Penedès Econòmic nº10 by El Cargol Publicacions, S.L.

PENEDÈS ECONÒMIC Preu: 1,00€

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈS

Núm. 10 març 2012

DEUTES AL DESCOBERT Cada vehicle que circula per l’Eix Diagonal té un cost de 0,073€/Km. pàg. 4

Les despeses en personal als ajuntaments creixen un 122% en 9 anys pàg. 11

Tot i la crisi, els comerços de Vilafranca van créixer un 2% l’any passat pàg. 13

El deute dels ajuntaments amb els proveïdors ascendeix a 7,6 ME pàg. 3

ENTREVISTA EN PROFUNDITAT A

LLUÍS BASSAT COEN pàg. 16

Publicista i fundador de Bassat & Ogilvy

Penedès Econòmic

març 2012

L’ANÀLISI

Puigdàlber, la Granada i els Monjos van ampliar el teixit empresarial el 2011 A l’Alt Penedès es van destruir 52 empreses durant l’any passat i poc menys de la meitat dels municipis van aconseguir noves empreses LÍDIA OÑATE El balanç de creació d’empreses l’any 2011 és negatiu a l’Alt Penedès, amb una pèrdua de 52 empreses, un 1,98% menys que l’any anterior. Només 12 dels 27 municipis de la comarca van aconseguir créixer en empreses. D’entre tots ells destaca Puigdàlber amb un creixement del teixit empresarial del 22%, seguit de Santa Margarida i els Monjos (+10,36%), la Granada (+9.09%), el Pla del Penedès (+6.66%) i Torrelavit (+6.45%). Però el volum d’empreses d’aquests municipis és força petit, cosa que provoca altes i baixes molt pronunciades d’un any a un altre. És el cas de Puigàlber, que ha passat de 9 a 11 empreses, o Pontons que ha passat de 6 a 5, però ha registrat un percentatge de pèrdua del 16,66%. Tot i aquests casos, en la majoria de municipis, les empreses amb centres de cotització oscil·len la cinquantena, a excepció dels grans

nuclis de població com Vilafranca, Sant Sadurní, o d’aquells termes municipals que reuneixen una massa industrial més puntera com Olèrdola, o els Monjos. Aquests increments d’empreses en alguns municipis són bones notícies en un dels moments més crítics de l’economia, no només a nivell comarcal i autonòmic, sinó també nacional i mundial. Però en cap cas es tracta d’una reactiva-

LES PIME A L’ALT PENEDÈS S’HAN ESTANCAT EN ELS DARRERS DOS ANYS ció de l’economia. Així ho han fet saber al Penedès Econòmic alguns dels alcaldes d’aquests municipis. És el cas dels Monjos, que tot i tenir més d’un 10% de noves empreses, aquestes són majoritària-

 Evolució del sector empresarial a l’Alt Penedès

ment petits comerços, un taller, restaurants, etc., que s’han establert al municipi. Tot i això, des de l’Ajuntament intenten donar serveis a les empreses i fomentar plans d’ocupació per atendre millor el sector empresarial i crear llocs de treball. L’alcalde de la Granada, Joan Cols, confirma que hi ha hagut creixement d’empreses en el darrer any, però no ha variat gaire. El 2010 es van obrir tres empreses noves, ha explicat, dues d’elles eren botigues. En aquest 2011, s’han obert quatre empreses, la majoria de les quals s’han instal·lat a la zona del polígon Fondos de l’Estació de la Granada. Les més grans són de logística. Es tracta de l’empresa Coral Transports & Stocks, que recentment s’ha traslladat del polígon de Sant Pere Molanta al de la Granada i l’altra, gestionada per Fomento de Construcciones y Contratas. Al municipi també s’ha situat una oficina d’administració i serveis informàtics, i a l’altre polígon, el d’Els Pujols, s’ha instal·lat l’empresa Residual Park, S.L. Cols reconeix que amb aquestes noves obertures s’ha notat més moviment de trànsit a la zona, alhora que afirma que “la logística no genera gaire ocupació”. Actualment hi ha prop de 150 persones a l’atur, gairebé un 14%, i segons l’alcalde “els ciutadans no s’han beneficiat gaire d’aquestes arribades, ja que les empreses traslladen la seva pròpia plantilla que ja de per si és reduïda”. A Torrelavit també s’han registrat

dues noves empreses. En aquest cas, els canvis que s’han produït són enganyosos, ja que realment no s’ha instal·lat cap nova empresa al municipi. En concret, s’han realitzat dos canvis de titularitat, és a dir, una empresa ha modiﬁcat la seva activitat i, per tant, ha estat donat de baixa en un sector per anar a un altre. En el segon cas, una empresa del sector industrial ha ampliat les seves instal·lacions per incrementar la producció. Des de fonts de l’Ajuntament, des-

VILAFRANCA HA RESISTIT LA CRISI DEL DARRER ANY MÉS BÉ QUE VILANOVA I IGUALADA menteixen que hi hagi una reactivació econòmica ja que, si mirem dos anys enrere, al municipi es van obrir sis empreses noves, la majoria d’elles en el sector serveis. El 2010 aquest sector es va aturar. Aquesta crisi econòmica no només està provocant la destrucció del teixit empresarial i laboral, sinó que a l’Alt Penedès, està accentuant un canvi en els sectors. Cada any que passa, el sector serveis pren més importància, en detriment de l’agricultura i la indústria. Si bé fa uns anys la construcció discutia més presència als serveis, ara es fa palès que en temps difícils, i amb

la bombolla explotada, molts són els que opten per apostar segur i canviar-se al sector dominant, el de serveis. A Vilafranca hi ha un total de 1.389 empreses, un 1,98% menys que el 2010. Tot i que el sector de l’agricultura s’ha enfortit en el darrer any amb una nova empresa de les 8 existents, el sector de la construcció continua punxant. S’han destruït 16 empreses més, mentre que els sectors industrial i de serveis han anat resistint al llarg del 2011, tot i que ambdós han registrat pèrdues. Junt amb la capital penedesenca, trobem Sant Sadurní, el segon municipi amb més teixit empresarial de la comarca. També ha perdut empreses amb centres de cotització, en concret un 1,6%. Tenint en compte el seu volum, tant de Vilafranca amb 1.389 empreses com Sant Sadurní amb 429, són disminucions força lleus, i podem dir que capegen d’alguna manera la crisi del darrer any. A les capitals de comarca de les rodalies també s’ha produït una baixada en el nombre d’empreses respecte el 2010. Vilanova ha perdut un 3,6% de les seves empreses, la majoria de les quals formaven part del sector de la construcció. A Igualada, s’ha registrat un 2,55% menys d’empreses i també ha vist disminuir el sector constructor. Tot i això, ambdues ciutats han vist créixer el seu sector serveis. A nivell provincial, Barcelona ha perdut 2.040 empreses, que suposa un 1,13% menys.

Penedès Econòmic

març 2012

L’ANÀLISI

Els ajuntaments de Torrelles de Foix i Gelida, els més endeutats de la comarca El 37% dels ajuntaments de l’Alt Penedès tenen els seus comptes al dia, mentre que la majoria espera pagar les factures sense ajuda de l’Estat  Factures

dels ajuntaments de l’Alt Penedès pendents de pagar a proveïdors Deute total

Deute per càpita

Deute total

Deute per càpita

Deute total

Deute per càpita

Torrelles de Foix

3.500.000

1.426

Gelida

1.246.890

Vilobí del Penedès

Castellví de la Marca

262.495

159

Olesa de Bonesvalls

29.150

175

Les Cabanyes

102.000

110

Pontons

12.133

843.497

764

La Granada

84.000

Olèrdola

Sant Sadurní

482.060

Santa Fe del Penedès

70.000

171

El Pla del Penedès

416.511

363

Sant Llorenç d’Hortons

58.284

Puigdàlber

338.077

643

Torrelavit

Mediona

316.000

134

Avinyonet del Penedès

LÍDIA OÑATE L’Ajuntament de Torrelles de Foix és el consistori amb més factures impagades al calaix a la comarca de l’Alt Penedès, amb prop de 802 que sumen un deute de 3,5 milions d’euros, 3 dels quals són quotes urbanístiques. Gelida és el segon municipi que recull més deute amb 1.246.890,60 euros i prop de 370 factures per pagar. En qüestió d’un mes, Gelida espera reduir ﬁns a uns 300.000 euros el deute amb els proveïdors, per tal de demanar menys crèdit a l’Estat. Penedès Econòmic ha pogut contactar amb els ajuntaments de l’Alt Penedès, la majoria dels quals o bé es troben al dia o bé disposen de la liquiditat necessària per poder fer front a les factures a proveïdors que els van quedar pendents en el moment de quadrar els comptes per entregar-los a l’Estat. Tot i que només un 37% dels ajuntaments penedesencs estan al dia dels seus pagaments a proveïdors, la majoria disposen dels diners neessaris per abonar l’import de les factures en els propers mesos. En alguns casos com Sant Sadurní o les Cabanyes, la xifra és elevada, però es tracta

de factures que, per alguna incidència amb el proveïdor, no s’han pogut efectuar ﬁns ara, però es disposa de liquiditat per efectuar el pagament. D’altres com Vilobí del Penedès, Puigdàlber, o el Pla del Penedès, tenen deutes molt alts si observem el seu nombre d’habitants. En el primer dels casos, a cada vilobinenc li correspon un deute de 764,73 euros, mentre que un habitant de Puigdàlber li pertoquen 643,95 euros, i al del Pla, 363,76. Tot i això, aquestes xifres estan força allunyades de la dels torrellencs, que tenen un deute per càpita de 1.426,24 euros, similar a la de les ciutats catalanes com Reus (1.290,58 euros), Tarragona (1.148,27 euros), Manresa (1.002,59 euros), o els municipis d’arreu d’Espanya com Gandía (1.427,48 euros), Parla (1.640 euros), Málaga (1.307,39 euros) o Madrid (1.969,84). Avinyonet del Penedès, Sant Llorenç d’Hortons, i Santa Fe del Penedès, també tenen deutes, però des dels seus respectius ajuntaments asseguren tenir els diners suﬁcients per poder cobrir les factures pendents. El passat 15 de març va expirar el termini perquè els ajuntaments

Deute total

Deute per càpita

Sant Martí Sarroca

St. Pere de Riudebitlles

8.000

St. Quintí de Mediona

Castellet i la Gornal

Sta. Margarida i Monjos

Font-Rubí

Subirats

56.811

Pacs del Penedès

Vilafranca

31.866

St. Cugat Sesgarrigues

ALT PENEDÈS

7.857.777

que es volguessin acollir al Pla de Pagament de Proveïdors presentessin els seus comptes a l’Estat. Aquest pla d’ajudes és una operació duta a terme pel Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques que injectarà uns 35.000 milions d’euros per cobrir els deu-

TORRELLENCS (1.460 €) I VILOBINENCS (764 €) SÓN ELS QUE TENEN UN DEUTE PER CÀPITA MÉS ALT tes amb proveïdors de les administracions públiques. El Ministeri calcula que es beneﬁciaran un total de 177.070 proveïdors, segons les primeres dades provisionals. Des del Ministeri esperen que aquest Pla tingui un efecte directe sobre l’ocupació, ja que “contribuïrà a la creació i al manteniment de ﬁns a 100.000 llocs de treball”. A més, el Govern central té inten-

ció de modificar la legislació vigent per tal que els proveïdors que contractin amb l’Adiministració siguin els primers que no hagin d’abonar l’IVA fins que no hagin cobrat la factura. Tarragona i Lleida són les capitals de província més endeutades de Catalunya amb deutes de 16,5 milions d’euros i 18,7 milions d’euros, respectivament. Els ajuntaments d’ambdues ciutats s’acolliran al Pla de Pagaments a proveïdors del govern espanyol. Pel que fa l’Ajuntament de Barcelona no es presentarà al pla perquè no té problemes de liquiditat. Tampoc ho farà el de Girona, que ha de fer front a un deute de 244.000 euros. En el cas d’Igualada, el deute és de 2,8 milions d’euros. A molta distància, es troben els ajuntaments de Vilanova i la Geltrú, amb 26 milions d’euros, i el del Vendrell, que acumula un deute de 23 milions d’euros, dels més alts coneguts fins ara a Catalunya. Segons el regidor d’Hisenda del municipi vendrellenc, Joan Maria Diu, l’Ajuntament té pendent d’ingressar fins a 29 milions d’euros per part d’altres administracions, empreses i particulars. Són precisament aquests deu-

tes pendents d’altres ens com la Generalitat, cosa que eixampla en molts municipis el seu deute particular amb els proveïdors. En aquest sentit, el secretari de política municipal del PSC, Manel Bustos, ha exigit a la Generalitat que actuï de forma “transparent” i faci públic quin és el deute real que manté amb els ajuntaments catalans. Per Bustos, és necessari un nou model de ﬁnançament pels ajuntaments del país “que faci justícia als recursos reals que necessitem per garantir la qualitat de vida dels ciutadans”. En la darrera dècada, els ajuntaments han assumit molts serveis, dels quals no en tenen competències. La proximitat amb el ciutadà ha originat una situació difícilment sostenible econòmicament. Davant l’impagament dels deutes, molts dels consistoris s’han vist obligats a acollir-se a aquest pla d’ajudes del govern espanyol. Un pla necessari, però que a mitjà o llarg termini acabarà perjudicant els ciutadans, ja que als crèdits sol·licitats (que avançaran l’Institut de Crèdit Oﬁcial i la banca) s’aplicarà un interès del 5%, que hauran de pagar els ajuntaments durant deu anys.

Penedès Econòmic

març 2012

ACTUALITAT

La Generalitat pagarà 20 milions l’any pels vehicles que usin l’Eix Diagonal El preu fixat és de 0,073€/km per cada vehicle menor de 6 metres de llargada (incloses les motos) i 0,103€/km per la resta de vehicles J.M ROCA El Penedès és, des del passat desembre, l’epicentre del nou Eix Diagonal. La nova via uneix trams de la C-15 i la C-37 per unir Vilanova i la Geltrú i Manresa en només 67 quilòmetres i uns tres quarts d’hora de temps. Malgrat aprofitar trams ja construïts, la concessionària Eix Diagonal ha invertit 368,4 milions d’euros per fer-hi 16 enllaços, 7 túnels, 3 dobles túnels i 16 ponts en una carretera que té trams d’autovia i que ha costat 368 milions d’euros. La Generalitat pagarà l’obra mitjançant un peatge a l’ombra que li costarà uns 20 milions d’euros anuals fins al gener de 2032. Els ciutadans, però, no hauran de rascar-se la butxaca per utilitzar l’Eix Diagonal, tot i que la pagaran mitjançant els impostos. Els 67 quilòmetres que uneixen Vilanova i Manresa permeten entendre el desplaçament entre les poblacions que travessa com un autèntic passeig. I són, teòricament, de franc, ja que no hi ha cap peatge visible. Però les despeses de construcció de l’obra, que ha costat 368,4 milions, i les de manteniment de la via durant els 33 anys que durarà la concessió a l’empresa Eix Diagonal, concessionària de la Generalitat de Catalunya, S.A., es pagaran mitjançant un sistema que ja s’empra a altres carreteres: el peatge a l’ombra (Veure quadre 1). L’empresa s’ha fet càrrec de la construcció de la carretera i dels enllaços, però també de les expropiacions que ha calgut fer, de la reposició dels serveis afectats, i la millora en les carreteres afectades. A més, serà la responsable de la conservació i manteniment de l’eix mentre duri la concessió. El Govern de la Generalitat pagarà una quantitat fixa per cada quilòmetre que es faci servir de la concessió. Unes estacions de comptatge de vehicles col·locades estratègicament calculen el nombre de vehicles que hi passen per davant, les dades són trameses electrònicament al centre de control, on són comprovades periòdicament per l’administració i auditades per una empresa externa. D’aquesta manera es coneix quants i quin tipus de vehicles

han utilitzat la via i es calcula la quantitat que la Generalitat ha de pagar a la concessionària. El preu ﬁxat és de 0,073€/km per cada vehicle menor de 6 metres de llargada (incloses les motos) i 0,103€/km per la resta de vehicles mòbils. En el cas de l’Eix Diagonal, el preu serà el mateix durant tot el temps de la concessió.

L’EIX DIAGONAL INCLOU LA C-15 DE VILANOVA A IGUALADA I LA C-37 QUE ARRIBA FINS A MANRESA Donat que, segons el Departament de Territori i Sostenibilitat, durant el primer més les dades de pas dels vehicles són molt similars a les previstes en els estudis previs (Veure quadre 2), el càlcul és senzill. Considerant que una cinquena part dels usuaris de l’Eix Diagonal puguin ser vehicles llargs i que les xifres creixeran una mica un cop tothom s’assabenti de l’obertura de la via, la Generalitat de Catalunya pagarà anualment uns 20 milions d’euros anuals en concepte de peatge.

(1) ALTRES VIES DE PEATGE A L’OMBRA**

Via

Tram

Inici concessió

C-16

Sant Fruitós de Bages-Berga

desembre 2007***

C-14

Reus – Alcover

juny 2008

C-17

Centelles- Ripoll

juliol 2011

C-25

Cervera-Caldes de Malavella

En execució*

* Desboblament de l’Eix Transversal ** El 2011, la Generalitat estima en 58,68 milions d’euros els que pagarà pels peatges a l’ombra. El 2012 caldrà afegir-li els 20 milions de l’Eix Diagonal. *** El peatge a l’ombra de la C-16 és l’únic que varia segons l’IPC.

