acreditar l’edat corresponent. Així,

en presentar la targeta a caixa, es descomptarà als clients l’IVA de forma automàtica en el moment del pagament. Amb la iniciativa, Carrefour calcula que una llar es podrà estalviar entre 225 i 250 euros anuals. Amb el “Pla65+” també es potenciarà l’agricultura i la ramaderia d’arreu d’Espanya, ja que prop d’un 82% d’aquests 4.000 productes procedeixen de proveïdors nacionals.

MARIA BATET ROVIROSA Formadora especialitzada en creació de metodologies per emprendre

I malgrat tot.... Sempre m’he preguntat per què és més noticiable el nombre de llocs de treball que es destrueixen que no pas els que es creen, o el nombre d’empreses que tanquen i no pas les que s’obren. Un exercici simple de posar en el buscador de Google la paraula “atur” ens dóna 16.900.000 referències i en canvi la paraula “contractació” només ens en dóna 3.630.000; si fem el mateix exercici amb l’expressió “tancament d’empreses” trobem 6.360.000 entrades, mentre que “noves empreses” només ens retorna 3.740.000 referències. Tot un símptoma de la realitat, però també d’aquesta tendència a fer més notícia del que és negatiu que no pas del que és positiu. Les notícies diàries semblen competir per veure quines aconsegueixen deteriorar cada dia més el nostre estat d’ànim fins a fer-nos creure que el país està paralitzat i que cada dia centenars de persones es queden sense feina. Bona part d’això és cert, però també ho és que cada dia hi ha gent que troba feina i cada dia n’hi ha que la creen, però això no és titular. A la comarca de l’Alt Penedès, segons dades del Servei d’Iniciatives Econòmiques de a Mancomunitat Penedès Garraf, en el darrer trimestre es va arribar a 8.500 aturats a l’Alt Penedès (un 15,43%). Efectivament és una dada que

no convida a l’optimisme, però també és cert que en el mateix període es van assolir més de 7.000 contractes. No puc fer la comparativa amb el nombre d’empreses que es van tancar i les que es van obrir en el mateix període simplement perquè no tinc aquesta dada i dubto que ningú la tingui. Això ens indica que, malgrat tot, hi ha gent que contracta, n’hi ha que troben feina, n’hi ha que obren nous negocis, malgrat tot hi ha idees, hi ha projectes... i això s’ha d’explicar i s’ha d’explicar ben fort. És ben cert que la balança està avui descompensada, i pesa més el que es destrueix que el que es crea. Però potser per això encara té més valor cada contracte nou, i cada nova empresa. La meva feina em porta a estar en contacte amb moltes persones que estan a l’atur, gent que hi porta mesos, alguns anys,o amb emprenedors que lluiten incansablement per tirar endavant els seus projectes. Gent tots ells que planifiquen, que pensen, que es relacionen, que busquen, que canvien, que fugen de la rutina, que posen en valor les seves habilitats i els seus coneixements, que s’atreveixen, que es formen, que cauen i es tornen a aixecar, que tenen objectius i que lluiten. Perquè com deia Honoré de Balzac, malgrat que res no canviï, si nosaltres can-

PENEDÈS ECONÒMIC Consulta les anteriors edicions a:

www.penedeseconomic.com

Penedès Econòmic

gener 2012

EMPRESA

Bon Preu creix un 8,6% durant el 2011

Hinojosa certiﬁca la seguretat alimentària dels seus envasos L’empresa ha obtingut la certificació ISO 22000:2005, que contribueix a millorar la seguretat alimentària REDACCIÓ

Durant l’any 2011 Bon Preu ha assolit una xifra de vendes abans d’IVA de 697 milions d’euros, que suposa un creixement del 8,6% respecte al 2010, dos mesos abans de tancar el seu exercici ﬁscal. El bon comportament de les vendes durant la campanya de Nadal ha contribuït positivament a aquest resultat. Actualment l’empresa té un total de 152 supermercats

Bonpreu i Esclat i 17 benzineres Esclatoil arreu de Catalunya. Després del creixement assolit l’any 2010, amb la incorporació d’una trentena d’establiments Intermarché, enguany l’empresa ha obert dos nous supermercats Bonpreu, a Girona i a Barcelona. El proper 29 de febrer el grup preveu tancar l’exercici ﬁscal, que va de març a febrer, amb una xifra superior als 700M€.

La productora d’envasos i embalatges de cartró ondulat Rafael Hinojosa, amb instal·lacions a Pacs del Penedès i Xàtiva (València), ha obtingut la certificació ISO 22000:2005, específica per a aquells productes que estan en contacte amb aliments i que garanteix el compliment dels requisits més exigents. Per aconseguir la certificació, la companyia ha col·laborat amb l’assessoria i consultoria del Departamento de Calidad y Sistemas de Gestión del Instituto Tecnológico del Embalaje, Logística y Transporte (Itene). L’empresa, que ja tenia la ISO 9001:2000, garanteix amb aquest nou segell de qualitat la inoqüitat dels processos i envasos destinats a la indústria agroa-

 Instal·lacions d’Hinojosa al polígon La Xarmada de Pacs

limentària, des de l’elecció de les matèries primeres ﬁns al producte ﬁnal. L’objectiu principal amb aquesta implantació ha estat el de “respondre a les altes exigències de molts dels nostres clients quant a seguretat alimentària dels productes, i oferir-los així un servei més competitiu”, segons ha explicat el conseller delegat de la companyia, Enric Bacourt.

