Nits de Clàssica 2013 2 - Quartet Mosaïques

Auditori

Nits de Clàssica

Quartet Mosaïques

CON

Erich Höbarth, violí Andrea Bischof, violí Anita Mitterer, viola Christophe Coin, violoncel

Quartet Mosaïques

Mozart darrera l’estela Haydiana

·

Quartet Mosaïques

2CERT

Diumenge 30 de juny a les 20 h. Auditori de la Mercè

O B R A P O R TA D A : Gerhard Richter: Strip 919, 2011. Digital print on paper.© Gerhard Richter.

Programa: W. A. Mozart: Quartet núm. 3 en Sol Major, KV 156 Presto Adagio Tempo di Menuetto W. A. Mozart: Quartet núm. 17 Si b M, KV 458 “La caça” Allegro vivace assai Menuetto Moderato Adagio Allegro assai PAUSA W. A. Mozart: Quartet núm. 19 Do M, KV 465 “Dissonàncies” Adagio-allegro Andante cantabile Menuetto Allegro molto CONCERT ENREGISTRAT PER:

Dip. Legal: GI.884-2013

Xavier Paset, crític musical del Diari de Girona

L’ombra dels quartets op. 33 de Joseph Haydn és allargada. Per escatir algunes de les característiques dels dos quartets de W. A. Mozart (1756-1791) que avui interpretaran el Quatuor Mosaïques cal fer una referència obligada als nous camins que Haydn enceta amb la col·lecció de quartets que conformen el seu op. 33. Es van editar el 1781 any en què Mozart va conèixer en persona el gran astre que hauria de guiar els perfils de la composició quartetística.

Haydn era la font on pouar la saviesa compositiva en la qual aquest mestre del classicisme vienès havia posat un gran esforç. La majoria dels compositors se n’havien adonat i Mozart no en fou una excepció. L’evolució de l’escriptura musical per a aquest gènere deixarà de banda la preeminència de la veu del primer violí i se centrarà en un treball extraordinari en què les quatre veus que conformen els dos violins, la viola i el violoncel mantenen un diàleg a quatre en condicions d’igualtat. Cap veu esdevindrà preponderant en un discurs polifònic entre iguals. De fet, Haydn ja va començar a delinear aquest trencament en el seu op. 20 però no serà fins a l’op. 33 (10 anys més tard de la creació d’aquells) on es manifestarà amb tota la seva plenitud.

D’alguna manera, Haydn es convertirà en un estímul per a Mozart i després de cada col·lecció de quartets escrita per Haydn, el compositor de Salzburg es veurà impel·lit a respondre-hi amb una altra col·lecció. Aquest fet es veu clarament en les dues col·leccions que va escriure Mozart entre el 1772 i el 1773, que són una resposta als quartets op. 17 de 1771 i als op. 20 de 1772 de Haydn. Tots dos esdevindran, val a dir que amb molt esforç, els dos agents que configuraran en gran mesura un gènere instrumental de primer ordre en la història de la

música europea. Cal advertir en aquest punt que la facilitat d’escriptura de Mozart en moltes de les seves obres aquí es torna més difícil. De fet, aquests sis quartets els va escriure durant dos anys i els dedicarà al seu gran amic Joseph Haydn, un tribut i un reconeixement al millor compositor de l’època.

Aquests sis quartets van néixer en llibertat i fent poques concessions al gust de l’època. No van ser rebuts amb una especial acceptació. Fins i tot el pare de Leopold no sembla adonar-se de la seva importància. El 1785 Haydn escoltarà la interpretació d’aquestes obres i sabem que li van entusiasmar fins al punt de manifestar a Leopold que el seu fill era sens dubte el millor compositor que havia conegut mai i que els seus coneixements en matèria compositiva eren profunds. No hem de deixar d’esmentar la influència del coneixement del contrapunt imitatiu de les obres de Bach i Haendel, que coincideix precisament amb la composició d’aquests quartets gràcies al baró van Swieten, que s’havia convertit en el motor d’una societat de concerts en què s’interpretaven aquestes obres i que per a Mozart van suposar una autèntica revelació.

De tots sis, el Quartet núm. 19 en do major, de les dissonàncies, K 465 és el més popular i el que tanca el cicle.

Les seves audàcies des del primer moviment Adagio-Allegro no podien passar desapercebudes. Els primers compassos ens deixen absolutament atònits en un certa suspenció de la tonalitat i d’aquí el seu subtítol. A part d’això, destaca la introducció lenta que no forma part del que era habitual en la tradició del gènere i que de fet no es repeteix en els altres 5 quartets de la mateixa col·lecció. Després d’això, l’obra emprèn una via més aclarida abandonant els espais ombrívols de la introducció, però no retorna a la placidesa, sinó que finalitza en una línia descendent melancòlica.

