Penedes Economic 50

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00e

el mensual de negocis del penedès I DEL GARRAF

Núm. 50 - Desembre 2015

Un 2015 en positiu donarà pas a un nou any amb una economia en ple creixement pàg. 4

L’augment dels preus en la majoria de torrons rebaixa les bones perspectives de vendes pàg. 10

El Baix Penedès és la cinquena comarca catalana amb més població estacional pàg. 12

Entrevista a Joan Josep Tetas Marrugat Director de Bodegues Pinord pàg. 16

L’alegria del consum per Nadal torna a contagiar el sector de les joguines pàg. 2-3

2

Penedès Econòmic

Desembre 2015

L’ANÀLISI

El sector de les joguines preveu un augment de les vendes de fins el 7% Jocs de construcció, nines, figures d’acció interactives, cotxes i patinets seran els més venuts, molts dels quals gràcies a la influència televisiva canviïn diverses vegades la carta als Reis en funció de tots els inputs que reben.

També les sèries de dibuixos i pel·lícules tenen un alt grau d’atracció i d’influència en les de· mandes dels més petits de la casa.

Aquest any, entre les joguines que més èxit estan tenint per aquest tipus de modes són les de la Patrulla Canina i Star Wars, segons apuntava el director general de Juguettos, José Maria Ruiz. Tan· mateix, les ja clàssiques com la de la Peppa Pig, Pocoyó o Caillou també figuren entre les més sol· licitades.

Lídia Oñate - Olga Aibar

El 2014 les vendes de joguines van créixer a Espanya un 3,2%, fins als 984,6 milions d’euros.

Aquestes xifres van suposar un punt d’inflexió després d’anys de caigudes de les vendes. Aquest any el sector apunta que no no· més revalidaran l’augment, sinó que el superaran. Des de l’Aso· ciación Espanyola de Fabrican· tes de Juguetes (AEFJ) confien incrementar en un 7% les vendes de 2015 i arribar fins als 1.300 milions d’euros de facturació.

Tot i que el mercat nacional s’ha recuperat durant els darrers dos anys, l’exportació hi tindrà molt a dir. En un sector en el qual el 40% de la producció es destina a mercats estrangers, qualsevol canvi en el comportament dels països importadors pot suposar un daltabaix. És el que ha passat amb el mercat rus, que ha reduït la compra de nines espanyoles un 12%, fet que ha afectat de ple els fabricants d’aquest tipus de jo· guines, ubicades principalment a la Comunitat Valenciana.

les vendes online encara han de créixer en un sector que viu més del seu estoc a la botiga El president de l’AEFJ, José Antonio Pastor, apunta que “la contenció de preus, l’aposta per la innovació, la qualitat i la segure· tat dels nostres fabricants s’ha vist recompensada amb l’augment de les vendes, que, malgrat no recu· perar les xifres anteriors a 2012, són una mostra clara de la recupe· ració que experimenta el sector”.

Durant la campanya de Nadal

LA FRANJA D’EDAT D’ENTRE ELS 3 I 8 ANYS ÉS la de més demanda de Joguines el sector realitza al voltant del 75% de les seves vendes. Aquests dies les botigues són un no parar, plenes de pares i familiars que busquen la joguina ideal, bé sigui escollida pels propis infants o sor· presa. Des de l’AEFJ es marquen com a objectiu reduir aquesta alta estacionalitat, ja que “la joguina és imprescindible per al desen· volupament i l’educació dels in· fants. Per això la seva presència ha de ser constant al llarg de tot l’any”, afirma Pastor.

Construccions, figures interactives i nines: tendències del 2015 Cada any sorgeixen noves jo· guines, algunes incorporen no· vetats i d’altres mantenen la seva idiosincràsia que els ha convertit en un fenòmen de vendes. En· tre elles es mantenen els jocs de construcció, les nines, les figures d’acció interactives i les mascotes tecnològiques, que segueixen sor· prenent els més menuts.

Tendències de mercat Les joguines que augmentaran en vendes

42%

Disfreses de festes, carnaval i altres

28%

Cotxes, patinets i altres joguines amb pedals

Les joguines que baixaran en vendes

-12% Pilotes i balons inflables

-12% Nines

Font: Asociación Española de Fabricantes de Juguetes

Per categories, les nines, i les pilotes i balons inflables disminu· iran un 12%, mentre que els tri· cicles, patins i cotxes tindran un creixement del 61,5%, els articles de festa i carnaval un 42,97% i els patins de rodes un 8,87%.

La influència de la televisió condiciona les modes de cada any El poder dels anuncis televisius en la demanda de joguines per part dels nens i adolescents és cada cop més gran i un factor clau que els experts en màrqueting sa· ben aprofitar i explotar molt bé.

Cada any, ens bombardegen du· rant aquesta època de l’any amb milers d’anuncis que fan que els nens desitgin tot allò que veuen a través de la petita pantalla i que

En el mateix sentit s’expressava Xavier de Jorge, director de Ma· gatzems Chacón de Vilanova i la Geltrú, que indicava que les jo· guines més demandades enguany són les de la Patrulla Canina, tot i que també continuen funcio· nant molt bé les de la pel·lícula de Disney, Frozen, que ja van tri· omfar l’any passat, i les de còmics com Els Venjadors.

A banda de les modes de cada any, sempre hi ha un assortiment de jocs i joguines que es venen independentment de l’any en el qual ens trobem. Aquests fenò· mens de vendes acostumen a es· tar vinculats a un factor nostàlgia procedent en gran part dels pares, que busquen que els seus fills co· neguin i gaudeixin del mateix joc

Penedès Econòmic

Desembre 2015

3

L’ANÀLISI que els va proporcionar tantes hores d’entreteniment quan ells eren petits. Exemples com el de Monopoly, que continua llançant al mercat noves edicions del ma· teix joc, demostren que hi ha jocs que envelleixen molt millor que d’altres i que, fins i tot, se saben renovar amb solvència. Els Mo· nopolys d’Star Wars i Joc de Trons se situaran entre els més venuts d’enguany, juntament amb la seva vessant clàssica. El Cluedo, Els països amb més exportació

130% Regne Unit

103,4% EEUU

Principals països importadors

59,4% Xina

6,72% Alemanya

6,31% França

Risk, Hotel, Catan... i els dife· rents jocs de taula convencionals com l’Oca, el Parxís o el RummyO, es reediten sense parar per sa· tisfer un nínxol de mercat encara amb il·lusió de jugar.

Els pares s’aboquen a les joguines educatives Des de fa dècades el sector de les joguines es va ampliant i espe· cialitzant en diferents segments.

Entre ells pren cada cop més im· portància el de les joguines edu· catives. Ara els pares “s’invo· lucren més en l’educació

dels seus fills i en els valors que els volen transmetre, i la mi· llor manera és jugant”, co· menta Beatriz Moyano, marketing manager de les botigues de joguines i puericultura Eureka· kids. El principal seg· ment de mercat d’Eure· kakids són les joguines educatives, en especial les de simulació i famili· ars. Les més venudes són les casetes, cuinetes, puzzles i jocs familiars, ja que es tracta de “joguines atemporals, amb un valor educatiu important, que no es passen de moda perquè respo· nen a paràmetres d’aprenentatge i de valors”.

La via online comença a despuntar dins del sector Ha anat més lentament, però al final el sector de les joguines també ha anat ce· dint cap a la transició di· gital. Segons un estudi de l’Asociación Española de Fabricantes de Juguetes, el 23% dels consumidors afir· ma comprar joguines online, mentre que un 36% s’informa online, però no arriba a com· prar-ne. Per al president de l’AEFJ, José Antonio Pastor, aquests són els potencials clients a tenir en compte, ja que “és imminent que passin de buscar informació a clicar per a comprar”. Cal dir que només un 8% viu aliè al món online, és a dir, no s’informa ni compra cap producte a través d’Internet.

Les compres online a Espanya, però, encara són força minorità· ries comparades amb la d’altres països com el Regne Unit, Ale· manya o França, on arriba a suposar fins el 30% de les vendes totals. En el cas de la cadena Juguettos

Vendes 2014

998 ME +3,2% 2015*

1.300 ME +7%

*Previsions de l’Asociación Española de Fabricantes de Juguetes

veuen positiu el canal online, però no fan distinció entre la factura· ció que s’obté per aquesta via de la que s’obté a les botigues.

“Cada comanda que es realit· za a través de la pàgina web de www.juguettos.com és servida per una de les nos· tres 258 botigues, ja que no disposem d’un magatzem central”, explica José María Ruiz, de Juguettos. En aquest cas, les vendes online se sumen a la facturació de la botiga física.

El sector de les joguines està format per molta petita i mitja· na empresa a les quals els resulta més difícil competir en l’àmbit online. Amb això s’explica, en part, la casuística de Juguettos, ja que saben que als seus clients els agrada triar i remenar, passejarse pels diferents passadissos plens de joguines i es· collir en funció de com vegin el producte física· ment. En el cas de la cadena de botigues de joguines Drim, busquen potenciar

les vendes online amb descomp· tes com el de l’enviament gratuït.

Aquesta és una via per incentivar les compres a Internet, ja que allà l’estoc pot ser més abundant que a les botigues físiques. D’aquesta manera, també busquen oxigenar els punts de venda, massificats durant aquestes setmanes de cam· panya nadalenca.

Des d’Eurekakids tenen clar que el negoci online representa una part important de les seves ven· des. “Tenim un web molt potent, tot i que nosaltres som joguinaires i un dels nostres punts forts és el servei que donem a les botigues”, comenta Beatriz Moyano, d’Eure· kakids. En aquest aspecte afegeix que és molt important “el conei· xement de les joguines que té el nostre personal de botiga i com poden orientar els nostres clients en escollir una joguina o una altra en funció del que busquen”.

Regne Unit i Estats Units demanen més productes espanyols Tradicionalment, les empreses de joguines espanyoles han estat força exportadores, fet que es va accentuant any rere any. La seva competitivitat va augmentar l’any passat amb un 6,7% més de vendes a l’estranger, mentre l’augment acumulat d’aquest any fins al mes de setembre ja sumava un 13,46%. Entre els mercats exteriors, destaquen el Regne Unit (+130%), els Estats Units (+103,4%) i Països Baixos (+39,37%) pels seus augments, mentre els principals mercats im· portadors són la Xina (59,4%), Alemanya (6,72%) i França (6,31%).

Busca un profesional de confiança, competent i flexible?

Estem al seu servei. Des de sempre, hem realitzat un servei de primera qualitat a una gran varietat de clients.

El nostre personal qualificat i l’ús de productes adequats i respectuosos amb el medi ambient ens han permès triomfar en el sector. Li oferim una àmplia gamma de serveis de neteja en

indústries, comerços, habitatges i serveis de Consergeria.

MARCLEAN aposta per maquinària d’última generació, la qual permet aconseguir més bon rendiment, més eficàcia en els treballs, i també facilita la prevenció de riscos laborals i el respecte pel medi ambient.

Els nostres serveis: Neteja industrial - Grans superfícies - oficines i despatxos Locals - Primeres neteges d’obra - Garatges - Comunitats - Vidres - Consergeria...

C/ Amalia Soler nº 132 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 93 817 25 97 Fax: 93 169 42 64 marclean@marclean.net

4

Penedès Econòmic

Desembre 2015

ACTUALITAT

L’economia millora al Penedès, però no a tots els nivells ni al ritme esperat redacció

El creixement econòmic sos· tingut mes a mes ha estat un dels protagonistes d’aquest 2015, tal com demostren les dades de la

majoria de sectors, que coincidei· xen a afirmar que aquest any han començat a percebre més “ale· gria” per part dels consumidors.

Durant aquesta campanya de Nadal moltes empreses han per· cebut que s’ha consolidat la reac·

Begoña Cartagena font Psicòloga i Coach professional. Experta en desenvolupament de talent El balanç del 2015 en el meu sector és molt satisfactori perquè es nota que les empreses i les persones a nivell particular tenen cada cop un coneixement més clar del que és el coaching i dels beneficis que pot aportar i això repercuteix en la demanda d’aquest tipus de serveis.

Per aquest motiu, es pot dir que el 2015 ha estat l’any de la conscienciació i del treball per posar ordre internament i intentar treure el millor de les persones i l’any 2016 serà el de la confiança, de passar a l’acció, un cop es tenen els objectius clars.

En el meu cas, treballo tant per a grans empreses a nivell de tot Espanya com per a petits empresaris i autònoms. La majoria de les sol·licituds de les grans empreses d’aquest any s’han centrat en procesos per desenvolupar habilitats comercials.

Pel que fa a les pimes i autònoms, molts dels quals són clients de la zona del Gran Penedès, la meva tasca s’ha centrat en saber gestionar l’incertesa i orientar-los per superar els bloqueigs personals, aconseguir el benestar personal, una major autoconfiança i enfortir el seu autolideratge aprofundint en els valors i prioritats de les persones.

Aquest any també he posat en marxa per primer cop formacions innovadores perquè les persones puguin millorar un àmbit concret de la seva vida seguint una sèrie de passos establerts per tal d’afavorir així la seva autonomia.

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions El que he apreciat al despatx, més que un creixement d’operacions, que ha estat modest, és un canvi en els receptors del crèdit.

Durant un període del boom anava destinat, en la seva major proporció, a la inversió immobiliària i a un consum ostentós que no es corresponia amb el nivell de renda dels consumidors, fet que va provocar una inflació de preus en els immobles i un creixement del dèficit comercial exterior i

tivació del consum que ja va ini· ciar-se l’any passat.

Per conèixer la realitat eco· nòmica de diferents àmbits al Penedès, alguns dels nostres col· laboradors han compartit les se· ves impressions del que ha estat

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Empresari del sector de l’alimentació a Balcam Diagonal

aquest 2015 i de les perspectives que presenta l’any que encetarem d’aquí uns dies.

Tot i que la majoria veu una cer· ta millora de l’economia, sobre· tot a nivell estatal, encara tenen dubtes que el creixement produït

fins ara sigui suficient per aventu· rar-se en fer grans pronòstics de temps de bonança. Amb un op· timisme moderat miren el 2016 amb esperança que sigui millor, però amb el dubte sobre si serà tan bo com desitgen.

Eric Enguita Albet

JORDI VENTURA MASSÓ

Emprenedor i fundador de l’empresa Artcava

Consultor Direcció estratègia Aislopd

L’any 2015 ha estat un any difícil en general i, encara que el nombre de turistes que han visitat el nostre país s’ha vist incrementat, potser la qualitat dels visitants (pel que fa a despesa) no ha estat com la d’altres anys i el nivell d’activitat no ha arribat a ser tant alt com s’esperava.

Els nostres clients es mouen, majoritàriament, en el sector turístic: botigues d’aeroports, estacions de servei, pastisseries i botigues gurmet que comercialitzen galetes, caramels i altres elaborats bàsicament de rebosteria tradicional artesana.

Si bé es diu que és un dels sectors econòmics de major activitat i creixement, cal apuntar que “no és or tot el que llueix”.

Aquest any s’ha notat molt la caiguda estrepitosa del turisme rus en zones turístiques com les de la costa de Tarragona, Barcelona o Girona. Un turisme amb un alt poder adquisitiu, acostumat a gastar, ha estat suplantat per un turisme europeu de menor qualitat pel que fa a la despesa.

Des de fa temps, l’escalada en exigències del mercat és una línia constant. No tan sols pel que fa al producte, que ha de ser diferenciador, sinó també pel que fa a la qualitat en el servei i el preu. Per això, ens veiem obligats a invertir en diversificar i a ampliar la gamma de productes.

Per al 2016 esperem canvis positius i una millora de l’economia nacional i internacional és un “macroparaigua” que ens pot ajudar.

Aquest 2015 ha estat l’any de saber suportar un creixement sostenible del projecte d’Artcava. Respecte el turisme estranger, hem tingut un increment de més del 200% de la facturació, mentre que el client local s’ha mantingut molt estable. Hem notat que hi ha una certa dinàmica positiva en la demanda interior i estem recuperant clients que preferien ser més conservadors.

Hem incorporat dos nous soci-treballadors. També hem creat nous tallers innovadors i, sobretot, hem afegit la gastronomia mitjançant degustacions, i olis d’oliva prèmium i bombons a la botiga.