A més, aquest segell suposa també “oferir als clients una garantia de conformitat amb les seves exigències a nivell d’eliminació del risc de contaminació dels productes”. La norma ISO 22000:2005 contribueix a millorar els mecanismes de control en la indústria alimentària i a optimitzar els processos d’inspecció al llarg de la cadena de subministrament.

Penedès Econòmic

gener 2012

EMPRESA

El rebut de l’IBI pujarà un 13% Knauf Miret tanca a Vilafranca i a Sant Sadurní el 2011 amb uns

L’aplicació del Reial Decret-llei 20/2011 obliga a aplicar un 10% d’increment extra en el rebut de l’IBI

ingressos de 20,3M€

REDACCIÓ

Els contribuents de la majoria de municipis de la comarca hauran de fer front a un increment extra de l’Impost de Béns i Immobles (IBI) d’un 10%. Aquest augment en el rebut va ser decretat pel govern estatal mitjançant el Reial Decret-llei 20/2011 de 30 de desembre. Es tracta d’un increment molt superior al de la inﬂació i el qual ha generat moltes crítiques en els municipis catalans. Aquesta mesura extraordinària de recaptació implicarà una diferència en l’aplicació de l’impost segons els municipis, en funció de l’any en què es revisarà el valor cadastral de les vivendes. Tenint en compte aquest barem, en les poblacions en les quals l’entrada en vigor dels seus valors cadastrals és anterior al 2002 s’aplicarà aquest increment del 10%. Els municipis on aquests valors es van aplicar els anys 2003 i 2004 registraran un increment extra del 6% del rebut; en els que es va fer el 2006, 2007 o 2008, no hi haurà augment per part del go-

 Imatge d’un edifici de Vilafranca al barri de la Girada

vern central i en el dels anys 2009 a 2012 la pujada serà del 4%. A la nostra comarca, a poblacions com Vilafranca del Penedès o a Sant Sadurní d’Anoia, l’increment serà del 13% (el 3% corresponent a l’IPC català que es va aprovar en les Ordenances Municipals i els Preus Públics pel 2012 més el 10% ara preceptiu). En canvi, a d’altres municipis com ara Santa Margarida i els Monjos l’increment serà del 10% ja que en el debat de les ordenan-

ces es va decidir congelar la taxa, tal com es venia fent en els anys anteriors. Segons estimacions de la Federació d’Usuaris i Consumidors Independents (FUCI), l’augment previst de l’IBI d’entre un 4 i un 10% suposarà un increment mig per immoble de 42 euros a l’any. Tanmateix, les entitats municipalistes han criticat la mesura perquè consideren que “no soluciona el problema de ﬁnançament local”.

Honda CR-Z i Jazz Hybrid, els cotxes més ecològics de 2011

El fabricant de productes d’EPS Knauf Miret, amb seu a Vilafranca del Penedès, va tancar el 2011 amb uns ingressos de 20,3 milions d’euros, millorant en un 13% els 18 milions obtinguts en el 2010, tornant així a les xifres que la companyia movia en el 2009. L’empresa va inaugurar durant

el passat mes de desembre al polígon Malpica de Saragossa la seva quarta fàbrica a Espanya, la qual donarà feina a una vintena de treballadors, que se sumaran als 130 empleats que hi ha a les plantes de Vilafranca del Penedès, a Aoiz (Navarra) i al municipi valencià de Bonrepòs i Mirambell.

Establiments Miró aixeca el concurs voluntari de creditors

REDACCIÓ

Els models híbrids d’Honda CRZ i Jazz Hybrid encapçalen dues de les dotze categories de vehicles més ecològics de 2011 elaborades per l’institut alemany ÖKO Trend, entitat cientíﬁca independent que analitza i avalua les tendències en l’àmbit medioambiental de les empreses. L’híbrid Honda CR-Z ocupa la primera posició de la categoria coupé amb 90,8 punts, per davant del Volkswagen Scirocco 1.4 TSI (90,2 punts) i el Peugeot RCZ HDI DAP 165 (89,5 punts). Per la seva banda, la versió híbrida de l’Honda Jazz, presentada la tardor de 2011 a Espanya, ha estat el vehicle amb major puntuació en la categoria d’utilitaris, amb 93,0 punts, seguit del Volkswa-

gen Polo BlueMotion (92.8) i el MINI One D (92.7). Lluís Bruna, gerent d’Styl Auto SL, concessionari Honda a Vilafranca del Penedès, apuntava a Penedès Econòmic que Honda és “una de les marques amb una de les gammes de vehicles híbrids més àmplia del mercat”. Els hí-

brids que més van vendre l’any passat van ser el CR-Z i l’Insight. El primer és un esportiu de dos places amb una transmissió manual de 6 velocitats. Pel que fa a l’Insight, la primera generació del model, del 1999, era capaç de recórrer 35 quilòmetres amb un consum d’un litre de gasolina.

Establiments Miró va aixecar el passat 23 de desembre el concurs voluntari de creditors que va presentar al maig. Ho va fer després d’aprovar-se el conveni anticipat amb el vot favorable del 72,8% dels crèdits. El conveni contempla la devolució de la totalitat del deute (uns 282 milions d’euros) en un termini de deu anys. El concurs de creditors va suposar l’aprovació d’un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) extintiu que va afectar 493 treballadors, al voltant

d’un terç de la plantilla, i 53 botigues d’una xarxa d’un total d’unes 150. Un dels arguments esgrimits de l’empresa per presentar-lo va ser la caiguda de les vendes. Tanmateix, l’informe dels administradors concursals d’Establiments Miró va detectar diverses “irregularitats comptables” en els comptes dels últims exercicis i un dèﬁcit patrimonial de 120,94 milions d’euros, mentre que el deute total arribava a els 282,67 milions.

