Abduraimov, o quan Txaikovski va ressuscitar I PART
Joan Guinjoan (1931) Archipiélago, suite per a orquestra (selecció) 10’ II. Giocoso VII. Finale (passacaglia)
Piotr I. Txaikovski (1840-1893) Concert per a piano i orquestra núm. 1, en Si bemoll menor, op. 23 I. II. III.
32’
Allegro non troppo e molto maestoso - Allegro con spirito Andantino semplice - Prestissimo Allegro con fuoco
Abduraimov, o quan Txaikovski va ressuscitar
Dissabte, 25 de maig de 2013, a les 19 h
II PART
Piotr I. Txaikovski El trencanous, suite núm. 1, op. 71a
35’
I. Obertura miniatura II. Marxa III. Dansa de la fada de sucre IV. Trépak V. Dansa àrab VI. Dansa xinesa VII. Dansa dels mirlitons VIII. Vals de les flors
Behzod Abduraimov, piano Comediants, artista en residència Orquestra Simfònica del Vallès Rubén Gimeno, director
Trobaràs més informació sobre les obres, els compositors i els intèrprets a les Impressions des del quart faristol, al nostre web: www.osvalles.com
Amb la col·laboració especial de Catalunya Música enregistra aquest concert. Per tornar-lo a sentir, consulteu la programació a: www.catmusica.cat
09
Només té vint-i-dos anys, però Behzod Abduraimov està destinat per la gràcia dels déus a convertir-se en un dels grans pianistes d’aquest segle. No t’ho diem gratuïtament: ens en donaràs la raó després que et recordi allò que potser havies oblidat, que aquest és el Txaikovski líric que més t’agrada. La comèdia seriosa dels Comediants ens descobrirà el Txaikovski més contista i juganer. Danses dolces que culminen amb un Vals de les Flors per perfumar-te la vida. Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana Orquestra Simfònica del Vallès
Música de paraules
Per Joan Todó Cortiella
(no digueu res, pareu l’orella) Al cor del Trencanous i el rei dels ratolins, el conte d’Ernst Theodor Amadeus Hoffmann que Txaikovski va adaptar, hi ha una nena que la nit de Nadal rep una joguina de mans d’un rellotger: un trencanous lleig com un pecat que resulta tenir vida pròpia i que en realitat és un jove galant, el nebot del rellotger, que ha estat víctima d’un encanteri i només recuperarà el seu estat natural quan Maria, la nena, sigui capaç de veure-hi més enllà de les aparences. Potser Hoffmann, que va exercir de director d’orquestra i compositor incidental, i que s’havia canviat el nom Wilhelm per Amadeus en honor del genial fill de l’autor de la Simfonia de les joguines, tenia al cap aquesta música en escriure el conte. (observeu l’escenari, encara buit) Observeu el piano: una mena de taula de fusta, farcida de cordes d’acer i martellets de feltre, engalzats amb la precisió d’un mecanisme de rellotgeria. I és ben bé un mecanisme de rellotgeria, una màquina de temps, un mecanisme per organitzar aquesta dimensió que se’ns escapa (que s’escapa, sobretot, al llenguatge verbal). Com en el conte de Hoffmann, però, no n’hi ha prou amb la mecànica interna, el seguit d’engranatges que fan rutllar l’aparell; cal també algú que els posi en funcionament, algú capaç de veure-hi més enllà de les aparences, de donar-hi vida, de fer-lo parlar. (escolteu el silenci, busqueu-lo al fons de tot; els mòbils, apagueu-los; per sota de la xerradissa, del refrec de les robes, encara se sent el silenci d’abans que el món nasqués) La música, el temps; és a dir, la memòria. Potser la música només existeix allà, en el record. L’Alemanya encara fent-se de Hoffmann, la Rússia de Txaikovski, que s’obria a Europa, vacil·lant entre el nacionalisme i el classicisme, dubtant entre l’afirmació de si o l’apropament als models estrangers. Una disjuntiva que, quinze anys abans d’El trencanous, Txaikovski ja va resoldre amb el Concert per a piano i orquestra número 1; parant una orella al seu propi país, parant-ne una altra a l’estranger. Països que neixen, que miren (que escolten, millor dit) el món per primer cop. Us confesso una cosa: El trencanous és, també, una música que jo escoltava de petit. I després vaig deixar de