Quant a l’enoturisme al Penedès, haig de dir que no és suficient treballar les línies clàssiques com la senyalització, comercialització i material promocional, sinó que hem de ser creatius i diferents si volem resultats diferents.

De cara els propers anys, volem recuperar la Masia Can Batlle tal i com era fa 100 anys amb un hort, animals i l’allotjament. Es tracta d’una idea cooperativa i de finançament a través del micromecenatge i oberts a sistemes nous i allunyats al sistema bancari. Apostarem pels nous canals de distribució del turisme mitjançant l’economia col·laborativa i fugint, d’alguna manera, del sistema tradicional de comercialització del turisme (touroperadors i agències de viatges), al qual destinarem menys recursos.

Mirant el 2016, l’economia encara no s’ha estabilitzat i no veig una millora suficient.

El més destacat de l’any en l’àmbit de la protecció de dades de l’any ha estat la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que va invalidar l’acord subscrit entre Brussel·les i Washington que des de l’any 2000 ha permès a centenars d’empreses, multinacionals com Facebook, Apple o Amazon, emmagatzemar i processar als Estats Units les dades personals dels seus clients. Encara estem a l’expectativa de com s’adaptarà l’empresa al nou marc.

Això ha portat a la primera plana mundial la protecció de dades i ha impactat a molta gent que usa Dropbox o Mailchimp, per exemple.

Respecte a la conscienciació de les empreses en aquest àmbit, en general s’ha fet un pas endavant. La nostra tasca de suport i acompanyament a les empreses inclou molta pedagogia amb elles, però també mirem cap al ciutadà, el consumidor.... i aquí es nota que la percepció de protecció de la pròpia privacitat es valora cada cop més.

Respecte al 2016, el mirem amb optimisme perquè cada cop s’assumeix amb més naturalitat que la implantació de la LOPD en una empresa no és un mer tràmit si no una oportunitat de millora. A més, l’harmonització de lleis a Europa és un fet pel 2018 i des de ja ens toca estudiar la nova norma, veure els canvis legislatius que implica i com ajudem a adaptar-los al dia a dia de cada empresa.

de l’endeutament general, fins a nivells històrics.

Ara es concentra, fonamentalment, en el sector productiu, que si millora la solvència s’assegura el creixement de la producció, del treball i, fins i tot, dels ingressos públics i les prestacions socials.

D’aquesta manera, s’estan assentant les bases per a un creixement més estable i real, sent difícil que aconseguim el ritme vertiginós dels anys de la bombolla immobiliària, motor principal de la qual va ser el crèdit (i no el treball).

La nostra previsió per al 2016 és que si continuem la política d’ajustar les despeses als ingressos públics (a la qual estem obligats pels nostres compromisos amb la Unió Europea) i en millorar la competitivitat de l’economia, el creixement pot seguir.

Però si, com a conseqüència de la inestabilitat política canviem de direcció, segurament per als mercats financers no tindrem la mateixa solvència i els tipus d’interès pujaran a un nivell difícilment assumible per als ciutadans, les empreses i el sector públic que acumula un endeutament creixent, derivat de la falta d’ajust de la seva despesa a la reducció d’ingressos que es va produir durant la nostra gran crisi.

En aquesta situació de pèrdua de confiança exterior, la reducció de la despesa pública s’haurà d’accelerar i intensificar, ja que l’increment dels costos financers s’anirà menjant una major proporció de recursos.

Aquest ajust traumàtic l’hauran d’executar polítics que han promès millorar les prestacions, amb la consegüent decepció social. És el que actualment està passant a Grècia,

anomenat “rendició de Tsipras davant els creditors” (retallada de pensions, desnonaments, retard de l’edat de jubilació...).

De moment, en menys d’un mes (del 12 de novembre al 3 de desembre) ha costat al govern dos vagues generals, amb les corresponents manifestacions d’“indignats”.

Un dels nostres principals problemes és el deteriorament progressiu de la qualitat dels nostres polítics estimulada per la falta de responsabilitat per la seva incompetència o per al frau als ciutadans. Només s’ha de comparar el nivell professional dels que van crear la constitució amb els que actualment pretenen modificar-la o substituir-la.

A molts d’ells se’ls pot aplicar el que es criticava de la “nova cuina”: “res al plat, tot en el compte”, adaptant-lo pel “res en la gestió, tot en la propaganda”.

Desembre 2015

Penedès Econòmic

5

6

Penedès Econòmic

Desembre 2015

ACTUALITAT

Les matriculacions de cotxes es disparen al novembre i donen una treva al sector Amb augments d’entre el 21 i 31%, els concessionaris del Penedès-Garraf han tancat l’onzè mes de l’any amb millors perspectives de cara el 2016 Lídia Oñate

Tot i que encara falta un mes perquè s’acabi l’any, els concessi· onaris i les patronals miren amb optimisme aquest 2015 en veure les xifres de matriculacions, que augmenten més d’un 25% a tot el país, fet que no es produïa des de fa sis anys. De la mateixa ma· nera que a Espanya s’ha aconse· guit estabilitzar el creixement, al Penedès-Garraf l’auge de vendes també ha esdevingut una realitat a les tres comarques. Tot i que les dades anuals són negatives a l’Alt Penedès, causades per la marxa d’una empresa de rènting l’octu· bre de 2014, aquest mes de no· vembre es fa palesa la situació real que viu la comarca, que millora el seu registre respecte fa un any amb un 21% més de matricula· cions, segons dades del Gremi del Motor. El Garraf, però, encapçala l’increment més gran del nostre territori amb un repunt del 31%, seguit del Baix Penedès (26%).

Les patronals Anfac, Faconau· to, Ganvam i Anicam ja apunten que enguany se superarà la barre· ra psicològica del milió d’unitats venudes de vehicles a Espanya.

Segons les previsions que han registrat, es podria arribar a la xifra d’1.035.000 turismes ve· nuts durant el 2015. Segons Anfac, encara queda camí per recórrer, ja que en un país com Espanya li corresponen unes vendes d’1,3 milions de vehicles per la seva renda per càpita i nivell de motorització.

En una època en la qual es pro· mou la conscienciació per reduir la contaminació i les emissions, els representants del sector tenen un nou argument de venda per re· novar el parc de vehicles que subs· titueixin als més contaminants.

Seat, Volkswagen i Renault, les marques més venudes al territori Amb les dades de les matricu· lacions acumulades fins el 30 de novembre podem avançar alguns dels noms de les marques que ocuparan el podi de les més ve· nudes al Penedès-Garraf. Aquest 2015 Seat ha estat la més escolli· da entre els penedesencs amb 431 vehicles, mentre que la segueixen de prop Volkswagen /425) i Re· nault (424), que en el que portem

y Matriculacions de vehicles al novembre. Per comarques

y Matriculacions de vehicles a l’any. Per comarques

*

*

*Dades anuals fins el mes de novembre

d’any ha desbancat Toyota, que el 2014 va ser la tercera marca més venuda al nostre territori.

Des del concessionari de Seat a Vilafranca del Penedès, el seu cap de vendes, Marc Domènech, as· senyala que el Seat León ha estat el cotxe més venut d’aquest any i ho atribueix a “la incorporació de diverses carrosseries, la tracció in· tegral i la configuració a la carta”.

D’altra banda, destaca la bona acollida dels canvis de model, tant del propi León com de l’Ibi· za, que han mantingut

Seat León

El cotxe més venut de la marca amb més vendes

una tendència a l’alça des que re· centment van sortir al mercat.

Curiosament, la marca Volks· wagen no s’ha vist greument afectada al Penedès-Garraf per l’escàndol de les emissions con· taminants dels seus vehicles, tal com va denunciar l’Agència de Medi Ambient dels Estats Units. En concret, durant el mes de novembre les matriculacions d’aquesta marca alemanya van ser les més elevades, seguides de

les de Seat, també de la mateixa companyia. Domènech comenta que la tendència de vendes s’ha mantingut, però desconeix si po· dria haver estat major de no ha· ver-se produït l’escàndol.

A nivell estatal, Volkswagen (81.228), Opel (71.615) i Seat (71.208) encapçalen la llista de marques més venudes de gener a novembre. Aquest darrer mes, però, les patronals constaten un increment sorprenent de les ven· des, condicionades en part per la campanya del “Black Friday”, un dia en el qual es van vendre 7.500 vehicles, i el darrer cap de setma· na del mes. Només el passat 30 de novembre, per exemple, les matriculacions es van disparar fins a les gairebé 11.900 uni· tats. Des dels concessionaris, però, matisen que és preci· sament a finals de mes quan s’acostumen a formalitzar més compres. Algunes mar· ques afirmen que la xifra pot arribar a suposar el 20% durant els últims dies.

Aragó, Madrid i Catalunya és on més han crescut les vendes Per comunitats autònomes, les matriculacions de vehicles han estat més nombroses a Madrid i Catalunya, amb 21.007 (19%) i 14.182 (28%) unitats respectiva· ment. Però l’augment més impor· tant s’ha produït a l’Aragó, on les matriculacions s’han disparat un 36,5% aquest novembre respecte el mateix període de l’any anteri· or. La quota de matriculacions, però, se l’endú de llarg la comuni· tat de Madrid, on es formalitzen el 31,6% de tot Espanya, mentre que la segona és Catalunya amb un 15,5%.

El Pla Pive 8 seguirà funcionant durant el 2016 Mirant cap el 2016, des del Gremi del Motor insisteixen que cal avançar en la implantació de noves fórmules que permetin incrementar el mercat per gua· nyar en eficiència energètica. En aquest aspecte, afegeixen que les noves tecnologies seran una part essencial en aquesta nova etapa

de mobilitat, sostenibilitat i con· nectivitat. Un dels plans que més ha fomentat la renovació de vehi· cles, el Pla Pive, seguirà en fun· cionament l’any vinent, ja que el romanent de la vuitena i última edició serà aprofitat durant el 2016. D’aquesta manera, des del sector de l’automoció confien que es continuï proporcionant un im· puls al mercat de turismes.

y Matriculacions segons la marca del vehicle

Altres Font: Gremi del Motor

Penedès Econòmic

Desembre 2015

7

ACTUALITAT

Torna la confiança en la sort: les vendes de loteria remunten La despesa en Loteria de Nadal aquest any se situa en uns 62 euros per habitant segons les estimacions Lídia Oñate Si bé l’any passat les adminis· tracions de loteria ja van palpar d’alguna manera les millores en l’economia, enguany aquestes s’han acabat de consolidar amb un nou increment de les ven· des. “L’any passat va començar la remuntada i aquest any hem venut una mica més”, explica Cristina Escarré, propietària de l’administració número 1 del Vendrell. Tanmateix, afegeix que “abans es comprava molt més, tot i que si és cert que anem millo· rant després de la crisi”.

Segons les primeres estima· cions de Loterías y Apuestas del Estado (LAE), la despesa en Lo· teria de Nadal a Espanya ha es· tat de 62 euros per habitant, un 18% més que l’any passat (52 euros). En total, es van recaptar 2.471.941.900 euros, el 14,93% dels quals van ser a Catalunya, seguit de Madrid, que va liderar les vendes al país amb el 16,88% del total. El 2014 es va posar fi a la tendència negativa que el sector arrossegava des de l’inici de la crisi i aquest 2015 sembla ser que millorarà amb escreix les vendes. “Es nota que la gent està més animada”, comenta Josep Albert Mir, de l’administració de loteria número 4 de Vilanova i la Geltrú. Segons Mir, “el sorteig de Nadal et dóna vida per tot l’any perquè és una tradició i el bocaorella funciona molt bé a l’hora de vendre”. En aquest aspecte

també coincideix Marta Barga· lló, de l’administració de loteria número 2 de Vilafranca, que veu “més animació i actitud alegre” a l’hora d’invertir en loteria. Al seu parer, “no m’esperava que es vengués tant amb el context del procés independentista”. De tots és sabut que la Loteria de Nadal és la més tradicional i repartida, fet que ha acabat pesant en les compres. En el seu cas, també ha estat important l’atractiu pels números d’altres administracions de l’Estat, amb qui fa intercan· vis. “Fa uns anys que vam deci· dir apostar per vendre números de diferents llocs i el cert és que ha tingut molt bona acollida fins ara”, afirma.

A Sant Sadurní aquest any fins i tot s’han esgotat força nú· meros abans d’arribar al des· embre. Segons la propietària de l’administració, Maria Rosa Be· neit, “la gent juga més i sembla

que tot vagi més de pressa”, en relació al mes de novembre, en el qual es va vendre més que el mateix període de l’any anterior.

“Els primers números en acabarse són els que finalitzen en 13, 15 i 69”, afegeix Josep Bages, de l’administració número 1 de Vila· franca. També són molt deman· dats els que finalitzen en 5, 7 i 8, mentre que “el 0 ningú el vol”.

Propers parades: la Grossa de Cap d’Any i el Sorteig del Nen En el calendari dels jugadors que confien en l’atzar per donar un impuls a les seves economies es troba la Grossa de Cap d’Any (31 de desembre) i el Sorteig del Nen (6 de gener). Aquest any serà el segon del sorteig de Cap d’Any i tot sembla indicar que es millora· ran les vendes de 2014. En el cas del Sorteig del Nen, és just des· prés de la Loteria de Nadal quan les vendes s’intensifiquen.

Nous directors de negoci de CaixaBank al Penedès-Garraf redacció

Ivan Quesada i Xavier Saumell són els directors d’àrea de negoci de CaixaBank a l’Alt Penedès i el Garraf des de finals d’octubre.

Quesada havia estat anterior· ment director de l’àrea de negoci de Molins de Rei i Saumell direc· tor d’àrea de negoci de l’Alt Pene· dès. Entre els projectes i objectius que s’han marcat de cara a l’any vinent, Ivan Quesada avançava que s’està treballant en l’obertura d’una oficina AgroBank a la co· marca, la línia de negoci de CaixaBank pel sector agrari que es va llençar fa un any. Per la seva banda, Saumell indicava que

HolaBank està tenint bona aco· llida a la zona de Sitges. Es tracta d’un programa per oferir un ser· vei d’acompanyament financer, d’assessoria i d’orientació per a clients internacionals que passen llargues temporades aquí.

CaixaBank té 16 oficines a l’Alt Penedès i una vintena al Garraf.

Un 5% més de despesa en la cistella de la compra de Nadal redacció

Gambot, garrí, pernil, dolços tradicionals, vins i escumosos són els productes que registren un major creixement de vendes al Nadal respecte dels mesos pre· vis. La cadena de supermercats Caprabo preveu un increment del 5% de la despesa en la cistella de la compra en comparació de l’any anterior.

Quant als augments, el marisc es ven el doble al desembre; els pernils i les espatlles eleven les seves vendes quasi un 40%; la xocolata experimenta augments per sobre del 120%; mentre que a la categoria de begudes, els vins i escumosos augmenten un 59% i un 264%, respectivament.

Aquest 2015 segueix la ten· dència marcada pels anys ante· riors amb els productes gurmet com uns dels més demandats, sobretot pel que fa a especialitats de formatges (internacionals, as· sortiments variats i formats per picar), així com una àmplia va· rietat d’ibèrics, un segment que creix aquesta època, juntament amb els patés i els fumats.

8

Penedès Econòmic

Desembre 2015

ACTUALITAT

La nova reforma aplicarà més control a les baixes laborals

Canvis en els impostos de les societats civils

Entre les novetats destaca “el procés molt curt”, que suprimirà la visita al metge per obtenir l’alta mèdica EL NOU PROCÉS DE LA BAIXA LABORAL

Joan Pere Bejarano El passat dia 1 de desem· bre va entrar en vigor l’Ordre ESS/1187/2015 de 15 de Juny que modifica el Reial Decret 625/2014 i reforma el sistema de baixes laborals per Incapacitats temporals. Lluny dels tecnicis· mes que presideix la pròpia legis· latura, anem a analitzar de forma clara i planera com ens influeix aquesta reforma laboral.

El primer que podem dir és que es tracta d’una reforma salomòni· ca, és a dir, que intenta satisfer a les dues parts implicades, patronal i treballadors. Pel costat patronal s’incrementen les competències de les Mútues d’Accidents de Tre· ball a fi de garantir els processos de controls d’incapacitats tempo· rals i per la part dels treballadors s’ha intentat crear un teixit més pràctic i menys burocràtic amb la finalitat de fer àgils les gestions pròpies del treballador quan es troba de baixa mèdica.

