Auditori
Nits de Clàssica
René Jacobs
Akademie für Alte Musik Berlin
René Jacobs
Sunhae Im, soprano Isabelle Druet, mezzosoprano Akademie für Alte Musik Berlin René Jacobs, director
Jean-Jacques Rousseau (1712 – 1778), escriptor i filòsof
Baldassare Galuppi Concerto à 4 en do menor per cordes i baix continu · Grave · Allegro · Andante Giovanni Battista Pergolesi Septem verba a Christo (fragments) · Verbum I: Aria “Quod iubes” (Alto) · Verbum II: Aria “Ah! Peccatoris” (Soprano) · Verbum IV: Aria “Afflicte” (Alto) · Verbum VI: Aria “Sic consummasti“ (Soprano) · Verbum VII: Aria “Quid ultra“ (Soprano)
Giovanni Battista Pergolesi Stabat Mater (reorquestrat per J. S. Bach) · Stabat Mater dolorosa · Cujus animam gementem · Q quam tristis · Quae moerebat et dolebat · Qui est homo, qui non fleret · Vidit suum dulcem natum · Eja, Mater, fons amoris, · Fac ut ardeat cor meum · Sancta Mater, istud agas · Fac, ut portem Christi mortem · Inflammatus et accensus · Quando corpus morietur · Amen
Durada: 75 min. sense entreacte CONCERT ENREGISTRAT PER:
Dip. legal: GI.883-2013
O B R A P O R TA D A : Gerhard Richter: Strip 919, 2011. Digital print on paper.© Gerhard Richter.
Programa:
Víctor Garcia de Gomar, director artístic de Nits de Clàssica
Gràcies al mecenatge propiciat per l’església a Roma i per les grans famílies a Firenze, aquestes ciutats italianes van esdevenir autèntics centres de creació artística i garantien possibilitats tant als músics com als compositors. A Nàpols, la contínua dominació estrangera no va permetre assentar bases per a aquest creixement cultural fins als segles XVI a XVIII. Encara que sota el poder dels virreis espanyols, a partir del segle XVI s’inicia un dels períodes més pròspers de la història napolitana. Així, l’estreta relació de la cort de Nàpols amb la corona d’Espanya va fer que un seguit de compositors italians ens deixessin treballs destacats en la història de la Música. El programa d’aquesta nit s’obre amb el Concerto a 4 en Do menor de Baldassare Galuppi (Burano 1706 Venècia 1785). Compositor del Vèneto i deixeble d’Antonio Lotti, Galuppi va desenvolupar la seva carrera entre Venècia i Florència. El cromatisme i la sensació sostinguda del Grave donen pas a un del allegros més coneguts del període. Un elegant i dinàmic moviment viu, que s’interromp per iniciar-se al darrer temps, ple de matisos expressius i mostrant una interioritat poètica i misteriosa. Després d’aquesta petita perla del darrer Barroc, podrem escoltar dues obres dels darrers anys de vida de Giovanni Battista Draghi Pergolesi (Lesi 1710 – Pozzuoli 1736): algunes àries de Septem verba a Christo i el seu conegut Stabat Mater.
·
“El número inicial de l’Stabat Mater de Pergolesi és el duet més perfecte i emotiu mai escrit”.