(2) PAS DIARI DE VEHICLES A L’EIX DIAGONAL*

C-15 Vilafranca-Vilanova 15.000

C-15 Vilafranca-Igualada 10.000

C-37 Igualada-Manresa 5.000

UNA VIA RÀPIDA I SEGURA El Penedès es converteix, amb el nou Eix Diagonal, en una comarca comunicada amb tot el país per via ràpida. A Vilafranca conﬂueixen l’AP7, aquesta sí de peatge directe, la N-340 i ara la C-15, que fan de la capital penedesenca un nus important del trànsit comercial. L’Eix Diagonal uneix –en una vella aspiració dels polítics de les diferents comarques- la costa amb l’interior i ho fa amb una construcció àgil i ràpida que deixa Vilafranca a menys de 10 minuts de la platja, a uns 20 minuts d’Igualada i a poc més de mitja hora de Manresa i l’enllaç amb la C-25, l’Eix Transversal, que comunica capitals com Lleida, Cervera, Vic i Girona. L’Eix Diagonal, format per la C15 i un tram de la C-37, ja forma-

Les xifres corresponen a les dades previstes en els informes previs. Font: Departament de Territori i Sostenibilitat

va part de les propostes del Pla de Carreteres de Catalunya de l’any 1985.[1] En aquells moments la comunicació entre Vilanova i Manresa es realitzava a través de la C-244 i la C-241, dues carreteres secundàries amb traçats molt sinuosos, sense voral i que passaven per nuclis urbans. L’Eix Diagonal es projectà com una via de dos carrils per sentit entre Vilanova i Vilafranca i d’un carril per sentit entre Vilafranca, Igualada i Manresa. El guany en rapidesa i seguretat era un dels principals

motius del projecte. El 2003 entrava en servei el tram de la C-15 entre Puigdàlber i Igualada, amb un traçat que a partir de Sant Pere de Riudebitlles s’allunyà de la C-244, incloent dos túnels petits a l’alçada de Vallbona d’Anoia. L’any 2005 s’inaugurà el tram de la C-37 entre Castellfollit del Boix i Sant Salvador de Guardiola, que forma part del tram Igualada-Manresa. L’any 2006 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques va sotmetre a informació pú-

blica la resta del traçat, consistent en un total de 35 quilòmetres de nova carretera, en els trams Vilanova i la Geltrú-Puigdàlber, Igualada-Castellfollit del Boix, i Sant Salvador de Guardiola-Manresa. El 29 de gener de 2009, les obres van ser concedides a Eix Diagonal Concessionària que va finalitzar les obres al novembre de 2011. L’Eix Diagonal es va posar oficialment en funcionament quan el president Artur Mas va inaugurar oficialment la via, el 2 de desembre passat.

març 2012

Penedès Econòmic

març 2012

ACTUALITAT

Arriba la 19a Fira del Vehicle d’Ocasió a Vilafranca

GUILLEM MONT BARCELÓ Advocat Mercantil de Juristes Grup

Els visitants trobaran més de 300 vehicles d’ocasió, que seran exposats en una superfície de 7.000 m2

Emprenedors

REDACCIÓ

Dissabte 24 i diumenge 25 de març se celebrarà la ja tradicional Fira del Vehicle d’Ocasió de Vilafranca, que arriba a la 19a edició i on els concessionaris de les principals marques a la vila presentaran els seus vehicles. En aquesta edició, la Fira es farà només dissabte i diumenge de 10 a 21h, mentre que el divendres, quan es registravem menys visitants, es dedicarà al muntatge de les instal·lacions. La Fira tindrà una superfície dedicada a exposició d’uns 7.000 m2. El visitant hi trobarà més de 300 vehicles d’ocasió de tota mena a la venda, des d’utilitaris ﬁns a tot terrenys. Tots els vehicles han estat revisats, tenen garantia i els quilòmetres certiﬁcats. Jaume Nicolàs, membre de la Comissió de la Fira, ha avançat que els visitants trobaran moltes oportunitats, ja que el mercat de segona ha augmentat i els preus s’han tornat molt més competitius. A punt de complir

 A la Fira es posaran a la venda vehicles de tot tipus i marques

20 edicions, Nicolàs recalca que aquesta és una “ﬁra molt ben consolidada i de qualitat, que ha anat augmentant el nivell de vendes”. De totes maneres, la crisi també s’ha fet palesa en l’organització, ja que els ha obligat a reduir costos, i no obrir el divendres, tal com s’havia fet en altres anys. Tot i això, Nicolàs conﬁa que es mantinguin les vendes dels vehicles

exposats, que giren entorn el 30 i 40%. En aquest sentit, es mostra optimista, ja que “és possible que augmentin les vendes per l’alta demanda de vehicle de segona mà”. Des de la Comissió, esperen visitants no només de l’Alt Penedès, sinó de comarques properes i també de Barcelona, que en els darrers anys han incrementat la seva presència.

Lluís Bassat va ser a Vilafranca per presentar el seu nou llibre El prestigiós publicista Lluís Bassat va presentar el passat dimarts 13 el seu nou llibre Inteligencia comercial al teatre Casal de Vilafranca. L’acte va ser organitzat per l’ADEG i estava obert a tot el públic. Prop d’una cinquantena d’assistents van poder conèixer de prop el concepte d’intel·ligència comercial, aquella que té la capacitat per convèncer i vendre. Durant la conferència, Bassat va encoratjar a tothom a utilitzarla, ja que “si l’usem al màxim, podrem sortir de la crisi”. Bassat va defensar que cal potenciar la intel·lgència comercial “no per ser millor que els altres, sinó per ser millor que nosaltres mateixos”. Al llarg de la presentació, Bassat va recalcar que la publicitat necessita d’un bon venedor i

Foto: Fèlix Miró

REDACCIÓ

 Bassat durant la presentació del seu nou llibre

un bon producte que facin servir la intel·ligència comercial, ja que ambdues “faran triomfar el producte”. Pel publicista català, l’honestedat sempre ha estat un valor afegit en la seva professió, i creu fermament que “les coses anirien millor si tothom digués

la veritat”. La conferència va ser farcida d’anècdotes de la seva dilatada vida professional. Després de la xerrada, el fundador de l’empresa de publicitat Bassat&Ogilvy va signar els exemplars a tots els assistents que van comprar el nou llibre.

Ara ja començo a comptar els anys de tasca professional ininterrompuda a partir de la trentena, i en una varietat de sectors i activitats econòmiques que supera amb escreix aquest nombre. Però hi ha sempre una constant que no ha mancat en aquest viatge: la presència d’emprenedores i emprenedors, les seves idees, les seves visions i, el que és mes important, la materialització de les seves idees en forma d’empresa i tot el que aquesta realitat comporta: llocs de treball, creació de valor, creació de riquesa. I han estat tot tipus d’emprenedors: d’empresa mitjana, d’empresa petita, del sector dels serveis, d’altres dedicats a la manufactura... alguns dels quals han perdut els seus negocis per efectes de la crisi econòmica que es pateix per tot arreu, i que tantes cares té: immobiliària, financera, deute públic. Però, entre aquests emprenedors que ja no tenen empresa hi ha persones amb capacitat i amb experiències molt valuoses, alguns dels quals no es poden plantejar la vida sense aquesta activitat emprenedora. I entre aquests últims, també hi ha persones que tenen en el seu actiu el valor incalculable d’haver après, des del patiment i l’angoixa, la lliçó de tot allò que cal fer per evitar prendre decisions insensates. I què fem amb aquestes persones? Travar-los el pas. Què en pensa la societat d’aquells que duien el timó quan la seva empresa ha fet fallida? La resposta té a veure amb la concepció que tenim del fracàs, i la inexistència d’una solució ajustada a la realitat de les crisis empresarials. Així, conec el cas d’un emprenedor de la comarca, persona que té les qualitats per reeixir de nou, que va liquidar la seva empresa el 2009. A mitjans del 2011 ha tornat a emprendre, en el mateix sector, en una tasca complementària. Dona feina a 5 persones. Porta els números, els riscos,

l’activitat... d’una manera molt controlada, quasi obsessiva. L’anècdota que em va fer reflexionar sobre la necessitat de canviar el paradigma enfront de les persones que no se n’han sortit a la primera, si volem tirar endavant l’economia, va tenir lloc en una entitat bancària. L’encarregat de negocis de l’oficina estava molt interessat a captar un nou client. Li vaig presentar l’emprenedor del relat. Els números li van semblar coherents tenint en compte el poc temps d’activitat, i les dificultats sobrevingudes de les inversions inicials... L’emprenedor, que no viu a Mart, sap de sobres que no és moment per demanar crèdit enlloc. Però algun dels seus clients li paga els serveis a través de banc. Per tant, necessita portar els rebuts al venciment a una entitat bancària perquè li facin la gestió de cobrament. L’empleat li va fer dues o tres ofertes, que passaven per comissions per rebut i per retencions després del venciment, que l’emprenedor accepta, no de bon grat, però li faig veure que, tot i no ser responsabilitat nostra, de la crisi no en sortim sense que tots paguem. En fi, tot a punt per fer fira, màxim quan es tracta de risc mínim pel banc. Però ... No s’ha fet negoci. L’emprenedor consta en el registre ASNEF. En efecte, de l’etapa anterior, té encara alguns serrells per retallar, garanties personals que havia prestat a l’empresa, quasi inevitable al meu entendre quan et compromets amb els assumptes seriosament. Hem après, doncs, que la solvència no és un valor intangible, i que no es correrà cap risc, per mínim que sigui. I que un nom en aquesta llista representa quelcom semblant a allò que es deia el segle passat sobre la tela mes fina: quan s’ha tacat, ningú no la vol comprar. Aquest adagi desperta malsons d’una època hipòcrita que semblava superada. Tant de bo que es pugui superar aviat aquesta.

Penedès Econòmic

març 2012

ACTUALITAT

Ni es ven ni es construeix En els nou primers mesos de 2011 es va batre el rècord negatiu d’habitatges iniciats a la comarca JOSEP BARELLA El sector de la construcció segueix mostrant la seva pitjor cara, i amb cada nova estadística publicada es demostra que les coses sempre poden anar pitjor. Ara li toca el torn a l’evolució dels habitatges iniciats a la comarca els darrers quatre anys i a la pèrdua d’ocupació en el sector. 2011 ha estat, de llarg, el pitjor any des que es tenen dades respecte a la construcció de nous habitatges a l’Alt Penedès. Tot i que encara no s’han facilitat les dades corresponents al quart trimetre de l’any, els tres primers són escandalosament baixos. Així, de gener a setembre de 2011 es van iniciar un total de 29 habitatges a la comarca. Sembla quasi impossible que en aquesta mateixa

L’ANY 2011 ES VAN DESTRUIR EL 3% DELS LLOCS DE TREBALL A LES IMMOBILIÀRIES comarca, al segon trimestre de 2007 se n’iniciessin 919 o 781 al primer trimestre d’aquell mateix any. Fins i tot, un cop ja immersos en la crisi immobiliària, el 2008 encara es van iniciar un total de 418 habitatges, 114 al 2009 i 276 al 2010 al llarg dels

nou primers mesos de l’any. Així doncs, tant en el seu conjunt com trimestre per trimestre, el 2011 ha estat el pitjor any des que es tenen dades. A nivell d’ocupació, segons les dades facilitades en l’Informe de Conjuntura Econòmica Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès corresponent al quart trimestre de 2011, la construcció torna a passar una nova etapa d’ajustament dels seus efectius laborals. Després que s’experimentés al llarg del 2010 una desacceleració en els ritmes de destrucció d’ocupació (impulsada pels canvis normatius en l’IVA i l’IRPF), sembla que la situació del sector torna a empitjorar. El darrer trimestre de 2011 la taxa de variació interanual se situava en el -10,6%, enfront del -7,1% del trimestre anterior, i s’entra un altre cop en reduccions laborals dos dígits. Es computen, per tant, 316 llocs de treball menys que un any abans i 123 menys que tres mesos abans. En total, el sector ocupa un total de 2.671 persones (el 6,9% dels llocs localitzats). En paral·lel, es produeix una reducció també signiﬁcativa dels centres de cotització (-10,9%, 46 centres menys), que se situen en 376. Augmenta l’atur, però amb menor intensitat que la destrucció d’ocupació (3,6%), unes 38 persones en termes interanuals que alcen el nombre d’aturats ﬁns a 1.089. Amb aquesta xifra els excedents laborals representen el 40,8%. A nivell d’immobiliàries i serveis empresarials, durant el quart tri-

mestre de 2011 es van perdre el 3,0% dels llocs de treball. Aquesta dinàmica negativa representa una pèrdua de 96 llocs interanuals,

EN ELS PRIMERS NOU MESOS DE 2011 ES VAN INICIAR NOMÉS 29 HABITATGES 175 menys en termes intertrimestrals. El volum de llocs de treball del sector se situa en 3.136 (el 8,1% dels llocs de treball to-

tals). L’evolució dels centres de cotització es manté estable amb 442 centres (un augment de 2 establiments). L’evolució de l’atur va en paral·lel a la destrucció d’ocupació registrada tot i que a un ritme més elevat (del 8,0%). En total són 1.596 persones les que s’han registrat a les oﬁcines

de treball durant el quart trimestre, són 119 persones més que un any abans. Els aturats del sector representen el 18,8% del total. Amb aquesta elevada incidència de l’atur, els excedents laborals se situen ja en el 50,9%. És a dir, hi ha una persona a l’atur per cada dos llocs de treball del sector.

Penedès Econòmic

març 2012

ACTUALITAT

BMN prefereix comprar Banco de Valencia i descarta Unicaja El grup que integra Caixa Penedès està a l’espera que el Banc d’Espanya li enviï el quadern de venda REDACCIÓ

El Banc Mare Nostrum (BMN), l’entitat bancària creada arran de la integració de Caixa Penedès, Caja Granada, Cajamurcia i Sa Nostra, ha descartat fusionar-se amb l’andalusa Unicaja i ha preferit comprar Banco de Valencia. El grup presidit per Carlos Egea està a l’espera que el Banc d’Espanya li enviï el quadern de venda del Banco de Valencia, que va ser intervingut pel Banc d’Espanya el mes de novembre pels greus problemes de solvència després que el seu ﬁlial el Banco Financiero y de Ahorros (BFA), matriu de Bankia, va decidir no aportar-li capital. Amb l’adquisició de Banco de Valencia, BMN pretén estendre la seva presència per l’Arc Mediterrani, sobretot a les províncies de Castelló i València. De les 1.455 sucursals que l’entitat té repartides per tota Espanya, 400 estan

ubicades a Andalusia mentre que només 10 se situen a Castelló i 34 a València. El grup que integra Caixa Penedès descarta una fusió amb Unicaja ja que tindria com a competència directe Caja Granada a Andalusia oriental, on està més estès el seu soci. Fusionar-se amb Unicaja, per tant, suposaria generar moltes duplicitats a la red comercial i

de la plantilla, i no li interessa. L’entitat ha d’afrontar un sanejament de 1.039 milions d’euros per complir el decret de reforma del sistema ﬁnancer aprovat pel Govern el 3 de febrer passat i preveu abordar-ho el 2012. BMN prendrà una decisió sobre la compra de Banco de Valencia un cop conegui el quadern, que espera rebre abans del 31 de març.

Les reformes ﬁscals suposaran una major pressió a les PIMES Els experts avisen que l’increment de l’IVA és una amenaça real a mig termini que s’acabarà aplicant REDACCIÓ

Les mesures fiscals que ha decidit tirar endavant el govern de l’Estat per fer front a la delicada situació econòmica que travessa el país suposaran una major pressió fiscal per a les petites i mitjanes empreses. Els experts alerten que el debat sobre l’increment de l’IVA, desmentit pel govern, és una amenaça real a mig termini. Aquestes són algunes de les consideracions de Carles de Cara i Ignasi López, de De Cara Assessors, que van participar a l’esmorzar organitzat per la Unió Empresarial del Penedès (UEP) per tractar sobre les novetats fiscals del 2012. De Cara i López van desgranar tots els canvis normatius en l’àmbit fiscal que ja són

d’aplicació aquest any i que tenen una afectació directa a les petites i mitjanes empreses, com ara l’Impost de Societats, l’Impost de Renda de les Persones Fisiques (IRPF), l’Impost de Renda per als No Residents (IRNR),

l’Impost de Béns Immobles (IBI) o l’Impost del Valor Afegit (IVA). Quant a aquest darrer impost, Carles De Cara va insistir que tot fa pensar que el tipus s’acabarà incrementant perquè l’erari públic necessita més ingressos.

MARIA BATET ROVIROSA Formadora especialitzada en creació de metodologies per emprendre

“De la construcció d’infraestructures a la construcció d’idees” Fins no fa gaire parlàvem de la promoció econòmica d’un territori com la seva capacitat per atreure i retenir talent, projectes i empreses i també, és clar, la seva força per posicionarlos en d’altres entorns propers o llunyans. Les xarxes de comunicacions, les xarxes de relacions, la formació de les persones del territori, les infraestructures, les estratègies i planificacions són els elements sobre els quals s’han vingut teixint les propostes de dinamització dels entorns locals. Avui, davant d’una situació de tanta complexitat, els responsables de gestionar (tant a nivell polític com tècnic) entorns locals veuen com els índex d’atur castiguen els veïns i veïnes del municipi i la seva capacitat d’actuar amb intervencions costoses, ha minvat d’una forma dràstica. El desenvolupament d’un entorn pivota sobre un triangle que té en els seus tres vèrtex, les persones, els agents econòmics i socials i el territori. Venim d’un anys en què les ciutats, grans o petites, han invertit molts diners en la creació d’infraestructures. És un element absolutament necessari per tal que les persones que hi viuen puguin desenvolupar-se i desenvolupar les seves activitats (educatives, sanitàries, lúdiques, empresarials, de relació...). I no s’ha de perdre de vista que, malgrat avui no es pugui actuar en aquesta línia per la manca de recursos, això no ha (o no hauria d’impedir), pensar el territori que volem en els propers anys. Imaginar-lo,

pensar-lo i planificar-lo. Però la necessitat més imperiosa avui és la de generar nous llocs de treball i, si més no, la de propiciar que els veïns i veïnes siguin capaços de despertar els seus talents i les seves idees i vegin que amb el que saben fer, amb les possibilitats de l’entorn immediat o més llunyà, poden trobar alguna sortida laboral. Nombrosos estudis demostren que la pèrdua de feina no és un factor que condueixi irremediablement a la infelicitat. En canvi la situació de “no control” de no saber imaginar situacions diferents i més felices, ens porta a l’angoixa i a la tristesa. Només el convenciment que podem fer alguna cosa per millorar la nostra situació actual ens portarà a una actitud més emprenedora i optimista. I això és clau, evidentment pel qui es troba en aquesta situació, però també per la moral i estat anímic col·lectius. Em sembla del tot necessari donar eines i recursos a les persones que busquen feina i ofici. Cal demostrar amb l’exemple que persones de carn i ossos, que provenien de sectors destructors d’ocupació, se n’han sortit. La formació i l’acompanyament són ABSOLUTAMENT CLAUS en aquest moment. LA FORMACIÓ per l’ocupació pot formar en oficis, però sobretot ha de formar per la flexibilitat i la creativitat. Formar en la capacitat de tirar endavant projectes garanteix una sortida de present i sobretot una esperança de futur.