Cal destacar com a novetat el procés molt curt, de durada no superior a 5 dies. En aquests pro· cessos el metge expedirà la baixa i en el mateix moment la data d’al· ta també. Aquest fet agilitza al treballador la seva reincorporació a l’empresa, ja que se suprimeix la burocràtica visita al metge per demanar l’alta. Per la resta de processos s’ha mirat d’adequar les visites al metge o el que coneixem

Opinió

Begoña Cartagena font

Psicòloga i Coach professional. Experta en desenvolupament de talent www.begoñacartagena.com

Em trobo malament i vull anar al metge. Que passarà a partir d’ara?

Doncs de moment el metge un cop et visiti haurà de catalogar la teva baixa segons la seva durada. Els processos d’Incapacitat Temporal quedaran dividits en 4 grups: - Molt curts (menys de 5 dies) - Curts (de 5 a 30 dies) - Mitjos (de 31 a 60 dies) - Llargs (més de 61 dies) Com dictamina el metge el tipus de procés?

Els facultatius es regiran per un protocol de temporalitat i disposaran d’una taula de duració òptima, que treballarà en forma de guia orientativa, basada en estadístiques de processos mèdics. El més important és que en aquell mateix moment el metge haurà de dictaminar la duració del procés i solament ell és el responsable d’aquesta acció. Aquest fet no treu que en un futur del procés el metge, segons informe justificatiu, pugui modificar la qualificació de la baixa.

com a partes de confirmació se· gons la durada en la que el facul· tatiu hagi catalogat la baixa. Amb la normativa antiga, el treballa· dor en situació de baixa mèdica havia de recollir i posteriorment

presentar cada setmana a l’em· presa el parte de confirmació. En baixes de llarga duració aquest fet s’havia convertit en un procés bu· rocràtic sense sentit. Amb la nova reforma els treballadors s’estalvi· aran haver d’anar cada setmana al metge a recollir la confirmació. Òbviament aquesta mesura ha provocat en el món empresarial cert malestar, ja que es perllonga la durada entre confirmació i con· firmació en processos de malaltia llargs. Cal remarcar, però, que l’Ordre parla de terminis màxims i això no treu que el metge en algun moment del procés pugui donar l’alta el treballador sense esgotar els terminis màxims. És aquí on un juga un paper molt important el control dels proces· sos d’incapacitat temporal. Tan· mateix, els empresaris disposaran d’unes millors eines de control per reduir l’absentisme laboral.

Com s’incrementarà el control de l’Incapacitat Temporal? En primer lloc es donarà molt més poder a les Mútues de Treball.

Aquestes podran realitzar des de el primer dia de baixa les proves que creguin oportunes, així com fer propostes d’alta mèdica a la Inspecció Mèdica. El que no es va aconseguir incloure dins la refor· ma és que les mútues tinguessin la potestat de donar d’alta mèdica al treballador. Aquesta facultat re· sideix únicament en el facultatiu de la Salud pública o en l’Orga· nisme de la Inspecció Mèdica.

Gràcies Avui fa un any que va ser publicada la meva primera columna en aquest diari, raó per la qual estic molt agraïda i vull dedicar aquest últim text de l’any precisa· ment a la Gratitud.

Agrair té a veure amb apreciar, valorar i viure el present. Significa aprendre a fer les paus amb que la vida en general no és com nosaltres creiem que hauria de ser.

Les persones ens solem crear expectatives sobre el futur que ens agradaria. I justament aquestes expecta·

tives són les que ens porten en gran mesura a sentir insa· tisfacció, quan el que tenim amb el que desitgem no es correspon al 100%.

La gratitud ens porta a va· lorar i apreciar tot allò que donem per fet cada dia; tot allò que tendim a passar per alt perquè o bé estem “acos· tumats” o són aspectes que considerem “assegurats”.

Coses tan simples com te· nir llum quan li donem a un interruptor, o que ragi aigua calenta quan obrim una aixeta o, com a exemple més transcendental, adonar-

A partir de l’1 de gener del 2016 les societats civils amb personalitat jurídica i objecte mercantil passaran a ser con· tribuents de l’Impost de Soci· etats. Això vol dir que tindran les mateixes obligacions comp· tables i tributàries que una So· cietat Mercantil (SL, SA).

En primer lloc cal tenir en compte que jurídicament una SCP o Societat Civil és una agrupació d’autònoms per tal de dur a terme una activitat econòmica en comú. Els socis responen solidàriament dels deutes i obligacions de l’enti· tat i tributen en atribució de rendes. És a dir, els rendiments obtinguts pels socis es declaren individualment per cadascun d’ells al seu IRPF, en propor· ció a la seva participació en la societat. El canvi de règim fis· cal, però, és només aplicable a determinades societats: les que tinguin personalitat jurídica i objecte mercantil.

Així doncs, cal veure en quins casos es considera que la Societat Civil adquireix perso· nalitat jurídica des del punt de

nos que estem vius quan ens despertem pel matí. Tot això se’ns escapa.

Solem viure instal·lats en el desig i l’expectativa i en· focar-nos en tot allò que no tenim i/o allò que voldríem més. Aquesta actitud és el que ens provoca insatisfac· ció i sentir-nos perdedors davant els reptes de la vida, quan a través de la gratitud ens podem sentir guanya· dors, davant les mateixes circumstàncies. Interessant canvi de perspectiva, oi?

El desenvolupament de la gratitud requereix una elec· ció conscient per enfocarnos amb el que tenim, enlloc de fer-ho en el que ens man·

vista de l’Impost de Societats i què s’ha d’entendre per objec· te mercantil. Això va aclarir-se a la consulta de la Direcció General de Tributs (DGT) V2727/15.

Respecte al primer punt, s’entendrà que són aquelles entitats que han estat constitu· ïdes en escriptura pública o en document privat, si aquest ha estat aprovat davant de l’Ad· ministració Tributària a efec· tes que se li assigni un número d’identificació fiscal.

I pel que fa a l’altre punt, s’entendrà que tenen objec· te mercantil aquelles entitats que realitzin una activitat econòmica de producció, in· tercanvi o prestació de serveis per al mercat en un sector no exclòs de l’àmbit mercantil, per exemple: bars, restaurants, perruqueries, comerços, etc.

Queden doncs excloses d’aquesta modificació aquelles SCP que es dediquin a acti· vitats professionals (com ara arquitectes, advocats, metges, etc.), agrícoles, ramaders, fo· restals o mineres.

ca. L’agraïment ens empeny a veure l’ampolla mig plena.

La gratitud és una actitud davant la vida. És l’antídot per evitar la queixa i, ens permet posicionar-nos de manera constructiva a l’hora de superar els obstacles de la vida.

La bona notícia és que l’agraïment és com un mús· cul. A mesura que l’entre· nem, cada cop percebem més coses per les que sen· tir-nos agraïts. Una manera de desenvolupar la gratitud és dedicar temps cada dia a apreciar les coses bones que tenim.

Si vol experimentar un senzill i efectiu exercici el

convido a que cada dia, pu· gui revisar tres coses bones que li hagin passat durant el dia. Amb aquest simple exercici estarà incorporant l’hàbit de la gratitud.

Aprofito per agrair a tots els que fan possible que pugui estar celebrant un any de col·laboració es· crivint aquestes columnes d’opinió, des de la direcció del diari, maquetadors, dissenyadors… i com no, a vostè lector i lectora, ja que sense vostès aquests textos no tindrien sentit. Moltes gràcies per llegir-me i for· mar part d’aquesta aven· tura. Per un feliç i agraït 2016.

Desembre 2015

Penedès Econòmic

9

10

Penedès Econòmic

Desembre 2015

ACTUALITAT

Les vendes de torrons es fan esperar, però superen les de 2014 La baixa producció d’ametlles a nivell mundial ha acabat repercutint en el preu dels torrons, que enguany s’han apujat Lídia Oñate

Tot i que la campanya de tor· rons va començar el novembre, no ha estat fins les darreres setmanes abans de Nadal quan la majoria de penedesencs han decidit comprar els torrons. Des que va arribar la crisi, les vendes es fan esperar fins els darrers dies, quan tot són pres· ses i molts sabors exòtics ja s’han exhaurit. Des de la Pastisseria Ca· rafí de Sant Sadurní, Albert Cara· fí comenta que “les vendes s’estan alentint molt”, una tendència que s’ha anat mantenint els últims dies. “Els clients pregunten molt i diuen que ja vindran, però pot· ser quan decideixin comprar ja no quedi el sabor que busquen”, afegeix Carafí, que enguany ha sumat a la seva gamma de torrons el de galeta Oreo i el de gintònic, que ha recuperat després de dos anys sense fer-ne. Segons aquest sadurninenc, “no volíem repetirnos i vam deixar de fer-lo, però la gent ens el seguia demanant i hem decidit tornar-lo a ela· borar”. Cada any hi ha més tipus de torrons amb sabors tren· cadors com el que

Opinió

Roser Colomé castellví Gerent Territorial Barcelona Globalider

proposa Carafí, el del contrasa· lat: “és un contrast que aconse· guim amb torró de xocolata amb blat de moro i sal. Fa sis anys que el fem i cada vegada té més acceptació perquè fa un contrast molt simpàtic”. A la pastisseria

L’Obrador del Vendrell també s’han endinsat en nous sabors que sorprenguin els seus clients.

Enguany celebren deu anys d’una forma especial, posant a la ven· da una col·lecció que reuneix els torrons més emblemàtics com el

de xocolata i quicos, arròs amb taronja, o praliné amb ametlla marcona, entre d’altres. La bai· xa producció d’ametlles a nivell mundial ha acabat repercutint en el mercat espanyol, en el qual els preus dels torrons, en especial els clàssics com el de Xixona o d’Ala· cant, han augmentat notable· ment. Molts torroners han optat per reduir les porcions de torrons i, així, fer-les més assequibles. Al· guns també venen a granel per tal que el client esculli la quantitat que se’n vol endur.

Però no tot són innovacions.

Establiments com el de Torrons Garcia Sirvent de Vilafranca han optat per especialitzar-se en els torrons clàssics per obtenir “un gust particular, el de tota la vida, que et recorda al de la teva infàn· cia”, explica Montserrat Garcia.

La seva família es dedica al torró des de fa molts anys i per a ells “l’important no és innovar, sinó fer el torró ben fet i amb la qua· litat suprema”. A la botiga de ge·

Fent la carta als reis...

S’acabat l’any, i seguim lluitant, ha estat dur, però una mica menys que els an· teriors. Els polítics ens pro· meten millors anyades, ne· cessitem creure-ho, perquè ens cal sortir d’una vegada d’aquesta crisi que tant i tant ens apreta i que ha dei· xat a tants i tants companys i competidors pel camí.

Hem après molt, la ne· cessitat ens ha fet descobrir noves línies de treball, al· ternatives financeres, i anar a la recerca de nous clients.

I avui, a vigílies de que passin els Reis, estic davant

d’un diari, el nostre dia· ri, pensant que els hi puc demanar als Reis d’Orient per l’any pròxim... M’estic mirant la previsió de l’em· presa per l’any que ve, hem tancat pressupostos, noves estratègies, noves iniciati· ves... és important innovar i ser punter en el nostre sector, malgrat que econò· micament, no és el millor moment.

Diuen que obrir mercats estratègics en altres punts del món és un bon sistema per aconseguir estabilitat a casa nostra, farà més pas·

lats i torrons Llorens de Vilanova i la Geltrú també s’han espe· cialitzat en els clàssics, amb el de Xixona i crema cremada com a principals reclams.

Per aquest any el Gremi de Pastisseria de Barcelona apunta· va que les vendes podrien créixer fins a un 3% de forma genera· litzada. Tot i que les botigues i pastisseries que hem contactat ens han comentat que encara era massa d’hora per parlar d’una xi· fra segura, veien amb bones pers· pectives la campanya de Nadal d’aquest any. “La venda s’ha ac· tivat una mica més”, explica Ge· rard Colet, de la botiga de torrons Maite Mira de Vilafranca, que les darreres setmanes ha començat a notar una tendència a l’alça amb les empreses i “ara és quan s’in· tensifica la venda al detall”.

A Simón Coll Xocolaters aquest

satgera la crisi europea, és important posicionar-nos a altres països emergents i de diferents estacionalitats.

Però com ho fem, com arribem a aquesta gent, amb quines estratègies, sense faltar als seus hà· bits socials ni culturals, i quins són... quin és el seu business doing, per on co· mencem, quins són els pro· ductes més interessants per ells i quines adaptacions hem de fer per aconseguir més afinitat i porositat en aquest nou sector.

Són respostes que l’ex· port manager de casa nostre pot respondre, però va de bòlit, com la resta d’emple·

any estan de ce· lebració. Després de 175 anys de tra· jectòria, compten amb una àmplia gamma de productes que augmenten cada any que passa i que ja arriba a les 400 referències de producte. Per aquest Nadal, han posat a la venda un paquet de boles de xocolata per decorar l’arbre de Nadal i un assortiment especial per al Tió. Els seus tor· rons estrella són el de xocolata al Marc de Cava i el de xocolata amb llet i avellanes, però també tenen molta sortida les figures de xocolata amb motius nadalencs.

De cara aquest Nadal, preveuen un increment de les vendes, però encara no s’aventuren a especifi· car-ne quant.

Els torrons també han donat pas a nous productes com el pri· mer panettone de torró, creat per la Fleca Parés i la Torroneria Mai· te Mira, ambdues de Vilafranca, que va sortir aquest desembre.

ats, ells també estan patint la crisi, també han vist com hem hagut de prescindir de companys, que feien molt bé la feina, i que econòmi· cament no podíem mante· nir. Ara, els meus empleats van estressats, fent la seva feina i la dels treballadors que ja no hi són, també pateixen aquesta crisi euro· pea, i també estan desitjant que s’acabi d’una vegada.

Com deia l’export mana· ger de casa nostra, pot do· nar-me aquestes respostes, però, el fem viatjar, prepa· rar fires,captar, gestionar i controlar potencials dis· tribuïdors, hauria d’estar als països on comencem a

vendre, hauria, hauria, hauria... potser, masses gestions per una sola per· sona.

Cal vendre, cal buscar els clients allà on siguin, cal infraestructura comer· cial allà on hi ha un nínxol de mercat. El represen· tant de la meva empresa ha de ser nadiu, del país d’origen, per aconseguir més empatia, rapidesa i agilitat en el tancament de les negociacions.

Presència virtual, a in· ternet, dels meus produc· tes a països més pròxims, enviament de correus, fu· lletons, amb el feel-doing del mercat de destí.

Penedès Econòmic

Desembre 2015

11

ACTUALITAT

Xavier Verdaguer: “Emprendre és dur i requereix molt d’esforç però val la pena” L’enginyer barceloní, impulsor de diverses empreses tecnològiques, va ser el protagonista de la segona conferència del cicle Desenvolupa’t Olga Aibar L’emprenedor Xavier Verda· guer, fundador i CEO de l’Imagine Creativity Center de Sant Francisco i impulsor de les em· preses TMC Factory, Integra In· teractive, Innovalley i seve4seven, va protagonitzar el dijous 3 de desembre la segona de les con· ferències del cicle Desenvolupa’t organitzat per la regidoria de Pro· moció Econòmica de l’Ajunta· ment de Vilafranca. L’acte, amb el títol d’Innovació disruptiva, un tren que no pots perdre va tenir lloc a l’Auditori Municipal de Vi· lafranca i hi van assistir més d’un centenar de persones.

A través de la imatge d’una ma· leta, que contenia alguns dels ele·

ments que l’havien acompanyat al llarg de la seva vida, Verdaguer va posar com a exemple les seves pròpies vivències com a emprene· dor des que va començar als 25 anys la seva trajectòria en aquest àmbit. Va explicar com va aconse· guir superar la situació de fallida a la qual va arribar la seva prime· ra empresa l’any 2001. Segons va assegurar “haver fracassat és el millor que m’ha passat a nivell professional. Que no et surtin les coses a la primera és inevita· ble. De fet, si no comets errors, és que no innoves el suficient”.

També va explicar com, arran d’un viatge per tot el món que va fer poc després, va acabar vivint a Califòrnia i treballant a Silicon Valley, on va fundar diferents em· preses.