fer-ho, atent a un prejudici que, en el cas de Txaikovski, és força generalitzat, i que potser simbolitza com ningú Theodor W. Adorno (sempre reproduïm sense saber-ho els gestos de pensadors que no hem llegit). Potser també cal, per escoltar aquesta música, per escoltar tota la música, anar més enllà de les aparences (anar fins i tot més enllà de l’aparença de facilitat). Tenir la innocència d’un nen. Viatjar fins a l’origen del món, abans que hi hagués món, abans sobretot que hi hagués cap paraula, cap llenguatge, quan la cançó encara no s’havia petrificat en l’idioma verbal, en l’escriptura, que n’és només un fòssil. (la precisió d’un rellotger i la innocència d’un nen)
Sabies que... ... Joan Guinjoan és el compositor resident del Palau aquesta temporada? Diferents intèrprets, orquestres i conjunts han ofert i continuaran oferint fins a final de curs, en els diversos cicles de concerts que organitza el Palau de la Música Catalana, una selecció d‘obres del compositor de Riudoms, i fins i tot alguna estrena, com el seu Concert per a percussió i orquestra, que s’hi va interpretar al gener. Guinjoan (1931), que continua en actiu, està escrivint un concert per a acordió i té previst compondre una òpera. ... no fa gaire que vam interpretar un fragment de l’obra Archipiélago de Guinjoan? Va ser en el nostre segon Simfònic, aquesta mateixa temporada. Aquell cop en va sonar el tercer moviment, “Poco rubato”. L’obra consta de set parts, tantes com illes tenen les Canàries. Guinjoan va preveure que es poguessin interpretar per separat. Avui sentirem: “Giocoso”, el segon moviment, un gran crescendo que inicien els temple blocks i que acabarà implicant tota l’orquestra; i el “Finale”, l’última part de la composició. Aquest és el moviment més extens i elaborat de l’obra, i consisteix en un tema seguit d’una dotzena de variacions. ... l’estrena del Concert per a piano núm. 1 de Txaikovski es va fer als Estats Units? Va ser a la ciutat de Boston l’any 1875. Ja de seguida es va convertir en una de les obres més conegudes de Txaikovski i alhora un dels concerts per a piano i orquestra més populars de tot el repertori, sobretot gràcies al seu començament. El primer concert de piano de Txaikovski (en va escriure tres!),
Per Pere Andreu Jariod a més, va influir en altres concerts posteriors, especialment de compositors russos. ... el solista de piano de l’estrena va ser Hans von Büllow? El nom d’aquest intèrpret, que associem sobretot al món de la direcció d’orquestra i a la relació que va tenir amb Wagner, també va ser un pianista virtuós. Büllow, però, va ser la segona persona a qui va dedicar l’obra: originàriament anava destinada a Nikolai Rubinstein, que va refusar estrenar el concert en considerar-lo “mal compost i impossible d’interpretar”. Curiosament, Rubinstein posteriorment va incloure el concert en el seu repertori habitual i Von Büllow, en canvi, el deixà de tocar. ... els ballets de Txaikovski són encara avui els més populars del repertori? Tant El trencanous com El llac dels cignes i La bella dorment es representen als principals escenaris de dansa d’arreu del món. La música també sona a les sales de concerts, especialment les suites (seleccions) que en va preparar el mateix compositor. En el cas d’El trencanous es va poder sentir abans la suite que el ballet complet, ja que Txaikovski la va estrenar uns mesos abans, a tall d’avançament. El ballet finalment va veure la llum el desembre de 1892, al Teatre Mariinski de Sant Petersburg. ... El trencanous explica un conte de Nadal? Es tracta de l’adaptació de Trencanous i el rei dels ratolins d’Ernst Theodor Amadeus Hoffmann. La història explica la celebració de l’aniversari d’una nena, la Clara, que rep un nino en forma de trencanous, el qual el seu germà trenca en un atac de gelosia. A la nit, quan tothom dorm, la Clara es lleva i veu com les joguines prenen vida. Passen els anys, però la música continua seduint grans i petits.
