Auditori
Nits de ClĂ ssica
Ton Koopman
Ton Koopman
Diumenge 7 de juliol a les 20 h. Catedral de Girona
CON
La més pura tradició organista europea Tom Koopman, orgue
Programa:
F. Correa de Arauxo · ‘Todo el mundo’ en Fa major Anònim · Tiento en sol menor J. Cabanilles · Corrente Italiana en re menor P. Bruna · Tiento sobre la letanía de la Virgen en sol menor
D. Buxtehude · Preludium en Re mayor BuxWV 139 · Wie schön leuchtet der Morgenstern en Sol major BuxWV 223 · Fuga en Do mayor BuxWV 174 J.S. Bach · Fantasía en Sol major BWV 572 · Nun komm der Heiden Heiland en sol menor BWV 659 · Toccata en re menor BWV 565 · Wachet auf ruft uns die Stimme en Mi bemoll major BWV 645 · Fuga en sol menor BWV 578
Durada: 75 min. sense entreacte
Dip. Legal: GI.928-2013
O B R A P O R TA D A : Gerhard Richter: Strip 919, 2011. Digital print on paper.© Gerhard Richter.
Anònim · Batalha Famosa en Do major
5CERT
·
Ton Koopman
Marc Canals Buisan
El Segle d’Or espanyol va ser un dels períodes creatius més esplendorosos i l’orgue era l’instrument rei dins l’àmbit litúrgic. L’escola organística espanyola rivalitzava amb la del nord d’Europa, encara que amb estils molt contraposats. L’apogeu de l’orgue peninsular va tenir com a referents a Antonio de Cabezón, Francisco Correa de Arauxo i Joan Baptista Cabanilles. Un dels trets característics de la literatura organística hispànica a partir del segle XVI és el gènere de la batalla, en el qual s’imitaven sons que evocaven escenes bèl·liques, intenses i plenes de realisme. La Batalha Famoza compilada per Fray Roque da Conceição al Livro de obras de Órgão l’any 1695 n’és un dels exemples més reeixits. L’obra cabdal del sevillà Francisco Correa de Arauxo és el llibre Facultad Orgánica, publicat el 1626. Inclou un Tiento amb glosses sobre el cant pla Todo el mundo en general, que es va convertir en una cançó molt apreciada durant el barroc a la península. Escrita sobre un text del poeta andalús Miguel Cid, l’obra enalteix el dogma de la Immaculada Concepció. Cronistes de l’època afirmaven que Joan Baptista Cabanilles “excedía en destreza, pulso y ciencia a sus contemporáneos, el Ciego de Valencia y el Ciego de Daroca” (Andreu Peris i Pablo Bruna, respectivament). Només tenim constància de 26 obres de caràcter profà de Cabanilles, entre les quals hi trobem una única Corrente italiana, mostra de la seva erudició internacional. Altres cronistes asseguraven que l’organista aragonès Pablo Bruna,
protegit de Felip IV de Castella, havia convertit la seva ceguesa “en gozo y habilidad”. El Tiento sobre la lletania de la Verge es basa en el cèlebre tema de la Folia, molt popular durant el barroc hispànic, però potser el més interessant és que Bruna el va escriure per a dos teclats creant així un diàleg sonor. Al nord d’Europa els mestres indiscutibles de l’instrument, a finals del s. XVII i principis del XVIII, van ser el danès Dietrich Buxtehude i l’alemany Johann Sebastian Bach. Als vint-i-un anys Bach, mentre era organista a Arnstadt, va sentir la necessitat de conèixer de primera mà el virtuosisme de Buxtehude, el famós organista de la ciutat de Lübeck, que oferia unes vesprades musicals que generaven un autèntic entusiasme entre músics i feligresos. Tant és així que Bach va fer més de 300 quilòmetres a peu per sentir-lo tocar. Tenia permís per absentar-se d’Arnstadt durant un mes però la seva estada a Lübeck es va allargar gairebé tres mesos. Buxtehude, impressionat pel gran talent de Bach, pretenia que el succeís en el càrrec, però a canvi li demanava que complís amb la tradició i es casés amb la seva filla. Bach no va acceptar la proposta, atès que la donzella sembla ser que tenia un caràcter difícil i era força més gran que ell. Tot i no acceptar l’oferta de feina i matrimoni, Bach va ser el successor natural de Buxtehude, que va morir poc després. El gran alquimista de l’orgue neerlandès Ton Koopman, profund coneixedor d’aquest repertori, ens proposa avui fer aquest viatge místic entre el Sud i el Nord, entre llums i ombres de la més pura tradició organística europea.