1CERT
René Jacobs
CON
Divendres 28 de juny a les 21 h. Catedral de Girona
Pergolesi va estudiar composició, violí i orgue amb Francesco Durante i Gaetano Greco. Amb problemes de salut des de petit (es creu que patia d’espina bífida), va morir de tuberculosi als 26 anys amb la consideració d’haver creat el model musical italià del segle XVIII. Encara que l’autoria de les Set Darreres paraules de Crist (Septem verba a Christo) no va ser provada fins l’any 2009, contenen trets significatius i la qualitat suficient com per no dubtar de la seva autenticitat. Segons els investigadors, sembla que es tractaria d’una obra composta entre el 1730 i 1736 (el darrer any de la vida de l’autor). L’obra, que per la temàtica i per la seva profunda espiritualitat s’havia d’interpretar Divendres Sant, està integrada per set cantates (amb dues àries cadascuna) dedicades a cadascuna de les darreres paraules que va pronunciar Crist a la Creu. Amb la mostra d’àries d’aquesta vetllada podrem apreciar la simplicitat de l’estructura i l’inapel·lable treball del mestre Jacobs en l’articulació, el fraseig i la intenció. No en va, va ser Jacobs qui va fer la primera execució i enregistrament en temps moderns. Pel que fa a l’Stabat Mater, va ser encarregat l’any 1735 pels poderosos Cavalieri della Vergine dei dolori della Confraternita di San Luigi al Palazzo per substituir l’obra amb el mateix text religiós d’Alessandro Scarlatti compost 20 anys abans per a l’audició en honor a la Verge el divendres abans del Diumenge de Rams de la Setmana Santa. Els requisits eren respectar el text llatí del segle XIII i fer servir els mateixos efectius de què disposaven: 2 veus de castrati acompanyades d’un nombre reduït de cordes i baix continu. Ja delicat i amb una malaltia avançada i irreversible, accepta l’encàrrec dedicant les seves darreres forces a dues composicions: el Salve Regina i l’Stabat Mater. Les lectures romàntiques del segle XIX han vist en aquesta segona partitura el cant del cigne d’un compositor amb un destí fatal i una vida curta a més de tràgica. A diferència de l’Stabat Mater d’Scarlatti, Pergolesi fa ús d’un llenguatge musical més proper a l’òpera que fa que hi hagi més contrastos, s’amplifiqui el dolor i es multipliquin les emocions (pathos). L’oposició de seqüències o estances de diferents caràcters i una orquestra al servei de la melodia són en síntesi alguns dels mitjans d’expressió empleats per Pergolesi. Amb aquesta obra s’obre un nou camí entre l’estil galant (Empfindsamer Stil) i el cromatisme napolità.
René Jacobs, director BIOGRAFIA
René Jacobs (Bèlgica, 1946) és un dels convidats més destacats d’aquesta edició del cicle Nits de Clàssica. Jacobs és reconegut arreu com a contratenor i director d’orquestra, i de fet, va iniciar la seva carrera com a director d’orquestres d’òpera barroca i clàssica. Jacobs es va introduir en el món de la música fent d’escolà a la Catedral de Gant, Bèlgica. Posteriorment, i seguint estudis de cant i de música, va començar la carrera de contratenor gràcies als germans Kuijken, Gustav Leonhardt i Alfred Deller, que el van animar a cursar-la. Ràpidament va començar a destacar per sobre dels altres i va enregistrar diverses peces de música barroca poc conegudes de compositors com ara Antonio Cesti, Bendetto Ferrari, Luca Marenzio o Pierre Guédron. Com a director, René Jacobs treballa regularment amb orquestres i conjunts en la interpretació de música sacra i oratoris. Entre els seus col·laboradors podem trobar el Concerto Köln, l’Orchestra of the Age of Enlightenment, l’Akademie Für Alte Musik Berlin, el RIAS-Kammerchor i l’Orquestra Barroca de Freiburg. El 1991 va ser nomenat director artístic dels programes d’òpera dels Festwochen der Alten Musik a Innsbruck, tasca que combinava amb les classes de cant barroc a l’Schola Cantorum Basiliensis. Un any més tard, l’Òpera Estatal de Berlín el va convidar a ser el director de Cleopatra e Cesare de Karl Heinrich Graun, pel 250è aniversari de l’obra i de l’Òpera de Berlín. Actualment, Jacobs segueix dirigint grans obres com ara Orontea de Cesi, Xerse & Giasone de Francisco Cavalli o Il Ritorno d’Ulisse in patria de Monteverdi. Cosí fan Tutte i Guilio Cesare de Händel han estat dues interpretacions que han estat molt ben rebudes pel públic i la crítica. El 2011 va guanyar el III Premi Traetta de la Traetta Society per la seva feina i la seva passió en el redescobriment del patrimoni musical europeu.