Verdaguer va explicar que la di· ferència d’aquest enclavament ca· lifornià respecte a altres indrets és l’actitud perquè “allà tenen una capacitat d’arriscar-se més gran”.

Per Verdaguer, les grans empre· ses necessiten innovar de forma disruptiva, anar més enllà del que són, perquè si no moriran i, per a fer-ho, necessiten els empre· nedors perquè no ho poden fer per si mateixes, perquè implica assumir riscos importants i tes· tejar idees al mercat ”. Per això, els emprenedors “poden oferir-se com a agents d’innovació i mun· tar equips multidisciplinars que puguin complementar-se” .

El ponent va mostrar diversos casos d’emprenedors que van aconseguir en poc temps desen· volupar projectes per a empreses

que han tingut èxit.

Per això, va assegurar que “em· prendre és molt difícil, requereix molt d’esforç però val la pena. És

una qüestió d’actitud, de tenir il· lusió i creure en el que fas i agrair tota l’ajuda que puguis obtenir en el procés”.

12

Penedès Econòmic

Desembre 2015

ACTUALITAT

El Baix Penedès, la cinquena comarca catalana amb més població estacional S’estima que la comarca tenia l’any passat una població no resident de 124.430 persones de les quals 64.000 es concentraven en el tercer trimestre, coincidint amb l’època d’estiu y Comarques catalanes amb més població estacional

Olga Aibar

4 El Baix Penedès és la cinquena comarca catalana amb la població estacional més alta respecte a la xifra d’habitants empadronats.

En concret, s’estima que aquesta població suposava l’any 2014 el 24,1% de la que va absorbir al llarg de l’any, xifrada en 100.262 persones.

Aquest fet es deu al gran nom· bre de segones residències que té i a l’atractiu que suposen les seves platges. Per aquest motiu, du· rant el tercer trimestre de l’any, la seva població es multiplica per set o per vuit respecte a la resta de trimestres, arribant a superar les 64.000 persones, que se sumen als residents habituals. Aquesta situació contrasta amb la del pri· mer trimestre de l’any, quan la població estacional se situava en només 7.353 persones.

La població estacional és una estimació de les càrregues de po· blació que suporta cada municipi i comarca i inclou la gent no resi· dent que té algun tipus de relació amb el municipi, ja sigui perquè hi treballa, hi estudia o perquè hi passa algun període de temps.

Les comarques amb més població estacional Les quatre primeres comarques amb una població estacional més elevada són la Cerdanya, amb un 43’1%, l’Alta Ribagorça (30’1%),

Opinió

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

Val d’Aran 28,2%

3

Pallars Sobirà 29,7%

1 2

y Població estacional estimada per comarques

Cerdanya 43,1%

Alta Ribagorça: 30,1%

5

Baix Penedès: 24,1%

el Pallars Sobirà (29,7%) i la Vall d’Aran (28’2%), totes elles comarques molt turístiques que atrauen un gran nombre de po· blació tant a l’hivern com a l’es· tiu per les cases rurals que tenen i activitats d’esports d’aventura que organitzen. En canvi, les que menys població estacional tenen són Osona i l’Urgell.

L’Alt Penedès, una població més estable al llarg de l’any L’Alt Penedès té una població

resident més estable, de 106.000 persones, amb unes fluctacions de població estacional negatives en tots els trimestres (-2.555 en el primer, -2.747 en el segon, -3.223 en en tercer i -2.736 en el quart).

El mateix passa al Garraf, on les dades són negatives en el primer trimestre (-6.351), segon (-3.813) i quart trimestre (-5.914), a ex· cepció del tercer trimestre, quan passen a ser positives i s’arriben a les 5.914 persones, pel turisme que atrauen les seves platges.

Iniciativa i anticipació Hi havia una vegada... en Joaquim, que treballava en una empresa des de feia dos anys i sempre va ser molt seriós, dedicat i complidor de les seves obligacions. Arribava puntual i estava orgullós que en dos anys no rebés una amonestació.

Un dia va buscar el gerent per fer-li una reclamació: - Senyor, treballo en l’empresa des de fa dos anys amb prou cura i estic a gust amb el meu lloc, però sento que he estat postergat. Miri, en Miguel va ingressar en un lloc igual al meu fa només 6 mesos i ja està sent promogut a supervisor.

El gerent mostrant preocupació li diu:

- Mentre resolem això, voldria demanar-te que m’ajudis a resoldre un problema. Vull donar fruita al personal per a la sobretaula del dinar d’avui.

A la botiga de la cantonada venen fruita. Si us plau, esbrina si tenen taronges.

En Joaquín es va esforçar a complir amb l’encàrrec i en 5 minuts estava de tornada.

- Bé, què has esbrinat?

- Senyor, sí que tenen taronges a la venda.

- I quant costen?

- Ah! no vaig preguntar això.

- Està bé, però vas veure si tenien suficients taronges per a tot el personal?, pregunta amb

Font: IDESCAT

to seriós.

- Tampoc vaig preguntar això senyor.

- Hi ha alguna fruita que pugui substituir les taronges?

- No sé senyor, però crec ...

- Bé, seu un moment, el va interrompre el gerent.

El Gerent va agafar el telèfon i va fer cridar en Miguel.

Quan es va presentar, li va donar les mateixes instruccions que li va donar a en Joaquim i en 10 minuts estava de tornada. Quan va tornar, el gerent li va preguntar: - Bé Miquel, quines notícies tens?

- Senyor, tenen taronges; suficients per atendre tot el personal. I si prefereix també tenen plàtan, papaia, meló i mango.

La taronja està a 1.5 € el quilo, el plàtan a 2.2 el raïm, el mango a 0.90 el quilo, la papaia i el meló a 2.8 € el quilo. Em diuen que si la compra és per quantitat, ens faran un descompte del 8%. He deixat reservades les taronges però si vostè tria una altra fruita he de tornar per confirmar la comanda.

- Moltes gràcies Miguel, però espera un moment.

Mira en Joaquín, que encara seguia esperant estupefacte i li diu: - Joaquín, què em deies?

- Res senyor, això és tot, amb el seu permís m’en vaig a treballar...

Magnífic exemple d’au· tor desconegut que ens parla d’iniciativa i d’anticipació a

la vida laboral, l’anomenada proactivitat en definitiva. És un valor reconegut, ser sensibles davant les necessi· tats dels altres i estar sempre alerta.

Prendre la iniciativa et permet escollir les respostes a les circumstàncies i a més et dóna el poder de crear-les.

Tanmateix, és important fer tot el possible, encara amb les tasques més senzi· lles; ja que d’una altra mane· ra ningú ens confiarà tasques de major importància.

En la teva capacitat de prendre la iniciativa viu l’art de l’anticipació, l’art de treu· re el paraigua abans de la pluja; practica-ho i gaudeix dels seus resultats.

Desembre 2015

Penedès Econòmic

13

14

Penedès Econòmic

Desembre 2015

ACTUALITAT

La campanya Origen Garraf promociona cinc productes autòctons

Olga Aibar Promoure, difondre i donar a conèixer la gastronomia i els productes emblemàtics de la comarca del Garraf. Aquest és l’objectiu de la campanya Origen Garraf, impulsada per Node Garraf, l’agència de desenvolu· pament econòmic de la comar· ca del Garraf amb el suport de

la Diputació de Barcelona i de les associacions i institucions que tenen relació amb aquests productes i la seva gastronomia, entre elles l’Associació Espigalls del Garraf.

Els productes singulars pro· tagonistes d’aquesta campanya són l’escarola perruqueta o cabell d’àngel, els espigalls, la gamba de Vilanova, el cargol punxenc i la malvasia de Sitges. Es tracta

Origen Garraf

Es tracta de l’escarola perruqueta, els espigalls, la gamba de Vilanova, el cargol punxenc i la malvasia de Sitges de productes que destaquen per la seva excel·lència, raresa i escas· setat, motiu pel qual alguns han estat en perill d’extinció, com l’escarola perruqueta.

Ricard Huguet, un dels tres únics productors d’escarola per· ruqueta del Garraf, explicava que “cal donar a conèixer als consumidors les virtuts d’aquest tipus d’escarola, que és menys amarga que la tradicional i amb

una textura més suau i cruixent”.

Origen Garraf vol implicar en la campanya els productors, mercats municipals, gremis de restauració, associacions gastro· nòmiques, restauradors, escoles d’hostaleria i de cuina. Entre les activitats organitzades en aquest marc destaquen tastos de pro· ducte i la confecció de receptaris tan d’arrel tradicional com mo· derns.

NOVA TARGETA BANC SABADELL DEL CASAL Banc Sabadell i la Societat la Principal de Vilafranca van presentar el dimecres 9 de no· vembre la targeta MasterCard del Casal. Amb aquesta targeta, els titulars gaudiran dels molts avantatges vinculats al compte Expansió de Banc Sabadell que està exempt de comissions i que retorna el 3% dels rebuts domi· ciliats de la llum, telèfon, gas o internet. Per Manel Fuertes, director de Zona de Vilafranca “eines com la targeta del Casal, esdevenen un mitjà important per poder recolzar a l’entitat i el seu programa d’activitats”.

Els alcaldes del Baix Penedès i el Garraf exigiran la gratuïtat de la C-32 a través d’una nova plataforma redacció

Els alcaldes del Baix Penedès i el Garraf reclamaran l’allibe· rament dels peatges de la C-32 creant una plataforma política i ciutadana similar a la del ‘Pacte de Berà’ , que demana la gratu· ïtat de l’AP-7 al Baix Penedès i Tarragonès-. El dimarts 15 de desembre es van reunir a Cala· fell els representants de diferents ajuntaments per sumar esforços davant la Generalitat.

Els alcaldes exigeixen a la Ge· neralitat que publiqui un estudi

Opinió

JORDI VENTURA MASSÓ Consultor - Direcció estratègia Aislopd Membre de la junta directiva de la UEP

per quantificar el cost de resca· tar la concessió de la C-32 i han acordat demanar a l’Associació d’Empresaris del Penedès i el

Garraf (ADEPG) que analitzi la repercussió econòmica que tin· dria un alliberament dels peatges entre Sitges i el Vendrell. Els al·

Si se’n parla, és bo Diuen alguns experts en comunicació rememorant l’Òscar Wilde que l’impor· tant és que es parli de tu, ni que sigui malament. Si mirem enrere, ara que es· tem a punt d’acomiadar el 2015, i fem balanç de com ha anat aquest any en el tema que ens ocupa aquí, la Protecció de Dades, po· dríem dir que ha sigut un bon any.

La conscienciació dels professionals i empresaris en vers el compliment de la LOPD, la sensibilització de les persones per vetllar pels

seus drets en la matèria i el constant esforç pedagò· gic d’un sector petit però a l’alça com els dels tècnics i consultors en Protecció de Dades, ha fet que s’apreciïn avenços en la implantació de la llei arreu.

Així com ningú vol patir accidents a la feina i la pre· venció de riscos laborals és un fet més que assumit, en· guany la protecció de dades ha caminat en aquest sentit.

Com que hem començat amb una cita, n’incorporo una altra d’Edward Snow· den, l’exagent de la CIA:

caldes també preveuen impulsar mocions als respectius consis· toris per reivindicar la gratuïtat de l’autopista. D’altra banda, la plataforma ‘No vull pagar C-32’, ha assegurat que ja està treballant en totes aquestes qüestions, tant amb reunions amb la Conselleria de Territori i Sostenibilitat com amb converses amb els empre· saris del Penedès i el Garraf. El portaveu de la plataforma, Gui· mem Eroles, ha instat els alcaldes a ampliar la “unitat d’acció” que proposen, i ha demanat que es compti amb els consells comar· cals i els sindicats.

“Argumentar que no t’im· porta el dret a la privacitat perquè no tens res a amagar és el mateix que dir que no necessites el dret a la lliure expressió perquè no tens res a dir”. En resum, que la visibilitat de LOPD va pel camí correcte. I per a mi, el camí correcte no és el de ser notícia per una sanció mi· lionària a una determinada empresa o fer campanyes de por avisant de multes horribles que amenaçaran la viabilitat del teu projec· te empresarial, etc. Estem aprenent a vetllar pels drets de les persones, si més no en allò que ens afecta com a

ES PRESENTA EL NOU VIVER CreaTIC El nou viver d’empreses per a emprenedors CreaTIC que es posarà en marxa durant el pri· mer trimestre de 2016 a l’Agèn· cia Pública d’Innovació, Neà· polis, va ser presentat als seus potencials usuaris.

La regidora d’Innovació i TIC de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Ariadna Llorens, va explicar que el projecte “supo· sa completar la segona fase del cowork TIC de la tercera planta de Neàpòlis”.

empresaris o professionals.

Així anem sumant granets de sorra.

I al final, en aquest món mediàtic, també ens hem beneficiat d’un gran mo· ment de popularitat que ha portat la protecció de dades a la primera plana, el qües· tionament legal de la dis· posició de port segur per a la transferència de dades als Estats Units d’Amèrica, seu d’empreses tan populars com Facebook, Dropbox o Mailchimp. Qui més qui menys ha hagut de fer una reflexió interna sobre “com estic fent jo, això de les da· des personals?”.

L’altra gran notícia per a tots arriba després de molts anys d’espera. Per fi l’harmonització de la protecció en tot l’àmbit europeu té un acord tan· cat i una data marcada.

Consell, Eurocambra i Comissió Europea han acordat el nou reglament de protecció de dades que substituirà des del 2018 les 28 lleis vigents avui dia. Tindrem regles més clares perquè les empreses garanteixin la privacitat de la informació personal que gestionen i emmagat· zemen.

Bones festes!

Penedès Econòmic

Desembre 2015

15

ACTUALITAT

CONVENI DE L’ADEPG I L’EMPRESA PROT ENERGIA L’Associació d’Empresaris del Penedès i el Garraf (ADEPG) i l’empresa PROT Energia han signat un acord per a les em· preses vinculades a l’organitza· ció empresarial o aquelles que s’hi vulguin adherir. El conveni preveu tarifes especials per als socis de l’ADEPG pel que fa als preus de l’energia elèctri· ca. L’abaratiment de la factura també s’aconsegueix a partir de l’anàlisi i corresponent diagno· si que s’ofereix gratuïtament a les empreses associades.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 50 - Desembre 2015 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel Sancho Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado, Xavier Vallès El Cargol Publicacions, S.L. C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès ( 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com redaccio@penedeseconomic.com publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Lerigraf Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011 Membre de:

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

La Fira del Gall 2015 es tanca amb més visitants i més racions servides Es calcula que per Nadal es venen 13.100 galls negres del Penedès a través de la fira i de les comandes Olga Aibar La Fira del Gall 2015, que es va celebrar el cap de setmana del 19 i 20 de desembre a Vilafranca del Penedès, es va tancar amb un increment en tots els aspectes.

En concret, la fira va rebre 40.700 visitants, 5.731 més que l’any passat, en la mostra gastro· nòmica es van servir 13.800 ra·

cions, un 5% més que l’any an· terior, i 4.000 degustacions. Pel que fa al superceller, es van servir 4.885 degustacions i les sessions de tast es van tancar amb 200 as· sistents.També es van sacrificar més de 1.000 peces d’aviram a l’escorxador, un 11% més que l’any anterior.

Pel que fa al Campionat d’Es· panya d’Avicultura, Columbi· cultura i Cunicultura de Raça,

que es va celebrar enguany per primer cop a Catalunya, va atraure 14.000 visitants.

A manca de l’estudi de l’im· pacte econòmic de la fira, que es· tarà llest en un mes, les primeres dades han estat valorades molt positivament pels organitzadors.

La regidora de Comerç i Turis· me de l’Ajuntament de Vilafran· ca, Dolors Rius, i l’alcalde, Pere Regull, indicaven que de cara a

Els viticultors dubten que els arribin subvencions per a construir cellers redacció

Més de 150 viticultors catalans es van donar cita el passat 15 de desembre a Guardiola de Fontrubí per assistir a la V Jornada de la Vinya i el Vi organitzada pel sindicat JARC-COAG, que va te· nir lloc al Centre Recreatiu “La Cooperativa”. Durant l’acte es va anunciar que el Ministeri d’Agri· cultura publicarà un Reial Decret el febrer de 2016 que permetrà els viticultors optar a un ajut per millorar la competitivitat de les explotacions, inclòs al Programa

de Desenvolupament Rural. Des de l’organització agrària dubten que aquestes ajudes, que en molts casos es destinarien per a cons·

truir cellers, arribin finalment als viticultors, ja que “a les darreres convocatòries de l’ajut no s’han pogut atendre la major part de

l’any vinent s’estudiarà si cal in· crementar els metres quadrats de la carpa de la mostra gastronò· mica, davant de l’alta demanda i les cues que s’hi organitzen.