Recomanacions Joan Todó Cortiella (la Sénia, 1977) és escriptor. Ha publicat els reculls de poemes Los fòssils (al ras) i El fàstic que us cega, a més del recull de relats A butxacades. Ha col·laborat també en diverses revistes científiques i culturals, com «Paper de Vidre», «Quadern», «Pèl Capell», «El Tacte Que Té», «Reduccions», «Caràcters», «Divers» i «L’Avenç». Música de paraules és una iniciativa de l’Orquestra Simfònica del Vallès, i compta amb la col·laboració de
GUINJOAN. Archipiélago. Bruckner Orchestra Linz · Dennis Russel Davies (director). CD Columna Música (2003) TXAIKOVSKI. Concert per a piano i orquestra núm. 1. Martha Argerich (piano) · Orquestra Filharmònica de Berlín · Claudio Abbado (director). CD Deutsche Grammophon (1994) TXAIKOVSKI. Concert per a piano i orquestra núm. 1. Sviatoslav Richter (piano) · Orquestra Filharmònica de Leningrad · Ievgueni Mravinski (director). CD Praga (1958) TXAIKOVSKI. El trencanous. Orquestra del Teatre Kirov · Valeri Gerguiev (director). CD Philips (1998)
Aquest funcionament peculiar, absolutament pioner al nostre país, converteix l’OSV en una orquestra molt especial, una orquestra que viu, com cap altra, del seu públic, dels seus concerts, de la seva qualitat... La seva intensa activitat –més de cent actuacions l’any– se centra, per un costat, a la ciutat de Sabadell, on l’OSV realitza la seva temporada de concerts simfònics i és alhora l’orquestra titular del cicle Òpera a Catalunya, i, per l’altre, al Palau de la Música Catalana, on s’ha consolidat el seu cicle Concerts Simfònics al Palau amb deu concerts anuals. Com a reconeixement a la seva tasca de difusió i divulgació de la gran música simfònica, l’any 1992 rebé el Premi Nacional de Música, atorgat per la Generalitat de Catalunya. L’Orquestra Simfònica del Vallès és membre de l’Asociación Española de
WEB www.osvalles.com BLOC www.osvalles.com/blog
www.facebook.com/simfonicadelvalles www.twitter.com/osvalles
Han estat directors titulars de l’orquestra: Albert Argudo, del 1988 al 1992; Jordi Mora, del 1993 al 1997; Salvador Brotons, del 1997 al 2002; Edmon Colomer, del 2002 al 2005, i David Giménez Carreras, del 2006 al 2009. Des del setembre del 2009, n’és el director titular Rubén Gimeno. L’OSV està patrocinada per la Fundació Banc Sabadell, l’Ajuntament de Sabadell, Torra S. A. i Bardet Grup, i rep el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut Català de les Empreses Culturals.
Patrocinadors principals Fundació
Patrocinadors
director titular
Orquestas Sinfónicas (AEOS), l’associació que aplega les orquestres professionals espanyoles.
Rubén Gimeno
Orquestra Simfònica del Vallès
L’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) va néixer l’any 1987 en el si de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell. Un any més tard es convertí en l’única orquestra simfònica de l’Estat espanyol organitzada empresarialment com a societat anònima laboral, en la qual els seus músics i treballadors són alhora els propietaris i els accionistes.