Akademie für Alte Musik Berlin L’orquestra Akademie für Alte Musik Berlin, més coneguda con a Akamus, es va fundar el 1982 a la capital alemanya. Actualment, la formació compta amb un llarg repertori musical que l’ha fet famosa arreu del món amb un èxit aclaparador. Cada any ofereix més de 100 concerts, des de petites obres de cambra a grans peces simfòniques. Akamus compta amb un gran reconeixement internacional gràcies al més d’un milió d’enregistraments que ha venut arreu del món i a les actuacions regulars que ofereix en els principals centres musicals d’Europa, a més de gires per Àsia i Amèrica del Nord i del Sud. Les obres que més destaquen de la seva trajectòria són la producció de l’òpera de Purcell Dido i Eneas amb Sasha Waltz & Guests. Amb l’enregistrament de Brockespassion Telemann, el conjunt va ser guardonat amb el Premi MIDEM Clàssic i el Choc de l’Année. El reconeixment més destacat que ha rebut la formació ha estat la nominació als Premis Grammy 2013 com a Millor Gravació de l’òpera de Handel Agripina. La primera gravació mundial de l’Oratori de Pergolesi, Septem Verba a Christo, amb René Jacobs, va ser molt aplaudida i considerada com un redescobriment molt important. Amb la reobertura de la Konzerthaus de Berlín el 1984 (antigament conegut com el Teatre de Berlín), l’orquestra protagonitza un seguit de concerts a la capital alemanya i comença a crear el seu propi camí amb invitacions contínues del Berlin Staatsoper Unter den Linden i del Festival de Música Antiga d’Innsburck. La temporada 2012-13, Akamus realitza amb un seguit de concerts propis al Prinzregententheater de Múnic. Fa 25 anys que René Jacobs dirigeix la formació produint òperes cèlebres i un llarg repertori de produccions d’oratòries. Entre les més actuals i destacades es troba l’òpera La Flauta Màgica de Mozart, aclamada pel públic i pels mitjans de comunicació i reconeguda amb el Premi de la Crítica discogràfica de 2009. Tot i això, el conjunt ha estat dirigit també per Marcus Creed, Reuss Daniel Reuss, Pedro Dijkstra o Rademann Hans-Cristoph. Per acabar de demostrar que Akamus té una reputació internacional creativa i innovadora totalment merescuda, ha incorporat la companyia de dansa moderna Sasha Waltz & Guests, que aporta nous elements visuals a les seves interpretacions.
Sunhae Im, soprano
Isabelle Druet, mezzosoprano
La soprano coreana Sunhae Im, nascuda a Corea del Sud el 1976, va començar els seus estudis musicals el 1994 a l’Escola de Música i seguidament, a la Universitat Nacional de Seül, per acabar a Hochschule für Musik Karlsruhe d’Alemanya. Ben aviat va començar a guanyar premis com ara el Concurs de la Societat Coreana de Schubert i el Gran Premi de la Joventut de Corea i desè Concurs de Música. El 2000 va ser finalista en el Concurs de Cançó Reine Elisabeth de Brussel·les.
Revelació Lyric des Victoires de la Musique 2010, la mezzosoprano Isabelle Druet combina la seva existosa carrera amb una llarga llista de recitals i concerts d’òpera als escenaris més prestigiosos d’arreu.
Sunhae Im s’ha convertit en una cantant molt demandada amb un repertori que abasta obres de Mozart (Exsultate, Jubilate, Missa en Do menor), Haydn (La Creació, Les Estacions) o J. S. Bach (Passió segons Sant Mateu, Passió segons Sant Joan). Directors de l’alçada de Philippe Herreweghe, William Christie, Fabio Biondi o Jangelborck Thomas, entre altres, l’han dirigit en escenaris de tot el món.
Druet va començar a explorar la veu a través de la música tradicional i contemporània, al mateix temps que s’iniciava com a actriu. El 2007 es va graduar al Conservatori de París, on aquell mateix any va guanyar l’Apocalipsi Clàssic Líric Adami. El 2008 va obtenir el segon Premi Queen Elisabeth Internacional de Bèlgica. Ha cantat sota la direcció de F. X. Roth en la peça Das Lied von der Erde de Mahler i de Zemlinsky Maeterlinck amb l’Orquestra de Lieja. Amb l’Orquestra Nacional de la BBC de Gales, Isabelle Druet va interpretar la Missa Nelson de Haydn. Regularment, també canta en programes de música sacra.
Giovanni Battista Pergolesi Septem verba a Christo (fragments) Verbum I: Aria “Quod iubes” (alto) Quod iubes, magne Domine, Quod doces, Doctor optime, En Iubens faciam.