Penedès Econòmic

gener 2012

VINS&CAVES

MAS COMTAL OFEREIX VINS SINGULARS Gran Angular és un nou projecte del celler Mas Comtal que s’inicia amb la verema 2010, i que té com a objectiu el desenvolupament d’una nova línia de microviniﬁcacions amb caràcter experimental, amb la voluntat d’oferir vins singulars. Els dos nous vins de Gran Angular són un monovarietal d’Incroccio mazoni, i un altre amb un 80% d’aquesta varietat i un 20% de Chardonnay, amb criança en bóta. Se n’han elaborat 1.540 i 1.388 ampolles respectivament.

ERIC ENGUITA ALBET Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

DOS VINS DEL PENEDÈS OBTENEN 92 PUNTS A LA GUIA VINO 2012 DE L’ABC

UN VI DE TORRES, AL TOP 100 DE WINE ENTHUSIAST MAGAZINE

El Reserva Martí 2006 del celler Albet i Noya i el Mas Irene 2005, de Parés Baltà, són els dos vins que han obtingut la nota més alta dels vins del Penedès que ﬁguren a la Guia Vino 2012 de l’ABC. En concret, van obtenir 92 punts. Entre els 430 vins recomanats per aquesta guia, n’hi ha sis més del Penedès que han obtingut 90 o 91 punts. Aquests pertanyen als cellers AgustíTorelló, Avgvstvs, Jean Leon i Torres.

El vi Salmos 2008 de Bodegues Torres és l’únic vi català que forma part del Top 100 de la prestigiosa revista nordamericana Wine Enthusiast. Aquest vi del Priorat tanca la llista dels vins espanyols inclosos entre els 100 millors de la revista, en concret està en el número 96. La resta de vins espanyols inclosos són Alfa Spiga 2006, del celler O. Fournier, i l’Erial Tradición Familia 2007, de Bodegas Epifanio Rivera

(tots dos de la DO Ribera del Duero); Viña Eguía 2007 Reserva i Viña Olabarri 2004 Gran Reserva (tots dos de la DOQ Rioja); Emilio Rojo 2009 (Ribeiro) i Exaltos 2007 de Dominio de Tares (Bierzo).

Augmenten les vendes dels vins del Penedès al mercat exterior REDACCIÓ

De la AAA+ al bo brossa, passant pels SWAP Benvolguts lectors, per fi tenim detectat el virus que envaeix el sistema financer i una possible solució. Crec que els nostres dirigents també se n’han adonat! És molt fàcil: resulta que tot el secret recau a introduir el sistema de la por als mercats. Un cop els especuladors ja no van poder introduir més por a l’empresa privada, es van adonar que portant els països a una possible fallida, ells hi podien guanyar molts diners. Com? Des de la fallida de Lehman Brothers, la borsa de Nova York i la City londinenca, van crear uns productes anomenats SWAP (permutes financeres), que tenen el gran avantatge de poder jugar amb diners abans de disposar-ne -especulació al més gran nivell-. A més, aquests SWAP, tenen una prima o assegurança de risc per les operacions que es duen a terme. Total, que amb aquest producte, hi guanyen quan les borses baixen, ja que cobren les primes d’assegurança, i en treuen més diners que el valor que perden per la baixada de la

borsa. Per tant, els especuladors, a dia d’avui, guanyen quan hi ha tendències baixistes a la borsa. Per tant, el principal interès a dia d’avui és mantenir la tendència baixista; i com ho fan? Doncs rebaixant les qualificacions del risc dels països, cosa que fa augmentar la prima de risc i, de rebot, fer retrocedir els principals parquets europeus. Sorgeixen moltes preguntes: com, per què no s’atreveixen amb Alemanya? Fins on arribaran els especuladors amb la seva fam de lucrar-se? Estic tranquil, perquè el que no poden fer, és arribar a una fallida total d’un país, ja que seria contraproduent per a ells mateixos, però sí que ens posaran la por al cos tot el que puguin. Ara bé, fa poc que el tàndem Sarkozy-Merkel ha dit prou i ha fet públic els dubtes sobre les agències de qualificació, i que una rebaixa de la mateixa, no canvia res. Bon senyal, ja que evitarà donar tot el poder als especuladors. És un primer brot verd i es veuen nous borrons latents que començaran a brotar.

L’evolució de les vendes dels vins de la campanya 2011 respecte de la campanya 2010 ha estat positiva per als vins de la Denominació d’Origen Penedès. El mercat exterior, ha augmentat en un 5.36% les seves vendes, amb Alemanya com a mercat líder. Augments en mercats emergents com Brasil (18.29%), donen bones expectatives pel futur fora de les nostres fronteres. Dels 114 països del món on s’exporten els vins de la Denominació d’Origen Penedès, destaquen Alemanya, Suècia, Canadà, Finlàndia, Estats Units, Cuba,

Noruega, Xina, Japó i Bèlgica. Tot i valorar la dinàmica en el mercat exterior, cal tenir en compte que el gruix de vendes i, per tant, el focus dels principals objectius, es troba en el mercat interior espanyol i principal-

ment Catalunya com a mercat de proximitat. El mercat espanyol representa per als vins del Penedès el 73,8 % del total de vendes, i s’ha incrementat un 2.45 % respecte a la campanya anterior.