Rubén Gimeno és el director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès, amb la qual va començar la col·laboració la temporada 2009-10. Així mateix, ha estat director artístic de la Joven Orquesta de la Sinfónica de Galícia durant gairebé una dècada, tasca que va compaginar amb el càrrec de violinista de l’Orquesta Sinfónica de Galícia. Com a director convidat ha col·laborat amb nombroses orquestres espanyoles, com les simfòniques de Galícia, Tenerife, Bilbao, Castella i Lleó, Principat d’Astúries, i les orquestres d’Euskadi, Màlaga, València, Ciudad de Granada, de la Comunidad de Madrid, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Oviedo Filarmónica i Orquestra del Palau de les Arts Reina Sofia de València, entre d’altres. Fora de les nostres fronteres ha dirigit la Norrköping Symphony Orchestra, Gavle Symphony Orchestra, Orquestra de Cambra de Ginebra, Orquestra de l’MMCK (el Japó), Orquestra de la Universitat de Maryland, SAMI Orquestra (Suècia) i Orquesta Nacional de Colòmbia, i ha col·laborat amb solistes i agrupacions de la categoria de l’Orfeón Donostiarra, Midori, Steven Isserlis,
Dmitri Sitkovetski, Fazil Say, Kirill Gerstein, María Bayo, Michel Camilo i d’altres. La seva activitat en el camp de la lírica l’ha portat a dirigir produccions al Teatro Campoamor d’Oviedo de Marina, La Gran Vía i Agua, azucarillos y aguardiente. Ha dirigit Cádiz de Chueca amb l’Orquesta Sinfónica de Galícia, i La del Soto del Parral al Teatro de la Zarzuela. Així mateix desenvolupa una intensa col·laboració dins del cicle Òpera a Catalunya dirigint Les contes d’Hoffmann, L’elisir d’amore i, properament, Nabucco. El seu inici en la direcció va tenir com a guia James Ross, tot graduant-se a la Universitat de Maryland. Posteriorment estudià al Conservatori d’Estocolm sota el mestratge de Jorma Panula, i va rebre classes de mestres com Alan Gilbert, Esa-Pekka Salonen, JukkaPekka Saraste i Leonard Slatkin, tot obtenint-hi el Diploma Superior en Direcció d’Orquestra. Ha enregistrat amb l’Orquesta Sinfónica d’Euskadi per al segell Claves, dins de la seva sèrie de compositors bascos.
Als divuit anys, Behzod va aconseguir un èxit sensacional en el Concurs Internacional de Piano de Londres 2009, en què va guanyar el primer premi amb una emocionant interpretació del Concert núm. 3 de Prokófiev. Arran d’aquest premi va ser convidat per la Royal Philharmonic Orchestra i l’Orquestra Filharmònica de Londres, ciutat on va oferir una actuació impressionant del Concert núm. 2 per a piano i orquestra de Saint-Saëns. També va actuar a la Xina i a Malàisia amb la Simfònica de Sydney sota la batuta de Vladimir Ashkenazy, amb gran èxit de crítica. Després d’aquesta reeixida col·laboració, va ser convidat al Bremen Musikfest 2010 i als Piano Olympics de Bad Kissingen (on va guanyar el primer premi), al BOZAR de Brussel·les i al Wigmore Hall, on va tenir un debut triomfal el maig del 2010. Des de la seva primera actuació com a solista als vuit anys amb l’Orquestra Simfònica Nacional de l’Uzbekistan, Behzod ha ofert nombrosos concerts als EUA, Itàlia, Rússia i l’Uzbekistan.