Es calcula que per Nadal es venen 13.100 galls negres del Penedès a través de la fira, tant al mateix certamen com en les co· mandes prèvies que es realitzen als criadors i als restaurants que els serveixen uns dies abans.

les sol·licituds (entre 2012 i 2013 es van denegar unes 1.200 peti· cions, el 2014 no es va convocar l’ajut per falta de pressupost, i enguany es van denegar la meitat d’expedients, unes 1.000 petici· ons)”.

A la jornada també va assistir el president del Consell Regulador de la DO Cava, Pere Bonet, que va reivindicar el model vitiviníco· la català i va animar a les empre· ses a “unir-se per ser més fortes, pensant més en el sector que en la seva marca, i així exercir pressió a l’hora de negociar el preu”.

Per últim, des de JARC van re· iterar que els darrers canvis nor· matius dificulten l’accés a noves autoritzacions de plantació als joves que vulguin incrementar la superfície de cultiu per fer més viable la seva explotació.

16

Penedès Econòmic

Desembre 2015

L’ENTREVISTA

Joan josep tetas Marrugat Director de Bodegues Pinord

“Som uns enamorats del món del vi i ens agrada molt elaborar-los” La trajectòria de Bodegues Pinord es remunta a més de 150 anys quan a la seva propietat de Sant Cugat Sesgarrigues la família Tetas va començar a elaborar vins procedents de raïm de cultiu propi. Actualment, disposen de vinyes i cellers a les denominacions d’origen Penedès, Cava, Priorat, Ribera del Duero i Rueda i es plantegen fer el salt al Montsant.

Olga Aibar

Joan Josep Tetas Marrugat (Vi· lafranca del Penedès, 1956) és el director de l’empresa Pinord des de fa 40 anys. Anteriorment havia exercit de director tècnic i comercial a l’empresa. Va estu· diar Enologia a l’Escola d’Eno· logia i Viticultura de Madrid i posteriorment es va llicenciar en Empresarials a la Universitat de Barcelona.

Durant 25 anys, va ser vocal del Consell Regulador de la Deno· minació d’Origen Penedès i és membre de diferents associaci· ons relacionades amb el sector del vi i del cava. Actualment és membre de la junta directiva de l’Associació Vinícola Catalana.

Des dels seus inicis, Pinord ha obtingut nombrosos reconei· xements. En les dues últimes dècades, els seus esforços per realitzar productes de qualitat i el seu afany per innovar li han atorgat importants distincions i premis en els diferents certà· mens europeus del sector. Els crítics internacionals més pres· tigiosos o les revistes Wine Spectator, Decanter o Wine & Spirits també han dedicat als vins de Pinord les millors puntuacions.

Per vendre vi i cava avui dia sembla que els cellers hagin de tenir una història al darrera.

Quina és la de Pinord?

El celler el va fundar a Vilafran· ca del Penedès el meu pare, Jo· sep Maria Tetas Vendrell, l’any 1942, amb un acrònim del nom de la finca de Sant Cugat Sesgar· rigues, Pi del Nord. Vam comen· çar elaborant vins d’agulla, de fet vam crear el primer vi d’agu· lla a Espanya, el Reynal, i des· prés vam diversificar els nostres productes. Avui dia som una de les bodegues que té més diversi· tat ja que tenim més de 30 vins i caves diferents.

gudes refrescants i vins d’agulla, que acostumen a ser molt sol· licitats pels joves.

Per què vau optar per aquesta diversificació?

Som uns enamorats del món del vi i ens agrada molt elaborar-los.

A més, cada dia les despeses de comercialització són més grans i cal amortitzar-les. Els clients vo· len menys proveïdors i si els pots oferir vins de diferents zones de l’Estat ho agraeixen, sobretot en l’exportació.

Pinord va fer una forta inversió per a adquirir cellers a les denominacions d’origen Ribera del Duero i Rueda. Era una forma d’obrir-se més al mercat espanyol?

Sí, entre altres coses, tenir pre· sència en aquestes zones ens aju· da a obrir les portes dels mercats de la resta d’Espanya per poder introduir els vins del Penedès.

També ens permet tenir una major diversitat de productes, Pel que fa a la producció, elabo· rem unes 300.000 ampolles de Ribera del Duero i 150.000 de Rueda.

Quins són els vostres principals mercats?

Exportem un 55% de la nostra producció i tenim presència a una cinquantena de països, els principals dels quals són Alema· nya, els Estats Units i el Japó.

Un 25% de la producció es ven a Catalunya i també tenim uns 2.000 clients a tot Espanya dis· tribuïts entre petites botigues, restaurants i grans superfícies.

El públic jove és un nou segment de vendes pel qual molts cellers estan apostant. També en el vostre cas?

Sí, és important arribar al públic jove, a qui els agrada les coses ben fetes i creatives. Per això estem dissenyant noves etique· tes per donar un enfoc més in· formal i alegre als nostres vins.

També elaborem un vi de 4’5 graus per competir amb les be·

El sector vinícola i del cava estan apostant per la qualitat.

Sí, perquè un vi es vengui cal una bona presentació però és fo· namental que la qualitat l’acom· panyi, sinó no es torna a repetir i a fidelitzar el client. Per això el sector es dirigeix cap als pro· ductes de qualitat. Cada cop el consumidor entén més de vins i busca una bona relació qualitatpreu. Si no la tens és difícil com·

Quin és el secret per aconseguir l’èxit en el seu sector?

A nosaltres ens agrada molt par· ticipar en fires nacionals i inter· nacionals, crec que són un bon aparador dels nostres productes i una bona manera d’atendre els nostres clients. També dedi· quem molts esforços a organit· zar visites didàctiques als nostres cellers i caves perquè els consu· midors puguin tastar i conèixer els nostres vins.

petir en un món cada cop més globalitzat.

Al Priorat hi ha productors que han triomfat i d’altres que s’han arruïnat. Quina és la seva experiència?

El Priorat és una denominació d’origen amb un nivell elevat de preus. Allà només venem vins produïts a les vinyes de la pròpia finca, que són ecològics i biodi· nàmics. De fet, som el primer celler de l’Estat amb una certi· ficació internacional Demeter, fet que unit a una bona xarxa comercial, fa que tinguem un creixement dels nostres vins en aquesta zona.

Vostè ha fet una clara aposta pels vins ecològics. Què el va impulsar a seguir aquesta filosofia?

Em vaig decantar pel món ecolò· gic perquè volia deixar als meus fills una terra més sana que la que em vaig trobar. El respecte a la terra és la millor manera d’aconseguir uns vins amb per· sonalitat i únics. La filosofia eco· lògica s’està imposant més cada dia en tots els productes però l’important també és que el gust sigui bo. L’ecològic és només un valor afegit.

Quin balanç fa de les vendes del 2015?

En general enguany s’han in· crementat durant tot l’any. Al novembre portàvem acumulat un 11% i esperem poder tancar l’any amb una pujada del 12%.

Creiem que això es deu a la mi· llora que s’ha produït en l’eco· nomia i a l’obertura de nous mercats a l’exterior com Tailàn· dia o Singapur.

Quins projectes teniu per al 2016?

Consolidar els projectes que ja tenim en marxa com els mercats que s’han obert els darrers anys i obrir altres que tenim en pers· pectiva com el d’Indonèsia.

Els seus tres fills treballen a l’empresa. Quina és la clau perquè els cellers passin de generació en generació?

El fet d’haver-los ensenyat des de la infància tots els esforços que requereix tirar un negoci en· davant i la il·lusió que dóna re· collir-ne els fruits. Per a la meva esposa, Rosa Maria, i per a mi, és un orgull veure’ls tan impli· cats en el negoci i que ho facin amb la professionalitat que de· mostren.

Desembre 2015

Penedès Econòmic

17

18

Penedès Econòmic

Desembre 2015

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

UNA PROPOSTA PER MILLORAR L’EFICIÈNCIA DE LA NOSTRA DEMOCRÀCIA

A

ls països democràtica· ment desenvolupats, els ciutadans tenen dos sa· laris: Un salari que resta després de pagar impostos i un salari en espècie, en el finançament del qual participa tota la població.

Aquest salari en espècie està compost pel conjunt de serveis que la totalitat de ciutadans rep de l’Estat: educació, justícia, sa· nitat, seguretat ciutadana, defen· sa i infraestructures.

Hi ha tres etapes que mereixen la mateixa atenció social i la ma· teixa responsabilitat.

L’etapa primera, la contribució social, sol ser discriminatòria, aportant més recursos els que obtenen més ingressos. Perquè aquesta discriminació no per· judiqui la creació de riquesa i ocupació ha de ser equilibrada perquè, si els ciutadans la consi· deren excessiva, la desmotivació reduirà la seva aportació al de· senvolupament de l’economia. Si aquesta reducció fos compensa· da per l’activitat econòmica dels que clamen per l’increment de la pressió fiscal, el nivell de ren· da social es mantindria però no sempre succeeix aquest fenomen.

La manera d’incrementar els ingressos públics que s’ha reve· lat més eficaç i permanent, és la de crear les condicions legals i financeres per a la germinació d’activitats empresarials que ge· nerin ocupació i riquesa, la qual cosa proporcionaria més base im· posable, nous contribuents a les arques públiques i a la seguretat

social i reduiria les càrregues so· cials.

Des dels nostres primers arti· cles, hem reiterat que l’economia és la base dels drets socials i que, per tenir un alt nivell de vida un país, el seu sistema productiu ha d’aconseguir un nivell similar de competitivitat.

No són de les promeses dels polítics sinó de l’èxit dels productes i dels serveis nacionals als mercats, del que deriven el nivell de ren· da de la po· blació, la re· muneració, la seguretat i la quantitat de l’ocupació, el finançament dels serveis públics i les prestacions socials i en definitiva, la qualitat de l’Estat del benestar. És, doncs, la competitivitat del sistema productiu el motor del desenvolupament dels pobles Sense tenir en la sang aquestes bases els pobles estan condem· nats a repetir les seves crisis i al risc de quedar seduïts per esta· fadores polítics que aprofitantse de la bona fe de la ciutadania ofereixen solucions “sense esforç” i “sense acreditar el seu finança·

ment” per als problemes socials, Són com els venedors de produc· tes tòxics o fraudulents que van portar a la ruïna àmplies capes socials que es van adonar, massa tard, que la inversió, com la polí· tica, només va oferir beneficis a qui els va estafar.

La crisi ha evidenciat la inde· fensió del consumidor enfront de

la gestió pública. És de les poques activitats que no es jutja la in· competència com a responsable directa de la ruïna social.

En la segona etapa, és fona· mental que l’Estat racionalitzi els seus costos perquè l’atenció dels ciutadans compti amb el màxim finançament. És lògic que els responsable po· lítics, una vegada instal·lats, sen· tin la preocupació d’aconseguir

la seva permanència. Una manera d’ampliar el nombre de votants és el d’utilitzar els ingressos de tots, durant el seu mandat, d’una manera partidista, amb l’objecte d’assegurar-se la seva reelecció.

Els pobles amb poca madure· sa democràtica es veuen perju· dicats, per la seva desídia en el control de la gestió pública, per un procés de transvasament de recursos cap a finalitats o sectors socials en funció, no de l’interès ge· neral del país, sinó de l’opció política que el dirigeix, do· nant lloc a un increment del control so· cial, cultural i informatiu progressiu i a la creació de grans borses de beneficiaris en aquests sec· tors.

Aquesta fase és especialment perillosa per a la població, per· què redueix, si l’extracció és im· portant, el flux de recursos que van destinats a finançar l’Estat de benestar i perquè, en afavorir el control de la informació, con· tribueix a ocultar la malversació dels ingressos públics i la incom· petència del gestor polític, fent que els problemes econòmics

interns no siguin detectats i co· rregits, la qual cosa incrementa la ineficiència i la improductividad del sistema en totes les fases.

També és important la tercera fase, doncs és la que determina la qualitat del salari en espècie.

Com en una empresa amb una administració competent, l’Estat té l’obligació d’aconseguir una professionalització de la funció publica de manera que, a través de procediments d’incentivament i reconeixement de mèrits, es tro· bin els funcionaris millors en els llocs de major responsabilitat i la prestació d’obres i serveis públics en mans de les empreses més competitives en preu i de major qualitat.

I per això, és fonamental la competència del gestor públic, la qualitat tècnica del seu equip i l’elaboració d’un programa seriós i solvent, dirigit al ben comú i no a guanyar les eleccions. Un Estat no pot ser eficient si els seus diri· gents no ho són.

Un gestor diligent, l’única pre· ocupació del qual sigui el benes· tar ciutadà, estarà atent als èxits d’altres gestors públics, en rela· ció als temes que més preocupen a la ciutadania (ex. en relació a l’atur), per aplicar-los al seu pro· pi país de la manera més imme· diata i amb això, intentar la seva ràpida solució.

La competitivitat de l’Estat de· pendrà de la relació entre el cost fiscal i la qualitat del salari en espècie que proporciona als seus ciutadans.

Penedès Econòmic

Desembre 2015

19

MARIA BATET ROVIROSA @ mariabatetr www.valorsdemprendre.org

Consulta filosòfica del Doctor Agustí Guisasola L’Agustí Guisasola és doctor en Filosofia i professor de medita· ció mindfulness a la Universitat de Barcelona i a d’altres centres privats. Fa pocs mesos ha obert, al centre l’Esfera a la Rambla Nostra Senyora, la seva consulta, encara que porta anys dedicat a la professió. La passió per la filoso· fia li ve de lluny. El seu pare era un gran filòsof autodidacta que va transmetre als seus fills el gust per filosofar i revisar les idees i pensaments sobre la vida.

L’Agustí va estudiar Filosofia sabent que les sortides professi· onals eren molt poques. Se sent un privilegiat. Pocs dels seus companys d’estudis poden tre· ballar del que han estudiat i els agrada. Ell ha estat capaç d’obrirse camí creant una empresa que fa servir la filosofia per ajudar a pensar amb eficàcia i racionali· tat. Només hi ha a tot Espanya 15 assessors filosòfics que és com es defineix genèricament la feina que realitza.

pensar que realment la filosofia tenia una gran potencialitat com a eina per ajudar les persones a pensar millor i viure millor. I així vaig començar aquesta nova professió, com un procés de rea· lització personal. Vaig virar de la filosofia especulativa a una filoso· fia pràctica.

Agustí, costa trobar nous oficis i noves professions i en canvi tu ens n’expliques una que té molt interès i ens fa pensar. Què et porta a obrir una consulta que ofereix el servei de filosofia aplicada?

Possiblement el que m’empeny a emprendre aquest camí és la pròpia curiositat que té tot filò· sof de mirar i qüestionar-se el seu entorn.

Però hi ha un fet que marca un abans i un després a la meva vida.

Fa uns anys es va cremar el meu pis i amb ell les meves mascotes.

Vaig buscar l’ajuda en la Psicolo· gia en un moment tant delicat.

Però vaig començar a investigar sobre la filosofia pràctica, no pas per saber més, sinó per ensortirme’n. Quan ja vaig estar bé vaig

Vols dir amb això que no sabem pensar bé?

El Dr. Robert Schwartz de la Universitat de Harvard diu que entre el 90 i el 95% de la pobla· ció mundial no sap pensar.

Moltes vegades patim perquè tenim una filosofia de vida erràti· ca. La persona que fa ús del servei acostuma a ser algú que ha donat moltes voltes, a problemes recur· rents, i no se’n surt i vol canviar.

No només és que vulgui resoldre el problema, sinó que vol canviar.

De vegades hi ha gent que no és que se senti malament sinó que vol una orientació.

Els diàlegs filosòfics no donen consells sinó que confronten la filosofia personal des de la raci· onalitat. És la pròpia persona la que s’adona des de la lògica de

I en què consisteix el servei de filosofia aplicada?