Bodegas Jean Leon presenta 11.250, un vi únic ple de secrets REDACCIÓ

Bodegas Jean Leon ha començat aquest 2012 amb la presentació d’un nou vi, l’11.250, i un nou portal web, www.jeanleon.com. Sota el lema “11.250 són les gotes que caben en un Jean Leon”, el celler situat a Torrelavit, convida els visitants del portal a participar en el sorteig de l’edició especial d’11.250 un vi únic que combina les varietats Cabernet Sauvignon, Cabernet Franc i Merlot. Quan entrem al portal de Jean Leon un missatge d’allò més enigmàtic ens dóna la benvinguda “11.250 són les gotes que caben en un Jean Leon i els secrets

que la conformen. 11.250 és una creació única. Un vi irrepetible. 11.250 podria ser teu. Com?”. Per aconseguir una d’aquestes ampolles especials l’usuari haurà de registrar-se al web i revelar un secret que sempre hagi tingut amagat i mai hagi explicat. Quan l’ampolla arribi a 11.250 secrets es durà a terme el sorteig. L’etiqueta d’11.250 és una reproducció de Doble Perfil, l’obra de l’autor català Josep Puigmartí. En ella, l’artista intenta desvetllar de manera gràfica la complexitat de l’ésser humà. Un dels perfils simbolitza la raó, el control i el domini dels sentiments. L’altre, la part visceral, íntima i insconscient plena d’anhels i debilitats.

Penedès Econòmic

gener 2012

VINS&CAVES

Covides i la URV promocionen alumnes del Màster d’Enologia

MARC BARELLA HERNANDEZ Director Penedès Econòmic Economista

REDACCIÓ

La cara oculta de l’economia

La cooperativa penedesenca Covides Vinyes i Cellers i la facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) van lliurar la primera Beca Covides al millor estudiant del Màster d’Enologia de la URV, dotada amb 1.800 euros. La guanyadora va ser l’alumna Ana Maria Pecero, que amb la beca podrà fer una estada d’un

AMB LA BECA COVIDES ES PRETÉN FORMAR ELS MILLORS PROFESSIONALS DEL MÓN DEL VI quadrimestre a la universitat francesa de Bordeus-Segalen, cosa que li atorgarà una doble titulació del Màster per part de les dues universitats. El jurat va valorar-ne l’expedient acadèmic, el currícu-

lum i un informe de la Comissió d’Ensenyament d’Enologia de la URV. A l’entrega del guardó van assistir el gerent de Covides, Ricard Gil; el director comercial de Covides i professor associat de la Facultat d’Enologia de la URV, Christophe Marquet; la coordinadora del Màster d’Enologia de la URV, Gemma Beltran; el degà de la Facultat d’Enologia de la URV, Albert Mas, i el coordinador d’intercanvis de la Universitat de Bordeus-Segalen, Pierre-Louis

Teissedre. Aquesta beca és la primera iniciativa que Covides i la facultat d’Enologia de la URV organitzen conjuntament després de la signatura, el 27 de setembre de 2011, d’un conveni de col·laboració per facilitar l’intercanvi d’informació i desenvolupar activitats per fomentar la investigació i la recerca, i millorar la qualitat de vins i caves catalans. La convocatòria per a la Beca Covides 2013 sortirà a l’octubre d’aquest any.

8 empreses del sector vitivinícola s’interessen per Cavas Hill OLGA AIBAR Vuit empreses del sector vitivinícola han mostrat el seu interès per adquirir l’empresa de Moja Cavas Hill, elaboradora de caves i de vins emparats en la D.O. Penedès i propietat de Nueva Rumasa. Es tracta d’empreses del sector de Catalunya i fora de Catalunya, que han de formalitzar la seva oferta en els jutjats a mitjans de febrer, segons fonts del jutjat del Mercantil núm. 3 de Barcelona. Uns dies més tard, els interessats seran convocats i es procedirà a l’obertura de les pliques, i es decidirà a partir d’aleshores, quina de les ofertes és la més interessant. Es preveu que l’adjudicació es porti a terme entre ﬁnals de febrer i principis de març. La unitat productiva de Cavas Hill es podrà adquirir sencera o per parts, i l’adjudicació dependrà del preu ofert, les garanties hipotecàries i del compromís de mantenir la plantilla, examinant tant el nombre de treballadors

L’economia té moltes cares ocultes. Una de les quals és la submergida, que a països com Espanya ha arribat a tenir un pes tan desconegut com important. Es tracta d’un terreny pantanós sobre el qual s’han estudiat innumerables xifres. Les darreres, potser les més encertades per la profunditat de l’informe, les va facilitar Funcas, després de la investigació de diversos professors de la Universitat Rei Joan Carles: l’economia que s’escapa del control d’Hisenda representa el 21,5% del producte interior brut (PIB). Aquestes xifres fredes signifiquen que, en la dècada anterior, les arques públiques de l’estat van deixar d’ingressar fins a 32.000 milions d’euros en impostos, l’equivalent al 5,6% del PIB oficial, que representa, per fer una comparació, gairebé el percentatge de dèficit previst per al tancament de l’any 2011. També hi ha una altra part de l’economia molt poc coneguda, un gegant amagat el pes del qual al PIB és encara més gran que el de la submergida: el treball no remunerat. Es tracta del treball fet a casa, considerat com “un taller de producció i prestació de serveis” que inclou, entre altres activitats, la cura dels nens, malalts i gent gran.