Penedès Econòmic

març 2012

EMPRESA

Mas Albornà, una empresa social de les més representatives de l’Alt Penedès La Fundació té més de 267 treballadors, 160 dels quals amb alguna discapacitat, i un volum de facturació de més de 3 MEUR a l’any OLGA AIBAR Des de fa més de 40 anys, la Fundació Mas Albornà es dedica a la integració social i laboral de persones amb discapacitat i trastorn mental a la comarca de l’Alt Penedès. El que els diferencia de la resta d’empreses és la mateixa essència de la seva tasca: han esdevingut una empresa referent al territori perquè la seva ﬁnalitat última no és pas la generació de beneﬁcis, tal com succeeix a les altres empreses, sinó la generació d’oportunitats al col·lectiu que representen. Tanmateix, l’any 2011, va tenir un volum de negoci de 6,3 milions d’euros, fet que la situa com a una de les principals empreses del territori. També és una de les més grans, amb

270 treballadors en plantilla, 160 dels quals presenten alguna discapacitat. En el darrer any i mig, la plantilla ha augmentat un 30%, especialment a causa de l’obtenció del servei de neteja viària de Vilafranca (incorporació de gairebé 40 persones) o la posada en marxa d’un nou enclavament de 17 persones a Promodiscep. La Fundació Mas Albornà ofereix quatre tipologies de serveis: ambientals, municipals (jardineria, neteja, pintura de carrers), manipulats i equips de treball permanents a les empreses (enclavaments laborals). Ara fa deu anys, van iniciar una nova etapa i van començar a oferir serveis pensats per a les necessitats dels municipis. Durant aquesta dècada, s’han consolidat com a l’empresa de serveis ambientals, jardineria i

neteja viària present a la majoria de municipis de l’Alt Penedès, inclosa la seva capital. Així, per exemple, més de 70.000 persones a la comarca es beneﬁcien dels serveis de neteja de carrers i jardineria que ofereix la fundació. A més a més, des de l’organització es vetlla per oferir la màxima qualitat i transparència en la seva tasca. Disposen de 3 certiﬁcacions de qualitat (ISO 9001 en matèria de qualitat; ISO 14001 de medi ambient; OHSAS 18001 en Sistemes de Gestió de Salut i Seguretat Laboral). Destaca, a més, l’aposta per la responsabilitat en la gestió de l’organització. Així, s’aposta per l’adquisició de maquinària elèctrica i de poc impacte ambiental. Tot això, els ha fet mereixedors, l’any 2011, del Premi ADEG a

la millor iniciativa en matèria de Responsabilitat Social Corporativa (RSC). L’entitat té una clara voluntat de treballar en xarxa i en equip amb d’altres agents, tant de la comarca com de fora. Una de

les seves vàlues és l’arrelament al territori, la qual cosa els permet actuar com a agent social i laboral, esdevenint, per exemple, una de les empreses de servei més grans de l’Alt Penedès.

Penedès Econòmic

març 2012

ACTUALITAT

ACORD ENTRE MAS ALBORNÀ I L’AJUNTAMENT DE PUIGDÀLBER

REUNIÓ DE L’ADEG AMB L’AJUNTAMENT DE SANT QUINTÍ DE MEDIONA

El passat 2 de març va tenir lloc l’acte de signatura de l’acord a través del qual es posa de manifest que el servei de neteja viària de la Fundació Privada Mas Albornà s’encarregarà de la neteja dels carrers i places del municipi de Puigdàlber els propers 12 mesos. Aquesta és la primera vegada que Mas Albornà gestiona la neteja en aquesta localitat. En un acte protocolari, els representants de l’Ajuntament de Puigdàlber i els de Mas Albornà

El president de l’ADEG, Xavier Cardona, va ser rebut el passat dilluns 5 de març per l’alcalde de Sant Quintí de Mediona, Ramon Creixell, en una visita que va tenir com a objectiu encetar un marc de cooperació i compartició de recursos. Durant la reunió el president de l’ADEG va oferir la col·laboració de l’organització empresarial en les parcel·les d’emprenedoria, foment de l’ocupació, formació i promoció econòmica.

van signar aquest acord, el qual permetrà la inserció laboral d’un operari de neteja. El consistori de Puigdàlber, doncs, se suma a la quinzena d’ajuntaments de la comarca que conﬁen en la professionalitat i el bon fer del servei de neteja viària, un servei que dóna feina a més d’una seixantena de persones.

Coral Transports s’instal·la al polígon Fondos de la Granada Les noves instal·lacions han permès a l’empresa logística triplicar la capacitat d’emmagatzematge REDACCIÓ

L’empresa logística Coral Transports & Stocks s’ha traslladat recentment a les noves instal·lacions, situades al polígon Fondos de l’Estació, de la Granada. Amb aquest canvi, Coral Transports reuneix les característiques necessàries en sistemes de seguretat que demanen les noves normatives sobre l’emmagatzematge de productes químics classiﬁcats APQ, a més d’altres productes com el cosmètic, aliments per a animals, confecció, i vins i caves, entre d’altres.

EL REPTE DE CORAL ÉS CONSOLIDAR-SE EN EL MERCAT NACIONAL I AMPLIARLO A NIVELL INTERNACIONAL Coral va iniciar la seva trajectòria l’any 1995, amb només 5 persones a la plantilla. Actualment, ja en formen part 36, 11 de les quals realitzen les gestions d’emmagatzematge, manipulació, càrrega, descàrrega i picking. Amb el trasllat, l’empresa ha guanyat en capacitat d’emmagatzematge, ja que ha passat d’una superfície de 7.000 a 10.000 m2, amb una alçada d’emmagatzematge de 10 metres, cosa que li permet enca-

 Vista exterior de les noves instal·lacions de Coral Transports

bir 15.000 eu/palets, el triple que abans. Coral disposa d’una flota de vehicles per a la distribució nacional i transport internacional d’autònoms i empreses amb contractes d’exclusivitat, a més dels vehicles dels corresponsals amb circuits tancats. Això ha permès Coral disposar de més recursos i alternatives a l’hora d’arribar a acords de cooperació amb diverses empreses flotistes de primer ordre. Això li permet cobrir les oscil·lacions del mercat que, difícilment, podrien fer només amb els seus vehicles. L’objectiu principal de Coral, des de la seva fundació, ha estat la diversificació dels seus serveis. Tot i la seva internacionalització per abarcar més quota de mercat, l’empresa ha mantingut un equilibri de negoci entre el departament nacional i l’internacional, que facturen un volum similar. Tot i això, des de Coral reconeixen

que en els darrers anys el mercat nacional ha patit una important desacceleració, causada en gran part a la situació econòmica que travessa el país. A diferència dels altres departaments, el marítim i l’aeri estan experimentant un notable creixement, la qual cosa els permet seguir avançant en aquest sector. Tot i les diﬁcultats que està provocant l’actual cojuntura econòmica, Coral Transports es vol consolidar en un servei integral; és a dir, donar a conèixer la seva àmplia gamma de serveis en el mercat nacional i estendre’l al mercat internacional. Fins al moment, Coral manté acords amb diversos corresponsals a nivell europeu, per exemple a França, Alemanya, Països Baixos, Itàlia, Portugal, Lituània, Polònia, Txèquia, i Bulgària; però també en els principals països de la resta de continents, com la Xina, els Estats Units, l’Índia o Xile.

AGUSTÍ ROMEO HUGUET Emprenedor i Fundador de Motivation Training

Visions positives en un clima advers Hi havia una vegada... un arquitecte que es va acostar a supervisar les tasques de realització d’un dels seus projectes en construcció, un important edifici que s’estava aixecant als afores de la ciutat. En arribar, es va aproximar a un obrer que estava immers en el seu treball de fer envans, i li va preguntar: - Què fa? - És que no ho veu?, respongué quelcom enfadat, només estic posant maons. Veient les poques ganes de conversar de l’obrer, va prosseguir el seu camí per la construcció, i a uns metres d’allà va trobar un altre treballador que estava realitzant la mateixa tasca que el primer, i va inquirir: - Què fa? - Doncs... estic aixecant un mur, va dir mentre dibuixava un somriure que procurava mostrar amabilitat. Després, l’arquitecte va seguir supervisant l’obra, fins que finalment es va acostar a un tercer oficial de paleta, que estava fent exactament el mateix que els dos anteriors, i li va preguntar, com als altres: - Què fa? - Què estic fent?, respongué mentre somreia visiblement. Estic construint un gran edifici! És un petit conte titulat Els tres obrers, d’un autor des-

conegut. És curiós veure com es poden trobar respostes tan concises com les dels tres obrers, i alhora amb formes tan diferents de veure la mateixa cosa. El primer no veia cap propòsit en el seu treball, només estava “col·locant maons”. El segon era conscient que posar maons no era l’objectiu del seu treball, sinó que maó rere maó construïa murs i envans que li donaven forma a uns planells. Però el tercer era plenament conscient que la seva contribució no era petita, sinó just la part que li corresponia perquè aquell enorme edifici projectat estigués algun dia acabat. Quin dels tres creieu que era més feliç? Avui sabem que la primera causa de felicitat és el treball. Treballar és avui, un privilegi, siguem conscients i sapigue-m´ho valorar. Una persona motivada amb la seva feina, és molt més feliç del que no ho està. Tots passem etapes de desmotivació a la feina... amb aquest clima mediàtic tan advers, cal sapiguem omplir i donar-li sentit a la nostra tasca, si cal, sobrevalorant-la. Es tracta, d’imprimir una visió positiva i saber automotivar-nos, Així serem més feliços.

PENEDÈS ECONÒMIC Consulta les anteriors edicions a:

www.penedeseconomic.com

Penedès Econòmic

març 2012

ACTUALITAT

El personal dels ajuntaments de la comarca costa més de 43 milions a l’any L’augment de serveis municipals i els pocs recursos ofeguen més els ajuntaments penedesencs, que no poden fer front a tanta despesa LÍDIA OÑATE Els anys de bonança econòmica viscuts en la darrera dècada han originat una situació difícil en els ajuntaments. La proximitat amb el ciutadà va provocar ara fa uns anys que els consistoris acceptéssin molts més serveis dels que els pertocava. Això s’ha fet palès durant la crisi econòmica actual, quan la manca de recursos ha disminuït ﬁns a la mínima expressió i la majoria dels ajuntaments tenen seriosos problemes per quadrar els pressupostos. A l’Alt Penedès set municipis han més que duplicat la despesa en personal en els darrers nou anys, esdevenint Sant Llorenç d’Hortons i Subirats els que més han incrementat el cost per aquest concepte, amb un augment del 161,54 i 157,7%. També n’hi ha d’altres amb augments molt més modestos com les Cabanyes (+26,3%) i Castellet i la Gornal (+30.12%), que han preferit no sobrecarregar l’ajuntament amb més despeses. En aquests casos, el Consell Comarcal de l’Alt Penedès és l’ens que s’encarrega dels serveis que els municipis no poden dur a termes com els socials, els de promoció econòmica o turístics. Aquesta situació es produeix en tots els municipis a excepció de la capital de comarca, tot i que en alguns casos més que en d’altres. Vilafranca destina 16.191.839 euros a personal. Per fer-nos una idea del que representa, és pràcticament la mateixa xifra que la que s’obté amb els impostos directes (16.053.810 euros), que se’n van

Despesa en personal als municipis de l’Alt Penedès

directament a les arques de l’Estat. Dels més de 43 milions d’euros de despeses que té el consistori vilafranquí, un 37,14% van a parar a mantenir el personal dels diferents serveis municipals com els Plans d’Ocupació Local, les llars d’infants municipals, l’Oﬁcina Local d’Habitatge, el Servei de Joventut, a banda dels que ja s’han anomenat anteriorment. Cada vilafranquí paga 423,67 euros a l’any per despeses en personal del municipi, una xifra similar o inferior a la d’altres poblacions de la comarca com

LA DESPESA HA CRESCUT PROP D’UN 160% A SUBIRATS I SANT LLORENÇ D’HORTONS Gelida (463,32) Santa Margarida i els Monjos (464,24), Olèrdola (493,75), Sant Sadurní (553,55) o Sant Cugat Sesgarrigues (578,85). Aquests dos últims són els municipis amb el cost més elevat per habitant. Si bé Sant Sadurní sempre ha destinat molts més diners per a aquest tipus de despesa, Sant Cugat l’ha duplicat en la darrera dècada. En aquell moment era Gelida, junt amb els sadurninencs, els que lideraven la llista amb 302,66 i 332,17 euros, respectivament. Malgrat aquests augments tan elevats, ara és complicat fer un

pas enrere, ja que la demanda de serveis dels ciutadans a les administracions locals és cada dia més freqüent. Molts apunten que més que reduir, cal optimitzar els serveis i aconseguir fer el mateix que abans, o gairebé, amb menys

recursos. Una de les vies possibles seria dotar de més competències i, per tant, més ﬁnançament als consistoris, perquè és el primer lloc on un ciutadà demana ajuda. Les noves obligacions que han assumit els municipis els han abocat

a una situació d’asfíxia econòmica, i la clau de tot plegat es troba en una llei de ﬁnançament local que s’ajusti a la realitat, per així poder mantenir els serveis que actualment ja són prestats des dels ajuntaments.

FORMACIÓ Centre Àgora 2012 El Centre Àgora de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès ha programat un seguit d’Activitats Formatives, adreçades a persones emprenedores, empreses i autònoms. Algunes d’aquestes accions formatives són:

- Competència bàsica per a la gestió econòmica i financera. - De la idea a la comercialització. - El futur: els mercats electrònics i el posicionament web estratègic. - Negociació bancària per a les pime.

Per a més informació podeu entrar al web www.vilafranca.org/agora Truqueu al Centre Àgora, tel. 93 817 11 69 O envieu un mail a agora@vilafranca.org

Penedès Econòmic

març 2012

EMPRESA

ADEG ADVISING. MODEL D’ACTUACIÓ PUBLICOPRIVADA

SESSIÓ FORMATIVA SOBRE MERCATS ELECTRÒNICS I POSICIONAMENT WEB

La Mancomunitat Penedès Garraf i l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú van organitzar un merescut reconeixement als col·laboradors de la iniciativa ADEG Advising, que en el decurs de 2011 van impartir ﬁns a mig centenar de sessions d’alfabetització empresarial i orientació adreçades als iniciadors d’activitat. El passat dilluns 19 de març, al Saló de Plens de l’Ajuntament de Vilanova, va tenir lloc l’acte d’agraïment, en

El Centre Àgora de l’Ajuntament de Vilafranca organitza una sessió formativa per als propers 27 i 30 de març que porta per nom “El futur: els mercats electrònics i el posicionament web estratègic”, en què s’exposaran quines són les singularitats del mercat on-line i els aspectes més importants i avantatges del posicionament web. Per inscripcions, cal adreçar-se al Centre Àgora, tel. 93 817 11 69, o al correu agora@vilafranca.org

què van ser presents l’alcaldessa de la capital del Garraf, el president de la Mancomunitat i el president de l’ADEG, així com regidors representants dels diferents municipis en els quals es promouen les actuacions de suport als iniciadors.

CET Penedès ofereix alumnes per fer pràctiques a empreses REDACCIÓ

El Centre d’Ensenyaments Tècnics (CET) Penedès, posa a disposició d’empreses situades a l’Alt Penedès alumnes que actualment estan realitzant cursos de formació ocupacional i necessiten fer pràctiques per acabar d’assolir els coneixements apresos. CET imparteix diversos cursos, però els d’aquest tipus estan subvencionats pel Servei d’Ocupació de Catalunya i no suposen cap cost per a l’empresa que aculli alumnes en pràctiques. L’oferta actual reuneix cinc especialitats: gestió comptable i auditoria, activitats administratives en atenció amb el client, operacions auxiliars de muntatge i manteniment de

El passat 14 de març Xavier López, director general d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom de la Generalitat de Catalunya va conèixer les diferents tasques que desenvolupa la Fundació Mas Albornà en matèria d’activitats empresarials. Xavier López és el director dels Centres Especials de Treball, és a dir, de centres de treball com el de Mas Albornà. Arreu de Catalunya hi ha més de 200 centres similars al de

Mas Albornà, que donen feina a unes 12.000 persones amb discapacitat. Mas Albornà va convidar el director general a conèixer de més a prop la seva realitat com a empresa. Així, es va programar una visita per diferents àrees productives.

JOAN MARCHAN VIDAL President 2012 Jove Cambra Internacional de Vilafranca

Emprenedor no significa empresari

 CET Penedès es troba al c/ General Vallès, 1, de Vilafranca.

sistemes microinformàtics, auxiliar de comerç exterior, i tècnic en dietètica i nutrició. Les pràctiques es desenvolupen durant les tardes de dilluns a divendres i, segons el

curs, es fan 3 o 4 hores, durant un o dos mesos. Empreses i alumnes d’altres edicions han obtingut bons resultats, i alguns d’ells han continuat la seva relació laboral.

La plataforma Synctur permet potenciar el turisme al Penedès REDACCIÓ

En la darrera edició del Mobile World Congress, que va tenir lloc a Barcelona, es va presentar la plataforma Synctur, una aplicació de l’empresa catalana Infocket que permet publicar informació turística multimèdia geolocalitzada en mòbils, tablets, aplicacions d’escriptori i, aviat, en SmartTV. Actualment l’ajuntament de Vilafranca i els del Vendrell, Vila-seca o Capdepera, a Mallorca, ja disposen d’aquesta plataforma que els permet treballar amb dades reals i actualitzades al moment,

XAVIER LÓPEZ VISITA LA FUNDACIÓ MAS ALBORNÀ

per adaptar i ajustar més les seves ofertes i estratègies turístiques. L’últim a afegir-s’hi estat el Consorci de Promoció Turística de

l’Alt Penedès que, en breu, disposarà d’una aplicació que posarà especial esment en les Rutes del Vi i el Cava.

Moltes vegades es relaciona l’adjectiu “emprenedor” com un atribut únicament lligat als empresaris. A través d’aquest article voldria aclarir la confusió que hi ha entre els mots “emprenedor” i “empresari”. En ocasions tan lligats que alguns els consideren sinònims. Així com constatar que tots tenim un emprenedor dins de nosaltres. Si busquem a l’enciclopèdia què significa “emprenedor”, trobarem la següent definició: ‘Persona que té iniciativa i coratge per a emprendre i dur a terme, amb una gran activitat, les pròpies empreses, especialment empreses difícils, arriscades’. Ja que hi estem posats, també és interessant saber les diferents accepcions de la paraula “empresa”: ‘1. Allò que hom emprèn, designi que hom posa en execució. 2. Unitat econòmicojurídica que duu a terme’... bé, l’empresa que tots coneixem. D’aquestes definicions en podem extreure que una persona emprenedora és aquella que té iniciativa i visió per emprendre nous projectes, empreses que comporten riscos, i aquestes empreses doncs, poden

tenir com a objectiu obtenir beneficis econòmics o no. D’aquesta manera, podem trobar empresaris que no siguin emprenedors, l’empresari que gestiona i fa créixer l’empresa, però que no tindria la capacitat d’inventar-la o crear-la. Així com l’emprenedor no ha de ser forçosament empresari, pot emprendre projectes de caire social, o sent un treballador d’una empresa o organització també és pot emprendre iniciatives. En aquest cas es considera a la persona, com a “intraemprenedora”. Amb aquest escrit voldria deixar clar que tothom té la capacitat latent per emprendre. No obstant això, molts cops la cultura del mínim esforç s’imposa sobre la cultura emprendora, basada en la capacitat de sacrifici i l’esforç per buscar noves oportunitats i innovar, convertint noves idees i somnis en realitat. Per això, cal fomentar molt més aquesta actitud emprenedora des de les bases, és a dir, el sistema educatiu, les escoles, instituts i universitats, per tal de canviar la mentalitat de les generacions futures. Ja que ara, més que mai, cal tenir actitud emprenedora.