La filosofia aplicada o assesso· rament filosòfic és un diàleg pro· fund d’un filòsof pràctic amb el seu interlocutor per ajudar-lo a que s’entengui a ell mateix, tin· gui més claredat mental, pensi de forma més rigorosa i racional, surti del patiment, trobi un sen· tit existencial i gaudeixi del pro· cés de la vida. Fixa’t que no parlo de pacients perquè les persones que fan us d’aquest servei no te· nen cap malaltia, només se sen· ten amb la necessitat d’abordar el seu problema des d’una perspec· tiva diferent.

l’error que provoca el seu males· tar.

coaching o altres models.

Vol una certa apertura mental.

Un dels serveis, encara més novedosos, que vols oferir és l’assessorament filosòfic a les empreses. Quina necessitat cobreix?

S’adreça sobretot als executius i directius de les emprenses. Vol donar-los eines per repensar les qüestions que més els afecten.

Quan volen créixer per exemple, quines són les coses, que han de pensar, etc.

Treballem sobretot un aspecte fonamental en un empresa que és l’art de fer preguntes, de fer bo· nes preguntes. I això marca la di· ferència. Serveis d’assessorament que es donen a les empreses. No ens centrem en resultats sinó en el fet de fer bons qüestionaments per arribar a bons resultats.

Però no és un servei fàcil de vendre, perquè és molt nou, per· què no és fàcil d’entendre i per· què de vegades costa provar no· ves metodologies que surtin del

Parlem del teu pas com a emprenedor...

Mentre estudiava i feia el doc· torat investigava i treballava.

El 2008 deixo de treballar per compte d’altri començo a teballar per mi. Jo ho vaig viure com a una alliberació. M’agobiava molt haver de desenvolupar feines que no eren del que jo havia estudiat.

Tenir “feinetes” per mi era molt frustrant, ho feia pels diners, és clar. Quan ets el teu propi cap decideixes de què vols treballar, com enfoques la teva feina. For· ma part de la teva autorealització personal el fet de treballar en una cosa que a tu t’agrada. És veritat que sempre tens la in· certesa pels ingressos que tindràs, a diferència de quan treballes per compte d’altri. Però això no em provoca un malestar per què no tinc la necessitat de saber quan cobraré. Sé que cada moment co·

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- La curiositat tenir una mirada curiosa del que ens envolta ens ajuda a descobrir noves possibilitats i noves alternatives a coses, productes o serveis.

2- Bones preguntes. Fer-nos bones preguntes ens permet prendre millors decisions, fet imprescindible per als emprenedors 3- La prudència és bona consellera. Una manera de minimitzar les nostres angoixes com a emprenedors és aplicar el principi de prudència, especialment en el tema econòmic 4- Pensar bé per actuar millor. Els emprenedors acostumen a ser més persones d’acció que de reflexió. Aquesta entrevista ens fa reflexionar de la importància d’aprendre a pensar millor per prendre millors decisions.

bro diferent i em permet viure.

Per mi és un estímul.

Ja sé que no dones consells, però com se supera la incertesa inherent al fet d’emprendre?

El valor de la prudència és un valor molt important. Crec que aplicar el sentit comú és el que millor ens ajuda a afrontar la incertesa.

L’angoixa ve perquè, de vega· des, gastem més del que podem gastar i això és una imprudèn· cia.

Invertir en la mesura de les teves possibilitats minimitza l’angoixa.

Què ha estat el més difícil d’engegar aquest projecte?

El més difícil és possible· ment donar-se a conèixer... és un terreny molt incipient. Per a un emprenedor unipersonal el més complicar és arribar a la gent i que sàpiguen el que fas.

La meva pàgina web m’ha aju· dat molt a posicionar-me. Hi ha molta gent que busca alternati· ves que té ganes d’apronfundir i busca alternatives... Tinc molts clients psicòlegs que el que vo· len no és guarir sinó compren· dre i actuar d’una forma més sàvia, adquirir coneixments transformadors. Ofereixo els meus serveis a Barcelona, a Vi· lafranca i també per Skype per a gent sobretot d’Argentina, Xile, Mèxic i Perú on hi ha una clara tendència de demanda d’aquests serveis.

20

Penedès Econòmic

Desembre 2015

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEPG

Fibra òptica, amb operadores locals

N

o serà que uns i altres no ho hàgim intentat.

Portem més d’una dè· cada reivindicant la banda ampla.

Jo mateix n’he fet uns quants de peregrinatges en els què he posat damunt la taula els dèficits dels nostres polígons. Prou que ens les havíem tingut amb Telefòni· ca, a l’hora d’instar uns metres d’ADSL. Avui dia ja no en par· lem, del fil de coure; ara dema· nem un capil·lar de fibra òptica, com aquell que requereix un bocí de qualsevol menja. El cas que ens fan és el mateix, però.

No poques vegades ens acom· panyem, alcaldes i representants de l’ADEPG, per fer veure als interlocutors de les grans com· panyies els greuges que pateixen les nostres empreses i com la seva pèrdua de competitivitat és un llast per a les economies locals.

En el cas de Movistar, val a dir que sempre ens atenen amb la deguda cortesia i que fins i tot s’evidencia una certa accessibilitat a l’hora de posar-nos en contacte. Una altra cosa és la seva indolència.

Les grans operadores s’han abocat al mercat domèstic. L’este· sa de fibra òptica està sent una re· alitat només en els nuclis urbans de bona part de les nostres pobla· cions; que no totes. Als Vodafone i companyia els mana la fal·lera de comercialitzar continguts te· levisius i “serveis avançats”. No s’entén com aquestes majors, que

comptem amb grans recursos a l’hora d’estudiar els mercats i les tendències, poden ignorar la demanda creixent per part de les empreses, sovint radicades en les perifèries de les poblacions o en els polígons. Les empreses no són l’objectiu d’aquestes grans com· panyies. Ho començaran a ser ara, quan apareixen nous opera· dors i noves ofertes que sacseja· ran el mercat.

Entre aquests nous players, cal destacar la feina realitzada per les operadores locals, com ara WiFi Penedès, amb seu a Vilafranca del Penedès, o Anxanet, amb seu a Vilanova i la Geltrú; totes

La seva tàctica no és altra que resoldre els problemes de connectivitat i demostrar que, elles sí, aporten solucions

dues empreses estan associades a l’ADEPG. El naming d’aquestes operadores revela de manera in· confusible la seva vocació de fer país. La seva estratègia no es basa en visitar els alcaldes i posar-los contra la paret. La seva tàctica no és altra que resoldre els proble· mes de connectivitat i demostrar que, elles sí, aporten solucions; fins i tot, amb pressupostos més assequibles i, encara més, amb una qualitat de servei remarcable i una capacitat de resposta co· mercial i tècnica excel·lent; res a veure amb les grans patums de· predadores de la telefonia.

Quan es tracta de connectivi·

tat, el nostre particular “km 0” també és una bona alternativa.

Hi ha tot un repertori de casuís· tica en el què nombroses empre· ses dels nostres polígons -algunes d’elles, multinacionals- han aca· bat confiant en les operadores lo· cals, les d’aquí. La valoració que en fan no pot ser més favorable.

L’ADEPG recomana la contra· ctació de serveis a les operadores locals perquè està en condicions de demostrar que són més com· petitives, més fiables i més efecti· ves; i sobretot, més nostres.

De la mateixa manera, la pri· mera organització empresarial de la nostra demarcació suggereix als 47 ajuntaments del Penedès i el Garraf que apostin decididament per les empreses locals a l’hora de convenir la connectivitat dels seus municipis. Si això fos així, hi hauria retrucs favorables força evidents, com ho seria l’impuls d’un mosaic d’activitats tecnolò· giques a la mateixa demarcació, amb germinació d’iniciatives em· presarials de concepció avançada i amb creació de llocs de treball de diferents nivells de qualifica· ció.

L’ADEPG es posa a disposició de totes les empreses i profes· sionals del Penedès i el Garraf, com també de les administraci· ons públiques, per assessorar-los i posar-los en contacte amb les operadores locals.

Com si res.

Subscriu-te al PENEDÈS ECONÒMIC DNI:

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs) Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon: Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament

Transferència Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Nom i cognoms:

Desembre 2015

Penedès Econòmic

21

22

Penedès Econòmic

Desembre 2015

ACTUALITAT

El consell d’alcaldies del Garraf vol reformar l’agència Node Garraf

CURS DE MANTENIMENT I REPARACIÓ DE VAIXELLS

La intenció és concentrar els objectius en la promoció industrial i la promoció turística de la comarca redacció

Els alcaldes del Garraf i el president del Consell Comarcal han arribat a un acord per refor· mar l’Agència de Desenvolupa· ment Econòmic Node Garraf.

Segons va explicar el president de l’ens comarcal, Gerard Figue· ras, en el segon consell d’alcal· dies de la legislatura, celebrat el

passat 10 de desembre a la Masia d’en Cabanyes, “s’emprendrà un procés de reforma de Node Garraf, concentrant els objectius en dues principals línees d’actu· ació: la promoció industrial i la promoció turística de la comar· ca perquè “necessitem omplir els nostres polígons industrials i també posicionar el Garraf en el marc penedesenc dins l’oferta turística del país”.

El president del Consell Co· marcal va comentar que “tam· bé és vol reforçar és el paper de l’agència público-privada, una relació que no s’està donant”, i va afegir que “s’espera que du· rant el proper consell d’alcaldies, que se celebrarà al mes de febrer del 2016, hi hagi aquesta pro· posta concreta de redefinició de reforma de Node Garraf per po· der començar una nova etapa”.

En el decurs del consell d’alcal· dies també es va fer autocrítica sobre la fórmula de governança amb la qual es va crear l’agència perquè la presidència rotatòria donava poca estabilitat a l’hora de tirar endavant l’impuls polític de Node.

Igualment es va replantejar la figura de la gerència que es vol redireccionar cap a una direcció executiva.

L’any vinent s’iniciarà un nou curs per a joves en el marc del projecte Joves per l’Ocupació.

Es tracta d’una formació en tasques de manteniment i repa· ració de vaixells i ports, manio· bres de vaixell en port, primers auxilis, protocols de seguretat i medi ambient, informació i atenció al client, vocabulari en anglès i informàtica. Es farà en· tre febrer i maig a Vilanova i la Geltrú i està adreçada a joves d’entre 16 i 24 anys o menors de 30 en cas de grau de disca· pacitat igual o superior al 33%.

L’empresa Transports A.Plazas reforça la seva activitat a Subirats amb un nou magatzem de 18.000 m2 Lídia Oñate L’empresa penedesenca Trans· ports A. Plazas finalitzarà l’any amb un nou magatzem de 18.000m2 al polígon industrial Lavernó a través del qual poten· ciaran la seva seu central a Subi· rats. Segons l’empresa transpor· tista “l’objectiu és aplicar lògica a la logística. Teníem diferents magatzems repartits per la co· marca de l’Alt i Baix Penedès, i el nou magatzem ens ha permès centralitzar la nostra activitat fent suport a les plantes de tirat· ge i embotellament dels cellers i la indústria alimentària”. Té una

Consultori legal

ESTHER GARCIA MANCEBO Especialista en Dret del Treball Graduada Social i Auditora Sociolaboral d’Assessoria i Serveis Jurídics G&M

capacitat de més de 30.000 pa· lets i actualment està dedicat a l’envàs de vidre i sector de l’ali· mentació (vi, cava, aigües, refres· cos i cervesa).

Sóc empresari autònom amb una treballadora amb contracte que fa mesos que està de baixa per una malaltia greu que es preveu llarga. Em trobo amb el problema que estic passant per dificultats econòmiques i s’agreugen pel fet d’haver-me d’encarregar jo sol de la botiga i haver de pagar la seva nòmina, tot i que posteriorment m’ho descompti de les assegurances socials en haver d’avançar els diners per mi és un gran problema

Tanmateix, afirmen que ha es· tat “difícil” trobar un magatzem d’aquestes dimensions i carac· terístiques al Penedès, ja que “a diferència del Baix Llobregat i el

ja que no m’arriba per contractar ningú més.

Hi hauria la possibilitat que la Seguretat Social li pogués pagar la nomina directament? La presta· ció per I.T. corre a càrrec de l’INSS, ISM, Mutua o empresa col·laboradora amb la Seguretat Social per col·laborar en la ges· tió. En els supòsits de ma· laltia comuna o d’accident no laboral l’abonament del subsidi entre els dies 4 a 15 de baixa s’atribueixen a l’empresari. A partir del dia 16 de baixa, la respon·

Vallès Occidental, el Penedès és una comarca propera a Barcelo· na que ha preservat les seves ca· racterístiques en front la indus· trialització”.

Malgrat que la crisi s’ha endut moltes petites empreses i autò· noms del sector del transport, l’empresa subiratenca ha sabut mantenir-se gràcies a la seva flo· ta de vehicles pròpia i als magat· zems logístics, que els ha apor· tat un valor afegit i millorar la qualitat-preu.

De cara el 2016, Transports A.Plazas vol mantenir-se en la línia actual i “millorar en la re· cerca del valor afegit que ens di· ferencia de la competència”.

sabilitat de l’abonament és de l’INSS, Mutua o ISM encara que es materialitza en concepte de pagament delegat pel mateix empre· sari amb la mateixa peri· odicitat que els salaris a efectes de la col·laboració obligatòria de les empre· ses en la gestió del Regim General de la Seguretat Social.

Aquesta col·laboració obligatòria de les empreses en el pagament de la pres· tació per I.T. tindrà dura· da fins l’extinció de la situ· ació d’I.T bé per curació o

TALLER D’INNOVACIÓ EMPRESARIAL Sis empreses de Vilanova i la Geltrú, Tegar, Caserco, Olivé Rueda, Portal del Roc, JR Su· permercats i Reciclatges Gon· zález, van participar el 15 de desembre en un taller d’innova· ció empresarial des la perspecti· va de la Responsabilitat Social Corporativa a partir del model CANVAS. El taller va anar a càrrec de Xavier Romea, con· sultor especialitzat en empresa familiar i Josep M. Canyelles, consultor d’estratègia empresa· rial sostenible de Vector 5.

per resolució d’Incapacitat Permanent.

No obstant, es preveu normativament uns supò· sits de sol·licitud de paga· ment directe. Entre d’al· tres supòsits de pagament directe de la incapacitat temporal es preveu el cas de les empreses de menys de deu treballadors i més de sis mesos consecutius d’abonament d’I.T. que ho sol·licitin reglamentà· riament (Art. 16.2 de la O.M de 25//11/66, BOE del dia 7 de desembre). Per tant, si la seva treballadora

porta sis o més mesos de baixa, es podrà sol·licitar el pagament directe de la seva prestació d’I.T. Ho haurà de sol·licitar o bé a la Mutua o a l’ INSS, en funció de amb qui tingui contractada la gestió de les contingèn· cies comuns, omplir el model de sol·licitud que li faciliti l’organisme cor· responent signat per la treballadora i aportar la documentació comple· mentària que li demanin.

Les teves consultes a:

laboral@assessoriagm.com

Penedès Econòmic

Desembre 2015

23

ACTUALITAT

El primer Congrés de Dones d’Empresa destaca el paper de les dones directives Més d’un centenar de dones van posar-se al dia en les diferents àrees de gestió de les organitzacions i van prendre nota de noves estratègies Olga Aibar Més d’un centenar de dones van assistir al primer Congrés de Dones d’Empresa que es va cele· brar el passat divendres i dissabte 11 i 12 de desembre a l’auditori de Neàpolis, a Vilanova i la Gel· trú. L’objectiu era posar-se al dia en les diferents àrees de gestió de les organitzacions, tant en l’àmbit legislatiu, laboral o fiscal com en les noves estratègies del màrque· ting empresarial.

En aquest darrer àmbit, Juani· ta Acebedo, directora executiva d’Advantage Service i coach i Laia Marsal, directora de Màrqueting dels Cinemes Full HD van indi· car que “perquè una estratègia de màrqueting funcioni a les em·

preses cal diferenciar-se”. Segons Acebedo “l’actitud i l’acció és im· portant. Cal buscar uns objectius i clars i crear una xarxa de con· tactes que et permetin aconseguir allò que vols”. Judith Badia, pro· fessora de Màrqueting Estratègic a la Universitat Pompeu Fabra, apuntava que “el focus del negoci ha canviat. Les empreses d’abans estaven enfocades als productes i serveis. Ara cal conèixer bé els nostres clients, saber què volen i enamorar-los”, idea amb la qual coincidia Laia Marsal: “s’ha de te· nir flexibilitat i anar en la direcció que marquen els clients”.