Puix que així ho disposes, gran Senyor, i ens ensenyes, Mestre entre els mestres, Faci’s allò que ordenes.
Te altum inclamante Pro hostibus orante Non ultra taceam.
Mentre tu crides des de l’altura resant pels teus enemics No he de callar per més temps.
Ad pedes tuos vetera Depono supplex odia. Tui amore Corde ac ore Do inimicis veniam, Amicam jungo dexteram: Ignosco. Sed rogo a te gratiam: Da mihi quoque veniam. Ignosce!
Als teus peus Deposo suplicant els odis passats. Pel teu amor dono cor i paraula a l’enemic que vingui, i li ofereixo una mà amiga: perdono. Però t’imploro a tu una gràcia: concedeix-me també aquesta mà. Perdona!
Verbum II: Aria “Ah! Peccatoris” (soprano) Ah! peccatoris supplicis Extremo in momento In regnum quando veneris, O Domine, memento!
Ah recorda, Oh Senyor!, els suplicis del pecador en aquest moment extrem Quan arribis al teu regne.
Ne vulneris multicplicis Et copiosi sanguinis Frustretur in me pretium Et orci claudat barathrum Me miserum, O Domine, memento!
No em neguis el preu de les múltiples ferides i de la sang copiosament vessada i tanca l’abisme infernal. Miserable de mi, Recorda’m, Oh Senyor!
Da suave illud hodie Ex ore tuo, Domine, Ut ego quoque audiam Sub horam vitae ultimam, Ne peream, memento!
Fes sortir avui de ta boca Senyor, aquella dolça paraula, Per tal que jo també la senti en la darrera hora de la vida i no pereixi. Recorda’m!
Verbum IV: Aria “Afflicte” (alto) Afflicte, derelicte, Dum, Jesu, te intueor, Pudet me Ac coram te Rubore totus impleor.
Mentre et veig, Jesús, Afligit, abandonat, m’envaeix la vergonya i, davant teu, el rubor omple el meu rostre.
Si corpus Dolor cruciat, Si pectus moeror occupat, Quaerelis coelum vapulat, Ubique Prodit se Impatientia Sed.
Si el dolor turmenta el cos, si l’aflicció inunda el pit, els laments abarroten el cel, i, arreu, regna la impaciència.
Te, o Jesu, obsecro Ut tua derelictio Det moesto robur animo. Deinceps Unice Sit in te Mea fiducia.
Per la qual cosa, Jesús, t’imploro que l’abandó en el què et trobes doni força a l’ànima trista, per tal que depositi únicament en tu la meva fe per sempre.
Verbum VI: Aria “Sic consummasti” (soprano) Sic consummasti omnia Quae amor voluit: Sic crucem, mortem, opprobria Quae furor intulit. Iam pati desine Pro caro homine Nam sufficit, O Domine!
Així consumares tot allò que l’amor volia: la creu, la mort, l’oprobi Desencadenats pel furor. Deixa ara el patiment per l’home que tant has estimat. És suficient, Oh, Senyor!
Sed heu! Si mihi ultima, Si instat vitae linea, Peccatis gravidum Et mali conscium, Ah! da ne imparatum Et male consummatum Mors subito abripiat!
Però, ai las! Quan la darrera hora de la meva vida serà davant teu amb el pes dels meus pecats i mals sobre la consciència, Ah, no deixis que la mort em prengui abans d’haver-me preparat!
Stabat Mater Stabat Mater dolorosa Juxta crucem lacrimosa, Dum pendebat filius.
Stabat Mater Prop de la creu, amb dolor, s’estava plorant la Mare, mentre hi veia el seu Fill clavat.
Cujus animam gementem, Contristatam ac dolentem, Pertransivit gladius.
La seva ànima gement, entristida i adolorida, era traspassada pel glavi.
O quam tristis et afflicta Fuit illa benedicta Mater unigeniti
Oh, que trista i afligida estava, la Mare beneïda del Fill Unigènit!
Qui voldria viure més quan tu, llum de la meva vida, t’extingeixes, Quan tu, vida meva, et mors? Ni vull, ni puc viure sense tu després, no puc! Només vull desfer-me i, a l’instant, morir amb tu.