Segons estudis del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), el PIB espanyol augmentaria el 54% si es comptabilitzés aquest treball no remunerat a raó de vuit euros l’hora treballada, una dada que dóna idea del volum econòmic que representa. A Catalunya, actualment es dediquen de mitjana de mitjana 22 hores setmanals al treball remunerat i 26 al no remunerat. Les illes Balears és la comunitat amb un nombre més elevat d’hores dedicades al treball remunerat, amb un total de 23 hores setmanals, mentre que es col·loca com la cinquena amb més temps dedicat a tasques no remunerades, amb una mitjana de 26,5 hores. Paral·lelament, Andalusia és l’autonomia amb més hores de treball no remunerat, amb 27,13, mentre que només té 18,03 hores de feina remunerada. Malauradament aquestes dades seguiran en augment ja que, si algú no pot pagar la seva hipoteca se li embargarà l’habitatge i aquest es posarà en subhasta per un preu molt inferior que no cobrirà el deute pendent i per tant la resta de la deuta se seguirà devent al banc, cosa que provocarà l’embargament del sou i que hagi de treballar en negre por poder tirar endavant.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 8 - gener 2012 subrogats com compromisos de permanència d’aquests. D’altra banda, el jutjat del Mercantil número 3 de Barcelona ha estimat en 7,7 milions d’euros el valor dels actius de la unitat productiva de la societat Cavas Hill. D’aquests, un total de 5,3 milions corresponen a l’immobilitzat material (terrenys, maquinària, mobiliari, instal·lacions tèc-

niques, entre d’altres), 1,2 a l’immobilitzat intangible (marca i aplicacions informàtiques) i 1,1 milions d’euros a existències. Entre els principals creditors de Cavas Hill es troba l’empresa de publicitat Carat i, per les garanties hipotecàries, ﬁgurava, en el seu moment, el Banc Santander, que va cedir el contracte a Promontoria Holding.

Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate, Imma Pulido, Daniel Sancho París Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògrafs: Fèlix Miró Administració: Lina Hernández Gestió comercial: Montse Calzado Llorenç Claver

El Cargol Publicacions, S.L. General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès  93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com E-mail redacció: redaccio@penedeseconomic.com E-mail publicitat: publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Imprintsa Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011

Penedès Econòmic

gener 2012

VINS&CAVES

La DO Penedès tindrà 8 vins finalistes a la final del concurs Nariz de Oro 2012 LÍDIA OÑATE El prestigiós concurs de sommeliers i vins La Nariz de Oro ha donat a conèixer els vins que aniran a la final de la XXIa edició, que se celebrarà entre els dies 15 i 16 de juny a Madrid. D’entre tots els vins participants, catats per més de 400 sommeliers, 8 vins procedents de la DO Penedès han estat classificats per a la gran final. Es tracta dels vins escumosos Reserva de la Propietat Oriol Rosell Cava O.R. 2007, de Caves Oriol Rossell; Blanc de Noirs Juvé i Camps Reserva Pinot Noir, de Caves Juvé i Camps; 1915 by Canals & Munné Gran Reserva, de Caves Canals & Munné; Juvé i Camps Reserva de Familia 2008, de Caves Juvé i Camps; Agustí Torelló Mata Brut Nature Gran Reserva, de Caves Agustí Torelló Mata; III Lustros Gran Reserva 2005, de Bodegues Gramona; Juvé & Camps Brut

Finalistes penedesencs Nariz de Oro 2012 Categoria de vins escumosos:

Rosé, de Caves Juvé & Camps. En la categoria de vins blancs s’ha classiﬁcat Milmanda 2009, de Bodegas Torres. En total, a Catalunya només han passat a la ﬁnal 11 vins en la categoria d’escumosos, una xifra que

8 DELS 11 VINS CATALANS EN LA CATEGORIA D’ESCUMOSOS PROCEDEIX DE LA DO PENEDÈS realça, encara més, el prestigi i la importància de la DO Penedès en el territori tant català com espanyol pel que fa a aquesta categoria de vins. Però en aquesta edició serà difícil que es repeteixi l’èxit de l’anterior, en la qual diversos vins penedesencs van aconseguir el primer lloc de la majoria de ca-

tegories i altres van obtenir la segona o tercera posició. És el cas de Iohannes Reserva 2006, de Caves Juvé & Camps, que va guanyar com a millor vi negre amb més de 9 mesos de criança; Parató Pinot Noir 2010, de Bodegues Parató com a millor vi rosat; o Gramona Imperial Gran ReservaBrut 2006, de Bodegues Gramona, com a millor vi escumós. El certamen La Nariz de Oro està compost per set categories de vins: generosos, escumosos,

blancs, vins negres amb menys de 9 mesos de criança, vins negres amb més de 9 mesos de criança, vins dolços, i destil·lats (una de ginebra i l’altra de roms). Abans d’arribar a la ﬁnal, des del passat novembre s’han realitzat un circuit de semiﬁnals per les següents ciutats espanyoles: Bilbao, València, Barcelona, Madrid, Santiago de Compostel·la i Màlaga, d’entre les quals s’han seleccionat els vins més prestigiosos del moment.

- Reserva de la Propietat Oriol Rosell Cava O.R. 2007, de Caves Oriol Rosell. - Blanc de Noirs Juvé i Camps Reserva Pinot Noir, de Caves Juvé i Camps. - 1915 by Canals & Munné Gran Reserva, de Bodegas Canals & Munné. - Juvé i Camps Reserva de Familia 2008, de Caves Juvé i Camps. - Agustí Torelló Mata Brut Nature Gran Reserva, de Bodegas Agustí Torelló Mata. - III Lustros Gran Reserva 2005, de Bodegas Gramona. - Juvé & Camps Brut Rosé, de Bodegas Juvé & Camps.