Seguidament Pilar Conesa, di· rectora del Congrés Smart City Expo World Congress, va afirmar que “les dones tenen un gran po· der d’influència a les companyies

més petites però en les grans em· preses, a mesura que es va pujant de categoria, això es va minvant”, un fet que considerava un hàndi· cap perquè “s’ha demostrat que les variables de les empreses mi· lloren si hi ha diversitat de gènere en els consells administratius”.

Una altra de les conferències que va generar interès entre les assistents va ser la d’empresàries 3.0. Magali Benítez, consultora de l’empresa Polièdric va explicar com ha canviat el màrqueting de les marques al llarg dels anys i que ara les empreses “han de ser més multicanal, treballar amb missat· ges personalitzats i escoltar més els usuaris”. Alba López, consul· tora a Mar de Textos, apuntava que “les empreses han de perdre la por de comunicar-se amb els

usuaris”. La cloenda del congrés va anar a càrrec de la presidenta del Parlament de Catalunya, Car· me Forcadell, l’alcaldessa de Vila·

nova i la Geltrú, Neus Lloveras, i el president de l’Associació d’Em· presaris del Penedès i el Garraf, ADEPG, Jordi Solé.

24

Penedès Econòmic

Desembre 2015

TRIBUNA UEP

La UEP s’adhereix al Pla Estratègic del Penedès El president, Santi Carda, re· marca la necessitat de continuar treballant cap a la concentració de sòl industrial per guanyar competitivitat i afavorir la con· vivència entre polígons i paisatge La Unió Empresarial del Penedès (UEP) s’ha mostrat sa· tisfeta davant el compromís que han mostrat els alcaldes de les capitals de les quatre comarques penedesenques (Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i Anoia) per promoure un nou model econòmic del territori, en l’acte

de presentació pública del Pla Estratègic del Penedès que es va celebrar el passat 2 de desembre al castell de Sant Martí Sarroca.

La UEP considera que el Penedès necessita fer una anàlisi a fons dels punts forts i punts febles dels polígons industrials i recorda als ajuntaments que des de l’àmbit empresarial fa anys que es treballa en aquest sentit.

La realitat demostra que en aquest moment al Penedès la majoria dels polígons industrials pateixen grans deficiències d’in·

fraestructures i mala gestió. “La concentració del sòl industrial és la solució per garantir la compe· titivitat de l’activitat industrial i la convivència amb el paisatge i l’enoturisme”, destaca Santi Car· da, president de la UEP. Segons ell, la ubicació és cabdal per ga· rantir els millors serveis i la pro· moció de les zones industrials.

Carda va assistir com a convidat a l’acte institucional de presentació del Pla Estrategic del Penedès al castell de Sant Martí.

Carda creu que des del Penedès

també s’ha de treballar per avan· çar cap a una independència ener· gètica i cap a l’optimització dels recursos i les infraestructures. Els serveis de telecomunicacions, la fibra òptica o els problemes in· terns d’aparcament i de serveis són alguns exemples que es po· den resoldre amb la concentra·

La UEP impulsa el projecte Fem Ocupació per a Joves Les persones joves són un dels col·lectius que més han patit i pateixen encara amb més força les conseqüències de l’actual crisi econòmica i financera, amb una

taxa d’atur molt superior a la del conjunt de la població. Segons dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) del tercer trimestre de 2014, la taxa d’atur juvenil a

Catalunya (joves de 16 a 30 anys) se situava en el 32%.

La Unió Empresarial del Penedès, en el seu interès de col· laborar en generar llocs de treball

al Penedès, està treballant en el Projecte “Fem Ocupació per jo· ves”, per ajudar joves de 18 a 29 anys a trobar feina i a formar-se professionalment a través de les

ció d’àrees industrials pensades i gestionades per ser competitives.

“L’objectiu ha de ser garantir una bona gestió, un bon manteni· ment i una bona promoció dels polígons, i això no es pot fer si no hi ha el compromís de l’adminis· tració”, remarca el president de la UEP.

empreses del nostre territori que hi estiguin interessades. Aquest projecte té el suport del Servei d’Ocupació de la Generalitat de Catalunya i el Ministeri d’Ocu· pació i s’emmarca en la Iniciativa d’Ocupació Juvenil de la Unió Eu· ropea.

Espai Socis CAFÈS NOVELL

FOIX ARTS GRÀFIQUES

ENOTECA LA CENTRAL

Empresa familiar fundada l´any 1958 a Vilafranca del Penedès, dedicada a importar, seleccionar, torrar i dis· tribuir cafè d´alta qua· litat i complements per a l´hostaleria. Novell ha contribuït a revolucio· nar a nivell internaci· onal el mercat del cafè

Fundada l’any 1973 i presidida per Ramon Ga· tell i Cusiné. L’any 1984 es va formar Gràfiques del Foix SA a Santa Margari· da i els Monjos en un local de 120 m2, en les línies de tipografia i òfset a dos colors. Al 1987 l’empresa es trasllada al nou local de 500 m2 ubicat al Polí· gon Industrial Estació de

Mercaderies de Vilafranca i modernitza els mitjans tècnics dels seus processos d’impressió. Actualment, l’empresa es troba ubicada al mateix polígon, en una nau de 1.100 m2, i actua· litza constantment la seva maquinària. www.ggfoix. com.

Enoteca La Central ofereix un servei als cli· ents més gourmets. Amb una àmplia selecció na· cional i internacional de vins, caves, champagnes, licors, begudes variades i alimentació selecta en òptimes condicions de conservació (embotits ibèrics, àmplia varietat de formatges, etc). Dei·

pid. Així de fàcil.

Tornem als propòsits, per una banda, la incer· tesa sempre obre portes a noves oportunitats, i aquest podria ser-ne un, que veiéssim un 2016 ple d’oportunitats, però per altra banda, la incertesa en l’economia macro pot fer aturar moltes coses, tot i Amazon!

Es fascinant el que ve, almenys per mi que no tinc res a perdre, em sen· to còmode fora la zona de comfort i m’agrada analit· zar les situacions tal i com fan els meteoròlegs quan hi

ha baixes pressions i s’avor· reixen quan n’hi ha d’altes.

Ningú te una bola de vidre màgica i és cert que tot està molt complicat, és fàcil que tornem a les urnes dos cops en els propers 5 me· sos, però mireu a Bèlgica, en un any i mig sense go· vern, l’atur ha baixat un 3%, un creixement de més del 2% del PIB, entre al· tres millores com el salari mínim interprofessional, el dèficit... Qui va dir por?

En definitiva, la situació és morbosa, tant a Espa· nya, com a casa nostra, tot i la gent que encara ha

Opinió

Eric Enguita Albet Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

express de qualitat amb màquines de càpsula i és la primera marca que distribueix càpsules de cafè biodegradables.

Descobriu més coses sobre qui som, què fem i on som al nostre web www.cafesnovell.com.

Nous propòsits Tanquem el 2015 i co· mencem un 2016 si més no fascinant en tots els sentits! Tot serà nou, el nostre país, el país veí, la nova política i la fi del bi· partidisme (enhorabona a Podemos!), un hivern sense fred per l’efecte del “Niño” sense precedents (corre per Internet un estu· di de l’impacte/efecte eco· nòmic d’aquest fenomen), el tresor americà comen· çant tímidament pujar els tipus d’interès, el preu de

petroli per sota dels $40...

Si us hi fixeu gairebé tot és nou, però tot és incerte· sa... Gairebé m’atreviria a dir que estem davant d’un nou sistema, on el creixe· ment ha de ser limitat! (de fet l’acord de París sobre l’escalfament ja marca una tendència al creixement sostenible), i em remeto aquell que deia: Qui pensi que l’economia del plane· ta pot créixer indefinida· ment, en un planeta amb recursos limitats, es estú·

xa’t aconsellar amb el millor servei personalit· zat i professional. Ens podeu trobar al carrer de la Múnia 26 de Vi· lafranca del Penedès, davant de la gasolinera Petromiralles. Visita’ns https://enotecalacentral. wordpress.com

votat al PP, que deuen ser els mateixos que veuen Gran Hermano. A part de la sàtira, estareu amb mi que tot pinta bé, pitjor no podíem estar i ara toca posar fil a l’agulla (com el document de la CUP) i a segar cadenes segadors!

No direu que els propò· sits per al 2016 no poden ser motivadors!!! Tot està per fer! Es aquella il·lusió de quan arribes a pis nou, o et compres un cotxe nou... Jo només demano al 2016 un canvi real de sistema! M’ho compreu?

Bona entrada d’any!

Desembre 2015

Penedès Econòmic

25

26

Penedès Econòmic

Desembre 2015

EMPRESA

La Casamurada fa de la convivència en un lloc màgic el seu gran atractiu Situat al Papiolet, l’estudi de gravació de música ha sabut fer-se un lloc entre els grups que volen aïllar-se de la rutina diària per crear el seu disc

Lídia Oñate El 2007, el músic Jesús Rovi· ra, un dels components del grup vendrellenc Lax’n’Busto, va co· mençar les obres del que seria l’estudi de gravació La Casamu· rada, que duu el mateix nom que la masia on se situa, al nucli del Papiolet (Baix Penedès). Datada del segle XIII, pertany a la seva nissaga familiar que, després de molts anys sense ús, va començar a ser l’allotjament de cantants i grups musicals que venien a passar uns dies, setmanes i, fins i tot, mesos, per crear el seu nou disc. Juntament amb Eli Nolla, que s’encarrega de la gestió i del tracte amb els músics, Rovira ha erigit un estudi de gravació que reuneix un equipament molt complet amb dues sales de grava· ció i un celler petit que ofereix un so de reverberació que els ajuda a marcar la diferència amb la resta d’estudis.

“Vam mantenir part de l’es· tructura de la masia, ja que la pe· dra ens permet obtenir un so més

particular, que dóna valor afegit a les cançons”, explica Rovira. Des que van iniciar aquest camí, els han arribat més d’una norantena de grups de diferents estils, tant grans com petits, del nostre país com de fora. Entre ells es troba Love of Lesbian, Cesk Freixas, Els Pets, Sílvia Pérez Cruz i Ro· ger Mas. “És cert que m’és més fàcil aconsellar en temes de poprock perquè és el meu estil, però el principal és que t’agradi la mú· sica, que és una. Per això ja m’es· tà bé que vinguin grups d’hava· neres, jazz i altres estils perquè al capdavall del que es tracta és de fer música”, comenta.

Però aquest negoci no sempre és tan estable com desitjarien. Se· gons Rovira “durant la crisi hem seguit acollint grups, però no tants i molts d’ells han optat per estades més curtes”. En aquest aspecte afegeix que si el 2008 tenien fins a sis mesos reservats amb antelació, aquest any ja és molt positiu que en tinguin dos.

Tanmateix, Rovira matisa que “aquest estudi no està concebut com una empresa perquè sinó muntaríem una casa rural. No·

més volem dedicar-nos al que ens agrada i guanyar-nos un sou”. Els últims anys, però, han estat com· plicats. “Des de fa un any la crisi

música se suma una altra molt més ferotge: la pirateria. “No tinc el sentit de la competència com a tal, sinó que veig positiu

del sector ja no és el tema de con· versa principal dels músics, tot i que sí és cert que aquesta crisi ens ha afectat molt a tots”, remarca.

A la competència entre grups de

que tots ens puguem dedicar a la música. Per mi, el més negatiu és la pèrdua de la cultura de paga· ment, ja que la gent jove, que és la que marca la pauta del futur,

ha perdut el costum de pagar per la música. Ja no paguen ni el servei d’Spotify, sinó que van a You Tube, on és tot gratuït”, co· menta. En aquest sentit, el sector ha deixat de veure les vendes de discos com a font principal d’in· gressos perquè “n’hi ha molt pocs que puguin vendre un mínim de 30.000 discos, que és quan es pot obtenir un bon retorn”. Per això, cada vegada és més important potenciar els concerts, malgrat que també s’han reduït força els cachés i les actuacions. Segons ex· plica, “molts dels encàrrecs han baixat perquè la majoria procedi· en d’ajuntaments. Tot i això, des de fa un any s’ha notat una mi· llora”. Davant d’aquesta situació, una nova fornada de grups han aprofitat l’oportunitat que els brindaven les noves tecnologies i han apostat per gravar unes peces i difondre-les per Internet. A par· tir d’aquí, els concerts han mar· cat la diferència i els han situat al focus mediàtic. “La música s’ha adaptat bastant, però és necessari que la gent entengui que si vivim en una societat capitalista, s’ha de pagar”, critica Rovira.

Penedès Econòmic

Desembre 2015

27

VINS&CAVES

+ Natura de Pinord, millor cava d’Espanya per l’OCU redacció

Les 11 famílies europees elaboradors de vi més importants del món es trobaran al celler de Pacs

L’Organització de Consumi· dors i Usuaris (OCU) ha triat el cava ecològic + Natura de Bode· gues Pinord com el millor cava d’Espanya. En concret, ha estat escollit el primer en la nova edició de la seva guia anual per al 2016 amb els millors vins d’Espanya triats per destacats professio· nals del món de l’enologia, que l’organisme edita des de fa uns anys.

Aquest reconeixement se suma als que ha obtingut al llarg de la seva dilatada trajectòria com a elaborador de vins i caves de la més alta qualitat.

redacció

Optimisme en les previsions de vendes de vi i cava redacció

Les previsions de vendes de cava per aquestes festes són optimistes tant per al Consell Reguladors de la DO Cava com per empreses líders del sector com Freixenet i Codorníu, que han anunciat que esperen facturar un 3% més que l’any passat.

El president del Consell Regu· lador del Cava, Pere Bonet, pre· veu que es vendran 40 milions d’ampolles a Espanya. Assegurava que el sector està content i que afronten la campanya amb opti· misme, ja que durant els nou pri· mers mesos de l’any les vendes a tot el món ja han crescut un 1,8%,

Cellers Torres presidirà l’any vinent la Primum Familiae Vini

i s’han assolit més de 158 milions d’ampolles. Si es compleixen les expectatives per la campanya de Nadal, la DO Cava aspira a tan· car el 2015 amb un creixement de vendes del 3% en comparació l’any passat. A banda de l’augment de vendes substancial registrat en els caves Gran Reserva, del 18%, els caves Reserva acumulen un creixement de consum del 10% respecte l’any passat.

D’altra banda, el Consell Re· gulador de la DO Penedès espera vendre 2,5 milions d’ampolles du· rant aquestes festes, fet que repre· senta un 15% del conjunt de fac· turació de tot l’any. Des del sector no es descarta un lleuger repunt pel que fa a la restauració.

Les onze famílies europees centenàries elaborades de vi més importants del món, integrades en l’associació Primum Familiae Vini, es trobaran el juliol de 2016 al celler de Bodegues To· rres a Pacs.

Es tracta de les famílies Mar· chesi Antinori, Château Mouton Rotchschild, Joseph Drouhin, Egon Müller Scharzhof, Famille Hugel, Champagne Pol Roger, Famille Perrin, the Symington Family Estates, Tenuta San Gui· do, Vega Sicilia i Bodegues To· rres.

L’objectiu de la trobada serà compartir experiències, analitzar les tendències del sector i explo· rar solucions davant els nous

reptes. L’associació va ser creada l’any 1993 per Miguel A. To· rres Riera i Robert Drouhin de la Maison Joseph Drouhin. Els seus membres han de ser nego·

La revista Decanter dóna 90 punts al cava Elyssia de Freixenet redacció

La prestigiosa revista Decanter ha atorgat 90 punts a l’Elyssia Gran Cuvée de Freixenet, conce· dint-li la valoració de “Molt re· comanable”. Christelle Guibert, directora internacional de tasts d’aquesta publicació, inclou el

cava Chardonnay de Freixenet a la seva llista de vins especials i de prestigi. Elyssia Gran Cuvée forma part dels Cuvées de Presti· ge, una exclusiva gamma de caves amb varietats semioblidades de la zona com la Trepat, la Monas· trell, la Malvasia, les foranes Pi· not i Chardonnay i les clàssiques del Penedès.

cis familiars, tenir una propietat amb un celler de prestigi i repre· sentatiu d’una regió característi· ca, i gaudir d’una bona reputació a nivell internacional.