Més endavant es presentarà en recital formant part de la Gilmore Rising Star, Vancouver Recital Series, London’s International Piano Series i La Società dei Concerti de Milà, i farà el seu debut austríac al Klangraum, Waidhofen. Rep l’important suport de Vladimir Ashkenazy i també col·labora amb Charles Dutoit, Pinchas Zuckerman, Michael Christie, Krzysztof Urbanski, Michael Stern i Aleksandr Lazarev, entre d’altres.
artista en residència
Amb un talent extraordinari, és un artista que s’ha cultivat la reputació de captivar el públic amb les seves actuacions impressionants i electritzants. Durant aquesta temporada ha fet una gira de presentació del seu darrer disc amb Decca, que l’ha portat a tocar amb les simfòniques d’Atlanta, Tòquio i Kansas City, Orquestra Nacional d’Ottawa, Orquestra de Cambra de Lausana, Orquestra Filharmònica de Montecarlo i Orquestra de Cambra Anglesa, i ha fet una important gira australiana que ha inclòs concerts amb la Simfònica de Sydney, Adelaide i Orquestra Simfònica de l’Oest d’Austràlia i recitals a Sydney, Melbourne, Brisbane i Hong Kong. L’abril del 2012 va debutar al Royal Albert Hall amb el Concert per a piano i orquestra núm. 1 de Txaikovski.
Comediants
piano
Behzod Abduraimov
Behzod Abduraimov va néixer a Taixkent el 1990 i va començar a tocar el piano als cinc anys. Va ser alumne de Tamara Popovich al Liceu Uspensky Central de l’Estat a Taixkent i actualment estudia al Centre Internacional per a la Música a la Universitat Park de Kansas City amb Stanislav Ioudenitch.
Comediants celebra el seu 40è aniversari. Durant aquestes quatre dècades dedicades completament al món de la creació, nombrosos artistes de diverses disciplines han format part de la companyia que, amb seu a Canet de Mar, ha recorregut els cinc continents i ha abordat aventures en espais insòlits i en ocasions històriques. Tot i ser un grup teatral de projecció internacional que crea i representa els seus propis espectacles, al llarg dels anys hem acumulat una extensa producció en els camps més dispars: disseny, discos, llibres, projectes festius petits, mitjans i grans, pel·lícules, creació de vestuaris de gran plasticitat, elaboració de materials pedagògics, producció de sèries de televisió, posada en escena d’òperes, per esmentar algunes de les activitats en les quals l’equip ha desplegat, per iniciativa pròpia o aliena, la seva particular forma d’expressió. Mai, però, ens havia tocat viure una aventura com la que abordem enguany: ajudar els homes i dones que formen l’Orquestra Simfònica del Vallès en la tasca de transmetre emocions. L’OSV ho fa des del seu inici a través de la seva arma principal: la interpretació musical. Però també ha adquirit el compromís de sumar al sentit auditiu els altres sentits, concretament el visual,
incorporant l’escenificació de moments musicals amb gestos, coreografies, paraules i accions. En aquest camí d’arribar a l’ànima emprès per l’OSV, l’orquestra ha convidat Comediants, per intercanviar experiències i aprendre plegats a anar més enllà per tal de sorprendre i commoure. Aquest és el repte que durant deu concerts es planteja com una aventura vital que té com a objectiu apostar fermament per la innovació i per l’intent d’apropar la música als joves oients. Potser la millor paraula que pot defi nir la residència de la companyia Comediants amb l’Orquestra Simfònica del Vallès és aprofundir, ajudar l’espectador a concentrar-se en el seu interior perquè s’ompli de llum. Trobar maneres que ajudin a desvetllar la capacitat d’escoltar, inventar formes que facin entrar encara més la música directament al pou de les emocions, per donar gaudi i joia a l’esperit. Direcció: Jaume Bernadet Munné Ajudant de direcció i coreògrafa: Montse Colomé Producció: Jin Hua Kuan Escenografia i disseny de vestuari: Jordi Bulbena Premsa i comunicació: Paca Sola
Fem comunitat. Compartim emocions “L’àmplia difusió de la cultura i l’educació de la humanitat per a la justícia, la llibertat i la pau són indispensables a la dignitat de l’home i constitueixen un deure sagrat que totes les nacions han de complir amb un esperit de responsabilitat i d’ajuda mútua.” Constitució de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura – 1945 Des de la Simfònica del Vallès volem participar en la difusió de la cultura des d’aquesta visió responsable. Quan els valors fonamentals de la societat trontollen fruit de la crisi econòmica i s’evidencien els riscos de fractura social i les desigualtats, és més important que mai aprofitar els espais de trobada de les manifestacions culturals per fer una crida a la responsabilitat i l’ajuda mútua. Aquest és el motiu pel qual cada concert de la temporada Concerts Simfònics al Palau acollirà una acció vinculada a una fundació de les que realitzen una destacada tasca social en el nostre entorn, tot agraint així, profundament, el seu compromís i la seva visió solidària.