Categoria de vins blancs: - Milmanda 2009, de Bodegas Torres.

Penedès Econòmic

gener 2012

LLIBRES

Un llibre polèmic que critica amb vehemència l’estat paternalista

Contra la cultura del subsidio MARC VIDAL GESTIÓN 2000 17,95€

Als Estats Units els estudiants d’Economia volen crear la seva empresa. A Espanya aspiren a ser funcionaris. Què és el que està succeint? Per què està tan arrelada la idea de viure de l’estat? Els polítics se serveixen del pou sense fons de la hisenda pública i nosaltres exigim subvencions sense ser conscients del cost que tenen.

Vidal carrega contra aquesta actitud empobridora. Posa els punts sobre les is i assenyala els culpables del fet que siguem el país amb un dels índexs més alts d’intervencionisme, amb més traves per a la creació d’empreses i amb menys emprenedors de l’OCDE. Arremet contra el que crida microburgesia low cost, ciutadans

Un llibre per construir relacions de conﬁança i un networking efectiu

El éxito en seis cafes PINO BETHENCOURT GESTIÓN 2000 19,95€

Qui, davant una situació on es requereix una tercera part, no ha dit “jo tinc un contacte” o “jo conec algú que podria ajudar”? Tal vegada el seu amic de l’ànima li va presentar el que avui és el seu soci en l’empresa o el seu millor client. Tots tenim contactes, i tots ens en vanagloriem. Però ens atrevim a gestionar aquests contactes de

forma conscient per construir i desenvolupar vincles que suposin un beneﬁci mutu? El networking o gestió de contactes no és simplement un acte social, sinó que és una habilitat fonamental tant en el plànol personal com en el professional. Una xarxa de contactes efectiva pot obrir portes, accelerar canvis en la carrera professional,

Una poderosa recepta per enfrontar amb fortalesa els reptes vitals

La resiliencia AL SIEBERT ALIENTA 14,00€

En psicologia, el terme resiliència es refereix a la capacitat dels subjectes per sobreposar-se a períodes de dolor emocional i traumes. Quan un subjecte o grup (animal o humà) és capaç de fer-ho, es diu que té una resiliència adequada, i pot sobreposar-se a contratemps o ﬁns i tot resultar-ne emfortit. Actualment la resiliència és

considerada com una forma de psicologia positiva, no enquadrant-se dins de la psicologia tradicional. En deﬁnitiva, la resiliència és la clau per tenir una vida saludable i productiva. Basat en el seu profund coneixement de la nova ciència de la resiliència, el Dr Al Siebert explica com i per què algunes

conformistes sense ambició per créixer. No obstant això, també dóna les claus per sortir d’aquest anquilosament, divulgant les característiques de l’esperit emprenedor i les polítiques que haurien d’implementar-se perquè Espanya sigui un país amb iniciativa. Marc Vidal és analista econòmic, especialitzat en Nova Economia. Actualment és soci director de Cink, empresa pionera a Europa en la gestió professional de xarxes socials i col·labora en mitjans de comu-

nicació caracteritzant-se per la seva gran intuició i visió global de l’actualitat socioeconòmica. El seu blog és un dels més seguits en llengua castellana i va ser guardonat amb el tercer premi dels EuroBlogs Awards al millor blog europeu de 2009. És membre del grup d’investigació en el projecte Tendencias Nueva Economía de la Universitat Politècnica de Madrid i director del postgrau en Community Manager & Social de la Universitat de Barcelona.

resoldre conﬂictes o situacions complicades, o ﬁns i tot trobarnos parella. És tan important que deixar-ho a la mera sort és gairebé una bogeria. Amb El éxito en seis cafés podrà treballar les seves dues dimensions fonamentals: un enfocament sistemàtic i conscient de la seva gestió de contactes mitjançant el qual avaluarà la qualitat de la seva xarxa actual i engegarà nous comportaments per millorar-la; i una dimensió més abstracta, que li ajudarà a comprendre els factors que

condicionen tot tipus de relacions personals i quin tipus d’emocions i estructures entren en joc. Replet de consells, exemples pràctics i les experiències en primera persona d’algunes de les personalitats empresarials més destacades del país, l’autora construeix una obra imprescindible i pionera al nostre mercat que, sens dubte, li farà veure la seva xarxa de contactes personal des d’un punt de vista molt diferent del que pugui tenir ﬁns al moment.

persones són més resistents que unes altres i com pot aprendre’s a ser resistent a qualsevol edat. Mitjançant anècdotes, exercicis i exemples, el Dr. Siebert detalla un original programa en cinc etapes per incrementar la resiliència. Aprendrà com: • Conservar la salut, l’energia i les emocions positives en els pitjors moments. • Millorar la seva capacitat analítica, creativa i pràctica per resoldre problemes. • Reforçar la seva conﬁança, la seva autoestima i el concepte

que té de si mateix. • Desenvolupar els atributs i habilitats concrets característics de les persones molt resistents. • Construir el seu talent per la serendipitat –la capacitat de convertir els accidents i les desgràcies en esdeveniments afortunats i bona sort. Amb aquest llibre li podrà treure partit a la resiliència, li permetrà recuperar-se ràpidament dels contratemps, aproﬁtar l’adversitat i enfrontar-se a tots els afers de la vida en general amb el cap ben alt.