Penedès Econòmic

març 2012

EMPRESA

Els comerços de Vilafranca resisteixen el pitjor any de la crisi i creixen un 2% LÍDIA OÑATE El llarg període d’atur i les diﬁcultats econòmiques estan revitalitzant el sector tradicional per excel·lència. El petit comerç viu una etapa de creixement en aquests durs anys de crisi, tan econòmica com social. Moltes poblacions han vist proliferar diversos establiments comercials als seus barris, i Vilafranca n’és un exemple. Només a la capital de comarca, l’any passat se’n van crear 46 de nous, tot i que van desaparèixer 31. Des del Patronat de Comerç i Turisme fan un balanç positiu, ja que el teixit comercial s’ha incrementat en 15 comerços nous. Però no només es donen d’alta petites botigues, sinó que també hi ha empreses, sobretot franquícies, que han vist en Vilafranca i l’Alt Penedès un nou mercat de negoci. L’activitat comercial que més èxit

ha tingut entre els empresaris ha estat el de l’alimentació. Aquest sector aglutina un ampli assortiment de productes: forns de pa, pastisseries, carnisseries i xarcuteries, peixateries, fruiteries, plats preparats, gelats i torrons, i auto-

SANT JULIÀ I LA BARCELONETA HAN ESTAT ELS BARRIS MÉS ESCOLLITS PER SITUAR UN COMERÇ serveis d’alimentació. A Vilafranca, s’ha incrementat un 4,72% respecte el 2010, i ara ja n’hi ha 244 comerços. El sector que menys obertures ha registrat és el de l’equipament de la llar, que ha perdut dos establiments i se situa

en 177, a nivells de l’any 2006. La xarxa comercial vilafranquina beu molt del comerç de centre, però a la resta de barris s’ha experimentat un creixement notable d’establiments nous. Sant Julià i la Barceloneta aquest any tenen cadascú un 33% més de comerços que a l’any anterior. Un 20% de nous establiments comercials estan ubicats al Centre Vila i el 14% restant es reparteix a parts iguals entre Poble Nou i Molí d’en Rovira. Les Clotes i l’Espirall, en canvi, mantenen el mateix nombre d’establiments. Tot i l’increment de gairebé el 2% dels comerços a Vilafranca, encara és aviat per parlar de recuperació econòmica. La directora del Patronat de Comerç i Turisme de Vilafranca, Pilar Yagüe, ha comentat al Penedès Econòmic que “el consum es manté dèbil i quan es consumeix la mitja del tiquet de compra és d’un import més baix”. Són moments difícils i les retallades en salaris i la puja-

 Comerços del carrer La Parellada de Vilafranca del Penedès

da de l’IRPF resten capacitat de compra dels clients. Això minva la conﬁança dels consumidors que, tal com diu Yagüe, “es manté sensible a l’evolució de la crisi i repercuteix d’una forma directa en el petit comerç”. Cal dir que el sector comercial experimen-

ta moviments al llarg de l’any i, bastant sovint, es concentren en alguns mesos que coincideixen amb el canvi de temporada. Per aquest motiu, Yagüe es mostra cauta de cara al 2012: “haurem de veure com reacciona el comerç per encarar la nova temporada”.

Penedès Econòmic

març 2012

EMPRESA

La botiga d’articles infantils Dana implanta el codi QR LÍDIA OÑATE La botiga vilafranquina d’articles i mobiliari infantil Dana ha introduït el codi QR en més de 150 productes. A través de l’smartphone, el client ara podrà accedir a un catàleg on trobarà les característiques del producte, la disponibilitat del model i color, el seu preu i altra informació relacionada. Dana es converteix així, en un dels primers comerços a l’Alt Penedès que usa aquest sistema, que també inclou l’opció de compra online. L’impulsor d’aquesta iniciativa, Raúl Cortés, ha explicat al Penedès Econòmic que tenia “ganes d’incorporar algun component de noves tecnologies a l’empresa”. Arran d’una de les reunions de la Comissió de les Fires de Maig de Vilafranca, de la qual forma part, es va familiaritzar amb els codi QR. Cortés va trobar interessant que el client, mentre esperava que l’atenguéssin o observava els productes de la botiga, pogués veure una mostra de cada producte. Dana és una botiga familiar, co-

Advocat penalista de Juristes Grup

El concurs delictiu

 La botiga Dana està al carrer Eugeni d’Ors,12, de Vilafranca

menta Cortés, per aquest motiu anirà implantant de mica en mica aquesta tecnologia, ja que disposen de pocs mitjans. Fins al moment, els productes on ha col·locat el codi QR són en la seva majoria cotxets i productes grans, tot i que Dana espera poder incloure el catàleg de més de 1.000 articles. D’aquesta manera, es pretén agilitzar les compres i que el client ja disposi de més

informació quan l’atengui el dependent. El codi QR va entrar en funcionament a Dana a principis de març i les primeres impressions dels clients han estat molt positives. “Ho troben molt innovador. La veritat és que ha sorprès a altres botiguers” que també s’han mostrat interessats a aplicar aquesta nova tecnologia als seus establiments.

Rius & Rius i VINSEUM signen un conveni de col·laboració REDACCIÓ

El passat 16 de març es va signar a les instal·lacions del VINSEUM el conveni de col·laboració entre la consultora vilafranquina Rius & Rius Assessors i VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya. A l’acte, van assistir Santi Rius en representació de Rius & Rius Assessors, i Josep Soler, president de la Junta de VINSEUM. Rius i Rius Assessors ha volgut iniciar amb el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya una relació de col·laboració a favor de la cultura del vi i del Penedès amb una primera donació d’una trentena d’obres destinades als fons bibliogràﬁcs del Museu i que seran accessibles per a consulta al nou Centre de Documentació VINSEUM, que s’inaugurarà el proper mes d’abril. Entre els títols, tots de temàtica vitivinícola o del Penedès, s’inclouen les obres Cròniques rurals, Noves converses amb enòlegs, cuiners, amics de

DAVID SANS ACUÑA

 Josep Soler de VINSEUM i Santi Rius de Rius & Rius

Francesc Casas, Vi, cos i cervell de Ramon Viader i Guixà, Un sueño en la champagne de Jordi Melendo o La viticultura americana y sus raíces. D’altra banda, la consultoria vilafranquina s’ha compromès a fer una dotació econòmica per col·laborar en la millora dels fons documentals de VINSEUM, que servirà per realitzar l’inventari de

la biblioteca del fons Emili Giralt. Aquesta col·laboració amb VINSEUM s’adscriu en el marc de les iniciatives conjuntes que Rius & Rius sosté amb un elevat nombre d’institucions i entitats amb l’objectiu de relacionar transversalment l’entorn vitivinícola en qualsevol dels seus vessants, ja sigui històric, econòmic, social o agrícola, entre d’altres.

Un dels principis rectors del dret penal en un estat social i democràtic de dret és l’anomenat principi d’intervenció mínima. És a dir, la idea que el recurs a la sanció penal esdevé un mitjà de caràcter subsidiari, la darrera reacció o últim recurs per fer front a aquelles conductes i atacs a béns jurídics per als quals qualsevol altra resposta s’ha revelat insuficient, tot evitant caure en una excessiva i fàcil fugida al dret penal, mitjançant la criminalització de conductes socialment reprovables però que poden trobar adequada resposta en altres branques del dret menys lesives per als drets fonamentals. Un dels àmbits en què el legislador ha considerat necessària la intervenció del poder punitiu de l’Estat és el del procediment concursal, solució a la qual, en l’actual context de crisi econòmica i financera, molts comerciants i empresaris s’han vist en la necessitat de recórrer davant la situació de insuficiència patrimonial per fer front a les seves obligacions més immediates amb l’objectiu de, o bé garantir en la mesura del possible la continuïtat de l’activitat de l’empresa o, en el pitjor dels casos, de procedir a la seva liquidació, el cessament de les seves activitats i a l’acomiadament dels treballadors, que malauradament és el que acaba succeint en la majoria dels casos. Doncs bé, la resposta penal s’ha vist inevitable en aquells supòsits en què la situació de fallida resulta ser conseqüència d’una conducta prèvia per part dels administradors de l’empresa que va més enllà d’una activitat empresarial arriscada, de conjuntures econòmiques adverses, de males ratxes o d’operacions aïllades però que, en el seu conjunt, perseguien incrementar de forma legítima el patrimoni de la societat. En altres paraules: la norma penal està pensant en conductes poc diligents que en el seu conjunt i de forma prèvia a la declaració de concurs, han abocat a l’empresa a la situació de crisi econòmica o insolvència. Lligant-ho amb el que dèiem

a l’inici d’aquest article, el legislador considera que són casos on es posa de manifest un atac especialment greu i censurable a determinats béns jurídics pels quals l’única resposta possible és la intervenció del dret penal. Quins són aquests béns a tutelar en el cas del concurs? El dret de crèdit o, més clarament, les legítimes expectatives dels creditors a veure satisfets els seus drets. En la regulació que fa el Codi Penal d’aquest delicte, que s’enquadra dins la categoria de les anomenades insolvències punibles, s’al·ludeix a la causació o agreujament de la situació d’insolvència o de crisi econòmica de forma dolosa. És a dir, amb el coneixement i consciència d’estarse col·locant en situació d’insolvència i d’incompliment d’obligacions contretes en perjudici dels seus creditors. L’únic requisit legal és la prèvia declaració de concurs del deutor, moment a partir del qual s’obre la veda per poder instar la incoació del procediment penal. Cal afegir que l’existència del delicte no va lligada a la qualificació que es faci del concurs. Exemples d’aquest atac més sever als drets de crèdit ho són les inversions excessivament arriscades, les vendes de béns ruïnoses, l’endeutament excessiu, l’existència d’una doble comptabilitat amb la finalitat de camuflar deutes, l’augment fraudulent del passiu, fer desaparèixer béns del patrimoni de l’empresa, etc. Aquestes conductes podran anar acompanyades d’altres delictes autònoms de naturalesa patrimonial com apropiacions indegudes, estafes o falsedats. En conclusió, tot un reguitzell d’operacions que, comeses de forma voluntària i conscient, han causat un greu perjudici als creditors, però per les quals, aquí sí, es justifica la intervenció del dret a sancionar de l’Estat, que no pot ser percebuda com un excés d’intervencionisme del poder públic en l’activitat econòmica, sinó com l’adequada resposta a conductes mereixedores d’un tipus de sanció que la llei privada mercantil mai podria oferir.

Penedès Econòmic

març 2012

EMPRESA

Els mitjans de comunicació locals no se salven de la crisi general i del sector El descens dels ingressos publicitaris i de les subvencions provoquen que alguns mitjans hagin presentat concurs de creditors o ERO OLGA AIBAR Els mitjans de comunicació estan patint una crisi de dimensions considerables a causa de la disminució de la publicitat i de les subvencions. Aquesta situació ha provocat que el diari més antic d’Espanya, el Diari de Vilanova, fundat l’any 1850, sol·licités un concurs de creditors voluntari el 8 de febrer. Amb aquesta sol·licitud, els responsables de l’edició del diari volen que la justícia adjudiqui un administrador concursal perquè recondueixi la situació ﬁnancera de l’empresa. Els 21 treballadors estan afectats per un ERO de reducció de jornada des de fa tres anys i la companyia els deu les pagues extres del 2011.

La directora de comunicació del Diari de Vilanova, Eulàlia Sòria, explicava que els ingressos de publicitat han caigut des del 2008 un 57% i calculen que aquest 2012 encara podria disminuir un

EL DIARI DE VILANOVA ESTÀ EN CONCURS DE CREDITORS DES DEL 8 DE FEBRER 30% més. També els ingressos per les vendes han baixat un 30% respecte al 2008, així com les subvencions provinents de la Generalitat i la Diputació. El grup edi-

torial també publica el Diari del Baix Penedès, que ha tancat la seu d’El Vendrell i ha traslladat els treballadors a un ediﬁci propietat de l’empresa a Vilanova i la Geltrú. Pel que fa al diari El Punt Avui, que també tenia redactors i notícies de la comarca, va signar el 18 de gener un ERO que ha deixat al carrer 49 treballadors. Aquests se sumen a la seixantena que, el passat mes d’agost, es va acollir voluntàriament a un comiat incentivat per part de l’empresa, Hermes Comunicació. En el cas de la nostra comarca, la situació no és diferent. La crisi ja s’ha endut tres mitjans. El primer va ser el vilafranquí Calaix de Sastre que, malgrat desaparèixer el juny del 2009, va col·laborar amb l’equip comercial de L’Extra, que cobria la zona del Gran Pe-

Més de 800 penedesencs van ser afectats per ERO l’any 2011 Es van presentar 77 expedients, 43 de suspensió de contractes, 28 de reducció i 6 d’extinció OLGA AIBAR Un total de 827 penedesencs, van resultar afectats, l’any passat, per Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO). En total, es van presentar 77 expedients, 43 dels quals de suspensió temporal de contractes, 28 de reducció de jornada i 6 d’extinció, segons dades facilitades pel sindicat UGT. Les empreses més afectades són les de menys de 10 treballadors, seguides per les que en tenen entre 10 i 50. Si ho comparem amb la resta de Catalunya, el percentatge és més o menys el mateix, al voltant del 25% més d’ERO’s en el mateix període de temps. La persistència de la crisi va provocar que l’any 2011 es tanqués amb un nombre d’ERO superior al del 2010, i amb un volum de treballadors afectats una mica inferior. Aleshores, unes 61.000 persones van passar per proces-

sos d’acomiadament o reducció d’ocupació. Tot i l’augment del nombre d’ERO, els treballadors afectats van baixar en relació al 2010. Fins a l’octubre, es van veure afectats per processos d’acomiadament col·lectiu i reducció d’ocupació

LA MAJORIA D’EXPEDIENTS AUTORITZATS PERTANYIEN A LA INDÚSTRIA un total de 40.450 treballadors, quan, un any abans, per les mateixes dates, en van ser 51.056. Aquestes dades indiquen que, en general, els empresaris catalans van presentar més ERO de suspensió temporal de contractes i de re-

ducció de jornada que d’extinció. Per sectors, la majoria dels expedients autoritzats pertanyen a la indústria, en concret l’automoció i la comercialització de vehicles a motor, i la indústria de productes alimentaris, seguit dels sector serveis i de la construcció. Ramon Ferrer, representant del sindicat CCOO del sector de la indústria a les comarques de l’Alt Penedès i Garraf, explicava que “l’any 2009 hi havia uns 8.000 treballadors en el nostre sector a les dues comarques i ara n’hi ha uns 7.000. Moltes empreses ja no existeixen, com és el cas d’Utymat o Ferros Penedès, d’altres tenen expedients d’extinció importants, com Mahle SA, i també s’han realitzat molts acomiadaments a petites i mitjanes empreses”. Ferrer també aﬁrmava que “per desgràcia, la nova reforma laboral no generarà nous llocs de treball a curt termini, i menys si no reactivem el consum i la conﬁança”.

nedès i el Baix Llobregat. Aquest darrer, malauradament, va tenir el mateix ﬁnal que el primer i va deixar-se de publicar l’agost del 2010. El darrer en caure va ser el setmanari gratuït vilafranquí 7 Dies, que tampoc va poder su-

portar la davallada dels ingressos publicitaris i va tancar portes el 23 de juliol de 2011. Dels mitjans que quedem en l’actualitat, alguns també s’han vist obligats a fer reduccions de plantilla o de jornada mitjançant ERO’s.

ERO’S 2011, ALT PENEDÈS Alt Penedès

Reducció

Extinció

Suspensió

Total

Gener Persones afectades

5 60

1 4

6 64

Febrer Persones afectades

8 81

1 7

9 88

Març Persones afectades

4 38

Abril Persones afectades

2 27

1 0

Maig Persones afectades

4 37

1 9

Juny Persones afectades

2 9

1 34

4 38

Juliol Persones afectades Agost Persones afectades

1 2

4 29 5 46

7 69

10 112

7 90

1 6

Setembre Persones afectades

5 35

Octubre Persones afectades

7 54

Novembre Persones afectades

1 7

2 31

8 54

11 92

Desembre Persones afectades

1 7

1 9

6 157

8 173

Total ERO’S

Total persones afectades 272

461

827

Font: UGT

Penedès Econòmic

març 2012

L’ENTREVISTA

LLUÍS BASSAT COEN

Publicista i fundador de Bassat & Ogilvy

Hem d’usar al màxim la intel·ligència comercial per sortir de la crisi Fa pocs dies, el publicista Lluís Bassat, un dels màxims exponents en el món de la publicitat, va visitar Vilafranca per presentar el seu darrer llibre Inteligencia comercial. Abans de la conferència, vam poder compartir una estona amb Bassat, que, malgrat ser una personalitat reconeguda arreu del món, es va mostrar planer, distès i extraordinàriament accessible. JOSEP BARELLA PUIG

Senyor Bassat, la feina ben feta... No té fronteres. I la feina mal feta...? No té futur.

Lluís Bassat va néixer a Barcelona el 1941. Fundador i president d’honor del Grup Bassat Ogilvy España, ha dedicat la seva vida professional a la publicitat. Doctor Honoris Causa per la Facultad de Comunicación y Humanidades de la Universidad Europea de Madrid, ha rebut innombrables reconeixements al llarg de la seva brillant trajectòria. Autor d’El Libro Rojo de la Publicidad (1993) i Confesiones personales de un publicitario (2008), publica ara Inteligencia comercial. Viatger i comunicador incansable, actualment segueix donant conferències a tot el món. A més, ha impulsat la Fundació Carmen i Lluís Bassat, destinada als més necessitats, i el Museu d’Art Contemporani de Mataró, ja inaugurat, que exposarà més de 1.500 peces de la seva col·lecció particular.

Aquestes dues frases corresponden a una campanya que vostè va dissenyar per a la Generalitat fa 20 anys. Avui en dia aquest missatge encara és vigent? Jo crec que sí, més que mai. Aquesta campanya la vam fer quan Espanya va entrar a la Unió Europea. El president Pujol, que és un gran partidari de la feina ben feta, em va dir: “Escolta, ara és un bon moment; o triomfem o prendrem mal”. I vam fer la campanya per motivar la gent i fer-li entendre que el mercat ja no eren 44 o 45 milions de persones, sinó un mercat de 300 milions. Per tant, si féiem la feina ben feta, era molt probable que les empreses catalanes puguéssin exportar els seus productes. Jo crec que encara no ho fem. Hem començat, hem pres un bon camí, però encara falta molt. Falta intel·ligència comercial, concretament, per vendre millor els nostres productes. Posi’m un exemple. Miri, objectivament, el pà amb tomàquet és molt millor que la pizza. No hi ha comparació. I per què no es ven? Per què no hi ha “pantomaqueries”? Doncs perquè els italians han tingut més intel·ligència comercial. Per això he escrit el llibre, per donar la volta a la situació i intentar convèncer els meus compatriotes que no han de tenir por a exportar.

L’any 1993 vostè va publicar el Libro Rojo de la Publicidad; els que tenim certa edat i ens agrada el tema, el llibre el vam devorar com un petit màster sobre la publicitat. Què va representar per a vostè aquest llibre? Hi havia molts llibres bons de publicitat, però tots estrangers, basats en experiències d’Estats Units. A mi em va semblar que s’havia de fer un llibre amb experiències d’aquí, explicant com funciona la ràdio aquí, la televisió, la premsa, etc. I vaig fer aquest llibre, que encara es ven, i molt.