Propers concerts al Palau
TARDES AL PALAU Dilluns, 27 de maig de 2013 — 19.00 h
Orquestra de Cambra Terrassa 48 Kai Gleusteen, violí Quim Térmens, concertino director P. Breiner: Elvis concerto grosso núm. 4 K. Jenkins: Palladio A. Piazzolla: Las estaciones porteñas
SIMFÒNICS AL PALAU Dilluns, 1 de juny de 2013 — 19.00 h La Fundació Banc dels Aliments de Barcelona és una entitat benèfica, independent i sense ànim de lucre que, des de l’any 1987, lluita contra el malbaratament alimentari i la fam d’aquí. Recupera excedents d’aliments consumibles, però no comercialitzables, de la indústria alimentària, l’agricultura i el comerç i els fa arribar a qui més ho necessita del nostre entorn a través d’una xarxa d’entitats benèfiques. La missió del Banc dels Aliments és rebre productes alimentaris i repartir-los entre les entitats benèfiques actives perquè els facin arribar a les persones que passen fam al nostre entorn més proper. El nostre esforç apunta a acomplir un dels drets humans més fonamentals: el d’una alimentació suficient i saludable per a tothom.
I L ve Andrea M tis!!
Orquestra Simfònica del Vallès Andrea Motis & Joan Chamorro group Rubén Gimeno, director You know I’m no good, Sophisticated lady, La javanesa, Summertime, Crazy he call me, Feeling good, The girl from ipanema bossa, In my solitude bossa, Mack the knife, My favorite things, Lullaby of birdland...
“LA FAM NO FA VACANCES” Campanya d’estiu de recollida d’aliments bàsics “La fam no fa vacances” és una campanya de recollida d’aliments bàsics per aconseguir que les persones més necessitades d’aquí rebin ajuda alimentària durant l’estiu. La campanya es du a terme, durant el mes de juny, coordinada pels quatre Bancs d’Aliments de Catalunya. La situació actual, amb més d’un 20% de la població catalana per sota el llindar de la pobresa i una demanda creixent d’aliments per part de les entitats benèfiques, fa que els Bancs dels Aliments vegin els seus magatzems pràcticament buits. Aquesta és la raó principal que empeny la nostra fundació a fer una nova crida a la societat catalana per recollir aliments de primera necessitat. La campanya pretén motivar la societat catalana a mobilitzar-se contra la fam més propera organitzant actes i activitats que permetin recollir aliments bàsics per omplir els magatzems de les entitats benèfiques de la seva població o poblacions més properes perquè puguin fer-los arribar als seus beneficiaris durant l’estiu. Des del Palau de la Música Catalana i l’Orquestra Simfònica del Vallès et convidem a participar-hi! En el concert de cloenda de la temporada de Concerts Simfònics al Palau, dia 1 de juny, hi haurà un punt de recollida d’aliments al vestíbul del Palau. Agraïm la teva participació!