Pel que fa al Quartet núm. 17 en si bemoll major, de la caça K458 sorprèn la seva aparent simplicitat. S’obre amb un Allegro vivace lluminós i reposat que deixa entreveure alguns espais més tortuosos sense ser dramàtics. La seva composició la podem datar a finals de desembre de 1783. Cal anar amb compte perquè potser el subtítol “de la caça” pot disminuir la seva importància i calat musical amb el pretext que comença amb una fanfàrria.

“La serietat” comença amb el tercer moviment, Adagio, una autèntica obra mestra ens porta vers un sentiment dramàtic. L’últim moviment amb ritmes de dansa ens porta de nou cap als espais que s’havien anunciat al principi, però aquest Adagio ens ha de fer notar la profunditat i l’emoció d’un mestre com Mozart, després de passar per uns moments complicats de pena d’amor en la seva trajectòria vital.

Els sis quartets “A Haydn” constitueixen un dels moments més reeixits de tota la literatura de cambra de tots els temps. Els dos quartets d’aquesta vetllada han de ser una invitació a conèixer tota la sèrie. La seva bellesa inefable, la profunditat de les emocions ens apropen al Mozat més pregon i sincer.

Quartet Mosaïques El quartet de corda austríac Mosaïques Quatuor es va fundar el 1987, integrat per quatre membres de la Concentus Musicus Wien. Fidels als instruments originals, es van especialitzar en la música del segle XVIII. Els tres músics austríacs i el violoncel·lista francès, Christophe Coin, es van conèixer essent membres de Nikolaus Harnoncourt’s Musicus Concentus. Amb les seves experiències compartides, van decidir formar el quartet.

La formació, influenciada pel Quartet Vegh, toca amb instruments d’època perquè garanteix un vincle amb la tradició europea. Així, el Quartet Mosaïques és qualificat sovint com un dels grups de corda més importants de l’actualitat. Aquest fet queda demostrat per la gran quantitat de distincions que ha rebut, entre les quals hi ha diversos Premis Gramphone.

El seu repertori inclou obres poc conegudes, com ara les compostes per Pelyel, Tomasini, Werner, Jadin, Gross i Boëly, al costat de peces del repertori clàssic vienès de noms tan prestigiosos com ara Schumann o Brahms.

“En un mosaic, cada detall ha estat pensat de forma brillant; tot i això, l’ull és capaç d’entendre la imatge en el seu conjunt. El mateix passa amb la música: s’han de treballar els detalls, així es creen les millors condicions possibles d’escoltar i d’obtenir la distància perfecte perquè l’oient pugui veure que els elements s’han reunit i al mateix moment, obtenir una visió completa de l’obra d’art”.

Erich Höbarth, violí

Va néixer a Viena el 1956 i es va formar amb els violinistes Franz Samohyl i Sandor Vegh. De 1980 a 1987, Hobarth va ser concertino de la Simfònica de Viena. Aquest mateix any, el violinista s’incorpora al Quartet Mosaïques, del qual n’és resident fins a l’actualitat. De 1979 a 2004 va ser concertino i solista de la Musicus Concertus sota la batuta de Nikolaus Harnoncourt i membre del Sextet de Corda Viena. Sovint fa aparicions com a solista amb la Camerata Ademiaca de Salzburg, l’Orquestra de Cambra de Viena, la Royal Chapelle de París o la Simfònica de Viena. És intèrpret de música de cambra amb Andras Schiff, Mayer Sabine, Leonskaja, Elisabeth i Miklos Perenyi. Des de l’any 2000 és el director artístic de la Camerata de Berna.

Andrea Bischof, violí

La violinista Andrea Bischof va néixer a Vorarlberg i va estudiar a Viena amb Grete Biedermann i Christian Thomas. Des de 1980 ocupa el càrrec de konzertmeisterin i és solista dels austríacs Solistes Bach. També és membre permanent del Concentus Musicus i professora de Música de Cambra a l’Escola Superior de Música de Viena.

Anita Mitterer, viola

L’austríaca Anita Mitterer va estudiar amb Jürgen Geise a Salzburg, amb Antonin Moravec a Praga i amb Christian Thomas a Viena. Actualment, és membre de la Concentus

Musicus, directora del Ensemble Barroc i professora de violí i viola a Salsburg.

Christophe Coin, violoncel

És un dels violoncel·listes i violagambistes de més renom internacional en el camp de la interpretació històrica.