EN TEMPS DE CRISI CAL DONAR UNA EMPENTA AL CONSUMIDOR I AJUSTAR ELS PREUS Estem vivint una situació econòmica molt complicada. Tots tenim necessitat de vendre més i a vegades creiem que una bona inversió publicitària pot millorar les vendes, però vostè deia: “la millor inversió publicitària en un producte és millorar-lo”. Encara ho subscriu? La millor inversió publicitària que es pot fer, amb qualsevol cosa, és millorar el producte. Recordo una vegada que em va venir un client, ja fa molts anys, i em va dir que tenia un pressupost d’inversió de 100 milions de pessetes, que en aquella època eren molts diners. Volia que li llancés

un producte i vam començar a parlar del seu producte. Em va dir que era gairebé tan bo com el de la competència, però no el podia vendre més barat perquè no li sortia a compte. Llavors jo li vaig dir que no li vendria un producte pitjor que el de la competència i més car, perquè no ho sé fer. Ara bé, si invertia els 100 milions en millorar el producte superaria els de la competència, i així el podria vendre més car. La davallada d’inversió publicitària està fent trontollar molt els mitjans de comunicació. Com veu el futur del sector? Malament. Es fa menys publicitat i hi ha gent que pensa que quan les coses van malament s’ha de fer més publicitat per vendre més i no és veritat. Quan les coses van malament el que has de fer és pagar els sous al personal que tens, que és més urgent que la publicitat. D’altra banda, si passes un any no fent publicitat no és greu, si passes dos anys, potser tampoc és gravíssim, però si passes tres anys sense anunciar-te, la propera vegada hauràs de començar des de zero perquè la gent s’haurà oblidat de la teva marca. De totes maneres, ara, amb aquesta situació tan crítica que estem passant, crec que és més important l’acció comercial que la pròpia publicitat. Perquè en èpoques de crisi la gent mira molt els diners. Fa quatre dies Mango va anunciar que baixava un 20% tots els seus productes, reduint el marge de beneﬁcis. I les grans companyies com el Corte Inglés també ho estan fent. Hem de do-

Penedès Econòmic

març 2012

L’ENTREVISTA nar una empenta al consumidor perquè ens pugui comprar amb un preu més ajustat, donar facilitats de pagament, fabricar productes més fàcils de comprar, ... I més en una comarca com la de l’Alt Penedès, on hi ha tantes petites i mitjanes empreses, que han de saber què poden fer per no sucumbir a la crisi. No ens podem deixar anar i tancar. Els mitjans de comunicació generalistes potser no estan ajudant dedicant tant de temps informatiu a la crisi. Miri, Isaac Bashevis, que va guanyar el premi Nobel de Literatura al 1978, deia: “Si vostè segueix dient que les coses sortiran malament, té moltes probabilitats de convertirse en un profeta”. És cert que hi ha coses que van malament, però també hauríem de parlar de les coses que van bé i de les empreses que encara hi són i van bé. En què ha canviat més la publicitat des que aquell jove Bassat de 18 anys venia televisions Marconi a domicili fins avui? Ha canviat tot. No existien moltes coses: Internet, la publicitat a la televisió en color, ... Tot s’ha sofisticat molt. Però la gent s’ha oblidat de mirar què té un producte per comprar-lo. Com que darrerament tot és publicitat emocional, s’han oblidat d’explicar si aquest cotxe és de gasoil o gasolina, si té un maleter gran o petit,..., i això està tornant gràcies a Internet. Ara el públic busca informació abans d’anar a la botiga. A vegades alguns compradors saben més del producte que el venedor i això no pot ser. No hi ha suficient intel·ligència comercial per estar a l’aguait del que et poden venir a demanar i has d’estar preparat per servir el teu client en allò que pugui necessitar. Abans es deia “no le digas a mi madre que trabajo en publicidad, que ella piensa que soy pianista en un burdel”. Per què està tan mal vist el gremi de la publicitat? Perquè quan va començar, la publicitat era una broma. Els meus amics em deien “escolta, tu que podries fer qualsevol cosa, per què et dediques a una professió de mentiders?”. Era tot una història. Per això em vaig proposar no mentir mai. Tinc molts defectes, però no aquest. I si ho penseu, és tan fàcil dir la veritat! Tota la meva vida i gran part del que dic al llibre està basat en aquest concepte: per guanyar la confiança del client, no el pots enganyar.

Foto: Fèlix Miró

Parlant de dir veritats o mentides, vostè va ser candidat a les eleccions del 2004 del FC Barcelona. Va haver-hi un senyor que, mentint, va aconseguir la

presidència, i vostè va perdre les eleccions. Això va ser així? Abans de la notícia del ﬁtxatge del Beckham pel FC Barcelona que va anunciar el senyor Laporta, jo tenia el 42% de la intenció del vot i ell el 9%. Suposo que a la desesperada va buscar quelcom que li donés els vots que li faltaven i es va inventar el ﬁtxatge. Jo coneixia perfectament la gent del Manchester i em van

SI ET VOLS GUANYAR LA CONFIANÇA D’UN CLIENT NO EL POTS ENGANYAR assegurar que ja estava fitxat pel Reial Madrid. Però la gent no s’ho creia, confiaven en Laporta. No només perquè els feia il·lusió portar un bon jugador, sinó perquè, a més, li trèiem al Real Madrid. Llavors les enquestes em van donar el 23% del vot i Laporta havia pujat fins al 22% i anava cap amunt. Un amic meu, director d’un diari esportiu, em va dir que em posava en portada el Thierry Henry conforme el fitxaria, però jo li vaig dir que no el portava i, per tant, no volia posar-ho. I recordo que vaig dir una frase que ell va publicar: “M’estimo més perdre les eleccions que perdre la dignitat”. Jo sempre m’he guanyat la vida perquè he tingut la confiança dels meus clients, als quals no he enganyat mai. S’imagina que després de 40 anys de professió, guanyo les eleccions per dir una mentida? Diran: “Aquest és un altre Lluís Bassat!”. Doncs les vaig perdre, però no la dignitat.

ARA MOLTS CLIENTS SABEN MÉS QUE ELS PROPIS VENEDORS SOBRE EL PRODUCTE Jo crec que podria haver fet moltes coses pel Barça, entre altres raons perquè portava el Guardiola amb mi, i jo vaig creure en ell molt abans que el senyor Laporta. Tot i així, estic molt content de com va el Barça i del Guardiola. Ara que estan de moda les marques blanques, vostè defensava les marques pròpies amb aquesta aﬁrmació: “vendre avui i construir la marca per demà continua sent el principal objectiu”. Què hi pot afegir? Jo sempre he estat favorable a les marques. Són les que investiguen,

les que avancen, les que creen els nous productes, ... i després vénen les marques blanques i les copien. Això ha estat així fins ara, però s’ha de reconèixer que hi ha algunes empreses que venen productes de marca blanca, però que ja hi ha posat la seva. I aquesta marca pròpia d’una cadena de supermercats ha anat agafant la confiança dels clients com Hacendado. Mercadona ha tingut la intel·ligència comercial, la sort i la perseverància per anar creant productes i marques pròpies que han guanyat la confiança del consumidor. Són marques més barates que les del fabricant, però per a la clientela de Mercadona és fantàstic, perquè el producte té la qualitat que espera la gent i és més econòmic. Abans que ens digui com el Paco Umbral en el programa de la Mercedes Milà, “Yo he venido a hablar de mi libro”, què ens pot dir del seu darrer llibre Inteligencia comercial? Jo l’he escrit ja en temps de crisi. Una de les raons és que en qualsevol professió, però sobretot la comercial, hi ha molta diferència entre tenir o no intel·ligència comercial. Sortiríem abans de la crisi si tots els dependents de les botigues, els venedors, és a dir, tots en general; utilitzéssim la intel·ligència comercial, perquè tots la tenim però no l’usem. Les coses ens anirien molt millor i sortiríem de la crisi. Amb el llibre, no pretenc canviar la vida a ningú, però sí donar una petita empenta a persones de moltes professions diferents. En el llibre apareixen testimonis d’Isak Andic (Mango), Emilio Botín (Banco Santander), entre d’altres. Què tenen en comú? Doncs que han triomfat i jo he après molt d’ells. Els conec molt bé i he treballat amb tots ells. Els vaig enviar un qüestionari i em van respondre amb molta sinceritat. La gent que arriba on han arribat ells és perquè tenien una visió de negoci molt clara i idees molt senzilles. Doni’ns arguments per a ser optimistes de cara al futur. Doncs que les vaques magres no duren tota la vida i que algun dia s’acabaran i tornarem a tenir una època millor. Jo he viscut crisis molt importants, però aquesta és la pitjor que he viscut. Aquesta és mundial, però a Europa ens ha tocat la lletja, perquè a Estat Units ja tornen a estar bé, obren botigues i veus activitat al carrer. A més, Espanya ara ha de demostrar que està millor que Grècia, Irlanda, Portugal i Itàlia. La meva esperança és que els joves cada vegada estan més ben formats i, si tots remem en la mateixa direcció, ens en sortirem.

Penedès Econòmic

març 2012

OPINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

QUÈ ESTEM FENT MALAMENT I COM EN SORTIREM D’AQUESTA?

e arribat a la conclusió, en vista de les conductes tan irresponsables dels últims anys, que la bonança econòmica va propiciar el desenvolupament d’un virus que s’alimentava preferentment de la memòria i del sentit comú que, fins llavors, dirigia les nostres decisions. A finals de 1987, vam iniciar una sèrie sobre un fet històric que consideràvem tan rellevant com el naixement dels grans Estats Europeus, l’inici de la unificació política i econòmica europea. Era tan important que ens vam atrevir a avançar el que suposaria per a nosaltres aquesta transició: [...]“Estem davant la nostra segona transició política, que, possiblement, consumirà una altra dècada. Aquesta segona transició té una direcció en molts casos contradictòria a la primera i, com aquesta, donarà lloc a una mudança de persones i d’idees, i romandran, al final, els que millor assoleixin integrar-se en el seu curs històric. La revolució afecta, en primer lloc, els estats, les atribucions sobiranes dels quals quedaran enormement reduïdes. Es pot parlar d’estats independents, quan funcions tan importants com la de la seguretat, política exterior, bona part de la regulació econòmica, política social, fiscalitat... han d’estar concertades amb la resta de membres de la CEE? Es parla que fins a un 80% de les funcions que abans del procés exercitaven independentment els Estats Membres, quedaran desplaçades als òrgans de la CEE. La revolució afectarà el funcionament del nostre sistema democràtic. Bona part de la gestió pública nacional estarà en mans d’òrgans comunitaris en els quals participen polítics europeus amb una gran experiència en la gestió pública democràtica. Polítics que han vingut demostrant que només una gestió responsable i competent dels assumptes públics, pot compaginar el respecte a les llibertats i drets individuals i socials, amb un progrés econòmic continuat. Tot això ha d’ajudar a consolidar

ÉS LÒGIC QUE ELS PROGRAMES QUE AFAVORIEN LA INTERVENCIÓ DE L’ESTAT EN L’ECONOMIA HAGIN HAGUT DE RECONVERTIR-SE

socialment la democràcia, com un sistema polític eficaç, no només en l’àmbit de les llibertats formals, sinó quant al nivell de vida i benestar de la Societat, base de les llibertats reals dels ciutadans. De moment veiem, amb les excepcions que hem vingut manifestant anteriorment, que s’ha aturat la degradació econòmica i social que va acompanyar la primera transició política, deguda sobretot a greus errors interns. D’altra banda, la inclusió del nostre sistema polític en un espai geogràfic històricament democràtic, ha d’ajudar a la democràcia espanyola a evolucionar positivament cap a un funcionament homologable al d’altres democràcies europees, dotant-lo d’una experiència política, d’unes normes i d’un comportament que difícilment, aïllat aquest país, huria aconseguit en tan curt espai de temps. Això ha de propiciar l’evaporació de la situació de desencantament polític actual, hereva fonamentalment de la primera transició política. Aquest procés afectarà també el nostre sistema econòmic, indefinit en la nostra Constitució. Ha quedat fixat definitivament el marc econòmic del nostre sistema polític, l’economia de mercat, amb un grau de puresa que mai

PER SER FORTS EN LES NEGOCIACIONS COMERCIALS, ELS PAÏSOS COMUNITARIS HAN DE TENIR UNA POLÍTICA DE COMERÇ COMÚ

s’havia donat en el nostre país. Aquesta puresa és conseqüència de l’aplicació, a tots els Estats Membres, d’un règim de competència summament estricte que impedeix, excepte causes justificades i concertades, els ajuts públics a les empreses, cosa que provocarà una privatització pràcticament total del sector productiu. És, per tant, lògic, que els programes que afavorien la intervenció de l’Estat en l’Economia, hagin hagut de reconvertir-se sobre la marxa. Aquest procés d’harmonització s’anirà accentuant, ja que la consecució d’un mercat sense fronteres necessita una estabilitat monetària, una concertació de polítiques fiscals i una unificació de gran part de la normativa econòmica (Règim de Societats, institucions mercantils, circulació de capitals, normes tècniques de producció, medi ambient...), tot això dintre d’una convergència de polítiques econòmiques. Això ha de provocar una desnacionalització de la gestió pública econòmica, que passarà a mans comunitàries. Tot el procés anterior de transferències de parcel·les de poder nacional als organismes comunitaris, incidirà no només en la sobirania dels diferents països membres, sinó també, i de manera substancial, en els programes dels partits polítics comunitaris. La diferència d’aquests programes quedarà reduïda a àmbits cada vegada més petits i anecdòtics. Clar que podrà haver-hi amplis plantejaments polítics, però el que no serà possible és que aquests es puguin aplicar directament, amb el triomf en una elecció política nacional. Seran les instàncies supranacionals les que tinguin la decisió final sobre la major part de les qüestions d’interès social comunitari. Amb una reducció tan important de la seva capacitat per a modificar el marc institucional, pot ser que els pobles escullin els seus partits polítics nacionals per la seva capacitat per a gestionar assumptes comuns? En aquest cas s’anirà produint una reconversió de la classe política, seleccionant-

Penedès Econòmic

març 2012

OPINIÓ se els polítics que tinguin una major capacitat de gestió, és a dir, que assoleixin, amb un menor cost, una millor prestació de serveis socials. El polític que promet que amb el seu programa se solucionaran els problemes socials, donarà pas al polític que prometrà gestionar amb més eficàcia un semblant programa.”[...](*) Els greus problemes actuals, polítics i econòmics, crec que es deuen al desconeixement i, per tant, a la falta de preparació de la ciutadania i de gran part dels dirigents socials i mitjans d’informació, davant l’enorme repte que ens plantejava aquest procés, que ha permès que la situació es deteriori fins a extrems inimaginables. No hi va haver una segona transició que canviés la cultura política popular, reconvertís els programes dels partits polítics, ajustés el marc legal i millorés la competitivitat del nostre sector productiu, única manera que era viable el nostre ingrés a la Unió Europea. Quan em convidaven a alguna conferència sobre aquest tema, posava com a metàfora que entrar en la Unió Europea era com ingressar a la NBA, al principi fa molta il·lusió i, al president, el treuen els afeccionats a coll, però si a continuació no amplia els pressupostos, no fa un equip competitiu, no adapta la manera d’entrenar i jugar a una competició d’elit i no fitxa una direcció tècnica competent, hauria estat millor que ens haguéssim quedat a casa. Ara bé, nosaltres no teníem opció ja que, a partir de llavors, Espanya seria una democràcia portada per polítics més competents i responsables perquè, sols, ho hauríem passat veritablement malament. El motor que dinamitzava aquest procés no era solament econòmic, també el garantir el nivell de vida i de llibertat de la població: [...]“És cert que s’han derogat barreres aranzelàries, però es mantenen altres tipus de barreres tècniques i burocràtiques que han vingut a impedir la cristal·lització de l’esperit original amb que es va fundar la CEE”. Deia Guido Brunner que les traves burocràtiques en la CEE suposen una pèrdua anual de 50.000 milions de dòlars, i que, a pesar d’estar aprovat el principi de no discriminació en la licitació pública, aquesta, amb un valor anual de 500.000 milions de dòlars, va a empreses nacionals en un 95%. Però el problema fonamental és que les tecnologies avançades necessiten grans produccions, els costos han augmentat vertiginosament, cosa que exigeix que els productes hagin de ser col·locats ràpidament en un gran mercat per a cobrir les despeses i reunir els fons necessaris per a les inversions de la següent ronda de reno-

vació. I aquest procés, en l’Europa Comunitària queda diﬁcultat per les traves i les polítiques nacionalistes dels governs. Per altra banda, Japó i els Estats Units actuen en el comerç internacional amb un gran pes polític, cosa que els permet assolir una preeminència per als seus interessos. Exemple el tenim a Japó, que utilitza els principis de lliure comerç per a les seves exportacions, mentre que sacseja les obligacions de reciprocitat que això implica. Però, per tenir una posició forta en les negociacions comercials, els països comunitaris han de presentar-se amb una política de comerç comú, que signiﬁca parlar amb una sola veu. La reacció ha de produir-se immediatament, sinó, com assenyalava l’OCDE, Europa subministrarà cada vegada més productes alimentaris, matèries primeres i béns manufacturats, de baixa tecnologia. I aquest tema no té una transcendència purament material, sinó també social, cultural i política. Tal com recull l’informi Poniatowski “de tant en tant es fa un elogi dels valors culturals europeus i aquests són presentats com una espècie de consol davant un eventual enfonsament tecnològic del nostre continent. Aquesta fórmula és rotundament inacceptable, la qualitat de vida i la relativa harmonia social que existeixen a Europa, depenen, sobretot, de la seva capacitat d’oferir condicions de vida raonables a la majoria dels seus habitants; i no serà possible mantenir aquest nivell si Europa no torna a trobar la competitivitat. En cas contrari, la major part de l’Europa Occidental està condemnada a la decadència, a la pobresa i a l’atur estructural”[...](*) Després d’assumir aquests compromisos, el nostre desenvolupament polític posterior no seria totalment congruent amb