Quae moerebat et dolebat, Et tremebat, cum videbat Nati poenas incliti.
Com s’entristia i patia, la Mare pietosa, mentre veia els sofriments del seu Fill.
Quis est homo, qui non fleret, Christi Matrem si videret In tanto supplicio?
Quin home no ploraria, si veiés la Mare de Crist en un suplici tan gran?
Això sol és el que et suplico: que a l’hora de la meva mort acceptis entre les teves mans també el meu esperit. T’ho suplico! Concedeix-me de viure amb tu I a, en ta glòria, fruir i estimar-te, d’apreciar-te i esguardar-te a la veritable pàtria.
Quis non posset contristari, Piam Matrem contemplari Dolentem cum filio?
Qui no es posaria trist en contemplar la Mare de Crist sofrint amb el seu Fill?
Pro peccatis suae gentis Vidit Jesum in tormentis, Et flagellis subditum.
Pels pecats del seu poble, veié Jesús en els turments i sotmès als assots.
Vidit suum dulcem natum Morientem desolatum, Dum emisit spiritum.
Va veure el seu dolç Fillet, que moria, desolat, mentre lliurava l’esperit.
Eja, Mater, fons amoris, Me sentire vim doloris Fac, ut tecum lugeam.
Oh Mare, font d’amor, que jo senti la força del dolor; feu-me plorar amb Vós.
Fac ut ardeat cor meum In amando Christum Deum, Ut sibi complaceam.
Feu que el meu cor s’enardeixi en l’amor de Crist Déu per ésser-li agradable.
O quantum doleo, Peccasse me, o Domine, Dolentem respice!
Oh, quin dolor sento d’haver pecat, Oh Senyor! Considera el meu dolor!
Sic consummasti omnia Quae amor voluit: Sic crucem, mortem, opprobria Quae furor intulit. O quantum gaudeo De hoc solatio, O Domine!
Així consumares tot allò que l’amor volia: la creu, la mort, l’oprobi Desencadenats pel furor. Com gaudeixo d’aquest consol, Oh, Senyor!
Verbum VII: Aria “Quid ultra” (soprano) Quid ultra peto vivere Dum, lux mea, extingueris Dum, vita mea, moreris? Nec volo, nec possum Sine te posthac vivere, non possum! Sed cupio dissolvi Et statim tecum mori. Hoc unum est quod supplico: Tu meum quoque spiritum Sub vitae meae terminum In manus tuas suscipe, Hoc supplicio! Da mihi tecum vivere In gloria te frui, te amare, Diligere ac intueri clare In Patria.
Sancta Mater, istud agas, Crucifixi fige plagas, Cordi meo valide.
Concediu-me, Mare Santa, de gravar les llagues del Crucificat fortament al meu cor.
Tui nati vulnerati, Tam dignati pro me pati, poenas mecum divide.
Del vostre Fill tot ferit, que tant es dignà de patir per mi, compartiu amb mi els sofriments.
Fac me vere tecum flere, Crucifixo condolere, Donec ego vixero.
Feu que plori verament amb Vós, compadint el Crucificat, tots els dies de la meva vida.
Iuxta crucem tecum stare, Te libenter sociare, In planctu desidero.
Desitjo restar vora la creu i amb Vós compartir les penes.
Virgo virginum praeclara, Mihi iam non sis amara, fac me tecum plangere.
Oh Verge, admirable entre les verges, no sigueu amb mi tan severa, deixeu-me plorar amb Vós.
Fac, ut portem Christi mortem, Passionis fac consortem, Et plagas recolere.
Feu-me portar la mort de Crist, feu-me compartir la seva passió i meditar els seus sofriments.
Fac me plagis vulnerari, Cruce hac inebriari, Ob amorem filii.
Féu que les llagues em colpeixin, que la creu m’embriagui, per l’amor del Fill.
Inflammatus et accensus, Per te, virgo, sim defensus, In die judicii.
Enardit i arravatat, que sigui defensat per Vós, Verge, al jorn del judici.
Fac me cruce custodiri, Morte Christi praemuniri, Confoveri gratia.
Féu que sigui protegit per la creu, enfortit per la mort de Crist i confortat per la gràcia.