Ton Koopman L’organista, clavecinista i director, Ton Koopman es va convertir molt aviat en una jove promesa. Nascut el 1944 a Zwolle (Holanda) va començar a destacar com a organista i clavecinista a Amsterdam amb l’obtenció de la distinció Prix d’Excellence. Amb només 25 anys, va fundar la seva primera orquestra barroca i, més tard, el 1979, l’Amsterdam Baroque Orchestra i el 1992 l’Amsterdam Baroque Choir. Ton Koopman és un apassionat dels instruments originals, amb uns criteris històrics musicals molt definits. Una de les seves aportacions als concerts i que el converteixen en un concertista i director excepcional, és la seva energia desbordant, que l’ha portat a actuar a les sales més prestigioses del món. Com a director de l’Amsterdam Baroque Orchestra & Choir ha actuat a escenaris com ara el Concertgebouw Amsterdam, Théâtre des Champs Elysées de París, Musikverein, Konzerthaus de Viena i Philharmonie de Berlín, així com a Brussel·les, Madrid, Roma, Salzburg, Copenhaguen, Lisboa, Munic i Atenes. Koopman ha dirigit les orquestres més destacades del món, entre les quals cal subratllar la Royal Concertgebouw Orchestra d’Amsterdam, Berlin Philharmonic, BR Orchestra de Munic, DSO Berlín i Tonhalle Orchestra Zuric. Des de 2011, és director resident de la Cleveland Orchestra.
L’activitat extensa i impressionant de Ton Koopman com a solista, acompanyant i director, ha quedat palesa en un amplíssim nombre d’enregistraments per a segells com ara Erato, Teldec, Sony, Philips i Deutsche Grammphon, a més del seu propi segell “Antoine Merchand”, distribuït per Challenge Records. Entre 1994 i 2004 Koopman es va embarcar en un projecte únic: dirigir i enregistrar totes les Cantates de Johann Sebastian Bach, projecte pel qual va obtenir el Deutsche Schallplattenpreis “Echo Klassik”, el BBC Award 2008, el Prix Hector Berlioz i una nominació als Grammy (EE.UU.) i als Grammophone Award (Regne Unit). Un altre projecte que ha iniciat recentment és l’enregistrament de les obres completes de Deitrich Buxtehude, un dels grans inspiradors del jove J. S. Bach. Ton Koopman és, també, el President de la International Dietrich Buxtehude Society. L’intèrpret i director publica regularment nombrosos llibres i estudis, i durant molts anys ha editat per al segell Breitkopf & Härtel les obres completes de concerts per a orgue de Händel. Recentment ha publicat El Messies de Händel i Das Jïngste Gericht de Buxtehude per a l’editorial Carus. Ton Koopman dirigeix les classes de clavicèmbal del Conservatori de l’Haia, és professor de la Universitat de Leiden, membre Honorífic de la Royal Academy of Music de Londres, i director del Festival “Itinéraire Baroque” de França.