LICEU AL PALAU Dimarts, 18 de juny de 2013 — 20.30 h
Secció de Vent de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Dale Clevenger, director Obres de G. Gabrieli, P. Dukas, H. Purcell, R. Strauss, W. A. Mozart, L. van Beethoven i altres
Abona’t a
Simfònics al Palau
“Blue Gershwin”
“Malikianini”
“Beethoven, la Novena”
Dissabte, 23.11.13 — 19.00 h
Dissabte, 01.02.14 — 19.00 h
Dissabte, 24.05.14 — 19.00 h
03
06
09
Alfredo Rodríguez, piano Orquestra Simfònica del Vallès Rubén Gimeno, director
Orquestra Simfònica del Vallès Ara Malikian, violí i director
Zappa: G-Spot Gershwin: Rhapsody in Blue Gershwin: Porgy & Bess
Preus: de 16 a 65 euros
Marta Mathéu, soprano Gemma Coma-Alabert, mezzosoprano Albert Montserrat, tenor César San Martín, baix Cor de Cambra del PMC Cor Jove de l’Orfeó Català Orquestra Simfònica del Vallès Rubén Gimeno, director
2013—2014
Preus: de 16 a 65 euros Amb la col·laboració de:
Beethoven: Simfonia núm. 9, “Coral” Preus: de 18 a 73 euros
“Victus 1714” Dissabte, 21.09.13 — 19.00 h
Festival tradicional de valsos i danses
“Beethoven, la Pastoral” “Els invisibles del cinema” Dissabte, 22.03.14 — 19.00 h
Dissabte, 21.12.13 — 19.00 h
Dissabte, 14.06.14 — 19.00 h
01
04
07
Cor Madrigal Orquestra Simfònica del Vallès Rubén Gimeno, director
Orquestra Simfònica del Vallès Director per determinar
Pianistes guanyadors del Concurs Ricard Viñes i Maria Canals Orquestra Simfònica del Vallès Enrico Onofri, director
Oportunitat única per escoltar la música de la novel·la d’A. Sánchez Piñol Preus: de 16 a 65 euros
Valsos i polques de la família Strauss amb humor, enginy i optimisme. Preus: de 13 a 46 euros
Humet: Vent transparent Mozart: Concert per a dos pianos Beethoven: Simfonia núm. 6, “Pastoral” Preus: de 16 a 65 euros
La Missa en Do de Beethoven
Les 4 estacions de Vivaldi
Dissabte, 05.10.13 — 19.00 h
Dissabte, 11.01.14 — 19.00 h
02
05
“L’ombra del vent” Dissabte, 05.04.14 — 19.00 h
08
10
Jordi Brau, actor Orquestra Simfònica del Vallès Rubén Gimeno, director Bandes sonores de pel·lícules de J. Williams, J. Barry i E. Morricone, entre d’altres. Preus: de 13 a 46 euros
Obtindràs molts avantatges: - 25% descompte sobre el preu de les entrades individuals. - Possibilitat de canviar les entrades quan no puguis assistir. - I molts més avantatges que pots consultar al web. Preu de l’abonament a partir de 119 € Venda de nous abonaments a partir del 9 de maig
Elena Copons, soprano Marisa Martins, mezzosoprano David Alegret, tenor Xavier Mendoza, baix Orfeó Català Orquestra Simfònica del Vallès Antoni Ros Marbà, director Morera: Empordà Toldrà: cançons (arranjament R. Marbà) Beethoven: Missa en Do major Preus: de 16 a 65 euros
Orquestra Simfònica del Vallès Enrico Onofri, violí i director Vivaldi: Les quatre estacions Preus: de 16 a 65 euros
Carlos Ruiz Zafón, piano Orquestra Simfònica del Vallès Rubén Gimeno, director
Venda d’entrades a partir del 5 de juny
Carlos Ruiz Zafón: Suite “L’ombra del vent” Rimski-Kórsakov: Shéhérazade
Informació i atenció a l’abonat
Preus: de 18 a 73 euros
Dilluns a divendres, de 10 a 14 h Telèfon: 93 295 72 42 A/e: abonaments@palaumusica.cat Tardes i festius: 902 442 882 www.palaumusica.cat