Quando corpus morietur, Fac ut animae denetur Paradisi gloria.
Quan el cos es morirà, féu que sigui donada a la meva ànima la glòria del paradís.
Amen.
Que així sigui!
Sabies que...?
... Baldassare Galuppi va destacar sobretot com a compositor operístic? Aquest músic italià va desenvolupar la seva activitat principalment a Venècia, tot i que també va viatjar a Londres i a Sant Petersburg. Se’l coneixia popularment amb el sobrenom d’Il Buranello, per haver nascut a l’illa de Burano. A banda de les òperes, també va deixar un important catàleg d’obres religioses i instrumentals, sobretot per a teclat. ... el cognom de Pergolesi en realitat era Draghi? L’avi, Cruciano Draghi, que era un sabater de la ciutat de Pergola, va ser el primer en adoptar el nom de Pergolesi. Els seus descendents mantindrien Pergolesi com a pseudònim. ... Pergolesi va ser un dels compositors més influents del segle XVIII? La seva fama va créixer ràpidament, sobretot arran de l’Stabat Mater i l’intermezzo còmic La Serva Padrona, fins al punt que molts compositors publicaven obres amb el nom de Pergolesi. Això ha provocat una gran confusió a l’hora d’identificar la seva música: de les obres publicades en la primera edició Pergolesi (1939-42), s’ha sabut que 69 estan mal atribuïdes, 49 són dubtoses i només una trentena es consideren autèntiques. Altres composicions que posteriorment s’han sabut que eren seves, en canvi, no es van arribar a publicar en aquell moment.
... Bach es va interessar per l’obra dels compositors italians? L’adaptació a l’alemany de l’Stabat Mater de Pergolesi és només una mostra de l’interès que Bach tenia per la música italiana. Va estudiar obres de compositors com ara Corelli, Marcello, Albinoni o Vivaldi, i en va transcriure algunes. Prova d’això són el seguit de concerts per a clavecí i orquestra, que tenen l’origen en obres homònimes per a violí i orquestra de Vivaldi. A més, també va transcriure per a orgue diverses peces d’autors italians. ... Pergolesi és un dels compositors de la història de la música que va morir més jove? Tenia només 26 anys i morí de tuberculosi. Hi ha altres casos de músics il·lustres que van marxar prematurament: Schubert (31), Bellini (33), Mozart (35), Purcell i Bizet (36), Mendelssohn (38), Gershwin o Chopin (39). El més jove en marxar va ser, però, el bilbaí Juan Crisóstomo de Arriaga, que morí quan encara no havia complert els 20 anys. Malauradament, mai sabrem fins a on hauria arribat el seu geni, si haguessin viscut més anys.
Pere Andreu Jariod, divulgador musical
Recomanacions
Propers concer ts
Pere Andreu Jariod
BALDASSARE GALUPPI Concerto a Quattro en do menor (núm. 4) Ensemble Il Falcone CD DYNAMIC (2006) BALDASSARE GALUPPI Concerto a Quattro en do menor (núm. 4) L’Offerta Musicale · Riccardo Stevanato (director) CD TACTUS (1999) GIOVANNI BATTISTA PERGOLESI Septem Verba a Christo Sophie Karthäuser (soprano) · Christophe Dumaux (contratenor) · Julien Behr (tenor) · Konstantin Wolff (baix) Akademie für Alte Musik Berlin · René Jacobs (director) CD HARMONIA MUNDI (2013)
CON
2CERT
Quartet Mosaïques Diumenge 30 de juny a les 20h Auditori de la Mercè
CON
3CERT
Àlex Alguacil Dimecres 3 de juliol a les 21h Claustre de la Catedral
GIOVANNI BATISTA PERGOLESI Stabat Mater (arranjament de Johann Sebastian Bach) Emma Kirkby (soprano) · Daniel Taylor (contratenor) Theatre of Early Music CD BIS (2009) GIOVANNI BATTISTA PERGOLESI Stabat Mater (versió original de Pergolesi) Sebastian Hennig (nen soprano) · René Jacobs (cotratenor i director) Concerto Vocale CD HARMONIA MUNDI (1983)
Auditori
Nits de Clàssica
INSTITUCIONS
PAT R O N S
MECENES
COL路LABORADORS
MITJANS