NOMÉS UNA GESTIÓ ECONÒMICA INTEL·LIGENT PODRIA EVITAR QUE AQUEST PAÍS ESTIGUÉS CONDEMNAT A LA DECADÈNCIA, A LA POBRESA I A L’ATUR ESTRUCTURAL

els fonaments d’aquest procés d’unificació, tal com ho vam anar reflectint en articles posteriors. El procés en el qual els nostres partits polítics nacionals s’havien quedat sense la part més substancial dels seus programes no va tenir la difusió adequada. Això va permetre que poguessin desenvolupar-se conductes fraudulentes. Gestors públics i mitjans interessats, van intentar desviar l’atenció social, fent tornar la població a moments històrics no especialment fructífers per a la convivència, la llibertat i el progrés econòmic i arriscant un dels majors èxits de la primera transició. Si tota la seva preocupació l’haguessin concentrat en el diagnòstic i les solucions per sortir de la crisi, no haurien necessitat elements de crispació social per ocultar la gravetat de la situació econòmica i social i intentar fidelitzar els votants, en lloc d’impulsar una gestió de progrés real, amb una poètica sectària absolutament caduca i que podria esdevenir perillosa en períodes greus de frustració social. Era lògica la proliferació i diversificació legislativa que es va intensificar, d’una manera desaforada, sobre el sector productiu? Si calia unificar el règim legal dels Estats per a evitar la recessió. A què ens portaria el procés de fragmentació legal dintre d’un Estat petit? Si Espanya s’havia convertit en una espècie de província d’un nou Estat i hauria de cofinançar una nova estructura burocràtica multinacional que assumiria cada vegada més funcions, era lògic que incrementéssim la despesa pública local, autonòmica i estatal quan ens estàvem quedant sense atribucions sobiranes? Hi hauria diners per a tot? I, quant a l’economia productiva, com podien tenir tots els països la mateixa velocitat si tenien diferent cos? Com els països menys

competitius podrien arribar a la mateixa marca que els millors països de l’Economia Mundial, si no tenien la mateixa preparació? En unificar el tipus de canvi amb els països que millor competitivitat oferien i alhora, eliminar les barreres aranzelàries i tècniques que permetien controlar la circulació de béns, era vital reforçar la maquinària productiva nacional per no destrossar el nostre futur. Si no milloràvem la qualitat i conteníem els preus de la producció, cada vegada tindríem més dificultats per mantenir les vendes en el mercat mundial. Per a això, el programa era clar i inevitable. Igual que en una família que depèn d’un sou o d’una renda empresarial, calia donar preferència a l’economia com motor, no solament de renda comuna, sinó de font d’ingressos públics, d’ocupació per a la població, de garantia per a la viabilitat de l’Estat del Benestar i inclús d’estabilitat política i social. No són els sistemes ni els seus gestors els que donen o treuen ocupació rendible, sinó la competitivitat de les seves economies i la preparació professional dels ciutadans. I des d’aquesta base i en l’actual situació de precarietat de les finances públiques, que ha deixat en solitud el sector productiu en el paper d’assecant per a l’atur, les reformes surten soles (entre d’altres anteriorment referides): reformar el sistema educatiu fentlo més rigorós i de major qualitat tècnica per proporcionar treballadors més qualificats, reduir els costos del proveïment energètic, racionalització de la política d’infraestructures, incentivar la millora de la productivitat i reduir l’absentisme laboral, potenciar la generació d’emprenedors, únics que poden crear nova ocupació, amb una millora en el marc legal empresarial, ajudar el sector exportador i sobretot, dirigir els recursos financers, fonamentalment les activitats productives. Si la ingent quantitat de diners que s’han gastat, els últims anys, per motius electorals, s’haguessin invertit en el sector empresarial, hi hauria la meitat d’atur i, amb això, una major solvència financera i la recuperació dels sectors bàsics com la construcció i l’automòbil, i els dirigents que els van utilitzar tindrien millors resultats electorals. Només una gestió econòmica intel·ligent i continuada basada, no en interessos partidistes i electoralistes, sinó en l’interès general, que dediqués preferència a la millora de la qualitat de tots els agents productius, podria evitar que aquest país estigués condemnat a la decadència, a la pobresa i a l’atur estructural. (*) Text inclòs en el meu llibre: 1992: El reto del mercado único.

Penedès Econòmic

març 2012

OPINIÓ

ANDRÉS PÉREZ ORTEGA Químic i MBA per ICADE Columnista d’Expansión

¿QUIÉN FRENA TU MARCA PERSONAL?

na de las cosas que suelo decir cuando me preguntan por el futuro del Branding Personal en nuestro país es que lo veo muy negro. Sé que no es el mejor modo de animar a la gente a diseñar su estrategia de Marca Personal pero una y otra vez me encuentro con el mismo panorama. Quienes me escuchan en una conferencia o en un curso o leen algo de lo que escribo puede que momentáneamente sientan la necesidad y encuentren razones para ponerse en marcha. Puede que entiendan que la situación requiere realizar acciones distintas a las tradicionales. Quizás se animen al ver que cualquiera tiene los medios y las herramientas para dar a conocer su trabajo. Incluso puede que comprendan que la inversión económica para convertirse en un profesional reconocido es mínima o casi nula. Por lo tanto podríamos decir que, además de que hay razones de sobra para diseñar un proyecto de Branding Personal, no hay impedimentos externos que lo dificulten o que lo conviertan en algo elitista o sólo para una minoría privilegiada y pudiente. Entonces, ¿Cuál es el problema? Pues la mayor dificultad para que alguien se convierta en un profesional reconocido, valorado, influyente y respetado es… uno mismo. Cuando hablo de Estrategia Personal, todo el mundo entiende que el proceso es sencillo. Cualquiera se da cuenta que para hacer un video y subirlo a Youtube sólo necesitas un movil o una webcam barata. Que para escribir un documento sobre tu especialidad sólo hace falta un trozo de papel y un lapiz. Que para hacer networking únicamente tienes que salir a la calle o levantar el teléfono. Que para aprender algo sobre un tema existen libros e información de sobra a nuestro alcance. Que para… En realidad, todo lo que se necesita es reflexión, tranquilidad, esfuerzo, trabajo, persistencia, valor, valores y valentía, confianza, autoestima y algunas otras cuestiones que tienen que ver con la

lo eres no te queda más remedio que ponerte las pilas porque, tal y como van las cosas, vas a estar currando hasta que te mueras. 3.- Soy muy joven. Tras esta excusa suele esconderse la tendencia a seguir viviendo de la “subvención” paterna o parapetarse tras unos estudios que no terminan nunca para no tener que enfrentarse al mundo “real”. Quienes me lo dicen suelen razonar que no tienen conocimientos ni experiencia para posicionarse y eso es falso. Creen que hay que pagar el precio de hacer trabajos de mierda durante años (en los que no va a aprender nada) sólo para poder decir que tiene una profesión. Espero que te des cuenta que todos tenemos (o podemos adquirir con facilidad) conocimientos y experiencia que nos capacitan para hacer más cosas de las que te imaginas.

propia persona. Y ahí está el problema. El origen de la diﬁcultad para ponerse en marcha está en ese órgano gris que tenemos entre las orejas. Se puede culpar a las circunstancias, se pueden poner excusas técnicas, coyunturales o externas de todo tipo. Pero si no te mueves, el problema es unicamente tuyo. Algunas de las excusas más habituales que me encuentro son estas (seguro que te reconoces en alguna) pero hay muchas más, la capacidad de encontrar modos de no hacer nada es inﬁnita: 1.- No tengo tiempo. Esta es una de las más habituales. Parece que mucha gente no se da cuenta que ha llegado el momento de encontrar otras formas de ganarse la vida. Todo esto de lo que hablo no es algo opcional sino absolutamente necesario, por lo tanto no sólo es absurdo decir que no tienes tiempo sino que además es falso. Todos tenemos las mismas

LA MAYOR DIFICULTAD PARA QUE ALGUIEN SE CONVIERTA EN UN PROFESIONAL RECONOCIDO, VALORADO, INFLUYENTE Y RESPETADO ES... UNO MISMO

horas al día, pero unos las aprovechan mejor que otros. Seguro que si hay algo que te gusta hacer, no tienes ningún problema en encontrar un rato para hacerlo. Por último, si algún día decides levantar el culo y ponerte a hacer cosas, te darás cuenta que tampoco hace falta echar demasiadas horas, es más bien una cuestión de aprovechar bien algunos ratos. 2.- Soy muy mayor. Esta excusa suele ser la habitual cuando se habla de cuestiones más tecnológicas. Me sucede con frecuencia que después de escuchar durante un buen rato las quejas de alguien sobre lo poco que le valoran en su profesión me dice que ya no tiene edad para aprender a utilizar algunas herramientas o “cacharros” o para ponerse al día en algunas cuestiones. Pues no puedo hacer otra cosa que esperar que algún día te des cuenta que primero, nunca se es demasiado mayor y segundo, que aunque creas que

4.- Me da miedo-vergüenza. Relacionarme, escribir, llamar, hacer un video, hablar en público,… He conocido a gente valiosísima incapaz de salir de la burbuja. Todos los días me encuentro con personas que podrían hacer grandes cosas pero tienen un miedo terrible al ridículo y a las críticas. Eso, además de ser completamente egoista por privar a los demás de tu “talento”, es ridículo y algo peor, inútil. Siempre digo que hagas lo que hagas te van a criticar, incluso machacar, pero es el único modo de aprender y de darte a conocer. Y al que no le guste, que le den. Seguro que se te ocurren más excusas. Yo tampoco me libro, también encuentro formas de evitar enfrentarme a algunas situaciones. Pero siempre, siempre, el problema del Branding Personal no está en el primer elemento, el Branding, porque eso está muy clarito y deﬁnido. Lo que realmente te impide salir de tu bloqueo es la segunda parte de la ecuación, la Persona. Así que, coge un lapiz y un papel, busca un sitio y un momento tranquilo y empieza a poner orden en tu cabecita… o difícilmente podrás dejar huella en la de los demás

Penedès Econòmic

març 2012

EMPRESA

ERIC ENGUITA ALBET Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

Moltes coses han de canviar Crec que va sent hora, si volem sortir de la conjuntura actual, que canviïn moltes coses. Parlen els polítics d’una reforma laboral severa i contundent, que jo no veig per enlloc, tant patronals com sindicats estan envellits, i no parlo dels dirigents només, sinó de la seva filosofia i idiosincràsia. Estem encara amb uns valors de la transició. Que no s’ha acabat ja la transició? Considero que els drets i deures, tant dels uns com dels altres, ja no són els mateixos que fa 30 anys, i possiblement, només ho veiem els joves, però és que precisament som el futur, i tant la política, com els consells socials viuen un present molt allunyat a les perspectives o forma de veure les coses que tenim una de les generacions més ben preparades de tots els temps. M’esparvero quan veig els debats entre el Sr. Rosell, de la CEOE, o els senyors Toxo i Méndez, o el mateix Sr. Rajoy, de vegades no se si agafar la pastilla vermella o la blava, i de cop i volta et trobes en un món irreal com a Matrix. Creieu que els drets i deures dels treballadors són els mateixos que fa 30 anys? Considereu que el

problema de fons no és un altre, que no pas els acomiadaments més econòmics o la temporalitat? Aquests plantejaments donen solució a les necessitats d’avui? Jo crec que no. Fan falta reformes, però no estructurals, ni severes, sinó reformes de filosofia, d’entendre el món, segurament les més difícils, però necessàries. Un país on debatem cada dia, si més o menys sou, si més o menys vacances, si retallades, si patronals o sindicats, si vaga general (estem al S. XXI !!!), és un país estèril davant la conjuntura. Cop de timó, implicació dels #arajovesempresaris en els òrgans de poder i decisió, canvi de mentalitat de la societat, canvi generacional... si continuem així, els joves, ni votarem per desafecció a la política, ni entendrem mai les estructures de poder. Fa falta una autèntica revolució, alcem el crit, un poble que canta, és un poble que mai no mor. I durant l’estona que escric aquest article, Espanya ens roba 5.000.000€, suficients per una nova escola, o per generar polítiques actives d’ocupació. Dins de tots els canvis que proposo, el més important, la independència de Catalunya!

Nou Verd i Nou Set augmenten la plantilla un 34% en tres anys Aquest any augmentaran els llocs de treball per la posada en marxa de projectes empresarials nous REDACCIÓ

El món cooperatiu s’ha convertit en un dels sectors ocupacionals que millor aguanten la crisi del mercat laboral, tal com demostren diversos indicadors. I el comportament que han estat tenint durant els darrers tres anys les cooperatives vinculades a l’Associació Entrem-hi de Vilafranca (Nou Verd i Nou Set) en són un exemple clar. Així, les dues cooperatives vilafranquines d’inserció sociolaboral de persones amb risc d’exclusió han augmentat globalment la seva plantilla un 34,15% en els darrers tres anys, en haver passat de donar feina a 82 persones l’any 2008 a 110 persones en

L’OCUPACIÓ EN EL SECTOR VA CRÉIXER UN 7’2% EN EL DARRER TRIMESTRE l’actualitat. La majoria de treballadors són de Vilafranca, i el 80% de les noves contractacions han estat derivades pels serveis socials i sociosanitaris de la vila. Al llarg del 2011, Nou Verd va poder ampliar un 11,11% el nombre de llocs de treball, en passar de 81 a 90, i de cara al present 2012 l’objectiu és estabilitzar la plantilla. Pel que fa a Nou Set, l’any passat va mantenir els seus 20 llocs de treball de l’any

anterior, tot i que per l’efecte rotatori de les empreses d’inserció, les 10 places laborals d’inserció que ofereix les van ocupar fins un total de 17 persones. De cara a aquest any 2012, ja s’està confirmant un augment significatiu del nombre de llocs de treball com a conseqüència de la posada en marxa de projectes empresarials nous (com ara serveis de neteja), que s’han anat gestant al llarg del 2011. Nou Set espera poder finalitzar el 2012 amb un mínim de 28 persones, cosa que suposaria un creixement del 64,70%. Segons Juli Silvestre, gerent de les dues cooperatives, “com a cooperatives, tenim major resistència a la crisi per la implicació dels socis en l’organització, però, com a empreses socials, tenim el compromís d’actuar de manera anticrisi, mantenint o augmentant els llocs de treball quan més falta fan, aplicant avui els beneficis que en èpoques millors s’han obtingut”. Una altra dada que demostra que les cooperatives s’estan convertint

en un refugi en temps de crisi és el nombre total de ﬁrmes existents. Segons dades del Departament d’Ocupació i Empresa, en els darrers tres anys el total de cooperatives existents al conjunt de Catalunya s’ha mantingut estable, amb un lleuger increment del 0,37% (s’ha passat de 4.056 a 4.071). També al conjunt de l’Estat les empreses formades per cooperatives de treballadors han despuntat quant al nombre de llocs de treball. Segons el Ministeri de Treball i Seguretat Social, en el darrer trimestre, l’ocupació va créixer un 7,2% dins el món del cooperativisme (+19.602 llocs de treball), destacant el sector serveis amb un augment del 7,5% (+12.890 llocs de treball creats en tres mesos). Les cooperatives Nou Verd i Nou Set, juntament amb la Fundació Mas Albornà i l’Ajuntament de Vilafranca, formen part de l’Associació Entrem-hi, que té com a objectiu la promoció de la inserció social i laboral de persones amb trastorn mental.

Penedès Econòmic

març 2012

OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTS Secretari general ADEG

ENOQUINTACOLUMNISME

arà cosa d’un mes vaig assistir a la sessió de presentació del Pla d’accions del Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès. L’annex del Mirador de les Caves donava cabuda a uns dos-cents professionals, o potser més, que durant tot el matí d’un dilluns de febrer semblaven avenir-se, uns i altres i tots plegats, per donar sentit i empenta a una planificació assenyada del turisme de l’Alt Penedès. Tot i la frescor del dia i la glacial conjuntura en l’ambient, s’ensumava l’optimisme. En els clatells dels assistents s’hi barrinaven expectatives, ara sí; no tant aquells escepticismes gairebé endèmics. Vist pel forat del pany, qui no hagués conegut el motiu de la convocatòria i el propòsit de tota aquella colla de consemblants, hauria pogut endevinar que compartien una mateixa idea i que estaven disposats a esmerçar-hi trempera. No ho dubteu, en el capítol turístic, a la comarca s’està treballant bé. Al capdavant del Consorci hi entreveig bons professionals i moltes ganes de fer. El mapa d’actuacions és el que ens convé, toca de peus en terra i, sense golafreria, té espurnes d’imaginació. L’aplec dels Casots va suposar tot un concili a partir del qual només podem albirar bones collites i magnífiques anyades per a les flamants activitats turístiques del territori. Només cal que ens ho creiem. Ens ho hem de creure, ho hem de fer veure i hem de fer que els es-

Foto: Maria Rosa Ferré

pectadors ens creguin. L’aparador del turisme altpenedesenc s’ha de mostrar compacte i cohesionat. Els nostres clients potencials han d’intuir una oferta solvent, diversa però prou coordinada. Podem obrir tantes botigues com vulguem, però hem d’harmonitzar el catàleg de productes, posar un llistó de qualitat i treballar amb professionalitat. Ho he pogut parlar amb alcaldes i alcaldesses dels veïnats més propers i és aquí on guaito una assignatura pendent. Des de la institució comarcal s’hauria de treballar amb major mirament per tal que cadascun dels vint-i-set municipis s’hi sentís partícip. Suggereixo una segona corona concèntrica al

PODEM OBRIR TANTES BOTIGUES COM VULGUEM PERÒ HEM D’HARMONITZAR EL CATÀLEG DE PRODUCTES

voltant del nucli del Consorci en la qual tinguessin cabuda i representació les municipalitats més discretes i en què tots els consistoris hi fossin convidats, amb aportacions proporcionades. Sigui com sigui, mai com ara hem tingut la sensació que els sectors públic i privat conjuguin els mateixos plantejaments de futur quan s’obre el cartipàs de l’enoturisme. Hi ha complicitats. Gairebé tothom ha entès que cal fer pinya i, ﬁnalment, el Consorci de l’Alt Penedès s’ha erigit en el pal de paller al voltant del qual s’apleguen els reptes d’una activitat d’inconfutable emergència i d’extraordinària promiscuïtat. Cal apostar-hi. A l’ADEG ho

hem fet; com també ho ha fet el Gremi d’Hostaleria i Turisme de l’Alt Penedès. Això és compromís. Totes dues entitats s’han apuntat, tot i l’esforç econòmic que això suposa, per fer costat a les directrius estratègiques del Consorci i contribuir al reeiximent dels seus projectes. Tot just ara, quan sembla que hem enﬁlat l’agulla, no té sentit el dissentiment. No ens ha agradat conèixer el fet que un grup d’espavilats ha decidit anar pel seu compte i s’ha constituït en associació turística. Vet aquí l’enoquintacolumnisme, la dissidència a destemps, quan no toca, a contracorrent, per fer més mal que bé i malmetre la imatge d’unió. Si prospera l’amotinament -per dir-ho d’una manera intencionada- no trigarem a veure col·lisions d’interessos, accions solapades i actuacions antagòniques entre uns i altres. És aquesta la manera de fer Penedès? És aquesta la manera de servir als interessos dels empresaris i del territori? Aquest Penedès Econòmic és una bona tribuna per demanar sentit comú i que tothom empenyi en la mateixa direcció i al mateix temps. Encara que no ens agradi del tot i encara que ens grinyoli el mecanisme, els empresaris no podem posar pals a les rodes de la planiﬁcació ni desentendre’ns; i encara menys, no hauríem de participar en contubernis de pa sucat amb oli que no tenen altre pretext que el protagonisme dels seus genitors. Fem-ho bé, aquesta vegada.