28

Penedès Econòmic

Desembre 2015

TECNOLOGIA

Com fer un bon ús de l’e-mail Josep Barella Amb motiu del Dia Interna· cional del Correu que se cele· bra cada any el 9 d’octubre per commemorar la fundació aquest mateix dia el 1874 de la Univer· sal Postal Union (UPU) a Berna (Suïssa), Acens, proveïdor de serveis de Cloud Hosting, Hos· ting, Housing i Solucions de Te· lecomunicacions per al mercat

empresarial, ha presentat 8 con· sells per fer un ús més eficient de l’e-mail i aconseguir un major índex d’eficàcia en les campanyes d’email màrqueting. Així, de l’anàlisi d’una mostra de més de 30.000 enviaments de newslet· ters, Acens ha comprovat, entre altres recomanacions, de posar símbols en l’assumpte d’un cor· reu electrònic pot millorar fins a un 25% la ràtio d’obertura d’una newsletter; que l’any vinent un de cada dos correus electrònics s’obriran des d’un dispositiu mòbil o que un 80% d’usuaris esborra un correu si no el llegeix bé des del dispositiu amb el qual està interactuant.

I és que l’email màrqueting, gràcies a eines intuïtives com El Teu Butlletí, és una de les formes de comunicació més eficaces pel seu baix cost i alt impacte en els clients. Perquè el correu electrò· nic no es converteixi en el pitjor enemic dels nostres clients, acens dóna algunes pautes per incre· mentar l’efectivitat de les campa· nyes d’emailing que depèn d’al· guns factors com el contingut de l’email -que ha d’aportar alguna cosa als lectors- o un assumpte atractiu -que farà augmentar la taxa d’obertura-.

1) Tenir cura de l’assumpte de l’email. És una elecció crí·

tica. Tant per cridar l’atenció dels usuaris i incrementar la taxa d’obertura d’una campanya, com per augmentar el percentatge de clics. Per exemple, posar símbols en l’assumpte d’un correu elec· trònic pot millorar fins a un 25% la ràtio d’obertura.

2) Determinar l’objectiu. De· cidir si volem cridar l’atenció -una alta taxa d’obertura-, vo· lem generar trànsit al nostre web -incrementar els clics en una de·

terminada zona de la newsletter i que derivi en tràfic a la nostra web- o monetitzar alguna oferta -analitzant el nombre de vendes o ingressos generats pels usuaris que van fer clic a l’emailing-.

3) Tenir cura del contingut. Un emailing amb una taxa d’obertu·

Cada dia s’envien uns 144.000 milions d’emails. Un 68% és considerat spam. ra alta no té per què tenir un gran percentatge de clics, i viceversa.

Això pot passar perquè l’assump· te interessava a moltes persones però el contingut interior no va enganxar a tants, perquè no es va cuidar bé el disseny o no es va adaptar a tot tipus de suports.

Per exemple, quatre de cada cinc usuaris esborra un email si no el llegeix bé des del dispositiu amb el qual està interactuant.

4) No abusar de l’CCO. Amb qualsevol aplicació de correu electrònic pots ficar totes les adreces en el camp CCO (amb

còpia oculta), però el problema és que als destinataris els arriba buit el camp “Per a:”. Tot i que pot semblar un detall nimi, la veritat és que per a determinats enviaments -d’un currículum, una proposta formal de negoci ...

- aquesta opció no resulta molt elegant, ja que l’usuari sap que el mateix correu s’ha enviat a mol· tes altres persones i no se sentirà especial. És millor fer servir una eina d’Email Màrqueting per a

enviaments massius i evitarem aquest problema.

5) Vigilar la mida. Tot i que en l’àmbit personal l’espai d’e-mail no sol ser una preocupació, en l’àmbit corporatiu pot ocórrer que la recepció de correus estigui restringida per qüestions d’ope· rativitat i seguretat a una deter· minada mida màxima. Per això, la mida del missatge és un altre dels aspectes a tenir en compte, ja que a menor grandària millor són valorats els emailings.

6) Innovar en el contingut. No només cal captar l’atenció dels usuaris amb l’assumpte, sinó que també podem enganxar amb el contingut de la nostra newsletter incloent elements com GIFs ani· mats per presentar una aplicació o servei de forma ràpida -el pri· mer fotograma del GIF ha de ser el més il·lustratiu per si l’anima· ció no funciona-, amb banners cridaners -cal evitar que siguin excessius o invasius- o amb enlla· ços de text contextualitzats que aportin valor afegit al que llegeix l’usuari.

7) No encasellar. No hi ha una hora clau per a tots els tipus d’emailings ni tots els usuaris o sectors de negoci reaccionen igual. Encara que sí existeix un consens que les millors taxes d’obertures són al matí -els usu·

aris solen consultar la seva bústia de correu en començar el dia- i al migdia, i que les millors taxes de clics i conversió en vendes en línia s’aconsegueixen per la mati· nada i a la nit.

8) Usar analítica i dades en temps real. Donada la infinitat

de variables per elaborar i dis· tribuir una newsletter, les eines d’anàlisi són vitals per conèixer com interactuen els nostres re· ceptors i planificar millor els següents enviaments i saber per què no s’han entregat els nostres e-mails.

La valuosa regla de les sis D

Un sistema o eina de treball deixa de tenir sentit quan el temps que ens estalvia és inferior al que hem de dedicar per mantenir-lo actiu.

1. Discard: Descartar. Sembla una cosa evident però quants correus electrònics que tenim a la safata d’entrada són importants? Aquí cal esborrar sense compassió i oblidar-se de deixar-ho aquí “per si de cas”. Cadascú ha de fer l’anàlisi del seu propi correu i valorar el percentatge d’spam que acumulem i fer clic a esborrar sense miraments.

2. Delegate: Delegar. La veritat és que aquesta regla pren prestats part dels principis del conegut mètode de gestió Getting Things Done, i un és, sens dubte, exercir sense dubtes la nostra capacitat de delegar. Amb un ràpid cop d’ull a la nostra safata d’entrada trobarem una sèrie de mails que realment no ens corresponen o que podem derivar a altres persones perquè els gestionin.

3. Do: Fer. Un altre prestat del mètode GTD que diu que hem de donar prioritat i resoldre allò que ens porti menys de tres minuts. La idea és no deixar assumptes penjats.

4. Date: Posar data. Un de-

rivat del punt anterior. Si un dels nostres correus requereix la nostra intervenció però triguem més de tres minuts a resoldre’ls, l’ideal és posarli un venciment i assignar-lo a una carpeta d’assumptes pendents. Anem veient que la idea principal d’aquest sistema és buidar la safata d’entrada i anar depurant allò important.

5. Drawer: Arxivar. Molts dels mètodes de gestió del correu electrònic són radicals i persegueixen eliminar-ho pràcticament tot. No obstant això, aquest sistema convida a arxivar allò que ja haguem gestionat o que puguem necessitar en un futur. La idea és deixar la porta oberta a recórrer a aquests correus en un futur, però que no ocupin espai de la safata d’entrada.

Aquí podríem crear una carpeta anomenada magatzem o similar i anar arxivant-hi aquests correus.

6. Deter: Donar-se de baixa de llistes de correu. Sembla mentida, però entre notificacions, alertes de notícies i butlletins electrònics, ens arriben al cap del dia multitud de correus que en realitat mai llegim. Donant-nos de baixa notarem un considerable alleujament.

Penedès Econòmic

Desembre 2015

29

LLIBRES

Aprendre economia entre relats irònics i vinyetes de còmic

Diccionario irreverente de economía Enric González / Darío Adanti AUTOEDICIÓ 14,00€

El periodista i escriptor Enric González i l’il·lustrador Darío Adanti han unit els seus talents per crear un llibre sobre eco· nomia des d’un punt de vista amè, distès i amb un toc àcid que li aporta una visió irònica del món en el que vivim.

El Diccionario irreverente de economía analitza un total de vint conceptes econòmics amb

un plantejament que sorprèn, tant pel seu enginy com sen· zillesa a l’hora de descriure’ls per fer-los entenedors a tots els lectors. Adanti és l’encarregat d’aportar la nota més còmica a través d’unes vinyetes que mostren a base d’exemples els conceptes que es desgranen al diccionari. Promoguda per la revista Alternativas económicas,

Trías de Bes desvetlla la part oculta del nostre sistema econòmic

El libro prohibido de la economía Fernando Trías de Bes ESPASA 19,90€

L’escriptor i economista Fer· nando Trías de Bes ha guanyat aquest any el Premio Espasa 2015 per la seva obra El libro prohibido de la economía.

Lo que el Gobierno, empresas, bancos, economistas... no quieren que sepas, que analitza el sistema des d’una perspectiva crítica i amb una bona dosi d’ironia. Segons l’autor, la ban·

ca, el govern central i els poders financers volen fer creure als ciutadans que el sistema és el que és perquè és el millor o no hi ha una alternativa. Per Trías de Bes “l’única forma de com· batre el descrèdit que, amb les seves males pràctiques, polítics, empresaris i banquers han dut a terme a l’economia d’aquest país, és desvetllant el seu joc,

Tot el que s’ha de saber per tenir èxit com a Product Manager

Product Manager. Guía de supervivencia Steven Haines PROFIT EDITORIAL 19,95€

El món dels negocis es mou a una velocitat vertiginosa. Cada vegada s’exigeix més i els recur· sos són més escassos que mai.

Aquesta situació és més evident en la Direcció de Producte que en cap altra professió.

Escrita per Steven Haines, un dels més destacats experts en Direcció de Producte, la Guía de Supervivencia del Product

Manager aporta les millors pràctiques, consells molt útils per a la gestió diària i un pla d’acció pas a pas per aconseguir l’èxit en la professió. Sigui quin sigui el seu nivell d’experiència, des del d’un principiant fins al d’un curtit cap de producte, en aquest llibre (el lector) trobarà tot el que necessita per acon· seguir impactes positius en la

aquesta obra ha estat possible gràcies també a una fórmula irreverent, la d’una plataforma de mecenatge en la qual s’han aconseguit els fons necessaris per la seva creació.

La idea que l’economia no no· més és avorrida, sinó també massa complicada per a la ma· joria de població està molt arre· lada. Precisament d’això es be· neficien alguns “experts”, que en ocasions semblen escriure en clau, potser per evitar l’escruti· ni dels ciutadans. Aquest llibre demostra que l’economia pot

explicar-se d’una altra manera, de forma senzilla, sense perdre el rigor i, fins i tot, divertida.

Els conceptes que el lector po· drà trobar a Diccionario irreverente de economía són la prima de risc, el preu, el patró or, la trampa de liquiditat, l’apalan· cament, la ‘corba de Laffer’, els indicadors, les prioritats, l’estalvi, allò pitjor, les dècades perdudes, les reformes estruc· turals, ciutadans i propietaris, l’ortodòxia, la tecnocràcia, el pollastre, la independència, les idees, més deute i el petroli.

desemmascarant els mètodes i estratègies que utilitzen per en· ganyar la ciutadania”.

Sobre l’obra guanyadora del XXXII Premi Espasa, premiada amb 30.000 euros, l’autor tam· bé declara que “he escrit un lli· bre on la pròpia economia diu ‘prou’, que descriu la perversió i degeneració d’instruments que els economistes havíem posat al servei de la societat. Per a molts serà un llibre prohibit perquè desvetlla grans veritats”.

En aquest sentit, l’escriptor

considera que els poders polí· tics “cobren impostos que no tenen cap raó de ser ni cap legi· timitat econòmica”, mentre “a les empreses s’utilitzen fabulo· ses eines comercials perquè la gent compri coses que en rea· litat no necessita o ni tan sols sàpiga per quin motiu paga”.

Veient que “ningú fa res per corregir res d’això”, Fernando Trías de Bes va creure necessari escriure un llibre que denunci· és “un ‘status quo’ que sembla inamovible”.

seva activitat professional.

L’autor diu que no promet con· verir al lector en un perfecte Product Manager en només tres o quatre mesos. No obstant això, seguir el model d’aquest llibre li proporcionarà un bon punt de partida.

Dit de manera senzilla, el pro· pòsit d’aquest llibre és ajudar a ser el més productiu possible amb la major rapidesa possible mitjançant una guia fàcil de se· guir.

Steven Haines va fundar Se·

quent Learning Networks i la seva filial, The Product Mana· gement Executive Board, per ajudar a les empreses a millo· rar l’eficàcia de la Direcció de Producte. Va exercir destacades funcions de Product Mana· ger a AT&T i Oracle i va ser professor adjunt a l’escola de negocis de Rutgers University.

El seu MBA en finances és de la Lubin School of Business. És autor també de The Product Manager’s Desk Reference.

30

Penedès Econòmic

Desembre 2015

VIATGE

Cíes, el paradís dels déus Les illes Cíes són un arxipèlag gallec format per tres illes (Monte Agudo, O Faro i San Martiño) situat a la boca de la ria de Vigo, a la província de Pontevedra redacció

Les illes Cíes són el major tre· sor de la ria de Vigo: Un increïble Parc Nacional Marítim-Terrestre i un dels llocs més bells del país, per aquest motiu els romans les hi van posar el nom de les illes dels déus.

L’arxipèlag de les Cíes són tres illes: Monte Agudo, O Faro i San Martiño. Les dues primeres uni· des per un llarg arenal: la plat· ja de Rodas, la millor platja del món, segons The Guardian.

Les Cíes formen part del Parc Nacional de les Illes Atlàntiques: un paradís de platges paradisía· ques i aigües cristal·lines, amb un entorn natural que el conver· teixen en un observatori de fauna i flora únic.

Una visita a les Cíes és ideal tant per practicar senderisme en família com per a una escapada a la recerca de platges verges i tranquil·les. Es pot fer una excur· sió d’un dia amb vaixell a les Cíes o llogar un iot a Vigo. O, si es prefereix, passar un cap de setma·

ILLES CÍES País: Espanya Municipi: Vigo Població: 3 habitants (vigilants del parc) Superfície: 4,4635 km2 Moneda: Euro (EUR) Clima: Tot i que les Rías Baixas tenen un clima oceànic els arxipèlags del Parc tenen un clima mediterrani de transició atlàntica.

Economia: Hi ha poca activitat econò· mica i tota relacionada amb al turisme (càmping, restau· rants, etc.) ja que es tracta d’una illa protegida

na a les Cíes d’acampada. A més, és un lloc excepcional per busse· jar a la ria de Vigo i, amb sort, es podrà nedar envoltat de dofins molars (els dofins autòctons, de menor grandària).

L’única forma d’accedir a les Cíes és per mar. A l’estiu i Setma· na Santa, hi ha diverses navilieres en el port de Vigo que fan rutes diàries amb vaixell a les Cíes. En aquests ferris es podrà arribar directament a les illes de Monte Aguda i O Faro.

Les Cíes solament admeten 2.200 visitants al dia, per la qual cosa és recomanable reservar plaça en el vaixell amb antelació.

A la tercera illa, San Marti· ño, solament s’hi pot arribar amb vaixell privat, que és tam· bé l’única manera d’accedir a l’arxipèlag la resta de l’any. Cal recordar que per fondejar a les Cíes amb un vaixell privat és obligatori sol·licitar un permís de fondeig.

Si un s’anima a llogar un vaixell a Vigo per visitar les Cíes, cal consultar els serveis de les diferents empreses de lloguer d’embarcacions per gaudir d’una travessia inoblidable per la ria de Vigo.

L’única forma d’acampar a les Cíes és reservant parcel·la en el

seu càmping de 800 places. S’ha de fer sempre amb bastanta ante· lació perquè és el lloc més deman· dat de la província. Està situat en un entorn natural màgic, en el qual hom s’adormirà escoltant l’onatge i es despertarà amb el so de les gavines de potes grogues, una espècie que té a les Cíes la seva major colònia europea.

El càmping de les Cíes ocupa 40.000 m2, està a 50 m de la pla· tja i té restaurant, cafeteria, boti· ga i saló social. Es pot fins i tot llogar allí la tenda de campanya si s’ha vingut a Vigo sense ella. Es lloguen amb llit i somier inclosos, perquè es dormi còmodament.

Desembre 2015

Penedès Econòmic

31