gener 2012

Penedès Econòmic

gener 2012

TECNOLOGIA  El

30% dels espanyols interrompen el dinar si reben un SMS

El so d’un telèfon mòbil vibrant sobre una taula és semblant al mugit d’una vaca, però en una versió molt més aguda. És per això que és tan insuportable quan enmig d’un àpat distès sona el soroll del inﬁnitesimal moviment

sísmic copejant contra la taula. Per què els éssers humans moderns no som capaços de desconnectar el telèfon mòbil en aquest sagrat acte del dia? La ciència encara no té explicacions a aquest misteri. De moment tan sols te-

nim xifres sobre això. Un 30 per cent dels espanyols reconeixen que interrompen una conversa o un menjar quan reben un missatge curt de text. La situació era ﬁns avui sostenible. Desgraciadament amb l’entrada dels nous dispositius d’última generació els menjars s’han tornat un acte, per a alguns, ratllant al insofrible. Els Smartphone permeten la

recepció de correus electrònics i SMS (en altres vies com el WhatsApp) d’una forma totalment indiscriminada i gratuïta. Si a això li sumem que el 30 per cent reconeix que els àpats i xerrades s’interrompen per la tecnologia, això fa considerar que qualsevol menjar a tres bandes sigui del tot impossible sense les interrupcions. Sens dubte, són inconvenients del nostre món hiper tecnològic.

Comprus interruptus El 80% dels usuaris que visiten una botiga online, abandonen el site omplint la cistella de la compra però sense adquirir res JOSEP BARELLA Passejar, mirar, provar, agafar un producte, però, al final, res. La llibertat que comporta el mitjà en línia a l’hora de comprar fa que, moltes vegades, l’usuari abandoni el site, omplint el carret, però sense adquirir res. Per tal de detectar quines són les millors pràctiques perquè això no passi, Multiplica, consultora d’estratègia en línia, màrqueting digital i persuabilitat, ha dut a terme un informe en el qual ha analitzat diferents sites nacionals i internacionals i ha desenvolupat quins són els principals aspectes a tenir en compte en el disseny d’una botiga en línia efectiva. - Importància al fet en si de la compra La compra ha de ser entesa com una experiència i, com a tal, han de quedar clars, en tot moment, els passos que dóna el comprador en ella. Per això, a l’hora d’afegir un producte a la cistella, no ha de quedar en un segon pla, sinó que s’ha de concretar, especificar, etc. Moltes vegades, per no haver introduït de forma correcta les característiques del producte, aquest no s’ha afegit a la cistella. De la mateixa manera, els passos han de ser reduïts i ràpids, com a molt, dos. Les finestres han de carregar-se de forma àgil. Això que a priori, sembla obvi, és un dels motius a destacar de l’abandonament dels compradors, un 18% se’n van del site per descàrregues lentes de les pàgines. - Claredat i control en el procés L’usuari ha de ser en tot moment, “amo i senyor” de la seva compra. Ha de conèixer què és el que està adquirint (informació i detall), rebre ajuda si la necessita i percebre seguretat i control en el site,

sense distraccions. Per això, els gràfics, missatges, etc, han de ser clars sempre, que no donin lloc a dubtes. Ningú demana les dades a un client abans de comprar Hi ha, de vegades, un excessiu zel per sol·licitar les dades de contacte de l’usuari, fins i tot abans que aquest hagi realitzat la seva compra. El registre, s’ha de fer al final, un cop el comprador hagi acabat de manera satisfactòria la seva adquisició.

EL COMERÇ ELECTRÒNIC A ESPANYA VA SUPERAR ELS 2.300 MILIONS D’EUROS EL SEGON TRIMESTRE DE 2011 - Formularis humanitzats i intuïtius Els formularis de compra no han de ser interminables, i costosos. Sempre s’hi haurà de buscar la humanització, que siguin més semblants a una conversa, que a un fred qüestionari. Ja que a la botiga en línia no hi ha un dependent; cal traslladar una mica d’aquesta naturalitat al procés, oferint ajuda en tot moment i dotant de facilitat en la manera de pagament. - Cost total, forma de devolució, comprovant i signatura El cost total de la compra, despeses de transport, etc. s’han de detallar de forma visible al client. De la mateixa manera, és important que en el moment de fer l’adquisició

la sensació de seguretat sigui absoluta. Cal anar amb compte amb les finestres emergents d’Explorer en què s’adverteix “this page contains insecure Elements”. Així mateix, un dels principals motius d’abandonament de la botiga online, són els costos de transport. Caldrà evitar-los en la mesura del possible i incentivar l’usuari amb descomptes en compres superiors. De la mateixa manera, igual que en un establiment on el client s’emporta el seu comprovant, a la botiga online, cal confirmar la compra d’una manera immediata i donar la seguretat que tot s’ha realitzat correctament. - Opció a gravar la compra Si el comprador se’n va de la botiga sense comprar res, pot donarla opció de gravar la seva compra per reprendre-la més endavant. Es tracta d’aprofitar les possibilitats d’Internet. En una compra física, aquella persona que només va a mirar a la botiga i se’n va sense adquirir, no es pot “reprendre” i induir-lo que finalitzi la seva compra d’alguna manera. No obstant això, en el mitjà en línia sí que es pot fer, per què no aprofitar-lo? D’altra banda, si no s’ha materialitzat la compra, hi ha solucions via mail o publicitat en línia per intentar que ho faci en un altre moment. - El 89% de les dones espanyoles realitzen compres en línia Segons es desprèn d’un estudi realitzat per Womenalia, la gran protagonista de les compres és la dona. Així el 89% de les dones professionals d’Espanya afirma que realitzen compres a través d’Internet. Una altra de les dades significatives de l’estudi és que són les dones les que decideixen en un 75% les compres que es realitzen a la llar. Són elles les que gestionen