SUBSCRIU-TE al PENEDÈS ECONÒMIC Nom i cognoms: DNI:

Signatura:

Adreça: C.P.:

Població:

Telèfon:

Enviï aquest cupó a:

Email: Marca amb una (X) la forma de pagament Transferència

Càrrec en compte:

PENEDÈS ECONÒMIC

C/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès, al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic: publicitat@penedeseconomic.com

PENEDÈS ECONÒMIC

Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Penedès Econòmic

març 2012

EMPRESA

L’atur marca nou rècord a la comarca

Vilobí, un dels pobles que rebrà diners per reactivar l’economia REDACCIÓ

Les tres comarques del Penedès i el Garraf han tancat el mes de febrer amb un total de 34.218 desocupats, una taxa del 19,13% en relació amb les estimacions de població activa. El febrer de 2009 la xifra era de 24.849 (14,81%). A l’Alt Penedès (16,19%) la taxa és inferior a la mitjana catalana (16,81%), tot i que ja hi consten 8.925 aturats, un 36% més que tres anys enrere. Al Garraf (17,58%), s’han comptat ﬁns a

13.752 desocupats, un 39,5% més que al febrer de 2009. Al Baix Penedès (25,36%) ja són 11.540 les persones inscrites en els serveis d’ocupació, cosa que representa un increment del 37% en relació amb el mateix mes de 2009. A Vilafranca i a Vilanova les respectives taxes ja arriben al 19%, amb un increment de gairebé el 40% en relació amb el febrer de fa tres anys. Entre els dos municipis sumen 10.593 aturats.

Els alcaldes i alcaldesses de dinou municipis de menys de 3.000 habitants van signar el passat dijous 8 de març, amb la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, els convenis per impulsar els seus projectes urbans i rurals orientats a millorar el serveis turístics i protegir el seu patrimoni cultural, i que contribuiran a la reactivació econòmica del municipi i el seu entorn. Les ajudes s’inclouen en el programa ‘Viure al Poble Més’ i sumen en el seu conjunt 9,1 milions d’euros, 7 milions dels quals provenen dels fons Feder de la Unió Europea, i 2,1 que posa el Departament de Governació, que en mans de CiU, ha decidit incrementar l’aportació del Govern en aquest programa del 5 al 15% del total de la subvenció. És la primera convocatòria d’un programa que existia ja amb l’anterior govern tripartit, però que CiU ha “reinventat” i “re-

dissenyat” per fer-lo més atractiu per als municipis, tenint en compte les necessitats actuals dels municipis, segons ha explicat la vicepresidenta. Els projectes han estat escollits d’entre els cent cinquanta que es van presentar a la convocatòria i provenen dels municipis d’Albatàrrec (Segrià), Arnes (Terra Alta), Bolvir (Cerdanya), Cellera de Ter (Selva), Espone-

llà (Pla de l’Estany), Figuerola del Camp (Alt Camp), Ginestar (Ribera d’Ebre), Oliana (Alt Urgell), Peraﬁta (Osona), Peralada (Alt Empordà), Puiggrós (Garrigues), Pujalt (Anoia), Ribes de Freser (Ripollès), Solivella (Conca de Barberà), Torà (Segarra), Vallcebre (Berguedà), Vilanova d’Escornalbou (Baix Camp), Vilobí del Penedès (Alt Penedès) i Vinebre (Ribera d’Ebre).

Penedès Econòmic

març 2011

VINS&CAVES

MAS DELS VIVENCS OBRE UN ESPAI NOU PER A BANQUETS AL PENEDÈS

EMENDIS VOL SER EL PRIMER ELABORADOR DE VINS DE LA VALL D’ARAN

LA D.O. PENEDÈS HA INICIAT EL SEU TOUR DE PRESENTACIONS AL PAÍS

El restaurant Mas dels Vivencs, situat a la Pobla de Claramunt, ha adquirit recentment una casa pairal a Puigdàlber, a l’Alt Penedès, on establirà Can Ferran. Aquest serà un espai per encabir banquets i celebracions diverses, en un entorn agradable i bell, amb uns jardins amplis i l’interior de l’ediﬁci reformat. A cinc minuts de Vilafranca i quinze d’Igualada, Can Ferran aconsegueix ser accessible per a la població de les comarques de

El celler Emendis, situat a Castellet i la Gornal, presentarà el seu projecte de vins aranesos a la Fira Alimentària 2012, que se celebrarà entre el 26 i 29 de març. En unes terres a més de 1.250 metres d’alçada, Emendis vol convertir-se en el primer elaborador vinícola de la Vall d’Aran. A la ﬁra, presentarà els primers fruits de les vinyes plantades al 2008 amb les varietats Gewurztraminer (blanc) i Cabernet Franc (negre).

Un any més, la Denominació d’Origen Penedès comença el tour de presentacions dels seus vins de nova anyada, posant-li per nom “Descobreixi Els Nous Penedès”. Aquest cicle de presentacions es van iniciar l’any 1996, amb la voluntat de donar a conèixer d’una forma directa i personalitzada als professionals del sector, la restauració, hostaleria, i botigues especialitzades, totes les novetats de les diferents em-

l’Alt Penedès i l’Anoia, ja que la nova carretera C-15 escurça el temps de viatge El nou espai ja ha entrat en funcionament i les seves instal·lacions ja es poden visitar i reservar per a tot tipus de convencions. Més informació al telèfon 93 808 60 11.

Els vins austríacs i dels països de l’Est d’Europa prenen força

preses de la D.O. Penedès. El primer dels actes va tenir lloc el passat dilluns 19 a l’Hotel Son Vida de Palma de Mallorca. El 16 d’abril, la Casa Batlló, a Barcelona, acollirà la segona de les presentacions, i ja per últim, l’Hotel Palace de Madrid tancarà el cicle el 7 de maig.

Freixenet conquereix la Xina amb el vi Mía

REDACCIÓ

El canvi climàtic i la creixent demanda interna està fent que països amb poca tradició productora estiguin prenent força com a països emergents elaboradors de vins. Segons les dades facilitades per la Comissió Europea, fent una projecció per a tot l’any 2012, amb les dades de què es disposava el mes passat, els creixements més grans en la producció en la campanya 2011/2012 es donarien a Eslovàquia (+106,9%), Romania (+63%) i Àustria (+56,3%). Segons aquesta projecció, analitzada per l’Observatorio Español del Mercado del Vino (OeMv), la producció de vi a la Unió Europea, per a la campanya 2011/2012 seria de 165 milions d’hectolitres, cosa que suposaria un augment de l’1,5% respecte a la campanya anterior, que va

ser de 162 milions. No obstant això, l’evolució de la producció per estats presenta registres molt diferenciats. Així, destaquen les caigudes que es preveuen en països com Itàlia (-14%) i Grècia i Portugal (-16,9%), Txèquia (9,6%) i Xipre (-28,8%). En canvi, destaquen els creixements que es preveuen a Alemanya (+36%),

França (+10,7%), Luxemburg (+22%) i a la majoria de països de l’Est. Espanya, per la seva part, es preveu que tingui un augment en la producció aquesta campanya 2011-2012 del 0,8, arribant als 40.324 d’hectolitres, una mica per sobre dels 39.985 que hi va haver en la campanya 2010-2011.

Cava Torelló brut by Custo, el primer cava tridimensional REDACCIÓ

En el proper Saló d’Alimentària, que se celebrarà a Barcelona del 26 al 29 de març, es presentarà l’ampolla i l’estoig d’un nou Cava Torelló Brut Gran Reserva obrint el món de los bombolles a una nova dimensió. Si en la primera entrega Custo Barcelona rendia un particular homenatge a la vida que neix dins d’una ampolla de cava, per la vibrant acció dels lle-

vats, en aquesta segona dóna un salt a la tercera dimensió, situant el cava Torelló en l’univers del luxe i la sofisticació. Completada la criança i destapada l’ampolla, s’alliberen les bombolles, sorgeixen les aromes, les experiències glamuroses, el record de les joies i les flors, la sensació de benestar i els somnis, tot això encarnat en la figura femenina. Un nou llenguatge visual que convida a experimentar, a col·locar-se les ulleres i gaudir dels volums.

Freixenet ha donat un pas més en la seva estratègia per créixer en el mercat xinès. Després de la seva entrada a la Xina, el 1998, la companyia, el president de la qual és José Ferrer, ha constatat que és molt difícil créixer únicament mitjançant l’exportació de cava. De fet, el mercat xinès nómes va consumir l’any passat 246.000 ampolles, una mica més que Andorra. Amb aquesta realitat, la ﬁrma penedesenca ha apostat fortament per créixer mitjançant la venda de vi negre, un producte que té molta millor acollida entre els xinesos. Per realitzar aquesta ofensiva, Freixenet ha escollit la marca Mía, una nova denominació que el grup va registrar el passat octubre de 2011. Mía és un vi negre elaborat amb la varietat ull de llebre que Freixenet embotella a les instal·lacions de la seva ﬁlial Unió Celler del Noya. Un cop embotellat, l’exporta mitjançant conteni-

dors a través del port de Barcelona. L’objectiu de Freixenet, que té una oﬁcina comercial a Xangai, és distribuir a les grans ciutats xineses, però sobretot fer-ho també a les provincies, on l’arribada d’altres vins és molt més escassa. La ﬁrma catalana vol ser el número u al mercat xinès en cinc o deu anys.

LA XINA NOMÉS CONSUMEIX UNA MICA MÉS DE CAVA QUE ANDORRA La intenció de Freixenet és repetir amb el vi negre Mía l’èxit que va tenir a Alemanya la comercialització del vi de la manxa Mederaño el 2011, un vi blanc del que acualment ven diversos milions d’ampolles al mercat alemany.

Penedès Econòmic

març 2012

VINS&CAVES

MARC BARELLA HERNANDEZ Director Penedès Econòmic Economista

El fenomen Mercadona Quantes vegades, per no dir quasi sempre, des de fa una bona temporada tots els diaris i telenotícies comencen amb notícies negatives econòmicament parlant, que no fan res més que posar més por als nostres cossos. Potser trobem a faltar notícies positives que ens facin veure el futur amb més optimisme. Jo voldria aportar, des d’aquesta columna, el meu granet de sorra per canviar la tendècia negativista parlant del fenomen Mercadona. No fa gaires dies Mercadona va presentar les dades dels resultats de l’empresa en el darrer any. Va vendre 17.831 milions d’euros, un 8% més que el 2010; va passar de 63.500 empleats el 2010 a 70.000 el 2011. Quant al benefici, va guanyar 474 milions d’euros, un 19% més respecte a l’any anterior. Juan Roig, president de la companyia, té un lema: “L’exit depèn de tu”. També diu que actualment no és moment de lamentarnos, sinó d’enfrontar-nos als problemes amb determinació. Encoratja a perseguir el cèntim i a optimitzar tots els recursos, eliminant qualsevol feina improductiva i ineficient. D’aquesta manera, Mercadona ha aconseguit oferir la màxima qualitat i el màxim servei al

menor cost. Segons Roig s’ha de seguir avançant en els compromisos empresarials i contribuir a generar riquesa i ocupació. Un camí que condueix a demostrar amb fets, i no només amb paraules, que el canvi és possible. Tanmateix depèn de cadascú de nosaltres l’actitud amb la qual assumim aquests reptes que estan per arribar; i de com els afrontem dependrà, en part, el futur del nostre país. No cal dir que Mercadona és una empresa en constant creixement. Això es demostra, per posar un exemple, pel fet que està estudiant atacar el mercat de les càpsules del cafè, un segment dominat per Nestlé i les seves cafeteres Nespresso, que van popularitzar el sistema de cafè premium a nivell domèstic a tot Europa. Juan Roig ho té molt clar i ens omple a tots de sana enveja. No es dedica a fer discursos grandiloqüents sobre el sexe dels àngels ni es dedica a sortir en els mitjans de comunicació com un gurú del management. Tan sols actua com un empresari normal i corrent, fent el que tots sabem que s’ha de fer per tenir èxit en les vendes. I ho porta a la pràctica donant qualitat al millor preu.

PENEDÈS ECONÒMIC Núm. 10 - març 2012 Editor: Josep Barella i Puig Director: Marc Barella Subdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate, Imma Pulido i Daniel Sancho París Disseny i maquetació: Abdelghafour Eddalai Fotògrafs: Fèlix Miró Administració: Lina Hernández Gestió comercial: Montse Calzado

El Cargol Publicacions, S.L. General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès  93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64 http://www.penedeseconomic.com E-mail redacció: redaccio@penedeseconomic.com E-mail publicitat: publicitat@penedeseconomic.com Impressió: Imprintsa Distribució: Tel. 610 794 780 Dipòsit legal: B-21217-2011

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

El crític Neal Martin valora la qualitat de 600 vins catalans L’Associació Vinícola Catalana ha coordinat la visita a petició de la prestigiosa revista de Robert Parker REDACCIÓ

Neal Martin, nou tastador de la prestigiosa revista de vins Wine Advocate dirigida pel reconegut crític Robert Parker, ha estat a Catalunya tastant més de 600 vins, acció que ha estat coordinada per la patronal del vi, Associació Vinícola Catalana (AVC). Neal Martin és el crític de vins a qui la revista Wine Advocate ha delegat la puntuació dels vins que s’elaboren a Catalunya. A petició de la pròpia revista, durant la seva primera estada es van tastar exclusivament vins de la DOQ Priorat, mentre que en un segon viatge realitzat entre el 5 i el 9 de març les visites es varen centrar bàsicament en 3 grans àrees: DO Empordà, DO Costers del Segre i DO Penedès. En total, ha visitat 30 cellers i ha tastat més de 600 vins de tots aquelles empreses vinícoles de Catalunya que exporten actualment als Estats Units, valorant molt positivament aquells vins i caves que respecten el factor varietat, anyada i sòl en funció de la seva ubicació com a celler.

 Neal Martin fent el tast d’un vi en la seva estada a Catalunya

La patronal del vi estima molt positivament les dues estades de Neal Martin a Catalunya, ja que aquest fet ha permès que tots els cellers de Catalunya que actualment tenen presència amb els seus vins o caves als Estats Units poguessin participar d’aquesta oportunitat única. La revista Wine Advocate i les seves puntuacions són de les més reconegudes internacionalment i, per tant, la presència en la revista implica un gran valor afegit al producte.

Aquesta acció forma part del pla estratègic de promoció que l’AVC està portant a terme durant aquest any 2012, coordinat pel seu Departament de Dinamització Internacional. La programació i coordinació de la visita del prestigiós crític de la revista Wine Advocate ve precedida per l’èxit d’altres promocions com han estat la del Tast de vins blancs catalans a Londres, el Cartaví Internacional 2011 i el Tast i Seminari de vins catalans a Nova York.

British Airways promocionarà el Penedès als vols internacionals REDACCIÓ

Gràcies a l’acord entre la Diputació de Barcelona i British Airways, i la participació del Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès, en els propers mesos, es mostrarà un vídeo promocional als passatgers dels vols internacionals de l’aerolínia, que en el marc de “Barcelona és molt més”, mostrarà els principals atractius turístics de la destinació, entre els quals, enoturismePENEDÈS. La darrera setmana, un equip de producció va visitar el Penedès amb l’objectiu d’enregistrar imatges de la nostra destinació, especialment en matèria enoturística. Al llarg de tota una jornada de treball, l’equip de ﬁlmació, va treballar per reﬂectir els principals valors que el nostre territori

ofereix al voltant del turisme del vi: des del ric i variat paisatge que ens envolta, donant especial importància al món del vi i el cava a les activitats enoturístiques que es poden dur al seu voltant. En aquesta línia, i amb l’objectiu de

poder mostrar la diversitat de tipologies de cellers, des dels més tradicionals, ﬁns als més actuals i innovadors, l’equip de gravació va enregistrar imatges de cellers, d’espais exteriors i activitats enoturístiques.

Penedès Econòmic

març 2012

LLIBRES

Un manual pràctic amb certa ironia sobre la dura tasca de buscar feina

¡Búscate la vida! MIQUEL BONET ANGLARILL RAMON ARECES 16,00€

El llibre ¡Búscate la vida! És un autèntic manual pràctic per a totes aquelles persones, homes i dones, joves i adults, que s’enfronten amb la dura tasca de buscar el seu primer treball, realitzar un canvi professional, o simplement, reiniciar l’activitat laboral i no saben per on començar. Està escrit des de la pròpia experiència de l’autor,

amb sentit de l’humor, amb una certa ironia, però amb realisme. És de fàcil comprensió per a qualsevol persona, amb independència del seu nivell cultural o professió, i, sobretot, molt fàcil i amè de llegir. ¡Búscate la vida!, No té res a veure amb altres llibres d’autoformació que es perden en la teoria. Tanmateix, no per això deixa de cobrir

Tot el que voldria saber sobre la crisi i encara ningú li ha contestat

Más allá del crash SANTIAGO NIÑO-BECERRA LIBROS DEL INDICE 15,00€

La crisi econòmica mundial està sent duríssima i perllongada en el temps. Tal com va vaticinar ja en el 2006 Santiago Niño-Becerra, es tracta d’una crisi postglobal, sistèmica, que està canviant el món. Després de l’èxit del seu assaig El crash del 2010, Niño-Becerra es pregunta: On estem ara? Com hem arribat ﬁns a aquí? I Espanya?