Nascut a Caen (França), va estudiar sota el mestratge de Nikolaus Harnoncourt a Viena, i amb Jordi Savall a l’Schola Cantorum de Basilea. El 1984 funda el Quartet Mosaïques juntament amb tres músics austríacs: Erich Höbarth, Andrea Bischof i Anita Mitterer. Amb aquesta formació es dedica a la totalitat de l’obra de cambra de Haydn, Mozart, Schubert i Beethoven. Quartet Mosaïques ha rebut dos Gramophone Awards. El 1991, Coin assumeix la direcció de l’Ensemble Baroque de Limoges, amb el qual explora músiques dels segles XVII i XVIII. Com a solista, ha ofert nombrosos concerts al costat de músics de l’alçada de Patrick Cohen, Gustav Leonhardt, Wolfgang Meyer, R. Oleg, Scott Ross, Jordi Savall, Hopkinson Smith i Johann Sonnleitner, entre d’altres. Combina la seva faceta de concertista amb la de director i ha estat convidat a actuar amb grans formacions com ara l’Orchestre des Champs-Elysées, el Concertgebouw d’Amsterdam, el Concentus Musicus de Wien, l’Orchestra of the Age of Enlightenment o l’Academy of Ancient Music, entre d’altres.

Recomanacions WOLFGANG AMADEUS MOZART Quartet núm. 17 en Si b Major, KV 458, ‘La caça’ Quartet Mosaïques. CD NAÏVE (2001)

Mozart. Biografía y obra de uno de los grandes artistas de la humanidad Gabriel Jackson. EDITORIAL PENÍNSULA (2006)

WOLFGANG AMADEUS MOZART Quartet núm. 19 en Do Major, KV 465, ‘Dissonàncies’ Quartet Mosaïques. CD NAÏVE (2001)

Autorretrat de Mozart a través de la seva correspondència Pere-Albert Balcells. EDICIONS LA CAMPANA (1997) Mozart: su vida y su obra Ramón Andrés. EDICIONES ROBINBOOK (2006)

Sabies que...?

Propers concer ts

... Mozart va escriure una vintena de quartets de corda?

Concretament van ser 23 les obres compostes per al gènere que Franz Joseph Haydn havia consolidat. Mozart va escriure quartets entre els anys 1770 i 1790, un any abans de la seva mort. Algunes d’aquestes obres s’agrupen en grups que porten sobrenom, en funció del moment i el lloc en que van ser compostes, o a qui van ser dedicades. Així tenim quartets milanesos, prussians, vienesos o els dedicats a Haydn. Els dos quartets que sentirem avui pertanyen a aquest últim recull. ... Mozart i Haydn sentien admiració mútua?

Tot i ser de generacions diferents, els dos compositors van mostrar sempre gran respecte i admiració per l’obra de l’altre. Mozart fins i tot anomenava Haydn -com també feien altres músics, per altra banda- familiarment amb el nom de “papà”.

Un dels fruits d’aquesta admiració van ser els sis quartets que Mozart compon entre 1782 i 1785, i que publicaria a Viena justament aquell any.

CON

3CERT

Àlex Alguacil Dimecres 3 de juliol a les 21h Claustre de la Catedral Preu: 10 €

... poques vegades Mozart ha demostrat tanta admiració per un músic com per Haydn?

En la dedicatòria que acompanyava als sis quartets que Mozart va enviar a l’autor de La Creació, és potser l’exemple més clar: “Al meu estimat amic Haydn. Un pare que havia decidit enviar els seus fills al gran món va considerar un deure confiarlos a la protecció i la guia d’un home molt reconegut que, per sort, resultava ser a més amic meu. Aquí tens, per tant, home cèlebre i estimadíssim amic, els meus sis fills”. ... Mozart i Haydn van arribar a fer música plegats?

Es creu que podrien haver estat diverses les ocasions en que van fer música junts.

Per exemple, el tenor Michael Kelly va deixar per escrit el record d’una d’aquestes interpretacions. Així, esmentava haver pogut escoltar en directe un quartet de corda en el qual Haydn tocava el primer violí i Mozart la viola. Dos músics més de renom en aquell moment, que a més també van ser compositors -Karl Ditters von Dittersdorf (segon violí) i Vanhal (violoncel)-, completaven el grup. ... les lletres KV (o K) que trobem sempre acompanyant els títols de les obres de Mozart fan referència al seu catàleg?

Les inicials KV (Köchel Verzeichnis, catàleg Köchel) corresponen a la primera llista de les obres escrites per Mozart, que l’austríac Ludwig Ritter von Köchel va publicar per primera vegada l’any 1862, setanta anys després de la mort del compositor salzburguès.

Pere Andreu Jariod AGRAÏMENT ESPECIAL A:

CON

4CERT

Josep Pons & JONC Divendres 5 de juliol a les 21h Auditori de Girona Entrada gratuïta

INSTITUCIONS

PAT R O N S

MECENES

COL路LABORADORS

MITJANS