i decideixen el que es compra a la casa, en més d’un 60%. De la mateixa manera, a l’hora de comprar, les dones demanen consell a altres dones en un 29%, mentre que només el 2’7% consulta només un home. Més del 67% aﬁrma que es deixa aconsellar tant per homes com per dones. D’altra banda, la recerca d’informació, viatges i productes, és el que més ocupa el temps que dediquen a Internet. Així ho aﬁrmen un 95% de les dones professionals. La consulta del correu electrònic és un altre dels grans bastions en l’ús de la Xarxa, ja que el 63% dedica a aquest menester el temps que està connectada a Internet. Com a conclusió general de l’estudi realitzat per Womenalia es desprèn que Internet és actualment la principal eina de la dona professional en la seva vida diària. De fet, gairebé el 40% l’utilitza de 3 a 4 hores diàries i el 22% es declara com heavy users, amb 8 hores al dia d’utilització. Encara que l’accés majoritari a la xarxa

segueix sent l’ordinador, el mòbil cobra força perquè el 59% es connecta indistintament des del mòbil o des de l’ordinador. - Massa dades i molt lent a Espanya L’intens ritme de creixement a Espanya del comerç electrònic, tot i que encara lluny dels nivells assolits als EUA, segueix, però, llastat per uns procediments de lliurament molt rígids, que alenteixen els lliuraments de mercaderies, i a més exigeixen massa dades personals al comprador. Així ho ha manifestat el director general de la multinacional PayPal a Espanya i Portugal, Estanis Martín de Nicolás, després que la Comissió Europea (CE) hagi impulsat una consulta pública per facilitar els pagaments per internet, mòbil o targeta a tot Europa. Segons les últimes dades oﬁcials, el comerç electrònic a Espanya va obtenir un nou rècord de facturació en el segon trimestre de 2011, en augmentar per novè trimestre consecutiu ﬁns als 2.322 milions d’euros.

Penedès Econòmic

gener 2012

VIATGES

Sicília, una illa de contrastos L’illa més gran del Mediterrani ofereix per una banda un destí perfecte per a una escapada cultural i per l’altra un lloc idíl·lic per disfrutar de les platges REDACCIÓ

Poques zones del món tenen tants contrastos com aquesta illa mediterrània situada al sud d’Itàlia i només separada per 3 quilòmetres de l’històric estret de Messina. L’illa ha estat habitada des de la prehistòria i encara es conserven restes paleolítiques i neolítiques. Per aquí han passat fenicis, grecs, cartaginesos, romans, pobles germànics, bizantins, normands... I evidentment tots aquests pobles conqueridors van deixar el seu llegat en sòl sicilià, i avui és possible veure vestigis que ens recorden la seva presència a l’illa. Amb tota aquesta història a les seves esquenes no és estrany que estiguem davant d’un dels llocs del món amb més zones declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Encara que sigui una illa, Sicília té moltes coses a veure i el visitant acostuma a quedar-se amb la sensació que no ho ha vist tot. Una bona forma de recórrer l’illa és fer-ho amb cotxe, cosa que es pot convertir en tot una aventura. Per molt acostumat que s’estigui al caos circulatori de qualsevol gran ciutat, el de la capital siciliana sorprèn. Palerm és una barreja entre l’opulència i la decrepitud, en la qual majestuosos ediﬁcis contrasten amb barris obscurs. La ciutat està tractant de recobrar el seu aspecte del passat, quan fou una esplèndida capital normanda. D’aquest període, en donen perfecte testimoni el conjunt de la catedral i el palau dei Normanni, avui convertit en l’Assemblea Regional de Sícilia, que consti-

tueixen la millor representació d’art àrab-normand. Aquesta majestuositat contrasta amb els carrers del barri d’Albergheria, de façanes decrèpites, però amb un misteriós encant. Aquí ens trobem amb el bulliciós mercat de Ballaró. És el més antic dels quatre mercats de

la ciutat i ha superat en popularitat el famós mercat de Vucciria. Molt a prop hi ha Quattro Canti (les quatre cantonades), l’encreuament de la via Maqueda

Platja cristal·lina

SICÍLIA País: Itàlia Idioma: Molts sicilians són bilingües, parlen italià i sicilià, una llengua romanç amb inﬂuències del grec, àrab, català i castellà Població: 5.044.900 habitants Superfície: 25.711 km2

Plaça Beati Paoli de Palerm

Moneda: Euro Clima: L’illa es beneﬁcia d’un clima mediterrani, amb hiverns suaus i humits i estius càlids i molt àrids. Economia: Ben coneguda és la cultura del cultiu de taronges, llimones, mandarines, hortalisses, llegums i fruits. El cultiu de la vinya i la producció de vins són majorment coneguts a l’estranger

i el corso Vittorio Emanuele, dos dels carrers principals del centre de Palerm, on la ciutat històrica es divideix en quatre barris tradicionals i d’interès per al visitant. Sicília ha guanyat popularitat com a destí turístic de sol gràcies a les seves platges cristal·lines i poc massiﬁcades al nord. A aquest atractiu, se li ha d’afegir un repertori gastronòmic ric en carns i verdures, ingredients bàsics de la cuina tradicional local, peixos, dolços i per suposat pasta en innumerables varietats.