Es pot crear ocupació amb una reforma laboral? De quin deute parlem quan vam parlar de “deute”? Què són els mercats? I les agències de rating? Sense pèls en la llengua, NiñoBecerra dóna respostes a aquestes i altres preguntes, delata les mitges veritats i les falses promeses, aclareix el llenguatge dels experts i informadors, i

Un llibre que ens farà més feliços i més resistents a la vida quotidiana

Enamórate de ti WALTER RISO ZENITH 14,00€

Des de petits, ens ensenyen conductes de cura personal respecte al físic: rentar-nos les dents, banyar-nos, menjar, aprendre a vestir-nos... Però què hi ha de la cura psicològica i la higiene mental? Li prestem prou atenció? Ho posem en pràctica? Ressaltem la importància de l’autoamor? Una bona autoestima i estimar profunda-

ment incrementa les emocions positives. A més, entre altres coses, permet aconseguir major eﬁcàcia en les tasques, millorar les relacions amb les persones, establir un vincle més equilibrat amb els altres i guanyar en independència i autonomia. La proposta d’aquest llibre és alhora simple i complexa: enamora’t de tu, sigues valent, comença el

tots els requisits tècnics d’un manual pràctic d’aquestes característiques. L’autor, advocat, professor universitari i treballador en actiu, analitza pas a pas totes les etapes que se segueixen per trobar una feina sense oblidar cap detall: el currículum, la cita, les proves, la negociació, ﬁns i tot l’estat d’ànim amb què s’ha d’afrontar el procés de recerca de feina que és, de vegades, molt llarg i dur de suportar. Qui es troba en una situació de recerca, ha de mantenir una

alta motivació en tot moment. L’autor coneix molt bé la realitat a què s’enfronta el lector i, li aconsella com ha d’actuar i li transmet contínuament missatges útils que ha pogut contrastar, a través de la seva dilatada experiència en la consultoria de recursos humans. En deﬁnitiva, és un llibre molt útil i el millor manual que es pot tenir a les mans sobre el treball de buscar feina, perquè ajuda a conèixer prèviament, cadascuna de les situacions que s’han d’afrontar.

enfoca totes aquestes qüestions candents des d’un punt de vista molt allunyat del convencionalment admès. Santiago Niño-Becerra és catedràtic d’Estructura Econòmica a l’Institut Químic de Sarrià (IQS). Fins el 1992 va ocupar diversos càrrecs en l’empresa privada, fonamentalment en el subsector siderúrgic. Després d’anunciar al març de 2006 que s’aproximava una crisi econòmica d’enormes proporcions, a la primavera del 2009

va publicar El crash del 2010, que es va convertir immediatament en un bestseller que ha estat traduït al portuguès i holandès, i editat a Espanya i Amèrica Llatina. Des de llavors col·labora en nombrosos mitjans de ràdio i premsa escrita, i ha estat entrevistat per la premsa internacional com Le Figaro, la BBC, i els canals de televisió Euronews i Russia Today. Pronuncia conferències sobre la situació econòmica davant empresaris, directius i sindicats.

romanç amb tu mateix, amb un “jo sostingut” que et faci cada dia més feliç i més resistent als sotracs de la vida quotidiana. Walter Riso és un escriptor d’origen italo-argentí, que va realitzar estudis de psicologia a la Universitat de San Luis (Argentina) i a Medellín (Colòmbia). Va obtenir l’especialització en Psicologia Clínica a Barranquilla, Colòmbia. Des de fa més de 20 anys treballa com a psicòleg clínic, pràctica que alterna amb l’exercici de la seva

càtedra universitària i la realització d’investigacions i publicacions en diversos mitjans. Actualment és professor de teràpia cognitiva i coordinador general del centre d’estudis avançats en psicología clínica a Medellín. És autor de diversos bestsellers d’autoajuda i s’ha convertit en un de les referències inevitables en la bibliogafía sobre el creixement personal. Ha venut més de 500.000 llibres, que s’han traduït a diversos idiomes.

març 2012

Penedès Econòmic

març 2012

HISTÒRIA

Opel compleix 150 anys La marca alemanya Opel celebra aquest 2012 el seu 150è aniversari. Va néixer el 1862 com a fàbrica de màquines de cosir, punt des d’on va readaptar el seu negoci fins a convertir-se en un dels majors productors d’automòbils del planeta. Anem a repassar la fascinant història d’una de les marques mítiques dintre del món de les quatre rodes. REDACCIÓ

Corria l’any 1862 quan Adam Opel va fundar una empresa la missió de la qual era la fabricació de màquines de cosir. Més de vint anys d’èxits en aquest camp i en el de la venda de bicicletes (de fet, es va convertir en el primer productor mundial d’aquests vehicles el 1920) van donar pas a les motocicletes i automòbils, començant-se a fabricar aquests últims el 1899. D’aquesta forma, Opel es va convertir en la segona marca més antiga del món de l’automoció, solament per darrere de Daimler-Benz. Amb més d’un segle d’història, el distintiu dels automòbils Opel no ha variat molt. D’aquesta manera, des del naixement de la marca alemanya, aquesta no ha tingut molts logotips diferents. El primer d’ells va aparèixer el 1898. Es tractava d’una lipse horitzontal que tancava la paraula Opel i estava envoltada per una corona de llorer i portava incorporat el nom del seu fundador Adam Opel. Més tard el logotip va patir algunes modiﬁcacions i va aparèixer el següent logotip amb el símbol del llamp travessant el cercle, quedant d’aquesta manera, com actualment el coneixem. A la tardor de 1902, Opel va llançar el cotxe a motor amb patent Lutzmann, el propulsor del qual tenia una potència d’entre els 10 i els 12 CV. El model va ser un èxit rotund, i el 1914 la marca germana va passar a ser el major fabricant d’automòbils d’Alemanya. Durant aquests anys van ser famosos l’Opel Doktorwagen o l’Opel Puppchen, que van aparèixer en el 1906 i 1914, respectivament. Ambdós complien dues premisses que van ser en gran part responsables de

Opel Rekord

Opel GT n

tzman

u Opel L

la seva fama: eren vehicles desitjats i tenien un preu assequible. Durant els anys 20, concretament en el 1924, Opel va donar un nou pas en la seva història al convertir-se en la primera marca que va utilitzar una línia de muntatge automatitzada. No obstant això, la crisi de 1929 va fer molt mal a la indústria automobilística, moment que va aproﬁtar el fabricant teutó per a associar-se amb Gene-

ral Motors. Aquest fet li va permetre consolidar-se en el mercat, trencant la barrera de 100.000 unitats produïdes en el 1935 Un any més tard naixeria el que pot considerar-se com el gran puntal d’Opel en la història: el Kadett, que va marcar el començament d’una sèrie de vehicles compactes de gran èxit de la marca (de moment, l’Astra completa aquesta llista). Va ser l’últim model que

els alemanys van treure al mercat abans de l’esclat de la segona guerra mundial, anys durant els quals es va detenir la producció. Després, quan es va reconstruir el país, es van fer molt populars els cotxes fabricats abans del conﬂicte, com l’Opel Olympia, en honor als jocs olímpics de Berlin’36, l’Olympia Rekord, el Rekord P1 o el Käpitan, cosa que va provocar el domini d’Opel en el mer-

cat alemany, aconseguint així una cuota de mercat del 40%. El 1962, coincidint amb el centenari del naixement d’Opel, s’inaugura la segona planta de la marca a Bochum, on es fabrica el nou Kadett. En els anys 60 neixen nombrosos nous models que consoliden la reputació emocional i esportiva d’Opel, incloent els llegendaris models icònics Commodore, Manta i GT. Opel

Penedès Econòmic

març 2012

HISTÒRIA

Opel Diplomat

Adam Opel

Opel Corsa

Opel Olympia

també té una forta presència en el segment superior amb la seva gamma KAD (Kapitän, Admiral i Diplomat) que posteriorment serien reemplaçats pels Senator i Monza. La cinquena generació del Kadett arribava en el 1972 i la seva principal novetat era l’aparició d’un sistema de tracció davantera. Aquest nou Kadett va estar acompanyat per creacions com l’Opel Omega o el Cali-

bra, encara que el gran avenç de la dècada dels 70 arriba amb el control d’emissions, sent la marca alemanya la primera a oferir una àmplia gamma de models amb catalitzador. Ficats de ple en els anys 80, concretament en el 1982, es desvetlla un altre dels models més famosos d’Opel, amb el qual el fabricant s’introdeix en el segment dels utilitaris. Parlem del Corsa, que s’estrena el mateix

any que l’Astra. Per aquest motiu es construeix en el mateix any a Figueruelas (Saragossa) una fàbrica destinada a la fabricació del Corsa. Aquesta dècada també va ser testimoni de l’arribada al mercat de l’Opel Frontera, que amb el pas del temps ha estat un dels precursors dels actuals SUVs. Els 90 es van veure marcats en el seu començament per l’obertura de la fàbrica d’Eisenach, una de

les més modernes del moment, i per l’aparició del motor de 3 cilindres per al Corsa en el 1997: Opel es convertia en el primer fabricant europeu que oferia un propulsor d’aquestes característiques. Dos anys més tard surt a la venda l’Opel Zaﬁra. Des de llavors, passen una sèrie d’anys en els quals la calma és la nota dominant, ﬁns que en el 2008 arriba el nou Insignia, que mar-

Opel Insignia

ca un canvi en la filosofia de disseny de la marca. Només en l’any 2010, Opel/Vauxhall va vendre més d’1,1 milions d’automòbils i vehicles comercials, aconseguint així una quota de mercat del 6,2 per cent a Europa. Seguirà aquest camí a partir de llavors, venent els seus cotxes en més de 40 països diferents i fixant en el nou Opel Ampera la màxima expressió de la seva tecnologia de cara al futur.

Penedès Econòmic

març 2012

TECNOLOGIA

Cornut i pagar el beure Un virus acusa l’usuari de pederasta i terrorista i l’obliga a pagar 100 euros per retirar-ne els càrrecs JOSEP BARELLA Jugar amb la por i la vergonya dels usuaris d’Internet te un preu: 100 euros. Això és el que han pensat els creadors del virus que està destruint més ordinadors els darrers 3 mesos. Es tracta d’un ransonware (una aplicació que s’autoexecuta constantment), que segresta l’ordinador, el deixa inutilitzat i amenaça que en dos dies destruirà tota la informació que hi ha continguda al disc dur. Totes aquestes amenaces apareixen en un missatge que ocupa la totalitat de la pantalla, simulant que es tracta d’un bloqueig efectuat per la policia espanyola i que no deixa fer res amb l’ordinador. Per donar-li més ‘oficialitat’, el missatge inclou tots els logotips tant de la policia com del Ministeri d’Interior. En aquest missatge (ple d’errades ortogràfiques ja que està traduït amb algun traductor automàtic), s’assegura que l’usuari de l’ordinador ha visitat pàgines d’Internet amb continguts de pederastia, pedofilia o terrorisme islàmic, constitutius de delicte, però que pagant 100 euros de multa a una empresa anomenada Ukash, se li retirarà aquest bloqueig de la pantalla, se li retiraran els càrrecs policials que es tenen contra ell i es desbloquejarà l’ordinador. Davant la por (i sobretot la vergonya) de ser acusat de visitar pàgines d’aquest tipus (especialment quan l’ordinador bloquejat és a la feina), els usuaris cauen com mosques. Paguen els 100 euros i pensen que tant el seu ordinador com el seu nom quedaran lliures de les acusacions que pesen sobre ells. Prefereixen pagar la multa abans de ser marcats públicament de delinqüents, especialment en temps de crisi, quan s’accentua la por a perdre la feina. ¿Qui vol ser acusat de pederasta i pedòfil a la feina, si pagant una petiteta multa de 100 euros, es pot alliberar d’aquestes acusacions i treure el missatge que ocupa la pantalla completa i bloqueja l’ordinador? Però òbviament, tot és una estafa. La Policia Nacional mai acceptarà un pagament de 100 euros per retirar uns càrrecs sobre aquests

 Captura de pantalla d’un ordinador infectat amb el virus

delictes (que comporten presó i no penes econòmiques). A més, el pagament d’aquesta quantitat ni allibera l’ordinador ni en treu el virus. El virus està ben ideat. Més d’un 41% de les visites a pàgines pornogràﬁques es fan des de la feina. Conscients d’aquest alt percentatge, els creadors d’aquest malware l’han escampat per milers de pàgines d’Internet: pornogràﬁques, de descarrega de programes, o de dibuixos animats. Tant se val. El que compta és que l’usuari queda ‘públicament assenyalat i marcat’, especialment a la feina.

EL 41% DE LES VISITES A PÀGINES PORNOGRÀFIQUES ES FAN DES DE LA FEINA Les denúncies segueixen acumulant-se. La policia espanyola n’ha rebut milers des que el virus es va començar a escampar a ﬁnals de novembre de l’any passat. Des d’aquest organisme, s’assegurava que ‘la policia mai sol·licita el pagament de multes per internet ni es demanen diners per avançat’. Els agents estan seguint la pista dels autors d’aquesta estafa, si bé les diﬁcultats són màximes, ja que el pagament es realitza en un país, el servidor està allotjat en un altre, i establir-ne els vincles resulta quasi impossible. El que sí que volen deixar clar des de la policia és que ‘s’ha de fer pública l’existència d’aquesta nova estafa

per evitar que més gent pugui caure en aquesta trampa, que s’aprofita del logotip del nostre cos en benefici propi’. De fet, la gravetat dels delictes dels quals s’acusa els usuaris faria que fossin acusats ‘per via penal i no administrativa. No n’hi ha prou amb una multa. I tot així, encara seria necessari requisar l’ordinador físicament per comprovar la informació continguda a l’ordinador’. En cas d’haver pagat la multa de 100 euros, la policia recorda la necessitat de tramitar la denúncia a qualsevol comissaria del cos. La potència del virus, així com la seva àmplia distribució, està fent que les botigues d’informàtica estiguin rebent desenes d’ordinadors infectats. Per Esteban Cantador, de Magic Hardware, Vilafranca i el Penedès no en són una excepció. ‘Des de gener, la majoria de màquines que estem rebent per reparar són a causa d’aquest virus. És molt potent, molt difícil d’eliminar i obliga a fer-li una neteja molt acurada’. D’aquests ordinadors, ‘en la meitat dels casos, els usuaris han pagat els 100 euros de multa, una situació que no els ha eliminat el virus’. Amb tants ordinadors infectats, al voltant d’una seixantena només a Vilafranca, les formes de contagi ha estat diverses. ‘Per ser víctima del virus no cal haver visitat pàgines pornogràfiques. Tenim clients que s’han infectat descarregant programes, i fins i tot, en l’ordinador d’una nena de 14 anys que estava mirant una pàgina de Disney. El virus té un contagi molt ampli, i els ordinadors infectats poden contagiar pen drives, unitats externes o qualsevol unitat que es connecti a l’ordinador i que tingui el virus’.

JOAN OLLÉ BERTRÁN President d’API - Col·legis i Associació d’Agents Immobiliaris

Busco pis... Vostè està registrat? Aquesta és la primera pregunta que tot consumidor que a dia d’avui està buscant un habitatge per comprar, vendre o llogar a Catalunya ha de fer al seu agent immobiliari. Ara fa prop de dos anys va entrar en funcionament el Registre d’Agents Immobiliaris de Catalunya – impulsat pel col•lectiu API (Col·legis i Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya) i el Govern de la Generalitat– al qual s’hi han d’inscriure obligatòriament tots els agents immobiliaris que operen al país. A dia d’avui ja hi ha registrats més de 3.800 professionals, però no hi són tots, especialment alguns dels mediadors que operen a comarques. Si vostè vol vendre o comprar un habitatge, és de gran importància que s’asseguri que el professional que l’assessora està registrat, ja que la funció d’aquest Registre és protegir el consumidor quant als serveis de mediació immobiliària, tot respectant alhora el lliure exercici d’aquesta activitat. Si l’agent immobiliari que ha triat no està registrat i, per tant, no exhibeix a la seva oficina la placa identificativa, no pot exercir l’activitat d’agència immobiliària a Catalunya. És per això que el Registre d’Agents Immobiliaris de Catalunya és una garantia de transparència i professionalitat, perquè assegura que tots els agents immobiliaris que operen al mercat compleixen uns requisits bàsics. I en un mercat on la manca de confiança és un dels principals factors per concretar les operacions

de compravenda, aquest fet esdevé crucial. Els explicaré alguns dels requisits que han de complir als agents immobiliaris a Catalunya per tal de poder exercir l’activitat. En primer lloc, disposar d’un establiment obert al públic o adreça física coneguda, si només actua per mitjà telemàtic; en segon lloc, un grau de formació, és a dir, cal que tingui una titulació universitària relacionada amb les branques de les Ciències Socials i Jurídiques, Enginyeria o Arquitectura, o bé certificats d’assistència a cursos de formació en matèria immobiliària; en tercer lloc, disposar de l’assegurança de responsabilitat civil i de la de caució, que garanteix les quantitats que li són lliurades; i finalment, subjectar-se en la seva actuació professional a uns principis bàsics tant en la comercialització com en la contractació dels productes. Aquests elements són distintius d’un agent immobiliari registrat i suposen una garantia en el moment de confiar una de les operacions econòmiques més importants a la nostra vida a una persona capacitada i homologada per exercir aquesta activitat al nostre territori. I és que aquest Registre és el primer d’aquestes característiques que hi ha a l’Estat. Un segell de garantia i qualitat professional que assolirà tot el seu valor i potencial cada cop que un consumidor que busqui pis pregunti al seu intermediari: Vostè està registrat? Aquesta és una de les claus per recuperar el prestigi del nostre sector.

PENEDÈS ECONÒMIC Consulta les anteriors edicions a:

www.penedeseconomic.com

Penedès Econòmic

març 2012

VIATGES

Egipte, el país de les piràmides L’Antic Egipte, és una de les primeres civilitzacions amb una cultura que va influir altres cultures d’Europa, de l’Orient Mitjà i d’Àfrica REDACCIÓ

Egipte, oﬁcialment la República Àrab d’Egipte, és un país de l’Àfrica nord-oriental governat actualment d’acord amb la constitució de 1971, aprovada per referèndum l’11 de setembre. Segons aquesta, Egipte és un estat democràtic i socialista, en què l’islam és la religió oﬁcial i l’àrab la llengua nacional. Amb una extensió d’1.020.000 km², inclou la península del Sinaí (considerada part de l’Àsia sudoccidental), mentre que la majoria del país se situa al nord d’Àfrica. Limita amb Líbia a l’oest, amb el Sudan al sud, amb el mar Roig a l’est, amb Israel al nord-est i amb el mar Mediterrani al nord. Egipte és un dels Estats més poblats del continent africà. La gran majoria de la població viu a les vores del riu Nil (uns 40.000 km²) i del canal de Suez. Hi ha extenses àrees del territori que són part del desert del Sàhara i que molt sovint estan deshabitades. La capital és el Caire, gran metròpoli de més de quinze milions habitants, la segueixen en importància Alexandria, amb més de tres milions i mig, i Gizeh, dins l’aglomeració urbana cairota, amb més de dos milions; Shubra al-Khaymah i Port Saïd passen del mig milió d’habitants. El país és famós per la seva antiga civilització i per alguns dels seus impressionants monuments, com ara les piràmides de Kheops, Khefren i Micerí, el temple de Karnak o la Vall dels Reis. A hores d’ara, Egipte és àmpliament considerat el principal focus polític i cultural

del món àrab. Les condicions econòmiques han començat a millorar considerablement després d’un període d’estancament des de l’adopció de polítiques més liberals per part del govern, també de l’increment dels beneﬁcis i del mercat de valors. En el seu informe anual, del Fons

Monetari Internacional (FMI) ha classiﬁcat Egipte com un dels països del món que emprenen més reformes econòmiques. Alguns dels principals punts de les reformes econòmiques inclouen una

El Caire

EGIPTE Capital: El Caire Idioma: Àrab Població: 80.471.869 habitants Superfície: 1.020.000 km² Moneda: Lliura egípcia Clima: És predominantment àrid, llevat de la costa nord, que gaudeix d’un clima de tipus mediterrani sec. La precipitació anual és molt baixa i no supera els 250 mm. Economia: Depèn principalment de l’agricultura, les exportacions del petroli i el turisme. Hi ha de tres a quatre milions d’egipcis treballant a l’estranger, principalment a l’Aràbia Saudita, el Golf Pèrsic, Europa i els Estats Units

Kheops, Khefren i Micerí

rebaixa radical de duanes, una nova llei d’impostos en vigor des de 2005, que redueix els impostos sobre les empreses d’un 40% a un 20% i que ha comportat un augment del 100% en els beneﬁcis dels impostos el 2006. La inversió estrangera directa a Egipte ha augmentat considerablement en els últims anys a causa de les mesures de liberalització portades a terme pel ministre d’inversions Mahmoud Mohieddin, sobrepassant els 6.000 milions de dòlars el passat 2006.