Sabies que...? ... l’orgue ibèric té unes característiques especials? Segurament la trompeteria –col·locada de manera horitzontal, en un lloc visible– sigui el tret més distintiu. Però els instruments renaixentistes i barrocs de la Península Ibèrica i de l’Amèrica colonial, -i en conseqüències també les músiques que per a ells van ser escrites-, tenien unes sonoritats pròpies, molt diferents als orgues del nord d’Europa. Avui ho podrem comparar en un mateix concert, a partir de les músiques d’autors peninsulars i germànics. ... també existeix un Segle d’Or espanyol, pel que fa a l’orgue? Es podria situar en l’època compresa entre les dues grans figures -potser les més importants-, d’Antonio de Cabezón i de Joan Baptista Cabanilles, tot i que posteriorment trobaríem encara algun altre nom. L’escola organística espanyola va lligada a l’àmbit de les catedrals i els grans centres religiosos, que van convertir-se en nuclis artístics molt importants i focus principals de la producció musical de l’època a la Península. A banda dels dos citats, també hi podríem afegir els noms de Correa de Arauxo, Aguilera de Heredia, Durón o Bruna. ... Dietrich Buxtehude va ser un dels millors compositors barrocs alemanys anteriors a Bach? Va compondre molta música instrumental i més d’un centenar d’obres vocals religioses. Però allà on més va destacar va ser en l’orgue, per al qual va deixar una important producció, que influiria en altres compositors, com el mateix Bach. Moltes de les seves obres organístiques estan escrites en l’anomenat stylus phantasticus, un tipus de composició que té l’origen en la improvisació, que conté harmonies arriscades i canvis de registre sobtats.
BATALHA. Iberian Organ Music Música de Cabanilles, Bruna i Correa d’Arauxo, entre d’altres Ton Koopman, orgue CD CHALLENGE RECORDS (2009) BACH. Organ Masterpieces (2 CD’s) Selecció de composicions per a orgue de Johann Sebastian Bach Ton Koopman, orgue CD REGIS (2001)
CON
6CERT
Staier & Melnikov Dijous 11 de juliol a les 21h Teatre Municipal Preu: 15 €
... Bach va recórrer més de 400 kilòmetres per poder veure tocar Buxtehude? En aquell moment Bach treballava com a organista a Arnstadt. Va demanar un mes de permís als seus responsables per poder ampliar la seva formació al costat de Buxtehude, que era organista a Lübeck, al nord d’Alemanya. Sembla que al darrera d’aquesta visita de Bach hi havia també la intenció de substituir al veterà mestre organista. El càrrec portava, però, un requisit afegit: l’obligatorietat de casar-se amb la filla gran de Buxtehude. Bach s’ho va pensar bé i tornà a Arnstadt... amb tres mesos de retard!
Recomanacions WEB DE TON KOOPMAN www.tonkoopman.nl
Propers concer ts
TON KOOPMAN PLAYS BACH Ton Koopman, orgue i clavecí DVD EUROARTS (2007) BACH ORGAN WORKS (16 CD’s) Integral de la música per a orgue de Johann Sebastian Bach Ton Koopman, orgue CD TELDEC (1995-99) BUXTEHUDE. Opera Omnia, vols. III, IV, VIII, IX, X (6 CD’s) Integral de l’obra per a orgue de Dietrich Buxtehude Ton Koopman, orgue CD CHALLENGE RECORDS (2007-2009) Pere Andreu Jariod
... la ‘Toccata i fuga en re menor’ potser no és de Bach? Tot i ser una de les obres més conegudes del compositor i alhora segurament la composició per a orgue més difosa -en versions de tota mena-, no queda clar si va ser escrita o no per Johann Sebastian Bach. Una sèrie de musicòlegs en qüestionen l’autoria des de fa uns anys, per tenir aquesta obra -especialment la fuga- un estil únic i diferent, en comparació amb la resta de producció bachiana. Els defensors de l’opció que sí fos escrita per Bach, argumenten que el músic era molt jove en el moment de compondre l’obra, i per tant encara no tenia un estil propi prou definit. Pere Andreu Jariod, divulgador musical
CON
7CERT
Psallentes Dissabte 13 de juliol a les 21h Claustre Monestir de sant Daniel Preu: 10 €
INSTITUCIONS
PAT R O N S
MECENES
COL路LABORADORS
MITJANS